Temps tertúlia.
Matí de Tarragona Ràdio, matí de dimecres.
Avui una tertúlia que compartim amb dos polítics i un periodista.
D'allà fa una estona, en el Sumari, abans de les notícies de les 9,
tres joves de la ciutat de Tarragona, dos joves polítics i també un jove periodista.
El periodista és l'Octavi Saumell, company de la redacció del diari de Tarragona.
Octavi, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I els joves polítics, si em permeten aquesta expressió, són Carles Castillo,
regidor del grup municipal socialista, responsable de mobilitat i seguretat.
Bon dia, Carles.
Bon dia.
I Fede Adán, regidor del grup municipal de Convergència i Unió,
també professor a la Universitat a Rovira i Vergili.
Fede, també bon dia.
Hola, bon dia.
Amb ells tres repassarem algunes de les notícies de la jornada.
En fi, una de les notícies segurament no comporta gaire debat,
és les obres que han començat de restauració del balcó del Mediterrani,
que avui ocupen d'alguna manera les portades dels diaris.
És una de les imatges del dia.
Però en política municipal sí que tenim altres temes més de debat,
sobretot entre els dos partits més importants de l'Ajuntament de Tarraona,
entre Convergència i Unió i el Partit dels Socialistes,
entre altres coses perquè el primer grup de l'oposició, Convergència i Unió,
ahir reclamava consens i la creació de tota una sèrie de taules de treball
perquè tothom, partits de govern, partits de l'oposició i entitats,
agents socials, agents econòmics,
participin en el debat dels grans temes de ciutat.
Una reclamació, per part, insistim, de Convergència i Unió,
que ha tingut la seva resposta a través dels socialistes dient
que ja hi ha tota una sèrie de comissions dins de l'Ajuntament
on es poden tractar aquests temes de ciutat.
Una de les taules seria sobre polítiques econòmiques,
una altra sobre planificació d'infraestructures,
una altra especialitzada en l'àmbit de la cultura
i una quarta taula que serviria per abordar qüestions de seguretat i de mobilitat.
Fede, per què Convergència i Unió reclama aquest consens, per dir-ho d'alguna manera?
Bé, Convergència i Unió reclama aquest consens perquè veiem que la ciutat de Tarragona
està aturada, està aturada des que governa el Partit Socialista
i suposo que, evidentment, el senyor Castelló després intentarà dir tot el que digui jo.
Però jo només vull referir-me a quatre o cinc punts objectius
que la gent del carrer pot comprovar
i que la gent del carrer pot veure cada dia que camina per Tarragona
i passeja per la ciutat.
Com va començar a governar el Partit Socialista,
va fer una sèrie de promeses que venien de les eleccions
dient que desencallarien molts temes històrics
i han passat ja dos anys i cap d'aquests temes està desencallat.
Nosaltres, des de la Prudència, vam esperar uns primers anys
que el Partit Socialista, com a govern, pogués fer la seva feina,
però ha arribat un punt en què considerem que la ciutadania de Tarragona
considera que no tenim alcalde i no tenim govern a la ciutat.
I només diré quatre o cinc exemples que, si després voleu,
podem entrar més en debat, però des del Partit Socialista es va dir
que des del moment que fos el senyor Ballesteros alcalde,
en sis mesos estaria desencallat el tema de la façana marítima.
El tema de la façana marítima no està desencallat,
pot haver estudis, pot haver no estudis,
però ells van dir que en sis mesos estaria totalment solucionat.
No hi ha res solucionat.
Ara ja inclús dubtem per on ha d'anar la via del tren.
No saben si parlem de la façana marítima,
si han de fer un recorregut no sota la ciutat.
Per tant, tema 1 que està sense solucionar.
El tema del camp del Nàstic, en un any tenia que estar fet al camp,
en aquest any 2010 que entrarà dintre de poc temps en existència.
El camp del Nàstic no és que no tenim ja ni projecte,
o tenim un projecte que comparteix l'Ajuntament
com a conseqüència d'haver modificat les clàusules inicials del contracte,
obligant inclús a l'empresa que no tingués que fer absolutament res
ni pagar cap clàusula d'indemnització per no realitzar l'obra.
El tema del Banc d'Espanya,
és que el tema del Banc d'Espanya també fa temps que estem discutint
si ens ho donarà el govern o no,
ens faran pagar, no ens faran pagar,
a diferència d'altres ciutats d'aquí properes,
com Reus i Tortosa, que ho tenia gratis.
El Banc d'Espanya encara és un misteri,
encara estem sentint que ens ho donaran,
però no sabem quan, ni com, ni per a què.
El tema de la tabacalera també és una infraestructura
que tenim aturada, sense tenir les claus,
l'únic que hem fet és una exposició fotogràfica,
però no hem fet absolutament res.
