El cap de setmana passat, amb el vent, es van haver de suspendre competicions?
Sí, per almenys, lògicament, si volíem tindre un mínim de seguretat, ho hauria d'haver fet tothom i no hauria passat moltes coses.
Sentiu-me la Déu, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Avui el Pep ha vingut acompanyat de l'experta, col·labora amb el Pep, amb Nitravel, a les Terres de l'Ebre, d'acord?
I ara ens parlarà d'un parell d'activitats que tindran properament cap a aquesta zona.
Abans, Pep, si et sembla, parlem d'agenda, un parell de propostes.
Primer, t'admetrem-me una duetló que es fa aquest diumenge.
El dia 1 és a Calaf, hi ha la primera duetló de muntanya, sempre que m'agrada dir les primeres,
són 6 quilòmetres a peu, 20 amb bici de muntanya i després 3 quilòmetres a peu per acabar d'arreglau.
Ah, després, o sigui, la bicicleta està intercalada.
Sí, és el que passa amb les duetlons, que les cames i els músculs te passen...
Perquè els últims 3 quilòmetres se deuen fer llarguíssims.
Molt.
A veure, les distàncies, vaja, no conec el terreny, però les distàncies tampoc no són excessives,
però en qualsevol cas això és un trencacames.
Sí, sí, el fet de canviar de musculació, per córrer necessitem uns músculs i per anar amb bici necessitem uns altres, es nota.
Déu-n'hi-do.
Sortir de les 10 del matí, no?
Sí, sortir de les 10 del matí, pels federats 18 euros i els no federats, doncs, 30 euros.
Aleshores, hi ha també una triatló, pels que vulguin assabentar-se una miqueta,
a veure si hi ha molta canalla que els agrada, que comencen amb la triatló, doncs, a Gavà.
Fan, com deies, una mica d'ojeadors, no?
Sí, sí, això em sembla molt curiós, eh?
És una competició, una triatló, que es fa a Gavà aquest cap de setmana, és, Pep?
Molt bé, sí.
I que està especialment orientada cap als més petits, hi ha, doncs, scounters, com es diuen,
vaja, perdoni, no em sou la paraula en català, ojeadores, no?
Sí, sí.
Com en el món de futbol, cassa talents.
Molt bé, perfecte, cassa talents.
Seria la perspectiva que tenen d'aquesta canalla.
Llavors, els hi fan dues proves, una de 400 metres nedant, una altra de 1.000 metres nedant,
i després també corrents, no?
Llavors, doncs, hi ha la gent que ells veuen que poden despuntar,
doncs, els agafen per la tecnificació de Triatló, la Federació Espanyola, i poden...
I quan parlem de crius, de quina edat estem parlant?
A veure, aquests comencen des dels 6 anys.
Des dels 6 anys, ja.
Fins als 18, no són tan crius, però, bueno, ja se suposa que entre aquest...
O sigui, que pot ser 8, 9...
Sí, sí.
Perfectament, aquest cap de setmana.
El fan per grups, ho van mirant, i bé, el que vulguin estar interessat, doncs, que
entri a la pàgina web de la Triatló, triatló.org, i llavors, doncs, s'assabantarà.
I és una activitat organitzada directament per la federació, doncs?
Sí, sí, sí.
Llavors, doncs, bueno, està molt bé, ojalà totes les federacions tinguessin aquest...
Aquesta sensació que, bueno, busquin talents per l'esport, no?
Des de començament.
No, no deixa ser curiós, eh?
La veritat, el servidor ho desconeixia.
A veure, jo també ho desconeixia, el pas és que em va trucar un dia,
escolta, parla d'això, parlo el que sé, no?
Perquè no m'ho donen ni temps d'expandir més, no?
Però, bueno, això és el que ho podem mirar.
Un dia hauríem de parlar més concretament d'aquest programa de tecnificació, eh?
Pels més petits, perquè, clar, gent de 10, 11 o 12 anys...
Sí, és curiós.
No deixa ser curiós, doncs, aprofundir en una disciplina tan i tan dura
i tan i tan exigent com és aquesta.
Anem a les Serres de l'Ebre, Pep?
Sí, anem a les Serres de l'Ebre, i aquí entra el meu company.
El Santi, ens fa a Cicero, eh?
El Santi.
