Fins demà!
A mi, les carxofes, per exemple...
Les faves, els pèsols...
Les faves, els pèsols, el bacallà...
Totes aquestes coses, a mi, m'emocionen.
Els bunyols, les torradetes de Santa Teresa, les orelletes...
Sí, sí, el que passa és que tu amb dolç ja no el sóc.
No, perquè tu ets més de salat, però...
Però sí, sí, home, les torrades de Santa Teresa, els bunyols, tot això...
Que bo!
Boníssim.
Ai, en fi, doncs vinga, comencem per on començar.
Avui fem receptes.
Avui sí, avui parlem de cuina.
Perquè fa dies que no fem receptes, allò...
Avui us he preparat tres plats.
Un primer, un segon i un postre de quaresma.
Bé, pels que ho vulgueu fer.
Si no, doncs...
Bé, mira, jo els faig perquè m'agrada la tradició culinària.
A més, una manera de canviar, d'estar...
La quaresma, com a tradició religiosa,
doncs tendrà les seves coses,
però, doncs, com a tradició culinària,
doncs fa que canviem la dieta,
que la variem,
i jo crec que això és bo, no?
És que és veritat,
més enllà que s'estigui celebrant
o commemorant un període determinat,
això permet introduir aliments i productes
de la temporada, d'una banda,
i també variar,
perquè sí que el bacallar, afortunadament,
es menja a les cases,
tot i que està pujadet de preu,
bastant pujadet de preu últimament,
ha fet una pujada al bacallar, que Déu no dirà.
Bueno, tot el peix salvatge,
vull dir, a veure, tal com van les coses,
s'acaba, vull dir...
I no podríem fer bacallars de viver i secar-los?
No conec cap fóndula problemàtica del bacallar,
però el bacallar es pesca,
pensem que es pesca en mars freds,
en mars del nord,
en mars oberts,
no a prop de la costa,
sinó molt lluny,
i jo suposo que és un peix
que necessita profunditat,
que necessita espai,
i suposo que ha de ser difícil
de criar-lo amb cultivitat.
Digo jo, eh?
En fi, ni que sigui per l'aquaresma,
sacrifiquem la butxaca
en lloc de sacrificar-nos nosaltres
i mengem bacallar.
Sí, sí, jo crec que, a més,
dintre la nostra tradició de cuina
de Tarragona en concret,
del que és la província,
sempre ho hem dit,
és la Catalunya pobra,
tradicionalment,
i el bacallar no menja de pobres,
i està molt arrelat,
dintre dels nostres costums,
el consumir bacallar de tota manera.
I una d'elles és...
Amb aquesta tradició,
avui he preparat un bacallar
amb ous durs,
diguem-ne,
que seria la part tradicional,
però jo hi he afegit calçots i carxofes,
perquè donar-li una miqueta
d'actualitat i de terra.
Quin gustet i quin aroma
ha de tenir aquest bacallar.
Després l'expliquem.
M'agradaria començar pel primer,
que seria un risotto.
Hem preparat un arròs
fet amb verdures i bolets,
o sigui, un arròs de quaresma,
sense res de tall,
i un arròs fàcil de fer
i molt bo.
Quin bolet li has posat a aquest arròs?
A veure, ara per l'època que estem
haurem de treballar
amb bolets caríssims,
que seria l'atòfona,
que seria genial
poder fer un risotto d'atòfona,
però com que estem de crisi,
hem buscat bolet sec,
que el podem trobar bé,
o bé congelat.
Però jo,
per fer l'arròs,
el prefereixo sec,
i llavors hi podem posar
camagroc, trompeta i cep,
o dos dels tres,
o un dels tres,
el que vulgueu.
I després també,
xampinyó,
que és un bolet,
que el tenim a l'abast,
i que com que va barat a vegades
està poc apreciat,
però que si anés
el preu de l'atòfona,
el compraríem igual
i el trobaríem boníssim.
