Comença tal com us havíem anunciat un nou episodi de l'Eines,
un espai que fem en col·laboració amb la CEPTA,
la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona,
i amb la col·laboració absolutament desinteressada
i, de veritat, una col·laboració molt estreta
amb els diferents centres formatius de la ciutat de Tarragona.
No li agrada que ho digui, però és així,
un espai que fora impossible sense la feina que fa de coordinació.
Francesc Potau, molt bon dia, Francesc.
Avui tampoc no vols parlar, ja ho sé.
Avui tenim un ventall de possibilitats tremendes.
Però jo et saludo i confio que al final de la temporada,
com l'any passat, reconeguis que sí que tens una tasca de coordinació
imprescindible en aquest espai.
Jo, fora de micròfon, abans li deia a la Yolanda
que el programa del dimarts passat em va fer posar uns auriculars.
Em vaig sentir la meva veu i, realment, perdoni l'audiència,
però és una veu fastigosa, fantasmigòrica, un desastre, un desastre de veu.
És un problema de veu, doncs, eh?
No perquè no tinguis coses a dir, que Déu ni dos, ja entens coses a dir.
No és un problema de veu, no tinc problema de veu.
En fi, suposo que també pot haver-hi algun cicle formatiu de logopèdia
o alguna cosa que ho intentaríem parlar aquests dies,
a veure si ens soluciona aquest tema.
Sí.
Perfecte, m'ho apunto.
Saludem els convidats i les convidades d'avui.
Us ho hem comentat, que aniríem fins a l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils,
un centre de formació, jo diria, prou conegut
per la quantitat de professionals d'alta qualitat que surten.
Molts d'ells després han esdevingut cuiners, per exemple,
que han ampliat els seus estudis.
És una formació que dona moltíssimes possibilitats,
després, com bona part dels cicles formatius.
Una escola molt coneguda,
una escola en la que fins i tot molta gent segurament ha anat a dinar alguna vegada
i ha pogut gaudir de la feina que fan els professors,
però sobretot els alumnes.
Saludem la seva directora, Carme Aduc.
Molt bon dia.
Hola.
Bon dia.
Benvinguda.
Ens acompanya la Rosa Casanovas.
Bon dia, Rosa.
Bon dia.
Veterana de l'escola, professora del cicle de restauració.
Sí, del cicle superior de restauració.
I aquests tres nois, però són joves encara,
que ens acompanyen, han estat alumnes teus?
Un és alumne teu, ara, en aquests moments.
El Sergi és alumne meu, actualment.
Ell és cuiner.
L'última estada que ha fet professional ha sigut el Bulli,
amb el Ferran Adrià.
És un bon element.
I després els altres dos amics, ja,
són el Jacob i el Jordi.
Són també exalumnes d'aquest cicle
i avui grans professionals tenen una empresa de càtering,
que ho puc dir.
Sí, i tant, del Magic Group.
Magic Group Catering.
Publicitat, publicitat.
Dels que ja, alguna vegada, ja hem estat clients,
l'escola, d'ells.
No, no, i els hem de fer molta publicitat,
perquè justament el que volem posar en relleu,
entre altres coses, a través d'aquest espai,
és un cop s'ha fet la formació,
quan s'hi rompen el mercat laboral,
l'autoocupació és una de les parts molt importants,
sobretot en aquest ofici, m'imagino.
Sí, perquè molts d'ells acaben sent petits empresaris,
tenim fills d'empreses hoteleres o de restauració,
i el que ens fa molta gràcia és que moltes vegades
quan es devenen petits empresaris,
venen a buscar alumnes a la borsa de treball.
És a dir, venen a...
Sí, fem com un niuet, anem criant,
s'independitzen i venen a buscar.
I això és molt reconfortant,
també veure que ells mateixos creuen
en la formació que se'ls ha donat.
Sergi, com ha anat l'estat al Bulli?
Bé...
Vas entrant l'habitant i vas sortint ja caminant
amb els peus a terra?
Sí, es pot dir així, no?
Vaig tenir la sort que vaig poder tenir un bon mestre
allí treballant,
com és el senyor Chadruc,
que també és alumne de l'escola,
i entre és que vas una mica perdut,
perquè, clar, tens poca formació,
o sigui, és una formació molt gran,
però comparada amb la vida real és petita,
i surts d'allí sabent treballar una mica més
del que has entrat.
Quant de temps has esmarçat en aquest estat al Bulli?
He estat tres mesos i deu dies.
Doncs ja és, per aprendre molt, eh?
A més, no sembla una condemna,
que m'ho ha dit, però és tot el contrari.
No, al contrari.
Aleshores, tu és el quart any que estàs a l'escola,
començant des de la part pràctica,
després entrem a la part formal, si us sembla.
Quatre anys, ara en aquests moments,
diguem-ne, formalment, on et trobes?
Estàs a tercer, a quart...
Jo he acabat tres anys d'un paquet formatiu,
de cuina i sala.
Tens ja un títol, com si diguéssim.
Dos títols.
Dos títols.
I aleshores, de què tens títol en aquest moment?
