.
És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Tot ho vols saber,
just en aquesta aventura.
Quin amic.
Tots inventarem
més motius
per poder gaudir
de la vida.
Us explicarem
mil històries
per poder xerrar.
És l'aventura de la vida.
Dos minuts mal comptats, un quart de dotze.
Continuem en directe
al matí de Tarragona Ràdio.
Sintonia habitual dels divendres a aquesta hora.
Sintonia de l'aventura de la vida.
que ens permet saludar d'entrada
els deu nens i nenes
que ens acompanyen avui del col·legi
La Salla i Tarragona.
Són en concret, diguem-ho bé,
alumnes de cinquè C, d'acord?
Cinquè de primària.
Per tant,
teniu 11 anys, pot ser, aproximadament?
10.
10 o 11 anys?
Sí.
Ara en teniu 10
i al llarg d'aquest de 2009 fareu els 11, no?
Molt bé.
En primer terme, els protagonistes.
L'Àlvaro, l'Arnau, el Quim, el Marc,
la Marta, la Laura, la Cristina,
la Laura Ramón, en Miquel i l'Adrià.
Bon dia a tots i totes.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos avui al matí de Tarragona Ràdio.
Vosaltres avui sou els protagonistes.
Vosaltres avui teniu la paraula
per parlar del tema del respecte,
que és el tema que han treballat al llarg de les últimes setmanes.
Saludem també el tutor,
és en José Luis de Llamo.
Senyor de Llamo, bon dia.
Bon dia.
Com ha anat aquesta feina?
Força bé.
Han treballat molt bé.
És una mica complicada
perquè el tema no és molt fàcil de treballar,
però hem dedicat moltes hores,
hem dedicat moltes estones
i al final jo crec que la cosa ha sortit força bé.
Ara els ho farem repetir amb ells,
però quina metodologia feu servir
a l'hora de preparar un tema d'aquestes característiques de l'escola?
Doncs en primer lloc,
cadascú va proposar un tema,
el que va voler.
D'aquests temes que van sortir
es van agrupar els que eren semblants.
Van procedir a una votació,
del qual van quedar quatre temes.
D'aquests quatre van tenir una segona votació,
va sortir un tema,
i aquest tema que va sortir és el respecte.
Com que he dit ja que és un tema una mica difícil de treballar,
doncs van concretar
a veure en quins aspectes podien treballar.
i ells mateixos van treure cinc coses, diguem del respecte,
per treballar.
Que era el respecte a la família,
el respecte al col·legi,
el respecte al carrer,
el respecte al medi ambient,
i el respecte a les persones diferents.
a partir d'aquí, diguem,
el treball era observar
coses en les quals fallàvem
en el respecte,
després,
això ho han fet, perdona,
això ho han fet individualment,
després han treballat per parelles,
després han treballat per grups de quatre,
i al final,
doncs han treballat en grups de seis,
de sis,
que és com ha sortit, diguem,
totes les coses que tenim preparades.
o alumnes, com és habitual a l'Aventura de Vida,
venen en una representació de tots els nens i nenes
que han treballat en aquesta equació,
per motius obvis,
és impossible que tots ells puguin participar,
per tant,
els protagonistes avui venen en representació
dels seus companys,
d'aquí uns instants també podrem,
vaja,
llegirem els noms de tots els nens i nenes
que han participat en aquesta iniciativa.
una última pregunta,
senyor De Lamo,
quin balanç en fa com a mestre,
com a tutor d'aquesta activitat?
D'entrada trenca el ritme de les classes,
el ritme habitual,
quin balanç en fa?
A veure,
el ritme habitual de les classes,
lògicament queda una mica alterat,
sobretot, diguem,
si no tenim gaire temps per preparar les coses,
perquè hi ha hagut classes que han hagut de vindre,
doncs, des que teníem, diguem,
el projecte fins al dia de la ràdio,
poc temps.
Ara, si això és un projecte que es treballa,
diguem, durant tot el curs o uns quants mesos,
no ha d'influir tant en el ritme de les classes.
I més enllà de l'alteració del ritme de les classes,
d'aquesta qüestió del respecte,
creuen que els nens n'han tret profit?
A part d'això,
lògicament,
jo crec que queda una cosa molt important,
que és una formació personal.
Molts d'ells s'han adonat
que hi ha coses que abans no pensaven
que diguem,
ells mateixos us faltaven el respecte als altres,
i que ara mateix,
crec que estan una mica conscienciats,
conforme hi ha coses que hem de millorar tots.
Us ha deixat molt bé el vostre professor,
però ara us soc a vosaltres,
ara us soc a vosaltres,
corroborar totes aquestes bones paraules
que us ha deixat José Luis de la Mu.
Moltes gràcies.
Felicitats també per la feina feta.
crec que la Laura és precisament
qui pot ser una mica avui la porta en veu
de tot el grup,
perquè dèiem,
avui hi ha deu nens i nenes,
però sou un grapat a classe, no?
Qui és tota la gent
que forma part d'aquest 5C de la cella
i que heu tractat aquesta qüestió?
També han estat amb nosaltres
Guillermo,
Andrea,
Marc,
Laura,
Mireia Gairal,
Àlex,
Ibet,
Nicolás,
Jesús,
Mireia Muñoz,
Carlos,
i Javier Alejandro.
Doncs un record a tots ells,
que no sé si ens estan escoltant ara
o en qualsevol cas sàpiguen
que ells,
els seus pares,
els seus familiars i tothom
pot escoltar-nos ja
a partir de la setmana vinent
a la nostra pàgina web
a www.tarragonaradio.cat.
Ja s'han penjat
dels sis programes
que hem fet aquesta temporada
de l'Aventura de la Vida
i la setmana vinent
també hi haurà penjat un programa
i una fotografia
perquè us pugueu veure tots i totes, eh?
els guapos i guapes
que heu vingut avui a la ràdio.
