Hi ha a la zona de Margalef, de la Cogulla,
que vam parlar del barranc de la taverna.
I, doncs bé, aquesta ruta ve una miqueta a enllaçar, si es vol,
se'n pot enllaçar les dues, i si no, com ara l'explicarem,
sortirem des d'Escala d'Ell, un poblet que el nom ja el té aquí.
Tots de nosaltres el fem nostre.
Celestial.
I tant.
Però primer fem una mirada a l'agenda.
Hi ha la mitja marató que n'hem parlat ampliament avui, aquest matí.
Sí, amb el Juanan ja ens ha posat el dia de tot.
Llavors, ha tret de la mitja maratòsita de Tarragona,
que bé, que tots han d'apoyar, uns mirant, els altres ajudant.
Això és molt important.
Juanan ho deia, vas a segons quines mitges, segons quines maratons,
i aquesta presència del públic animant és molt important pels arletes.
I aquí això ens falta una miqueta.
Falta una miqueta això, que ja hi anem, la gent...
Sí, però hi aneu els abonats, com si diguéssim.
Però el que s'ha de donar una mica de toc d'atenció,
i des d'aquí aprofito, a la gent que va amb cotxe,
que sempre comença, ostres, no...
Deixi enfada a tothom.
Sí, no hi ha posto per anar...
Que vaig al far, jo a l'espigó, que...
Escolti, però és que és un cop l'any.
Un cop l'any, sí.
No ens enfadem.
A més, hi ha totes les més curses,
els que organitzem ja procurem fer.
Per exemple, a la Sant Silvestre,
doncs la farem sense entrar a la ciutat,
quan tindria que ser com la Vallecana,
que ens han per tot Madrid, no?
Doncs aquí...
M'ha dit el Juanan que la Vallecana ja havien tancat la inscripció.
Sí, sí.
Que no quedava ni una plaça, eh?
Ni una plaça.
Això de córrer.
Quina pressa que tenim tots.
Però bueno, ens agrada gaudir.
I tant.
Val.
Aleshores...
La mitja de marató, eh?
Sí, hi ha la mitja de Mataró.
Ah, però aquesta no és aquest cap de setmana.
No, aquesta és la següent.
El dia 6, el pont.
Però com sé que el que dèiem de la Sant Silvestre,
que de seguida es tanquen les inscripcions,
la avancem una miqueta, no?
Després també, després de Mataró,
hi ha la de Vilanova.
Ok, perquè aquestes 3,
els que corren aquí a Tarragona,
doncs les fan habitualment sempre seguides.
Ja tancat temporada, pràcticament, amb aquestes.
Llavors, hi ha la cursa de muntanya de la Riera de Gaià,
que també en parlarem,
perquè el Juanan és l'autor.
O sigui, el que parlàvem...
És que aquest home no para.
Sí, sí.
Però ja va bé que tinguem a Tarragona gent emprenedora...
Doncs sí, que treballi de valent per aquest tipus d'activitats.
A més, ell ajuda molt i va perfecte.
Llavors, el dia 31 hi haurà la Sant Silvestre,
que també en parlarem aquí.
La de Tarragona.
La de Tarragona.
La dels fondistes.
Sí, molt bé.
Aquesta és magnífica.
Aquesta és bonica de veure i tot.
Pensem que són 9 quilòmetres.
Amb aquest fred, al costat del port.
Està plena, l'humitat, ataca l'humitat.
Però bé, està bé.
Està bé perquè comença a les 5 de la tarda, aproximadament,
i a les 6 i mitja ja tots a preparar la nit.
I ja vull parlar...
Això pel que fan les curses.
Per cert, que t'ha trucat un oient, així, aventurero,
que t'ha dit que facis una declaració de principis.
Sí.
Tu has de m'anar, sisplau, dies per la ràdio, això, perquè...
Bé, perquè tot parlant amb l'Artur Aragonès, aquí, també...
Sí que hem de parlar de la Titana, aquesta BTT al Marroc,
hem de parlar un dia d'aquests, eh?
Clar, si arriba a temps, si no, doncs, bueno, des d'aquí les cosem,
perquè, clar, la fenya és la fenya.
Però bé, vam parlar del carros de foc,
que, bueno, que ell que la va fer, li va semblar molt bé,
que era molt dura i tal,
i vam parlar una miqueta de la duresa d'aquesta prova,
que, pels que no ho sàpiguen,
doncs, bueno, és la prova que s'ajunten nou refugis
a tot el que és el Pirineu, molt bé,
d'aigües tortes, sortint de Viella, tota aquella zona.
I és la ruta del camí de Santiago, et van sellejant...
Sí, perfecte, igual.
Doncs, aquesta de la Porta del Cel
és semblant, les mateixes característiques,
però aquesta se fa a les rodalies de la Pica d'Estat.
I aquest amic teu ha dit que diguessis
que era més dura la Porta del Cel que la de Carros de Foc.
