Francesc Lladó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut, ja va ser un sacrifici terrible, no?, gaudir de la fira i la festa del vi de falseta.
Em comentaves ara fa un moment que va ser una edició molt especial.
De fet, va generar moltíssima informació del món del vi, però és que a més coincidira que eren tres dies.
Per tant, l'ocasió es presentava perquè fos una trobada realment extraordinària.
Sí, sí. A veure, com cada any hi ha moltes activitats, però aquest any en particular el coincidia amb la festa de l'1 de maig.
la fira es va obrir al públic durant tres dies, cosa que no s'havia fet mai, normalment era un dia i mig o així.
Normalment el diumenge a la tarda ja no es feia res, en aquest any se va obrir.
I això ha fet que hi hagués una explosió de visitants, no sé les xifres, suposo que ja sortiran o ja han sortit.
Sí, sí, han sortit, moltíssimes.
Molta més gent que l'any passat, les activitats que hi ha hagut, paral·leles de cates, de tot tipus de coses amb molta participació.
I, bueno, en definitiva, consolidant-se com una de les millors fires de vins d'Espanya i, bueno, una de les que s'han de visitar, jo crec, a nivell mundial, no?
Vull dir, vaig trobar molts estrangers, sobretot a la cata de professionals de dilluns, hi havia molta gent de fora també.
Això és important pel prestigi exterior, no?
Sí, sí, sí, la cata de professionals de dilluns, que començava a les 9 i mitja fins a, bueno, fins a, doncs, per allà a les 3 o així,
se sentien molts accents de fora, per allí pol·lulant, gent tastant vins anglesos, gent alemanys, gent americana, suposo.
No vaig anar preguntant d'on era la gent, però, doncs, se sentien accents de gent de fora, que això vol dir que ha sostitut un interès a nivell mundial, no?
Hi ha aquesta fira i s'està internacionalitzant molt el que són les visites, el vi, evidentment, no, no?
I tot això és molt bo, és molt bo per nosaltres, és molt bo en aquest moment de crisi, també, que la gent, doncs, promocioni aquests vins nostres
i que ens acostumem entre tots a consumir aquest producte de grandíssima qualitat i que el tenim aquí a la vora
i que cada vegada està a uns preus, doncs, els vins, el que dèiem ara fa un moment, no?
Els vins cars no s'apugen.
Els més econòmics sí.
Els més econòmics sí, perquè...
A veure, parlem que eren els vins fantàstics de Déu Tarragona, Déu Montsant, que potser una ampolla de vi negre, d'un vi més que correcte, et podia costar en bodega 2,55, o 3 euros, doncs, ha pujat una mica.
Sí, home, és que penseu, a veure, hi ha hagut, per exemple, en algunes bodegues hi ha hagut canvi de gerent i llavors s'intenten que surtin els números una miqueta més endreçats
i llavors, doncs, penseu només l'etiqueta, el tap i la botella ja té un cost, no?
A dintre, si demanis has de posar un producte d'una qualitat, doncs, hi ha uns mínims, no?
A més, és una pujada raonable.
Sí, sí, sí, sí.
De fet, tampoc no és una pujada extraordinària.
Una miqueta en mal moment i una miqueta, doncs, forta, però...
I quan és el bon moment per pujar a preus? Ni quan les coses van bé, tampoc.
En fi, parlem del vi que vas veure i que vas tastar en la Fira de Falset.
Sí, a veure, primer que tot parlar de l'anyada.
el que és la Fira Fira es presentava 2006
i el que és la Cata Professional es presentava 2007.
Sempre és així.
O sigui, normalment, a la Fira del Públic, diguem-ne,
la que es va fer de divendres a diumenge,
es presenta l'anyada aquí al mercat.
Cada bodega està ensenyant i deixant-te estar els productes que té allà al mercat
perquè tu després puguis anar a la botiga i comprar-los.
I a nivell de Cata Professional, el dilluns, el que es fa és estar sempre l'anyada següent, no?
Que moltes d'elles encara estan en barrica o estan recient embotellades
o estan esperant per embotellar-se.
Vull dir, és una...
Aquí hi ha una mica de polèmica entre la gent, no?
A vegades diuen, ostres, podríem tastar la 2006 també,
però jo estic bastant d'acord en tastar aquestes anyades així una miqueta més en premier
perquè et fas una idea del que vindrà.
Els professionals, doncs, a vegades fem previsions de compres
i llavors dius, doncs, compro més 2006 o m'espero més 2007.