El tema del mercat,
el tema del mercat és un altre tema
que ha costat dos anys poder solucionar-ho.
Per tant, són una sèrie d'obres emblemàtiques
que considerem que si agafem el programa socialista,
i no només el programa socialista,
sinó el pacte de progrés que vam signar en el seu dia
el senyor Ballesteros i el senyor de los Rios,
si algú es dedica a agafar-lo per internet i llegir-lo,
veurà que ells mateixos donen dates de sis, un any,
per solucionar tots aquests problemes.
Han passat molt més de sis mesos,
molt més d'un any,
perquè estem a dos anys i mig,
i cap d'aquests temes que ells deien
que en sis mesos i un any,
el solucionaria, està solucionat,
i per tant està aturat.
Carles, què diuen els socialistes d'això?
Jo crec que la Convergència Unió s'ha donat tard,
s'ha donat tard que ha de buscar el consens,
i que no pot estar permanentment enfadada
per haver perdut les eleccions ja fa dos anys i mig.
Jo crec que s'ha donat tard
i ofereixen un diàleg i una cooperació
que no es creuen ells mateixos.
A la mateixa roda de premsa,
on posaven damunt de la taula aquesta oferta de diàleg,
ja estàvem dient,
amb un punt de demagògia molt elevat,
parlant dels ingressos per multes,
per cert, en l'aplicació d'un pla local
que ells mateixos van aprovar.
Vull dir que no s'ho creuen,
aquesta oferta de consens,
quan se la creguin,
jo crec que nosaltres tindrem també la mà estesa
i demostrarem que podem arribar a acords
tots els polítics de l'oposició i del govern.
Respecte dels temes que comentava el Fedadan,
algun segurament té una mica de raó
que nosaltres ens vam llançar en el seu moment a la piscina,
assegurant que en poc temps ho aconseguiríem solucionar
i no ho hem aconseguit.
Això és cert.
Jo crec que la complicació que et trobes
quan arribes al govern a vegades no ets conscient
i et vols llançar a la piscina
amb un punt de voluntarisme
que després es demostra que no és possible.
Però en tot cas, jo crec que comptem amb 18 anys de marge.
És a dir, tot el marge que Comerència i Unió va...
Tots els anys que Comerència i Unió va governar
i va deixar la ciutat tal com la va deixar,
doncs això en dos anys i mig no s'arregla, efectivament.
Jo crec que en dos anys i mig no hi ha temps suficient,
hi ha temes molt empantangats que ens van deixar a la ciutat.
Jo sempre dic que la ciutat de Tarragona partia de menys 10
i hem d'arribar a zero,
hem d'arribar a un punt de normalitat a la ciutat.
És a dir, aquesta és una ciutat que porta 20 anys,
per exemple, en comptes de tenir una comissaria
d'una policia local digna i en condicions,
doncs porta 20 anys de la Guàrdia Urbana en un pàrquing.
Vull dir, aquesta és la ciutat de Tarragona
que ens va deixar Comerència i Unió
i això està claríssim que en dos anys i mig no s'arregla.
En això té molta raó el senyor Adán.
I vist des de fora, vist com a periodista,
Octavi, què et sembla aquesta oferta de diàleg
i el que diuen des del govern?
Home, està bastant en la línia del que va proposar l'any passat
el PP de crear el lobby Tarragoni.
Em sembla que de fet estava integrat per les mateixes persones.
Home, jo la veritat ho veig bastant inviable,
sempre fa gràcia perquè sempre són els partits de l'oposició
els que demanen consens, diàleg,
que també s'hagués pogut demanar fa temps
quan l'anterior equip de govern estava al govern.
En aquest sentit, penso que, com hem dit ja,
les comissions informatives, ja els plenaris,
ja pel que fa a la ciutat civil hi ha el senat tarragoní també,
que s'assora a l'alcalde.
I a mi el que m'agradaria és que si no s'accepta aquesta proposta,
doncs que també hi ha mecanismes de diàleg,
sabem que, com diem, hi ha els plenaris.
I, en fi, doncs pel que fa als temes històrics,
doncs si són històrics precisament són perquè fa anys que venen
i estic d'acord que potser amb el nou govern
les expectatives estaven massa altes,
es van fer promeses molt difícils de complicar,
s'està demostrant que...
Perquè si no s'havien desbloquejat i que eren històrics
que venen de fa molts anys, doncs era per alguna cosa, no?
Però la conclusió seria que no s'esbloquegen governi qui governi?
Exacte, exacte, sí.
Sobretot dels temes que depenen de l'administració central.
Estem veient que a la plaça dels carros porten molts anys,
estem veient que al Banc d'Espanya no hi ha manera de desbloquejar-lo.
En fi, suposo que no és un problema de qui governa,
sinó del funcionari de l'Estat, suposo.
Estic d'acord amb això últim que acaba de dir l'Octavi?