És veritat.
És un bolet molt gustós,
que té molt bona textura,
i que és molt bo,
vull dir,
el podem consumir perfectament
i sovint,
perquè està molt bé de preu,
a més.
Mireu,
la idea d'aquest arròs
és posar-hi
forces verdures de temporada,
llavors,
en aquest cas,
la reina,
jo crec,
a part de les carxofes,
que me la reservo pel bacallà,
que també n'hi podríem posar,
si us ve de gust,
també n'hi podeu posar,
però la reina ara també
de l'època
és la coliflor,
en el cas del risotto
hi va millor
la que és verda,
no el bròcoli,
sinó el que aniríem bròquil,
la coliflor verda.
El que farem
és aquesta coliflor
tallar,
sabeu que fa
aquella espècie
de remetes,
doncs tallarem
remeta per remeta
i després de cada remeta
brot per brot,
perquè ens quedin boletes,
més o menys
de la mida
d'una moneda,
d'una moneda gran,
i llavors
ens quedin així
sueltes,
d'acord?
Després agafarem pastanagues,
a poder ser
ben maques,
ben fresques,
i les tallarem
a rodanxes,
allò la típica
rodanxa de pastanaga,
gruixudeta,
d'acord?
Doncs de migdit
de gruix,
calçots,
jo també hi posaria,
faria una miqueta
de sofregit de calçot,
en aquest cas,
doncs,
amb un calçot,
si és maco,
en tenim prou,
els bolets,
com dèiem,
els xampinyons,
hi posem pèsols,
i faves,
també,
encara és època de faves,
i també podem aprofitar
per posar-hi quatre faves
que ens donaran bon gust.
A més,
en aquest cas,
quan fem la fava estofada
o així,
agafem les més mitjanetes,
aquí,
al fer la tria,
podríem posar-hi les grosses.
Ah, molt bé.
Podríem aprofitar
aquelles faves més grosses
que ho serem que fer-ne.
I les petites per fer
una amanideta en pernil.
I les petites més petites
per fer una amanideta
i les mitjanes,
doncs,
per fer a la catalana.
Què més necessitarem?
Doncs,
una miqueta de formatge,
formatge,
doncs,
un tipus parmesà,
o un formatge
que estigui molt sec
d'aquests que tenim a vegades
a la nevera
que se'ns han assecat molt,
doncs,
el ratllem amb el ratllador
que fa pols,
no amb el ratllador
que fa fils,
sinó amb el que fa pols
o amb el que fa
com si rasqués.
I, de dues maneres,
jo hi afegiria
algun formatge
una miqueta potent,
en aquest cas,
com un parmesà
per donar-li gust.
I,
opcionalment,
s'hi pot posar
nata líquida.
Ara us explicaré
això de l'opcionalment.
Com l'ho farem?
Doncs, mireu,
agafarem primer
carrer els calçots.
Els calçots,
us explico com netejar-los
per cuinar,
perquè després
també els farem servir.
El calçot,
aparentment,
diguem-ne,
és com un porro.
Sí,
és el canal de baix
si fem el mateix
que el porro.
Hem de fer el mateix
que el porro,
o sigui,
hem de tallar l'arrel de baix,
li hem de fer un tallet
de dalt-baix
per treure la primera pell
i després tallar
pel brot verd
i fer-hi una creu
a dalt del brot verd.
I llavors,
a sota el raig de l'aixeta,
fregar aquest creu
sota l'aixeta
obren les capes
i l'únic lloc
on pot tenir una miqueta
de terra és a dalt.
Llavors,
així netegem
tota la terra
que pugui tenir.
I ja està,
ja tenim el calçot net.
Llavors,
en aquest cas,
el que farem
és obrir-lo a dalt del baix
i tallar-lo finet
per fer aquest sofregit.
Llavors,
ho posarem
amb un cassó
o amb una cassola alta
i farem un sofregidet
amb una miqueta
d'oli d'oliva.
