El matí de Tarragona Ràdio.
Francesc Lleodó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Comencem per les confessions.
Ara especulàvem amb el Francesc,
tu quantes han greixat, quants quilos, jo tants,
jo és que ni m'he pesat.
És igual, és igual.
Ja tornarem amb els orígens davant de festa.
Els que n'hagin fet i el canvi d'alimentació,
doncs, se nota.
Tu, no sé, jo he de confessar,
no em fa cap recansa,
que he menjat i he begut tot el que he volgut
i he pensat, després, ja arribarà la crisi,
també, del menjar i la rebaixa, en aquest cas, de pes.
A veure, no és un objectiu, diguem-ne,
només dietètic, sinó també gaudir d'allò que tenim,
que és boníssim, que són les verdures i les fruites de temporada,
i és el que farem avui, no?
Sí, a més, s'adapten molt bé amb aquest ambient de crisi,
perquè, en general, estan bé de preu,
encara que se n'ha pujat els últims anys.
No sé què dir-te, a veure.
Segueixen econòmics, menjar verdures.
Mongeta tendra, 7 euros al quilo.
Bueno, és que ara tampoc és època, encara, de mongeta.
Hem d'esperar, hem d'esperar.
Una coliflor.
Això sí que ha d'estar bé de preu, ja.
Ara sí, però fa poqueta les podies trobar a 3 euros.
I les carxofes, però ara comença,
ara comença l'època bona de tot això.
De totes maneres, jo crec que el tema del món de la verdura i la fruita
és com la borsa.
Vas un dia i un enciam et costa 0,70,
l'endemà el mateix enciam et pot costar 1,80 euro.
És com la borsa, segons l'índex.
És que són productes que surten del camp, evidentment,
i les condicions climatològiques afecten.
Llavors, per exemple, ara tot el que són enciams,
amb aquest fred que està fent,
veureu que la setmana que ve s'apujaran.
Els enciams.
Els enciams, perquè és una verdura que no li agrada el fred.
I llavors, en canvi, l'escarola estarà superbé de preu,
les cols, les cols xofes...
L'escarola estava molt cara, encara, eh?
Perquè ara comença, ara ha vingut el fred
i ara començarà a sortir l'escarola bona, no?
O sigui, és la verdura de temporada més per excel·lència, no?
Perquè aquestes costa de guardar en càmeres i això,
llavors aquestes li afecta molt l'estacionalitat, no?
Aquest tipus de verdures.
I és on se nota més.
En canvi, les taronges i aquestes coses se guarden.
No, estan bé, estan bé.
Llavors no hi ha aquestes fluctuacions de preu,
però amb el resto sí que afecta molt el clima
i tot l'entorn, no?
Molt bé.
Bé, avui vaig a parlar, doncs, d'això, precisament.
Mira, us ho vaig a fer, a dir una petita llista
que he fet de fruites i verdures d'ara,
que s'han de consumir.
Tenim les bledes, eh?
Una gran desconeguda, que la fem servir molt poc.
Us donaré unes quantes receptes de bledes.
La coliflor, el bròquil, aquests ja els fem servir més.
La pastanaga, també és bona època, ara, per consumir-la.
El porro, l'àpid, els calçots, evidentment.
Les carxofes, la reina.
Ja han començat les calçotades.
Bé, al desembre ja en feien.
Sí, al desembre ja comencen, però a bona època és ara.
Finals de gener, eh?
Sí, al principi de gener ja hi ha bon calçot, ara.
Una mica ho marca la festa de la calçotada de Valls,
que és el dia 25.
Sí, sí.
Abans i després, doncs, hi ha un...
Sí.
Després tenim també l'escarola, no l'oblidem,
que és la reina dels enciams d'hivern.
Després el moniato i la col.
La col, que és, doncs, també una de les verdures
que els agrada més el fred, no?
També és època de llimones, patates, la carabassa,
no oblidem la carabassa, que també és una gran desconeguda,
i taronges, mandarines, clementines, tot aquest tipus de cítrics, no?
O sigui, jo crec que amb tot això
podem menjar cada dia de la setmana, variat,
i bé de preu i molt saludablement,
després d'aquestes festes, no?
Doncs vinga, a veure les bledes, pobretes.
Mira que són bones i no agraden gairebé a ningú.
A tu t'agraden les bledes?
A mi m'agraden, sí, a mi m'agraden.