Entrem en matèria,
vinga va,
per què heu criat aquesta qüestió del respecte?
Què és el que us cridava l'atenció?
A veure, Adrià,
perquè abans el professor us ha comentat
que us va...
Heu sabut vosaltres
que heu tingut l'oportunitat
de proposar el tema,
com és a costum.
Què us ha tret d'aquesta qüestió?
És que nosaltres veiem
que hi ha molta gent
que sempre està molestant,
rient-se dels altres
i nosaltres ens va cridar l'atenció
que això no pot continuar així,
que això ho tenim de parar d'alguna forma,
que no pot seguir així,
que hi ha gent que estigui insultant-se,
pagant-se,
no deixar jugar els demés.
Álvaro, què digues?
Doncs que hem elogit el respecte,
perquè ja hem vist que hi ha moltes persones
que sempre, bueno, a vegades s'insulten
i no respecten,
a altres persones també,
també a vegades contaminen
i això volem millorar-lo.
Des d'aquestes diferents vessants
que explicava abans al professor,
a la família, al col·legi, al carrer,
al medi ambient,
a les persones diferents,
en parlarem avui,
abastament en conversa amb vosaltres.
Laura, què vols afegir?
Com ha dit l'Àlvaro,
hem vist moltes coses que no estaven bé
i volíem millorar-les
perquè si treballem aquest projecte
intentar fer-ho nosaltres bé.
Parlem d'aquestes coses que heu vist
perquè ja sabeu que a l'aventura de la vida
d'aquesta temporada
es vol fomentar que vosaltres mateixos observeu,
que feu treball de camp,
que us fixeu en coses que,
segurament fins ara,
no havíeu parat atenció.
Ara ens ho comentava el vostre tutor.
Vosaltres heu hagut de fer l'exercici
de fixar-vos en el vostre entorn més proper,
a casa,
amb els amics,
al col·legi,
passejant per la ciutat,
de com es tracta
o com no es tracta
el tema del respecte.
Si heu trobat bones maneres de respecte,
males maneres de respecte.
Qui ens explica una miqueta
com s'ha plantejat aquest treball?
Què és el que ha vist?
Què és el que no ha vist?
A veure, qui ens fa una miqueta de cinc cèntims?
L'Àlvaro per trencar el gel,
però després,
l'Àlvaro no només ha de parlar,
els altres aquí hi ha molt tímid
i no pot ser.
Digue'ns, Àlvaro.
Doncs primer vam,
individualment,
vam escollir uns temes
i llavors es vam agrupar en parelles
i potser vam repetir les idees
llavors les vam escriure en un full
i després vam fer grups de sis
i si hi havia temes
encara repetits
doncs s'escriuen
per veure el que passa.
Això és la metodologia
que ens explicava abans el vostre tutor.
Laura, digue'ns.
No, la Marta, perdona.
Tenim aquí...
Vaja, ja ho saben.
Una de les qüestions internes
de l'Aventura de la vida
és que per poder conèixer
els nois i noies que participen
ells venen amb un cartell fantàstic,
de petites obres d'art
i de vegades s'atrespapelen,
ha estat el cas,
però ara ja estem tots del lloc.
Marta, digue'ns.
Doncs com ha dit abans el meu tutor
vam agrupar una certa de coses
que nosaltres veiem
que no estaven respectades
i a nosaltres això ens dolia
perquè ens vam adonar tots
que nosaltres també ho fèiem
i ens vam adonar
que havíem de deixar de fer-ho
i alguns ja ho han deixat de fer
i ens estem controlant
però que hi ha molta gent
i la majoria d'accidents
estan per falta del respecte.
Exacte.
Quines són aquestes qüestions?
Perquè m'heu explicat
el tema del treball en grup
però jo vull saber
i vull que ens expliqueu a tothom
aquestes coses que heu estat mirant,
aquestes coses que la Marta deia
hi ha coses que fem malament.
Quines són aquestes coses
que heu vist vosaltres
en el vostre entorn,
en el vostre dia a dia
que fem malament?
Laura digue'ns.
Per exemple,
moltes persones
quan van a passejar els gossos
deixen els excrements dels gossos
allí al terra
i no els recullen.
Això és una falta de respecte
perquè queda clar
que després
qui passa pel darrere
pot trepitjar
sense voler aquests excrements
i després
és un problema,
és una falta de respecte
perquè qui té un gos
s'ha de fer càrrec
del gos en tot el que comporta.
Arnau, digue'ns.
que moltes vegades
veiem gent
que no respecta
a les persones diferents.
llavors,
quan parlem de persones diferents
a què et refereixes?
Arnau.
Doncs,
a gent que ve d'un altre país
o
gent que té
un defecte
que no ens tenen
que arribar a ell.
Una minusvalia, en aquest cas.
Persones immigrades,
persones amb un problema
o amb una minusvalia,
per exemple.
Hi ha vegades que la gent,
doncs, tu creus que
pel sol fet de ser una persona
que ve de fora
ja els tractem
amb un menyspreu,
sense respecte.
i això ho has pogut comprovar tu, Arnau.
Sí.
Molt bé.
Quima, per exemple.
Que...
Hi ha molta gent
que...
que diuen per la televisió
que falta molta aigua
i la gent,
doncs,
en vez de fer una dutxa ràpida,
comencen a fer banyeres
i això pot malgastar aigua.
Que hem de pensar
en les persones
que no tenen res.
Això és un altre tipus
de manca de respecte,
una mica
de...
el podíem introduir
en l'àmbit del medi ambient, no?
El Marc abans creia
que també havia demanat la paraula.
Digue'ns, Marc.
És que s'ha anat.
S'ha anat.
Vinga, ja tornarà.
Tens tindrem.
Miquel, què ens volies explicar?
Que algunes persones
tiren els papers a terra
o peix de fruites,
per exemple, el plàtan,
i les persones
poden relliscar
i fer-se mal.
