Sous-titrage Société Radio-Canada
És una evolució que estan fent molts exfumadors, ja, no sé si els podem dir exfumadors o persones que estan en aquest procés d'abandonar el tabac, a través del programa Tasta, Tasta la vida sense fum, una iniciativa que es va obrir l'any passat, aquesta és la segona edició promoguda per l'Associació de Professionals per la Prevenció i el Tractament del Tabaquisme del Camp de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de la Ciutat i la col·laboració d'aquesta casa Tarragona Ràdio.
On raó la nostra col·laboració? Doncs anar convidant, i sempre ens diuen que sí, es magnifica, els diferents professionals que dia rere dia treballen donant suport i assistència a tots aquells i aquelles que han decidit abandonar el tabac.
Se suposa que avui, si som 9 de juny, ja els fumadors i fumadores fan 9 dies que no tasten ni una cigarreta. Això ho comprovarem perquè puguin participar en el sorteig del viatge a Tunísia del dia 30.
I segur que estan experimentant moltíssimes sensacions, uns més que d'altres, només cal recordar el nostre company Josep Sunyer que cada dia, abans d'acabar el programa, ens dona el parte i ell sembla que ho porta bé, però hi ha de tot.
Una de les grans preocupacions quan algú es planteja deixar de fumar és allò dels quilos i sobretot les dones, i d'això hi entén i molt la nostra convidada d'avui, que és Mercè Fortín, infermera del CAP Jaume I.
Mercè, molt bon dia. Bon dia. Benvinguda, és el segon any que la Mercè ens acompanya, i avui ve a parlar-nos d'aquest aspecte de l'increment de pes, de l'exercici, de la dieta, i que bé, que també, afortunadament, en el camp del tabac s'estan fent moltíssimes investigacions que confirmen algunes hipòtesis, que ara sí que es veu que pot haver-hi un augment de pes.
Però anem a pams, eh? Anem a pams, i a banda de tots els estudis, la Mercè el que té és molta experiència en tabaquisme, en consulta, en programes de prevenció, no?
Bé, sí, ja porto uns anys treballant amb el tabaquisme, dintre de la consulta d'atenció primària, i bé, la gent t'enriqueix molt amb les seves experiències, i és com una mica un feedback, no?
Prenem de les experiències de la gent.
I una de les recances més importants, i jo tinc entès que sobretot els homes també, però les dones és m'engreixaré, i una certesa és que hi ha un percentatge, lògicament, aquí anem sempre amb la veritat pel davant, eh?
Hi ha una certesa que, evidentment, hi ha moltes persones que nosaltres coneixem que han deixat de fumar i s'han engreixat, uns i unes més que d'altres, però una miqueta d'augment de pes sempre hi ha.
Sí, sí, sí, a veure, els experts ens diuen que sí que hi ha realment un augment de pes, i que sembla ser que hi ha un tipus de gent, com poden ser les dones, menors de 55 anys,
i altra gent que en aquest moment, doncs, bé, són gent amb raça negra i tal, llavors, aquesta gent, a veure, jo crec que és fàcil solucionable, no?
Vull dir, què podríem fer? Vull dir, en principi, una dieta equilibrada. Sí dir que, a part de fer la dieta equilibrada, sí que és veritat que, com que augmenta el nivell olfatiu i el nivell gustatiu,
la gent té més gana, troba més gust, i això fa que, de vegades...
Tot ho trobes bon, en aquest moment, eh? Tot ho trobes bon, això, eh? I que augmenti de pes.
També una altra de les coses que s'ha vist en els estudis últimament és que, per una modificació en els processos termorreguladors que provoca la mancança de la nicotina,
fa que es dipositin més les substàncies grassen a l'organisme. Això és veritat.
Vull dir que és fàcil, per almenys el que podem fer és, a dintre de la dieta, una dieta equilibrada.
Què vol dir, quan parlem d'una dieta equilibrada? No fa falta fer greus esforços.
No cal fer un règim. Un règim estricte, sinó baixar els greixos.