Bueno, en part sí, per això nosaltres proposàvem fer aquestes comissions.
Recordo als oients, per exemple, que el Banc d'Espanya
ja s'estava negociant en l'època en què
de Convergència i Unió era el govern de la ciutat.
I ni es va desencallar ara, ni sembla,
encara que es parli d'un possible futur desencallament,
però sembla que no s'arriba a l'acord.
Teníem un principi d'acord.
Per tant, nosaltres el que proposem,
com som conscients que hi ha molts temes
que no depenen només de l'àmbit municipal,
sinó que depenen de les administracions,
per això proposem aquestes taules de consens.
És evident que hi ha comissions informatives,
però són comissions informatives
dintre de l'Ajuntament i d'àmbit municipal.
En canvi, nosaltres, a la roda de pressa que vam fer ahir,
el que proposem és fer taules de consens
en temes bastant importants per a la ciutat
on estiguin formades per tots els diputats
que formen part de la circunscripció de Tarragona
en les diferents administracions,
tant l'autonòmica com la central.
Perquè sí que és cert que amb les comissions informatives
podem discutir dintre de l'Ajuntament
temes de la ciutat,
però si després depenen
que l'administració central doni el seu biciplau o no,
és important que tots els diputats de la nostra circunscripció
puguin donar la seva visió
i puguin ajudar-nos a desengallar aquests temes.
Per això donem un pas més.
És evident que treballem en les comissions informatives,
però creiem que aquestes taules
donen una visió global
i donen un pas en diputats que tenim aquí
representant-nos en nosaltres
que han de fer per nosaltres.
En quant al que ha dit el senyor Castillo,
ja estic content d'haver-lo sentit,
perquè ja començo a sentir,
no només per la seva boca,
sinó per altres membres del seu govern,
que, com ha dit textualment,
que es van tirar a la piscina.
És que és cert, és que és cert,
i ara estan reconeixent
que en molts projectes
s'han tirat a la piscina,
van ser irresponsables,
van dir coses que sabien que no es podien complir,
i m'ha agradat sentir el senyor Castillo
com deia que s'han tirat a la piscina
en alguns projectes.
Això és el que estan dient
molts membres del govern,
i per tant eren actes purament electorals
que han vist una vegada estan al govern
que és de difícil realització
el que van fer.
Per tant l'únic que demanem
és que no s'enganyi el ciutadà.
Bé, jo respecte a actes electorals,
des de lloc el Partit Socialista
el que no farà mai
és gastar-se un milió d'euros
en una pantomima de la façana marítima
com es va fer just abans d'eleccions.
És a dir, dos vegades o tres
el pressupost de serveis socials
en el seu moment.
Això és un acte d'electoralisme.
Jo el que he dit, simplement,
és que vam fer un exercici de voluntarisme,
que nosaltres estàvem segurs
que la ciutat donava...
Era possible fer amb la ciutat que teníem
i els ciutadans i la ciutadania que teníem,
era possible fer això
en el temps que pensàvem nosaltres.
Vull dir, no preteníem enganyar ningú
però segurament en aquest sentit
ens vam equivocar.
Dit això, jo crec que la ciutat està avançant.
Jo crec que estem en un punt de...
Arribant a un punt de normalitat, com deia,
que ja era hora.
És a dir, estem a nivell de mobilitat, per exemple.
Com hem informat diverses vegades,
s'ha creat, per exemple,
el cos d'agents de mobilitat.
La Guàrdia Urbana està patrullant a peu,
cosa que no es feia des de fa moltíssims anys.
Estem a punt d'acabar l'any que ve
una comissaria que donarà una dignitat
a la Guàrdia Urbana.
Jo crec que estem avançant
i estic d'acord també amb el que deia el senyor Adán
respecte de la voluntat de pacte,
però és que un s'ho ha de creure.
No basta només en paraules.
Jo crec que un ho ha de demostrar i s'ho ha de creure
i fets i no paraules.
En fi, doncs a veure si s'ho creuen els dos partits
o tots els partits que tenen representació
a l'Ajuntament de Tarragona.
Abans, a l'inici de la tertúlia,
Carles Castell ha fet una referència
a un tema de les multes,
perquè és veritat,
i això l'Octavi em sembla que ha abordat
aquesta informació avui al diari de Tarragona,
el tema de les multes,
Convergència i Unió denuncia,
diu que en el que portem d'any
s'han recaptat 5 milions d'euros
en multes a la ciutat de Tarragona.
Jo no sé si són molts o pocs,
la veritat no tindria un valor
per una referència de dir
que són molts diners,
5 milions en 9 o 10 mesos.
En qualsevol cas,
què et sembla aquesta denúncia de l'oposició?
Serien mig milió d'euros mensuals,
o sigui, dos i mig cada 15 dies,
més d'un milió...