Mhm. Adrià.
Necessito que te m'apropis
el micròfon
perquè, si no,
no et sentiran a casa.
Que ara venint
hem vist que...
Ara venint.
Sí.
Venint des del col·legi
fins a la ràdio.
Hem vist que
tots els bancs
i per l'autobús
està tot ratllat
els assentos,
els vidres...
El mobiliari urbà, eh?
Sí.
Aquestes peces de la ciutat
que fem servir tots
i que resulta
que volem sentar-nos en un banc
i no ens hi podem sentar
perquè està brut
o pel que sigui,
tot pintat, no?
I fa...
Vaja, això no toca.
quines paraules?
A veure...
Cristina.
Que hi ha persones
a la cua del supermercat
que es colen.
Quan hi ha persones
que estan distretes
sense...
sense mirar
qui va davant
o darrere.
Aquests de llestos, eh?
Tu aprofites
que estàs vedant,
estàs parlant pel mòbil,
estàs mirant les mussaranyes,
pensant en les teves coses
i de recopi o volta
te trobes que el que tenies darrere
el tens davant.
Déu-n'hi-do, eh?
Quina cara, eh?
La dura que en diem.
Laura Ramon,
també ens havies demanat la paraula?
Sí, però ho ha dit
l'Adrià Cugat.
Aquestes qüestions
del mobiliari urbà, eh?
Sí.
Aquestes qüestions
que no cuidem
les pròpies eines
de la ciutat
que nosaltres
després hi utilitzarem, eh?
És que, si ens hi fixem,
anem parant que són coses,
moltes d'elles, absurdes.
No es tracta d'una qüestió
de respecte o no respecte
en molts casos,
sinó que es tracta
d'una qüestió
de sentit comú.
Més paraules.
Tornem cap a aquest costat
que al col·legi,
quan sortim al pati,
hi ha gent a les classes
i anem cridant,
llavors els molestem.
I, clar,
això no pot ser,
perquè, si t'ho fan a tu,
et molesten
i no pots treballar bé.
És l'hora del pati,
hi ha unes classes
que ja han acabat,
d'altres no,
i els que tenen més ganes
d'anar al pati
tenen l'oportunitat,
moltes vegades surten corrents
i la gent que encara està fent classe
en classe no escolta
el que diuen els professors.
És això a què et referies,
Marc.
Entre altres coses.
A Quim, per exemple.
Que hi ha moltes persones
que, quan van amb cotxe
o perquè tenen molta pressa,
es salten tots els semàforos
de tràfic
i això pot provocar
un accident terrible.
No només per a la persona
que fa la infracció,
sinó, a més a més,
a persones que no en tenen
cap tipus de culpa.
Perquè, si tu et saltes
un semàfor en vermell,
l'altre semàfor del costat
s'ha de saber,
es pot produir una topada.
Ara continuem per aquí,
però abans crec que la Laura
i la Marta feia temps
que demanen la paraula.
Laura, digue'ns.
Que molta gent,
quan va amb autobús
i va un nen
a un senyor vell
que necessita sentar-se,
ve que ningú s'aixeca
i el vell
es té que quedar de peu
quan els altres
poden estar perfectament de peu.
Ara ho comentàvem,
vosaltres teniu 10 o 11 anys,
esteu en plena forma.
Hi ha alguns grans
que no ho estem,
ho hem de dir,
però altres sí,
esteu en plena forma.
I vaja, si hi ha una persona gran
que té una necessitat
per gransament
de sentar-se,
doncs sembla mentida
com avui en dia
encara hi ha gent
que no li cedeix el lloc.
Marta, què ens volies explicar?
Doncs tornar al tema
de les persones diferents,
perquè totes les persones
totes les persones
són diferents,
ningú és igual,
però ens fiquem molt
amb ells
i no tenen cap culpa
de ser diferents.
En el fons són com naltros,
però amb diferent color de pell
i alguns tenen
alguna deficiència,
però això
no cal,
no vol dir
que els haguem d'insultar,
que els podem deixar pel terra.
Anem apuntant diferents coses,
les anem apuntant totes,
encara hem de completar
perquè surten més idees,
aneu pensant prou
perquè d'aquí una sona
us preguntaré
quina d'aquestes coses
havíem fet malament?
Abans algú havia dit,
clar, estem enumerant coses,
vam dir coses
que molts de nosaltres
fem malament
o havíem fet malament
fins ara.
Després us preguntaré
quina de totes aquestes coses
havíem fet malament
nosaltres fins ara.
Laura Ramon, digue'ns.
Que a vegades
els cotxes
aparquen
al pas de vianants
i les persones
minusvàlides
no poden passar.
I no només les persones
minusvàlides, eh?
A vegades que després
hem de fer autèntiques gimcanes
per creuar el carrer
o per exemple
qui no s'ha trobat mai
que s'ha aparcat un cotxe
en doble fila, d'acord?
I tu ets el cotxe
que saps ben aparcat
i no pots sortir
perquè tens un cotxe
en doble fila
aparcat davant teu.
Us ho ha passat alguna vegada?
Sí.
Anant amb els vostres pares,
amb les vostres famílies?
Sí.
que molta gent
deixen
en un lloc
i se'n recorda
per exemple
per exemple
que t'ha que fer una altra cosa
deixa la llum encesa
llavors se'n va
i la deixa encesa
i mentrestant
obre una altra
llavors en comptes de gastar
uns diners
perquè estàs fent una cosa
gastes
més diners
perquè
deixes de fer una
però
encara pagues
la llum.
Si vosaltres per exemple
esteu a la vostra habitació
i esteu doncs llegint
jugant
el que sigui
teniu ganes d'anar al lavabo
abans d'anar al lavabo
tanqueu la llum de la vostra habitació?
Sí.
