Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
T'hem trobat a faltar.
El dijous passat era Sant Jordi, vam fer programa especial,
no vam passar per la teva cuina, i la veritat que es nota,
una setmana sense tenir-te, tenim com una mena de mancança.
És allò de poquet i bo, no?
Sí, poquet i bo.
Poquet i bo és el que tractem avui,
perquè, a veure, el vi de l'Alvaro Palacios
és un vi que té un preu,
perquè té un valor, però de tant en tant
sí que ens poden permetre algun luxe.
Has estat amb ell tastant, fent la cata dels seus darrers vins, no?
Sí, fa dos dilluns, tot just el dilluns de la setmana de Sant Jordi,
i llavors us ho volia explicar aquell dijous,
però com que no hi va haver programa,
ho hem passat amb aquest,
doncs ens vam reunir uns quants professionals
de la província de Tarragona,
hi havia el Manel de Can Bosc,
hi havia gent d'aquí de Tarragona, de bastants restaurants,
i gent de botigues de vi,
i ens van invitar tots a fer una visita
a les seves bodegues de Gratallops,
i vam poder tastar uns vins excepcionals,
com sempre, que es va a casa seva.
Què vau tastar?
Què vau tastar?
Home, ho vam tastar tot.
Les dents llargues.
Tot el que fa,
i algun en primícia que no està ni al mercat,
ni se sap que sortirà encara.
O sigui, que ens el van donar en primícia.
Però en podem parlar o no?
Sí, ja se'n pot parlar.
Bueno,
hi ha moltes coses noves dintre de l'Alvaro,
que ja sabeu que és una persona molt inquieta,
és un dels pioners i dels fundadors,
diguem-ne, de la D.O. Priorat,
de tot el concepte aquest de vins
que es va començar en aquell moment,
als anys 90,
a finals dels 80.
Doncs ha tret dos línies noves de vins,
un que es diu,
que és aquest nou,
aquest en primícia,
és la primera notícia que suposo que es diu,
que es diu Camins del Priorat,
que és un vi base a un preu molt econòmic,
és un vi que sortirà,
doncs jo crec que al voltant dels 10 euros,
a la botiga,
i és un vi 10,
una cosa així.
I és un vi que està fet,
doncs,
amb totes les seves vinyes més joves,
amb tots els vins,
per tal d'intentar recuperar també una miqueta
el Terrasses,
que doncs,
degut a aquestes plantacions,
aquestes coses,
doncs era un vi que va començar sent un vi de vinyes velles,
doncs hi havia una mica de tot,
doncs ara a partir de,
m'assembla que és 2007,
anyà de 2007,
que ja és un vi de vinyes velles,
o sigui,
ja ho posa inclús a l'etiqueta,
Terrasses Vinyes Velles.
El de les terrasses de sempre,
el de les terrasses de sempre,
continua fent-ho igualment.
El fa igual,
però millorant-lo,
millorant-lo perquè ha tret aquest altre vi,
que a Mins del Priorat,
on poden posar el vi més jove,
per tal d'augmentar aquesta qualitat
en les terrasses,
que jo crec que molt bé li anirà.
I utilitzen les mateixes varietats.
Són les mateixes varietats,
sí, ells, com sempre,
ell últimament vam estar visitant
totes les seves finques també,
a part de la finca de l'Ermita,
que és una finca tòpica i utòpica,
doncs vam visitar totes les seves finques
que té al darrere de la bodega,
que és on fa el dofí,
és on fa les terrasses,
i les finques noves,
o així que han anat comprant,
que està fent amb el vi que es diu Gratallops,
també és un altre vi que ja ha tret,
aquest és segona anyada,
i és un vi amb una aposta nova també,
que també en parlaré.
Doncs,
en aquestes finques està
canviant una altra vegada una miqueta el concepte,
no en el cas de dofí,
però tot el que s'està plantant nou,
Álvaro Palacio,
s'està plantant garnatges.
És que dofí encara és dels vins de l'Álvaro Palacio,
és que un dia de festa pots comprar una ampolla,
que no canvia gaire.
És un vi d'un preu qualitat molt bo,
però ara el que està apostant ell
és per les varietats autòctones,
i ell està enamorat de les garnatges,
i llavors ell el que està fent
és plantar garnatges amb clons de la zona,
o sigui, està buscant garnatges velles
que estan ja adaptades per molts anys de...
