El Perímetre, un recorregut per l'economia i el món immobiliari del Tarragonès.
Les 10 del matí i 13 minuts, matí de Tarragona Ràdio, matí de dilluns.
Avui tornem a acollir l'espai Quincenal al Perímetre,
aquest espai que realitzem amb la col·laboració del Gremi de la Construcció del Tarragonès
i de l'agrupació de promotors immobiliaris de la comarca.
Un espai per abordar temes, qüestions de l'actualitat econòmica,
de l'impacte de la crisi, temes i qüestions que afecten especialment
el sector immobiliari de la nostra ciutat i de la nostra comarca.
Saludem aquest matí de dilluns el president de l'agrupació de promotors immobiliaris del Tarragonès,
el senyor Diego Reyes. Senyor Reyes, bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya el senyor Joan Romeu, constructor i promotor tarragoní.
Senyor Romeu, també bon dia.
Hola, bon dia.
Amb ells abordarem diverses qüestions d'actualitat.
Avui també començem parlant d'estadístiques i de dades,
unes dades que ens continuen proporcionant xifres globalment negatives
o que segurament comporten una anàlisi negativa de la situació econòmica.
Per exemple, l'Institut Nacional d'Estadística confirmava la setmana passada,
confirmava una vegada més,
que el nombre d'hipoteques constituïdes a nivell general de l'estat espanyol,
d'hipoteques constituïdes sobre pisos,
ha baixat d'una manera considerable.
La demarcació de Tarragona ha baixat més del 58% aquest passat mes de febrer,
el febrer del 2009,
respecte a la comparació amb el mateix mes,
amb el mes de febrer de l'any 2008.
Un descens, insistim, de prop del 60%,
segons aquestes dades oficials.
Imagino que per vostès no és cap novetat,
no significa res en especial.
Per tant, seguim igual que en els últims mesos, senyor Romeu?
Doncs que sí, que sí.
Simplement fan, insisteixen una mica en la tendència
que, com ja saps, en anteriors programes hem anat parlant,
hem anat comentant.
Vull dir, i l'estadística l'únic que fa reflexar
la realitat de les coses que nosaltres ja veníem advertint
o ja veníem comentant en altres programes.
I, a més, també vull fer una incidència.
Quan aquí es fan les estadístiques,
tindríem que veure també d'aquesta part d'hipoteques,
quines són hipoteques derivades d'alguna compra
o d'alguna transmissió,
i aquí hi ha hipoteques que venen derivades de refinançaments
o actuacions fetes, diguem-ne,
per garantir algun crèdit impagat o alguna situació impagada.
Jo crec que es portaria amb una sorpresa.
Inclús aquesta baixa,
vull dir, si realment l'apliquéssim sobre hipoteca,
perdó, sobre hipoteca,
l'apliquéssim sobre transmissions,
diguem-ne, primeres o segones transmissions,
ventes o ventes de segona mà,
jo crec que encara ploraríem més.
Vull dir, amb el sentit...
Encara seria molt més espectacular.
Vull dir, perquè realment,
molt me temo que,
amb aquesta estadística,
vull dir, una part d'aquest...
que no, diguem-ne,
la baixada no és més gran,
és perquè hi ha molt refinançament
d'altres, diguem-ne,
de crèdits impagats,
de situacions d'insolvència,
de situacions en què, bé,
el que s'està fent és realment
és allargar deutes a cura,
deutes a més llarg plaç.
Amb la qual cosa,
si això ho analitzem en l'estat de les ventes,
o tant de primera com de segona mà,
jo crec que no coincidirà
i que realment una mica,
si no baixen...
o aquesta estadística encara no és pitjor
per allò que nosaltres diem.
Senyor Reyes, cap sorpresa, no?
No, no, jo coincido plenament
amb el que ha dit Joan.
És a dir,
és una bona apreciació la que ha fet
perquè, des de mi punt de vista,
jo crec que el dato no ha baixat més
precisament per el que ell ha comentat.
És a dir, hi ha moltes refinanciacions
de opcions de compra o d'accions
per part de promotors
i després, sobretot,
en petits empresaris
de refinanciacions
on es fan hipotecas.
Con lo cual, el dato yo creo
que es más significativo a la bajada.
Ja que hem començat parlant
d'hipoteques,
hi ha hagut en els últims dies,
segur que ho hauran seguit
a través dels mitjans de comunicació,
algunes veus que han començat a parlar
a nivell general
de la crisi econòmica internacional
que hi ha alguns signes
de millora de recuperació.
I fins i tot,
en un nivell més pròxim
a nosaltres,
al nostre país,
i pel que fa, sobretot,
al tema bancari,
al tema de les entitats financeres,
comentaris, veus,
declaracions,
dient que en les últimes setmanes
s'ha començat a observar
un canvi d'actitud
per part de les entitats financeres
a l'hora de concedir
prèstecs hipotecaris.