Què vol dir? Intentar treure els fregits, fer més planxes, fer més forns.
Quan un pica entre hores que dius, ostres, ara tinc gana perquè em prendria un cigarret i aquest cigarret el tinc que substituir amb alguna cosa,
intentar una peça de fruita. Una peça de fruita vol dir un trosset de poma,
o inclús hi ha gent que diu que la pastanada els hi va molt bé, perquè és una verdura que, vull dir, en principi l'has de mastegar bastant
i llavors això et sembla que com que porta fibra et sàcia, et dona una satisfacció.
Ja havia llegit alguna vegada, Mercè, aquesta tendència que ve a ser com una mena d'impuls,
de cosa que ja portem internament. Mastegar, inhalar, són accions que tenim molt associades, no?
Com que no podem inhalar el fum d'una cigarreta, doncs hem de mastegar, no?
Ràpidament hem de buscar aquests substitutius, probablement.
És que és això, vull dir, a veure, i llavors també és molt la maniobra aquesta que tenim acostumats,
a dir, la persona que tenia la cigarreta, que la porten a la mà, que se la posen a la boca,
llavors hi ha elements substitutius. És molt els carmels aquests del pal, el típic xupa-xup de tota la vida,
vull dir, és una mica la maniobra com fa, no?
El típic xupa-xup sense sucre és fantàstic per deixar de fumar.
Sí, però vull dir que són cosetes, són petites coses que, a més a més, vull dir, la gent se va acostumant.
Són els primers dies. Els primers dies, això també està molt relacionat amb l'abstinència.
Hem de pensar que aquesta abstinència són, el pic més alt és a partir del segon, tercer dia,
i que després va mermant.
Poquet a poquet, no?
Poquet a poquet, eh?
Vull dir, penseu que això també són uns mesos, són els primers mesos com torno a repetir de l'abstinència,
i que després tot el cos es va regulant.
Costa molt quan estàs en el procés pensar que això s'acabarà alguna vegada,
perquè ho relaciones pensant, és que ara que he deixat de fumar,
tota la vida tindré aquesta ansietat, que no s'ho pensi ningú, que aquesta ansietat passa.
Aquesta ansietat passa.
Tot i que costa de creure, eh?
Sí que costa, però és com dèiem, una cosa és l'augment de pes.
També està lligat la persona, una irritabilitat, un insomni,
és que va lligat tot una mica, no?
Llavors, jo el que vull dir també és que la gent s'animi,
que en els seus centres d'atenció primària hi ha professionals que els poden ajudar,
amb tot, amb el que és les dietes, amb fomentar l'exercici,
de vegades dir, oh, és que jo no tinc temps.
A veure, hi ha moltes maneres, anant a caminar un ratet cada dia,
de dir, va, doncs a partir d'ara cada dia caminaré mitja horeta.
També dir que la gent que viu amb edificis alts i té ascensors,
si viu amb un buitè pis, doncs baixa el quart, baixa el quint,
de mica en mica i pujar a aquests dos pisos.
Vull dir, no és massa l'excusa de dir, no tinc temps.
Jo crec que si un s'ho planifica, pot arribar.
Hi ha dos aspectes amb aquest augment de pes,
perquè a vegades sembla que només estem amb atents
a la part emocional i les ansietats,
però el nostre organisme, el nostre cos,
també s'ha de... està passant lo seu
i també s'ha d'autoregular, no?
Segurament té una mancança de substàncies
que li hem estat posant durant molt de temps
i de cop i volta es troba orfe d'aquestes substàncies.
Jo no que fa les seves demandes.
Aquí és el que tenim que dir amb la nicotina, no?
Vull dir, és el que crea aquesta dependència
i que, clar, a veure, a poc a poc hem d'anar veient
que la nicotina va fent el seu efecte
i que després arriba amb uns punts
que ja queda com a més establert de dir
és més fàcil, no?, aquesta abstinència que dic sempre.
Però jo continuo dient que és fàcil...