El que passa és que, com tot,
a mi m'agraden les coses fetes amb carinyo.
Jo m'agafes una bleda sencera, bullida,
i, home, no ho sé, sí, me la menjo,
perquè m'ho menjo tot, no?
Però hi ha moltes maneres de disfrutar-la,
a part de menjar-se-la.
Doncs vinga, comencem per les bledes.
Una crema de bledes i pernil, amb una miqueta de pernilet.
El pernilet, si el triem bé, no engreixa,
perquè és una carn magra,
i ens donarà un toc molt bo.
Una crema de bledes i pernil es fa com totes les cremes,
amb una base de patata i ceba,
i afegirem bledes.
És a dir, la patata i la ceba a fregidet,
i la bleda també l'afegim?
Sí, ofegadet, tot ofegadet.
Jo ofego la bleda i la ceba,
la patata la deixo.
Ofego la bleda i la ceba,
ofegadet amb una niqueta d'oli d'oliva,
o mantega, això ja depèn del gust de cadascú,
i quan ja el tinguem ofegadet,
que no ens agafi gaire color,
no ha d'agafar gaire color,
hi afegim les patates i ho mullem.
Doncs si volem que sigui molt més saludable,
hi afegim un caldo.
Si volem cedir una miqueta, hi afegim llet.
I si volem cedir del tot, hi afegim nata.
I llavors, o parts,
pots fer part de caldo, part de llet i part de nata,
o com ho vulgueu combinar.
Llavors, això es bull bé
fins que la patata estigui ben cuita,
i es tritura.
Es passa pel color xinès
i tenim una crema de bledes.
Llavors, al damunt,
podem agafar uns encenalls de pernil tal qual,
o...
En cru, els passem una miqueta per la paella.
O també queda molt bé
emplatar
i posar els encenalls de pernil
i donar-li un cop de forn,
un cop de gratinador,
que se'ns gratin una miqueta.
I si no, el que deies tu,
un cop de paella al pernil també,
i ens hi donarà un toc molt agradable.
Una altra manera original
i diferent per menjar les bledes
és fer unes sopes de farigola amb bledes.
Això seria un sopar molt bo,
molt saludable
i que ens netegaria molt el cos,
sobretot a l'hora de sopar.
Les sopes de farigola,
suposo que tothom les sap fer,
que agafar farigola en rama...
A tothom, tothom.
El tema de la infusió és important.
La infusió, sí.
Farigola en rama,
intentar que no hi hagi troncs dobles,
que hi pot haver remetes,
però el tronc doble
ens faria la sopa amargant.
Que estigui bé,
que estigui seca.
agafem aigua,
la posem a bullir
i quan ens arrenqui el bull d'aigua
hi posem la farigola a dins
i apaguem el foc.
Ho deixem infusionar 5 minuts
i traiem la farigola.
Llavors,
amb un plat,
prepararíem bledes crues,
el que és la fulla,
tallada en juliana.
O sigui,
que regulem les fulles
i les tallem així a filets,
pirimets,
i les posem dintre del plat.
Hi posem dos llesques de pa sec,
un bon raig d'oli d'oliva bo,
d'aquest del raig,
una miqueta de pebre
i llavors hi tirem pel damunt
les sopes de farigola bullint,
que estiguin molt, molt, molt calentes.
Això el que farà és escaldar-nos
la fulla de la bleda,
ens hi donarà una primera cocció,
ens estobrarà el pa
i ens donarà un gustet
amb l'oli d'oliva i tot això,
boníssim.
La bleda quedarà cruixenta.
La bleda quedarà cruixenta
i maleable a la vegada.
I veureu que queda molt bo
i molt saludable.
Saps què hauríem de recuperar,
ara que parles de la sopa de farigola,
la sopa d'all?
Sí, sopa d'all i sopa de ceba.
Que no se'n fan, eh?
No se'n fan.
Doncs en parlarem un dia.
No parlarem, us ho preparo pel pròxim dia.
Molt bé, sopa d'all i sopa de ceba.
Sopa d'all i sopa de ceba.
Després una altra manera
de menjar-les les bledes,
també diferent,
n'hem parlat aquí alguna vegada,
és fer les famoses reboles
que fan a Mallorca.