En fi, Carles,
em sembla que em comentaves ahir
que és un increment respecte a altres anys.
Home, jo com a ciutadà,
jo he notat que hi ha un increment
de la pressió policial de la Guàrdia Urbana.
A mi m'han posat moltes més multes aquest any
que altres anys.
I molts no són per no posar el tíquet
o per passar-me de l'horari,
sinó que són una queixa aquí que faig.
Ja sé que no seria pel Carles Castells
o per l'aula darrere,
aquí d'aparcaments.
A mi m'han posat, per exemple,
moltes pel tema de la targeta resident,
perquè no està, per exemple,
no està delimitat als carrers
que et val la teva targeta resident.
i es veu que al carrer Eivissa
no val.
Per exemple, m'han posat moltes multes
en aquest sentit.
El que trobo a faltar, per exemple,
pel que fa al tema de multes aquí a Tarragona,
cosa que sí que es fa arreus i avalls,
és posar l'avís de multa.
Aquí a Tarragona et posen directament
l'ascensió ja,
que la pots anar al parquimetre
i anul·lar-la.
Em sembla que són 4 euros.
Però, en fi,
jo sí que he notat un fort increment
en aquest sentit.
Aquest és un debat sempre el de les multes,
si és un afany recaptatori o no,
que és el que diu acostumadir l'oposició
i molts veïns o molts conductors,
o és una qüestió,
un objectiu de millorar el trànsit
i la viabilitat a la ciutat.
Fede,
per a vosaltres és un afany recaptatori.
Sí, evidentment.
Abans he sentit el senyor Castillo
que deia que s'havia avançat molt en mobilitat.
Algú,
i perdoneu que faci propaganda,
però si algú agafa avui el diari de Tarragona,
el senyor Castillo té un autèntic suspens en mobilitat.
Un autèntic suspens,
perquè tota la política de mobilitat que ha fet
ha estat mal feta i mal planificada.
I si algú va afavorir el diari,
la primera notícia del diari
és que la part alta té moltes barreres arquitectòniques
i que no poden...
Són d'aquests dos últims anys.
Me deixes acabar de parlar?
Tu t'has somplert la boca sempre
que havies fet un pacte de mobilitat
i t'hauries barreres arquitectòniques.
Les barreres arquitectòniques han aparegut com un bolet.
Senyors,
que després...
Els dos últims anys.
Sí, però almenys,
però almenys,
el que no pots fer tu
és omplir-te la boca dient que ho has arreglat tu,
perquè no ho has arreglat absolutament res.
Absolutament res.
I deixem acabar d'això en parles tu.
Jo no he dit de arreglar res.
Perquè Lleida Tarón avui te diu
que la part alta està en el tema de mobilitat fet un desastre.
Per tant,
no vull sentir-te més als plenaris
ni al cap de Tòlia
que diguis que s'ha arreglat el tema de la mobilitat.
Em sentiràs quan a mi em dono a la...
Un moment, senyors,
que més de la part...
Han faltat l'educació, com sempre.
Fede i Carles.
De la part alta,
si sembla que vull parlar després,
aprofitant que una de les notícies
és el nou president de l'Associació de Benys.
del tema de les multes.
Parles quan vulguis
del tema de la mobilitat,
però almenys no diguis mentides.
No diguis que s'ha arreglat el tema de la mobilitat
a la part alta,
perquè avui el diari et diu que no.
Mobilitat, multes.
En el diari de Tarragona t'està dient...
L'exemple de les mentides
és Convergència i Unió
i el senyor Fede Adán.
Carles,
multes,
si us plau,
segueixin una mica el guió
de la tertúlia que els hi proposo.
Ara que em deixo parlar, senyor Castillo.
Hi ha moltes multes,
es recapten masses diners o no?
Evidentment.
Nosaltres hem fet diverses mocions
a l'Ajuntament de Tarragona
dient que la pressió fiscal
i la pressió impositiva
que s'estava fent el centre de Tarragona
era excessiva.
El senyor Castillo diu
que s'aplica un pla de viabilitat
que havíem fet nosaltres
en l'alterior govern.
El pla de viabilitat i mobilitat
no et diu quantes multes s'ha de ficar,
et diu per on se pot circular,
què és recomanable,
quines barreres electròniques s'ha de treure,
quina circulació ha d'haver
al centre de Tarragona,
però no t'ha de dir
quantes multes s'ha de ficar,
perquè al final la policia municipal
de la que evidentment
no dubtem en cap moment
de la seva professionalitat
sinó que dubtem
de les directrius polítiques
que se'ls hi dona.
I senyor Castillo
és una dada objectiva,
és una dada objectiva
que si agafa els números
de l'Ajuntament de Tarragona
podrà comprovar
que des del que hem començat l'any
fins ara
s'han posat 5 milions d'euros de multes.