Tenen aquesta sensació, vostès?
La confirmen?
La neguen absolutament?
És veritat això
que estic dient?
Que potser això
s'ha començat a especular
amb aquests comentaris?
O, en fi,
o no han notat vostès res?
No, no.
amb el tema
de, diguem-ne,
de noves hipoteques
o de major número de ventes,
com realment les ventes
no estan augmentant,
sinó que estan sota mínims,
vull dir,
per no dir pràcticament...
Ara, anem a veure.
Si tu el que vols comentar
és dir,
escolti'm,
vull dir,
aquestes hipoteques...
A veure,
tenim una situació també,
les entitats bancàries
han començat a acumular
bastant patrimoni
derivat de, diguem-ne,
de sessions,
d'accions en pagament,
d'embargaments,
o sigui,
estan quedant-se
un patrimoni immobiliari important.
No nego,
no nego,
que potser
part d'aquest patrimoni
s'estigui col·locant,
vull dir,
hi ha una multitud
de pàgines web
on les entitats bancàries
directament
venen els seus pisos
a preus assequibles,
inclús s'han firmat,
si no m'equivoc,
un conveni
amb el Col·legi d'Apis
per treure
tot el seu patrimoni immobiliari.
Evidentment,
vull dir,
les entitats bancàries,
si es queden,
diguem-ne,
els immobles,
és a un valor bastant menor,
vull dir,
derivat de les circumstàncies,
vull dir,
amb les que reben.
Jo difiero de ti
en ese comentari
perquè,
normalment,
les valoracions
dels pisos
de segona mà
que s'estan
quedant
les entitats bancàries
estaven sobrevalorades.
No, no,
sí, no,
no,
me refiero
que la sensació
és que
ells estan col·locant
part del seu patrimoni immobiliari.
Ja no dic
si a preu més barat
o més car,
però realment
ho estan col·locant
pel preu que li s'ha costat
o per el que l'han obtingut
a ser possible,
encara que puguin acumular
certa pèrdua.
Llavors és possible
que s'estigui col·locant
alguna hipoteca
més d'aquest sentit,
però la sensació
des dels promotors
no és pas la mateixa.
És que no ha canviat
la situació.
No ha canviat la situació
en absolut.
Jo crec que s'estan
donant més hipoteques
perquè l'Estat
se les està donant
als bancs.
El que passa
és que sin garanties reals,
entenc jo.
Entenc que
el nivell de protecció
que està fent l'Estat
sobre els bancs
és conceder més diner,
amb la qual,
els bancs
sí han de tenir
una situació
més saneada.
Una cosa és que
aquestes hipoteques
lleguen a la ciutadania,
que això no està succedent.
Lo que sí és cierto
és que en aquest moment
crec que hi ha
uns síntomas positius
per a mi
molt importants.
I és que,
una,
el govern
comença a reconocer
públicament la situació,
con la qual ja és positiu
des de mi punt de vista.
Dos,
hi ha rebeldia interna
incluso
dentro del propio govern.
Ha habido recientemente
alguna dimisión
importante
del secretari
de Estado de Economia
i alguna altra persona
del partido
se revela
contra el proceder
en este momento.
Y no està habiendo
conflictos laborales
de forma importante,
con lo cual el empresario
ahora huye
del conflicto laboral
también,
porque si estamos
en una situación
difícil,
el hecho de que
hubiese conflictividad laboral
todavía sería
más perjudicial.
y sobre todo
está apareciendo
una cosa
que parece
que se había olvidado
en nuestra economía
que es adaptarnos
a circunstancias
digamos difíciles
y emplear
mucha imaginación
en muchísimos sectores.
No, no, yo no
no dudo
de la bondad
que se esté notando
algo en la economía
a nivel macro global
que se esté
que eso
o sigui
que las
mesures
d'economía
pero a ti me sembra
que la pregunta
concreta era
escolta'm
el client
petit
está notando
o sigui
el usuario
ho plantegeva
perquè semblava
que s'havien produït
alguns comentaris
com a mínim
a nivell de carrer
semblava
o a nivell
d'entitats financeres
d'oficines bancàries
com a mínim
és una va entendre
aquesta
que estava començant
a canviar lentament
aquesta situació
jo crec que encara no
vull dir
el que no vol dir
que les mesures
puguin anar en bon camí
vull dir
això ho veurem
en 3 o 4 mesos
i s'estan aplicant mesures
ara que actualment
vull dir
la situació
està com estava
com estava
amb el sentit
de dir
venda
un senyor
compra un pis
va a buscar
la subrogació
de la hipoteca
vull dir
això no
encara no ha millorat
d'una manera
que puguis dir
que puguis apreciar
els símptomes
són altres coses
que diguin
les coses
puguin estar fent
bé a nivell macroeconòmic
o que es puguin
hi ha així
certa incidència
però encara
a la gent de peu
que és al final
no ha arribat
no ha arribat
d'una manera clara
d'una altra manera
és que com que
tampoc pitjor segurament
es pot estar
és mirar-ho
des d'un altre punt de vista
és que el dato
el dato
que significava
és antes
de la caída
del número
d'hipotecas
està claríssim
està claríssim
amb aquesta data
de mateix
vull dir
està claríssim
incorporem
al perímetre
d'aquest dilluns
un altre convidat
que també us havíem
anunciat al principi
del programa
ja fa estona
el promotor
Josep Ferrer
senyor Ferrer
bon dia
bon dia
hem començat
parlant d'estadístiques
de dades oficials
sobre el descens
d'hipoteques
que confirmen
que en els últims
mesos
i concretament
les últimes
dades oficials
són les del mes
de febrer del 2009
respecte a les del 2008
el descens
continua
quin és el seu punt
de vista
sobre el tema
que estàvem comentant
ara
pel que fa a la concessió
d'hipoteques
la problemàtica
amb les entitats
financeres
quina és la seva opinió
a veure
a part de tot
bon dia
m'agradaria
també dir
que
les vivendes
no ens sobren
al revés
ens fan falta
perquè crec
que les entitats bancàries
creguin
per si mateixos
quan donin ells
la confiança
entre ells
i també
amb els seus
amb els seus clients
llavors això
tira en banc
jo sempre creia
que en aquesta crisi
una vegada
vinguessin
i arribessin
les autoritats
l'estalvi
que tindrien més confiança
en els seus autors
ens allargarien
sempre els plaços
per poder
diguéssim
no escanyar la gent
cosa que això
no ha sigut
se podia haver
abertat el diner
allargar-nos els plaços
i llavors
els mateixos propietaris
dels pisos
no es veurien avui
ja al carrer
ni en cap misèria
aquí a Catalunya
i especialment
per les nostres comarques
tenim
degut
que tenim
l'empleu
que tenim
un posto càlid
que vivim
del turisme
que vivim
de la indústria
és precisament
el posto
que hem de viure bé
i hem de viure bé
tots
primer
ha de viure bé
els bancs
per suposat
però també
han de deixar viure
els petits
i mitjans empresaris
i sobretot
la persona
que ha comprat un pis
que ell
que ell
en el seu temps
el banc
li va donar
diguéssim
una confiança
de cop i volta
se li va retirar
la confiança
i això no és manera
de poder fer aquí
diguéssim
sortir d'una crisi
crec jo
la crisi
s'està allargant
en el temps
cal pensar
des del seu punt
de vista
com a promotors
o constructors
d'aquí
de la zona
de Tarragona
en noves idees
en plantejar-se
en inventar-se
entre cometes
noves maneres
de fer
ha arribat
aquest moment
ha arribat
fins aquí
la situació
perquè estem
en un moment
en què no hi ha
no hi ha manera
de sortir-ne
jo si em permets
jo crec que fa temps
que ja els promotors
estem intentant
noves maneres de fer
estem treballant
amb això
vull dir
els primers
perjudicats
són els primers
que vam notar
la crisi
vam ser
en el nostre sector
com que són els primers
ja porten un recorregut
ja portem un recorregut
vull dir
des dels lloguers
amb opció de compra
des de
ajustar els preus
des de buscar
facilitats pels clients
qualsevol qüestió
vull dir
si la veus
avui en dia
i no vol dir
que no seguim treballant
però el problema
bàsic ara
és que tal com
en el seu moment
quan va començar
la crisi
i nosaltres
vam començar
a donar els primers
signes d'alarma
hi havia un atur
del voltant
de dos milions
de parats
en aquell moment
no arribava
no?
Diego
si no recordo
malament la dada
ara estem
amb quatre milions
de parats
per molt que inventem
per molt
quatre milions
de parats
llavors
per molt
que inventem
de tot això
és la sensació
de desconfiança
la sensació
de desconfiança
amb la situació
econòmica
pel comprador
o pel
diguem-ne
per les persones
que poden accedir
diguem-ne
als productes
que oferim
clar
evidentment
si això no millora
podem inventar
el que vulguem
si això va
a més
totes les senyals
o totes les
incidències
que rebem
és d'anar pitjor
és molt difícil
que algú vulgui embarcar
amb un projecte
a 15 o 20 anys
com és la compra
d'una vivenda
o la inversió
en una vivenda
vull dir
si no tens clar
si demà
seguiràs treballant
sí
perquè el tema
de l'atur
de les dades
de l'atur
precisament
segurament demà
sortiran
les noves dades
oficials
les corresponents
del mes d'abril
i no seran
segurament
gens positives
per tant
la situació
general
de les famílies
i dels ciutadans
per accedir
a un habitatge
si volen
tampoc millorarà
per tant
com pot sobreviure
el sector de la crisi
senyor Reyes
bueno
jo crec que
les circumstàncies
socioeconòmiques
per la compra
d'una vivenda
han mejorat enormement
es dir
seran
dues variables
importantes
que són molt positives
i una variable negativa
la negativa
la apuntava
antes Joan
que és la incerteza
de dir
bueno
a dónde voy
no
es dir
cuando
realmente
logremos
comunicar
confianza
para sacar
del escenario
socioeconómico
la incerteza
podremos entrar
a vender viviendas
porque
las dos variables
positivas
muy positivas
son
la estabilización
y bajada
del Euribor
del tipo de interés
con lo cual
sitúa
otra vez
a muchísimos compradores
en el escenario
de poder comprar
y la adecuación
y bajada
de precios
importantísima
en algún
caso
incluso
hasta el punto
de decir
bueno
vendo a precio
de coste
que es
en el caso
de muchísimos
promotores
cuente
de que
yo concretamente
por no
hablar de un tercero
yo he tenido
casas
en 360.000 euros
en la zona
de Payaresos
y en este momento
estas casas
están entre
310 y 320.000 euros
yo ya no las puedo
bajar más
porque entraría
en una situación
de absoluto riesgo
y de imposibilidad
de poder acabar
la promoción
en este caso
con lo cual
se dan estas dos
circunstancias
una
el tipo de interés
que generaba
mucha incertidumbre
y dos
la adecuación
de precio
¿cuál es el problema
principal que tenemos
ahora?
y es que
muchísimas de las viviendas
que se han vendido
eran viviendas
de reposición
de ir a una mayor calidad
en la vivienda
entonces
¿cuál es el mercado
que se ha fracturado?
el mercado mayor
que tenemos
que es el del consumo
de viviendas
entre 150
y 200
200 y pico mil euros
¿no?
230
240
entonces
este mercado
está fracturado
¿por qué?
porque
no hay liquidez
de momento
en el sistema
y
no hay dinero
para esas nuevas hipotecas
¿por qué?
porque las entidades financieras
se han dotado
de viviendas
de impagos
que no han utilizado
la política
que como muy bien
antes decía
el señor Ferré
ante unas circunstancias
extraordinarias
hemos de tomar
medidas extraordinarias
es decir
hemos de dejar
que el barco
siga flotando
no que navegue
y en este momento
las entidades financieras
están empezando
a tomar medidas
para que el barco
flote
no para que navegase
como ellos pensaban
que debería de navegar
entonces yo creo
que síntomas positivos
está habiendo alguno
y esperemos
que no haya
una destrucción
de empleo masiva
en los próximos meses
esperemos
que vaya frenando
pasa básicamente
por recuperar la confianza
y con cuatro millones
de parados
es complicado
es muy difícil
lo que pasa es que
a ver
se tiene que dar
algún índice
que intente
o sea
totalmente de acuerdo
que se recupere
no digo que luego
no hayan otras circunstancias
como las que tú dices
que puedan animar al sector
pero siempre pasa
por un poco
la recuperación
de la confianza
pero para eso
se han de dar mensajes
también
y lideraje
sobre todo lideraje
pero Joan
un comentario
es decir
lo que está claro
es que
hemos pasado
en unos 10 años
de tener
una masa laboral
de 12 millones
a una masa laboral
de 21 millones
ha habido una destrucción
lo mismo que ha habido
una creación de empleo
masiva
en el último quinquenio
o en los últimos 10 años
está habiendo
una destrucción masiva
ahora de empleo
pero hay
un porcentaje elevadísimo
o una masa
que son 15
16 millones
de personas
que tienen
un empleo
en ese momento
estable
en este momento
estable
entonces
esos compradores
también están frenados
el problema es ese
ese es un problema
de confianza
de la sensación esta
de qué pasará mañana
sí pero una cosa
a ver
hemos de tocar
todos los pies a tierra
todos los diarios
están dient
ya hace tiempo
más o menos
lo que estamos aquí
antes hablando
pero hemos de tener en cuenta
que los constructores
y promotores
nosotros ya hace tiempo
que tenemos
como has dicho antes tú
tenemos ya
la torna de la carne
en el asador
y eso
¿qué quiere decir eso?