I n'afegeix de noves, però també garnatges.
Sí, però aquestes garnatges velles,
el que fa és treure d'aquestes garnatges,
diguem-ne un peu,
per poder plantar noves garnatges
d'aquella mateixa clon de la varietat,
perquè garnatge negre és una varietat,
però hi ha molts clons,
hi ha molts tipus de garnatge negre,
i les que porten aquí 100 o 200 anys
estan molt adaptades al terreny.
I llavors el que fa és agafar aquestes
que ja estan adaptades
i les planta de nou
amb totes les seves finques
que està ampliant actualment.
Amb un sistema de plantació molt diferent
del que era el normal a la zona,
no és ni bas ni emparrat,
és una cosa rara,
jo els hi semblen Sant Cristos,
sembla que sigui una plantació de Sant Cristos,
perquè són unes creus
on vam parlar en la vinya,
una cosa, un sistema molt especial,
molt interessant,
i amb uns resultats excepcionals,
com podem apreciar,
en tots els seus vins.
La principal novetat va ser aquesta,
tastar aquest camins del priorat,
un vi força correcte,
amb una relació preu-qualitat
jo crec que molt bona,
suposo que sortirà al mercat
cap a finals d'estiu o així.
I el preu saps quin preu serà l'ampolera?
Sí, al voltant dels 10 euros.
10 euros.
Ah, sí, que ho has dit abans.
Al voltant dels 10 euros l'ampolla.
Home, doncs està molt bé.
Està molt bé.
Tindrem un priorat de qualitat
amb un bon preu.
Després, una nova aposta
amb la que jo hi estic força d'acord
i crec que encara s'hauria d'anar més enllà,
us ho explico,
és el vi Gratallops.
Dintre de la D.O. Priorat
s'està parlant de crear sub-D.O.s, de moment.
Una mica el model francès.
El model francès de la Borgonya, en concret.
Sí, sí.
I buscar la personalitat de cada poble.
I anar...
Clar, quan tu tens uns vins molt bons,
com podem dir orgullosament que tenim a la zona,
doncs el que es busca és personalitzar-los,
donar-los més notorietat pròpia, no?
I llavors, doncs,
ara estem buscant una línia de vins de poble.
vins de poble
i, doncs, Priorat tindrà els seus,
Porrera tindrà els seus,
la Vilella Alta o la Vilella Baixa tindran els seus
i podrem comprar un vi
que es dirà Gratallops, per exemple,
que ell ja el té al mercat
i a baix, en petitó, doncs,
Álvaro Palacios o Bodegues, el que sigui, no?
Però la marca del vi,
el nom del vi serà el del poble
i això què vol dir?
Doncs és un vi que està fet amb raïms únic
i exclusivament del poble
i, bueno, una sèrie de criteris
d'edat de vinya
i de temps de plantació del propietari,
o sigui, tu no pots anar allà
i comprar una vinya i treure aquest vi,
sinó que ha de tenir un mínim de 10 anys
en propietat
per tal de donar nom a aquests pobles
i de donar qualitat
a aquests vins d'aquests pobles.
Més enllà, doncs, jo també sóc de l'opinió,
com en Quim Vila i com l'Álvaro
i com molta gent,
que seguint també el model aquest francès
podria ser hora de començar
a qualificar finques també, no?
I poder dir, doncs, aquest és d'aquesta finca, no?
Donar-li un valor a la terra
des del punt de vista de projecció, d'imatge, no?
No només el vi.
Exacte.
Llavors, dir, doncs, agafar finques
i donar qualificació, doncs,
no sé quin nom s'hauríem de donar aquí.
A França se'ls diu primer cru,
gran cru, eh?
Gran cru classer,
depèn de la zona.
Doncs intentar arribar aquí també
perquè realment val la pena,
perquè realment tenim finques de qualitat,
eh?
I, per exemple, doncs,
dintre d'un vi de gratallops, eh?
No és el mateix un vi a la solana
que un vi a la sombra,
que a l'ovaga, vaja.
No és el mateix,
depèn de quines garnatges,
depèn de quines edats,
depèn, eh?
