Núria Palaí, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Jo diria que en aquests dos anys que portem dos estius,
que portem fent la volta al món en 30 dies,
mai havíem viatjat a Croàcia.
I em sorprèn perquè allò mirant una miqueta informació,
dic com és possible que jo o qualsevol altra persona
no hagi estat mai a Croàcia?
Jo crec que és que el tenim a prop,
encara portem molt l'astre d'aquest país que fa 20 anys ja estaven en guerra,
això no ho oblidem, el 92 ja estaven en guerra.
Llavors tots ens fa una mica de por anar a un país
on a l'altre tenim el d'allò que estan en guerra encara
per al nostre subconscient,
i és un dels grans descobriments que tenim molt a prop,
que resulta relativament econòmic i que no ho fem.
Jo t'he de reconèixer que quan he començat a moure'm a través d'internet per Croàcia,
els noms de les grans ciutats i grans capitals
em feien referència a aquest conflicte bèl·lic dels Balcans.
Llegia la ciutat Split,
era allà on totes les ONGs es concentraven per portar el material humanitari.
És un contrast extraordinari,
aquest record tan recent d'una de les guerres més terribles del segle XX,
i aquests paisatges per l'Adrià Tica,
en un país que sembla que ho té absolutament tot.
Sí, a més dóna una mica la sensació,
almenys a mi el que em donava,
és que a Drobòmnic, Patrimoni de la Humanitat,
no hi ha cap mena de seqüela de la guerra.
No es veu res?
No es veu absolutament res.
Allà la Unió Europea, l'UNESCO,
hi han abocat calés a saco per reconstruir-ho,
però el que sí que jo crec,
que si mires una mica el que queda és la seqüela humana.
Tu, a nivell d'edificis, a nivell de...
Com no sigui molt a l'interior,
no veus absolutament cap rastre de la guerra,
el que sí que jo penso és que la gent sí que la porta,
i una paisat interior que sí que la porta.
Jo veia xiquets de 17-18 anys
i pensava, aquests nanos, tenen l'edat d'un meu fillol,
van néixer en guerra,
o eren molt petits que van estar patint una guerra.
I això sí que una mica, si vols pensar i ho veus,
si no, doncs és un país completament,
fins i tot m'atreviria a dir europeu.
La fesomia del país pot canviar,
però la seva ànima, que seria la seva gent, no.
I és que no oblidem que els tribunals internacionals
encara s'estan jutjant crims de guerra,
de la Guerra dels Balcans.
Sí, a mi em va cridar l'atenció
en un dels palaus que hi ha a Drobòmnic,
que hi ha tota una sala dedicada a l'exèrcit de Drobòmnic.
I hi ha les fotos de tots els homes
que van morir a la guerra.
Hi ha un altre apartat on es veuen tots els edificis,
allò, el antes i el després i el ara, no.
O sigui, com eren abans, com van quedar per la guerra
i com van quedar, com estan ara restaurats.
Jo vaig fer-me una pregunta, no,
dius, no van morir dones, no van morir nens,
només hi havia fotos dels soldats, dels homes.
I no es tenia en compte la població civil
a l'hora de valorar la guerra.
Per cert, que la música que ens ambienta avui
és justament música de Croàcia
i amb tots els respectes del món.
A mi em sembla una mica festival d'Eurovisió.
Sí, sí, sí.
D'aquestes dels països de l'est
que arriben als festivals d'Eurovisió.
Jo estic segura que ho és.
Sí, sí, segurament ho sigui.
A veure, és una qüestió, una part de la història
que fins i tot, si us acosteu a pàgines institucionals
de Croàcia, la ignoren bastant.
És a dir, exalten, lògicament,
i amb tot el dret del món,
que un dels grans viatgers, Marco Polo,
és originari d'aquest país.
Exalten una cosa que a mi em sembla impressionant,
que en un territori relativament petit,
com és Croàcia, hi hagi absolutament de tot.
Paisatge, gastronomia, cultura, història, mar, muntanyes...
És com una concentració de bellesa, no?
Sí, sí, sí.
Jo crec que hi ha dues, tres Croàcies diferents.
Una que és la interior i tota la zona de Zàgreb,
que jo aquesta no vaig tindre temps de fer-la,
la tinc pendent per fer alguna vegada.