A veure, és fàcil. No és que sigui fàcil, sinó que és solucionable.
Que amb una bona dieta i un exercici afegit,
vull dir, la gent, jo, per la meva experiència a la consulta,
vull dir, és molt agraïda.
I llavors diu, oh, jo em pensava que em costaria i tal.
I a poc a poc, amb un seguiment a les consultes,
sigui de tipus individual com grupal,
que també s'ha de dir que hi ha en grups,
i que de vegades l'experiència d'uns companys,
també que són que estan deixant vària gent de fumar,
doncs mira, jo faig això,
jo cada demà dic, quan m'aixeco, intento pensar
en un paisatge que dic, home, relaxa, no?
Doncs això ja no me'n recordo, d'aquesta cigarreta.
Penseu que la primera cigarreta del dia
és la que marca el dia, no?
Llavors, aquestes coses val la pena,
aquestes experiències de, vull dir,
que us ajudi la gent dels vostres centres.
Deixa'm ser dolenta, que és el paper que em toca a mi.
A veure, segons recents estudis,
que has portat moltíssima informació,
però diu la Mercè, tampoc no t'abalarem els oients,
sinó allò que és fonamental.
Els últims estudis diuen claríssim
que dins d'aquest procés d'engreixar-te,
que és lògic i que és producte del nostre organisme,
a veure, que el més que es pot engreixar
un pels efectes de deixar de fumar
ve a ser dos quilos, dos quilos i mig,
però no onze ni dotze.
Per tant, tot el que faci més de dos quilos,
dos quilos i mig,
no és per culpa que ha deixat de fumar,
és perquè menjo més.
Evidentment.
I menjo el que no he de menjar.
Evident.
Evident, crec que...
Deu una mica autoresponsabilitzar-nos.
Sí, jo crec que sí, vull dir,
és el dir, aquests quilets,
d'acord que són certs, com hem dit abans,
però el que sí que és important
és uns bons hàbits alimentaris,
i això entra dintre d'aquesta sensació
de deixar de fumar.
I si fas una dieta, torno a dir,
equilibrada,
vigilant molt els greixos,
el no picar entre hores,
ojo amb els refrescos i les coles,
el que és bulleria industrial,
totes aquestes coses...
I allò light,
allò light que és un autoengany, també?
Bueno, jo...
Perquè el refrescos i coles light.
Jo, personalment,
vull dir, prefereixo més
que si prenen,
em prenguin una del que els vingui de gust,
i no sé,
sinó més la quantitat,
que no que sigui light.
Personalment, jo.
Vull dir,
hauria molt que parlar amb això,
perquè m'imagino
que aquestes coses light,
entre cometes,
vull dir,
tenen els seus estudis,
i jo, personalment,
la gent, com ho diuen,
no els hi faig mai,
que prenguin coses light,
sinó que la quantitat,
més que res,
és repartida durant el dia.
També volies fer incidència
sobre el tema de la fruita,
que a vegades són molt restrictius,
perquè uns tenen més sucre que d'altres,
home,
dins d'aquest panorama de menjar sap,
ens podem permetre menjar qualsevol fruita,
en principi?
Sí, a veure,
en principi,
si no hi ha una patologia de base,
que això és el més important,
que estem parlant de gent sana,
de gent sana,
entre cometes,
vull dir que,
per exemple,
a una persona diabètica,
sabem que les fruites
hem d'anar amb cuidado
per la seva absorció ràpida que tenen,
i que llavors normalment
s'aconsellen una sèrie de fruites.
Però amb gent general,
amb població general que està sana,
torno a dir,
a veure,
sí que hi ha fruites,
per exemple,
les d'estiu,
que ara n'hi ha unes quantes
que tenen més sucres que altres,
però no és tan important
com de dir,
prenc una fruita
i no prenc una bulleria,
no?
Clar,
si en menjo mitja cíndria,
segur que se'm passa la gana.