És escaldar les fulles,
només escaldar-les
i llavors farcir-les del que vulgueu.
de les bledes, els bulliu,
llavors els saltegeu amb una miqueta,
per exemple,
ja que som amb el pernil,
doncs amb una mica de pernil.
Jo ho dic perquè per Nadal
normalment sempre cau algun pernil a casa
i sempre tenim aquells restos
del voltant de l'os, no?
Doncs ho saltegem tot,
si voleu hi podeu posar
una miqueta de cançalada, virada,
el que vulgueu,
i llavors agafem les fulles,
posem una muntanyeta
damunt de la fulla d'aquesta farça
i cregulem la fulla
i anem fent com uns farcellets, d'acord?
Llavors això ho podem enfarinar
i fregir senzillament
o podem fer com una bechamel
o una salseta
i donar-li un cop de gratinador al forn
i és de les dues maneres
de menjar aquestes reboles de bledes també
en aquest cas amb una miqueta de pernil.
Jo en tinc una de bledes,
és molt tonta, eh?
Tonta, tonta, però és bona.
Agafes, poses aigua a bullir
i quan arrenca el bull
hi tires una mica d'arròs
i aleshores agafes moltes bledes,
talladetes en juliana,
però en juliana, molt petites
i quan l'arròs està a punt
tires les bledes
allà on està bullint l'arròs
ràpidament
li treus l'aigua,
les escorres
i aleshores
amb una miqueta de pernil a la paella
i uns allets
sofrageixes l'arròs amb les bledes.
Boníssim.
Ah, molt bé.
Boníssim.
Pot ser un primer plat
o pot ser un acompanyament.
O pot ser un acompanyament,
molt bé, molt bé.
Pot quedar molt bo.
Doncs, bueno,
ja veieu que la bleda
dona de sí, eh?
Dóna molt de sí.
Molt.
Jo no sé perquè
aquesta és una bleda,
la bleda pobreta,
està tan desprestigiada, eh?
A veure,
jo us volia més que res,
tots sabeu preparar moltes coses d'aquestes,
no?
Però us volia donar coses diferents.
Per exemple,
la coliflor i el bròquil,
potser n'hem parlat aquí alguna vegada,
però sapigueu que es poden menjar cruus,
que és una manera de menjar-los
poc coneguda
i que estan boníssims.
La coliflor en amanida és molt bona.
Sí, en amanida,
que és el que us anava a explicar.
Es pot fer senzillament
desgranant la coliflor o el bròquil
a bulbos,
allò que fa aquells ramillets, eh?
Molt petitons,
anant tallant bé que quedi petit,
o escaldant-la també,
es pot fer de les dues maneres,
o bullint-la,
però bullint-la ja la coneixem.
El que és interessant és crua,
si està tallada petitona,
la posem en una amanida,
que podria ser aquesta amanida
reforçada amb col i escarola,
o sigui, podríem fer bròquil o coliflor,
col i escarola,
tot barrejat,
i llavors prepararíem una vinagreta
feta amb pebre vermell dolç,
avellanes,
i en aquest cas també hi podríem posar,
per exemple,
una miqueta de pernil,
que ja que estàvem parlant amb el pernil,
llavors agafem les avellanes,
les piquem amb un morter,
i afegim el pebre vermell dolç,
si pot tenir un toc de fumat millor,
i el pernil.
Llavors això ho barregem bé,
i amb l'amanida hi ha el bol,
i tirem això pel damunt,
molt senzill,
i és una manera de menjar diferent
la coliflor i el bròquil.
l'escarola on vulgueu,
l'escarola ja sabeu que aquell toc amargant,
de dues maneres,
jo també aconsello menjar les fulles verdes,
si voleu se pot fer dos menjades,
un dia mengem les blanques i altres verdes,
o barrejades,
però molta gent llança la fulla verda,
perquè és una mica amargant,
però aquesta fulla verda,
si la barregem amb enciams normals,
ens baixarà l'amargantor,
i li dóna un toc molt interessant,
l'amargant és molt agradable a la boca,
si no és excessiu.
Quan parlaves d'incorporar la col a l'amanida,
és habitual, entre cometes,
a la gent que li agrada la verdura,
però en tot cas sí que hauríem de posar la col a aquella rissada,
aquella que és tan compactada,
per l'amanida potser és una mica...
Aquella, a veure,
si la tallem en juliana ben petita,
també funciona,
però si la volem refinar una miqueta,
escaldar-la.