Ui, hi ha algunes cares
d'aquestes
que diu
algú sí, d'altres no.
Vaja, són aquestes coses
que es referia
que es referia a l'Arnau.
Álvaro, a veure,
què ens volies dir?
Algunes persones
doncs
llencen
llencen ampolles de vidre
als boscos
i això pot provocar
un gran incendi
i es cremarien
moltes hectàrees
i molts boscos.
No es tracta només
una cosa de propagar els incendis
que també potser
sinó que es tracta
que els boscos
s'han de deixar nets
perquè ja tenim problemes
de manca d'espais natural
com perquè sobrembrotar-los
o sinó
el dia que nosaltres anem al bosc
per passejar
o per menjar
o pel que sigui
després ens podem trobar
que podem caure
i ens podem fer mals
per exemple
amb aquests vidres
que de vegades sembla mentida
que ens trobem brutícia
en els boscos.
Miquel, què ens volies explicar?
És que
algunes persones
doncs que
trenquen objectes del carrer
per exemple els bancs
i llavors
les persones
i els vells
també
no es poden sentar.
Una mica en la línia
del que deia abans l'Adrià
que malmetem aquest mobiliari urbà
que després
nosaltres
tots plegats
volem fer servir.
Anem tancant aquesta ronda
i després
canviant de qüestió.
Laura, diga'ns.
Parlant de la família
molts
molts nens
quan es reuneixen
a casa d'un familiar
comencen a saltar pel pis
a cridar i molesten els veïns.
O sigui que de vegades
passa que anem a casa dels altres
i fem molt bé la casa dels altres
que són coses d'aquestes.
A vosaltres us agradaria
que quan ve algú a casa vostra
doncs comença a regirar
els coixins del sofà
o es comença a desfer el llit
tot plegat?
Oi que no té gaire sentit?
No.
Doncs són coses
i de vegades passen, eh?
Sembla mentida.
Quim, diga'ns.
que sempre que arriba un familiar a casa
nosaltres estem jugant a un videojoc
i no ens volem aixecar a saludar
i això és una falta de respecte molt gran
als teus pares
perquè...
Ja vindrà ell?
Si vols ser jugant a un videojoc
ja vindrà ell, no?
Sí.
Això és el que fem molts nens.
Això és el que fem
i no hauria ser així, no?
Sobre que una persona té la diferència
de visitar-nos, de veure'ns a casa
que menys que com a mínim
rebre'l i donar-li dos petons.
Tanquem aquest torn d'intervencions, Marta.
Doncs que hi ha persones
que han fet alguna cosa
que no s'hauria de fer
i inculpen a la persona
que no ha fet res
ni tan sols ho ha vist
ni sap de què va,
el que està passant.
Doncs això tots ho han fet alguna vegada
però trobo que
el que s'emporta el càstig
i el que surt bé
és el que...
el que ha dit la mentira.
Això és el pitjor...
Vaja, no ho sé, ara si voleu
en podem parlar
però jo crec personalment
és el que podem fer
perquè clar, estem cometent un error
dues vegades
perquè si tu, per exemple,
no sé,
li trenques el cartell a l'Àlvaro,
per exemple,
i dius, escolta'm, no ens hem fixat
i tu dius, no, no,
ha estat la Laura.
Clar, fas dos errors.
D'una banda, trenques el cartell,
empipes l'Àlvaro
i a més a més empipes la Laura
perquè dius que setella,
vull dir, que no només
la pifies una vegada
sinó que ho fas dues.
Això és molt greu, eh?
Això és molt greu.
Siguem, va,
siguem ara una mica autocrítics.
Heu comentat moltes coses,
moltes coses
són quotidianes de carrer,
vaja, de ben segur
que tots vosaltres
o les heu vist en primera persona
o les heu viscut
o fins i tot alguna vegada,
ara que no en sent ningú,
les heu fet vosaltres
en primera persona.
Fem una mica d'autocrítica,
siguem sisè,
de totes aquestes coses
que hem parlat
de manca de respecte
amb la família,
amb els companys a classe,
amb el medi ambient,
quina d'aquestes coses,
de tot plegat hem dit
25-30 coses,
quina d'aquestes coses
vosaltres,
sense ser-ne conscients,
havíeu estat fent fins ara,
abans de parlar-ne obertament
a classe?
Vinga, Marta, digue'ns.
Doncs que alguna vegada
he inculpat persones,
més d'una vegada,
i després t'adones
que com que no dius la mentira
que li has dit al professor
o als pares
o a altres persones,
vius amb la mentira
i et trobes malament,
t'espantes
perquè et penses
que ja ho saben
el que has fet
i llavors no pots viure
amb tot aquest amor,
llavors ho has de dir.
Vaja,
i la conclusió de tot plegat
és que al final
quan fas una cosa malament
sempre s'acaba sabent.
Sí.
O sigui,
que tard o d'hora
més val anticipar-te
si has fet una cosa malament
per el que sigui,
descorregir-ho i no fer-ho
i de l'altre,
si ho has fet alguna cosa malament,
assumeixes les culpes,
demanes perdó
i de ben segur
que el problema s'arregla.
Continuem per aquí, Laura.
Digue'ns.
Moltes vegades
quan els nens
estan jugant a futbol
i nosaltres estem jugant a bàsquet
passant per davant
i nosaltres els xutem la pilota.
I quan a altres jugueu a bàsquet
els nens us tiren la pilota o no?
Sí.
Sí.
Aquí hi ha alguna cosa
que no funciona, eh?
Perquè és una miqueta absurd,
perquè després hem d'anar a buscar la pilota,
hem de caminar,
ja sent prou cansats de tot el dia
com per a sobre després
anar a buscar-nos.
Juguem tots cadascú
de la millor manera que sabem
i vaja,
si ja ve la pilota
doncs els acostem
i no fa falta posar-los en més problemes.
Cristina, digue'ns.