Llavors, és la quarta edició de la Rasquera Tortosa,
que, bé, no és en pla de ver qui guanya qui va a sac,
sinó que no és competitiva,
i, bé, bueno, ens parlarà una miqueta ell.
S'ha parlat d'una caminada popular, Santi?
Bé, més que una caminada seria una mica de marxa.
Marxa.
Vinga, ja comencem.
És més animada.
No és competitiu, no és caminant...
No, no és competitiu.
Vaja, haurem de suar com una mala cosa.
Sí, cadascú surpren a la seva manera una mica.
Sempre hi ha regrupaments,
i és una travessia mítica,
bueno, agrupem un munt d'amics i amigues
que ens trobem en diferents curses de muntanya,
gent que ens agrada la muntanya,
i transcorre entre Rasquera i Tortosa,
que aniria pel llom de les sars de Cardó,
Boix i el Coll de l'Alba,
i per a després, per poder passar una mica de cansament,
a l'arribada tenim un gran dinar.
Doni, d'anir-ho.
Quina distància hi ha?
Entre les...
Sortiria a l'arribada,
Bé, més que res preveu,
entre hores sortiríem a les...
Vull dir, mig del matí,
entre les quatre i les cinc,
sempre l'últim tram la gent s'escapa una mica,
i els que arriben abans,
doncs, van fent gana,
els que arribaran més tard.
Doni, jo, eh?
Vull dir, aquí estàs...
Sí, és.
Un bon trosset, eh?
Sí.
El bo que té aquesta,
que és...
A veure, va ser organitzat la primera entre amics,
Molt bé.
I ha seguit la filosofia igualment, no?
O sigui, inclús, o sigui,
si arriben a un punt,
els acompanyants, per dir-ho d'una manera,
els deixen on comencen la cursa,
i amb els cotxes es van a buscar a la meta, no?
Podríem dir que és una cursa de bon rotllo.
Sí.
Molt bon rotllo.
No sé si s'adapta a la realitat o no, eh?
Però vull dir que el tret diferencial
d'aquesta prova és el bon rotllo, segurament,
el bon ambient.
Molt bé, correcte.
Els reagrupaments són constants,
si en algun moment té ganes d'apretar una mica,
doncs ell continua endavant,
però sabem que a una distància curta
hi haurà un regrupament de tot el grup
que hem sortit a fer la travessia.
Si algú vol informació,
encara és a temps d'apuntar-se,
no sé si al dinar,
però...
Al dinar aquí, els tíquets s'acaben ràpid.
Sí, perquè...
Bé, és que és una ermita
i és una mica un dinar així demanat.
Quanta gent us aplegueu, Santi?
Bé, però crec que hi ha unes 30 i algo persones.
No, no?
Sí.
I la idea és aquest grupet d'amics, no?
Sí, sí, sí.
Anar-lo accenent.
Sí.
I et dic, són amics que vas trobant a totes les curses
i són de totes les comarques.
i cada any va creixent.
Cada vegada venen més amics d'amics,
amics amb unes curses que apareixen per primera vegada
i, bueno, tot demostra que la quarta travessia ja...
I tot aquell terreny, per la gent que no el conegui,
com el definiríem al terreny de la marxa?
Jo crec que hem parlat,
jo crec que és una miqueta trencacarres, no?
O sigui, perquè el que sàpiga on està Resquera
i el balneari dalt de...
No, no, a veure, és que pica molt, a veure...
Ja per això...
Doncs, bé, contínuament som pujadets,
i baixadetes,
que és el que fa que una marxa s'hagi fent dura, no?
Sí.
Per què negar el Santi?
Mira, m'anàvia i diu, doncs sí, per què negar-ho?
Sí, i es van parant moltes vegades
i puges, baixes, pares...
Per això es fan els regrupaments.
Sí, és important els regrupaments.
Sigurament molta gent no vindria.
Se faria més pesada, més dura.
Llavors ja no parlaríem d'una marxa de bon rotllo,
sinó una cursa...
Sí, és una cursa...
La que en piqui pugui.
Que corren, que corren.
Sí, a veure què arriba primer, no?
Doncs, llavors també ens vol parlar d'una que té allà
per la gent que es vulgui més animar,
és el mes de març, no?
Correcte, és el dia 1 de març.
Vinga, va, tenim un mes de marge.
Per què ens prepares, va?
Bueno, aquesta ja seria una primera cursa...
La primera cursa de muntanya que es diu
la cameta coixa, és a Miravet.