És que això no s'ha improvisat mai.
No, no.
El vi, si pots, sempre és millor, doncs, fer una previsió de compres
per preu i per qualitat, no?
Perquè a vegades, doncs, si hi ha una anyada que a tu no t'acaba de convèncer
d'aquella bodega en particular, perquè això del vi, com hem dit aquí moltes vegades,
doncs, no et pots casar amb un vi perquè sigui aquell vi que t'agrada,
perquè cada any és diferent, no?
Sí que hi ha una línia i les bodegues més professionals, doncs,
tenen una línia a seguir molt marcada i generalment no et tens sorpreses,
però cada any ara és diferent, no?
I a vegades també te trobes amb productes, doncs, per exemple,
amb aquestes cates així, doncs, que estan tancats o que estan reduïts
i que després, doncs, amb el pas del temps tens sorpreses, no?
Que se t'obren i són unes meravelles de vins, no?
Però vull dir, sempre és més difícil tastar els vins així,
una miqueta poc acabats, no?
Que els falta encara tota la part de botella o acabar de sortir de la bota
o que estan recent marejats perquè el vi també s'estressa, no?
Quan l'embotelles, no?
I potser un vi que fa tres dies que està embotellat està marejat, aquell vi, no?
Costa, és veritat que costa, però és igual.
Jo crec que ens permet anar una anyada per davant del mercat
i això és molt bo per nosaltres, no?
Amb aquesta anyada, què podem dir d'aquesta anyada?
Doncs a mi és una anyada que m'ha sorprès moltíssim, moltíssim, m'ha encantat.
Però ja es deia que seria bona, no?
Sí, sí, es parlava que seria una bona anyada.
Es pronosticava per les pluges que va haver-hi en un moment determinat.
Sí, sí, sí. Ha sigut una anyada per mi fantàstica, m'ha agradat moltíssim.
Una anyada amb molt de frescor, amb molta fruita, moltíssima fruita.
I hi ha també, es confirma aquest canvi de tendència de la D.O.,
que doncs al començament els seus orígens eren una D.O.
amb uns talls molt moderns, amb unes notes, amb uns vins pensats per guardar,
més que per consumir.
I aquesta tendència que fa anys que està canviant, s'està confirmant aquest canvi, no?
El vi i les bodegues són coses vives i en aquest cas estan buscant més el consum,
no ràpid, però anar a buscar més aquest plaer immediat, aquest plaer a dos, tres anys vista,
quatre anys vista, no a deu, quinze anys vista, sinó a un plaer,
hi ha més de fruita directa, més de sinceritat.
I això es veu en quasi totes les bodegues.
Hi ha aquesta fruita ja present, inclús recient trets de bota,
ja tenim una fruita molt present.
Baixen els aromes de terciaris, que ni diem, que són els aromes de bota i de criança.
I pugen també, que a mi també m'agrada molt això,
s'estan recuperant moltes vinyes de les autòctones de la zona, no?
Que són els...
Les garnatges, sobretot.
Les garnatges i els samsons, no? Les carinyenes, no?
Estan pujant els porcentatges d'aquestes...
Això ja ho comentaves l'altre dia, quan parlàvem de la nova producció
i els nous projectes d'Eduardo Palacios.
Sí, sí, sí.
I apostava per la garnatxa.
Sí, sí, una miqueta és una miqueta, doncs, una miqueta un profeta, no?
En aquest aspecte, sempre va cap aquí i després al darrere hi va l'altra gent, no?
No, no sempre és així, no?
Evidentment hi ha, cadascú té la seva línia
i hi ha gent molt important que té unes idees molt clares, no?
Però ell sempre, mira, ha tingut aquesta...
L'encerta, escota, hi ha qui té aquesta virtut, a vegades inconscient, no?
Exacte. Doncs s'ha vist, això a la fira s'ha vist,
que baixen els porcentatges de cavernets,
baixen els porcentatges de ciràs, de marlots,
i pugen les carinyenes i les garnatxes.
Encara que això no es pot fer d'un any per l'altre,
perquè un cep, quan s'ha planta, fins i tot no fa un bon vi,
poden passar molts i molts anys, no?
En el món del vi, tot ho has de pronosticar a llarg termini.
Sí, sí, sí.