Llavors, crec que també hauríem d'arribar aquí
al vi de finca,
perquè a tot Espanya,
estic donant l'exemple del Priorat,
però a tot Espanya hi ha finques excepcionals
i donen vins excepcionals.
I això també faria...
Sí, per un cantó ens compliquem la vida,
en el nombre de D.O's i aquestes coses,
però també estem donant prestigi,
qualitat i reconeixement a la terra,
a les finques i a la gent que les treballa,
i llavors crec que això també és important.
Aquí encara no s'hi ha arribat,
de moment hem fet el pas previ,
que és el vi de poble.
De moment es planteges,
fins que no ho planteges
i mica en mica sortirà la polèmica,
el debat,
uns estaran a favor,
d'altres en contra,
després entrarem en tot el tema administratiu,
però, en fi,
el cas és encetar un camí, no?
Exacte,
i en aquest cas,
dels vins de poble,
no és una cosa nova aquí a casa nostra.
Jo recordo el meu avi,
quan anava a comprar a la bodega el vi,
doncs ell comprava vi de gratalló,
o comprava vi de pocet,
o comprava vi de bràfim,
era una cosa ja...
Ai, quin vi blanc més bo,
és de bràfim,
de la cooperativa de bràfim.
Doncs bueno,
és recuperar una miqueta també aquesta història,
però d'una altra manera,
amb seriositat i fent-ho bé.
Jo crec que té futur,
té futur tot això,
ja ho veurem,
perquè és complicat,
hi ha molta gent,
s'han de posar d'acord molta gent,
hi ha molta burocràcia pel mig,
però les línies,
com sempre,
les que apunta l'Àlvaro,
sempre són innovadores
i amb molta empenta
i amb moltes ganes.
Clar,
l'intel·ligència d'Àlvaro Palacios,
a banda de tota la qüestió
de saber de vins,
de l'elaboració,
de la projecció
que ha fet de les seves bodegues,
mostra una vegada més
la seva intel·ligència,
posant en valor
el que és el territori,
gratallops,
un vi del poble
que acull les seves bodegues,
creant un vi
que sigui assequible de qualitat
perquè tots els consumidors
puguin accedir-hi,
no cal ser un milionari
per prendre-t'un vi elaborat
a les seves bodegues,
per tant també
és un altre signe d'intel·ligència
per part d'aquest producte.
Sí, sí, amb la Rioja,
amb les bodegues Palacios
de la seva família
que ara les porta ell,
està traient una línia
revolucionària
de vins de criança
de la Rioja
amb un preu
superbé de preu,
està a punt de treure
uns criances
al voltant dels 12 euros
de la Rioja
d'una qualitat excepcional,
surt en el mercat aviat,
molt aviat
i està revolucionant
tot això,
vull dir,
és una persona
intel·ligent
i que sap el que vol
i molt treballadora,
molt treballadora.
A més,
és un gran amant
de l'agricultura ecològica,
inclús fa
passets biodinàmics,
escolta molt
les llunes
i aquestes coses
a l'hora de fer els trasbassos
i a l'hora de moure el vi,
vull dir,
que està sempre alerta
amb tot
i sobretot
és un gran amant
de la terra.
Jo,
passejant per les vinyes
amb ell,
escoltava,
amb edalit,
el que ens explicava
i una de les coses
que em va agradar molt
és que deia
que mireu,
veus,
totes aquestes vinyes
que he plantat ara
de garnatges,
aquests empels,
que n'hi ha uns
que estan plantats
d'aquest any,
diu,
això no és per fer vi,
diu,
això és per la meva filla
i per donar patrimoni
a la D.O.,
perquè en un futur
tot això
siguin finques
de grans vins,
però d'aquí 40,
50 anys.
Són projectes
a molt llarg termini,
100 grans de la terra.
Són projectes
que no són per fer vi,
sinó que són per donar patrimoni
aquí, no?,
o sigui,
és un gran amant de la terra
i crec que
això es nota després
amb els vins, no?
I tu ho vas notar.
Jo sí,
jo ho vaig notar
i sobretot a l'hora de tastar,
no?,
perquè vam tenir
l'oportunitat de tastar
dues anyades,
2007 i 2008,
de tots els seus vins,
vam començar,
doncs,
quan dius tots,
dius tots?