Molt bé, perquè...
Tradicionalment, Carros de Foc sempre s'ha dit que era duríssima.
Sí, que era duríssima.
I llavors, perquè, clar, són més de 10.000 metres de desnivell...
Imagina't.
I, bé, passes per tot el que és el parc d'aigües tortes i tal.
Però aquesta, clar, també comences el refugi de Certescan,
que per a la gent que sàpiga això li sona com a Rússia, no?
Sí, sí, en Certescan.
Sí, en Cersacistans.
I Tabascan són dos pobles que és la Vall Farrera, no?
Des de Llavorsí...
La Vall Fosca.
No, la Ferrera.
La Ferrera està a l'altre costat.
Llavors, aquest, el vas, entres des d'allà a Borsí,
que tothom sabem perquè anem a fer ràfting i coses de riu.
Sí, a sort, perfecte.
Doncs, està el refugi de Certescan,
el de Pinet, que ja és la part francesa,
torna al de Vall Farrera,
que pel mig, com està la pica d'Estats,
i el pic de Sollo són 3.000 metres que tenen,
i, clar, pujar 3.000 metres, baixar a 1.000 o a 700,
tornar a pujar, doncs per això es fa dura.
Però, bueno, aquest que m'ha dit això,
li he dit, t'agafaré perquè ho expliquis tu ben bé per què,
i sempre hi ha el que va a favor de la Carros de Foc
i a favor d'aquesta de la Porta del Cel.
Molt bé.
Cal dir, doncs, això,
que la Carros del Foc comença des de la part de Viella
i aquesta, doncs, està a la part de Certescan, Tabascan,
la Vall de Boí, ai, perdó, la Vall Farrera,
per sota d'Andorra, per tant, és una idea.
Ja que som a la Porta del Cel, pugem les escales de Déu, eh?
Anem a Escaladell, que és l'escaladell, molt bé.
Tot molt lligadet, eh?
Pepa, ho has portat avui.
Ho enganxem.
Escaladell, tots més o menys hem anat allà.
Sí.
Hem fet la foto i hem tornat, però això té una ruta i una passejada ben maca, eh?
Des d'allí passen moltes rutes, o sigui,
hi ha la ruta que va des del Montsant, passa per Escaladell,
pugem a la Serra Major...
Doncs bé, aquí agafem ja, comencem des d'Escaladell
i anirem fins a l'ermita que hi ha abans d'arribar a Cabassers,
que és l'ermita de la Folla.
La Folla és una zona que està molt bé,
perquè, bueno, si vas amb Canalla,
hi ha gent per fer pinitos allò d'escalada,
hi ha pedres per poder atrapar...
Per crios, com si diguéssim, eh?
I després hi ha zones d'escalada també per poder practicar l'escalada, no?
Llavors, proposem, doncs, bé, fer aquesta ruta.
Si es vol, se surt l'escaladell i ens venen a buscar amb cotxe a l'altre costat,
llavors no cal patir per tornar,
però bé, anar i tornar és una ruta entre 4 i 5 hores,
o sigui, tampoc és massa...
La podem fer una miqueta de més de nivell,
si aquesta ruta, que han dit que comencem a Escaladell,
passem per la Cartoixa,
pugem una pista i empalma amb el GR 171,
que ens porta...
a la dreta ens portaria cap a la Morera del Montsant,
i a l'esquerra és la que agafarem,
anirem seguint el GR fins a un punt que ja hi ha un senyal,
que els van posar el de...
Em sembla que és el centre excursionista de Reus,
i aquest et porta fins a l'escletxa.
L'escletxa és per arribar a dalt, a la Serra Major,
es passa per, ja ho dic la paraula,
una excletxa molt...
És un congost molt petit que hi passa al teu cos,
simplement, està ben preparat,
hi ha una cadena per poder agafar,
per no caure, perquè està molt exposada,
però tant és exposada com bonica, no?
I des d'allí hi ha una vista perfecta.
Llavors, des d'allí anem en direcció cap a la Cogulla,
però, res, a uns 3-4 minuts,
que és la punta del boter,
llavors ja girem a l'esquerra
i anem en direcció oest, per dir-ho d'alguna manera,
i per damunt de tot el que és el grau.
Allí, fixant-se una miqueta,
és on la serra, la serra de Montsant,
va baixant, no morint,
perquè les muntanyes aquestes no moren mai,
però va baixant i va perdent la seva alçada,
que comença el barca, per dir-ho d'una manera,
comença el barca i acaba a Cabecer,
aquí a l'Ermita de la Folla.
Doncs és ben curiós, eh?
Sí, és curiós perquè, a més,
és una pista molt ample, si pot passar.
Anem baixant i arribarem al Mas de l'Extrem.
Al Mas de l'Extrem, a la dreta,
si volem, aniríem a l'Ermita de Sant...
l'Ermita de Margalef, de Sant Salvador,
perdó, no em sortia,
que és el que per això deia que podíem empalmar
amb la de l'any de la setmana passada.