La cameta coixa.
La cameta coixa, correcte.
És la primera cursa que entra dins d'un calendari,
que és el següent circuit de curses de muntanya
de les Terres de l'Ebre,
és un trofeu que li diuen Pamitoc,
i dintre d'aquest trofeu, que ja té bastanta fama,
hi ha curses tan importants com la de Tibissa,
la de Falset,
una molt important que és la de Paúls,
que està dintre del campionat espanyol
i que ja té molta importància.
La cursa del lloc.
La cursa del lloc.
La de Xerta.
Sí, sí.
I bé, aquesta cursa de muntanya de la cameta coixa
té una part molt bona,
que tots aquells que no vulguin anar a fer la cursa,
és a dir, no vulguin anar a competir,
tenen l'opció d'anar a fer la marxa que es diu,
que la marxa són 9 quilòmetres,
a diferència de la cursa,
que eren uns 19 quilòmetres,
Déu-n'hi-do.
I la diferència també important és amb el desnivell.
Mentre la cursa de 19 quilòmetres
té un desnivell acumulat positiu de 1.000 metres,
la marxa té 300 metres.
Déu-n'hi-do.
El que converteixi una cosa inassequible,
vaja, l'altre està absolutament fora de l'abast de molts, eh?
Potser la pujada més empinada és arribar al castell, potser, no?
La de 300 metres, però bueno.
Això de la cameta coixa, aquest bateig,
per què? Aquest nom tan singular?
La veritat és que no m'he pogut documentar molt,
però és com una mica d'història que hi ha detrás.
Hi ha alguna llegenda?
Sí, sí, correcte.
La buscarem, perdó.
Això ho buscarem, sí.
La podeu consultar, això ho veu.
Això ho buscarem bé abans de l'1 de març.
Sí, sí.
Encara surt de temps d'apuntar-vos
i les inscripcions són hasta 250 participants.
És la seva primera cursa.
N'estic segur que ho faran molt bé.
Hi ha molta gent detrás i tenim moltes ganes
i si hi ha ganes, les coses surten bé.
D'on i do, eh?
Les Serres de l'Ebre, les ganes que hi posen.
Sí, sí, d'avés m'ha sobtat
perquè han sigut els primers a fer una copa de caminades, no?
La que ha dit ell de... com és?
Bé, és el circuit de curses de muntanya Terres de l'Ebre.
Sí.
I déu-n'hi-do, hi ha bastantes curses.
Sí.
Ara ens ha exposat ara un calendari molt complet,
a més a més amb competicions de prestigi i exigents.
Sí, clar.
O sigui, hi ha curses des de...
Aquest és la cursa d'allò que em sembla que és la 20...
22, potser, no?
O 17, ho diria.
Sí, 17 edició, ja.
O sigui, que és una cursa ja molt...
dintre del calendari, inclús espanyol, no?
El calendari espanyol també està la de Paguls.
Correcte.
O sigui, que dóna una bona perspectiva, no?
D'aquestes curses de muntanya,
que cada vegada en surten més, a més.
La gent a l'asfalt,
doncs, la deixa només per les mitges maratons,
i se va tirant cada vegada més a muntanya, perquè...
Recomanaríeu el canvi a la gent que normalment va córrer?
Diu, escolta'm, atreviu-nos?
Hi ha gent que diu, escolta'm, no?
Potser el tema aquest dels nivells, del trencacames,
potser li fa una miqueta de respecte.
Recomanaríeu el canvi?
A veure, ell que ha corregut també mitges maratons i això,
també te'n pot parlar de...
Què li agrada més, no?
Molt bé, jo crec que no és recomana el canvi,
sinó si t'agrada més la natura o no.
Hi ha molta gent que diu, jo...
Sí que m'agrada la muntanya i jo la muntanya.
No diu que no puguin anar a fer alguna cursa d'asfalt,
perquè, bueno, també pot ser que algun dia tingui ganes d'anar a córrer
i no faci una cursa de muntanya.
Però a la gent que li agrada la muntanya...
I a aquella gent que li agrada córrer...
A mi m'agrada córrer,
jo fer el meu ritme tot plegat,
amb les curses de muntanya també es veu recompensat?
Sí, sí, i tant, i tant.
És que jo crec,
el meu pensar personal,
jo crec que la cursa de muntanya
pots recuperar més.
Per exemple, si no t'has preparat
una mitja marató,
la pagaràs des del començament al final.