Tots,
tots, tots.
Vam començar
amb el Gratallops,
bueno,
primer vam tastar el Camins,
que és 2008,
no em voldria equivocar,
però jo diria segur,
el Camins del Priorat,
que és aquest nou,
després vam tastar Gratallops,
2008 també,
i després vam tastar Terrasses,
Dufí i Ermita,
2007 i 2008.
2007 és l'anyada
que es presenta aquest any
a la Fria de Falset,
és una anyada excepcional,
és una anyada seca,
però no molt calorosa,
amb el que va donar
una producció
moderadament baixa,
amb molt bona concentració,
i llavors té,
és potent,
és concentrada,
és rica en aromes,
i llavors ja depèn de la bodega
que li treguin
el que es pugui,
no?,
de cada collita.
Però en general
és una anyada excepcional
i ho vam poder comprovar
tastant el Terrasses,
el Dufí i l'Ermita,
no?
Són tres vins
completament diferents,
el Terrasses és,
jo el trobo un vi
molt d'apriorat,
és un vi
amb moltes característiques d'allà,
és un vi més fàcil
de beure,
amb molt bona concentració
també,
i amb aromes
doncs hi ha
de fruites madures,
amb aquestes noves línies
de garnatges velles
s'està recuperant
en aquestes les primeres...
Carnatge, Cabernet Savignon,
Merlot i Xirà, no?
Sí, sí,
amb diferents combinacions,
depèn de l'anyada,
depèn de la collita,
depèn de com ha anat,
però és un copatge
relativament modern,
però on hi ha
molta garnatge
i fa uns vins
amb força expressió,
amb gustos de taronja,
de prunes,
amb fruites vermelles,
fruites mores,
lleugerament aneixats,
amb una mica de fonoll,
és un vi
molt interessant,
2007.
I 2008
és el mateix,
el vam tastar de bota,
encara està,
són vins que encara
estan en bota,
però el que sorprèn
del 2008
va ser una collita
molt difícil,
hi va haver
molta podridura,
l'Àlvaro
allà sempre és
com un astronauta,
sempre diuen
l'Àlvaro encara no ha collit,
l'Àlvaro encara no ha collit,
perquè ell és com un astronauta,
ell va a la seva
i dintre dels seus criteris
fa unes coses
excepcionals
per això,
perquè va a la seva.
Encara no ha baramat,
tothom hi ha
el collit
del reïm.
Va barmar l'últim,
ell,
el dels últims
i va aconseguir
uns vins
d'una qualitat excepcional
amb molt poca producció,
perquè, clar,
barmant tant tard
va ploure,
es va podrir
algun raïm
i es va haver de seleccionar molt,
és un vi que ha sortit
molt car d'elaboració,
perquè hi ha hagut
molta selecció
i hi ha hagut poca producció,
però ha donat
una concentració increïble
i uns gustos,
bueno,
increïbles,
amb una personalitat
molt marcada
de lanyada.
En el cas del Dufí,
segueix la seva línia
excepcional,
la seva línia
de tall modern,
és un vi modern,
no és un vi
de, diguem-ne,
de priorat clàssic,
és un vi de tall modern,
un vi d'alta expressió,
un vi
molt,
molt,
molt,
molt,
molt,
molt,
molt,
que t'omple molt la boca,
i en aquest cas,
doncs,
també hi trobàvem les taronges,
perquè jo crec que aquest 2007
està per confirmar,
que després no parlem en un moment,
si mai he de fer via,
però a la fila de falseta
estarem 2007 aquest any,
i llavors,
doncs,
vull mirar això,
jo és un any que he trobat,
almenys en els seus vins,
molta taronga,
taronges amargues,
taronges...
En els seus,
o en d'altres també?
En els que he anat tastant,
sí.
Fins ara tot,
sí.
Sí,
llavors el Dufí dintre de la seva línia,
excepcional,
2007 i 2008,
també,
el 2008 més fruita,
més intensitat de fruita,
però clar,
el 2008 encara està en barrica.