De Sant Bartomeu.
Molt bé.
De Sant Bartomeu.
Veníem del Montsant, Sant Bartomeu,
i aquí passaríem a la de Sant Salvador.
És molt de tralla per fer.
Bueno, clar, diteixis.
És molta tralla per fer, però bé.
No, no, no dic que...
des de la setmana passada que vam arribar allà...
Molt bé.
Continua, eh?
Continua.
Llavors, doncs, molt bé.
Dixem aquesta pista que va cap a l'altra ermita,
a la dreta,
i n'entrosseguim pista ample, avall.
Veiem trossos del GR que ja havíem deixat
només sortir d'escaladell,
i seguim fins arribar a aquesta ermita,
a l'ermita de la Folla.
Llavors, les opcions per tornar,
doncs, bueno, si hem quedat amb un altre
que ens ve a buscar amb el cotxe,
cap problema perquè també des del poble
hi ha una pista asfaltada fins a aquest ermita.
O sigui, ens poden venir a buscar.
Si no, tornem, però en aquest cas,
per no tornar a pujar massa,
que ja ho hem fet al començament,
doncs anem més o menys planer per al GR.
Llavors ja agafem tot el GR,
tot el GR, i tornem,
i ja no el deixem fins a escaladell.
Molt bé.
Llavors, bé, el desnivell més gran que hi ha
és el començament quan passem per l'escletxa,
que, bueno, des d'escaladell a dalt,
doncs hi haurà uns 600 metres de desnivell,
tot a més ja anem baixant.
O sigui, hi ha una miqueta per tothom.
En total, allò ho veig des d'aquí,
uns 7 quilòmetres.
Sí, sí.
En hores, això?
Sí, en hores...
Tancar tranquil·litat, eh?
Sí, en 4 horetes, 5 horetes, bé.
O sigui, per anar a passejar,
si fem parades, doncs, bueno,
calcular-li unes 6 horetes,
perquè quan descansem no ens donem compte,
però parlem una miqueta de temps,
més de lo normal, no?
Sí, i ens encantem una mica amb una cosa, amb una altra.
Llavors, què té de bo tota aquesta ruta?
Doncs que com anem molt aèrees al començament,
doncs veiem tota la vall del que és el riu Ebre al fondo,
amb les muntanyes de Tortosa, Monte Caro,
amb un dia bé, que es vegi bé.
La part de darrere, doncs, anem deixant tota la plana de Reus,
i per davant a l'esquerra, doncs, tenim, com siguéssim,
se poden veure totes les de Prat Dip...
Però és que domines tot el territori.
Les grans arrelades que tenim aquí a Tarragona,
les domines totes?
Sí, perquè la punta del boter,
que és fins on més o menys arribem,
són uns 900 i pico metres,
la Cogulla són mil i pocs,
o sigui que estem ja a les alçades de totes les muntanyes d'aquí.
Veieu, quan hem dit anem a Escaladei,
oh, ja hem anat moltes vegades, no?
És una altra cosa que ens explicava avui Pep Calvet.
Si no en teniu prou, el truqueu,
o a través de la web del programa,
almatí arroba tarragonaradio.cat,
doncs, escolta, què voldria fer?
Què voldria saber?
És una via de comunicació directa,
entrar a la pàgina de Niltravel,
o bé al matí de Tarragona Ràdio,
i el Pep, de manera absolutament desinteressada,
ja el coneixeu, doncs, us donarà les pistes
i la informació que necessiteu sobre el que convingui.
I si volen així cartografia,
l'editorial Piolet, perfecte,
aquí riem sempre perquè...
Sí, quan diu l'editorial Piolet...
Jo me la miro.
Riem, sí, perquè jo una vegada vaig bedar
i vaig dir editorial Piolín,
i mira, des d'aleshores se'ns ha quedat això.
Sap greu, perquè estem parlant dels mapes tradicionals
més importants que s'han fet a Catalunya,
però va ser un error i es va dir amb carinyo.
El Joan, que és el que està, això ja ho entén,
i a més a més, l'anagrama és de color groc,
o sigui que tampoc anaves massa mal encaminada.
Pep Calvet, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos,
de veritat, i molt bon cap de setmana,
que em penso que te'n vas a Andorra.
Sí, sí, vaig a veure...
Vas a tu que a les primeres neus ja, eh?
Sí, caminar, no vaig esquiar,
sinó que primer vull caminar.
Ja esquiarem.
No vull preparar alguna de raquetes,
o sigui que la gent, quan la tingui preparada,
la gent que vulgui fer, doncs...
Aprofites per mirar el territori també com està, no?
Sí, sí, a veure com ho podem arreglar.
Ja ens ho explicaràs,
i que t'ho passis molt bé, bon cap de setmana.
Vale, igualment.
Adéu-siau.
Adéu, adéu.