Més al final, però m'acabes.
Però vull dir, és allò que...
A partir del quilòmetre 15 no perdona ningú.
Està clar, molt bé, això ja ho saps.
Llavors, a partir del 15 i inclús del 10,
no sé què he vingut a fer aquí
si no m'he preparat, no?
En canvi, la cursa de muntanya,
doncs pateixes quan vas pujant,
però després tens temps d'anar recuperant,
quan planeges, quan vas baixant.
O sigui, és diferent, no?
Però és un sofriment més llarg.
Sí, també.
Perquè puixes més vegades.
A més a més, no saps com tu fas,
però sempre acabes pujant més que baixant.
És el que pensem.
No és el mateix fer una cursa de 3 hores
que la mitjana de tot 10 hores i mitja.
Per això, la cursa aquesta, per exemple,
de 19 quilòmetres,
amb aquest desnivell d'un quilòmetre en positiu,
amb quin temps calculeu que es pot fer?
Bé, entre 4 hores i 5.
No, abans i tot, sí.
Abans, no?
Abans i tot, sí, sí.
Potser que la primera part costi més,
perquè fa més pujada,
però després, a veure...
Sempre l'enca de 19 quilòmetres,
un corredor mitja ho podria fer
amb una hora i mitja o una hora i 40,
aproximadament,
anant a l'asfalt, d'acord?
Jo crec que entre 2 i 3 ja hi arribarà bastant volum de gent.
Llavors, a muntanya podem tardar gairebé el doble
per fer una distància similar, més o menys.
Tot ho marca el desnivell.
Sí, clar.
Important, el desnivell.
Si no és molt brut el desnivell,
doncs llavors, com menys brut el desnivell sigui,
més aproxima a una d'asfalt,
i si hi ha molt desnivell,
els minuts van caient.
De forma inexorable.
Van caient.
I abans del quilòmetre 15, també.
Sí, sí, a la que ha de fer-se una pujada
i té un 15%, un 20%, un 30% de desnivell.
Allí pots veure com passen els minuts.
Sí, de res.
Com passa la teva vida per davant, també.
has d'anar caminant i amb les mans els ginolls.
A més de bastons, vas fent força amb els ginolls
per anar pujant, no?
Ja et penses que hi ha alguna palanca
que va pujant a la paret
i la va convertint en absolutament vertical.
Sí, sí.
El Pep tenia preparada una altra qüestió.
Ho deixem per més endavant, en qualsevol cas.
Santi, Pep, per aquella gent,
que estem parlant de curses de muntanya,
que vulgui provar,
aquella gent que hagi corregut per aquí
a la ciutat de Tarragona en asfalt
i que vulgui començar a tantejar una miqueta el terreny,
hi ha alguna zona per aquí
en què puguem, doncs, vaja, provar-ho?
Per començar a fer muntanya i tot això?
Sí, home, tenim tot...
Podem anar molt bé fins al Cuber
o a la selva del camp
i anar corrents per tots els camins,
direcció cap a la Mossara
i després a dalt els Mollats,
que està tot...
És molt planer i tot això.
està molt bé.
O inclús Pica Moixons,
que ell va fer la pica la setmana passada, no?
Exacte.
Va anar a fer la cursa de la pica
i també hi ha desnivells
que, bueno,
te pots provar a tu mateix
a veure com vas, no?
És una de les maneres per entrenar, no?
Després de comproves que vas malament
i et deprimeixes aquestes coses, però...
Després dic, bueno,
fareu una planera per aquí,
ni que sigui d'asfalt, no?
Però el tercer dia t'apuntes.
I dius, va, vaig a provar sort,
a veure si em va bé la cursa de muntanya.
I després no saps com acabes mort
i diumenge vinent no te n'adones
i tens una altra cursa.
Molt bé.
Entres en aquest cercle viciós
que no és tan sort.
Santi, Pep,
gràcies per acompanyar-nos avui.
El Pep, també segur que el retrobarem
divendres vinent.
Santi, doncs,
ara que ja ens hem conegut,
també segur que continuarem parlant
per parlar, doncs, vaja,
de les Terres de l'Ebre,
de les curses de muntanya
i del que convingui.
Senyors, moltes gràcies
i fins de setmana vinent.
Bon cap de setmana.
Bon cap de setmana.
A veure un dia.
Adeu, adeu.