El matí de Tarragona Ràdio.
Un quart de català.
L'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Arriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tot.
Benvingut. S'ha allargat una mica la sintonia
perquè, francament, és un home sorprenent.
Se'n recorden que Servidora tenia moltes ganes
que s'acabés aquella secció que s'ha fet pesada,
llarguíssima, de com es titula...
És que no me'n recordo ja ni de com es deia.
Sí, és lingüísticament sostenible.
Era insuportable entre vostès i jo.
A ell li agradava.
Jo entenc que la gent no se l'ha de frustrar
i s'han de donar possibilitats.
Doncs Enric Arriga, una mica contracorrent,
quan està a punt d'acabar la temporada, què fa?
Acaba una secció i intenta omplir,
doncs, de la millor manera possible?
No. S'inventa una altra secció de tres capítols.
I, mirin, he de confessar que, a banda de sorprendre'm,
m'ha emocionat.
És una secció molt currada
que traurà els colors al personal d'aquesta casa
perquè fa tu una mica d'un tom per la vida
resumit amb un quart de català.
El que no m'acaba d'agradar és el títol
perquè ha titulat la secció tu mateix.
Te'n recordes, Ioli?
Te'n recordes, Ioli?
Has agafat tota una sèrie de programes antiquíssims
d'un quart de català,
ha tret alguns talls,
i bé, el cas és que això també és un concurs.
Sí, sí.
I que té un regal.
El primer regal me l'ha fet a mi,
que m'ha portat un regal molt xulo.
Que ara ho explicarem
perquè també tenim per donar els ullets.
No és concurs.
És directament el primer que truca
i guanya el premi i ja està.
I el premi és que ha fet un recull legal,
no pateixin.
18 moments musicals,
la tria de cançons
de la desena temporada d'un quart de català.
Un curru, diguem-ho així,
no sé si és normativament correcte,
curru?
Sí, exacte.
És un curru.
És aquell que estava de viatges marsans,
que anava no ser...
Ah, sí, el curru.
Bé, un treball realment impressionant,
18 temes,
vaja, que l'Enric Garriga
en la recta final d'aquesta desena temporada
ve sobrevici.
Ja tinc ganes que arribi a la secció,
però en tot cas comencem-hi,
com sempre, amb una mica de música.
I avui sembla que és el dia feliç
perquè, escolta,
fins i tot has triat un dels grups
que a mi m'agraden.
Avui has portat una cosa melòdica,
bonica per la gent de la meva edat,
no aquelles coses esbojarrades.
Lexus?
La vida perfecta.
Molt bé.
Que és el títol del nou disc,
que fa poc ha sortit,
i la cançó que comencem el programa
perquè comença amb bon to.
No voldria fer-me pesar,
però crec que això t'ho he d'explicar.
M'encoro una tempera...
Lexus, la banda d'avui,
vaig a tafanejar si en aquest bulic disc
que ha fet l'Enric...
Ah, ah, ah, ah, ah, ah...
No hi és, no hi és.
Bé, per la onzena temporada,
el proper disc, eh?
Molt bé.
Si no, regala'm el disc de Lexus.
Però si ja el teniu aquí a l'emissora.
Sí, però és per fer gasto.
Ah, val, val.
Vinga, va, comencem.
Informacions diverses.
Avui parlem dels cinc anys
de l'exposició sobre l'etiquetatge
a les empreses
de la plataforma per la llengua.
Parlarem d'Europa i de traduccions,
però primer una notícia
que ja comentàvem aquest matí a l'informatiu
perquè es va presentar ahir en roda de premsa.
Una campanya que es titula
Si l'encerto, l'endevino
i que es materialitza al Mercat Central de Tarragona.
No em facis les preguntes
perquè aquest matí les he contestat totes correctes.
No, no, les faré i només les enumeraré
perquè si algun ullet no les ha sentit al matí,
doncs sabia quines són.
Recordo, per cert, ja cuinem de records,
Si l'encerto l'endevino va ser títol candidat...
D'un programa de TV3?
Sí, no, i també vam posar possible títol
d'una secció d'aquelles que fèiem de preguntes i tal.
Ah, sí, preguntes lingüístiques.
Que al final es va dir la qüestió.