Tota la part del que seria la península d'Ístria
i tota la costa.
I jo crec que un altre viatge és tot el tema d'illes.
Per tant, trobem des de parts naturals,
com els de Plip, que són espectaculars.
Diuen que són dels que estan millor conservats de tota Europa.
Sí, a més, n'hauríem d'aprendre molt de com els tenen muntats.
És impressionant.
Tu arribes a la porta, et pujan en un tren,
primer et miren i et diuen a veure quina pinta tens,
i et diuen tu pots fer el recorregut,
el D o el F o el D, una mica...
Ah, sí?
Sí, sí.
I si et veuen allò més gran
o que estàs una mica més fotut físicament,
et diuen tu aquest, que és més curtet,
sinó l'altre.
Et van distribuint,
et pujan en un tren fins a dalt de tot,
d'uns llacs impressionants,
i a partir d'aquí està tot completament marcat.
És que no pot sortir,
encara que vulguis, no surts d'aquell recorregut,
perquè tot va marcat
amb unes passarel·les de fusta per sobre dels llacs,
amb uns d'allò,
trobes en un moment donat,
quan ja has caminat una estona,
un barco que et traspassa a l'altra banda del llac,
trobes quan ells calculen
que ja has caminat un parell d'hores,
trobes allà una espècie de merendero
perquè puguis fer un pícnic,
està molt ben conservat i molt ben muntat,
i la gent és molt respectuosa.
És una altra manera d'entendre l'entorn natural.
Hi ha els parcs naturals,
el que deies, les illes,
és capítol a banda,
perquè hi ha centenars.
Milers.
Milers d'andillers.
Milers, milers.
N'hi ha de més grans,
n'hi ha de més petites.
Més que com la Polinèsia.
Sí, i a més es pot fer un viatge a Croàcia de les illes,
saltant d'illa a illa,
perquè estan totes molt ben comunicades per vaixells.
Centrem-se a dos,
perquè tot i que hem dit que és un país petit,
em penso que tenim molt i molt a visitar,
seguint una mica les passes que va fer la Núria
en el seu viatge a Croàcia.
A veure, Núria, com em vas plantejar?
Diu, me'n vaig a Croàcia,
és com dir, me'n vaig a Anglaterra?
És a dir, has d'anar a alguna cosa enlloc concret
i has de tenir un objectiu més o menys marcat, no?
Doncs com moltes vegades es viatge a última hora,
entrant a internet i buscant el billet econòmic
d'un lloc que et cridi l'atenció.
Molt econòmic?
Estem parlant que ha comprat d'avui per demà passat pràcticament
i potser és exagerar, potser era avui per demà.
Et pot sortir per uns 300 euros des de Barcelona,
si no m'equivoco, us volen acabar directe.
També trobaríem algun xàrter,
però uns 300 euros amb tasses i tot et pot sortir.
Anada i tornada?
Sí, amb temporada alta.
Estem parlant en ple agost.
Home, doncs ja comencem bé.
Ja no és un destí tan a vegades inabastable,
com alguns que ens expliquen a alguns convidats.
El tema dels hotels,
estar tallant, funciona el turisme rural,
funciona l'hotel, la cosa més organitzada, menys...
Bet and breakfast per tot arreu.
Ah, sí?
Sí, tothom...
Nosaltres quedem abans, no?, de la guerra.
Tothom té unes cases que en el seu moment,
per estructura de país, eren força grans.
Després de la guerra hi ha unes necessitats
i tothom habilita el graig, un apartament,
una espècie de...
la part d'una casa, una ala que li sobra una mica,
ho habilita per fer, doncs, un petit estudi
i trobes bet and breakfast per tot arreu.
I amb un bon nivell de qualitat?
Molt ben cuidats, molt nets, amb nivell de qualitat.
És el que tu vas fer, bet and breakfast?
I econòmic, sí, pràcticament tot arreu he fet bet and breakfast.
I una miqueta anaves, diguem-ne, improvisant
a mesura que seguies la teva ruta, reserva prèvia?
Jo soc dels que viatjo improvisant, totalment,
perquè m'agrada allà on estic veure què faig
i anar improvisant.