Però aquí es nota, jo he parlat amb bodeguers,
que recuperen finques que s'havien cedit a cooperatives
o que finques, doncs, amb un potencial molt important,
però, doncs, que pel que sigui, per contractes,
o pel que sigui, doncs, estaven cedides
i que estan recuperant, com, per exemple,
el cas d'un vi d'un company anòleg,
ay, sommelier, de curs,
que va estudiar a la segona promoció,
que és l'Emili Maio,
que té un vi que es diu Priopons,
que ha estat recuperant vinyes velles
que ell ja tenia, però, doncs, que havia llogat,
o això, doncs, ha recuperat aquests contractes
i, doncs, aquesta última anyada,
per exemple, d'aquest vi en concret,
de Priopons, m'ha agradat molt,
és un vi, doncs, que ha evolucionat cap aquí,
cap a la terra,
i que m'ha sorprès moltíssim.
Altres vins, doncs, també d'una alumna,
jo sempre estiro cap a casa, no?,
amb els companys.
Amb el clave, això està bé.
Un alumne de primer,
de primer de sommeliers, d'enguany,
que fa un vi nou, que es diu Dos Vinyes,
que m'ha encantat,
és un vi amb un preu molt assequible
i amb una complexitat
i és superinteressant, no?,
un vi molt ben fet.
També recuperant vinyes cedides
a altres bodegues, doncs,
que eren de la família
i les han anat recuperant.
Altres vins que he tastat
i que m'han agradat molt,
el Givot, el Lugivot,
el vi que abans feia la Montse
i ara fa el Pedro Cabanillas.
La Montse que continua
a les llistes importantíssimes del món, eh?
Sí, com amb la Fuina,
amb la Fuina, que també hi eren,
també estàvem presents a la Fira
amb el seu vi, eh?
Doncs, bueno, ells són els anòlegs,
però hi ha un equip darrere,
hi ha unes terres,
hi ha un munt de gent allà darrere d'aquests vins, no?
Però, doncs,
en el cas del Givot,
doncs, m'ha sorprès molt...
M'ha sorprès, no, ja m'ho esperava, no?
Perquè són vins de grans professionals,
però una fruitositat importantíssima.
Tot negres, francès?
Tot negres, tot negres.
Tot negres, sí, sí.
Aquí a la Fira,
és que sí, no hi havia res de vi blanc.
A veure, el que és la Fira Fira
sí que n'hi ha de vins blancs,
però a la Cata Professional...
A la Fira devia haver-hi de tot,
i caves i de tot, lògicament.
Sí, es presenta 2007 amb negres, eh?
Llavors, aquest any també cal dir que...
Perdó.
A diferència de l'any passat,
que l'any passat es va fer una cosa
que van provar-ho i a mi no em va haver de gens
i ho han rectificat.
Me n'alegro.
És que primer es va fer una cata de Montsans
amb un pel·ló esportiu allà a l'Institut de Falset.
De 9 i mig a 11, em sembla que era.
A les 11 vam sortir tots al carrer,
ens van donar un petit aperitiu
i ens van canviar les taules
i van fer el priorat.
Ah, vinga.
Això és anar a cop de pitu,
només tens una hora i mitja per tastar una cosa,
pensa que hi ha molts vins, moltes taules.
Que dèiem que és molt dura la teva vida,
els caps de setmana.
Sí, sí, sí.
En canvi, en guany no.
En guany s'ha ampliat una miqueta l'espai
i hi han posat tots els vins a l'hora,
i llavors podries anar amb tranquil·litat,
de taula en taula,
que no te'ls traurien al cap d'una hora,
sinó que tenies temps,
hi podies passejar,
hi podies parlar amb la gent.
És com s'ha de fer.
Des del punt de vista del consumidor,
jo no sé si vas tenir ocasió,
perquè has esmentat dos o tres vins,
jo no l'havia sentit parlar mai.
Des del punt de vista del consumidor,
vau parlar o vas copsar una miqueta
l'ambient que hi ha
quant a la comercialització?
És a dir, la sortida,
no dic exterior,
que diguem-ne que es m'aguant a un nivell,
sinó el consum intern.
Què es diu?
Perquè ara parlaves d'aquests vins,
vas a les bodegues de Tarragona
que estan molt ben informades,
molt ben preparades,
lògicament no ho pots trobar tot.
No, tot no.
Hi ha tota una sèrie de vins de la zona,
de les D.O.'s properes a Tarragona,
trobes bastants,
però clar, jo potser vaig a buscar
algun d'aquests que s'ha esmentat
i no necessàriament l'he de trobar,
no sé quant d'espai necessitarien les bodegues
si hi haguessin de poder posar...