Però que al principi havia pensat que potser es diria així.
Hi havia un programa, però parlo de la TV3,
de quan jo era un adolescent,
que es deia Si l'encerto l'endevino.
Tu no havies nascut encara.
Si tu eres adolescent jo no tenia ni tele.
Per això ho veus.
Vinga, parlem d'aquesta campanya.
Fàcilment, com que ja s'ha dit molta cosa,
doncs és allò que és una campanya que es fa als mercats,
tant al central de Tarragona, a la plaça Cursini,
com al mercat municipal de Torreforta.
Es tracta d'unes botlletes amb 8 preguntes.
Cada pregunta té l'oferta ABC per triar la resposta.
S'omple la para de baix amb noms i noms d'adreça.
I es diposita les urnes que hi ha al mateix lloc
on a cada un dels dos mercats hi ha una urna,
es poden dipositar allà.
Durarà tot el mes de juny
i no hi ha límit de participació.
Si algú no té res millor que fer,
pot dedicar a emplenar botlletes tot el mes
i els premis seran en forma de vals de compra
i alguna cosa més, que ara no recordo,
però bé, bàsicament això.
És perquè les hi participi.
Són molt senzilletes les preguntes.
Sí, diguem, per dir alguna cosa que encara no s'hagi dit,
llegirem quines són les preguntes,
però no llegiré les opcions de resposta.
Això ja haureu d'anar a buscar la botlleta
a la porta d'algun dels dos mercats.
Però són assequibles, no tenen res.
I, com es va dir ahir la presentació,
hem agafat preguntes de coses de lèxic
o de frases fetes
i de terminologia de productes de mercat
típica del camp de Tarragona.
Per exemple,
les preguntes són vuit en total.
Un,
què no trobaràs a la peixeteria?
Llavors hi ha tres noms de coses
que poden ser peixos o no.
La segona,
com se'n diu a Tarragona d'aquesta verdura?
I hi ha una foto d'una verdura de color verta allà de gaçada
que no diré quina és perquè s'ha d'endevinar.
Allí hi ha tres ofertes i és fàcil, eh?
La tercera,
l'escaixada és...
I tres supòsits, també.
Tres supòsits de què és l'escaixada.
Quatre,
què vol dir lligar els gossos amb llonganisses?
És una frase feta.
Una altra frase feta,
la pregunta només és,
què vol dir tenir pa a l'ull?
La pregunta només és,
què vol dir assemlar-se com un ou a una castanya?
Una altra típica frase feta.
La pregunta 7 diu,
com se'n diu d'una llesca de pa amb escalivada i enxobes?
Té nom de sabata popular.
I això ve de l'Empordà, eh?
Sí, sí, no estan d'aquí, eh?
Però tots els restaurants de Tarragona també t'ho ofereixen.
Sí, sí, ho posen a la carta.
Per tant, també lliga.
I l'última és de carns.
Diu, a la carnisseria,
què és un filet?
Això són les vuit preguntes,
que cada una hi ha a la ABC,
trieu en plena la butlleta.
Molt bé.
I després de finals de juny,
doncs ja se sabrà el resultat de tot això.
Perfecte.
Plataforma per la Llengua.
5 anys de l'exposició sobre l'etiquetatge a les empreses.
S'han editat ja una guia complerta.
La gent de la Plataforma per la Llengua
cada dia treballa amb etiquetatge, eh?
Sí, i tot i així...
I tot i així hi ha molts pels productes etiquetats en català.
Sí, no, tot i així...
És perseverança.
La conclusió que treuen ells d'aquests 5 anys de l'exposició,
l'exposició ja la vam tenir aquí a Tarragona,
també la vam tenir al Vendell,
també la vam tenir a no sé quin altre lloc dels nostres...
Mira, tu avui portes una samarreta molt xula.
Bé, com sempre.
És que ja saben...
És una samarreta...
Vosaltres us saben que l'Enric té una col·lecció de samarretes impressionant.
Enriuta de les sabates de la Imel de Marcos.
L'Enric amb samarretes la supera.
Oh, vols dir?
Aquesta és l'anagrama del cacaolat,
però posa Catalunya.
Sí.
I surt una torxa de l'ampolla d'aquesta beguda de cacau.