Que com deia el Quim abans
de la dutxa
que a vegades
nosaltres
com estem molt cansats
ens volem relaxar
i fem una
una banyera.
Us bany,
jo, escolta'm,
avui tinc temps,
m'estic una hora,
omplo la banyera,
tranquil·lament.
En vez de fer
de fer una dutxa ràpida.
Mhm.
Hi ha gent que es banya cada dia, eh?
Sí.
En lloc de dutxar-se cada dia
i la quantitat de litres i litres
que la comparació de litres
ara no la tinc al cap
però algun dia
si tracteu aquest tema classe
veureu que la quantitat de litres
la comparació és enorme, eh?
Si en una dutxa pots fer servir 7-8 litres
en un bany gairebé se'n fa servir
el 8% o el 10%,
vaja, el 80% o el 100% més, eh?
Se'n parlen de 70 litres aproximadament.
Déu-n'hi-do.
Laura Ramon, digue'ns.
Que jo a vegades he mentit
però després no soc capaç
de seguir la mentira
sinó sempre he d'acabar dient la veritat.
Una mica en relació
al que deia abans la Marta, eh?
Que tard o d'hora
s'acaba sabent
més val assumir-ne les culpes,
demanar perdó
i escoltem, parlar obertament
tots podem cometre
tots podem cometre errors.
Adrià, per aquí.
A veure, quina d'aquestes
coses manques de respecte
doncs de vegades
estem parlant i insistim, eh?
De qüestions molt quotidianes
que podem fer petits i grans.
Quines qüestions
n'ets conscient
després de parlar-ho
classe que potser
havies fet fins ara?
jo un dia
estava jugant
amb el meu cosí
i llavors
els dos
ens vam enfadar
perquè
jo
no sé si
anava perdent ell
o anava perdent jo
però
un dels dos
es va enfadar
llavors jo
vaig agafar
el meu cosí del cabell
i el vaig tirar al terra.
Quin sentit té?
Total?
Per guanyar o per perdre?
Per guanyar o per perdre un joc.
Cap ni un.
Més d'intervencions.
Álvaro, digue'ns per aquí.
Doncs
a vegades
on visc jo
hi ha una persiana
on hi ha
una botiga
i a vegades xuto la pilota
aquella persiana
i llavors
fa molt de soroll
i
i no respecto
a
els veïns
però clar, tu imagina't
que aquell botig...
Vaja, d'entrada
que estàs molestant
que estem molestant els veïns
perquè fa soroll
i d'entrada imagina't que
a més a més aquell botiguer
la conseqüència del xuto
o del que sigui
aquella persiana es fa malbé
i l'ha de tornar a comprar.
Són molt pocs.
Poden costar molt.
Vaja, jo no he canviat
mai una persiana d'aquestes
però poden costar molts diners.
Sí.
Arnau, digue'ns.
Que jo
moltes vegades
quan m'arrenyen els pares, no?
Perquè he fet
alguna cosa malament
jo crec
que no he fet res
però
els meus pares ho fan
perquè saben
i pel meu bé
perquè no ho faci més.
Mhm.
Llavors m'enfado
i a vegades penso malament d'ells
i m'enfado molt
i els protesto molt.
Però es tracta d'això
oi que després
quan estàs així
encalent
la sang calenta
penses d'una manera
però al cap de 10 minuts
quan ja s'ha de passar tot dius
home, doncs potser sí que tenien raó, eh?
Potser sí que l'he espifiat.
Quim, digue'ns.
Que jo
moltes
moltes vegades
m'enfado
m'enfado
sense cap raó
i llavors
a més de
a més de
relaxar-me
dono les culpes
a una
o a la meva mare
o al meu pare
i llavors
després m'acabo sentint
molt malament.
Vaja, no és el...
Després de pensar-m'ho.
Una mica, eh?
En la relació amb el que deia abans
l'Arnau, la Marta
també he fet, crec que el Miquel
una intervenció en aquest sentit.
Tenim una tendència una miqueta
a treure'ns les posses de sobre
i no fa falta en molts casos.
Marc, digue'ns.
Que jo a vegades
quan la meva mare està fent la siesta
començo a cridar
i barallar-me amb el meu germà
i li molesta
i amb un rato de descans que té...
Marc, que aquí no t'aixeques tu al matí?
Doncs no sé,
a les vuit.
A les vuit del matí, més o menys.
Tu imagina't que a les sis del matí
s'aixeca algú, agafa una olla,
una cullera i comença a donar cops
i et desperta a les sis del matí.
Tu tranquil, al llit, ben tapat,
dormint, somiant amb els angelets
i de cop i volta et desperten a les sis del matí.
Tu com te sentiries?
Molt malament,
perquè m'han despertat
i estava somiant en alguna cosa molt bo
i, clar, és una falta de respecte
perquè si em desperten així de cop
em donen un susto i no m'agrada.
Ara en parlarem, eh?
Però segurament un principal mètode
per no incorre en aquestes faltes
és posar-se en la pell dels altres.
Ara en parlarem.
Molt ràpidament,
tanquem aquesta ronda
perquè m'agradaria posar altres temes
damunt de la taula.
Marta, digue'ns.
Doncs que alguna vegada
he vist alguna persona robar caramels
o alguna cosa semblant, petita,
que no es vagués a alguna tenda.
jo ho he dit i, clar,
aquella persona la busquen.
El que passa és que marxen corrents
i, a part que és una falta de respecte
robar les persones,
se'n va corrents i es puja a les persones
perquè, clar,
quan ho vaig veure era un dia de festa major
i estava tot ple.
Llavors, hi havia un munt de persones velles
i els anava corrents es pujant.
I és una falta de respecte
és robar i es pujar a les persones grans
perquè no tenen cap culpa.
Va sumant, eh?
Tot plegat per un gràpat de caramels
o el que sigui.