El que faig normalment és, d'un dia per l'altre,
doncs entres, actualment trobes internet
absolutament a tot arreu,
entres en qualsevol cafè d'aquests cibercafès
o on estiguis.
Moltes cases d'aquestes bet and breakfast te n'oferien
i dius, doncs, demà aniré fins a tal lloc,
jo em mou amb cotxe normalment pels llocs,
demà aniré fins allà,
entres en qualsevol pàgina i busques un allotjament.
Clar, la Núria es mou amb cotxe
perquè ella és la delgada de transport d'UGT.
Jo ho sé, ho té molt per l'am.
Home, no, doncs llavors potser hauria d'utilitzar
transport públic, eh?
No, però en aquests casos, escolta, quan vas pel món
també t'adaptes una miqueta al que trobes que és més convenient.
Per tant, tu ja tenies clar,
bitllet d'avió, arribes a l'aeroport,
diguem que l'allotjament ja l'aniré buscant,
tot i que és un punt d'atracció turístic,
no d'ara, sinó que tradicionalment,
a més, era un dels llocs de turisme,
de l'aristocràcia europea.
No sé si és un lloc on hi ha molta gent,
vull dir, on trobes tipus Benidorm,
no entens, fent una caricatura.
No trobaràs molta gent
a tot arreu,
llocs, perquè Drobòmnic
és un lloc que sí que ja està més,
és més conegut
i la gent hi va més, però hem de pensar
que estem molt a prop d'Itàlia.
Estem molt a prop d'Itàlia, llavors
és un dels llocs d'estiuveig dels italians
per excel·lència. Pràcticament
no trobes,
vas trobar en algun alemany,
ho tenen a prop, tenen tots aquests, clar,
que ho tenen a propet, eh?
Vas trobant alemanys,
però després, pràcticament,
de gent d'aquí,
em trobes...
Em sap que fins al seteu o el vuit de dia
no vaig trobar cap català per allà,
allò dius, ostres, no en trobava, no?
Vas trobant gent,
però no és un turisme massificat.
Tu arribes a Drobòmnic,
que és la...
arribes allà a l'aeroport,
i des d'allà ja llogues un cotxe?
No, des d'allà el primer dia vaig...
Com que la primera parada
la volia fer a Drobòmnic
i estar-hi un parell de dies,
per dintre d'una capital
és absurd tindre cotxe,
llavors des d'allà agafar un autobús
fins a la ciutat,
tenia allà un bet and break
que havia reservat des d'aquí,
em vaig instal·lar
i em vaig moure un parell de dies
amb transport públic.
I bé, funciona bé.
I per si ja anem, doncs...
Sí, sí, a més,
és qüestió abans de marxar,
fins i tot si ho fas un parell de dies abans,
fer una incursió amb revistes
d'aquestes de viatges o amb guies
i buscar aquelles petites coses, no?
De que si compres els bitllets de l'autobús
al quiosc són més baratos
que si els compres directament a dintre
o si en compres cinc,
te'n són un de gratis.
Llavors, amb aquestes coses,
doncs et vas movent per la ciutat.
Transport públic molt eficient,
que n'hi ha moltíssim
i sense cap mena de problema per dintre.
Estàs un parell de dies a la capital,
visites algunes coses,
les més significatives,
perquè és un temps reduït
i suposo que et perds
per algun que altre carrer, no?
Sí, sí, sí,
però jo també soc d'aquells
que més que veure moltes coses
m'agrada amarar-me de l'ambient,
de la gent.
Jo penso que
també pots anar a visitar
doncs tal església,
però si a la placeta del davant
de tal església
hi ha una terrassa
amb dos pintors
que estan pintant
i que estàs la merda bé
fent una cerveseta
i escoltant la gent,
a mi m'agrada sentir
les veus de la gent,
les entonacions,
doncs moltes vegades opto
que per més que per veure molta cosa
doncs
veure la gent
i els ambients.
El tema
comunicar-te
anglès
com a idioma internacional,
el dominen,
no el dominen?
És que
estem parlant d'un país
que
d'un
fa només 20 anys
eren 4,
llavors
ells parlen
croata
però la televisió
croata
no té
no té mitjans
i tret de les notícies
absolutament tot
és en anglès subtitulat.
Que en dius?