Sí, però que no és la típica,
la icona d'aquesta,
la flama aquesta no és la típica de la icona del colacau.
No és la del colacau,
és la de no sé quina altra cosa.
És una flama que crema.
No, molt bona, molt bona.
Bé, doncs el cacaolat, per cert,
no s'etiqueta en català,
però la de samarreta sí.
Sí, però tu vas a buscar un cacaolat fora de Catalunya
i has de dir batido de chocolate.
Sí.
T'hauríem de tenir de la defensa.
Si vas al País Basc has de dir un caico.
Un caico.
És veritat, caico.
Que és l'equivalent del cacaolat allà.
Perquè és la llet, també tenen la marca caico,
però també és cert que el cacaolat,
tenint en compte la predicació que té a Catalunya,
podrien tenir el detall d'etiquetar-lo en català,
perquè aquí tu t'emprenc cacaolat.
Sí, i a més a més és un...
Ara ens haurem de passar una entremarca.
Deu ser l'unil·loc del món on diem
vull un cacaolat i te'l posen,
perquè és el que dius tu.
No dius un batut de xocolata.
Fora de Catalunya has d'anar demanant un batido de xocolata
o al País Basc un caico.
Potser l'unil·loc on la marca és el nom del producte...
Va, vaig enviar un correu a la plataforma
que els hi diguin els del cacaolat.
Tu vés fent i que hi vaig enviar un correu.
Doncs mira, l'exposició aquesta,
amb aquests cinc anys que porten rodant-la,
ha tombat per 120 poblacions
i espais d'arreu dels països catalans,
entre ells bastants centres de normalització lingüística
i oficines diverses,
com en el nostre cas han estat tres o quatre,
i calculen que l'han vist unes 12.000 persones.
Bé, l'exposició anava d'allò d'un estudi convertiu
de com les grans marques internacionals
tracten les llengües en cada lloc
i comparant-ho amb el que fan a Catalunya.
I la conclusió que tenen
és que en tots aquests anys,
en aquests cinc anys,
dic primer les marques, sí, diré les marques.
Sí, que això ens agrada molt.
Les marques són...
Són els que surten a la mostra
que tenen política polilingüística.
Els que sí etiqueten.
A la majoria de països, no, no.
Són els que a cada país etiqueten els idiomes del país,
excepte a Catalunya.
D'acord.
Que no etiqueten en català.
Veig, Danone encara està així?
Nestlé, Coca-Cola, Danone,
Pim's Deluxe, que és de la marca Kraft,
l'aspirina de Bayer,
els cornflakes de Kellogg's,
les patates Leis, que són de la PepsiCo,
que és la companyia de la Pepsi,
per tant tenim la Coca-Cola i tenim la Pepsi,
i també Heineken,
cervesa holandesa,
Durex, preservatius,
Sweps, tònica en aquest cas,
i alguns productes de Nestlé,
a part de la xocolata,
també hi ha els purers de patates Magui.
Doncs aquests productes són els que surten.
Magui, ja m'hi he dit,
puré de patata Magui.
Què dius Magui?
Magui.
Bé, és que jo, com que veig que això és...
Magui May.
És que està en italià,
està en italià, això.
Llavors jo llegeixo en italià.
No, no, tu sí que ets polilingüe.
Sí, per això porto la samarreta en català.
Ja, molt bé.
Llavors, bé, doncs la conclusió és que
després de cinc anys de passejar l'exposició
i d'enviar-los,
els hi envien a cada una d'aquestes marques,
li han enviat l'exposició sencera,
li han explicat,
li han demanat que t'hi queren quedar,
doncs no ha passat res.
No s'ha mogut ni un mil·límetre.
Aquestes empreses continuen exactament igual,
sense fer res en català.
i el que hem fet ara per commemorar això
és editar una guia que té 60 pàgines
però que es pot baixar, com sempre,
des de la seva web,
però es poden baixar totes les seves guies i estudis,
sempre estan disponibles en PDF i en colors,
la mar de monos,
amb un disseny que ja només veu el dius,
això és de la plataforma,
veieu, aquella marca de la casa,
el disseny dels productes de la plataforma,
està a la 3b12.plataformaguiolengua.cat
i allí podeu baixar la guia,
que és l'exposició completa
més una sèrie d'estudis
i una guia per estudiar l'exposició,
però a més a més hi ha tot el conegut de l'exposició
i el material que han editat al voltant d'això,
com les cartes que envien les empreses, etcètera.