Home, a veure,
el consumidor,
el que comença a tenir molt clar
és D.O. Montsant,
qualitat i preu,
i això és veritat.
I està pujant molt aquesta D.O.
per això el consumidor aquí.
Fora de Catalunya,
doncs també a Espanya,
també està començant a agafar molt de nom,
Montsant,
per això,
perquè tens un gran preu
amb una grandíssima qualitat.
El Priorat,
es va estrellar una miqueta
amb la fama i els preus
i llavors,
doncs,
clar,
entre la crisi i la fama de cart,
doncs,
ha costat,
doncs,
que la gent
busqués vins assequibles,
no?
Encara que hi ha bodegues
que, doncs,
com el,
com se diu el Pissarres,
hi ha vins
amb uns preus molt bons
i amb unes qualitats
molt, molt, molt interessants.
Doncs,
com parlàvem també l'altre dia
del Camins del Priorat,
de l'Abra Palacios,
s'estan traient una línia de vins
del Priorat
assequibles,
però, clar,
també és veritat
que si tu d'una finca
en pots fer un gran vi,
doncs,
poca cosa hi haurà
d'aquella finca
per fer un vi econòmic,
no?
Les produccions tampoc
són tan elevades
i les ventes,
a veure,
a tot arreu s'acumulen vins,
no?
Però jo crec que
no es poden queixar,
vist el panorama mundial.
A més,
exporten moltíssim,
cada cop més.
No ho sé,
entre tot,
entre el Ferran Adrià
amb la cuina,
estem agafant nom,
no?
A Catalunya llavors es ven vi,
es ven...
Si ens hi agaféssim tots el carro
i sapiguéssim espènia
tots d'aquest carro,
jo crec que,
tot i la crisi,
és un moment molt bo
per Catalunya en general
a nivell gastronòmic,
si parlem de cuina
i de vins,
tot el que té a veure
al voltant de la taula.
Els vins de la Deo Tarragona,
que també n'han parlat
alguna vegada,
també estan pujant
molt de qualitat,
estan amb uns preus
també molt assequibles,
vull dir que,
home,
jo crec que tenim
un ventall de vins
aquí a Tarragona
com per veure'n tot l'any
i no calguer,
no calguer tastar res més.
No vol dir que no s'hagi de fer,
que jo dic que s'ha de tastar tot
en aquesta vida.
S'ha de tastar tot per enriquir,
però doncs
no caldria si volguéssim.
Però clar,
el tema del preu incidint,
crec jo,
per dues raons.
Una i fonamental,
perquè les butxaques
estan com estan
i una altra,
que si uns vins
d'una qualitat
tothom té accés
a això també promou
la cultura del vi
des del punt de vista
del consumidor,
de consumir potser
menys quantitat,
de més qualitat
i apreciar una miqueta
el que és producte
de la terra.
I jo crec que també,
tot això també passaria
per una petita formació,
que ens podríem plantejar
un dia,
si vols,
de fer una sèrie
de programes
de cata,
d'ensenyar a la gent
a disfrutar una miqueta
del vi.
Has sentit el que ha dit
Lluís Comas abans?
No.
Diu, molt de parlar de vi
però mai catem aquí.
Doncs ara potser
ho podríem fer.
Sí, sí.
Home, jo no ho dic
perquè s'hagi d'ensenyar
a la gent a res,
vull dir a la gent
que prengui el que vulgui
però si coneixes una cosa
la disfrutes molt més.
Clar, clar, clar.
Llavors,
si tenim aquesta petita
formació bàsica,
llavors apreciem més
el que bevem
i amb menys quantitat
que és el que deies tu
disfrutes molt més
d'aquestes coses.
Doncs això passa amb formatges,
passa evidentment
amb tot,
amb menjar també.
Llavors, doncs,
a vegades hem de passar ja
doncs del menjar
per alimentar,
el menjar per disfrutar,
doncs del vi
per beure,
per acompanyar,
el vi per disfrutar,
no?
I això, doncs,
si aprenem a decantar,
no perquè sigui necessari
o imprescindible,
sinó...
A veure, parlem, clar,
no per fer-nos els estupendus
i els sobrats,
senzillament per gaudir
nosaltres individualment d'allò.
Exacte.
No cal que després
fem exhibicionisme,
és igual.
Si jo estic amb un sopar
amb amics,
si estic al restaurant
i estic treballant,
doncs no hi ha dubte
de què estic fent
la meva feina,
no?