I les ermites,
bueno,
què us haig de dir a les ermites,
el 2007 impressionant,
un vi amb un futur increïble,
allò sí que semblava que
m'estaguessis marmelada
de taronga sanguina,
però una marmelada
sense sucre
i sense coure,
una cosa rara,
una taronga sanguina
brutal a la boca,
també.
Tenia textura,
fins i tot el 20.
Sí, sí, sí, sí.
I en el cas de la 2008,
bueno,
el mateix,
però amb molta més concentració,
penseu que el 2008 d'ermites,
només han sortit dos barriques i mitja,
han sortit molt poca cosa,
perquè és l'únic que s'ha pogut aprofitar
de la collita.
els 600 euros,
l'ampolla, doncs?
L'ermita,
quan surti al mercat en botiga,
doncs sí.
Un 600 euros.
Un 600 euros,
l'ampolla,
pot ser que estigui per aquí la cosa.
Penseu que normalment d'ermites se'n fan...
Això et preguntem quin gust té,
perquè nosaltres no el tastarem mai.
Home,
som vins especials,
som vins diferents,
som vins de finca,
vull dir,
si un dia hi ha
un vi de finca per aquí,
una d'elles,
suposo que serà l'ermita,
no?,
és una finca excepcional,
una finca que ja l'he vist tres vegades,
però és que no mai tan canses de veure-la,
és una finca que a més de posar-t'hi
ja t'agafa vertigen,
no?
És completament vertical,
no hi ha ni un marge,
és allò...
salvatge,
no?
M'imagino les mules que es veuen,
allà veient les finques veus
les tres corrals o dos o tres corrals
que té per les mules,
els estables,
que els té repartits,
perquè doncs si llauren aquí,
dormen aquí,
i si llauren allà,
dormen allà,
no?
Perquè allà quasi tot el treball es fa amb animal,
perquè el tipus de plantació
i les pendents que tenen aquelles finques,
doncs no ho permeten fer d'altra manera,
no?
I, bueno,
tot això dona romanticisme,
dona filosofia,
i després tot això fa que tot això al vi surt,
tot,
tot,
tot això després ho trobes al vi,
amb aquestes vinyes de la casa de l'ermita,
carregolades,
vinyes de 80,
de 70 anys,
que han patit el que han patit,
carregolades,
torturoses,
amb aquells sants cristos que té ell posats allí
perquè estan emparrades d'una manera especial
amb aquestes creus,
realment ho saboreixes.
Inclús a baix,
al final de tot de l'ermita,
té unes tires de cabernet sauvignon,
perquè al seu principi és de muntar la bodega
i volia donar un toc de cabernet en aquesta ermita,
doncs inclús aquesta setmana els ha empaltat a garnatges,
i llavors ja l'ermita serà,
a partir de 2008,
m'ha semblat què és,
o 2007,
ja és 100% garnatge,
o sigui,
aquests cabernets ja no hi ha.
Ara és el cabernet i garnatge,
fins al 2006,
no?
2006,
sí,
però 2007,
a partir de 2007 o 2008,
ara estic dubtant,
és 100% garnatge,
aquestes vinyes de cabernet
s'han descartar,
es van posar altres vins,
o el Dufí o el Terrasse,
perquè són de gran qualitat,
però ell està apostant molt per la garnatge,
ara,
i llavors el que ha fet ara
ha sigut empaltar-los amb garnatges,
o sigui,
ha aprofitat el CEP
i l'ha empaltat amb garnatge,
ha canviat la varietat del CEP,
no?
Bueno,
quina aventura,
eh?
Parlem una passada,
de veritat,
que va ser una experiència excepcional,
després,
bueno,
vam poder dinar amb ell,
i xerrar,
i xerrar,
i bueno,
és una persona jove,
alegre,
i que transmet de tot,
menys avorriment,
transmet de tot,
no?
i llavors inclús ens han invitat
a anar a casa seva a la Rioja,
que en parlarem al juny,
que si tot va bé,
de 1, 2 i 3 de juny vaig allà,
i farem unes visites...
Per tant,
al juny parlarem de la Déu Rioja,
Parlem de la Déu Rioja,
amb el viatge aquest que està previst.
Ens posa les dents llargues el Francesc,
però en fi,
també ha parlat de vins que estan a l'abast de tothom.
Francesc Lleodó,
com sempre,
un plaer,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu.