És un quart de dotze del migdia, en dos minuts,
ja fa una estoneta que està aquí als estudis de l'Avinguda Roma.
Cristina Barber, la seva bossa de clínex i el seu encostipat.
Cristina, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvinguda, una de les persones que ha integrat aquesta llista
de persones refredades, lògicament, eh?
Cristina ha quedat amb vents del carrer, fa un fred que pela.
A veure, ara dèiem un senyor de Castell a la Manxa,
diria, però que exagerats, que són aquests catalans.
De fet, nosaltres no som d'aquests freds, no?
Bé, però potser el de Castell a la Manxa
potser li costaríem un d'aguantar la humitat que tenim.
També, oi, mira, el cas és queixar-se, eh?
A veure, Cristina, a la biblioteca tenim...
O defensar-se.
O defensar-se, també, mai se sap, segons el punt de vista que es miri.
Aquí damunt la taula tenim una guia tan, tan, tan fresqueta
que serà d'aquí unes horetes que la podreu trobar a la Biblioteca Pública.
Acabada d'enllestir, ja sabeu que la Biblioteca Pública,
al llarg de tot aquest any 2009,
que estem acabant a dedicar cada mes una cultura,
hem fet passejades per diferents aspectes de la cultura de tot el món,
o s'ha intentat fer una aproximació des de la literatura,
des del món audiovisual, en fi.
I ara acabeu, al desembre, amb un pack.
Que cultures eslaves, cultures nòrdiques, totes estan a la mateixa guia,
tot i que, lògicament, són ben diferents unes de les altres.
Sí, sí, com molt bé dius, doncs avui presentarem aquesta guia a la tarda.
N'ha farem uns quants exemplars en còpies
perquè les persones interessades en el tema de les cultures eslaves i nòrdiques
s'ho puguin endur, que ha de fer dia i ha hagut qui ens ho ha reclamat.
I la part que presento avui és la part de les cultures eslaves,
perquè ho hem ajuntat perquè, doncs, l'any ja s'acaba,
se'ns acabava l'any i hem hagut de fer eslaves i nòrdiques,
però donen per si soles per fer una macroguia dels eslaus, sobretot.
I, darrerament, els nòrdics,
que semblava que estiguin allà amb un raconet demònic
que no comptessin gaire per nosaltres,
doncs s'han destapat i sembla que ens estiguin inveint de nou.
Sí, s'han destapat amb la narrativa,
però, escolta, de retruc van sortint altres coses.
Es van destapar amb novel·les d'aquestes de misteri i tot plegat,
però van sortint autors i autores, la veritat, molt interessants.
Per tant, quan la guia pretén ser una posada al dia,
es diu Cultures eslaves i nòrdiques,
avui, avui, per si ens deixem algú del passat,
doncs que ja ho sabem,
que naturalment que tenim els clàssics
de les literatures eslaves i nòrdiques a la biblioteca,
per a mi intentar que la guia reculli
tot el que està passant en aquest món,
en aquestes cultures avui en dia.
De les nòrdiques en parlarem la propera setmana,
en tot cas, avui ens centrem a les eslaves
i una mica també en paral·lel
amb algunes activitats que fareu aquesta setmana a la biblioteca.
La part de la guia de la cultura eslava recull un apartat d'història,
un apartat de biografies,
un apartat de testimonis personals,
que són testimonis de casos que surten als mitjans darrerament,
una part d'art i cultura,
la literatura,
i després, finalment,
volem afegir un apartat de la influència
entre la cultura russa i la cultura catalana,
que ha estat recollida a través de molts autors.
El per què d'això és justificadíssim,
Teníem fins ara pràcticament una visió històrica
del que havia passat a l'antiga Unió Soviètica.
Molt uniforme, no?
Molt uniforme,
i amb els nous estudis i amb noves traduccions que estan sortint,
doncs estan sortint noves visions.
No ho sé,
podríem esmentar-ne molts,
per això us recomano...
Sí, podríem fer allò una miradeta,
d'alguna de les obres,
perquè els oients es facin un exemple
de què trobaran en aquesta guia.
El mateix del que hem comprat darrerament
és un llibre del Jean Meyer,
Russia's sus imperios,
del 1894...
Això d'història.
El 2005, perquè fa d'història.
Perquè fa d'història.
També destacaria, per l'apartat d'història,
la trilogia del Vitali Stalinski,
una trilogia amb tres títols que es diuen
Esclavos de la Libertat en los Arxivos Literarios del KGB,
això és el títol del primer,
el segon és Denuncia contra Sócrates,
Nuevos Descobrimientos en los Arxivos Literarios del KGB,
i el tercer seria Crimen sin Castigo,
Últimos Descobrimientos en los Arxivos Literarios del KGB,
és a dir, una persona que ha accedit als Arxius Literarios.
Això està també és el que tu deies
notícia important d'actualitat,
perquè s'esperava que s'obrissin aquests arxius,
i bé, el que està sortint allà
queda reflectit en aquests textos.
Després també destacaria les arbres de l'Orlando Figes,
una que és Los que s'assurren,
publicada per Edassa el 2009,
i La revolución russa,
La tragédia de un pueblo,
també publicada el 2000.
També algun dels llibres del Carlos Taibo,
Un nuevo tercer mundo,
una aproximación crítica a l'Europa central
i oriental contemporània.
En fi,
passem a l'apartat de biografies,
per anar una mica de pressa.
Les biografies dels polítics actuals les tenim.
Llamat més tard,
la història secreta d'un revolucionari,
publicada per Crítica l'any 2008.
És una de les últimes biografies de l'Stalin.
I una que té molt de curiositat per mi
és una biografia feta pel Martin Amis
que es titula
Cova el temible,
publicada per Enagram l'any 2005.
L'estem esperant.
Encara no l'hem rebuda,
però sabem que el Martin Amis
ha publicat coses sobre el seu pare.
El seu pare era comunista
i de resultes d'aquest interès del seu pare
ell va fer aquesta biografia
que et crida molt l'atenció.
I m'ha signat per un autor com Martin Amis.
I després m'ha cridat també l'atenció
una biografia de l'Alina Procòpies,
la dona del músic,
de l'autor del Pere i el Llop,
però sempre referim que m'ha quedat del Procòpies
o de Romeu i Julieta.
També.
Es diu Lina Procòpies,
una espanyola en el gulag.
Què dius ara?
Sí.
Doncs l'autora és Valentina Chembergí
i està publicat per Madrid,
sigle XXI, el 2009.
Que era originària de...
No, no, no.
Ella era d'aquí,
però es va casar amb el Procòpies.
És a dir, que ella,
la dona de Procòpies,
era espanyola.
Sí, sí.
I es va casar amb ell.
Es va casar amb ell
i ell va passar uns anys de...
Sí, de repressió.
De repressió.
I ella va fer cap allí.
I ara s'ha escrit aquesta biografia.
Doncs aquesta...
Aquesta és d'aquelles que hi hauràs.
Per tant, que és una aproximació a la Rússia
d'avui,
però d'una visió que no havíem tingut fins ara, no?
Evidentment, qui vulgui llegir una biografia del Romanov
també la tindrà, eh?
Ja està bé.
A l'apartat dels testimonis
hem posat aquells que no som més biografies
i hi ha molts llibres de l'Anna,
de la periodista,
de què hem parlat ja algunes vegades
amb el difícil nom d'Anna Polikowskaya, no?
Per exemple,
la periodista assassinada, Diari Ros.
En surten molts assassinats.
O sigui, volíem fer una guia més...
Una guia més dolça, però no, no.
No, no.
Però no serà, eh?
En surten assassinats,
envenenaments,
surt una guia bastant fosca.
No vol dir que no sigui interessant, eh?
Però almenys ens ha servit
per posar al dia la biblioteca
amb tot allò que ens arriba,
que som conscients,
i amb això amb la literatura és claríssim,
amb el gran abast que té la literatura russa,
no podem tenir una apreciació
de què ha sigut aquesta literatura
fins que no te l'ho han traduït.
I aquí arribarem a la part de la literatura.
Bé, dins dels testimonis també m'agradaria destacar
un autor que ja hem llegit i hem comentat algunes vegades,
que és el Kapushinsky,
l'autor polonès,
amb una magnífica obra que es titula
El imperio, publicada per l'anagrama l'any 2007.
També seria una de les que destacaríem a l'apartat de testimonis.
i aquestes del Litvinenko,
l'Alexander Litvinenko,
ha escrit una que es diu
Rússia dinamitada,
trama secretes i terrorisme d'estat
d'una federació russa,
publicada per Alba a Barcelona el 2009.
I una altra, publicada sobre Litvinenko,
publicada per la seva dona,
que és Muerte de un dissidente,
el envenenamiento de Alexander Litvinenko
i el reglista de la KGB.
Qui estigui interessat en aquests temes
per bibliografia no m'ha ben servit,
perquè és el que tu deies,
hi ha moltíssimes publicacions,
hi ha d'història, d'estudis sociològics en l'actualitat,
del que està tota l'evolució des de l'antiga Unió Soviètica,
però com bé deies,
no és d'ara tradicionalment,
l'anomenada Rússia abans,
ha donat autors i obres literàries extraordinàries
i la cantera continua en marxa
perquè continuen sortint grans obres literàries.
Grans obres literàries que,
també grans traductors estan posant el nostre abast.
Aquest és l'aspecte que m'agradaria parlar
perquè a l'hora de fer una guia sobre la literatura eslava,
per on l'agafes, per on la comences,
hem pensat que ja que tot aquest any
l'hem dedicat també a la figura dels traductors
i que ens hem il·luminat moltíssim amb el seu...
Que són fonamentals.
Amb el seu saber,
doncs aquesta guia està feta,
la part de la literatura,
des del punt de vista dels traductors.
És una manera possible de veure la relació
entre la literatura russa
i entre la literatura catalana o castellana.
Com sabem, m'agradaria destacar
que un dels escriptors catalans més notables de l'època,
com va ser Narcís Uller,
va fer la primera traducció d'una novel·la russa de Simononica,
que va ser Memòries d'un nihilista,
que era d'Isaac Pawlowski.
Després, fins ben entrat al segle XX,
la visió que podíem tenir dels grans autors russos
només era bastant parcial,
perquè només es feien traduccions indirectes,
que venien del francès o de l'anglès,
però normalment no era de gent, d'autors,
que coneguessin la llengua russa.
Aquesta de Narcís Uller devia ser una traducció indirecta.
Narcís Uller no coneixia el rus.
Hem d'esperar que vingués un traductor de la talla
com Andreu Nin,
que va ser, que sí que era expert en llengua russa
i dotat de gran sensibilitat literària,
i va fer algunes traduccions com ara
Infància, Adolescència i Joventut,
i l'Anna Karenina de Tolstoi,
i Crimi càstig de Dostoyevski.
I també alguns contos de Chekhov.
Segurament no sabíem cap de nosaltres
que Andreu Nin va fer aquestes traduccions
d'obres tan importants.
També Joan Iluier va fer algunes traduccions,
però traduïa del francès.
I en aquest apartat sí que voldríem destacar
que no es pot passar per albaja
la immensa feina realitzada per Jurem Maria Güell,
un traductor tarragoní,
gràcies al qual el doctor català
va poder conèixer dos volums de contes de Chekhov
i novel·les imprescindibles i monumentals
com L'idiota de Dostoyevski
i Les ànimes mortes de Gogol.
El nivell literari d'aquestes traduccions
va ser lluat i plasmat i escrit
per baltaçar porcel amb una publicació.
I precisament per això us volíem a la biblioteca
per escollir un autor rus.
Comentarem en el Club de Lectura aquesta setmana,
el dia 16, els contes de Chekhov.
Justament per aquesta figura del traductor,
tot ho heu lligat per aquí.
I convidem a tothom qui estigui interessat
i a tothom que li agradi el tema
a anar al Teatre Magatzem
als dies 17 i 18 de desembre,
a les 9 del vespre,
on es farà una lectura escenificada
de L'idiota de Dostoyevski,
que és precisament,
basant-nos en el text de Josep Maria Güell.
Entrada gratuïta, oberta a tothom,
el dijous i el divendres.
El dijous i el divendres a les 9.
I després, és imprescindible parlar
d'autores que han rebut la influència
d'autors russos,
com la mateixa pròpia Mercè Rodoreda,
que va ser companya d'André Unín,
i actualment una autora i traductora
que és la Mònica Augustosà,
que està fent una feina importantíssima
de traducció i de pont entre les dues cultures.
De clàssics o contemporanis?
De contemporanis.
De contemporanis, eh?
Me'n deixaria molts,
però també hi ha el llibre
L'agulla daurada de la Montserrat Roig,
o hi ha el manuscrit trobat a Saragossa
del Jan Potòvic,
m'assembla que és,
que era un polonès,
i un llibre que ens parla molt
d'aquesta influència russa,
és el darrer llibre,
a veure si el tinc apuntat per aquí,
del Francesc Sarès,
el Francesc Sarès,
que va ser Premi Nacional de Literatura
en llengua catalana,
ha tret un llibre que es diu
Contes russos.
Selecció de Francesc Sarès
i traducció del rus d'Anastàcia Maximovna.
I dius, carai,
què és això?
I tu agafes,
i tu en passes,
jo sé algú que m'he vingut a demanar
més coses...
Però són contes russos clàssics?
Ho semblen,
ho semblen.
A la manera dels contes de Tchehov i aquest tipus de...
I fa una recreació de contes pròpia,
o sigui,
és una invenció total.
I segueix una miqueta el model
d'aquells autors clàssics
per fer contes ara.
Sí.
I li diu contes russos.
De tal manera que,
si no vigiles,
et penses que els autors
d'aquells contes russos
han existit
i vas a la biblioteca
i demanes més informació
d'aquell autor.
I no existeix.
que existeix.
És curiós, eh?
Però el Francesc Serès
fa un treball
de prestigiació,
diríem,
i ens fa creure
el que no és.
Això vol dir que
hi ha una escola al darrere
i que ell l'ha après
i que ens ho passa
no sé quin és l'objectiu,
si un divertiment o bé...
No ho sé.
Home,
Festa Guia té,
a banda de tota aquesta informació,
jo m'imagino que tenia
la seva dificultat,
perquè, clar,
cultures eslaves,
doncs has d'anar
amb el mapa,
al costat
a veure
la nova distribució administrativa
del que era
l'antiga Unió Soviètica,
dir que una part a Sèrbia,
una altra part a Txèquia,
no?
Aquesta ha estat
la dificultat d'aquesta guia.
Polònia,
és a dir...
Després de la disintegració
de la URSS,
molts autors
escrivien en rus,
d'altres no,
però en tot cas
els països resultants
s'han...
Recuperen la llengua.
Han volgut recuperar la llengua,
han volgut recuperar
els seus autors
i, doncs,
és això,
que hem hagut de pràcticament
fer un mapa
i situar-nos
i posar els més representatius
i, disculpeu,
si no hi són tots,
no?
Home,
és una guia.
Per exemple...
No és un inventari,
és una guia.
Però d'Ucrània
o d'Ucraïna
hauríem de destacar Gogol,
que fins ara...
No, t'ho dius.
Gogol,
un autor rus.
No, no,
era ucraïnès.
Era ucraïnès.
d'Ucraïnès.
D'Eslovènia
destacaríem actualment
la Simona Skrævec,
que amb el llibre
L'atzar de la lluita,
a més a més,
és una autora molt compromesa
i de Polònia
ens en surten molts,
ens en surten molts
i hem citat el Capuchinsky,
potser com el destacat,
però és el que ens en surten més,
eh?
Un clàssic dels polonesos
és el Henrik Sienkiewicz,
és l'autor de Kuobadis.
Ja veus, eh?
És polonès.
És polonès,
no és romà.
No, no és romà.
Em va aixocar molt
que fos polonès.
De Txèquia,
autors ja com més conuts,
com el Boumiel Havel,
l'autor de Jo he servit
al rei d'Anglaterra.
Un clàssic
que ja llegíem a l'Institut.
Un clàssic
que es pot veure també en pel·lícula.
També Trens riurals,
durosament vigilats.
El Milan Kundera,
amb tota la seva obra.
Una obra que és bastant divertida,
del Jaroslav Hasek,
les aventures del valorós soldat
Shek,
una cosa així.
És difícil, això.
El Baklac Havel,
antic president de...
De Polònia?
No, no.
De Txèquia.
De Txèquia, de Txèquia.
Eslovènia, Sèrbia,
de certs també ens en surten molts,
Bòsnia...
Cal una guia, cal una guia.
Cal una guia per orientar-nos.
Per entrar-hi, realment no hi ha dubte.
La setmana vinent ja parlarem
de cultures nòrdiques.
En tot cas,
comencem a assimilar aquesta guia
que tindreu en paper
a partir d'aquesta tarda a la biblioteca,
però que també es pot consultar
a través d'internet,
com és habitual.
Sí,
de seguida que sigui possible,
l'hi penjarem.
I per qui vulgui,
potser la vessant més dolça
de la cultura,
que també hi és,
hi ha una petita compra feta
de cançons,
de cultures eslaves,
sobretot adreçades als nens,
els més petits,
que les trobaran a la sala infantil.
Molt bé, doncs...
Fontes eslaus i músiques eslaves.
Tenim el mes de desembre.
D'allò més entretingut,
més enllà de les novetats editorials
que ens envaeixen encara
a les festes de Nadal,
podem retrobar-nos amb títols
que segurament ens havien passat
desapercebuts
perquè no els podíem situar
geogràficament i cronològicament
en aquesta guia.
Doncs la veritat és que ens faciliteu
força les coses,
com sempre.
Cristina Barber,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Bona setmana i cuida't,
eh, aquest refredat.
Adéu-siau, bon dia.