Jo tinc el títol de tècnica en cuina
i tècnica en sala,
i això amb els tres anys,
i ara estic cursant, doncs, primer de restauració.
I això fins on et portarà,
quan acabis els teus estudis
a l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils?
Amb el títol que et donen quan acabes restauració,
home, doncs, jo el vull,
si en algun moment vull acabar ja amb la carrera de cuina,
de treballar en unes cuines,
poder fer posicions i ficar-me a professor.
Però el títol te dona accés
al director d'aliments i begudes en hotels i restaurants.
Però tu, per exemple, si demà et diuen tu que ets, Sergi,
tu pots dir soc cuiner?
Jo tinc molt clar que soc cuiner.
Molt bé, és que, clar.
Deixa'm que et digui tant el que vulguis.
Ara, que estaves entrevistant el Sergi,
ho he de dir,
a Cambrils es fa cada any,
l'han passat va ser la cinquena jornada,
Sergi, no us riguis,
de les jornades de la galera,
i es fa un concurs
de totes les escoles de Catalunya.
L'any passat el primer premi
i se'l van portar el Sergi,
d'un plat que ell va fer,
va dissenyar i va inventar amb galera.
Crec que s'ha de dir,
ja que avui el tenim aquí,
Sergi, com a mínim,
jo crec que s'ha de dir que té el premi
i ens ha de dir com va fer les galeres,
quines galeres.
Si la recepta és un secret, no,
però com eren les galeres?
Quines galeres eres?
Com les vas cuinar?
Era un fals ravioli,
eren uns laminats de galera
i estàvem farcits de set.
Oh!
Oh!
Jo no podria venir a la vostra escola
ni com a alumna ni com a res.
Es van presentar...
Perquè deu fer una oloreta només entrar-hi, ja.
Es van presentar al voltant de 40 escoles,
se'n van seleccionar 10,
els 10 van competir allà davant d'un jurat
i d'aquests 10 el primer va ser el guanyador,
va ser el Sergi,
val la pena dir-ho,
a més avui el tenim aquí.
Home, doncs sí,
la veritat és que sí
i això que jo comentava abans
que molts cuiners que coneixem,
després ja consagrats,
clar,
per circumstàncies diferents de l'actualitat,
per aquí,
pel programa,
han passat alguns cuiners
que estan treballant fora d'aquí,
alguns estan a França,
altres estan a Barcelona,
que han tornat a casa allò a veure la família,
que han anat,
ara que es fan tan certàmens,
ara que està tan de moda
fer concursos internacionals de tapes,
per exemple,
i bona part d'aquests cuiners
sempre assenyalen
que la seva formació inicial
es va fer a l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils,
que ja és molt veterana,
és molt veterà com a centre de formació,
no?
Jo no sé quants anys deu tenir,
però uns quants, eh?
27.
27 anys, clar,
m'imagina't si han sortit promocions de cuiners,
i concretament l'oferta ara,
és a dir,
un noi o una noia
que acaba,
o bé la primària,
o bé l'ESO,
millor dit,
que acaba l'ESO,
o fins i tot el batxillerat
i opta per un cicle formatiu superior,
aleshores,
quines possibilitats té
dins de tot el que vosaltres podeu oferir
en matèria de formació?
Possibilitats per estudiar?
Per estudiar quin tipus d'estudi es pot fer?
Val.
Tenim alumnes que venen,
tal com molt bé has dit,
amb l'ESO
i tenim que venen amb el batxiller.
Els cicles de grau superior,
el de restauració,
per exemple,
que és el que ha iniciat aquest any el Sergi,
es necessita el batxiller per fer-lo.
I el de cuina,
el de pastisseria,
el de serveis en restauració
i el de carnisseria,
xarcuteria,
aquests poden ser amb l'ESO.
Això no vol dir
que tots els alumnes que venen
amb aquests cicles tenen l'ESO.
Tenim alumnes que són llicenciats,
que han acabat alguna carrera
i aleshores venen
i els agrada la cuina.
Ho dic amb el sentit aquest
que, esclar,
han parlat de la necessitat
o del requisit,
diríem,
que és necessari per entrar.
I tenim un ventall,
una diferència d'alumnes,
el Sergi ho pot dir a l'escola,
que sobta una mica
i cada vegada més
hi ha aquesta diferència.
Tenim algun alumne
que potser té 17 anys
que encara no ha fet els 18,
però que té un company de classe
o una companya que potser en té 40 o 45.
Jo suposo que això s'ha aconseguit
a base de molt d'esforç,
entre altres coses,
després de moltes dècades,
prestigiar els cicles formatius
no com una opció,
sinó com un objectiu,
en el cas de l'alumne,
que a més després,
quan acaba un cicle superior,
pot accedir a la universitat perfectament.
Això ja es comença a conèixer
i probablement això ha facilitat també.
Sí, en tenim molts.
He començat parlant
de la banda d'hoteleria,
aquests quatre que t'ha dit,
i restauració,
que és un cicle de grau superior,
però després tenim cicles de turisme.