Dues últimes intervencions
i Laura i Laura Ramon
i després canviant d'equació.
Digue'ns, Laura.
Moltes vegades, sobretot les mares,
comencen a les tendes,
comencen a regirar les robes
i les deixen a un lloc,
després a un altre
i van regirant tot.
i alguna vegada tu ho has vist fer
o ho has fet fins i tot
tu quan vas a compres alguna vegada?
Sí.
Per què no dir-ho, no?
Escolta'm,
doncs ara ho identifiquem
i intentem no tornar-ho a fer.
Laura Ramon, digue'ns.
Doncs a vegades estem en un pis
i fem molt de xivar i soroll
i els de baix o els de dalt
sempre es queixen
d'aquella soroll
i que els molestem.
Hem fet ara un...
està molt bé, eh?
Hem fet una feina molt descriptiva.
hem explicat,
hem vist algunes de les coses,
senyals de manca de respecte
que veiem en el nostre entorn quotidià.
Hem fins i tot fet autocrítica
i hem dit en veu alta
alguna d'aquestes coses
que de vegades, sense voler,
doncs hem pogut fer malament.
Però ara intentem anar
una miqueta més enllà.
Per què creieu
que nosaltres
o vosaltres,
nens de 10 o 11 anys
aquí de la ciutat de Tarragona,
de com en com
fem aquestes petites coses?
O la gent del vostre voltant,
què creieu que ens impulsa
a fer aquests actes
de manca de respecte?
Això?
A robar,
a robar un caramel
o vaja,
o a destrossar una cosa
o a donar la culpa als altres?
Per què creieu que fem aquestes coses?
Vinga Adrià, digue'ns.
perquè potser abans
no ho vam fer a nosaltres
i llavors estem una mica enrabiats.
La rebenja.
I llavors
nosaltres tenim les ganes
de fer-li això a una altra persona.
Però val la pena?
Tu estàs parlant d'això, de rebenja.
Qui la fa la paga, no?
Però tu creus que val la pena?
No, perquè aquella persona
que, per exemple,
si hi ha un cotxe aparcat
i tu li trenques el vidre,
aquella persona
no t'ha fet res a tu
perquè tu li trenques un vidre.
No val la pena.
Laura, digue'ns.
A vegades és
perquè els fa mandra.
Per exemple,
quan volen aixecar el braç
per demanar la paraula
a vegades parlen
perquè els fa mandra aixecar el braç
o perquè volen intervenir en alguna cosa.
Imagina't, estem parlant
que ens fa mandra aixecar el braç, eh?
És que fins a quins extrems estem arribant.
I em sembla molt bé
perquè és un exemple molt pràctic
i cada ben segur tots
en lloc d'aixecar el braç
i que ens donin la paraula.
Vosaltres avui, per cert,
seu molt correctes.
Doncs, en lloc de
la mandra que és aixecar el braç,
fins i tot parlem amb veu alta
i interrompem el que està parlant, no?
Sí.
Marta, què ens volies dir?
Doncs, sobre el rancor,
que hi ha persones molt rancoroses,
sobretot les nenes,
ara que ens estem fent grans,
doncs ens barallem per una tonteria
i a vegades causem uns problemes
realment bastant preocupants
i els hi diem als professors
i no crec que se'ls hauria de dir als professors
perquè llavors ho empitjorem més.
perquè potser ens enfadem
perquè una t'ha xutat la pilota
o te l'ha pres
o l'ha ficat
i t'enfades
però tu, perdona,
tu ara mateix ho dius,
ens enfadem per ximpleries
i el que tu 5 minuts després
veus que és una ximpleria
en aquell moment et sembla
vaja, el problema més gran del món.
Com ho podem solucionar?
Per què no ens ho estalviem?
Perquè si ja tenim clar després
gairebé sempre és una ximpleria
per què no ens evitem fer la bola més grossa
i ho parlem?
Escolta'm,
doncs ha xutat la pilota
perquè no ho faré més i ja està.
Ens acostumem.
Ens acostumem.
Estem en una dinàmica
una mica perillosa de vegades, eh?
Més intervencions.
Per aquí, ara després
tornem a aquest costat de la taula.
Arnau.
Alguns joves, no?
Quan fan pintades a les parets
jo crec que ho fan
perquè li fa gràcia fer-ho
i llavors, per exemple,
estan jugant a una cosa
i diu, m'avorreixo, anem a pintar.
Llavors, destrueixen
una cosa que no és seva.
Llavors,
tenen que pensar
i la meva casa ho faria jo.
És això, eh?
El que dèiem abans,
fins ficar-se una mica en la pell dels altres.
A mi m'agradaria que m'ho fessin.
De fet, en el cas aquest de les pintades
hi ha, vaja, a l'Ajuntament hi ha un programa
que es diu Murs Caparron
que se cedeixen a espais
perquè la gent que fa grafiti
doncs tinguin un espai concret
on poder realitzar aquest tipus de pintades.
Álvaro, digue'ns.
Doncs que
algunes vegades
estem fent un joc
i per algunes ximpleries
doncs ens enfadem molt
i ens paguem, ens insultem
i
érem molt amics
i llavors
després ja no ho som tant.
I val la pena, Álvaro,
per un partit de futbol
o pel que sigui,
per jugar
al joc de les cadires
o pel que sigui
val la pena enfadar-se
per una cosa d'aquesta.
No, perquè
perquè
no sempre
tens que guanyar
perquè a vegades
tens que perdre també
i
i no tens
que insultar
els que guanyen
perquè...
És una banca de respectes
del que estem parlant, eh?
Vull dir, i a més a més
no té sentit en aquests casos.
intervencions per aquí
tornem a l'Adrià
i acabem la fila.
Que...
Jo crec que
la gent que fa
gambarrades d'aquestes
és impulsada
pels demés
perquè
la gent
si va sola
no faria
no faria res dolent
de, per exemple,
mira, que jo
vaig allà i trenco l'estàtua,
ell no es podria
com si diguéssim xulejar
davant dels demés
perquè
si va sol
no faria res.
però tu no...