Això és escandalós,
és moltíssim.
L'hi està dient el dient
a Tarragona,
li està dient als ciutadans de Tarragona
i vostè no entenem
com encara pot negar la realitat.
Senyora Dan,
jo repeteixo
menys samba
i mai treballo.
Menys samba,
menys tonteries
i de veritat
més propostes en condicions.
El pla local
es diu
pla local de seguretat viària,
senyora Dan.
El pla local de seguretat viària
el va aprovar el senyor Raül Font,
és a dir, el seu govern.
Nosaltres ens va agradar
des del primer moment
el van votar a favor.
Vostès el van deixar en un calaix,
nosaltres l'estem aplicant.
Aquest pla local de seguretat viària
no parla del número de multes
que s'ha de posar,
però tampoc parla de les vies
com vostè diu.
Aquest pla local
de seguretat viària...
Tu heia als diaris
que parlava de multes.
Una altra vegada enganyes.
Sí, jo no enganyo.
Només cal que es llegeixi
el seu mateix pla
que vostès mateixos van aprovar.
Aquest pla, què diu?
Que s'han de prioritzar
les qüestions de seguretat.
Les qüestions de seguretat,
és a dir,
aquelles infraccions
que són greus i molt greus.
Què passa amb aquestes infraccions
que són greus i molt greus?
Que són, curiosament,
les alcoholèmies,
les drogues,
l'excés de velocitat.
Què estan vostès dient?
Què estan insinuant?
És que resulta, senyor Adán,
que el número de multes
per aparcaments ha baixat.
Ha baixat.
Això tu saps que no és cert.
Senyor Adán,
això li demostraré
quan vulgui amb dades objectives
en un plenari
davant dels periodistes
i davant dels òrgans de l'Ajuntament.
Quan vostè vulgui, senyor Adán.
Per què puja la recaptació
de l'Ajuntament?
És molt senzill, senyor Adán.
Ho entendrà perfectament.
Puja perquè al prioritzar
les infraccions greus i molt greus,
aquestes sancions
són també més greus.
És a dir,
una sanció d'una alcoholèmia,
i una sanció d'un exceso de velocitat
pot arribar als 500-600 euros.
Per tant,
posant menys sancions,
es recapta més.
És una qüestió de pura matemàtica.
Senyor Castelló,
si l'agenda de Tarragona
no es queixa
que es pugui multar persones
que condueixen de forma...
Llavors, de què estan parlant?
S'estan queixant
que hi ha agents de mobilitat
que l'únic que fan
és posar multes,
que hi ha un afany recaptatori.
Què m'està insinuant,
vostè com a jurista?
Què m'està insinuant?
T'estic insinuant
que s'ha augmentat
la llei.
S'ha augmentat
la imposició de sancions
pel tema de trànsit.
Ja està.
Única i exclusivament.
Almenys reconeixer això
i no no pots ser nerviós
ni t'ha faltat el respecte.
Si hi ha un cotxe
aparcat damunt de la vorera
o hi ha un cotxe
aparcat en un pas de sebre,
s'ha de multar.
Llavors,
el que estàs dient ara
és el que has de reconèixer
que es multa,
però es multa més que abans.
Ho estàs dient tu mateix, Castelló.
No, no,
li estic dient dos coses diferents.
No li hi ha la gent.
Li estic dient,
d'una banda recaptem més.
Sí,
perquè recaptem més
malgrat afirmar
que hi ha menys multes
d'aparcament
que són les multes
més lleus.
Perquè no ens dediquem
a les multes d'aparcament,
ens estem dedicant
a les infraccions més greus.
Li repeteixo, senyor Adán,
que està vostè insinuant
que no ens dediquem
a controlar les velocitats,
les alcohols i les drogues
a la conducció.
En cap moment,
està insinuant això.
En cap moment.
Això és exactament,
perdoni senyor Ricard,
el que diu el Pla Local
de Seguretat Viària,
el que estem aplicant
i el que comporta
i més per temes de drogues,
velocitat i tal,
creus que és així?
És que no és que ho cregui,
és que hi ha unes dades.
Home, pot ser, pot ser.
Jo, per mi,
el problema
que la gent estacioni malament,
estacioni sobre les voleres,
estacioni espaci de l'hora,
és que el preu
dels aparcaments municipals
és desorbitat.
O sigui,
deixar una o dues hores
el cotxe
al pàrring de la plaça
de la Fona
o plaça de Corsini,
per exemple,
és un autèntic atracament, no?
A més,
el tiquet de la zona blava,
com a molt,
pots posar-ho dues hores.
O sigui,
si vols deixar el cotxe
a Ramón y Cajal
per anar al cine
de Parc Central,
mentre n'hi hagi,
doncs,
no pots,
no pots,
perquè una pel·lícula
dura dues hores
o una hora i mitja
i no tens temps.