Aigua bullint,
l'escaldem re 10 segons,
la tirem dintre l'aigua 10 segons,
i la traiem,
l'escorrem bé damunt d'un drap,
i ens agradarà molt també.
Ara la rissada és més fina,
és una mica més fina,
i cap a les amanides entra molt millor.
La pastanaga,
també ara hi ha molt bones pastanagues,
doncs senzillament ratllada.
Jo recordo moltes vegades per sopar,
que em feia pastanaga ratllada amb el ratlló d'ofí,
sabeu els ratllós aquells de casa,
que hi ha la part doble i la fina.
Doncs amb el ratlló d'ofí,
les ratlles de pastanaga et fa com uns cabells,
molt agradables,
llavors hi poses sal i pebre
i un rajonet de vinagre,
ni oli ni res,
i està d'escàndol.
Allò, un plat de pastanaga,
llavors per acompanyar el que sigui,
està boníssima.
Després, evidentment,
es poden fer cremes,
es pot fer la pastanaga,
és molt bona,
i acostuma a agradar molt als nens
perquè és dolça.
La carxofa,
llavors també per menjar-la diferent,
per menjar-la crua,
doncs un carpaccio de carxofes
amb tomàquet ratllat,
agafem les carxofetes,
les tallem finetes,
els cors només,
si tenen plomero dintre,
sabeu totes que al centre de la carxofa
hi ha pèls,
això vol dir que són velles,
doncs aquests pèls
se poden treure en una cullera
i marxen tots,
llavors la tallem fineta,
la posem en un tàper
o en una fiembrera,
amb una miqueta de sal
i una miqueta de vinagre,
perquè ens deixin anar
una miqueta a la furtó,
i és una manera d'encortir-la,
de curar-la.
O llimona,
o algun àcid,
llavors ho deixem re,
10 minuts,
10 minuts,
un quart d'hora,
i llavors ratllem tomàquet
amb el ratllador,
l'amanim amb sal,
no gaire sal,
pebre
i oli d'oliva
i llavors posem
al fons de la safata
les carxofes,
així en pla en carpaccio,
esteses,
i posem en una cullera
aquest tomàquet ratllat pel damunt
i llavors el damunt,
com no una altra vegada,
tornem a treure el pernil,
un pernilat d'aquests bons,
així amb encenats.
És a dir, que abans de comprar verdura
hem d'anar a comprar un pernil,
si és que no el tenim.
Home, jo crec que amb les verduretes
va molt bé,
i a més tothom,
bueno, tothom,
molt de gent,
doncs aquest Nadal,
doncs,
hi ha accedit
i el tenim per allà
que tomba, no?
Llavors hi ha la part bona
que es menja tall
i el rest que podem aprofitar
per fer coses d'aquestes.
Què més?
Home,
amb les carxofes
em poden fer moltes coses.
Jo el que volia parlar també,
per exemple,
que ja que no tenim massa temps,
de les carabasses,
per exemple,
es pot fer
una crema de moniato i carabassa,
que és boníssima,
inclús moniato, carabassa i pastanaga,
queda molt bé.
Són combinacions
interessants
per fer la crema.
En aquest cas,
per exemple,
podríem agafar
una miqueta de ceba,
una miqueta de carabassa,
una miqueta de moniato,
i el que dèiem abans,
sofregir-ho amb oli d'oliva,
i tirarem una miqueta
de nou moscada,
sal i pebre,
i llavors ho mullarem,
doncs,
o bé amb llet,
o bé amb un caldo,
com dèiem abans.
L'hi deixarem bullir,
hi feixem les patates,
deixarem bullir.
No, en aquest cas no cal patata,
perquè la pastanaga,
el moniato ja també.
La pastanaga,
el moniato i la ceba
ja ens lligaran.
I res,
triturem,
passem pel color del xinès,
sempre les cremes,
passeu-les pel color del xinès,
perquè passa de ser
una cosa,
a vegades desagradable,
trobar fils a la boca
o trossets,
a ser una cosa boníssima.
Val la pena.
I la textura,
doncs,
també depèn,
si us agrada
de prendre les molt calentes,
deixeu-les ben clares,
i si us agrada
de prendre les tapiones,
una miqueta més espesses,
perquè és més agradable
de menjar,
doncs si està molt calent,
una cosa molt espessa
crema molt la boca
i no és massa agradable.
En canvi,
si està més claret
és com una sopa
i entra molt millor.
Què més?
El moniato,
fer-lo a casa
com si fossin patates,
està boníssim,
fregit,
només tallat com les patates xips,
no la xip,
perdó,
la patata fregida,
normal,
allargada o quadrada,
a tota la vida.
Patates braves,
fetes amb moniatos,
tant d'escàndol.
És bonitat,
amb la dolçó del moniato,
els nens els hi ha de molt,
vull dir,
i és una manera de menjar coses noves,
d'anar a traduint gustos nous
al paladar dels nens,
no?
Les patates també,
ara és bona època
per les patates.
Quines?
Home,
les de Prada,
si pot ser,
no?
Sí,
perquè és que hi ha
tanta patata al mercat.
Però bueno,
doncs,
patata,
home,
n'hi ha de moltes tipus,
a mi m'agrada força
la que nevec,
és una patata
que si és bona
encara té aquell gust de terra,
aquell gust de patata,
d'acord?
I dona molt de sí.
Jo tinc la sensació
que t'ho pregunto cada any,
però és que se m'oblida
d'un any per l'altre.
Hi ha alguna patata
que comprem
que la puguem fer servir per tot?
Per bullir-te'l,
per fregir-te'l,
una que comprem
només un tipus de patata.
Sí,
a veure,
la patata,
ara està de moda
separar-les així,
perquè en realitat
són diferents qualitats
de patata,
no és que una es vagi millor
per una cosa o per l'altra,
el que passa és que
una arriba fins aquí,
i l'altra pot seguir fins allà.
Ah, d'acord.
Una patata fregida,
per exemple,
no és tan exigent
com una patata per bullir.
Una patata bullida
es desfà,
té textura,
té molt de gust,
llavors ha de ser
una patata molt bona
per poder-la bullir.
En canvi,
una patata per fregir,
qualsevol patata funciona.
Llavors,
com més bona és la patata,
la podem fer servir
per bullir i per fregir.
Ara,
una de fregir
no la podem bullir
perquè no serà prou bona.
Per tant,
la de Prades,
i si no fos la de Prades...
Doncs una canavec,
per exemple,
la canavec és una bona patata,
vénen una mica brutes
en general les canavecs
i, a veure,
és que, clar,
estem amb el de sempre,
no?
Què comprem?
Per el bonic que és el producte
o per el bo que és el producte,
no?
Perquè, doncs,
hi ha patates,
com la Mona Lisa,
que vénen rodones,
vénen netes i tot això.
Són molt boniques,
no embruten,
són pràctiques,
però de gust,
poca cosa.
En canvi,
doncs una canavec
també normalment més bruta,
més irregular,
amb més burxocs,
amb més taques,
costa més de pelar,
hi ha més feina,
però el gust,
tu et poses aquella patata a la boca
i jo recordo el gust de la patata,
aquell gust de la terra,
i, clar,
això,
doncs,
s'ha de valorar,
no?
I una manera molt senzilla
de consumir-les,
ara,
en aquesta època,
és, per exemple,
fer-les al forn,
fer-les al forn o al caliu,
qui pugui,
tingui foc a terra,
però, si no,
al forn.
I al forn,
ja per menjar-les directament
com a plat,
el millor és obrir-les,
amb una cullereta,
fer-hi un petit foradet al mig,
treure una miqueta de patata
d'un cantó i de l'altre,
de la manera que coincideixin,
i aquest foradet,
omplir-lo de mantega,
d'alguna mantega.
Doncs,
es poden fer mantegues aromàtiques
agafant mantega,
la posem en pomada,
o sigui,
agafem la mantega,
la posem al microones
10 segons,
inclús menys,
ens esperem una miqueta,
potser li tornem a donar
10 segons més,
perquè ens agafi una textura
com la pomada,
la crema de les cares,
sense que se'ns fungui,
i llavors amb aquesta mantega,
amb aquesta textura,
hi barregem coses,
doncs per exemple,
un all i juli verd,
i ja està,
ho barregem,
i a la nevera,
que se'ns posi dura,
o agafem-nos enxoves picadetes,
les barregem,
i també a la nevera,
o unes olives negres,
o una miqueta de cibolet,
o una miqueta de pebre vermell
i sal fumada,
per exemple,
el que vulgueu,
si poden anar barrejant,
roquefort,
boníssim,
sí,
també,
el que vulgueu,
o inclús diverses coses,
un roquefort amb enxoves queda molt bo,
o unes olives negres i enxoves queda molt bo,
doncs feu una mantaquilla d'aquestes,
llavors agafeu,
quan estigui freda,
amb una cullereta,
i ompliu aquest foradet que hem fet amb mantaquilla,
tapeu la patata,
l'emboliqueu amb paper d'alumini,
i el forn,
el forn ha d'estar uns 40 minuts,
amb el forn a tota pastilla,
el forn el poseu al màxim,
i la deixeu uns 40 minuts a dintre,
i veureu que quan se la mengeu té mil gustos,
té mil gustos,
s'afos la mantega a dintre,
li he donat tot el gust a la patata,
i pot ser perfectament un primer plat,
encara que també funcioni bé.
