This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Ara el saludem, com per toca, d'una manera formal,
Francesc Lledó, del Quim Quimà.
Francesc, hola de nou.
Bon dia a tothom, de nou.
Sabeu de què estàvem parlant mentre la publicitat,
que estàvem escoltant també la publicitat,
però com que tenim dues orelles,
per una orella escoltàvem la publicitat
i per l'altra escoltava servidora el que explicava Francesc.
Allò de les glaçoneres són unes eines imprescindibles a l'estiu.
Parlàvem dels cafès que prenem,
d'allò de l'inici del programa,
que si ens engreixem, no ens engreixem, que bevem molt,
i ara parlant del cafè,
deia el Francesc, home, el que és ideal
és tenir una glaçonera plena de glaçons de cafè.
De cafè, sí, sí.
Els treus i ja tens un gran isó de cafè a casa i vas bevint.
Abans s'ha fet servir les cafeteres, ara s'estan perdent,
però abans fes el cafè i te'n sobrava.
Perquè aquestes cafeteres, i fem propaganda,
que és igual Nespresso ens ha matat a tots.
Quan ho tastes ja, i aquí estem.
Doncs l'ideal és fer cafè
i omplir les glaçoneres
de cafè concentrat.
No cal que el diluïu ni res,
val més fer pocs glaçons
i concentrats, que després
els triturarem, com vam explicar en el programa passat
per fer aquests sorbets o aquests granissats.
Els triturem amb un got americà,
afegint-hi més gel normal
o aigua,
i podem tirar unes golletes de llimona, per exemple,
i podem tirar sucre o no,
i tenim uns granissats de cafè fins al moment boníssims també.
Perfecte.
Fem sopes fredes avui.
Avui sopes fredes.
És que avui que no sigui una sopa freda
o alguna cosa així és impossible menjar.
Avui sí que vingui molt de gust, no?
Home, a veure, jo primer volia comentar
allò de les croquetes,
que és l'assignatura pendent que teníem.
És veritat.
Que vam comentar la setmana passada,
em sembla, o l'altra.
Sí, vam dir,
cadascú fa les croquetes a la seva manera.
I vam dir,
Francesc, tu com les fas?
I bé, ja en parlarem,
perquè a més estaven molt limitats de temps.
Aquell ja fem croquetes primer.
Croquetes, mireu.
Primer, l'ingredient principal,
l'hauríem de triar.
És aconsellable, això sí,
almenys per l'experiència que jo tinc,
jo no dir,
si algú que en senti,
sap d'alguna cosa que no sigui així,
m'ho dieu.
No agafar el que ha sobrat,
com moltes coses,
que jo aconsello moltes vegades per fer.
En aquest cas, no.
En aquest cas,
amb les croquetes,
és millor centrar-nos en un gust.
Doncs fer-les de pollastre,
fer-les de pernil,
fer-les de bacallà,
fer-les de peix,
però sempre, diguem-ne,
monotemàtiques.
Perquè si no, al final,
a veure,
no és que fa cingúnia,
però no saps el que menges.
És una cosa d'aquelles
que no acaba de venir de gust.
En canvi, si saps que menges
una croqueta de pernil,
doncs la disfrutes.
És que no aportarà res,
barrejar coses.
No, però a vegades dius,
bueno, mira,
m'ha surat això, m'ha surat això,
vinga, vaja, a provar-ho.
No, en el cas de les croquetes,
no va gaire bé, eh?
És un consell.
A no ser que, bueno,
ja us dic,
si algú em sent
i té una recepta d'aquelles
que, ostres,
sempre fem així,
doncs que truquin,
ens ho expliquin,
perquè sempre es vol a dependre, no?
Mireu,
les croquetes.
Les croquetes
és una base
d'aquest element principal,
pot ser pollastre,
pot ser el que sigui,
més un greix,
que serà el que ens lligarà,
el que barrejarem
amb la farina
per tal de dissoldre,
de desfer aquesta farina
i després hi afegirem
un líquid,
que normalment és llet,
i aquí ho fa amb caldo,
també.
I aquí ho fa amb caldo,
però la base.
Però doncs la base
és l'ingredient principal,
un greix
i la farina
que es coquin
tots dos junts
i després un líquid
a cuós,
o sigui,
tipus aigua,
tipus llet,
que en general és llet,
i que faci que lligui
aquesta farina
per fer la beixamela
en definitiva
amb aquests tropezones
del producte principal.
Això seria una miqueta
la definició
de la base
de les croquetes.
Després s'han de passar
per ou
i per pa
per fregir-les
i poder-les consumir.
O sigui,
aquesta seria una miqueta
la base.
Llavors,
jo us ho explico així
i a vegades diréu,
ostres,
ara què em diu aquest paio,
no?