Nosaltres tenim el cicle
d'agències de viatges,
el cicle d'animació turística,
el cicle de gestió en allotjament
i després el cicle d'informació
i comercialització turística.
Tots aquests de turisme
sí que és necessari el batxiller,
però torno a dir,
tenim alumnes que han fet un de cuina
i després van a la banda de turisme.
No és el més habitual.
És molt habitual
que hagin fet de cuina o de sala
com el Sergi
i després acaben la formació
amb restauració.
Perquè restauració, d'alguna manera,
ara ens ho explicaran ells,
les possibilitats que dona el cicle aquest.
Déu-n'hi-do.
La setmana passada
parlàvem en general
de les pràctiques en les empreses,
que ja és una cosa formal
i que forma part dels crèdits
de la mateixa formació.
En el vostre cas,
com fan les pràctiques a l'empresa?
Restaurants, hotels,
signeu convenis
com amb els altres cicles formatius?
És una escola de formació professional
igual que qualsevol altra.
Però té un toc diferent.
No em digueu que no.
Potser perquè això de la cuina
és una cosa particularment bonica.
Avui aquí tenim el Francesc Potau,
que ell és del Vidal i Barraquer.
Doncs els convenis que fem
són el mateix model,
exactament igual de conveni,
qualsevol cicle.
Amb hotels, amb restaurants...
Té la particularitat als nostres,
a vegades, de l'horari.
Hi ha uns horaris una mica específics,
però és clar,
si ells el que fan,
aquestes pràctiques,
han de servir per entrar
i situar-se en el món laboral,
doncs han de conèixer
aquest món laboral.
Tenen sempre dos dies de festa
i el de més és absolutament igual.
Sí, jo voldria afegir
que moltes vegades
les pràctiques amb empresa,
per part de la meva vessant,
que és la hotelera,
amb el cicle de restauració,
amb el cicle de cuina,
que també imparteixo,
hi ha el component de la il·lusió.
És a dir,
hi ha una professora
que és la coordinadora
de pràctiques amb empresa,
però habitualment és l'alumne
que et diu
que em faria gràcia anar tant lloc.
És a dir,
la cuina imprimeix caràcter.
I ells també ha passat per això
i imprimeix caràcter.
Llavors,
és de molta vocació.
L'horari,
la calor,
el tocar gènere,
la tensió,
el cop aquell de...
Un fici molt dur, eh?
Però saps què passa?
Que aquest cop de feina
els hi dona com un subidon
d'adrenalina,
que diuen,
i els hi van una mica
a la marxa també, eh?
Llavors,
fan cuina i restauració
perquè els hi queda cur o així,
però és on volia anar.
Hi ha la il·lusió també
amb la pràctica.
Ell va lluitar
per poder anar al Bulli, no?
I un altre,
doncs diu,
jo me'n vull anar
a un restaurant
que parlàvem ahir
d'un exalumne,
el Paladar és a Gijón,
un primer obrer de França
de fa cinc anys,
l'Alejandro García Urrutia.
Un nano,
és que m'hi serveix això
per explicar moltes coses alhora.
Sí, sí,
no és interessant, sí, sí.
Un nano que des de jovenet
deia als seus pares
que volia fer cuina,
val?
I el seu pare,
doncs,
estudia el batxiller
i estudia,
fes la selectivitat.
i quan acaba que el pare ja diu,
ara ja el tinc convençut
cap a la part acadèmica,
bueno,
i què vas a estudiar?
Cuina.
I aquesta família,
com d'altres n'hem tingut
d'històries,
truquen al MEC
i diuen,
on puc anar a estudiar cuina?
I els diuen Cambrils.
Ara mateix tinc la pell de gallina
perquè...
A mi també se'm va posar
quan ja surt aquest sentiment.
És que és una mica
el compendi de tot, no?
Té un nom,
l'escola de Cambrils té un nom.
Però sobretot tenim la sort
de tenir alumnes il·lusionats,
és a dir,
l'alumne ve molt
perquè vol fer això.
És que és el que dèieu,
sense menys tenir a ningú,
hi ha cicles formatius
que a vegades
si el jove no té clara
encara la seva vocació
que això pot passar,
ja no et despertes un dia
i dius no sé què,
doncs pot tirar cap a cicles formatius,
doncs mira,
no em mata,
però el de cuina realment,
per allò que dèiem,
és una professió duríssima.
Moltes hores.
Moltes hores.
T'agradar.
Dispestius.
És a dir,
el teu ritme vital
és diferent
de la resta del món.
A veure,
per què compensa?
Per què compensa?
Quan veus el producte final,
al final,
doncs,
se't fa el pit gran,
no?
I compensa.
Sergi,
per què compensa?
És més la satisfacció
que una persona et digui
que ha passat a vos
un àpat
que
que parlant,
clar,
o sigui,
ha disfrutat menjant
el teu restaurant
i jo crec que
aquesta és la màxima satisfacció
que pots tindre com a...
Em deixeu que em posi cursi
i una mica pedant?
És que ve el pèl.
I en Brillant de Saberant
deia que convidar algú a dinar
era proporcionar-li
una estona de felicitat.
Esteu d'acord amb això?
Sí, sí, sí.
Això que acaba de dir el Sergi
és que és clavat,
és aquest el concepte,
segurament, no?
Allò que jo he fet...
Digue'm què menges
i et diré qui ets.
Exacte.
El Sergi està en el camí,
ja li queda poquet
per entrar en el món
ja laboral,
el món real,
entre cometes.
Vosaltres ja porteu uns sis anys
i vau optar
per l'autoocupació,
per muntar la pròpia empresa.
Sí.
Ja des del començament?
Sí, sí.
Nosaltres,
jo em dic Jacob,
abans quan estava estudiant
a l'escola hosteleria de Cambrils
vam muntar,
bueno,
entrar-nos els companys
i la colla que érem
portàvem cambrers,
hi havia molts restauradors
que vinien al col·legi,
que actualment encara ho fan
i buscant cambrers com jo,
o sigui,
jo tinc una empresa
i busco cambrers,
anem al col·legi
i agafem gent de l'escola,
com abans he parlat
amb el company
que ja li agafaré el telèfon.
que ja m'ho he dit que sí.
I res,
anàvem allà,
els hotelers anaven allà
i buscàvem cambrers.
I clar,
els companys que érem
anàvem a fer extres
als jocs.
És molt important
els estudis,
la base,
però també jo crec
que el més important
és l'experiència,
perquè està fent una base,
però clar,
el món laboral
no és diferent,
sinó ni millor ni pitjor,
o sigui,
és ensenyant una cosa
i el món laboral
és diferent.
I res,
nosaltres el que vam fer
és anar
amb els banquets,
els llocs,
els nostres clients
i clar,
vam dir,
bé,
i per què no fem
n'altres també això?
I bueno,
fa uns,
ja et dic,
ja començàvem a fer banquets
l'any llavors,
set anys,
set anys vam muntar
una empresa
i vam començar
a poc a poc,
no ens agrada tampoc
fer-ho tota la vegada,
a poc a poc,
a poc a poc,
som una empresa
especialista
en fer banquets.
Clar,
dins del càtering
heu apostat
per la especialització,
que això també és un signe
de conèixer el negoci.
i una mica fem tot,
no,
fem...
No, no,
fem unes coses a poc a poc,
molt a poc a poc,
la veritat,
però, bueno,
els clients estan contents,
diria que ja del primer any
hi ha molts clients
que són habituals,
i un client molt important
és els ajuntaments,
els ajuntaments,
el que ha treballat amb naltros,
repeteix,
jo diria que
no hi ha cap ajuntament,
crec,
que comença
i no acaba,
o sigui,
costa començar
perquè ja,
clar,
cada ajuntament
té el seu proveedor,
i hi ha molta competència
en aquest sector,
però, clar,
nosaltres
és el que diem sempre,
o sigui,
un menjar
es pot fer,
anem a dir la veritat,
o sigui,
un banquet d'ajuntament
moltes vegades
són molt econòmics,
o sigui,
no es pot fer
el que tu vols,
sinó,
o sigui,
tu pots dir,
mira,
jo faré un ravioli,
com estàvem parlant,
un ravioli aquí,
de ceps,
amb ràveres,
això,
però qui te'l pagarà,
o sigui,
tu tens un restaurant
i tu pots dir,
mira,
venen al meu restaurant,
té un nivell,
i paguen això,
hi ha molta gent
que, clar,
li s'agradaria pagar,
però prefereixen
que vingui molta gent,
i que paguin
una cosa econòmica,
però que vingui molta gent
per l'orquesta
i per tot això,
que no paguen més
i que vingui menys gent,
és normal,
si jo fos alcalde
també faria això,
no?
De totes maneres,
des del punt de vista tècnic,
és obvi que heu sortit
amb una formació
que us ha permès
ser autònoms,
cap a l'autoocupació,
però també una formació
que us ha ensenyat
a moure-us
en el món financer,
en el món
de les inversions,
perquè, clar,
heu de gestionar
la vostra pròpia empresa.
Sí,
l'important jo crec
que hem tingut molta sort
és el més important
en una empresa,
és fàcil o és difícil,
ja et diria,
és molt, molt, molt difícil.
Per què estem nosaltres
en el sector?
Perquè l'important
de la nostra empresa
Magic Group
és qui està al nostre costat.
Al nostre costat
hi ha persones com
Jordi Garrete,
que el tenim aquí,
hi ha l'Ivan Javalera,
hi ha molta gent
que són exalumnes
de l'escola,
hosteria Cambrils,
que això li agrada molt
tu quan fas un banquet,
doncs no veus
a Magic Group,
no veus el Jacob,
no veus el Santi,
no veus la gent
que és de l'empresa,
sinó veus,
què és el primer que veus?
Són els cambrers,
són els cuiners,
si el cuiner
va allí amb mala llet
o si al cambrer
li emmenes una cosa
i no sé,
hi ha mal rotllo,
doncs clar,
és molt, molt important
tot un global,
la taula ben vestida,
si tu pagues uns cambrers,
uns extres,
i venen a buscar
el cèntim sol,
quan guanyaràs aquest extra?
quan guanyaràs 90 euros,
si sol ven els 90 euros,
el servei no és això,
sinó aquestes persones,
nosaltres el que tenim
és, ja t'he dit,
exalumnes,
són amics,
és que no et diria
ni que venen a treballar
a la nostra empresa,
la gent ve a passar-ho bé,
i clar,
això al final,
i més a les bodes,
a les bodes això,
els novis sempre
queden molt contents,
però no queden contents
del menjar,
no queden contents
de la sala,
no queden contents d'això,
el primer que em diuen
és,
hòstia,
el personal espectacular,
vull dir,
hi ha un molt bon rotllo,
també,
el menjar és espectacular,
el servei també,
cadascú paga el que vol,
també t'ho dic,
una boda paga 60,
que paga 150,
que paga 600.
Vosaltres sabeu perfectament
que quantes vegades
no hem dit,
clar,
quan vas a un restaurant
vols menjar bé,
és el menjar,
però moltes vegades
dius,
m'estimo més
que sentir-me ben tractat,
sentir-me embolcanyat,
que és un moment especial
de la meva vida,
que el menjar,
dinar o menjar
menjo cada dia,
millor o pitjor,
però tot el que envolta,
clar,
si a sobre el menjar
és extraordinari,
doncs...
Perfecte.
Jo també t'adiria,
a veure,
el menjar és extraordinari,
sí,
tot perfecte,
sí,
si el mantel és d'acedef,
sí,
si el d'això,
sí,
jo m'acaso l'any que ve
i...
No em diguis que prepararàs
el teu propi càtering.
Doncs sí.
Aquí estic jo.
Prepararàs tu per ell,
no?
No ho pots dir,
no ho pots dir,
prepararàs tu.
Jo estic de convidat,
escull, no?
Sí, sí,
tu no treballaràs a aquest dia.
Bueno,
treballaràs els dies anteriors,
perquè aquell dia no,
ja t'ho dic jo.
No, però...
I a més,
amb molta il·lusió.
Jo el que et vull dir
és que, clar,
no sol és important
que el mantel sigui cera,
no sol que el menjar
estigui del que sigui,
no,
és un global.
i quan entra el client
és dir,
ostres,
ho veus tot en global
i t'ha de quedar molt bé.
Deixa'm que digui una cosa,
Jacob.
Ell ara parla com si...
Podria,
l'audiència o quins de cent,
podria pensar
que el més important
és les persones,
és el servei,
és aquest entusiasme
a l'hora de treballar,
però ells són grans professionals.
En cas,
si no hi ha darrere
una formació sòlida...
La sala,
te deixen unes sales
que són magnífiques.
Tenen els menjars,
una presentació,
vull dir,
és que, Jacob,
tal com parles,
igual es pensarà,
que només és a les persones.
Magic Group Catering,
recordem el nom
perquè ens està deixant llogant.
A veure,
si tenim alguna celebració
de banquet,
ja hi pensarem.
Aquesta és una opció,
hi ha moltíssimes més,
per la vostra experiència,
els joves,
les joves que surten
de l'escola.
Una altra cosa
és el tema,
és clar,
si generalitzem,
no ens acabaríem,
ja que parlem de cuina,
ja parlarem en un altre programa
del tema turisme,
etcètera.
Muntar una empresa de catering,
anar de cuiner
a un restaurant,
quines altres opcions tenen?
Moltes,
és que la gent
tampoc hi pensa.
Això el Sergi també,
entre la Rosa i el Sergi,
ja ens ho podem.
Sí,
i després penseu que,
bueno,
també amb el ram
del cicle d'allotjament,
hi ha molts llocs
que tenim clients
que no van per oci.
Als hospitals es dinen,
a les residències d'avis,
a les residències
per tema confessional,
a les escoles,
col·legis majors,
a les escoles,
és a dir,
s'ha obert
un ventall grandíssim
sense oblidar-nos
de les empreses
envasadores
d'aliment precuinat.
Cada vegada
hi ha més gent
que viu sola
i que l'avorreix
o li cansa
o no sap cuinar.
Llavors,
a darrere
de tota aquesta producció
hi ha un cuiner,
una cuinera.
tenen un ventall grandíssim.
És un ofici
que, clar,
dius,
bueno,
hi ha crisi
però tots necessitem menjar
cada dia
diverses vegades.
Llavors,
hi ha d'haver algú
que ho produeixi,
ja sigui per oci,
per vacances
o per malaltia,
aquest malalt,
al contrari,
encara s'hi ha de posar
més de cuidar
perquè és una persona
que potser
l'única alegria
que té el dia
és quan li porten el dinar.
Continua sent un ofici
a nivell de formació
després en el món professional,
més d'homes que de dones?
Encara?
O conèixer igual...
Jo diria que no,
jo diria que no.
I potser abans sí
quan vam començar l'escola,
suposo.
Les dones
tota la vida cuinant a casa
i els que s'emporten
als llorers
són els homes,
no?,
com a cuiners.
No,
però ara...
Com està el tema?
En el món real,
si vols?
Bueno,
primer a la classe
i després al món real.
A la meva classe
són 20 alumnes,
aproximadament,
i noies en tenim
4.
L'únic que...
A veure,
la meva classe
és un mal exemple,
però sí que hi ha
altres grups
si més no a restauració
o a cuina,
primer de cuina,
sí que està molt
igualat
els nois i les noies.
O sigui,
jo crec que ara
s'està acostumant
més a que
comencin a venir
a l'escola
més noies,
no?
Però...
Són també
com a remeses,
perquè el grup
que acaba segon
de restauració
hi ha més noies.
són com a promocions,
potser és que hi van haver
anys que hi van néixer
més nois que noies o...
Jo crec que és igual.
Tots tres
vau arribar
a voler ser cuiners
per casualitat
o perquè realment
ho teníeu claríssim?
Ja cuinàveu a casa?
Jo vaig fer bub,
personalment vaig fer bub,
vaig acabar el d'això
i res,
tenia un company
que feia cuina
i m'agradava molt
això de la cuina.
A tu t'agradava ja,
diguem,
de nivell particular.
Sí, sí,
amb ma mare
estava a la cuina
i això i m'agradava.
Sónes de petites,
mames,
no...
Està malalt de cuina.
Sí,
me'n recordo
que ma mare
va vindre per la meva rosa.
Està malalt de cuina,
diu la rosa.
Pensar que jo,
clar,
ma mare deia,
si tu s'has aprovat tot bub,
no te queda res,
no sé què,
vés a l'universitat
i és una cosa rara també
perquè moltes vegades
abans,
que estem parlant
de fa molts anys,
no és com ara
que ara l'EFP
jo crec que és...
Està més prestigiada.
No et diria
que és més important
que l'universitat
perquè, bueno,
més o menys és el mateix,
però, clar,
abans es deia,
no?
Vés a l'universitat
i si no arribes
doncs vés a l'EFP,
com sigui així,
no?
Sí, sí, sí.
És la veritat d'aquesta.
Ara, actualment,
no.
Actualment jo crec que no.
És molt important
l'especialització,
saps?
I, clar,
jo m'agradava la cuina
i vaig anar a la cuina.
Sobre el que has dit
abans
que sortir de l'Escola
d'Osteria de Cambrils
cuiners i sala,
a veure,
és el que ha dit la Rosa,
però a banda de tot això
hi ha moltes feines
que no d'allò que dius
se treballa
de dilluns a diumenge,
no, de dilluns a divendres.
Jo tinc molts amics
que han sortit
de l'Escola d'Osteria de Cambrils,
són de la meva colla,
com siguéssim,
del que vam estudiar junts
i un és responsable
de, bueno,
de centro,
de, per exemple,
jo què sé,
podem ser de Repsol,
de fàbriques
que mengen de dilluns a divendres
i responsable,
aquest horari és molt bo.
O sigui,
després hi ha la segona opció
que faci cadascú.
Molt bé,
després hi ha un altre company
que està a l'Hospital de Reus
que va a Tors,
sí que treballa de dilluns a diumenge,
però no és allò que dius
la gent d'hostaleria
és de dilluns a diumenge,
també és veritat,
jo treballo,
quan tu fas festa,
jo treballo,
això està per començar,
o sigui,
l'empresa de càdrin,
quan tu passes bé
el cap d'any
allò que tu xales,
jo estic treballant,
això està clar,
però que hi ha molts oficis
que surten
tu també volies ser cuiner?
Sí,
de tota la vida jo.
De tota la vida.
De petit,
ja estava amb el meu pare
i la meva mare
allà a la cuina.
Per ser molt bon cuiner.
Fé el que puc.
Sou socis
i tots dos entusiasmants
ha de ser bon cuiner.
Jordi Garretta
i l'Ivan Javalera
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
que volia fer cuina
clar
tota la gent que m'envoltava
la meva família
clar
mons pares venen d'una carrera
i
a veure
ells els hauria agradat
que jo hagués continuat estudiant la carrera
no?
però
jo els hi vaig dir
que de veritat
era això el que volia
i el que m'agradava
no?
i
ells al principi dubtaven
però ara veuen que les coses
que m'ho prenc
com m'agrada i tal
i clar
m'apoyen al 100%
l'únic que
clar
al principi
i quan tu arribes a casa
i dius
no
doncs
jo
no vull fer batxiller
jo vull anar
a fer-me
una
un cicle de grau mig
me'n vull anar a fer cuina
ells s'ha quedat una mica parat
no?
però
de totes maneres
no hem de perdre de vista
que
10 anys cap aquí
per posar un límit
eh?
un any zero
podríem dir
s'ha prestigiat moltíssim
el món de la cuina
la gastronomia
i no pas com abans
vull dir que
avui dia té un prestigi social
no ens enganyem
dedicar-te a la cuina
en la branca que sigui
que no tenia
10 anys enrere
les coses com siguin
no?
això també ha ajudat
però que el tenia
fa 50 anys
sí
és que
s'ha recuperat
s'ha recuperat
en tot cas
sí
però la bona hoteleria
i els canolons
del dia de Sant Esteve
es feien a l'hotel a Europa
per exemple
aquí a Tarró
i tant
les famílies
les famílies
que volien menjar
estar...
ahir
la presència de professionals, perquè no ens enganyem,
a vegades vas als llocs i hi ha una altra manera importada
en els últims anys d'entendre el menjar,
el fet de menjar fora de casa, que ha fet desastres,
desastres en la cultura, sobretot.