Un primer plat amb una amanida,
o també com a acompanyament.
Com a acompanyament també ens funcionaria bé,
vull dir, com vulgueu,
es pot consumir de moltes maneres.
I per últim,
el rei de les comarques,
el calçot.
El calçot,
aquí sí que podem fer.
El calçot,
que el podem fer servir per tot,
vull dir,
allà on posem ceba o porro,
podem fer calçot,
o sigui,
podem fer des d'una quix,
pensar en els porros.
No és molt forta una quix de calçot,
l'hauríem de combinar amb alguna cosa,
no queda tan forta.
No, no, queda molt bona,
el calçot és molt dolç,
i queda molt agradable,
queda molt dolça la quix.
És que el calçot és molt agraït,
de veritat que...
Perdona,
l'he confós amb una crema.
La crema sí que fora molt forta.
La crema,
sí,
però també depèn de la quantitat,
també podem barrejar amb una miqueta de ceba,
i queden bones també les cremes de calçots,
però les hem de rebaixar o amb ceba o amb porro.
Amb truita,
una truita de calçots,
és espectacular,
agafeu uns calçots i els talleu així,
immense,
que n'hi diem,
o sigui,
partits per la meitat,
de dalt-baix,
i després a talls,
així,
els fregim ben saltejadets
i fem una truiteta de calçots,
i és espectacular.
La podeu enriquir,
si voleu ja,
sortint del règim.
Tornem al pernel.
Sí,
o cançalada,
o botifarra negra,
amb botifarra negra els calçots.
Botifarra negra i calçot és una combinació ideal.
És una combinació boníssima.
Què més?
Es poden fer com uns xips de calçot.
Agafeu el calçot,
l'obriu de dalt-baix pel mig,
separeu les capes,
que fa com un porro,
fa aquelles capes,
i feu el talleu amb juliana,
com si fossin cabells.
I llavors,
amb una fregidora,
amb oli d'oliva,
els fregiu sense parar de remenar.
I us quedarà com si fos palla,
com una palla,
la palla,
però més agradable encara,
com uns cabells de palla.
I quan tingui el color de la palla,
ho traieu i poseu damunt d'un paper secant.
I queda com un niu,
com un niu d'ocells.
I llavors,
això va molt bé per acompanyar qualsevol plat.
és una xip per acompanyar.
A més,
amb aquell toc dolç del calçot,
queda boníssim.
Després,
a mi també m'agrada molt
per acompanyar plats potents,
com que ara és època de cibets,
i ara ja és època de caça,
és època d'hivern,
normalment també és cuina amb suquets.
Doncs,
a vegades va bé
alguna cosa lleugerament dolç,
per acompanyar aquests plats
i desenllacar.
Doncs,
podríem fer una compota de calçots,
que és fàcil de fer
i molt bona.
Es tracta de tallar el calçot fi,
sofregir-lo ben sofregit,
a poc suau i tapat,
allò que es vagi fent xup-xup,
que és ben sofregidet.
I quan ja tingui el color adequat,
hi afegirem una miqueta de sucre
i una miqueta de clau.
I seguirem coient-ho.
I farem sucre,
per exemple,
si estem fent mig quilo de calçots,
hi posarem 100 grams de sucre.
Encara no.
El calçot ja em porta.
El calçot ja em porta.
inclús amb 75 grams
no tindríem prou.
Una miqueta de clau,
sal i pebre
i una fulleta de llorer.
I deixem que es fongui la sucre
i que es caramelitzi una miqueta
durant 15 minutets o així.
Llavors,
això ho guardem amb un tap
per a la nevera.
Això no se'ns farà molt bé.
Això ens aguantarà molt de temps.
Llavors,
per acompanyar,
no ho sé,
un entrecot a la planxa,
senzillament,
amb aquesta compota
queda boníssim.
O,
doncs,
unes sardines,
també va molt bé
per desenllacar,
no?
I si no,
el calçot al forn,
directament.
Tal qual,
damunt d'una safata,
amb una miqueta de paper
o alguna cosa a sota
perquè deixa anar
molt de sucre
i s'embrotaran moltes safates,
llavors sempre és millor
posar un paper sulfuritzat
o una silicona,
alguna cosa.
Al forn i després
amb la salsa normal
com faríem una calçotada.
I després amb la salsa normal
com faríem la calçotada.
Si el fem al forn,
no el netegem,
el posem brut
i podem tallar una mica la cua,
però amb el forn
amb tota pastilla
i deixar que se'ns caramelitzi
i després,
doncs,
amb un romesquet tallat
o amb un romesco tradicional,
doncs,
el podem menjar com sempre.
Ja dèiem que
aquí parlem de menjar bé,
menjar saludable,
però no vol dir que primi,
això,
ni de bon tros,
però sí que és menjar
una dieta molt saludable.
Tot el que hem parlat
té un afegit allò que deies
del pernil,
la salceta dels calçots,
la mantega,
les patates,
però vaja,
és una cosa simbòlica gairebé
i sobretot
el que ens convides
a menjar verdures, no?
Sí, sí,
i a més,
no ho he comentat,
però amb totes aquestes verdures,
totes les verdures d'hivern,
i va de meravella
al bacallà,
o sigui,
amb les bledes,
amb la coliflor,
amb les carxofes,
amb tot això,
el bacallà
hi va de meravella.
Fixa't,
la quitxa aquella
que deies de calçots
amb bacallà,
em quedaria boníssima.
Increïble.
Boníssima.
O qualsevol,
doncs,
una coliflor,
senzillament bullida
amb bacallà,
aigua,
bacallà
i coliflor,
amb dos allets
i un bon raig de l'oliva,
és fantàstic, no?
Déu-n'hi-do,
per cert,
Francesc,
el Quim Quima,
també contemples
posar-hi verdures
perquè continuo fent
aquells menús
del migdia magnífics
amb vins de la terra.
Home, ara, per exemple,
tinc un puding
de carxofes i camagrocs,
que el camagroc,
com que ja no és temporada,
és camagroc sec,
que hem deshidratat
quan n'hi havia
i he fet un puding,
i al damunt
hi poso
una miqueta de pernilet
i ho gratino al forn
i queda fantàstic.
Després,
el braçat de verdures
que faig sempre,
també hi vaig incorporant
diferents verdures,
ara que és la temporada
hi ha carxofes,
hi ha col i flor,
hi ha col,
d'acord?
Jo, home,
jo les verdures
saps que és una cosa
que m'agrada
i la treballo força, sí, sí.
I aquest menú
el continues fent?
Anem de dilluns i divendres?
Sí, ara fem un menú
al migdia
que val 15,90,
amb tot inclòs,
però, o sigui,
tu t'aixeques la taula
i pagues 15,90,
perquè a vegades
hi ha molts menús
que si el cafè,
que si l'IVA,
que si no sé què, no.
Aquí està tot inclòs,
d'acord?
I menges,
tens dos primers
postres, cafè...
Benfets, postres,
cafè, vi...
I vi bo d'aquí,
de la terra.
En aquest cas,
jo el que estic servint
és un mas dels mets
del Montsant.
Boníssim.
Un vi molt bo.
Francesc Lledó,
que bé que hagis tornat.
Tornarà a marxar
el febrer
perquè ja saben
que li agrada
fer rutes d'aquestes
per conèixer altres productes.
Te'n vas a fer
una ruta d'avions?
Sí, me'n vaig a la Borgonya.
A la Borgonya
i ens ho explicarà,
però de moment
el tindrem aquí
les setmanes més immediates.
serà que ara el febrer
i que ens abandonarà,
no res, temporalment.
Ha estat un plaer.
Benvingut una altra vegada
i moltíssimes gràcies.
A vosaltres
i fins la setmana que ve.
Adeu, Siva Francesc.
Adeu.