No tens temps.
Jo, des d'aquí,
em pregunto
si a l'Ajuntament
hi hauria alguna manera
de recuperar la concessió
dels aparcaments municipals,
perquè,
per posar-ho precisament
a preus públics, no?
Els que estan en empreses privades
has de recuperar-los.
Exacte,
perquè és que,
jo crec que és un dels més cars
de...
I tu creus que aquesta és la causa
d'aquelles i moltes infraccions,
aquestes de mal aparcar
en un pas de llenant,
sal en una vorera,
doble fila...
He parlat moltes vegades
amb el Carles,
el tema de l'Open Corp,
per exemple,
és perquè no hi ha cap aparcament
barat,
assequible
i disuasori,
diguem,
que et permeti
deixar el cotxe
10 minuts,
un quart d'hora
i poder anar tranquil·lament.
Amb això estaria d'acord,
Carles,
que molts conductors
fan una mica això,
conductes incíviques al volant
perquè els aparcaments
són molt cars?
Jo crec que això
és buscar una mica excuses.
Jo crec que si un aparcat malament
és conscient
d'aquest aparcat malament
i sap que no ho ha de fer.
Per tant...
I el Fede?
Jo de fer...
Crec que la culpa és
dels preus
de les tarifes dels pàrquings?
És que hem pujat
i el senyor Octavi Saumells
deia que era necessari
recuperar els pàrquings
per l'àmbit municipal,
però és que els pàrquings
que depenen únic
i exclusivament de l'Ajuntament,
els que depenen
de l'empresa municipal
de transports,
també s'ha pujat el preu.
Perquè nosaltres ja hem denunciat
diverses vegades
en llocs de comunicació
que el pàrquing de Torroja,
el pàrquing que ja he usat
de la Casa del Mar,
que són pàrquings
que únicament depèn
de l'Ajuntament,
de l'empresa municipal
de l'Ajuntament,
també s'han pujat els preus,
s'han pujat els abonaments
un 7% i un 10%.
Per tant,
nosaltres l'únic que ens queixem
és que no es pot fer
d'amagoig amb aquesta vida.
I la primera actuació
que va fer el govern socialista
va ser treure
quatre zones blaves.
Quatre.
I al final...
quatre carrers.
Quatre carrers,
500 places.
Però al final,
prefereixo que em donin
aquelles 500 places
perquè el remei
ha sigut pitjor que l'enfermetat,
perquè com a conseqüència
de treure aquelles places blaves
s'ha augmentat les multes,
s'ha augmentat els preus
dels pàrquings municipals.
I per tant,
per treure 500 places blaves
hem incrementat
tot el cost del pàrquing
de la ciutat de Tarragona.
Per tant,
no sé si era necessari
treure aquelles zones blaves
si ens havia de castigar
el senyor Castillo
amb la seva regidoria
de mobilitat
i la senyora Lola Herrera
amb el tema dels pàrquings,
augmentant els preus
dels pàrquings
de la ciutat de Tarragona.
Els pàrquings dissuasius,
Octavi,
no haurien estat
una solució per això?
O poden ser una solució?
Jo el que trobo
que és una contradicció
és posar pàrquings dissuasius
i continuar construint
aparcaments
dins la ciutat.
Crec que si fas
pàrquings dissuasius
el que has de fer
és intentar que la gent
agafi més el transport públic
perquè hi hauria d'haver
una millor connexió
entre els dissuasoris
i els tiquets
de la MT.
O sigui que hi hagués
una rebaixa en el preu
i deixar de construir...
Precisament el que volem
és treure cotxes
del centre de la ciutat.
No té cap mena de lògica
que sigui construint
aparcaments
com el de Jaume I,
el de la presó que es vol fer
o el de Sant Antoni.
Crec que s'ha d'intentar
que la gent
agafi el transport públic
o vagi a peu
o de qualsevol altra manera,
però treure cotxes
del centre de la ciutat.
I estem avui parlant
de qüestions de mobilitat
i una de les notícies
també està relacionada
amb la Paralta.
Recordem que des d'ahir
l'associació de béns de la Paralta
té un nou president,
Manel Rovira, es diu
l'entrevistarem d'aquí una estona
després de les notícies de les 10
i com que una de les qüestions
a més de debat
de fa temps
amb l'anterior govern
i amb l'actual
és el tema de la Paralta
si la convertim
en zona de vianants
i si la convertim definitivament
perquè recordem també
que fa uns mesos
es van fer uns passos
per aquesta conversió
arran de les obres
de restauració
del portal del Roser.
En fi, els hi proposo
dedicar uns últims minuts
a la tertúlia
per parlar d'això.
Si consideren això,
Carles,
que hem d'apostar clarament
ho aposta l'actual govern
per peatonalitzar
totalment la Paralta
només una part
de la Paralta
de deixar-ho tal com està
allò del portal del Roser
que s'havia de fer
es farà?
En fi...
Sí, sí, l'aposta
és la peatonalització
màxima possible
diguem-ne
tenint en compte
que tenim el Jaume I
que ara s'està estudiant
un hipotètic pas
per sota de muralles
o per darrere
per la zona darrere
i portant a terme
el que vam dir
del portal del Roser
és a dir, posar allà
una pilona
amb una base de dades
on estiguin totes les matrícules
de tots els veïns i veïnes
de la part alta
que en un moment donant
puguin entrar
per aquest portal
però la idea
és peatonalitzar al màxim
això té
una sèrie de complicacions
que és en aquest cas
el funcionament
del Jaume I
com a aparcament
i d'altra
solucionar
el problema
de càrregues i descàrregues
no podem tampoc matar
la zona comercial
que representa la part alta
conjugant tot això
nosaltres apostem
per una peatonalització
Sí, sí
Convergència i Unió
també, Fede?
Sí, jo ja estic d'acord
el que passa
que també és cert
i amb això
el que té raó
el senyor Castillo
no l'hi trauré
amb això té raó
és difícil
perquè és difícil
conjugar
conjugar
les institucions
És difícil o és impossible?
O gairebé impossible?
Diguem-ho complicat
Diguem-ho complicat
perquè és cert
que hi ha interessos
evidentment legítims
de la gent
que té
negocis d'hostaleria
a la part alta
dels veïns
i per tant
és certament complicat
poder contentar tothom
el que nosaltres
també defensem
és tendir a la pena
en el PEA tonalització
sent conscients
d'aquestes dificultats
i per tant
en aquest cas
sí que és evident
que s'ha de fer
una feina
molt, molt, molt important
de consens
de participació
d'opinió
i de voluntarisme
una mica de tothom
I això s'arregla
amb la pilona aquesta
del portal del Roser
per dir-ho d'alguna manera
per dir-ho gràficament
posant un...
Octavi?
Home, crec que...
S'arregla
quan dic s'arregla
Això comença
en tot cas
amb la pilona
no s'arregla
Home, jo crec que és
molt complicat
poder fer ja
pre-tonalització total
de la Peralta
més que res perquè
no sé quina superfície
té la Peralta
però tindrà dos pàrquings
en pocs metres
no?
Llavors
és complicat
doncs perquè la gent
pugui entrar
a la plaça de la Font
allà d'entrar
pel cos del Bou
si no perquè recorgués...
Jo he dit
pre-tonalització
el màxim possible
el màxim que es pugui
el màxim possible
però és que de moment
segurament haurem de deixar
un perímetre
en paral·lel a la muralla
perquè els cotxes
puguin entrar i sortir
per una banda
però diguem-ne el nucli
de la part alta
ha de ser absolutament
pe-tonal
com qualsevol casc històric
de la majoria
de ciutats europees
No preguntes
si es fes el pas soterrat
del Peralta
el primer
seria d'entrar
i per sortir
suposo
seria de doble
perquè llavors
si no no enreglem res
no pràcticament
I vostès
s'estan d'acord
amb aquesta possibilitat?
Jo sí
Si es pot fer
encara que sigui molt cara?
Jo no crec que sigui tan cara
no són tants metres
i en fi
jo no crec que sigui
jo he parlat
amb tècnics
i amb l'arqueològica
i ho veuen bastant
bastant viable
poder-ho fer
o sigui que
jo crec que si es pogués fer
i entrés dins el
i ens hem gastat
25 milions d'euros
o sigui que
ja
ja potser
hauríem de
Què vols dir?
Que no ve d'aquí?
Ja no ve d'un millor
i si s'ha de
si es pot
evitar la hipoteca
la mobilitat
de la part alta
doncs crec que val la pena
fer un esforç més
Carles?
Tu creus que apostaries
per fer el pas soterrat
el pas per sota la muralla
si és viable tècnicament
i econòmicament?
I amb una cosa més
que afegiria
si no triguem massa temps
vull dir
si
si tirarem un temps prudencial
és viable econòmicament
i és viable tècnicament
jo ho tiraria endavant
ara si això
significa que se'ns allargui
totes les decisions
respecte a la mobilitat
respecte a la petroorganització
de la part alta
i amb això estarà d'acord
el senyor Adán amb mi
jo crec que no
no hauríem d'apostar
Caldria determinar
què és viable econòmicament
és a dir
fins on ens podem gastar
i què és viable
de temps
Bé
doncs potser de temps
hauríem de plantejar-nos
com a molt
començar a fer-ho
abans que acabi el mandat
almenys com a mínim començat
Fede
seríeu partidaris
d'apostar per la via
soterrània?
Tu ho has dit
jo crec que ara
és una possibilitat més
que realment requereix uns estudis
sabem que
que fer aquesta sortida
requereix de
fer un forat
bastant gran
sota la muralla
i per tant
creiem que és necessari
primer tindre
la viabilitat tècnica
i la viabilitat econòmica
i en funció del que diguin
aquests informats
doncs evidentment
no es pot descartar
aquesta possibilitat
però crec que és necessari
abans de decidir
si estem a favor o en contra
veure realment
si és possible
o és viable
aquesta possibilitat
Però i econòmicament
fins on
fins on arribem?
Econòmicament
també ho diran els informes
Perquè l'Octavi dona
entendre que
en fi
el que calgui
no una mica
després el que calgui no
però
a veure
jo crec que
de fet tothom sap
que a la part alta
ja hi ha
passos soterrats
sota
sota el seminari
llavors
connecto la plaça
del Rei
amb la Rambla Vella
em sembla
que tècnicament
és possible
fer aquests forats
llavors
tampoc
tampoc caldria
baixar molts metres
sinó
8 o 10 metres
diuen els experts
que ja seria suficient
llavors
jo crec que aquest tema
del primer
és un tema
que ha de tenir
el màxim consens
de tots els grups polítics
com també va haver-lo
quan se va construir
que tots els grups polítics
van votar a favor
de la seva construcció
doncs ara també
ha d'haver
el màxim consens polític
de buscar solucions
per tant
és un tema
que s'ha pogut fer
millor tècnicament
però que políticament
tothom estava d'acord
en fer-lo
i per tant
ara tothom
ha de estar d'acord
en buscar una solució
que sigui el millor possible
per la ciutat
I el ciutadà de Carré
no creuen que pot tenir
la sensació
que si ara
govern i oposició
tots els partits
decideixen estudiar
la viabilitat tècnica
del pas soterrani
el pas per sota la muralla
poden pensar
dos o tres anys
o quatre anys més
i el pàrquing
haia tancat
i intento posar-me
en fi
en el cap
i en la pell
de persones
que ens estiguin escoltant
Jo estic d'acord
que hem de posar-nos d'acord
amb la solució
però no estic d'acord
que vam estar
tots d'acord
en el seu moment
en aquest pàrquing
estàvem d'acord
en fer un pàrquing
no des de l'agó
en la manera
i pico milions
a 25 de cost
però dit això
jo crec que ens trobem
en una situació
amb un problema
i que hem d'arrimar
a tots l'ombro
i que ens hem de posar d'acord
en buscar una solució
amb això
estic absolutament d'acord
i crec que hem de fer
tots un esforç
per buscar la solució
i si la solució
passa per un pas soterrani
insisteixo
sense que ens allargui
massa l'obra
perquè no estigui
això sense solucionar
doncs jo crec que hem d'apostar
Sí, des de fer un punt
molt breu
en referent al que tu has dit
quan se va aprovar
la concedió del pàrquing
el van aprovar
tots els grups polítics
en la concedió d'administració
inclús hi havia el propi alcalde
per tant era un pàrquing
en el qual tothom
hi estava d'acord
inclús el propi alcalde actual
el senyor Ballesteros
el que dius tu
per què no s'ha pres la solució abans
no s'ha pres la solució abans
segons la presidenta
perquè aquest pàrquing
està subjecte
a un procediment judicial
a un procediment concursal
i per tant
tot el tema que hi havia
dintre de material
no es podia tocar
fins que es prenguessin
unes mesures cautelars
que han trigat
una sèrie de temps
en poder desblocallar-se
per tant
jo crec que solució
i intent de solució
per tots els grups polítics
l'ha hagut
però hi ha hagut qüestions tècniques
i qüestions jurídiques
que han fet
que no es poguessin prendre
algunes solucions
amb una mica d'anticipació
evidentment que Convenència i Unió
està per a la vord
de prendre qualsevol decisió
que pugui ajudar
a desblocar aquest pàrquing
que com torno a dir
va ser una idea
de tots els grups polítics
el veurem obert
Octavi?
jo si no es pot fer
el passos per rat
no l'obriria
faria una altra cosa
perquè és el que diem
utilització
i l'obertura del pàrquing
si hi ha d'anar
per sota del portal
de Sant Antoni
perquè aquesta ciutat
necessita molts espais
seria una espèmia
que es podria aprofitar
si no es pot fer
el passos per rat
en fi
ho deixem aquí
segur que seguirem
parlant d'aquestes qüestions
avui hem parlat molt
de cotxes de mobilitat
de multes
en fi temes
de l'actualitat
del dia
que hem compartit
amb el periodista
Octavi Saumell
i amb dos regidors
de l'Ajuntament de Tarragona
Carles Castelló
i Fedadan
a tots tres
moltes gràcies
i que vagi molt bé
fins la propera
bon dia
gràcies