Una cosa més rara
m'està explicant.
Us ho dic perquè
si teniu aquesta idea clara
podeu partir
de qualsevol matèria grasa,
de qualsevol producte,
de qualsevol tipus d'acuós.
Si entenem,
com sempre ho intento explicar jo
en antena,
si entenem el per què
i el com de les coses,
després podem
anar més lluny
a l'hora de fer
invents
i d'investigar.
Seran més autònoms
a la cuina,
això és segur.
Però no patiu,
que també explicarem
amb pèls i senyals
com ho fem.
Mireu,
exemples,
home,
per exemple,
la matèria grasa.
Hi ha qui ho fa amb mantega,
hi ha qui ho fa amb oli d'oliva,
hi ha qui ho fa amb meitat i meitat
i hi ha qui ho fa
amb greixos del mateix producte.
Totes les maneres són bones
i a mi m'agrada molt
l'última,
el greix del mateix producte
si el té,
clar,
si fem unes coquetes de bacallà
no podrem fer servir oli de bacallà
perquè no ve amb el bacallà.
En podríem comprar,
però d'aquells de farmàcia,
d'aquells de règim.
No, no, sisplau.
Que era l'oli de fetge.
No,
jo el que vull dir,
per exemple,
típic,
diumenge,
pollastre l'asperdinà,
i sobre,
com típic també,
perquè normalment
no comprem força
perquè ens agrada molt
i a més aquell olorete
doncs en menges mig.
Doncs,
aquell oliet que ha sobrat
i aquell pollastre que ha sobrat
el podem esmicolar
i fer unes croquetes
partint d'aquell oli
i d'aquell pollastre,
que estan boníssimes,
a més.
Home,
és molt raonable
posar-hi aquest oli
per fer-hi les croquetes.
Llavors,
amb aquest oliet
també pot ser que ens quedem curts,
llavors ho haurem d'allargar
amb una mica de mantega,
una mica de llarg de porc
o bé amb una miqueta d'oli d'oliva,
una miqueta d'oli de girassol,
qualsevol greix,
que és el que farem
que barrejar amb la farina,
perquè sempre penseu
que la farina en cru
s'ha de barrejar amb un greix,
si no fa grumulls,
en canvi,
els greixos amb la farina
diguem-ne que s'avenen
i ajuden a que després
quan hi tirem el líquid
de la família de l'aigua,
de la llet o qualsevol cosa d'aquestes,
es desfaci bé la farina
i no ens faci grumulls
i ens lliguin perfectament
les croquetes.
Doncs,
en aquest cas,
proporcions,
jo ara ho deia,
jo les feia a ull,
les croquetes,
i a casa,
doncs,
també és bo de fer-ho així.
Sí,
perquè sempre es pot anar
afegint una farina
o llet o...
Sí, exacte.
A veure,
jo el consell,
doncs,
mireu,
més o menys,
perquè us feu una idea,
doncs,
per mig pollastre
que us hagi sobrat,
s'hi poden tirar
aproximadament
unes sis cullerades
soperes
de farina
i d'oli,
doncs,
més o menys
la mateixa quantitat.
O sigui,
sempre en el cas
de les croquetes,
la proporció
de greix
i de farina
ha de ser la mateixa,
o sigui,
a parts iguales,
més o menys,
com ho estem fent tot avui,
però més o menys.
O sigui,
per exemple,
jo si tiro mig litre
d'oli,
doncs,
hi hauré de tirar
mig quilo de farina,
més o menys,
perquè això em quedi
a les seves proporcions.
I de llet,
però aneu al tanto,
que mig litro
i mig quilo
és molt,
perquè després,
amb la llet,
això,
necessita molta llet
per assumir
aquesta farina.
Penseu que,
més o menys,
per un litre de llet,
per un litre de llet,
ara no em voldria equivocar,
que no ho tinc aquí davant,
això són números
d'aquells que es mig a consultar.
Domèsticament,
anar amb cullerades soperes
i gots,
potser és com el més fàcil.
Però per un quilo de llet,
per lligar un quilo de llet
amb la seva proporció bona
de croqueta,
de petxamel espessa,
doncs,
més o menys,
necessitaríem
unes dos,
tres cullerades soperes
de farina.
De farina.
De farina.
Perquè el que ens interessa
és que hi hagi més substància
que no pas farina.
Sí, sí.
A veure,
aquest és l'altre.
Les croquetes...
La farina per lligar l'assumptu.
Per lligar-la, sí.
Hi ha moltes maneres de fer-les.
Hi ha la croqueta més industrial,
que el que es fa
és fer-la molt dura
perquè és més fàcil
de manipular
i, en definitiva,
més ràpida de fer.