Però,
inclús amb un sopar
amb amics,
és tan divertit
obrir una ampolla,
parlar-ne,
ensenyar l'etiqueta,
no per fardar,
sinó per dir,
hòstia,
mireu,
i fer saliva a la gent,
no?
I ja fa rato
que se'l veu en aquell vi,
llavors,
l'obres,
el decantes,
aquella cerimònia,
li dones,
fas una miqueta,
doncs,
com el capellà a la missa,
no?
És un ritual,
un ritual,
un ritual,
i això,
doncs,
encara li fa,
li dona més personalitat al vi,
encara fa que,
quan el tastis,
doncs,
buah,
li notis més coses,
i a més,
doncs,
sapiguem una miqueta
com treure-li el màxim partit
en aquell vi,
no?
I fem una mica de curset,
jo crec que als oients
els pot venir de gust,
sí,
i ara que anem de cara a l'estiu,
que jo crec que,
doncs,
les coses així més fresquetes
i tal,
doncs,
amb un bon vinet,
doncs,
entren molt bé,
també.
Hi ha la tendència
de reunir-nos més en grup.
Exacte,
no se surt més de casa,
doncs,
ho podríem fer,
si ens ho plantejam.
Aquest home es posa deures
ell sol,
a mi m'encanta,
no cal que li posem ell sol,
es posa els deures,
cosa que trobem magnífica.
Alguna cosa més
per acabar,
Francesc,
d'aquesta fira?
Bueno,
això,
dic que aquesta anyada,
doncs,
està marcada per mi
per la fruitositat,
una concentració important,
són vins potents,
de gust,
amb un complex,
complexos
i amb un bon cos,
i frescos,
amb una bona acidesa
i un bon frescor.
Són vins que els podem comprar
tranquil·lament
i que els podrem guardar a temps,
perquè tenen
totes les característiques
per això,
o sigui que si volen invertir
aquest any
en aquest producte,
doncs,
molt bé
i res més,
a veure com evolucionaran
l'any que ve,
a la fi de quan estaran
a la cara al públic,
que ja estaran a punt de consumir
i tastarem l'anyada 2008,
que aquesta sí que ens portarà a problema.
Per cert,
com que a vegades
en aquest tema
et falla la memòria,
potser et posen un compromís,
avui que tenim el Quim Quima per dinar
o amb la victòria del Barça
ja hem dinat
i alimentats per dies?
No, no, no, sí.
Igualment podem menjar avui?
Sí, sí, avui,
com cada setmana, no?
Ara, com que ja anem de cara a les calors,
doncs,
he preparat una amanida de saïtó
amb tomàquet
i una vinagreta d'olives verdes
i unes,
dues cremes,
faig dues cremes
al mateix plat
de carabassa
i de xampinyons.
Amb la curiositat
que la crema de carabassa
està feta
amb un caldo de rap
i queda impressionant,
em va sorprendre a mi mateix,
vull dir,
va ser allò de la...
Vaig a provar-ho.
Vaig a provar-ho,
tinc això,
tinc això,
vaig a provar-ho.
Impressionant,
el rap amb la carabassa,
de veritat que ha sigut impressionant,
amb dues textures diferents,
la de carabassa molt més líquida,
la de xampinyons més espessa.
Una manera també de disfrutar.
I de segon,
jo amb bacallà,
de peix,
tinc un bacallà
que aquest any...
Ai, aquesta setmana el faig
a la llauna,
una cosa supertradicional,
però també increïble.
pensant ja per la setmana que ve
a preparar una brandada,
perquè en tinc moltes ganes també,
ara que comença el bon temps,
també una brandadeta fresqueta,
inclús gratinada,
ja ho veurem.
Depèn del temps de la setmana.
Sí, sí.
I de carn,
què estava donant de carn?
Un fricandó.
Un fricandó estàvem servint.
Estan parlant del menú,
lògicament hi ha la carta al Quim Quema,
però aquest és el menú
que fa el Francesc cada dia,
amb vins d'aquí,
tot inclòs,
eren 15 euros.
15,90,
amb tot,
cafès, tot.
És aixecar-se la taula,
deixar això
i aquests 10 cèntims
de canvi.
Si voleu més informació,
entreu a la web,
perquè ho trobareu tot allà.
Francesc Lledó del Quim Quema,
moltíssimes gràcies,
sempre és un plaer
i ens retrobarem
la propera setmana.
Fins la setmana que ve.
Adéu-siau.
Adéu.