Però vaja, ha sigut, diuen...
Si jo ara et dic, Adrià,
trenca-li el cartell al Miquel,
tu ho faràs?
Diràs, no, aquest xiquet està ximple.
Bueno, però
la gent és impulsada
a parts demés
perquè
jo sempre
sóc una...
Bueno, jo...
el meu cosí
és
és una mica així
que sempre que és
junta amb algú
doncs fa alguna
cosa rara.
Aquí el que hem de fer
és intentar ser intel·ligents
nosaltres mateixos.
I que quan estàs sol
és un...
És un...
Un tros de pa.
Miquel, allò que dèiem abans
si el que no faríem mai
el que no ens agradaria
que ens fessin a nosaltres mateixos
fins i tot fer un segon plantejament.
Nosaltres, això que volem fer
ho faríem si siguéssim sols?
Doncs si no ho faríem
quan siguéssim sols
potser per alguna cosa deu ser.
Miquel, diga'ns.
que al col·legi
que al col·legi
un nen
com el seu pare
li havien rellat el cotxe
doncs
el nen
ho va fer
a un altre cotxe
que no tenia res a veure.
i això no és respectar.
Una mica això
abans havíem parlat
de rebenja
i de manca de respecte
i no té cap tipus de...
no té cap tipus de sentit.
Ja ho solucionarem.
Sempre hi ha vies
per solucionar les coses.
Laura Ramon, digue'ns.
Jo crec que abans de fer les coses
tindríem que pensar
i com ha dit l'Arnau Bertran
tindríem
la gent que dibuixa
amb grafitis
ja que dibuixa tan bé
que ho faci amb un full.
O en els seus espais destinats
perquè tothom
de ben segur
sempre s'ha quedat trobant
una solució.
Més aviat o més ràpid.
La precipitació no és bona.
Laura, digue'ns.
Jo crec que és com ha dit l'Adrià
que ho fan perquè
com estan amb una persona
per fer la gràcia
si estan sols
no ho farien.
Us heu trobat de vegades
vosaltres en aquestes situacions?
Sí.
Allò que quan estàs en grup
estàs animat
doncs entres en una dinàmica
l'un per l'altre
t'animes i fas coses
que no estaries disposat
a fer solitària.
Jo a vegades també
quan estic en grup
a vegades també em porto
no tan bé
com quan estic sola.
Marta, digue'ns.
Doncs que hi ha nens
i nosaltres segurament
també ho hauríem fet alguna vegada
que quan juguem a un joc
ens eliminen
per exemple
si és de bàsquet
ens prenem la pilota
perquè ens enfadem.
Això és una falta de respecte.
La persona que t'ha tret la pilota
és una falta de respecte
pels altres
perquè no tenen culpa.
Si un l'ha ficat
al millor
l'ha ficat
sense voler
i al millor
l'ha ficat
perquè és bo.
s'ha d'acceptar
i no s'ha d'enfadar
per una tonteria.
Com t'ho passes millor?
Jugant a bàsquet
o barallant-te amb el teu amic
perquè vaja
us heu embolicat
amb una falta
o amb una cosa de la pilota.
Com us ho passeu millor?
Jugant a bàsquet no?
Sí.
Doncs intentem
jugar a bàsquet
sense tantes històries.
Ens queden res.
Dos minutets de programa.
Avui anem fatal de temps
però anem molt bé de programa
perquè hi ha hagut moltes
i moltíssimes intervencions.
Ja una miqueta
a tall de conclusió.
Hem parlat això
de les motivacions.
Hem fet primer una descripció.
Hem acordat
algunes de les coses
que nosaltres mateixos
en primera persona
fem malament.
Hem buscat les motivacions
que ens impulsa
a dur a terme
amb aquestes manques de respecte
de quan en quan
i ara m'agradaria
a veure si entre tots plegats
podem trobar unes solucions.
Què podem fer
per evitar això?
No sé si fins i tot
no ha sortit en el debat
quan vosaltres veieu
algú altre
algú del vostre entorn
per exemple
algun company de col·legi
que du a terme
una manca de respecte
li ho hem de dir
o no li ho hem de dir?
Què en penseu?
Vinga, Marta, per exemple.
Doncs que
quan el medi ambient
sobretot quan sortim
al pati
clar,
tenim els entrepans
embolicats
amb paper de plata
la majoria
i tenim la brossa
a l'altra punta del pati
per exemple.
Doncs en vez de
fer l'esforç
per anar a tirar-lo
si ens fa mandra
fins i tot aixecar el braç
per parlar
com no ens el fem mandra
a l'altra banda del pati.
però has de pensar
que si el deixes allí
potser jugues a un joc
i et pots relliscar
o et pots fer mal
perquè si el tires fent
d'una bola
et pots torcer el peu.
O pensem per exemple
que hi ha unes persones
que s'han contractat
per netejar el pati
i que no és el mateix
que facin la mateixa feina
en dues hores
o que la facin en quatre.
Elles no tenen la culpa.
Més opinions.
Molt ràpidament
si us plau
us demanaria concreció
perquè estem fatal de temps.
Laura digue'ns.
Jo crec que sí
que els hi tenim que dir
perquè a tu no t'agrada trobar
les coses brutes o pintades.
Si veiem que un fa una cosa malament
li diem
i que ho faci bé.
Cristina, què en penses en aquest sentit?
El de parlar pels passadissos
podríem posar cartells
de no parlar
o respectem els nens
que estan treballant
per poder atendre més la classe.
Seria una bona solució
i els ho podeu plantejar
els mestres i els responsables del centre.
Laura Ramon, digue'ns.