Segur, a veure,
evidentment,
és més la quantitat,
vull dir,
és com tot,
poc i sovint,
una fruita,
vull dir,
no,
a veure,
no és l'importància de dir
quina fruita,
aquell mal de cap,
no,
a veure,
una persona sana,
torno a repetir,
pot prendre la fruita
en mesura,
com a tot.
Cereals,
peix,
verdures...
Una dieta equilibrada
com nosaltres,
la dieta mediterrània,
tornarem a repetir.
Com la que hauríem de fer.
Com la que hauríem de fer,
en general tothom,
no?
I verdures,
fruites,
peix,
a veure,
menjar sa,
una altra cosa,
el que dèiem de les begudes,
les begudes sí que és important,
no?
No fer begudes que portin gas,
vull dir,
sempre intentar amb refrescos més sants,
aigües,
infusions,
sucs de fruita naturals,
vull dir,
hi ha un ventall que crec que...
Per la teva experiència,
Mercè,
de treballar en temes de tabaquisme,
les dones continuen estant
molt més preocupades que els homes
per aquest augment de pes
quan es plantegen deixar de fumar.
Sí, sí.
A vegades,
fins i tot és un impediment
per fer el pas.
Bé,
és que jo crec que també és el que dèiem,
vull dir,
amb això,
amb el que és el gènere,
vull dir,
sempre ens ha passat i més,
sempre que ens han dit
la dona té que ser un tipus xica,
tal,
que no faci més de pes,
llavors això,
a veure,
de tants anys de sentir-ho,
al final la gent,
doncs clar,
afecta.
I la dona és la que més es preocupa
pel seu imatge,
i que hi ha homes que també
es preocupen per la imatge.
però dir que també són les persones,
les dones,
les que es beneficien més,
eh,
perquè amb la pell,
el que és el deixar de fumar,
vull dir,
envalleix molt més la pell,
vull dir,
amb una dona se li veu
molt més sana,
molt més brillant.
La pell queda com esmorteïda,
si fuma't,
no?
Sí,
i llavors això,
a més,
a mig termini,
vull dir,
no és allò de llarg termini
com poden ser les enfermedades,
sinó això,
el que és l'aspecte,
l'alè,
vull dir,
de seguida,
la olor aquesta,
i el que és la pell,
vull dir,
és una cosa que en principi
es veu immediat,
llavors val la pena,
les dones embarassades,
les persones,
vull dir,
són les que més benefici tenen,
perquè hi ha estudis
que estan dient
que vull dir,
més risc d'avortament,
de sortir els nanos malament,
vull dir,
jo crec que també
en tenim beneficis,
no?
Però també ho tenim més difícil,
si més no,
alguns estudis ho diuen,
no?
Que per la nostra pròpia fisiologia
les dones ens costa més,
és a dir,
que tenim més quadre d'ansietat,
que la dependència
és més forta,
en definitiva,
que no pas els homes.
Sembla ser que sí.
Per termes generals,
sembla ser que sí,
però que jo torno a repetir
que a la gent
no li faci por,
que té molt personal sanitari
que el poden ajudar
i que cada persona
és un moni
que es personalitza,
que no tothom és igual
i que llavors,
aquí és un temps
de treballar a nosaltres
i ajudar a aquesta gent
que li sigui més fàcil.
Perdem un hàbit,
en principi,
no,
en principi i en final,
dolent,
i en guanyem dos de bons,
que és,
si no fèiem una dieta equilibrada,
aprendre a fer-la,
i això fèiem exercici també.
perquè generalment
totes aquestes persones
que van aplicar
en aquest sistema
després,
diguem-ne,
que l'integren a la seva vida.
Home,
això és el nostre objectiu
com a professionals,
vull dir,
de dir,
no ara perquè resulta
que estàs fent,
deixant de fumar fesos,
sinó que és el canvi d'hàbit.
Quan parlem és canvi d'hàbit,
és de la seva vida
sempre que continuïs.
Canvi d'hàbits,
que no sigui puntual,
sinó que ho integrin
a la seva vida diària.
Sigui com sigui,
i ara ens ho comentava
abans de començar
la conversa la Mercè,
en guany,
segon any,
doncs que la campanya
Tasta surt al carrer,
el dia que era
el dia per inscriure-s'hi
i preparar-se
per deixar de fumar,
vosaltres mateixos,
tots els professionals
que treballeu en aquest camp,
us vau quedar sorpresos
de l'acollida
que havia tingut la crida
i la quantitat de gent
que va arribar a passar
per la taula, no?
Això va ser
amb motiu
de la Setmana Internacional
Sense Fum,
que sempre
això ho fem aquí a Tarragona,
em sembla que és ja
la quarta o el quin any
que ho estem fent,
i bueno,
aquest any va ser
impressionant,
poder també
pels mitjans de comunicació
que vosaltres heu anat fent,
no?,
les Cunyes
i nosaltres
en els centres de salut,
en l'Ajuntament,
el que és salut i escola,
vull dir,
aquest programa Tasta
val a dir
que la gent
és una manera
de motivar-se,
hi ha un premi
al voltant
i això,
vulguis o no,
és llaminé,
però que la gent,
passava molta gent
per la taula
i deia
vostès volen firmes
perquè la gent
deixi de fumar
en els llocs locals,
vull dir,
la gent està molt sensibilitzada,
jo em vaig quedar
paradíssima.
S'ha fet una feina
de formigueta,
de corredor de fons,
però sembla que ha impactat.
A veure,
qui s'hagi apuntat al Tasta
i vulgui optar
per aquest viatge a Tunísia,
les comprovacions les feu?
Sí,
sí,
sí,
llavors a través
d'una coximetria.
Les neus fent sovint
o normalment
cada quant es fa?
Amb una consulta normal,
a veure,
la fem a l'inici,
quan una persona
és fumadora
per veure realment,
perquè és una cosa
que motiva molt a la gent,
és una cosa molt numèrica,
molt gràfica,
llavors la gent
quan tu l'ensenyes
diu,
oh,
això,
hi ha uns paràmetres,
i llavors normalment
a mesura
que va deixant de fumar
perquè hi ha gent
que ho fa gradualment
o la gent
que ho deixa de cop,
llavors ho anem fent.
Jo no et dic de vegades,
pensa que en 10 dies,
15 dies
ho tornem a repetir
i clar,
és abismal,
i la gent això
els motiva molt
i és important.
A cada espai
que fem del Tasta
que aborda
diferents aspectes,
avui la dieta
i l'exercici
sí que ens agrada
incidir en un aspecte
que és important,
les recaigudes,
que no es desanimin,
que no passa res,
que no es culpabilitzin.
A més a més,
dir que de les recaigudes
s'aprèn.
Cada persona
que fa una recaiguda
té un motiu,
preguntes,
a veure,
se'n recorda vostè
perquè va recaure?
Normalment és
o una celebració d'algú
o un estrès
que hi ha hagut
un problema familiar,
vull dir,
sempre hi ha un motiu,
llavors això
és una alerta
perquè quan tu
reinici i dius
ara vull tornar
a veure,
ojo,
recordem
què ens va passar
a l'altre
i que dir
que és una espiral,
que aquesta persona
que ha recaigut
quan hi torna
a voler deixar
no està en el mateix,
sinó que està
més avançat.
Llavors,
que no tingui por
la gent de les recaigudes
se n'aprèn,
és positiu.
Quan recauen
deuen arribar a la consulta
amb el cot baix
i allò
com una mala consciència,
no, pobres?
Sí, però és que és el que hem de fer.
Primer,
treure'ls-hi la culpabilitat,
el principal.
Deixar que la gent
expliqui el per què,
que parli,
perquè és molt important
a la consulta de tabac.
Tenir temps,
escoltar,
és important
escoltar.
I això m'agradaria repetir-ho,
escoltar.
perquè la gent
treu totes les seves angoixes
i ja m'ha passat
i això
i què passarà
i si ara resulta...
No passa res.
Tornem-hi.
Hi ha la coximetria
i control de pes
a la consulta també.
No és allò
jo en controlo,
no, no.
Tu et controles
però la infermera
o el metge
també et controla
i cada quant
passeu els pacients.
Bé,
això en funció de la persona.
Hi ha gent que la motiva molt
i et diu cada setmana,
per exemple,
en funció,
perquè ja et dic
no tothom és igual,
pensa que personalitzem molt
la consulta
i hi ha gent que et diu
jo vull venir cada 15 dies
i hi ha gent que et diu
cada setmana
perquè el saber
que té que vindre
el motiu de dir
ho faré bé
perquè és que si no
i llavors
has de pensar
que aquestes persones
estan contentes,
no,
i diuen
ostres,
és que he perdut ara
tant de pes,
oi que bé
però ja et dic
no hi ha establert
de dir cada setmana
o cada 15 dies,
ja et dic
personalitzem bastant
la persona
en funció de com la veiem
o de demanda
que et diu ella.
Molt bé,
jo ja imagino
alguns,
com els hem de dir ara
exfumadors,
fumadors que
que no estan actius,
no sé si hi ha una terminologia,
tant se val,
tampoc no és tan important.
En funció del temps
hi ha l'exfumador
que poses,
et diuen,
per exemple nosaltres
com ho registrem,
exfumador de
menys de sis mesos,
més de sis,
i llavors
en funció d'això
que tu classifiques
en la teva història
vas veient
i llavors
si aquesta persona
va vingut a la consulta
per algun altre problema
vas recordant-li,
o vas a dir
ells ja et solen dir
estic sense fumar encara,
vull dir,
és que és una cosa
que o te'ls trobes
pel passadís,
te'ls trobes pel passadís
i diu
eh,
que encara no fumo,
que continuo no fumant,
vull dir,
a veure,
és una manera,
jo crec que no és tan important
la classificació
de com els tinguis,
sinó que realment
tu tinguis en la història
i sàpigues
que si l'hi has de recordar
per un altre motiu
de consulta,
no té per què ser,
per consulta de tabac
i anava preguntant
a tant en tant
continua així,
doncs bé,
enhorabona,
és important,
enhorabona,
reforços positius
perquè això,
bé,
no,
és un esforç
i que crec que
val la pena
que els recompensis
felicitant-te
perquè és que és així.
Jo,
de totes maneres,
m'agradaria recordar
l'any passat,
perdó,
el guanyador
del tast d'un viatge
que va ser al Carib,
sí,
sí,
va ser un jove
d'un consultori
de Salou de la Pineda,
jo no és per fumar,
són uns aires recondicionats
que ara,
ho sento,
lamento moltíssim,
doncs estava,
ell explicava
que ho havia passat
molt malament,
molt malament,
però que després d'un mes
perquè era fumat
de dos o tres paquets
realment estava encantat
i clar,
quan va veure
que li va tocar un viatge
ja,
doncs et pots imaginar
el que va ser.
Recordem en tot cas
que el dia 30 de juny
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
farem el sorteig
del viatge a Tunísia,
dels passis
pels festivals d'estiu
i també
per la utilització
de les instal·lacions
esportives municipals.
Alguna cosa més,
Mercè?
Bé,
jo crec dir,
com a final,
que la retirada del tabac
és la millor manera
de guanyar
amb anys
i amb qualitat de vida.
Crec que val la pena.
I l'experiència
d'aquells ho han fet,
doncs ho corrobora
tot això que ha explicat
la Mercè Fortín,
que recordem
és infermera del CAP
Jaume I
i naturalment
una de les moltíssimes persones
de l'àmbit sanitari
que treballa
en la prevenció
i el tractament
del tabaquisme
al camp de Tarragona.
Mercè,
gràcies.
A vosaltres.
L'any que ve potser
ens tornem a trobar
perquè ja cada any
ens anem trobant
el tastat
on de bo que sigui així.
Tot el que puguem fer
per ajudar,
doncs,
endavant.
Moltíssimes gràcies,
bon dia.
Gràcies.
Gràcies.