Però la croqueta més bona,
almenys per mi,
per el que jo conec
de la gent que em rodeja,
és la croqueta tobe,
la croqueta que sigui molt tobe.
Inclús croquetes
que es fan entre dos culleres
perquè són molt tobes, no?
Aquelles croquetes
són molt bones,
però molt difícils de manipular
i molt difícils de fer
perquè es trenquen.
Es trenquen molt fàcilment.
Però, doncs,
això és la proporció
de betxamel,
o sigui, de llet,
contra la farina.
Si hi posem menys llet
i més farina,
ens queden molt dures,
fàcils de fer,
però més dures.
Si n'hi posem menys,
penseu que, en aquest cas,
doncs,
el que busquem
és el producte principal
per aprofitar-lo.
O sigui,
com menys betxamel hi tirem,
més agradables seran
les croquetes,
sempre dins d'un límit, no?
També hi ha altra manera
de fer-les,
que és tenir el producte
per un cantó
i tenir la betxamel
per l'altre,
fer-la una betxamel
normal i corrent a casa,
amb el seu sofreget de ceba,
amb la nou moscada,
tot,
i llavors,
quan hi ha la tenim acabada,
bum,
hi tirem el producte principal,
remenem
i fem croquetes.
També es pot fer així.
Però el resultat és diferent.
És diferent.
És diferent perquè no s'integren
tant els gustos,
i la betxamel té gust de betxamel
i els tropezones gust de tropezones,
però no s'integren els dos gustos.
I una de les grans descobertes
de la cuina,
que és el bo que ens acompanya
cada setmana un professional,
és el famós rú
que vam fer
i que també serveix
per fer les croquetes.
Sí, sí,
el rú va perfecte
per fer croquetes
perquè ja ens ha davantat
aquesta feina
de proporcions
que us deia abans,
de meitat i meitat,
no?
El rú,
si recordem,
era aquesta meitat mantega
meitat farina.
Doncs a casa,
per fer-ho,
jo aconsello
250 grams de mantega,
que és una pastilla
d'aquelles estàndards,
amb 250 grams de farina.
Això,
primer fonem la mantega
a foc molt suau,
inclús el microones,
res,
30 segons,
remenem una miqueta 30 segons,
i afegim la farina
i ho posem al foc,
però molt, molt, molt suau,
perquè es vagi
cuient,
però sense agafar color.
Ho anem remenant
de tant en tant,
tampoc cal remenar-ho gaire,
però doncs dos tomets
de tant en tant,
i aproximadament
hauria d'estar,
teòricament,
uns 15-20 minuts
al foc,
sense agafi gens de color,
això vol dir
amb una vitroceràmica
el número 1.
Després ho traiem,
ho posem en un motllo
que puguem desmullar bé després
i el posem a la nevera.
Això ens quedarà
dur com una pedra,
ho he explicat alguna vegada,
i embolicat
amb paper film
o amb bossetes
adequades,
a la nevera
ens pot durar mesos.
I es tracta d'escalfar
una mica la llet
i tirar una pastilla d'aquestes,
ja tenim la beixamel.
Exacte,
això lliga en un moment,
inclús,
jo què sé,
això que dèiem
del pollestret
aquest del diumenge,
agafes una miqueta
de sebre,
dones dos tomets,
tires això,
una miqueta de llet
i en un moment
te fas unes croquetes
amb aquest sistema
del rú.
és una manera
de tenir en compte
perquè
s'accelera molt
el procés.
Generalment
a les cases
es fan
les croquetes
de bacallà,
de peix,
de gambes,
de pernil,
de qualsevol lau,
serveis des del pollastre,
l'ànec,
la vedella,
de porc,
de tot.
En el cas
de les de verdures
no se'n fan tant
i la veritat
és que
són ben bones,
les d'espinacs,
per exemple,
haurien d'aplicar
una tècnica
més o menys similar
per fer unes croquetes
d'espinacs?
Sí,
a veure,
hi ha alguna variant,
es poden fer invents,
però diguem-ne
que bàsicament
sí,
jo no em complicaria
massa més la vida.
El que sí que s'hi pot
fer a les de verdures
per aixecar-los
una miqueta el gust
és fer servir
una mica de soja,
d'aquesta salsa de soja
d'aquesta japonesa.
Si n'hi tirem una miqueta
ens aixecarà
el gust de les verdures.
També hi va bé,
si no us agrada la soja,
unes gotes de vinagre,
també fan que pugi
aquest gust de verdures
i també hi va bé
ja saltant-nos una miqueta
la filosofia d'aquesta croqueta
afegir una miqueta de formatge.
En el cas de les verdures
també hi va molt bé.