Jo avui,
venint a l'autocar,
hem vist que els autobuses
estaven tots empintats
i hi ha gent que pensa
com que jo pago
doncs jo puc fer el que vulgui
i llavors
doncs jo posaria cartells
o algun vigilant a l'autocar.
No, o simplement
intentar si veiem algú,
perquè clar,
pensem en una cosa, eh?
Si hem de contractar vigilants
ja estem parlant
de que hem de pagar més
perquè clar,
aquest senyor cobra,
aquesta senyora cobra.
Ja el cervell és més car.
No és més senzill directament
no pintar?
Sí.
I així ens estalviem tot
i el mateix bitllet de l'autobús
serà més barat?
Adrià, digue'ns.
Jo crec que sí, eh,
que ens hem d'avisar
perquè jo l'altre dia
vaig gansar
una bossa de patates
a terra
i un amic meu
em va dir,
marrano, recollejo.
I en un primer moment segur
que no et va fer gràcia
però després hi dius, home,
doncs el meu company tenia raó
perquè no m'he fet bé.
I jo li vaig dir, tens raó,
això no ho sé de fer,
estem treballant en aquest projecte
i no...
Home, i més ara precisament
que estem parlant d'això
de mancar respecte,
no vull dir que d'aquí dues setmanes
ho pugueu fer,
però home,
ara que ho estem treballant
no toca.
digui'ns.
Doncs que a vegades
en algun restaurant luxós
hi ha algunes persones
que fuman dins del restaurant
i llavors, primer,
molesta la gent que està allí
i segons que en aquell territori
no es pot fumar.
Si vol fumar,
doncs que vagi fora.
És una manca respecte,
això del tabac.
Hi ha locals
on sí que es pot fumar
però hi ha locals
on teòricament no es pot fumar
i tot això hi ha gent que fuma, eh?
i això segurament ho hem de dir
perquè a més a més
no només és una manca respecte
sinó que és perjudicial per la salut.
Arnau, digue'ns.
Que si per exemple
veiem un amic nostre
que tira un paper a terra, no?
Doncs li tindrien que dir
que no ho faci.
Està bé ajudar
a l'amic nostre, no?
Llavors, si volem ajudar-lo
no tindrem que dir-li
deixa'n i anem a jugar.
És el que dèiem una mica abans
l'Adrià, no?
Si mal que sigui llença un paper
doncs, escolta'm, xec,
no costa res agafar-lo
i dius, de bones maneres, eh?
Que també hi ha vegades
que volem ajudar
i acabem insultant-lo
i tampoc es tracta d'això.
Quim?
Que moltes vegades
que quan les persones no...
quan els seus gossos
fan pipí o tiren excrements
doncs, no recullen...
Tindríem que avisar
a un policia
i que els hi fiqués una multa
perquè si no, no es podria solucionar.
No tinguem por, eh?
De vegades, si veiem
conductes incíviques
a dir-ho
perquè clar, d'entrada
s'ha cometet una infracció.
Això està penat, eh?
Vull dir que
si veiem algú que per exemple
no cuida bé
els seus gossos
no té l'ús que n'hauria de tenir.
Això ho hem de dir,
ho hem de denunciar
una salada.
No hem de tenir por
que denuncia
quan una persona comet
una infracció
o una manca de respecte
davant de tota la comunitat.
Marc, digue'ns.
Parlant del col·legi
quan jo vaig al lavabo
normalment
algunes persones
tiren els rotllos de paper
al vàter
o per les portes.
I clar, si jo veig
algú que ho faig
que ho fa
doncs, li dic
que ho torni a recollir
o
o que
li digui al professor.
Però diguem-ho, eh?
Per exemple, si hem de comprar
si llancem
rotllos de paper de vàter
aquests rotllos
algú els compra, eh?
Si ens gastem diners
als col·legis
en rotllos de paper de vàter
no ens els podem gastar
per exemple
per comprar ordinadors.
Segurament
seria més sensat
que fem servir
els rotllos de paper de vàter
justos
i partim aquests diners
on toca.
Nens i nenes
ho hem de deixar aquí.
No ens queda més temps.
Escoltem una miqueta de música.
D'acord?
Escoltem una miqueta de música.
Sempre ens agaixi.
Us heu passat bé, per cert?
Sí.
Hem de confessar que algú
en un primer moment
m'havia dit
estic molt nerviós
però al final la cosa
ha acabat força bé.
Álvaro, Arnau,
Quim, Marc, Marta, Laura,
Cristina, Laura, Ramon,
Miquel, Adrià.
Moltes gràcies.
Heu estat uns excel·lents
protagonistes avui
de l'Aventura de la Vida.
Felicitats per la feina
que heu fet
per la manera que heu tingut
exposar-ho avui
a Tarragona Ràdio
i fins i tot
per aquest puntet d'autocrítica
que hem tingut.
Escolta'm,
si hem de reconèixer
aquelles coses que fem malament
doncs les reconeixem,
intentem arreglar-ho
i entre tots plegats
treballem perquè tot vagi millor.
Moltes gràcies
i tornareu, no?
Sí.
Vinga, canteu, eh, si voleu.
A veure com fa la cançó,
la sabeu o no?
Que contarte
tenía tanto amor
guardado para ti
tenía tanto quedarte
tantas cosas
que contarte
tenía tanto amor
guardado para ti
caminos despacio
pensando
volver hacia atrás
no puedo en la vida
las cosas suceden
no más
aún pregunto
qué parte de tu destino
se quedó conmigo
pregunto qué parte
se quedó por el camino
tenía tanto quedarte
tenía tanto quedarte
tantas cosas
que contarte
tenía tanto amor
guardado para ti
tenía tanto quedarte
tantas cosas que contarte
tantas cosas que contarte
tenía tanto amor
guardado para ti
tantas cosas que contarte
tantas cosas que contarte
tantas cosas que contarte
tantas cosas que contarte
tanto amor
guardado para ti
Gràcies.