que vamos a llegar a un momento
en que el constructor
el promotor
todo el mundo
a todo arreo
y personalmente
los diarios
casi todos
nos tildaban
a nosotros
de mafiosos
que no es una mafia
pero ahora
ahora
y también
nos tilden
d'una manera
d'una otra
ya nos tilden
de delincuentes



i te n'anaves
y te n'anaves
i te n'anaves
anant allò
ajuntaments
si pudin cobrar
un 4
no cobraran un 3
ni impostos
la Generalitat
i esclar
llavors
això ara
això ha arribat
a dalt de tot
i ara esclar
aquí la bombolla
qui la té la bombolla
la tenen ells
nosaltres només
hem participat
nosaltres hem fet
el que es va
i és el que
tenim el mercat
nosaltres
qui ens ha d'ajudar
a vendre els piros
o qui
la pregunta potser fora
qui ha d'ajudar
a poder comprar
els piros que hi ha
que de piros dolents
avui no n'hi ha cap
i quina és la resposta
a aquestes preguntes
i ha d'ajudar
jo lo tengo bastante
claro
aquí lo que tiene que haber
es una reflexión
por parte de todas
las administraciones
que todas han infraccionado
nuestro sector
pero además
de una forma
es decir
yo estoy ahora
escribiendo
una serie de reflexiones
para un artículo
en un medio de comunicación
y se llama
el encabezamiento
el título del mi artículo
es
regulación desde la opulencia
es decir
estamos en el sitio contrario
entonces
lo que no puede ser
es que haya municipios
que por pasar
una licencia
de primera ocupación
por ponerte un ejemplo
estén comprando
cobrando en un bloque
de pisos
de 20 pisos
6.000 euros
es decir
un porcentaje
sobre el presupuesto
de ejecución de obra
esto es una auténtica
exageración
o que te venga un señor
a hacerte una cometida
de aguas
y en un municipio
valga 1.000 euros
muy bien pagado
muy bien pagado
y en otro municipio
valga
4.800 euros
entonces claro
¿qué ocurre?
que todo el mundo
va al sector
que ha tenido opulencia
en un momento determinado
a llenar sus arcas
¿cómo se regula esto
ahora mismo?
con responsabilidad
pero sobre todo
sobre todo
con lideraje
pero en este momento
hay otra circunstancia
que es muy negativa
también
y es que se están haciendo
una serie de políticas
para proteger a la banca
pero no se protege
a nadie más
es decir
nuestro sector
en este momento
el promotor
el industrial
el profesional
el Juset
tiene de oficio
pues 40 o 50 años
y de hecho
y más
y más
y de hecho
recientemente
incluso la
confederación empresarial
la CEPTA
le ha dado un reconocimiento
público
en la NID del empresario
por llevar en la actividad
de la construcción
tantos años
como ha estado
entonces
es injusto
que personas como él
cuando llegan
a la cúpide
a la cúpide
de su carrera
estén en la situación
crítica
como podemos estar todos
en este momento
es decir
él no es un empresario
especulador
lo ha demostrado
trabajando
decenas de años
entonces
en este momento
¿cómo se soluciona esto?
pues con responsabilidad
que está faltando mucha
desde mi punto de vista
pero
esto es un segundo escenario
para mí
para mí el primer escenario
es el clima
de control
y de confianza
y a partir de tener
un clima de control
y confianza
podemos entrar
en la responsabilidad
porque si no tenemos
un clima de control
y confianza
difícilmente
podemos estar entrando
en decir
vamos a aplicar
políticas responsables
en nuestro sector
porque no servirán
para nada
mientras no haya este clima
pero este clima
de confianza
como
quien el puede generar
abans especulaba
o s'ha dit
mejor dicho
s'apuntaba
al tema de lideratge
de missatges positivos
yo por eso
deia también
fa uns minuts
que en las últimas semanas
s'havien sentit
algunos missatges
más positivos
a nivel
de política
económica internacional
estic parlant
desde el presidente
Zapatero
hasta el líder
de los Estados Unidos
Barack Obama
pero estos missatges
no os semblan
que acabin de quallar
a la población
o que no arriben
a la población
cuando de manera
paralela
las estadísticas
nos continúan
diciendo que continúan
pujando
una puntualización
vamos a ver
si tenemos un gobierno
o una administración
sea del índole político
que sea
que se le están mandando
peticiones continuadas
reflexionadas
analizadas por parte
del mundo empresarial
como es
volver a políticas
anteriores
de desgrabar
en la compra
hacia los ciudadanos
de una vivienda
en primera y segunda residencia
y pongo por ejemplo
que la ministra
Salgado
ha dicho
de forma pública
que tenemos que hacer
lo pertinente
para que el sector
promotor residencial
vuelva a hacer viviendas
para generar empleo
porque si no
estaremos produciendo
un déficit
en el futuro
¿por qué
a sectores
y no lo pongo en cuestión
se está negando
la ayuda
al automóvil
y si
sin embargo
para que una determinada
fábrica
o grupo
pueda producir
se le ayuda
con
cientos de millones
de euros
es decir
aquí hay una descompensación
absoluta
Diego
yo creo que lo que se refiere
en este caso
lo que creo que
estás deshichando
esculta una mica
es
medidas
desgrabación fiscal
Joan
a ver
a la política
per exemple
en el tema
de l'automóvil
vull dir
posem el casset
perquè és el que tots
coneixem
i és molt fàcil
d'explicar
és el més emblemàtic
i el Denissan
bueno
s'ha posat
en un pla
la construcció
d'un cotxe
que no començarà
a estar tres anys vista
vull dir
per començar això
i fer una producció
durant cinc anys
i no sé què
o sigui
estem fent una reflexió
a vuit o nou anys vista
això que es fa
a l'automòvil
s'ha de fer
en altres sectors
o sigui
el que no pot ser
és explicar cada dia
el que ha passat
potser tot passa
per reconèixer
escolteu
nosaltres tenim una situació
que ara estem en 4 milions
separats
és possible que d'aquí a final d'any
arribem a 4 a 300
però la política
amb el sector
de la construcció
serà
a partir de l'any que ve
o a partir d'aquest any
farem això
a partir de l'any que ve
la incidència serà aquesta
el nostre interès
és que en dins de dos anys
es faci això
i realment
que hi hagi unes polítiques
fiscals i econòmiques
que encara que
no siguin d'aplicació directa
en aquest mateix moment
tinguin la claridividència
de ser llançades
amb 5 o 6
o sigui
per una solució
a 5 o 6 anys vista
no perquè la solució
es produeixi
però
que es vegi una
per on se va
que es vegi per on anem
però en tot tipus
de polítiques
no podem estar explicant
cada dia
el que va passar ahir
el que hem de fer
una política econòmica
i fiscal
ha de ser una política
que encari el problema
i busqui una solució
a 5 o 6 anys vista
el que no pot ser
és que diguem
no, tenim que fer alguna cosa
no tenim que fer res
no, és que ara resulta
que no hi ha hipoteques
ara resulta que no sé què
s'ha de veure
com fem
o de quina manera
això l'ha de fer un estadista
exacte
senyor Ferrer
crec que
s'ha de fer
el que estàs dient tu
però s'ha de començar
primerament
s'ha de tornar
la confiança
als bancs
això és un telèfon mòbil
el del Joan Romeu
que li sona
i ara
no és la música
d'alegria
no
sé que s'ha de tornar
la confiança
dels bancs
en quant a els seus
col·laboradors
els seus productors
s'ha de tornar
els autònoms
les empreses
però això també
s'ha de fer
des de l'administració
des de la Generalitat
des de
s'ha d'ajudar
els contribuïents
vingançant subvencions
i si és possible
que siguin subvencions
a fons perdut
això no és cap novetat
això es feia
ja fa 30 anys
ja fa 30 anys
que el Ministeri de la Vivienda
donava subvencions
a fons perdut
i baixava
i baixava també
els
ajudava també
els interessos
els feia disminuir
això és una cosa
que està feta
i es va fer
fa 30 anys
però avui
tots volem
i que en el any 92
nos hizo
i en el any 79
nos hizo salir
de las licites
del sector
sí però es que ara
tots volem
crear coses noves
això és igual
que una parada
amb un pagès
si arribes allí
amb una parada
que vens de fora
i tu ets pagès
i compres un terreny
nou de terra
i veus que hi ha plantats
ballaners
no els arrenquis
almenys tots
perquè si ho arrenques tot
i plantes i que ho fes
potser aquella terra
no està apropiada
si n'arrenques
uns quantos
de cada manera
llavors desveràs
el que a tot convé fer
i això
s'està expressant a nosaltres
és a dir
que el que hem de fer
és
agafar
i agafar
ja
diguéssim
el toro per les banyes
i posar-hi
tots d'acord
i de fort
perquè si no ens trobarem
ens trobem allò
que diu
que ja arribem a un posto
quan les vinyes
ja estan fermades
que hem d'anar a fer
les vinyes fermades
no podem fer res ja
jo penso que és ara
el moment de fer-ho
però reclamar a l'administració
que es posi al seu lloc
que és el que s'hi ha de posar
nosaltres el producte
ja el tenim
l'hem estat de bretín
i si un ve
l'hem d'arreglar
no cal regalar
perquè ja se'l quedarà
en les entrades bancàries
no cal que l'arreglem
i encara ells
seran els que faran uns clers
i nosaltres
en darrere
i tot el tema dels pisos
que tenen ara
les entitats financeres
com ho analitzen
me permites
que et hagi un comentari
en relació al tema anterior
és a dir
mira
moltíssims expertos econòmics
han dit
ampliament
en diferents foros
i en moltíssims
medis de comunicació
una
de marcar un tipus d'interès
de estabilitat
per part del govern
això és possible
dos
de
buscar
subvencions
a els
compradors de vivenda
en la seva declaració
de renta
és a dir
major desgravació
intentar
per a dar salida
a els sectors
de vivenda
que és un problema
nacional
que no és un problema
d'una empresa
que és un problema
que destruye empleo
intentar
que les segundes
residencies
per a buscar
el diner
dels inversors
de que poden
desgravar
d'arribar
en la desgrabación de la segunda residencia
para dar salida a los estores de costa
y funcionan muy bien a nivel estatal.
Entonces, medidas a verlas a ilas.
El gobierno las conoce.
Otra cosa es que las quiera aplicar.
Porque voy a poner un ejemplo sencillo y escueto.
Es decir, la cuenta de vivienda
se puede tener durante dos años.
El gobierno, viendo la parálisis del sector,
prolonga la cuenta de vivienda a cuatro años.
Esta es una medida totalmente negativa
para el empresariado del sector.
Entonces, hay un nivel de proteccionismo
absolutamente desmedido desde mi punto de vista
para esas personas que tenían esa cuenta de vivienda.
Con lo cual, lo que está generando
está perjudicando al propio consumidor
y al propio sector.
Entonces, esas son las medidas que no hay que tomar.
Porque medidas efectivas, económicas,
a verlas, a ilas.
Otra cosa es que sean populares o no
y se quieran tomar.
Pero mayor medida popular
de decirle a un comprador de vivienda
que va a desgrabar una vivienda a un porcentaje X
y mayor medida popular
de decirle a un comprador de segunda vivienda
que puedes grabar en la segunda vivienda,
yo creo que esto daría al sector
un inicio de confianza de forma rápida.
Apuntava el tema de bancs i caixes
que tenen pisos buits en stock,
que els volen vendre,
que els volen donar sortida.
Com analitzen aquest fenomen?
Perquè ha anat a molt, no?
En poc temps?
Vistes de fora?
Jo no et faré una altra pregunta.
Tu què faries?
Si tu fossis un banc
i tinguessis dos opcions
per donar hipoteques.
Les del promotor
que més o menys encara les va pagant
o unes que ja t'ha tocat quedat
perquè no et queda més remei.
Quina col·locaries abans?
Jo et feia la pregunta.
Jo simplement deixo la pregunta a l'aire.
Vull dir,
què passarà amb aquestes hipoteques
o aquests,
perdona,
aquests immobles,
per dir-ho d'alguna manera,
ja no hipoteques,
aquests immobles
que ara tenen els bancs o caixes.
O sigui,
no ho sé,
jo només t'he fet la reflexió.
però què col·locaràs primer?
Vull dir,
allò que ja tens
i que ja és teu
o allò que encara algú
està complint
amb les seves obligacions?
Però això té efecte
sobre vostès, directament?
Sí, però...
És a dir,
que cada cop els bancs i caixes
tinguin més immobles?
Sí, però la culpa
no és nostra,
que tinguin immobles els bancs.
No, no,
si jo no dic
que la culpa sigui vostra,
jo dic com els afecta
i com ho veuen, això.
Jo és que quasi
faria la pregunta a tu, no?
Potser sí que la culpa és nostra
per haver-ho fet,
per haver cregut
en qui no havíem de creure.
S'alamenten les entrades bancàries,
s'alamenten
que tenen un stock de vivendes
que les que d'unes
són de propietaris particulars
i les altres són d'empreses.
I a ells això
no en poden fer res.
Si les tenen,
us he de dir
que és perquè ells l'han volgut,
perquè ells un proposat,
perquè ells són quedats.
Perquè quan ha anat allà
el propietari
que li anaven a posar
els mobles al carrer
o el constructor
que estava allà mig
amb l'aigua
a casa i el coll,
no volen negociar.
És a dir,
si tu tens una deuda,
si fa tres anys
eres tan bo
amb el banc
i eres tan amic
i anaves a dinar amb ells
que era tota una cosa sola,
de cop i volta
ara no volen ni parlant
ni negociant.
Però és clar,
si tu has de tornar a un capital,
digues,
escolta'm,
allà remotem-nos.
Que hi ha molts pandèmia,
nosaltres.
Sí,
tot tornarem com sigui,
però ens aguantes,
que no passa res,
que nosaltres
seguim i ja en som,
que nosaltres no marxem.
Però és clar,
els bancs treballen
com un estiu funcionari
i no és empresari.
Si els banquers,
si la gent
dintre de la banca
no ha de ser funcionari,
que es fossin
emprenedors,
avui no passaria
el que està passant.
Però jo t'ho dic,
la pregunta és aquesta,
com t'afecta?
Vull dir,
jo només et poso
aquest exemple.
Vull dir,
bueno,
tu tens,
resulta que passes
de no tenir mobles
i realment
de tindre,
diguem-ne,
uns diners
a tenir mobles
que són teus ja,
vull dir,
i que són part,
diguem-ne,
del teu patrimoni.
Què col·locaràs primer
o què donaràs a la sortida
o què donaràs prioritat?
Com afecta
aquella persona
que vull dir,
com els promotors
que, diguem-ne,
que tenen
els seus pisos en venda
i tal?
Bueno,
jo només deixo anar
aquesta pregunta.
Jo crec que
està bastant clara,
no?,
l'afectació
que pot provocar,
entre cometes,
vull dir...
El que passa és que,
Joan,
també hi ha otra
visió
que l'ha apuntat
a Josef
hace un moment,
no?
Es decir,
si jo te tengo
que embargar
perquè eres un cliente
mío
i eres un cliente
estable...
No, jo no he dicho
nada de embargar,
jo he dicho que
se les ha incrementat...
Son les viviendas
que tenen.
Bueno,
pero les viviendas
que tenen
igual les tenen
perquè jo què sé,
jo que poden venir
de muchos caminos...
O vienen del promotor
o vienen del embargo.
Pero jo digo
que sí,
o vienen de una dació
en pago,
que a lo mejor
hay alguien
que ha considerat...
que ha considerado
que entregando las viviendas
era más práctico,
pero el efecto...
O sea,
yo no entro en discutir
de por qué tienen las viviendas.
Yo digo
que cómo nos afecta a nosotros.
Yo simplemente
pongo este ejemplo.
Es decir,
oiga,
mire,
si en lugar de tener
un proveedor
tengo un competidor,
por decirlo
de alguna manera,
pues no nos afecta bien.
Això no...
Aquí venia.
Això és veritat.
Això és veritat.
És a dir,
que nosaltres
hem posat los clés.
No tots,
perquè ells també
n'hem posat els bancs
i les entes bancàries,
però n'hem posat
n'hi hem posat.
Llavors,
nosaltres
ens ha costat
fer una vivienda
per dir-ho,
10.
Abans seran
proveedors nostres,
a dinem,
en aquest cas.
Nosaltres ens ha costat 10.
I el que ells
ara ens recuperen
i ens recuperen 15.
Perquè de los 10
que n'havíem posat,
de los 10 que n'havíem
posat
de la nostra butxaca,
també hem pagat
interessos.
També n'hem estat
dos anys pagant.
Però ells ara
ens recuperen 15.
I ells d'aquests 10
només hi vam posar 8.
Per tant,
ells poden fer
el preu de venda
avui per 8
i no hi ha petat ni 5.
Què petaran els interessos?
Poden vendre 9
i si venen 9
ja n'hi guanyen un.
En antros ens va costar 10
i al final 15.
Però ells per 9
avui són els nostres
grans competidors.
Del nostre producte...
És que si això
passen de ser proveedors
a ser part de la competència.
A ser part de la competència.
I el nostre producte,
el nostre mateix producte
el poden vendre
amb i tant de preu
que en antros
i un independent.
però aquí hi ha una
carga moral importante
desde mi punto de vista.
Es decir,
vamos a ver...
Yo no hablo de cargas morales.
Yo intento responder
a las preguntas
en este caso.
La situación que tú
también la vemos nosotros
y estamos dando una explicación
desde el punto de vista.
La explicación también
la vemos los demás.
No, no.
Yo entiendo
lo que dices de explicación.
Yo lo que intento
es resumir un poco
y ponerle...
Sí, pero yo ahora
te hago a ti
una pregunta.
A ti concretamente.
Es decir,
tú ahora eres
un trabajador,
un padre de familia
que toda tu vida
has ahorrado.
Te has comprado
una vivienda.
te echan de la empresa
y no puedes pagar
la hipoteca.
¿De acuerdo?
Y el banco
te embarga en el piso.
Escenario A.
Escenario B.
Eres una entidad financiera
que te has extralimitado,
que has dado más financiación
de la que deberías
de dar.
No tienes para responder
a tus créditos
y no entras en quiebra
porque el papá Estado
te avala
para que te den más crédito.
¿Por qué el escenario A
no tiene las mismas
valoraciones
que el escenario B?
Dímelo tú.
Si yo no entro
a discutir este punto.
Preguntas que no he de la ira.
No, pero la pregunta
l'he he hecho,
et dius.
Senyors,
deixem la pregunta en la ira
perquè a més se'ns acaba
el temps,
tot i que segurament
ara podríem obrir
un segon perímetre
aquest dilluns.
Però hem plantejat
algunes de les qüestions
que segurament
preocupen,
ocupen i preocupen
els promotors,
els constructors
i també
els ciutadans de carrer,
els que ens poden
escoltar cada dilluns
aquí a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Ho deixem aquí.
Senyors Josep Ferrer,
Joan Romeu
i Diego Reyes,
gràcies per compartir
aquesta estona
del perímetre
per parlar
de les qüestions
que més preocupen
el sector immobiliari
de la nostra comarca,
de la comarca del Tarragonès.
Gràcies i fins la propera.
Adéu-siau, bon dia.
Moltes gràcies.