Sí, però per exemple,
si fem unes d'espinacs
podríem fer els espinacs
amb panses i pinyons
i després fer les croquetes
per no posar allà
els espinacs tan avorridots, no?
Sí, sí,
que es podria fer i tant.
I tant es podria fer
fer-ho així.
També quedaria força bo.
Els espinacs
els podríem tallar
una miqueta petits,
però no picats,
sinó tallats.
La croqueta
és bo trobar les coses
a dintre, no?
A dintre d'unes mides,
els tortillats dintre la croqueta.
Exacte, que hi ha llums ostres.
Doncs alguna cosa així, sí, sí.
Deixem el món croqueta
i obrim el món sopes fredes?
Obrim el món sopes fredes.
Doncs vinga.
A veure,
jo avui us havia preparat
una sopa una miqueta diferent
perquè tastéssiu alguna cosa nou.
Jo ja sabeu
que sóc un enamorat del bacallà
i us havia preparat
una sopa d'enmetlles i bacallà.
Una sopa freda
que també es pot consumir calenta,
també es pot prendre a l'hivern,
però a l'estiu
ve molt i molt de gust.
És una sopa
que no deixa de ser
amb barrels i filosofia
i inspiració
un ajo blanco
d'origen del sud, d'Espanya.
Una meravella de sopa, crec jo.
De les millors sopes fredes, segurament.
De les millors sopes fredes que hi ha.
I superbona pel cos
perquè l'all és un gran netejador,
és un gran desinfectant
i el cos ho agraeix.
I llavors aquesta sopa
amb el bacallà
l'acabem de vestir
i l'acabem de donar
una miqueta més de categoria,
diguem-ne,
si és que en pots donar més
amb una sopa d'enmetlla
i d'un ajo blanco,
que per mi és genial.
I en definitiva,
que tenim una sopa
fàcil de fer,
que no és cara
i que ens aguantarà
bastant bé la nevera.
Sobretot és una sopa
que la podem congelar,
no hi perdrem gran cosa.
Podem congelar l'ajo blanco?
Ah, que bé.
L'ajo blanco.
Tu dius que és fàcil,
però té el seu temps de preparació.
Per tant,
val la pena preparar-ne
més quantitat
i congelar-la.
Exacte.
El que sí que és veritat
és això que dius,
que porta una mica...
No és que porti feina,
però porta temps
i llavors és millor això,
preveure i fer-ne una miqueta
i congelar-la.
Per congelar-la,
aniria bé tenir
gotets d'aquests de flan,
per exemple,
flaneres,
que llavors ho podem posar
a les flaneres,
ho congelem
i com que la flanera és metàl·lica,
doncs després,
a sota l'aigua,
a l'aixeta,
de cap per avall,
mullem la flanera
i ens cauran els blocs de gel
ja fets.
Això ho posem tot en una bossa,
un uset i el congelador.
Molt bé.
I quan vulguem
traiem un bloc d'aquests de gel
per després descongelar-lo
i disfrutar d'aquest ajo blanco.
Mireu,
aquesta sopa de bacallà,
us explico,
si voleu,
l'ajo blanco
i també us aviso
quan canviem.
Doncs sí,
així pel mateix preu
ja tenim dues receptes.
Mireu,
el primer
és agafar
com sempre
hi ha moltes opcions,
llet,
en general llet,
llet desnetada,
si voleu,
ara és època
doncs de
cada mes,
ara cada vegada
es fan més bones,
una llet o semi desnetada
i una ametlla
tipus marcona.
Crua.
Crua.
Doncs agafem un bol
i posem les ametlles
i la llet a remullar.
Ja sé que és molt pesadeta,
però quines proporcions fem?
Més o menys,
en aquest cas,
com que és només remullar,
que cobreixi ben cobertes
les ametlles i ja està.
És a fer efecte
que s'hidratin una miqueta més
aquestes ametlles
i que també tinguem
una miqueta de líquid
per poder-les triturar.
O sigui,
a veure,
si estem parlant,
doncs,
per fer ajo blanco
per 8-10 persones,
que és el que jo faria,
perquè per 4 ja està bé
si sou 4,
però mengeu-ne dos vegades,
que ve molt de gust.
Doncs,
si estem parlant
per 8-10 persones,
estem parlant de,
més o menys,
de fer uns 2 litres
d'ajo blanco.
Penseu que 1 litre
per 4-5 persones,
doncs estem parlant d'això,
de fer uns 2 litres d'ajo blanco.
Per aquests 2 litres d'ajo blanco,
més o menys,
més o menys,
estem parlant de posar-hi
uns 400 grams
d'ammetlla marcona
i 2 litres de llet.
Doncs agafem llet
de semidesnatada,
però no li posarem
tot aquests 2 litres de llet
amb els 400 grams d'ammetlla,
Només les cobrim.
Sinó només les de cobrir
per rehidratar-les.
Doncs deixem reposar
a la nevera,
per anar bé,
doncs,
es pot deixar reposar
entre 3,
entre 2,
3 hores
i tot una nit,
si voleu,
abans d'anar a dormir,
les poseu a la nevera,
mínim de 3 hores
i màxim una nit.
Sí, màxim una nit
o un dia,
24 hores màxim,
perquè la llet oberta
i això,
doncs,
sabeu que es fa molt bé
de seguida,
doncs,
és millor no tenir-lo més temps.
Per una altra banda,
jo us explico la meva recepta,
això és,
com sempre,
un plat molt popular
i n'hi ha moltes,
però,
per una altra banda,
jo m'agafo
dos cabosses d'all,
una per litre,
o,
no,
en aquest cas,
dos cabosses d'all,
a veure...
Seria massa?
No, no, no,
massa poc.
Massa poc.
Dos cabosses d'all,
una per litre,
si ho estic dient bé,
i després,
una d'all per litre,
també,
val?
Les cabosses d'all,
les escalibem,
les portem a escalibar.
Jo és que ja sabeu
que m'agrada fer
uns ajo blancos
per consumir en públic,
eh,
diguem-ne,
i llavors hi poso
molt poc all cru.
Llavors,
aquestes dues cabosses
al forn,
amb el forn
a 160 graus,
i els deixem
20 minuts o així,
un quart d'hora,
20 minuts,
que se'ns escalibin.
Per l'altre cantó,
i la tirem
amb les ametlles.
Llavors,
el que farem és...
Un cop ja hem acabat
la remullada aquesta?
Sí, la remullada.
O sigui,
ja l'hem tret,
ja està remullada,
i ja està remullada.
Sí.
Llavors,
ens ho posem tot
amb un got mesclador,
amb un got de túrmics,
amb un de termomics,
amb algun lloc que ens trituri,
i triturem les ametlles
en proporcions
que ens hi capguen.
Per exemple,
si estem fent dos litres,
amb aquest got mesclador,
normalment hi cabrà mig litre.
Haurem de fer en quatre vegades.
Doncs dividim les ametlles
en quatre vegades,
que de fet després
també podem barrejar
tot en un bol.
Però doncs,
jo us ho explico així,
i posem una miqueta
de pa sec,
pogués ser
que sigui d'aquests...
que no tinguin molta crosta,
sinó que sigui sec
amb una certa molla.
Tipo que fos allò,
el pa de pagès.
Tipo pa de pagès queda més bo.
Una llesca de pa de pagès
que estigui sequeta.
Sí, perquè l'ojo blanco
té aquell color blanc,
i llavors si hi posem
molta crosta
ens enfoscarà un palet.
amb un palet.
Perdona, Francesc,
i els alls d'aquests escalivats
no ho enfosquiran
l'ojo blanco?
No, perquè si estan
ben escalivats
no tenen per què agafar color.
No tenen que agafar gaire color.
Teníem el got
i tenim les ametlles
i tenim la llet,
i llavors agafem aquest pa sec,
el mullem amb vinagre,
una miqueta de sal,
una miqueta de pera...
Vinagre normal.
Soc molt pesada,
senyores i senyors,
de Jerez.
Vinagre de Jerez.
No, clar,
és que els que no sabem
hem d'aprendre,
per això ho pregunto tant.
Vinagre de vi,
vinagre de vi negre,
si voleu,
ens donarà una mica de color
i si no,
vinagre de vi blanc,
que ens conservarà millor
aquest color blanc
de l'ojo blanco.
Si el voleu molt, molt blanc,
l'ojo blanco,
el que també es pot fer
és posar una miqueta de nata
i també ens ajudarà,
però això ja serà un truc
i que us l'explico després.
Molt bé.
Tenim el got,
doncs tornem a repassar
les ametlles,
la llet,
el pa mullat amb vinagre,
la sal i el pebre
i aquest a dendall.
I el pa amb el vinagre?
El pa amb el vinagre
i l'edendall.
Tot això el triturem,
engeguem el triturador
i el triturem,
ben triturat.
Ben triturat,
el deixem un ratet,
que es quedi ben finet.
Ho passem per un colador xinès
i així anem fent
totes les vegades
fins que acabem de fer-ho tot.
Llavors,
testem,
rectifiquem de sal i pebre
i ja tenim un ajo blanco.
Que bo!
Queda molt bo,
no és difícil de fer,
però té aquest procés
de repòs,
de previsió,
diguem-ne,
de remullar les ametlles.
I aquí posem
menys quantitats d'all,
però crus.
Llavors,
també queda molt bo,
però doncs t'ha d'agradar l'all.
Però n'ha de quedar més fresquet.
Què és que això de l'all
es calibat a l'ajo blanco?
A mi com que li treu...
Potser és que en relació
només amb salses tipus romesco,
que és més contenta.
Li dóna cos.
Li dóna cos, sí.
Ah, doncs ho provarem.
I el frescor,
aquest all cru,
li dóna molta frescor.
Queda molt bé.
La veritat és que li dóna
més potència.
Si volem fer aquesta sopa
amb bacallà,
diguem-ne,
la sopa de bacallà,
jo el que faig...
Ah, una altra cosa.
A l'últim moment,
a l'ajo blanco,
a mi m'agrada posar-hi
una miqueta d'oli d'oliva.
Al moment de triturar,
bum,
un xorret d'oli d'oliva
que es monti una miqueta
amb l'ajo blanco.
Li dóna color blanc,
també,
l'enblanqueix,
encara que sembli raro,
l'enblanqueix,
perquè l'emulsionar
l'enblanqueix més.
El mateix que passa amb la mayonesa.
Exacte.
I li dóna un toc molt agradable
amb paladar.
I després també és molt bo
al moment de servir,
però aquest ajo blanco
el podem tenir fet a la nevera,
i al moment de servir
afegir-hi unes gotes de nata,
nata fresca,
sense muntar ni res,
li afegim una miqueta
i també li dóna
una trampera
i una frescor
també molt agradable.
També es pot posar nata
a mig muntar,
o sigui,
fem una nata,
la muntem una miqueta
que ens quedi espessa,
però no sòlida.
I també li dóna
una textura,
una cremositat,
una cosa tipus mústip
blotxa merengada.
Doncs val la pena
que ho feu amb llet desnatada
i afegir-li
aquesta miqueta de nata després.
Aquesta miqueta de nata després
li donarà
aquesta trampera,
aquesta cosa especial
que farà que triomfeu
una miqueta més.
I ja per triomfar,
bé,
però triomfar per tota la vida
i afegim bacallà.
El bacallà.
El bacallà,
jo el que faig és
agafar una miqueta,
com si féssim una brandada,
agafem,
també queda molt bé,
us ho explico de les dues maneres,
amb miqueta de llet,
agafem bacallà esmicolat
i el deixem confitar
amb una llet tèvia.
Agafem llet,
l'acalentem,
que arrenqui el bull
i quan ha arrencat el bull
hi tirem el bacallà.
En aquesta llet
hi podem posar uns llets
també laminats,
bullits,
i una miqueta d'oli d'oliva.
I deixem el bacallà
que es confiti allà
dintre 10-15 minuts.
No vull ni bullir-lo,
ni fregir-lo,
ni res,
sinó que aquest bacallà
sigui mort,
que estigui allí confitadet.
Després,
senzillament,
quan ja tinguem
tot això triturat,
doncs hi tirem
aquest bacallà pel damunt
per acompanyar en pla
en tropezones
en vez del típic pa
o els típics raïms
o les típiques arrengades
que es menja
en el cas
de l'ajo blanco.
També el que podem fer
és triturar-lo
amb la resta d'ingredients.
I això també ens donarà
una textura fina
i molt agradable
i amb un gust
també molt agradable.
Llavors,
en aquest cas,
el que farem
és
començar
amb una llet
amb bacallà ja,
amb aquelles ametlles
que teníem remullades,
doncs,
al triturar-ho tot
ja hi posarem el bacallà
i la llet
on em cuita el bacallà
també amb fred,
tot amb fred
i ho triturarem
i ja partirem
ja d'aquí
i ja doncs
ho triturarem
passem pel xinès
i el bacallà
no el trobarem
sinó que només trobarem
el gust aquest tan agradable
que ens hi donarà
a la sopeta.
Doncs el menú
un ajo blanco
amb el bacallà
i unes croquetes
de bacallà o de lluç
amb una mica d'amanida.
Escolta,
això és fresquet,
boníssim.
Grèixa,
i si vols també
que no hi pensava
també molt típic d'estiu
els bunyols.
Els bunyols
no podríem parlar,
no sé si no has fet
de bunyols de bacallà
o bunyols de...
Ja saps que
si és en pastatxú,
no.
Ah, és veritat.
Ja saps que
la pastatxú
i servidora
no som
grans enemigues.
Mai firmarem
les paus.
No podem parlar,
doncs podem parlar
de bunyols.
De bunyols
que no cal que siguin
de pastatxú
o de pasta tradicional.
No, es poden fer
de moltes maneres
però doncs
jo crec que també és un plat
jo no sé per què
però a l'estiu
es tira bastant de fregits.
no sé per què.
Que sí, veus?
A mi em dono la sensació
que ara parlaves de bunyols
i dic, home,
cosa fregida a l'estiu.
Doncs jo crec que sí
perquè es pot consumir freda.
O sigui, tu fas un...
Les bunyols
i les croquetes.
Els bunyols,
les croquetes,
els San Jacobos
que n'hi diuen allò.
Sí, les crestes
de tonyina també.
Tot això fregit i fred
és boníssim.
O sigui, un pa en tomàquet
amb un llom arrebossat,
fred,
jo ho trobo molt bo.
Vull dir, llavors,
jo crec que també a l'estiu,
a més, la comoditat
i l'arribes de la platja
tens cinc minuts,
tens la llegidora,
boom,
jo crec que són recursos
que es fan servir a l'estiu.
Home, doncs els bunyols
també, eh?
També podem fer-los servir.
També en podem parlar.
Bé, probablement
la propera setmana
parlarem de gelats
amb el Rafa Olivier.
Amb el Rafa Olivier, sí.
Segurament, si no,
jo sorgeix que ha problema
a l'agenda de ningú.
Però en tot cas,
deixaríem com a assignatura
pendent el tema dels bunyols.
Els bunyols,
que també en podem parlar.
Gelats de bacallà?
Gelat, sí.
Tu li proposem al Rafa
i segur que se l'inventa, eh?
Segur que sí,
perquè ja n'he vist de coses així,
ja n'he vist, sí.
Doncs en parlarem la propera setmana.
Tens alguna sopa més
o amb aquesta ja ens donem per servits?
A veure, jo si voleu
us explico molt ràpidament
una sopa que a mi m'encanta,
que és l'època que ve ara,
que és la sopa de meló,
la sopa de meló,
que potser n'hem parlat alguna vegada,
però ara, doncs,
aquest any segur que no.
Mireu,
primers ingredients del meló,
evidentment, no?
Que tenim festa major,
que tenim allò,
un compromís,
que tenim la nòvia
o el nòvi a punt d'arribar
o que tenim la família,
diferent meló,
que és la nòvia?
Melons petitons.
Melons individuals
d'aquests tipus cantalup,
o, bueno,
hi ha altres races,
però d'aquests individuals petitons
que són com una pilota de handball
o com una bola de bolus,
una miqueta més petits,
inclús no bastant més petits.
Però el gust canvia molt,
no és només pel format.
El meló d'aquell típic
que comprem de qualitat
de piel de sapo,
que comprem tots,
aquest que dius,
el gust és diferent.
És diferent, és diferent.
Per tant, la sopa serà diferent també.
Serà diferent també.
Aquests petits fan una sopa molt bona,
el que passa que són cars,
són melons que ens en podem anar
a quasi de 3 euros la unitat.
Doncs escolta,
la nòvia aquesta que esperem a casa
l'hem d'impressionar molt,
perquè gastar tot 3 euros per melón
i que si ja,
no m'entens,
val la pena.
Molt bé.
I a més,
farem una excepció.
Ens n'han d'anar a comprar també per Nil
i del bo,
perquè si és la nòvia
hem de quedar molt bé.
Estem parlant de la nòvia del fill?
Perquè aquí això sona
com que estem fent una trampa, eh?
Doncs aquí necessitem per Nil també.
Pernil de clar i bo.
No cal,
com que no n'hi posem massa,
doncs anem a buscar un bon pernilet
i a disfrutar-lo.
Que a l'estiu també és època de pernil,
és època...
El pernil dóna set,
fa veure líquids,
ens anirà molt bé,
ens portarà salts,
que suem molt a l'estiu.
Jo crec que a l'estiu
és època de pernil,
de consumir pernil.
Doncs,
com us deia,
ens ha tallat primet
per acompanyar aquesta sopa de meló
i també necessitarem
un altre ingredient per mi
molt important
i que és,
si no,
no és el mateix,
un vi,
un vi blanc
que en aquest cas
a mi m'agrada molt
el Vinyas Meralda,
que és un clàssic
dintre de la línia de Torres.
Per això no posaves tu
un llagostraminer
en aquest tipus de sopa?
Si pot posar moltes coses,
llagostraminer
si pot posar el Valtrau
també del Torres,
però el Vinyas Meralda
és que té un gust de meló
i a més està bé de preu.
Si estem parlant de...
i té un gust de meló
que està impressionant.
Vinyas Meralda.
Doncs,
serà tan senzill com,
a més el podeu fer
davant de la nòvia
que encara us poseu
un altre punt o del novi
que us poseu un punt més.
Mireu,
el pernilet hi ha
amb un plataret
ben presentadet,
a la taula.
Llavors,
els melons
el que farem és,
per un cantó,
fer-los un tall,
o sigui,
els dos burxocs,
un tall molt arrans de pell
per no foradar-lo,
sinó només fer una base
perquè se'ns aguanti dret
el meló.