No necessitem temps,
el que volem,
en aquest cas,
és que ens agafi
una miqueta de color.
Quan ja tinguem
una miqueta de color
i tirarem
els xampinyons
i la coliflor.
Li donem dos toms.
En aquest cas,
també vull que ens agafi
un palet de color,
però només és allò
de donar-li
quatre tomets
a foc viu.
No cal que se'ns posi tova
ni res.
En aquest cas,
les verdures
vull que em quedin
cruixentetes
i tirant a cruetes,
perquè ens notin
els gustos autèntics
de les verdures
i ja li donarem
la sucositat
i l'ontuositat
amb l'arròs
i amb tot el caldet
i tot això.
Tenim ja,
doncs,
a dintre
els xampinyons,
la coliflor
i els calçots
i afegim
la resta
de productes,
doncs,
la pastanaga,
els pèsols,
si teniu carxofes,
les faves,
diguem-ne,
la resta de verdures.
Li donem dos toms,
ho ofeguem
i ho cobrim tot
d'aigua,
o d'aigua
o bé
amb un caldo,
que pot ser de verdures,
millor,
o bé amb un caldo
de gallina suau
o també,
si voleu,
un caldo de carn,
per allò
ens n'anem fora
de la qual esme.
Un caldet de verdures,
jo crec que ens hi pot anar
molt bé aquí
i ho deixem fer
xup-xup,
res,
que arrenqui el bull
i que ens bulli dos minuts.
Quan ja tinguem
el bull engegat,
perdoneu una altra cosa,
els bolets
que teníem secs,
els hauríem posat
a remullar primer
perquè si no
no ens en sortirem.
El remullet del bolet
a mitja hora
en té prou
si l'aigua
estaviona,
no cal ni que sigui calenta
ni freda de la nevera
perquè allò ens costa més.
Quan dius que pot
el bolet?
Quanta estona?
Mitja horeta.
A mitja horeta
ja s'hidrata bé
i ja funciona.
Llavors,
aquesta aigua del bolet,
quan l'escorrem
la podem posar
junt amb la de verdures.
O sigui,
primer tirem
tota l'aigua dels bolets
i després acabem d'omplir
amb el caldo de verdures
perquè així
aprofitarem més
el gust dels bolets.
Llavors,
ja tenim l'aigua
que l'he rectificat,
era meitat
aquesta aigua de remullar
i meitat
caldo de verdures
i tirarem també
ja aquests bolets
que tenim remullats
tot a dintre.
Que arrenqui
el bull,
bulli aquests dos minutets
i llavors
hi tirarem l'arròs.
L'arròs,
per fer els risottos,
ha de ser un arròs
que sigui
ric en midons.
Hi ha dues maneres
molt diferents de fer-lo,
ho vam explicar aquí
crec una vegada.
En aquest cas,
m'agradaria fer-ho
amb arròssos rics en midons
perquè no hi afegirem nata
o n'hi posarem molt poca.
Llavors,
agafarem un arròs
tipus bomba
o un arròs
tipus carneroli
o arbori.
Són tres tipus d'arròs
que són rics en midó
i que faran
que ens espessi
l'aigüeta
que fa el risotto.
De quantitats,
més o menys,
heu de veure
que quan tireu l'arròs,
l'arròs,
doncs,
amb arròs cru,
heu de comptar
unes tres cullerades
soperes per persona,
més o menys,
d'arròs cru.
i doncs,
quan sí,
en sortiran
sis,
cinc-sis
per persona.
Tirem l'arròs,
doncs,
i heu de mirar
que el cald 1
us cobreixi,
doncs,
més o menys,
que surti dos dits
o tres dits
per damunt
de l'arròs.
Perquè aquest tipus d'arròs
normalment necessita,
depèn del tipus dels tres
que us he dit,
cada un és diferent,
però aproximadament
tots,
no n'hi ha cap que baixi
d'un,
tres o quatre
d'arròs i aigua.
Això vol dir,
doncs,
una part d'arròs,
tres d'aigua
o una part d'arròs,
quatre d'aigua.
Si és el carneroli
és un, quatre
i si és el bomba
o l'arbòria
és un, tres.
A més,
hi ha la verdura,
hi ha tot això
que també ocupa bultos
i que més o menys
les proporcions
són aquestes
que us he dit.
Llavors,
doncs,
ja està,
rectificar de sal,
i a mi m'agrada
posar-hi un palet de pebre,
recent molt,
en aquest arròs també,
i deixar que bulli
a foc suau,
a foc mig,
no,
a foc mig,
que vagi bullint
i que vagi absorbint
l'aigua
amb tots els seus gustos,
l'arròs.
Això,
més o menys,
pot trigar
al voltant
d'uns
setze minuts
la cocció
d'aquest arròs,
perquè són arròs
que tarden més
del normal
a coure's,
doncs,
estem comptant això,
al voltant dels setze minuts,
si és un carneroli,
pot arribar fins als dieu
i els 18 minuts,
tarda una miqueta més
encara
a coure's.
Les proporcions,
com que no les teniu
molt per la mà,
feu-me cas amb això,
amb l'1-3
i deixeu una miqueta
d'aigua calenta al costat,
perquè sempre
es pot afegir
una miqueta d'aigua
sense cap problema.
Si el foc
el teniu controlat,
amb remenar
de tant en tant
n'hi ha prou,
de dues maneres,
quan veieu que es va assecant,
és millor llavors
ja posar-s'hi
i remenar més sovint
perquè el midó
mateix de l'arròs
fa com una pasta
que és propensa
a enganxar-se
al fons
de la cassola,
llavors cap al final
s'hi ha d'estar més a sobre
i acabar ja
remenant sovint.
Quan ja tinguem
l'arròs aquest sec,
hidratat i bé,
allò a punt de menjar,
diguem-ne,
penseu que aquest arròs,
com que l'estem fent
amb aquest arròs
amb midó,
no ha de quedar sec
completament,
ha de quedar una miqueta
caldoset,
un palet caldoset,
no caldos,
però un palet caldoset.
Per què?
Perquè llavors
hi tirarem el formatge
i ens acabarà d'espacir,
ens acabarà de lligar
aquest caldo
que hagi pogut quedar
i ens acabarà
de donar la textura
amb el midó
i el formatge
ens quedarà una textura
genial
per acabar
aquest risotto.
I res més,
quan ja hi ha
el formatge
remenem bé,
servim
i mengem.
Pel damunt,
una miqueta
de julivert
que li agradi,
doncs també
li pot donar un toc
d'aquests verds
de delicadesa
d'acabat del plat.
Que boi,
això menjaríem
de primer plat.
Això de primer plat.
Una miqueta
perquè volem menjar-ne el segon.
Sí, home,
és un plat potent,
pot ser un plat únic
també per un dinar
de cada dia.
Home,
com a plat únic
està fantàstic.
Ja és completet, eh?
Però bé,
imaginem que a algú
no li agrada la rosa,
que volem fer un nàpat
d'aquells,
tot i que sigui
cuaresma,
interessants.
Bé, doncs anem pel bacallà.
A veure,
jo amb aquest bacallà
tradicional
l'he modernitzat
un palet,
doncs li he intentat
treure els fregits,
o una part almenys,
perquè normalment
el bacallà
es comença
enfrenant i fregint.
Doncs jo,
en vez de començar
per aquí,
el que faig és,
el bacallà
el faig a la planxa,
amb una planxa
ben calenta,
on hi poso
sal i pebre
i quan està ben ruent
hi tiro el bacallà
directament al damunt,
primer amb la pell a sota,
perquè estarà ben calenta
i així no se'ns enganxarà
i després el giraré.
Per anar bé,
aquest bacallà
ha de ser morro
o ha de ser una part ample
i l'únic que volem
és que se'ns marqui,
se'ns cremi el bacallà
de fora
però que ens quedi cru de dins,
o sigui,
no hem de baixar
el foc de la planxa
ni res,
sinó la planxa ben ruent
i volta i volta
el bacallà pel damunt,
volta i volta,
que se'ns quedi marcat,
el que vull és que em quedi
gruguet,
aquell color del torredet
del bacallà per fora.
Doncs quan ja el tenim,
l'apartem.
Les carxofes,
grills,
encara que la carxofa
no fa grill,
però allò per la meitat
i la meitat de la meitat
i si és gran,
doncs inclús amb 6-8 trossos
i hi ha l'opció
d'enfarinar-la i fregir-la
que jo crec que és com queda
més bona en aquest cas
o si no,
doncs també inclús
la podem passar
per aquesta planxa
que també ens quedaria bé
o posar-la directament crua
al suquet
que ara farem.
O sigui,
teniu les tres opcions
en el cas de la carxofa
segons si ja heu acabat
el règim de Nadal
o encara hi estem.
Encara,
encara estem tots,
no en penso,
perquè no l'acabem d'acabar mai
perquè ara comencem amb això,
imagina't.
Sí, bueno,
ens hem de cuidar.
Molt bé,
doncs dit això,
començarem a preparar ja
el suquet
que el començarem
amb els calçots.
Agafarem calçots,
per exemple,
si fem bacallà
per 4 persones
faríem 4 calçots,
farem el que hem fet abans
de netejar-los,
els tallarem petitons
i farem un sofregit de calçot.
Igual que abans,
el que vull és que
primer se'ndorin bé,
m'agafin força color,
o sigui que el foc viu,
una miqueta d'oli d'oliva,
i ben remanets allà
i que ens agafin,
ens quedin sofregidets
allò ben macos
i que facin força olor.
Penseu que el calçot
és molt dolç
i té moltes sucres
i això fa que caramelitzin,
amb la qual cosa
es torna dourat de seguida,
o sigui que l'au de vigilar,
així pel damunt
i ja està.
Poseu-hi només
les parts centrals i tendres
perquè no el deixarem
ofegar molt de rato,
sinó que el menjarem
una miqueta així cruixentet,
llavors poseu només
les parts centrals
més boniques del calçot.
Què més?
els ous durs,
els cuiem,
els tenim bullits ja,
i llavors,
amb aquest calçotet,
quan ja el tingui amb el seu punt,
agafarem i farem una picada.
Amb all,
doncs,
si estem parlant
per quatre persones,
jo crec que dos alls farem.
Per ell, no?
jo en aquest cas
n'hi posaria molt,
m'agradarà aquest color
i aquest gust que li donarà,
unes avellanes,
unes avellanes torrades,
pelades,
doncs,
en aquest cas,
per quatre persones,
li podríem posar
com una tasseta de cafè,
d'avellanes torrades,
pebre vermell dolç,
un palet,
un pols de pebre vermell dolç,
si és fumat millor,
però picant per mi no,
això hi ha al gust de cadascú,
i una miqueta de farina.
Aquí sí que farem servir
la recepta tradicional,
hi posarem un palet de farina,
la farina,
doncs,
per quatre persones,
amb mitja cullerada supera
en tenim de sobres.
Ho tirem tot junt,
tot dintre,
ho piquem tot
i ho tirem tot dintre
amb els calçots
i ho remenem una miqueta,
que ens agafi una miqueta de color,
però anant al tanto
que l'all i el pebre vermell
s'acremen de seguida,
llavors,
doncs,
amb un foc més aviat suau,
el deixem ofegar una miqueta
tot això
i més que res
perquè ens tregui el gust de la farina
i no farinegi.
En Pic tinguem ja
aquest sofregidet tan bo fet
i podem tirar
un xorret de birranci,
a mi m'hi agrada molt,
un birranci del Moller
o una cosa molt típica nostra
d'aquí
i el deixem reduir una miqueta
i tot seguit
ja hi podem tirar l'aigua,
en aquest cas aigua.
I queda força bé
perquè ja tenim prou gustos
a la cassola.
Home,
però molts,
molts gustos
i més el bacallà
l'hem de notar.
Per fer tot això,
el bacallà pogués ser,
no ho he dit abans,
que tingués
dos aigües
en més de tres,
o sigui,
que tinguin un punt de salat
perquè no hi posarem sal
en aquest plat
i llavors el bullir,
el coure's,
ens deixarà anar a la sala
el suquet,
ell se quedarà al punt
i el suquet també,
i a més tindrem
més gust de bacallà.
És d'aquell bacallà
que va bé fer-ho al matí
si es parlés prou al dia abans?
Perquè hi ha bacallars
que saps tu
que és millor reposar-los.
A veure,
el problema d'aquest plat
és que la carxofa,
si reposa,
dona colors raros
a l'ou
i al bacallà,
llavors es pot fer
si voleu,
però deixem la carxofa a banda,
o sigui,
fregim la carxofa,
però tot l'altre
sí que ho podem posar.
Però podem tenir
el suquet acabat
i a tot cas,
just abans de consumir
hi afegim les carxofetes.
M'ha quedat
tirant-hi l'aigua,
tirem l'aigua,
arrenquem el bull
i tirem les carxofes
que ja les tenim
enfarinades i fregides
o fetes a la planxa
com vulgueu,
tornem a arrencar el bull,
ho deixem coure
cinc minutets
perquè les carxofes
ens facin un palet tove
i posarem ja
el bacallà
i els ous.
Deixem que torni
a arrencar el bull,
taparem
i pararem el foc.
I sabeu tots
que a mi el peix
m'agrada que es cogui
per confitat,
o sigui,
no per bullit,
perquè si no
queda dur,
queda sec,
en canvi,
si deixem aquest bacallà
ja tot acabadet,
que ens arrenqui el bull
perquè tingui inèrcia
a la cassola
i després apaguem el foc,
tapadet
i ho deixem reposar.
Per anar bé,
un quart d'hora,
20 minuts,
que reposi en aquests ous
amb el bacallà
i tot això
i veureu després
que quan se'l mengeu
l'única fenya
que tindreu
amb aquest plat
és primer
repartir-ho bé
perquè tothom
no voldrà
i segona,
a l'hora de treure
el bacallà de la cassola,
com que estarà tan ben cuit,
s'us desmuntarà.
Allò que fa
aquelles llesques
del bacallà
us farà això,
que llavors és senyal
que us ha quedat
perfecte.
Doncs jo saps
que menjaré
una miqueta
de cada cosa
per reservar-me
un espai
per les postres.
Molt bé.
Perquè no sé
què ens prepararies
de postres de quaresma.
Avui un postre
jo us proposo
unes taronges
amb menta i xocolata.
Oh, que bo!
Que estan boníssimes.
També es pot fer
amb mandarina,
per exemple,
si el que voleu
és muntar uns petifús
per un dia,
doncs un diumenge
a la tarda
que vénen enemics
a fer el cafè
o el te
o el que sigui
o teniu gent a dinar
un dia de festa
i voleu treure
amb els cafès
doncs alguna cosa
per picar,
doncs és una bona opció
fer-ho amb mandarina.
Jo avui us ho he preparat
amb taronga
però us ho explico
és el mateix.
Però el procés
seria el mateix.
L'únic que necessitem
és menta fresca
i de fulla gran.
Buscar una menta fresca
amb fulla gran.
Ara és època
i podeu trobar
doncs,
trieu les fulles més grans
i les guardeu per això.
Amb les petites,
amb els brots
doncs són més bonics
per posar en una macedònia,
per posar,
inclús per fer infusions.
Doncs guardem les grans
per això.
Necessitarem
un xocolata molt amarg,
un xocolata negre
que sigui potent.
Quin percentatge
de cacau
el màxim que trobem?
Sí,
un bon percentatge
de cacau
però sobretot
que sigui bo.
en aquest cas
com que en gastarem
molt poc
doncs val més
gastar-nos una miqueta
més de diners
que pot ser barato
si la rajola és petita
amb una rajola
de 100 grams
ens en sobre
i podem buscar
una qualitat,
buscar un gust aquí.
Anar a buscar
per no dir
alguna marca comercial
però hi ha marques
que busquen orígens,
buscar un xocolata
de qualitat
en aquest cas.
I la taronja
o la mandarina
és tot el que necessitem.
Com ho farem?
Doncs si és amb la taronja
la pelarem al viu
que se'n diu.
Això què vol dir?
Doncs li fem els dos talls
un dalt i un baix
traient el barret
i el cul
diguem-ne de la taronja
i tot posant-la
damunt de la fusta
li fem uns talls
seguint la forma
de la taronja
que surti tot el blanc
que no quedi
gens d'aquella pell blanca
per fora.
Això diguem-ne
perquè és un plat de festa
si realment
el que voleu és
que sigui nutritiu
i que aquesta pell blanca
porta molta fibra
llavors si és per consum intern
diguem-ne
la podeu deixar.
Deixa que estem de festa.
Però si estem de festa
la tallem
i pelem
tota la taronja
ben pelada
així anant fent aquests talls
amb aquesta forma
com de lluna
al voltant
fins a deixar la taronja
completament neta.
Llavors a partir d'aquí
hi ha dues maneres
de tallar-la
o bé rodanxes
que és perfecte
ja per el que volem
però si tanta festa
fem
llavors el que podem fer
si us mireu la taronja
la taronja fa uns grills
com la mandarina
el que passa
és que no es desmunten
com en el cas de la mandarina
sinó que estan tots sencers.
Llavors el que faig jo
és
amb un ganivet
vaig seguint
el tel dels grills
i faig un tall
per un cantó
del tel
i el tel el traiem?
No, fas un tall
fins al centre
o sigui des de l'exterior
un tall radial
del centre
de fora cap al centre
seguint la pell
del grill
llavors
seguint l'altra pell
del grill
el mateix
llavors pum
te cau el grill net
sense tells
i així vas fent
i al final
et queda una taronja
amb tots els tells
aquí
i tots els grills a terra
és una manera
molt diguem-ne
professional
de tallar la taronja
però que queda molt xula
i et queden al final
com uns grills de mandarina
i si és el cas
de la mandarina
desfer
netejar bé
que no hi hagi pèls ni filets
i deixar els grills nets
i llavors agafarem
el xocolata
i el dividirem
en dos parts
un
dos terceres parts
amb un bol
que pugui anar al microones
i una tercera part
la guardarem a banda
aquestes dues terceres parts
les posem al microones
amb temps
de 20 segons
posem microones
20 segons
esperarem
que soni el timbre
diguem-ne
del microones
obrim
remenem
20 segons més
obrim
remenem
hasta que el xocolata
estigui totalment fos
normalment
amb dos o tres vegades
funciona
ja n'hi ha prou
és molt ràpid això
quan el tinguem
totalment fos
el xocolata
perdó
l'heu de tallar petit
no poseu la rajola
sencera al microones
sinó
primer amb el ganivet
trossejar-lo
la resta que tenim a banda
també trossejat
quan ja tenim
el del microones fos
agafem la resta
i ho ajuntem
i ho barregem tot
amb això
aconseguirem
el que se'n diu
temperar el xocolata
i que quan estigui fred
se'ns quedi dur
i el puguem tocar amb els dits
i no se'ns enganxi
ni res
això és una manera de fer-ho
que funciona molt bé
llavors
com us he dit
ja incorporem
aquell xocolat
que havíem reservat
i remenem
fins que s'esfongui tot
amb la inèrcia del calent
s'esfondrà tot
llavors
és tan senzill
com
per exemple
si és
per servir-ho
com a petifús
o sigui
com a acompanyament
de cafès
posarem els grills
separats
damunt d'un
paper
sulfuritzat
o
si voleu
inclús damunt del marbre
de la cuina
amb una miqueta
d'untat
amb una miqueta d'oli
amb un paper
i poseu unes gotes d'oli
a poder ser de girassol
perquè no tingui gust
i el freguem
el marbre
perquè així
aconseguirem
que no se'ns enganxi
la xocolata
llavors
posem els grills
separats
un per un
i agafem
la fulla de menta
la soquem
amb el xocolata fos
i l'enganxem
damunt
de cada grill
agafem una fulla
socada amb la xocolata
i enganxada damunt del grill
així un per un
i ja està
deixem que se'ns refredi
veureu que ens queda
la xocolata presa
i la taronja
tota sucosa
i la taronja sucosa
i l'aroma de la menta
i l'aroma de la menta
és perfecte
si el que voleu és fer un postre
doncs
amb la rodanxa de taronja
al damunt
hi poseu
3 o 4
fulles de menta
ben posadetes
ben boniques
inclús amb una cullera
us ajudeu
per anapar
completament
la taronja
i també es pot fer
amb la taronja sencera
pelada al viu
recobrir-la
d'aquestes fulles de menta
sense passar-se
o sigui
posar-ne
8 o 10 fulles de menta
al voltant
i deixar que se refredi
i que ens quedi cruixent
jo em quedo amb tot
i si no
podem amb tot un dia
doncs escolta
els anem distribuint
perquè algun plat més
farem de quaresma
al menú del Quim Quima
comences a introdir
alguna coseta
així relacionada
amb la quaresma
si no ara mateix
més endavant
a veure
més que la quaresma
ara estic pensant
estic obsessionat
amb les carxofes
que és una dels meus vicis
i estic fent una sopa
que era una recepta
d'una tieta
de la meva dona
una sopa
de carxofes farcides
que està d'escàndol
és boníssima
són unes carxofes
netes
i farcides
amb una espècie de pilota
no l'havia sentit mai
i acompanyades
amb un caldo
que estan boníssimes
estan cuites
dintre del caldo
la podries explicar un dia
sí
la podem explicar
un dia
això
després faig una amanida
de primer
una amanida de poma
que és un clàssic
i de segon
estem fent uns calamars
amb un arròs saltejat
o bé
això
o uns pernilats
de pollastre
allò en sabat
allò típic
amb la sabeta
sobrilleta
i tot això
no està malament
el menú diari
el Quim Quima
de dimarts
de dimarts
a divendres
efectivament
un petit incís
volia dir
tenim pàgina web
acabo d'inaugurar
pàgina web
es diu
www.quimquima.com
sense dir
no és Quim i Quima
sinó que el restaurant
és Quim Quima
doncs és
www.quimquima.com
o sigui
els que vulgueu
podeu entrar
i veureu el que fem
veureu
cada vegada
més coses
però bueno
i d'aquí quatre dies
podreu tornar
a escoltar
els programes
de la ràdio
també
intentarem enllaçar
amb la ràdio
i tant
que enllaçarem
perquè si no heu pres nota
d'alguna receta
o el que sigui
que el podeu escoltar
a casa tranquil·la
allà us informem
del menú
que tenim cada setmana
ho canvio cada setmana
els programes de ràdio
intentarem enllaçar-ho
activitats com la Dixi
totes les altres coses
ja en parlarem
Francesc
moltíssimes gràcies
fins la propera setmana
adeu-siau