Tot això a la web de la plataforma.
Sí, l'etiquetatge és com una batalla eterna
quan parlem d'Europa i la llengua.
Què hem de dir a aquestes alçades?
Com que aquesta setmana hi ha eleccions,
m'ha semblat que eres caient un tema europeu.
Molt bé.
I parlarem de l'exèrcit europeu,
però de l'exèrcit de traductors.
Incluent.
Parlem de les etiquetes que no es tradueixen,
doncs ara parlem dels que sí que tradueixen coses,
encara que el català no sigui oficial a l'Europa.
És una coseta que m'he trobat aquesta setmana
per aquí als diaris,
i com que hi ha eleccions,
és interessant i justament és el tema aquest
de la traducció o no de les llengües oficials.
Resulta,
ens fa una explicació de com funciona
això de les traduccions del Parlament Europeu.
Al Parlament Europeu,
un terç dels treballadors
són els que es dediquen a la traducció,
interpretació i verificació lingüística
dels textos de l'Eurocambra.
Tenen 700 traductors en plantilla.
En termes econòmics,
això de tenir 23 llengües oficials
en termes econòmics
suposa una despesa
també d'un terç del pressupost global.
Un terç?
Del pressupost global.
Del pressupost global?
Del Parlament Europeu.
Traduccions?
Sí.
L'any passat s'hi van gastar 400...
I no hi ha traduccions programes d'ordinadors.
Sí, sí, i tot això.
Si tenen 700 traductors en plantilla,
en més els que contacten,
encara ho explicarem.
Total, s'hi van gastar 484 milions d'euros
l'any passat.
Dius, bé, per una miqueta més
ja podíem posar el català, no?
Si s'expressin per gestos
que sortiria més econòmic
i s'entendria tot.
Doncs, amb les 23 llengües
es donen 506 combinacions bilaterals.
És a dir, que un parla en maltès,
que és oficial,
encara només 500 mil parlants,
un parla en maltès...
Nosaltres són més de 6 milions.
I els traductors han de traduir
del maltès a les altres 22 llengües.
Doncs bé, d'aquesta manera
hi ha 506 combinacions.
Llavors, tenen 700 traductors,
com hem dit,
més 400 intèrprets en plantilla.
Els traductors fan en paper
i han escrit.
I els intèrprets són aquests
d'interpretació simultània.
Però, a més a més,
quan hi ha ple de la cambra,
la cosa augmenta fins a 800 o 1.000.
Tot això per traduir les llengües oficials.
Ha de ser gran allò
del Parlament Europeu d'Espai, dic, eh?
Sí, sí.
Enorme, perquè hi cap i que en tants parlamentaris
i tants idiomes...
I tants traductors.
Els traductors deuen estar fora.
A la paixera, com el nostre tècnic d'això,
doncs estan a les paixeres.
L'edifici, sencer.
Sí, i la de cables i micròfons.
Imagina't.
Total, que com que hi ha tantes combinacions,
fins i tot a vegades
hi ha el cas que no hi ha prou traductors al moment
i llavors s'utilitzen llengües pivot
que són una sèrie limitada,
no sé si 5 o 10,
que són les que,
quan hi ha problemes de traducció en algun idioma,
doncs s'utilitzen aquelles llengües pont, diguem.
Fixe't si és complicada la cosa
que l'any 2007 van haver de crear
un comissari europeu del multilingüisme
que gestioni tot això.
I la cosa és que,
tal com està ara la qüestió,
abans ens han dit que deia
que era un terç del pressupost,
però aquí al capdavall,
sí, un terç del pressupost del Parlament,
però en el total d'institucions europees,
el Parlament, l'Eurocambra, no sé què, tot això,
un 1% del pressupost total
de les institucions europees
es destina a traducció.
I això en surt de 2,30 euros anuals per ciutadà.
i jo, què fan amb els 2,30 euros meus
que no em tradueixen el meu al català?
Home, doncs que et facin un descompte.
I amb els teus i amb els de tots els que estem aquí.