Llavors
qualsevol persona
fins i tot
aquí tu ara
surts al carrer
i et trobes algú
ja no de 70 anys
et trobes algú
de 30
i li parles en anglès
i et fa cara allò
de ui ui ui
i vagi a poc a poc
i no vol dir.
Després parlen
de colonialisme idiomàtic
i déu-n'hi-do eh?
I en canvi allà
doncs qualsevol senyora
de 70 anys
només de veure
la telenovela
o només de veure
una pel·lícula
doncs si més no
en un anglès
no allò
el qual ens va molt bé
a nosaltres
que no tinguin gaire accent
i que no es compliquin gaire
t'entén absolutament tothom.
Per tant
cap problema de comunicació
no
jo m'imagino
que com a tot el món
les persones que viuen
en les grans capitals
les persones que viuen
en ciutats petites
o en l'àmbit rural
diguem-ne
que el tracte
el caràcter
marca caràcter
imprimeix més enllà
del que és la cultura del país
en aquest sentit
a la capital
el tracte amb la gent
com són els croats?
estem generalitzant
que caurem en els tòpics
segur
però
el tret fonamental
quin seria?
Jo crec que són molt servicials
i una mica amb això
Amables
Sí
i ells a més es veuen
estan com molt agraïts
que hi vagis
de sentir-se
un país normal
i
saben que la seva font
d'ingressos
bàsica
és el
el turisme
llavors
no és allò
aquell
piloteig
allò
aquell servicialisme
servicialisme
aquell que a vegades
trobes en algun país
de Sud-amèrica
que dius
mare de Déu
no cal que d'allò
sinó que és molt més
jo recordo un dia
que em vaig perdre
i que no trobava
l'allotjament
i no havia d'arribar
i al final
una senyora
va fer unes quantes trucades
em va dir
mira ja arribaràs així
no ho trobava
vaig tornar
era molt tard
a la nit
i vaig dir
mira és que no ho trobo
i la senyora
em va enviar al Madrid
li va dir
el seu marit
tu nen
treu-te les pantunfles
agafa el cotxe
i acompanya aquesta xica
que a nosaltres això
doncs ens costaria molt
de fer-ho
no ho fem
cal que mencem tornat
no
no ho fem
i en canvi
jo crec que són amables
però també són bastant
recelosos
un parell de dies
per impregnar-te mínimament
d'aquest ambient urbà
de Croàcia
i decideixes anar cap a won
perquè és allò de la pregunta
mar o muntanya
què faig
davant d'aquestes possibilitats
que em dóna el país
jo primer vaig fer una cosa
que em venia molt de gust
que era fer una petita incursió
de dos dies
a Kosobo
perquè també és d'aquells
a Kosobo
perdó
perdó no
a Montenegro
Montenegro
és que ara he anat
a fer un sal
això com les àvies
nena ja són ganes
d'anar a buscar el perill
no?
no no
tenia ganes de Montenegro
perquè és d'aquells llocs
que dius
ningú ha estat a Montenegro
és que
sempre s'ha dit
que és molt bonic
Montenegro
és impressionant
els dos dies
que hi vaig estar
vaig fer un trosset de costa
és impressionant
és d'aquells llocs
que els poses a la llista
i dius
torno
cada any si puc
quan puc
i vaig fer un parell de dies
per Montenegro
i després
vaig enfilar
tota la línia
de costa
i vaig anar
pujant fins a
fins a Split
que vaig fer la primera parada
amb coses així
divertides
com que
és una franja
molt estreta
de Drobòmnic
cap amunt
és una franja
molt estreta
que hi ha una carretera
perquè no passa autopista
que no pots anar
més de 60
són uns 200 i escaig
quilòmetres
plens de tombs
molt de tràfic
que tarda 6 o 7 hores
a fer-la
però el paisatge
és impressionant
i a mig del camí
entre Drobòmnic
i Split
doncs et trobes
una duana
i allò és Bòsnia
i estàs 15 quilòmetres
que estàs per Bòsnia
i és que doncs
amb els tractats
i els acords
que van fer
van decidir
donar una sortida
al mar a Bòsnia
i estàs durant 15 quilòmetres
transitant per Bòsnia
que no té cap mena de sentit
aquell
i d'aquelles coses
que quan passen
en canvi de moneda
i en canvi de tot
quan passen 40 anys
per què passa això?
escolti
és que quan estàs signant
els tractats
potser és que hauríem
de filar una miqueta
més prim
segurament
en fi
no és el tema
que ens ocupa
però és curiós això
i es nota
no només el canvi
diguem-ne
administratiu
moneda
etc
es nota alguna cosa més
que estàs a Bòsnia
i no a Croàcia
no
veus
no
i només puc parlar
d'aquesta franja
de 15 quilòmetres
que hi vaig parar
allò
encara vaig fer bromes
de dir
si pares a fer benzina
i al lavabo
i a comprar-te una xocolatina
es considera
que has estat a Bòsnia
veritablement
és una franja
que no pots valorar
de si és diferent o no
així com Montenegro
per exemple
sí que et diré
que la gent físicament
és diferent
té un altre aspecte
sí
són molt més
agitanats
són molt més
defaccions
molt més dures
amb el parlar
es nota molt el canvi
la lletra
el color de la pell
el color de la pell
escriuen en cirílic
en canvi
Croàcia no
és una part
d'Europa
realment singular
molt heterogènia
continues
arribes a Split
i allà què fas?
doncs el primer
que faig
és després de buscar
l'allotjament
dius vas a donar amb tu
a veure què és
això que
que tenen aquesta gent
i la primera sorpresa
és que quan vaig arribar
al lloc més turístic
doncs hi havia un parell
d'armats
que jo em vaig pensar
que era la Setmana Santa
armats
igual que els que trobem
aquí la setmana Santa
sí sí
igual que
que ens trobem aquí
per Setmana Santa
allà
fins i tot allò dius
ostres
on he arribat
i ho tenen per ambientar
doncs
el que pugui ser
la part més turística
doncs tenen tot
els guies
o la gent que tenen
els uixers
van vestits d'armats
però igual que aquí
amb allò
amb l'escombra al cap
amb la llança
i dius
amb aquesta calor
sí que van fresquets
però és amb aquell casc
i així
doncs
és una cosa divertida
que dius
però
vaig fer unes quantes fotos
i vaig enviar
algun dels meus amics
que estan als armats
i mirant
us he trobat
per Croàcia
aquí els vostres
clònics
i allà d'Esplit
tampoc és
és una ciutat
molt turística
sí
jo fins llavors
Esplit només m'havia sonat
per l'equip de Waterpolo
no em sonava absolutament
res Esplit
a part d'això
que dèiem
que era punt
de concentració
de les ONGs
i que hi havia
un equip de Waterpolo
és una ciutat
allò de costa
amb un passeig marítim
impressionant
on es menja
molt bé
amb una part
doncs
amb tot el que és
el palau
del senyor aquell
que és impossible de dir
però que sona
com a dioclefano
o una cosa així
que turísticament
doncs
et dona
però jo crec que
Croàcia
té moltíssim patrimoni
té grans parts
que són patrimoni
de la humanitat
i monuments
i catedrals
però crec que més que res
l'encant medieval
que tenen
pràcticament
tots els pobles
absolutament tots
tots tenen un castell
preciós
un ambient
allò de pins
a sobre de l'aigua
és bastant
impressionant
i encara els hi falta
molt
moltíssim
per
tindre el patrimoni
com nosaltres entenem
que s'ha de tindre
cuidat
de totes
han anat acumulant
moltíssima història
i la història
també fa
acumula
com a les cases
que acumules
amb els endresos
aquí no no
aquí acumules patrimoni
i monuments
però fins i tot
allò que fins i tot
per mi que soc una fumadora
d'aquestes
que em costa estar
sense fumar
fins i tot
t'emprenya una mica
arribar
a un palau
i veure que
tothom està fumant a dins
però que el primer
és el vigilant
que és impensable
que fa servir
mira que aquí
les normes
a vegades
no es costa
que seguir-les
però aquí és impensable
tu arribes
i arribes
a un palau
i veus que el vigilant
està fent servir
de cendrer
doncs un got de plata
o d'or
o que està fent servir
una pica baptismal
i que està plena
de culilles
i a tu t'emprenya
país no apte
pels amants de la història
i els museus
no hi aneu
que tindreu un gran disgust
i els falta molt
i els falta molt
de senyalització
de musealitzar
de fer museu
el patrimoni
que tenen
en tenen molt
però no el tenen
suficientment cuidat
com nosaltres
entendríem
i et trobes aquestes coses
doncs que tothom
fuma a tot arreu
que no tenen cap mena
de cura
amb les coses
que dius aquí
ara que hem tingut
aquests problemes
al portal del Roser
doncs allà
és que et deuen
tindre un cada 10 minuts
perquè és impossible
que no tinguin accidents
amb la manera
com no tenen cura
del patrimoni
Potser com que entenen tant
de bona esforça
de no vindre d'aquí
Sí, no ens riu d'aquí
En fi, bromes
amb la gastronomia
Núria
que és fonamental
quan anem a algun país
jo he llegit
que hi ha
de les coses més conegudes
del Culent d'Eslabònia
que ve a ser
com un xurís
Sí, sí
Sí, és com un
L'has tastat?
No perquè no vull fer aquesta zona
però en trobes
per altres
per altres
Els escamarlans
també diuen que són molt bons
El peix
Les ostres
Molt fresc
i molt bo
És el peix de l'Adriàti
que és molt famós
Sí, sí
A més a qualsevol lloc
pots fer allò simpàtic
d'anar a la barca
que arriba al vespre
i triar-te el peix
de torn que t'agrada
i el senyor mateix et diu
no, però jo tinc un conveni
amb tal
amb tal o amb tal altre
doncs restaurant
i el senyor mateix et dona el peix
i et diu
ves allà que te'l faran
Això és fantàstic
Vas allà
i li dius al senyor
escolti, m'ha enviat el de la barca
que no m'ha cobrat res
i m'ha donat un peix aquí
amb una galleda
i el senyor
doncs te'l fa
i llavors t'ho cobra ell
i dius
si ja s'han posat d'acord
doncs igual és el gendre
o el collat
és un circuit molt bo
i la manera de menjar peix
en condicions
sí, sí, molt bo
i formatges
jo que soc com una mica ratolí
formatges impressionants
jo crec que em vaig tirar
12 dies
menjant formatge
com una descosida
tot el dia
moltes fruites
moltes verdures
és mediterrani
per tant la dieta
és molt bona
podem menjar bé
hi ha un preu raonable
segurament
sí, a més
una de les coses
que a mi em va quedar l'atenció
és que els preus
del supermercat
no es corresponen
ni en els dels restaurants
més cars
més econòmics
el preu del supermer
era pràcticament igual
que aquí
o més car
i en canvi
els restaurants
eren molt econòmics
allò que no ho entens
és una mica contradictori
sí, sí
justament és per aquesta cosa
de treure el turisme
que tenen
sí, sí
no t'ho sabries
jo no hi vaig trobar
una explicació lògica
també mengem molt
per influència italiana
molta pizza
molt risotto
però que dius
jo recordo
cada dia
per esmorzar
això que a mi m'agrada
molt el formatge
menjar unes plastes
impressionants
enormes
que eren com una espècie
de pasta
filo
farcida
d'un formatge
que ja és molt conegut
que és una mica saladet
i un tallat
o un cafè amb llet
tallats no d'allò
i em costava
encara no
dos euros
què dius ara
i allò que deies
amb aquest esmorzar
ja quasi no dino
o ja
i en canvi
quan anaves al súper
el preu era
com el d'aquí
o més elevat
i llavors
era allò que no acabes
d'entendre ben bé
perquè o podies fer
doncs sopar un dia
això de peix
a la brasa
amb una bona amanida
i unes postres
allò
d'influència italiana
moltes vegades
o així
un bon gelat
o així
i et costava
15-16-18 euros
i dius
i aquí això
no ens passa
per tant
clars
m'estàs parlant
del bitllet
d'avió
d'una última hora
uns 300 euros
anar i tornar
un bet-en-break
fas endrecedet
i bé
et podies sortir
a dormir
a esmorzar
per 20-25
15-30
no més
doncs no fem
córrer la veu
que no canviï
perquè escolta
Croàcia
sembla un dels destins
realment bons
és un destí
relativament econòmic
més econòmic
que aquí
amb això
jo crec que
el desplaçament
la benzina
per exemple
està igual de preu
que aquí
els allotjaments
i el menjar
és econòmic
i després
a l'hora
d'anar
a comprar
un jersei
i ho aportar
o anar a buscar
un souvenir
que també
si algú té ganes
de muntar un negoci
doncs que hi vagi
que aquella gent
encara el tema souvenir
no el tenen gaire
no el tenen gaire treballat
no costa saber
per què portes
i no el tenen gaire desenvolupat
doncs tot això
doncs és preu d'aquí
i en canvi
el que són àpats
i el que pugui ser
el dormir
i el desplaçament
de la vitllet d'avió
és relativament econòmic
que és el fonamental
quan viatges
tenir un lloc
on dormir
dignament
menjar bé
i la resta
doncs deixar-te emportar
per l'ambient
i la història del país
sí
quants dies hi vas estar?
dotze
però pel que veig
molt intensiu
sí
però en van faltar
uns quants
queda la zona de Zagreb
i fer una bona trillada
d'illes
que no vaig tindre temps
tret d'alguna molt puntual
que vaig anar
no vaig tindre temps
de fer illes
per tant la idea
Núria
és tornar
quan puguis
mai es coneix
un país del tot
sí
de fet hi volia tornar
aquest any
el que passa
és que
m'han dit que enguany
te'n vas més lluny
sí
però molt lluny
te'n vas en guany de viatge
no?
sí
aquest any
tenia ganes
d'anar a fer anys
a l'Àfrica Negra
i aquest any
allò
una nit d'aquestes
que potser
estàs relaxat
i portes unes quantes
cervesetes
de més
allò
va fem Àfrica Negra
ara fem Àfrica Negra
no ens vam animar
i ens anem cap
a l'Àfrica Negra
i fas el pas
i feia el pas
d'anar a l'Àfrica Negra
i per tant
doncs
ajorno
a fer el seguiment
d'una ruta
per Croàcia
més
més treballada
avisa quan vagis
a Croàcia
perquè potser
obrim-me així
com una mica
de cosa
a la ràdio
i venim amb tu
sí
jo crec que
jo vaig estar a punt
d'aquest any
enviar-hi els meus pas
els tiets
els amics
i anar-los a fer de guia
a canvi
que m'ho paguessin
vaig pensar
és un bon negoci
perquè m'havia encantat
i la part de la província
d'Ístria
que hi ha
pobles impressionants
fins i tot
hi ha Pula
que té un anfiteatre
que és el segon
més gran després de Roma
i que aquí no el coneixem
aquí no tenim ni idea
que existeixi
aquell anfiteatre
i és impressionant
per tant
jo volia anar-hi a fer de guia
o sigui
que no em costaria res
si fer una expedició
jo m'hi apunto
doncs jo
ja com que tinc
les teves dades
el dia que decideix
anar a Croàcia
doncs t'asseguro
que et convidaré
a que vinguis
amb nosaltres
Núria
dius que el tema
del souvenir
del record
no està gaire desenvolupat
per tant
alguna cosa
hauries de portar
no tangible
què et vas endur
de Croàcia?
Què em vaig endur
de Croàcia?
si parlem
de no tangible
és la sensació
que el Mediterrani
és tot un
que jo
que a vegades
agafo
i allò que fas
llista de països
que he estat
no que conec
dius
vinga una trentena
i agafes
dius
a quins tornaries
i sempre
em surten
els mediterranis
o sigui
que la sensació
aquesta
que el Mediterrani
ho neix
que és igual
que estiguis
a Croàcia
que a Grècia
que al Marroc
que tots som un
estàs a casa
aquí també
aquí també
quan menys
estàs a casa
ja ho saps
Núria Palahir
que és la delegada
de transport
del sindicat
Tuget
t'agraïm moltíssim
que hagis vingut
avui
a fer aquest tomet
que no tan volta
al món
perquè només són
30 dies
com els 12
que vas estar tu
a Croàcia
quan tornis
d'Àfrica
l'estiu vinent
ens explicaràs
l'experiència africana
i tant
si som aquí
esclar que espero que sí
home esperem que sí
moltíssimes gràcies
Núria i bon estiu
a vosaltres
Adéu-siau
Adéu-siau