Per tant, hem de reivindicar i posar en valor el paper
de professionals com vosaltres, que ens feu tornar al bon camí.
Que dius, dino, sopo fora de casa, vull menjar bé,
vull un bon tracte, vull això que em proporcioneu felicitat, segurament.
I a part, fa 20 anys que, bueno,
Espanya està considerada, per no dir el millor,
un dels millors països en quant a gastronomia, no?
Tenim molts cuiners reconeguts a nivell mundial
i jo penso que això també forma part d'un global, no?
Perquè, jo què sé, veure per la tele a molts cuiners famosos
fa entre ganes a la gent que acaba a l'ESO
d'anar a estudiar cuina, no?
Si al cap i a la fi és una cosa que li agrada.
Però, Sergi, això que dius és molt interessant,
perquè algú pensa, mira que estupendos i glamorosos
que estan avui a l'Eines.
Abans de fer el raviol i farcit de cepa amb les galeres,
jo em penso que has pelat moltes patates a l'escola.
Si no, no serveix, no?
I tant.
Però si no, tens una tècnica de cuina.
Ja han rentat molt, eh?
Per qui s'acorda?
El dia que te'l cofis, la cara no és tan somrient com avui...
Per qui es comença que algú pensa, mira aquests nois que ve, no?
No, no, la seva feina segur que...
Ha sigut molt complicada, no és tot fàcil, eh?
Sí.
I és complicat i sort.
Jo per aquí he de pelar patates i he de fer la truita.
Primer les peles...
S'ha de tindre molta sort, eh?
Tu no pots intentar fer una espuma de llenties
sense abans sàpiguer fer unes bones llenties, no?
O sigui, una base de cuina és fonamental, crec jo.
A vegades us trobeu,
perquè això ho ha acomentat
algun d'aquests grans cuiners mediàtics,
han de dir, home, molts nois arriben
que sense haver fet la truita de patates
volen fer l'escuma de truita de patates.
I això a vegades porta l'engany
i que algú s'acosti a fer aquests estudis
i diu, ui, aquí s'ha de treballar molt,
quasi que ho deixo,
aquí aleshores falta aquella vocació
que deia la Carme, no?
O no us passa gaire?
Sí, però no passa massa, eh?
No tenim gaires alumnes que ho deixin.
Posta una mica d'entrar a l'escola,
perquè normalment sempre hi ha alumnes
que es queden al carrer.
És el que us anava a dir,
vull dir, propagand de poc que necessiteu,
perquè hi ha molta demanda de places, no?
Ja, sí.
Aquell que fa la tria, no?
Que suposo que d'alguna manera
està content d'haver aconseguit aquesta plaça
i és cert, si no diríem mentida,
si no diguéssim que del 100%,
sempre hi ha un tant per cent petit
que no sé què és on arribaran.
És cert.
Però, en general, nosaltres podem dir
que hi ha un tant per cent molt elevat
d'alumnes que acaben.
Que no abandonen.
Tinc un dubte que l'audiència té.
A l'escola hosteleria de Cambrils
es fa el cicle de cuina
i es fa el cicle de restauració.
Jo, quan penso en restauració,
penso en restaurant
i penso en la cuina del restaurant
i en el cuiner d'aquella cuina.
Com la qual cosa,
el que el Sergi ha fet
és cuina i sala.
I el que han fet aquests senyors
que han fet el cicle superior
és el de restauració.
I el Sergi ara fa el de restauració.
I el Sergi fa el de restauració.
Però quina diferència hi ha
entre el de cuina i el de restauració?
A veure, el de cuina,
tu pots ser un tècnic en cuina.
I el de restauració,
aquests dos anys,
el Sergi el que pretén
és sortir suficientment preparat
com per poder ja muntar-se la seva empresa.
Abans hem parlat
que hi ha una dificultat
en quant a, digui-li,
tot allò que comporta una empresa
i, diguem-ne,
aquella dificultat econòmica,
aquella dificultat de gestionar.
Aquesta dificultat
no l'aprens amb cuina.
Amb cuina sí que l'aprens
pels plats que tu fas,
diríem, no?
Però la restauració
no t'ensenya només a cuinar.
Se suposa que els que fan restauració,
d'alguna manera,
la base de la cuina ja l'han de tenir.
Però surten preparats
per poder gestionar el negoci.
Jo m'he semblat
que t'ho explicaré
perquè ho tingui més clar.
El tècnic de cuina
és per ser un xef de cuina.
Un tècnic de sala
és per ser un metre.
Per fer el superior,
que és el que està fent el company,
és per estar damunt.
no en molts llocs ho tenen,
però tenen a ser una empresa gran
i és per gestionar
el xef i el metre.
És el que està damunt
del xef i del metre.
Sergi seràs el que més manarà del món.
Damunt d'ahir
hi haurà molts altres, no?
El Sergi és el primer
que ho ha dit.
Què li ha dit?
Un responsable de menjar i begudes.
La Rosa ho ha comentat
quan ha parlat de l'hospital.
Però en un hotel també.
I lògicament en un hospital.
Però hi ha un responsable
de menjar i begudes.
El xef fa els seus menús
i fa els seus comptes
sobre aquell plat.
Però ell és sobre aquest plat.
I hi ha el responsable
de menjars i begudes
que li dirà
tens aquest cos,
tens aquests diners.
Amb aquests diners
tu has de confeccionar això.
Però el responsable
li dirà
el tècnic en restauració
per entendre'n
serà el que li dirà.
Amb aquests diners
has de fer això.
I aquest tècnic
ha de calcular
els diners que necessita
a la cuina,
els diners que necessiten
a la sala,
però a més a més
què és el que ha de cobrar
per poder
d'alguna manera
assumir la despesa
de la cuina,
de la sala
i tot el que l'envolta.
No és només
quan tu fas
el grau mig de cuina
se li dona
molta importància
a tot el que seria
formació pràctica
de cuina.
Se li dona
moltíssima importància.
Al cap i a la fi
és per el que vas.
Molta preparacions bàsiques,
però en el moment
que ja accedeixes
al grau superior,
a part de donar-se-li
molta importància
a la cuina
i tant a la sala
també li dones
molta importància
a tot el que seria
ràtios,
balanços econòmics,
escandalls,
tot això
és ampliar
els teus coneixements
i això fa
que puguis gestionar
els menús
i generar
el restaurant.
Ho has de saber
absolutament tot,
des de pelar
les patates
com deien
fins a gestionar-se.
Ens ha passat el temps,
l'hem sobrepassat,
de fet.
A restauració també
s'estudia un tema
comercial,
el màrqueting.
Vosaltres que teniu
una empresa de catering
heu de fer equilibris.
El que podem.
Escolta,
hem d'acabar
i a mi em sap
molt de greu
hem sobrepassat
el temps
amb Escreix,
però mira
si el tema
donaria.
Has pensat
en el menú
del teu casament?
Sí,
potser que jo
tinguis cuinat
i envasat
pel buit
i un gelat.
Dona'ns una pista.
T'he dit
que serà molt especial.
És un dia
molt especial.
Un platet?
Un?
No pot ser.
No pot ser
perquè tinc
bastantes coses
en secret
i no...
Solta,
podria dir,
on siguin
en cas.
Sí,
això sí.
No ho sap la nòvia?
Sí,
la nòvia no ho sap
al meu.
No,
aleshores entenc
que si no ho sap
la nòvia
no desvetllarem
aquí nosaltres.
Pensa que he buscat
un lloc molt especial
també,
o sigui,
no és ni a la província
de Tarragón
en el cas.
Doncs escolta,
moltes felicitats
pel teu casament
i a veure si
d'una manera o una altra
podem assabentar-nos
del menú.
Sergi,
quan estàs a casa
et fan cuinar?
Bueno,
jo tinc l'avantatge
que jo vinc
amb un company de pis.
Ja t'has independitzat.
Som dos companys de pis.
Però tant en tant
vas a dinar a casa
dels pares.
Sí.
I et trobes el dinar fet
o bé esperen
que arribi el Sergi?
És a dir,
que no cuines.
Jo quan...
Jo per sort
tinc una mare
que cuina molt bé.
Com totes.
I clar,
arribar a casa
després de...
Arribar a casa
després d'una setmana
alimentant-te
a base de pizza,
hamburgueses...
Com és la vida
de l'estudiant?
Menja pizzas
i hamburgueses
al Sergi.
A veure,
és la vida
de l'estudiant.
No, a veure,
té la seva part lògica.
Té la seva part lògica.
Tu te passes
tot el dia
en una cuina,
cuinant,
i clar,
arribes a casa
i el que menys vols fer
és tirar-te dos hores
a la cuina.
I a més ser estudiants
també els estudiants
tenen un pressupost
una mica reduït.
Molt limitat.
Però ara com que aprendràs
molt com gestionar recursos
doncs també probablement
gestionaràs els recursos
del teu rebost
però no tindràs
cap altre remei.
De veritat
que ha estat un plaer.
Hem après moltíssim
Sergi, Jordi,
Jacob
de l'empresa
Magic Group Catering.
I mira que
ho he dit
tot i que no m'has dit
res del teu menú de casament.
Però en fi,
ho comprenc i tu perdono.
Moltíssimes gràcies
la Carme Duc
que és la directora
de l'Escola
d'Hostaleria
i Turisme de Cambrils
la Rosa Casanovas
la professora responsable
de restauració.
Moltíssimes gràcies, Rosa.
Gràcies.
I Francesc,
així com has dit
tol al començament,
ara pots dir adeu, no?
Moltíssimes gràcies.
Adéu.
Fins la propera setmana.
Un plaer de veritat.
Gràcies per venir a la ràdio.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.