És un lloc de 2,30,
doncs que et cobrin 2,25 o 2,28.
Ja sé què fan.
Han fet una bestiesa com una catedral,
que és que per pressions del govern valencià,
saps que hi ha una anúncia a les teles
de votar a les eleccions,
per pressions dels valencians,
el Parlament s'ha gastat una pasta gansa,
que diria el Miquimodo,
s'ha gastat una pasta gansa,
han fet dues versions televisives
de l'anúncia electoral,
que no, com si fos barat.
Una en català i una altra en valencià?
Sí.
Què dius?
Si ja ho deia de broma.
Doncs és veritat, han fet això.
I per a més, Inri,
tot el que s'ha escrit en sobretitulat
és exactament idèntic en les dues versions.
L'única diferència és l'accent
en què està fet la veu en off.
Deixa, fem una pausa perquè...
Sí, mira, diu que ha costat 6.000 euros
i adeus.
Fé la versió valenciana.
Ale.
Atenció.
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truquen sense compromís i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
Comença pràcticament el conte enrere
aquesta nova secció que ha creat
només per tres setmanes Enric Garrigà.
Abans, però, fem referència a novetats editorials
i informàtiques perquè la Galera ha realitat
un pòquer de clàssics de la literatura infantil catalana.
Exacte.
I justament en el 40è aniversari
d'aquests quatre títols emblemàtics
l'editorial de la Galera els publica tots
amb una imatge externa unificada.
Ara diré que institucion i la majoria dels que ens escolten
els hi sonaran i més d'un els haurà llegit
o tots o alguns.
Es tracta de quatre obres,
de quatre autors ja consagrats,
que casualment totes quatre van competir l'any 1968
pel Premi Folk i Torres de Literatura Juvenil.
Tots quatre van competir i només podia guanyar un,
però el temps els ha donat la raó a tots quatre
i tots quatre han sigut superèxits de vendes,
els han llegit milers de lectors
i de tal manera que ara a principis d'enguany,
suposo que ho van començar a fer l'any passat
quan era el 40è aniversari,
la preparació editorial,
han sortit els quatre llibres que són
«Rovelló» de Josep Vallverdú,
184 pàgines, 12 euros.
«Viatja al País dels Lassets» de Sebastià Sorribes,
pàgines 176, 12 euros de preu.
«La Colla dels Deu» de Joaquim Carbó,
un altre també, eh?
té 184 pàgines i val 12 euros i el quart as del pòquer
és de la mili teixidor i és Didac Berta i la màquina de lligar Boira.
Aquest té 152 pàgines i val 12 euros.
Han fet una edició, diguem, amb tapa dura,
amb l'estètica d'externa nova,
però a dintre cada una és la reedició tipus facsímil de l'original.
Sens dubte que el felicitarà la galera per aquesta reedició.
I ara sí, arriba el moment, quins nervis,
a veure aquesta nova secció que estrena avui en exclusiva
Enric Garriga dins d'un quart de català.
I tota secció té un títol, per tant...
El títol és «Te'n recordes, Joli?»
Te'n recordes del nostre primer programa?
De la nostra primera cita a la ràdio, un quart de català?
No, no me'n recordo.
Doncs ara la sentiràs.
Un quart de català.
L'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Un quart de català abandona el seu horari tradicional dels divendres
i aquesta temporada s'incorpora al matí de Tarragona Ràdio
cada dimecres després de les 12 del migdia
amb continguts que es posen al corrent de tot allò que passa al voltant de la nostra llengua.
Saludem a Enric Garriga, tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut després del parèntesi de l'estiu.
L'Enric ens ha portat molts temes que els volem comentar,
però abans, si se'n recorden aquells que ens acompanyen habitualment
en l'espai que fem amb col·laboració amb el Col·legi d'Advocats,
se'ns va plantejar un dubte.
Com havíem de dir de les dones que exerceixen el dret?
Advocades o advocadeses?
Com que avui venia l'Enric d'escolta,
doncs no ens hi matem i li preguntem a ell com hem de dir, Enric.
Doncs podeu dir com vulgueu,
perquè les dues paraules són perfectament correctes.
Per favor, però que avorrit que és això!
Quina dona més avorrida,
quin contingut més avorrida.
És avorridíssim, Enric!
Com ens podien escoltar?
Bé, però hem aguantat i ja...
Hem aguantat, eh?
Hem millorat una mica.
El que no sé és com han aguantat els oients.
Avorridíssim.
Pasada, llarga, la introducció.
Sí, però mira, era...
Quin any era, això?
El 2002?
El 2002.
El 2 d'octubre del 2002,
que començava amb la quarta temporada del Guadalajara,
ara estem acabant la desena.
Això era en aquell pis de la Rambla.
Te'n recordes?
Aquell pis de la Rambla.
Me'n recordo del pis de la Rambla.
Allí a prop del Frankfurt, la Cebolla.
La Cebolla.
Es deia la Cebolla, després es va dir la ceba.
Passaven per interior d'un pis a l'altre i es col·laven.
Perquè estaven fent obres.
Estaven fent obres.
Oh, i te'n recordes, Quique, ja que em diu te'n recordes, Jordi.
Sí, la sintonia era una altra.
Era una sintonia que és la que ha durat durant 9 temporades
i aquesta temporada l'hem canviat per la de mi quarta de hora de Masteta.
Aquella sintonia era de Saturnino,
que era el baixista de Giovannotti, un italià molt famós.
Sí, sí, sí.
I, a més a més, aquell pis de la Rambla
era la primera vegada que fèiem el quart de català en dimecres.
Les tres primeres temporades l'havíem estat fent en divendres,
les feia amb el Ricard Laoz, que és el director,
o amb el Carles, que no me'n recordo com es deia, el Carles.
I aquella era la primera vegada que tu i jo feia en el programa.
Va ser la nostra primera cita, doncs.
I no et vas espantar, perquè és pesadíssima aquesta introducció,
no s'acaba mai.
Sí, i a més haver de començar parlant d'advocada i advocades.
A més, amb una consulta lingüística,
que és una cosa que no fem mai aquí.
I que és tontíssima.
Quasi mai ho fem, però bé.
Eren altres temps.
També és cert que, sembla mentida,
però l'any 2002 aquest accés que teníem a traductors
i a correctors de català no hi eren, aleshores.
I el tema d'internet encara no...
Oh, quin moment de recordar.
En aquella època explicava encara el programa
una web lingüística,
perquè en aquella època cada setmana trobàvem webs noves.
Ara van desapareixent.
El que té mèrit és haver aconseguit aguantar
algun oient d'un quart de català després de...
Sí.
Per cert, que ja podem obrir el telèfon, no?
Sí.
Serà l'algun vist d'aquests que has portat.
977-2447-667.
Nosaltres anem fent,
i el primer o la primera que truqui
serà la segona persona,
perquè la primera, ho sento i he estat jo,
de rebre aquest regal de l'Enric Garriga,
un quart de català en 18 moments musicals
de la tria de cançons de la decena temporada.
977-2447-667.
Doncs mira, parlant de cançons,
podríem posar la primera cançó
que vam posar en el nostre programa,
que va ser uns quants anys més tard.
A veure si et sona.
A veure, a veure.
A veure si et sona, això.
De moment no sonarà.
Sí, ja sona, ja sona.
Per pensar que no tinc temps.
Això ja havia passat una mica el temps.
Estàvem a l'any 2006,
a la setena temporada.
Teníem aquella secció que es deia La Qüestió.
Ah, sí.
I com que a vegades no ens trucaven,
ens quedàvem aquí en blanc i feia molt llets.
I vam començar, vam tenir...
I si hi poséssim musiqueta mentre esperem que truquin...
Sí, perquè els silencis a la ràdio són terribles.
Són terribles.
La primera vegada que vam fer això,
posem una cançó mentre truquin,
mentre no truquen,
doncs que no quedi blanca, això.
I la primera cançó va ser aquella
No tinc temps, d'Amazoni,
que acabava de sortir el disc
i que anava molt bé perquè sempre ens passava això,
que sempre se'ns quedava curt el temps,
no podíem el programa.
I pot ser la programa fàcil.
És molt il·lustrativa.
Clar.
Llavors bé, aquesta cançó no era com l'estem sentint avui,
perquè ara la tenim en versió moderna
d'un remix que li han fet al xerramec
que es troba per internet
i que és la versió moderna més dans,
més ballable del xerramec,
del No tinc temps.
Saps quina va ser la segona cançó?
No.
La segona cançó que vam posar
va ser el Mar Parrot.
El Mar Parrot va ser el següent...
Al següent programa ja vam establir la cosa
de posar una cançó...
Ja no et veia deixat allò del seu alter ego,
del xaval de la teca,
que va començar a fer un altre tipus de música.
Doncs llavors posàvem una cançó
per al fons de la música, de la qüestió,
i llavors va dir...
Ai, i si acabem el programa amb una cançó?
Llavors va ser el primer programa
on vam decidir posar sempre una cançó al final,
va ser el següent programa,
que era també el maig del 2006,
i va ser el Mar Parrot
el que va encetar aquesta moda,
de posar una cançó de fons de la qüestió
per si no trucaven,
i acabar sempre amb una cançó.
A veure, Enric,
jo no vull fer-me la víctima,
però possiblement es confirma
que no tenim oients,
perquè ningú truca per aconseguir...
Ah, sí, sí, sí.
Ep, tenim trucada, tenim un lot de productes.
Ah, és l'ot, no és només el disc?
Sí, no, no, i tinc cosetes de dintre.
Té només coses, a mi només m'he donat el disc.
Les altres ja les tens.
Ah, sí, que és la llibreta.
La llibreta.
En fi, que no cal respondre res,
ni contestar res,
només trucar, saludar,
i s'emporten a l'ot aquest regal de fi de temporada
que ha portat l'Enric Garriga.
la música d'Amazoni,
i encara podem recordar un altre moment.
El que passa, jo no sé si tenim aquesta trucada o no,
suposo que ens ho diran ara, no?
No, ja la tenim.
Doncs nosaltres, a fer la nostra feina, Enric.
T'he vingut altres cançons.
Els primers...
Avui hem parlat d'un pòquer de llibres,
vam posar un repòquer rasos
a aquella primera tirada final de la temporada
vam començar a posar cançons,
vam posar primer el Mazoni,
després vam posar el Marc Parrot
amb el disc Mentider que acabava de sortir,
el següent va ser Roger Mas
amb el Mística Domèstica,
que també havia sortit de llavors,
vam posar sempre un parell de cançons,
una de fons de la qüestió
i una altra per acabar el programa,
el següent va ser Antonia Font
amb el Batiscafó Gatiusques,
que havia sortit aleshores,
i l'últim que vam posar de final d'aquella temporada
va ser l'Albert Plà amb la cançó Pipí.
Diu que ens truquen, diu que ens truquen.
Doncs tu mateix, Enric.
Hola, bon dia, què tal?
Hola, bon dia.
Hola, com et dius?
Pilar Castro.
Pilar què?
Castro.
Pilar Castro, doncs saps que acabes de guanyar un premi?
Sí, per això truca't.
Estic escoltant.
Potser és que et truca per saludar-te només.
Pilar, que ens escolta sovint?
Sí.
Doncs amb el lot de productes que t'ha tocat avui de premi
per celebrar aquesta secció efímera de
Te'n recordes, Ioli? Te'n recordes, Pilar?
Tens un disc amb 18 cançons que he seleccionat jo
amb el meu criteri personal i amb el d'un amic que es diu
DJ Ricky Town que m'ajuda amb aquestes coses
i hem fet un max mix de les cançons que ens ha donat la gana
de les 30 o 40 que hem posat durant la temporada.
Et faig xipilar una petita relació dels grups, ja...
No, no, t'ho dic, perquè rosques i cargols, il·luminacions, la vida, aurora,
el mar Capucheta, els orfes d'Occident, la mosca...
Has posat una mica de hip-hop o rap o alguna cosa?
Sí, també, també.
També? Molt bé.
Estàs llegint els títols de les cançons.
Ah, no, és veritat.
Ah, no, que són els boletaires de l'Emporda, els herois de Catalunya...
En fi, que el disc el tens aquí amb altres productes d'un quart de català,
Gentilesa, d'Enric Garriga, eh?
La llibreta dels voluntaris, un, com que ve l'estiu,
una llibreta d'aquelles d'entreteniments i mots encrevats en català,
uns punts de llibre, per si llegeixes llibres ara,
aquests quatre llibres que hem dit, doncs quatre punts de llibre,
un per cada llibre, i alguna coseta que m'oblido,
però estan tots aquí amb una bossa de voluntariat per la llengua.
Per a tu, Pilar.
Molt bé, Pilar, moltíssimes gràcies, eh?
A més, va bé perquè soc voluntària de la llengua, vull dir que...
Ah, ets voluntària, que tens parella ja fa temps, o què?
Sí, sí, tinc una parella.
I què tal és?
Tinc una parella molt maca.
Noi, noia, d'on és?
Una noia.
Una noia.
De fet, la gent que, suposo, em tira la mateixa a mi mateixa, no?
Però la gent que s'apunta amb això, normalment és molt maca, no?
La veritat és que el contacte que hem tingut nosaltres
amb parelles lingüístiques que han vingut a la ràdio,
la veritat que sí, i a tu que et coneixem com a oient,
doncs també, clar que sí, només faltaria.
També, no? Què hem de dir?
D'on s'ho mereix, la Pilar, per ser oient del matí de Tarragona Ràdio,
la seva paciència, per ser oient d'un quart de català
i perquè també ha decidit ser voluntària per la llengua.
Gràcies, Pilar.
Fins mentre, eh?
Molt bon dia.
A Valtros.
Adéu-siau.
Gràcies, Pilar.
Hem de començar a dir adeu.
Sí, començem.
Me'n fa gràcia perquè ell crea la secció,
ell la posa aquí sense consultar ningú,
ell fa el disc de regalar.
És com una navalla suïssa, Enrique Riga,
ho pot fer tot, té de tot.
Tot no.
Sense el tècnic de això, què faríem?
D'acord.
I sense tu, què faríem?
D'acord.
Jo soc prescindible, però vosaltres no.
El nostre primer comiat...
Jo sé què li ha passat a aquest noi, però ja està simpàtic.
En tots aquests anys, repassant això...
T'ha tratat la cosa tendra.
En el fons, en el fons, l'opressiu.
I mira, en tots aquests anys d'un quart de català,
hem canviat moltes coses,
però hi ha una que no hem canviat gaire mai.
Quina?
I és el nostre comiat típic, ja veuràs.
Ara.
Molt bé, doncs una eina molt útil, sens dubte,
Enric Engarriga, tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Benvingut després de l'estiu.
Gràcies per acompanyar-nos i ens retrobem el proper dimecres.
Dimecres més.
Adéu-siau.
És veritat, sempre has acabat.
Gràcies, dimecres més.
És una fórmula que m'agrada.
Que bonic, eh?
Sort que aquesta secció només té tres capítols.
Si no acabaríem sentimentals i plorant, i seria horrible.
No, és que la gràcia del bo, si és breu, millor.
Molt bé, doncs...
I per acabar, no tinc res més a dir.
Sí que has de dir, dimecres més.
No, sí, res més és el títol de la cançó de Lexus que tanquem el programa.
I dimecres més.
Gràcies, Enric.
Bona setmana.
No m'han dit res més, no vull escoltar-te.
Amb les orelles, les mentides em maten.
No m'han dit mai més a sol, pas a vegades.
Les banyes al front, quizé no la taurada.
No puc quedar-me aquí, potser fugint seré feliç.
Vull trobar un nou camí, tan sols poder pensar en mi.
Però vull al meu costat, tenim les mans creuades.
No m'han dit res més, no vull escoltar-te.
Aclamant les orelles, les mentides em maten.
No m'han dit mai més, ja són massa vegades.
Amb les banyes al front, fins amunt la taurada.
No puc passar la nit, tampoc regar el teu jardí.
Passar el dia a fingir que és amor si s'extingir.
El foc no està cremant, les brases apagades.
L'ombra va caminant, fugint a mi enganxada.
Puc creuar tot una marçalada.
i poder sonar damunt un riu de mi.
No m'han dit res més, no vull escoltar-te.
Amb les orelles, les mentides em maten.
No m'han dit mai més, ja són massa vegades.
Amb les banyes al front, fins amunt la taurada.
No m'han dit res més, no vull escoltar-te.