I per l'altre cantó,
tallar-lo fins a arribar
a dos dits bons,
fins a arribar
a la carn bona de menjar.
Una tapa sencera
que la traiem.
Llavors,
amb una cullera de sopera,
buidem les llavors
que es treuen molt bé
amb una cullera,
és molt fàcil,
veureu que us queda
el forat al mig amb les llavors,
amb una cullera,
bum, bum, bum,
les netegeu.
I tirem a dintre
una miqueta de pebre negre,
molta al moment,
que sigui bo,
un xe txuan,
un bon pebre negre,
una punteta de sal,
però punteta, punteta,
i unes gotetes
d'aquest vinet.
que tampoc és qüestió
d'emborratxar ningú,
però doncs,
més o menys,
uns 50 centímetres,
50 centímetres cubits
seria una miqueta menys
de mig got per barba
de Vic Blanc.
I amb el mateix túrmics,
amb el mateix braç
d'aquests de triturar,
agafem i cap al meló,
o sigui,
agafem el meló rodonet
i amb el túrmics
anem apretant
i anem com rascant
les parets del meló
i anant triturant.
I llavors aneu al tàntul
de no arribar baix de tot,
perquè llavors us sortiria
la sopa pel cul,
Quedem fatal amb el nòvio
o la nòvia aquesta presunta.
Exacte,
el primer dia feu-ho damunt
d'un plat fondu,
perquè doncs,
és possible que se'n aneu a baix
i us sorti de per sota,
almenys us ho salvareu,
però doncs,
realment no és difícil.
I amb el mateix triturar,
anem rascant les parets,
anem girant el meló
i anem rascant les parets.
Són melons petitons
i veureu que en 30 segons,
40 segons,
teniu la sopa feta.
Llavors posem el plat
i podem posar,
a mi m'agrada molt també,
una remeta d'àpid
per decorar,
una remeta d'àpid
de dintre
i aquest pernilet,
pel damunt,
per acompanyar.
I escolta,
cal ser nòvio o nòvia
d'algú per menjar això?
No,
però si no cal ser nòvio o nòvia
és el que dèiem,
família,
doncs bé,
un meló d'aquests de pell de sapo
i el que farem
s'ha de treure els llavors,
pelar-lo i tot
i amb el meló
el triturarem dintre d'una olla,
no cal fer això
de dintre del meló,
sinó doncs amb una olla
o amb una fiembrera,
ho triturem
i fem la mateixa sopa
però fora del recipient
i la servim
amb plats fondos
i punto.
Jo imagino que
seguint aquesta tendència teva,
doncs la carta del Quim Quima
aquests dies de nit només,
tots els dies de la setmana,
recordem que ara,
doncs,
el Quim Quima
adapten l'horari de l'estiu
a l'horari familiar,
allò de la conciliació
i de dilluns a diumenge
obriu totes les nits
amb uns plats
i amb una carta
adaptada,
lògicament,
a aquesta època,
doncs mira,
precisament ara estic,
posaré aquesta sopa de meló,
poso sopes fredes,
posem alguns carpatxos nous,
torna a venir la tonyina,
aquells daus de tonyina
que haurien de formatge de cabra,
doncs venen plats
que venen més de gust
ara a l'estiu
i que,
sí, sí,
que estem ja
en plena producció
i posar també
un arròs caldós de llamàntol
que,
doncs,
jo crec que
una nit,
doncs a vegades
també ve de gust
de menjar-te
o inclús una sopa,
un tipus caldereta
de llamàntol,
que sí que es calenta
però que,
doncs a la nit,
a vegades,
si vols fer una festa
o això,
doncs és una cosa
que no menges cada dia
i això que deies,
obrim des de Sant Joan
a Sant de Tecla,
no tanquem
totes les nits.
Aquests daus de tonyina
amb formatge,
caldre tastar-los,
truquem, no?,
per reservar,
sobretot si és cap de setmana.
Sí, millor trucar
més que res per la terrasseta
perquè,
doncs,
us puguem aguardar
lloc en aquesta terrassa.
Jo crec que una
de les millors de Tarragona,
si és que n'hi ha poques més,
perquè és una...
Interiors i tot això.
A Terrassa és el carrer,
moltes,
gràcies a Déu,
n'hi ha moltes,
però, doncs,
interiors i així,
doncs sí,
és de les poques que tenim.
Francesc Lledó del Quim Quima,
moltíssimes gràcies.
Jo tinc claríssim, eh?
Sopa freda i croquetes avui,
no hi ha dubte.
Moltíssimes gràcies,
bona setmana.
Bona setmana que ve.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies.