Un minut, un quart de dotze del migdia.
Ja ho dèiem, la tenim entre nosaltres fa una estoneta.
Cristina Barber, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvinguda a la Biblioteca Pública de Tarragona,
que també enceta una nova setmana.
Això implica tot un seguit d'activitats
i la recta final també del mes dedicat a la cultura xinesa.
Exacte, la recta final, que la tenim farcida d'activitats.
Entre elles, reunions de club de lectura i altres apunts que tens per aquí.
Tenim una convidada molt especial el dimecres,
el dimecres 27 a dos quart de set,
com és habitual a l'hora de les reunions del club.
Fem una trobada amb l'Anna Casasses.
L'Anna Casasses, pel gran públic, potser no és una persona massa coneguda,
perquè és una traductora.
Normalment convidem els escriptors, sempre que tenim ocasió.
Aquesta vegada ens hem adherit a una campanya
que endega l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
i de la mà del Magí Sunyer que ens ho va demanar
que tinguéssim en compte el paper del traductor
i sota el títol Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir,
l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
vol donar aquest paper de rellevància durant aquest any als traductors.
Que no sigui transitori per un any,
que es consolidi el seu paper fonamental en la lectura.
Ara els lectors parlo, ja no parlo de la seva porció d'ofici.
I ho hem dit moltes vegades des d'aquí.
És molt recomanable, quan abordem la lectura d'un llibre
que originalment no és la nostra llengua,
que ens hi fixem i molt qui l'ha traduït.
Perquè el desengany, si el traductor o la traducció no és bona,
pot ser impressionant.
Exacte. El traductor adopta la veu i la personalitat de l'autor.
No és transcriure unes paraules d'un idioma a l'altre.
És quin figura aquest nou moll.
I més en autors, per exemple, orientals,
on el món és ja bastant diferent.
Ens parlen de cultures diferents.
És a dir, que potser en una cultura més propera,
el paper del traductor, si té ofici, és més simple,
potser més senzill.
S'hi domina molt la llengua i l'ofici.
Però quan ens apropem a altres cultures,
com és el cas del llibre que hem llegit ara,
hem llegit un autor xinès que es diu Dai Xiji.
hem llegit l'obra Una nit que no havia sortit la lluna.
Però aquest autor va ser molt conegut per l'obra anterior,
que li va donar força èxit en el món occidental,
que va ser Balzac i la petita costurera xinesa.
Però aquest no l'hem llegit,
perquè el nostre tema era escollir una cultura,
però a més a més una traductora,
que ens interessés que vingués.
I va la traductora d'aquest llibre.
I l'autora és l'Anna Casasses,
que té una trajectòria de traducció molt important
i que és una autora amb la fitxa que preparem normalment,
que donarem demà,
ai, perdó, dimecres en el programa demà,
doncs hi ha un article del diari Avui,
signat per l'Ignasi Aragall,
que allòa el paper de traductora de l'Anna Casasses,
dient que és una persona que ho fa molt bé
i que gràcies a ella coneixem molts autors
com Balzac, com Proust,
com el Claudio Magris també vam llegir una obra d'ella,
el Viatjar a Infinit també va ser traducció d'ella.
Bàsicament és traductora del xinès,
ai, perdó, del francès i de l'italià al català.
Saps que molts autors orientals ens venen a primer...
Prèviament els tradueixen a una llengua oriental,
ai, occidental,
i en el cas del Dai Xiji és un autor
que és representatiu de dues cultures.
Per tant, l'Anna tradueix o de l'italià o del francès
directament l'obra de l'autor xinès.
I l'autor xinès aquest,
que ens parla molt del món oriental i de la Xina,
però també ens parla molt del món occidental.
Ve a ser com el joc del telèfon aquell, no?
Jo et dic una cosa, l'altra la repeteix,
però en el cas de l'Anna,
tenint en compte el currículum que té,
segur que el missatge arriba l'originari sempre,
en la seva traducció.
Esperem que sí,
però aquí és un exemple
que el paper del traductor
és bastant important
perquè aquí hi ha un doble joc, no?
Diem-ne, realment sí que fa aquesta funció de camaleó total, no?
Perquè s'ha de posar la pell d'un autor xinès
que, a més a més, ha begut d'una altra cultura
i tot això ens ho transmet a través de la seva obra, no?
I escolta, Cristina, què tal aquest llibre que heu llegit?
Perquè el de la modista xinesa,
ho vam comentar un dia,
és un llibre preciós, va tenir molt d'èxit,
s'ha llegit molt.
Tinc entès que el Club de Lectors de Joves,
si no ho estan llegint, doncs tenen idea, em sona...
En llegeixen un altre del mateix autor.
Del mateix autor.
Del mateix, sí, però em penso que llegeixen un altre títol.
I aquest què tal, aquest que heu llegit al Club de Lectors?
Llegeixen el complex de dir.
Aquest és una obra bastant complexa.
Doncs l'anterior no ho era, era molt facilet.
Xoca molt que un autor que ha escrit el del Balzac i la petita costurera xinesa...
Un llibre molt entretingut, molt planer.
Sí, doncs aquest no, és un llibre complex de trama.
És un apunt que, mira, no sé, no és per desanimar la gent que llegeixi,
perquè doncs també hi ha gent que...
Això, deus de dues cultures, no?
Però especialment la part oriental, doncs t'afaga com una mena d'apologia d'aquell món,
on hi surten tots els elements d'aquestes cultures orientals.
I, clar, és més llunyà.
I tot el que és més llunyà potser costa més d'arribar, no?
Jo he trobat una obra sofisticada en la seva estructura.
Complexa, literàriament, també.
I a vegades dificulta una mica que la disfrutis.
Llavors jo això sí que ho veig una mica d'un inconvenient.
si compliquen molt la trama i l'estructura de manera que dificulta,
que et pugui agradar, per mi és una mica d'inconvenient.
Això li podeu preguntar a l'Anna Casasses dimecres.
Per això, que és una obra escollida especialment pel tema de la complexitat
de la seva traducció, perquè és una obra que no és senzilla.
A veure què ens diu l'Anna Casasses.
Aquesta és una activitat.
Hi ha alguna més així destacada en l'agenda de la setmana?
Una altra que té a veure amb el cinema.
Saps que fem moltes activitats de cinema.
I l'Anna Sandemà, el dia 28, a les 18.30 també,
vindrà el Quim Cruselles, que és una espècie d'ànima
de les nits de cinema oriental que es fa a Vic des de l'any 2004.
És un entès en cinema oriental.
I vindrà a parlar-nos de la producció cinematogràfica xinesa d'avui en dia
i l'evolució que anem fent.
Dins tot això del març dels 12 mesos i 12 cultures.
I amb això tancaríem el cicle.
Xinesa i el mes de juny a quina cultura el dedicareu?
El mes de juny també.
L'excusa era una mica els traductors.
I volíem buscar un traductor proper a nosaltres.
A veure si l'endivines.
Què llegireu?
Què llegireu?
I girem dublinesos.
Ah, doncs ja està.
Llavors vindrà el Quim Mallefret.
És a dir, que ha estat una obra escollida
no tant per l'autor,
sinó perquè volíem quins autors han traduït,
quins traductors tenim propers a nosaltres
que ens poden venir a explicar
de les dificultats de la traducció.
I vam pensar pel que jo és...
Home, podíem haver escollit Ulisses,
però vam dir, doncs, comencem per Dublinesos,
que si Nés no...
Sí, perquè Mallefret també ha traduït Ulisses.
I tant.
Dublinesos és la primera que va traduït per la traducció d'Ulisses, clar.
Per l'Ulisses, que és la que ha transcendit moltíssim, no?
Però bé, volem fer una cosa més assequible.
Dublinesos és una obra que ha estat passada al teatre,
que ha estat passada al cinema,
que la podem llegir fragmentàriament.
T'has llegit Ulisses?
No, jo encara estic amb la xinesa.
He llegit Els morts, que em sembla que...
Ah, perdó.
D'Ulisses.
Dita la teva vida, no dic ara.
No, Ulisses no.
Jo l'he començat moltes vegades i no...
Sí, uns fragments per sencera, no.
Jo confesso la meva...
Tampoc m'he pogut, potser ara,
amb el tema ja que entrarem a la cultura anglosaxona,
anglosaxona...
Jo ja sé que el que dic no s'ha de dir,
que és lleig,
jo ho he intentat moltes vegades,
perquè voluntat no em falta,
però mai trobo el moment.
Però Dublinesos jo crec que és diferent.
Ha de ser boníssima,
ha de ser boníssima,
perquè una obra així, a veure,
no és una qüestió d'esnovisme,
però costa molt d'entrar-hi, eh?
Molt.
I, finalment, també volia dir que,
com una activitat complementària
amb això de les cintes xineses,
del cinema xinès,
fem un concurs de pel·lícules xineses,
amb un intent d'aproximar al cinema oriental,
fem un concurs de pel·lícules xineses.
Això ho podeu trobar al nostre web,
a veure si ara no hauré perdut el paper,
ho explica.
Al nostre web us hi podeu connectar
i podreu trobar la manera de participar
en aquest concurs,
que només demanem vuit preguntes,
i que són, doncs,
si vols les dic.
Sí, sí, a veure.
L'últim emperador del director Bernardo Bertolucci.
Però no cal que responem, no?
Diu, la pel·lícula de Bernardo Bertolucci
explica la vida del darrer emperador de la Xina.
Quin era el seu nom real
i com es conèixia a Occident.
I no doneu allò opcions?
No, però que difícil.
Realment no.
Bueno, te'n vas a un llibre,
que estàs a la biblioteca i ho mires.
Si vens a la biblioteca
hem comprat molts llibres que pots contestar.
Fins i tot, per internet,
totes aquestes preguntes les pots trobar,
encara que no ho recomanem.
Després, o sigui, aquest és un exemple de pregunta.
Posa una altra, a veure, a veure.
Una altra, per exemple.
Deseo Peligro, del director Ang Lee.
La trama d'aquest film
ens introdueix en una atmosfera de suspens
durant la Segona Guerra Mundial.
Uns joves estudiants xinesos
tramen un pla per atemptar contra un agent xinès
que col·labora amb els japonesos
durant l'ocupació.
En aquesta emocionant pel·lícula
es juga un joc de taula xinès molt conegut.
En sabríeu dir el nom?
El mateix que jugàvem al Club de la Buena Estrella.
Bé, doncs no és massa complex.
Llavors, podeu
venir a la biblioteca,
complir la bulleta.
Premis, premis.
Perquè hi haurà premis si és un concurs.
I a més, a més,
hi podeu
o escriure'ns un correu amb les respostes
o bé a través del blog
de Cinema i Música
també podeu
allí posar les vostres respostes.
I el dia 28,
quan s'acabi la conferència
del Quim Cruzelles,
hi haurà un concurs
amb els participants
on sortegen cinc pel·lícules.
No està gens malament, eh?
No està gens malament.
Si és gratis tot
i a sobre pots guanyar
una d'aquestes pel·lícules
està molt bé.
Cristina, per acabar,
algun títol
que estigui sonant molt últimament
en quant a mig novetat editorial?
Sí, volia ressaltar
algun títol
que em sap greu
quan no me l'he llegit encara
perquè llavors sembla
que no parlis
amb prou propietat,
però s'està...
Com es nota que no treballes a la ràdio?
Perquè aquí parlem
de moltes coses d'oïda.
Però el vostre és parlar,
el nostre és llegir,
bàsicament,
i transmetre
i saber transmetre.
Jo us dic
que de tot el que veiem
n'hi ha una que despunta
en el sentit
que s'estan fent reedicions.
Quan una novel·la
des de Sant Jordi
en Sa
s'han fet diferents reedicions
vol dir que té alguna cosa
que crida l'atenció,
potser és el tema.
Possiblement sigui el tema.
Es titula
Olor de colònia
i l'autora és
Sílvia Alcántara.
I quin és el tema?
I és d'edicions 1984.
I el tema,
Olor de colònia,
és una mica...
enganya una mica
perquè tu dius
Olor de colònia
i què et penses?
bé bé, no?
Sí, allò sí, sí,
colònia d'aquella de nen.
Olor de colònia
es refereix
a l'olor
d'una colònia tèxtil
i ens narra
la vida
quotidiana
i no tan quotidiana
i extraordinària
dins d'una colònia tèxtil,
les antigues colònies tèxtils
que a començaments de segle
eren tan amundants.
Que allà vivien,
allà hi havia gent
que neixia allà
i no sortia
i moria allà.
Vivia, reproduïa
i moria allà.
Sí, sí, sí.
Doncs el tema en si
no ha estat massa tractat
dins de la literatura
i potser d'aquí ve
amb això
són originals.
I doncs
la qualitat de l'obra
no te la puc jutjar
perquè no l'he llegida
però és una obra
de la Sílvia Alcàntara
que ens estan demanant
i força
juntament diríem
amb tots els nòrdics
que estan apretant moltíssim
no només el
Larsson
ens podem apuntar
i el Larsson
que sortirà del juny
i el Mánkel
però ens podem apuntar
el Larsson o no?
Contesta'm, sisplau.
No, no, no.
Fins que no surti
no podem...
És a dir, fins que no estigui
al mercat
no ens podem apuntar.
Perquè si no tindríem
una llista de demandes
d'aquest senyor
que no és l'únic
que ha escrit
hi ha autors
altres autors
fins i tot nòrdics
que han escrit
abans que el Larsson
i no els ha...
Perdona, Cristina
s'ha de respectar
aquells que ja no hi són
a la vida
i el mínim que podem fer
per a aquest senyor
que ens va deixar
en una edat molt jove
és acabar de llegir
la seva trilogia.
Que el que et posis
melodramàtic.
Que l'editorial
va ser molt intel·ligent
però molt intel·ligent
de treure la segona
i deixar-ho tot
empantanegat
perquè tothom
hi anem
com a borreguets
jo la primera
a buscar la tercera
perquè ens han deixat així
amb la mel als llavis
per això t'ho dic.
Després de la segona
també t'has quedat així?
Oh i tant, més encara.
Més encara, eh?
La primera més o menys
s'acabava
Escolta, la pel·lícula
de la primera part
ja l'he vist anunciada
al cinema.
No, la penso a veure.
Allò que posa en la prèvia.
Tu aniràs a veure?
Mira, jo,
ni que sigui només
per venir-ho a comentar
aquí a la ràdio
crec que sí, no?
Els personatges aquells
que tu et dibuixes
i et crees a la novel·la.
Tinc curiositat
per saber
quin protagonista posen
perquè és una mica complexa
la protagonista femenina.
Això sí que té.
Sí que té.
El veig molt clar
i molt definit.
Com el veus?
Qui seria?
El veig com l'escriptor realment
com el Larson
com les fotografies del Larson
el veig molt com ell
perquè ell posa molt
de la seva vida
llavors me l'imagino com ell.
Però la protagonista
tan friki alhora
però atractiva
també per segons qui
aquesta combinació
la trobo una mica estranya
no sé pas en què hauran pensat.
Complicada, complicada.
En fi, que tenim
a la Biblioteca Pública
aquesta setmana
especial atenció
traductors i traductores
dos noms s'han destacats
Anna Cassases
Quim Mallafred
Quim Cruselles
a cinema
El Mallafred vindrà
el mes que ve.
Mallafred vindrà
per la cultura anglosaxona.
Cristina Barber, gràcies.
Bon dia.
A vosaltres.