Quatre minuts, un quart d'una del migdia.
Ja sabeu que cada primer dilluns de mes
tenim una cita amb els Mossos d'Esquadra
aquí al matí de Tarragona Ràdio
per conèixer algun dels aspectes de la seva feina,
però sobretot aquells que tenen a veure
amb nosaltres, amb els ciutadans,
amb els usuaris del servei del cos de la policia autonòmica.
Ens acompanya Cristina Pérez,
és agent de la Unitat Regional de Proximitat
i Atenció al Ciutadà del Camp de Tarragona.
Cristina, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Jo no sé si ahir vau fer un xin-xin,
vau brindar per el primer any de desplegament
aquí a Tarragona i les Terres de l'Ebre?
Oh, no res, no res.
No, o sigui, bueno, cadascú a casa seva
sí, ho va fer un brindar.
Privadament, eh?
Privadament.
Però institucionalment, no.
Nosaltres, com a mitjà de comunicació,
lògicament, els Mossos d'Esquadra
també vam fer el balanç,
si us en recordeu la passada setmana.
Però ara, això queda una miqueta més al març ja
i una de les aspiracions
o dels objectius d'aquest espai
és donar a conèixer quines són les competències,
perquè estan claríssimes,
però a vegades els ciutadans
a vegades estem una miqueta confosos.
I més després, quan ens sentim perjudicats
per alguna situació,
no actuem amb el cap clar.
Per tant, em val la pena
que avui justament parlem d'aquest servei
que probablement sigui dels més propers als ciutadans,
no, Cristina?
Sí, efectivament.
Les oficines d'atenció al ciutadà
són les dependències policials que tenim
on rebem totes les denúncies
i a part d'això també instruïm tots els atestats
que se'n derivin d'aquestes,
a part de també donem informació
a qualsevol ciutadà que s'adreci
per qualsevol dubte que tingui
o requeriment que li puguem oferir.
Perquè en el cas de la ciutat de Tarragona,
clar, la tendència que tenim generalment
per a qualsevol cosa,
si ens hem de posar en contacte amb vosaltres,
és anar cap a les Gavarres
i ens deixem a aquest lloc d'atenció puntual
que teniu a la zona de Joan XXIII.
Exactament, aquesta oficina on l'ubicaríem?
O està a tots dos llocs?
A veure, a totes les comissaries
hi ha l'OAC, l'Oficina d'Atenció al Ciutadà.
El que passa és que aquí a Tarragona,
donat que les Gavarres es troba a la perifèria
i queda una mica lluny pel ciutadà,
doncs es van fer les dependències
que hi ha davant de l'Hospital Joan XXIII,
que allò concretament és on s'agafen
el gruix de totes les denúncies.
O sigui, qualsevol ciutadà que vulgui denunciar
s'hauria d'adreçar allà.
Si anem a les Gavarres ens adreçaran cap allà,
cap a l'OAC, que és on ja teniu tot organitzat
justament per això.
Sí.
I a l'OAC què podem denunciar?
Quin tipus d'accions, vaja?
Es pot denunciar tot allò que està tipificat
al Codi Penal, qualsevol infracció penal.
De totes maneres, si un ciutadà s'adreça
per un tema civil,
que no es preocupi perquè la gent que està a la recepció
sempre li donarà tota la informació
d'on s'ha d'adreçar,
quin és el procediment que ha de seguir,
a quin organisme ha d'anar.
Una qüestió, clar, quan parlem en qüestió penal,
ho tenim claríssim, però dius,
quina qüestió civil fora susceptible
que anéssim allà a denunciar
i que vosaltres ens adrecessiu a l'organisme pertinent?
Per exemple, quan hi ha problemes
que hi ha un veí que no paga la comunitat
o hi ha un problema de les brosses també.
Després hi ha altres qüestions,
hi ha que també el tema de queixes
i reclamacions de consumidors,
que tot i que sigui una altra via,
llavors haurien d'adreçar-se
a l'Agència Catalana del Consum.
Allò que diem, o que diuen,
et portaré al jutge, et portaré als Mossos,
la baralla veïnal que dius,
que no hi ha hagut agressió ni res, senzillament.
En lloc del jutge, ja directament van els Mossos
i caldria vehicular-ho cap a un altre organisme.
A veure, vosaltres, entre altres coses,
quan ens trobem que podem anar a denunciar alguna cosa,
ens doneu informació dels diferents organismes
que ens poden atendre.
Comentaves el tema de l'Agència Catalana del Consum,
però també, per exemple, ens doneu informació
sobre els serveis d'atenció jurídica.
Sí. Aquí a Tarragona, on estan els jutjats,
al Palau de Justícia,
hi ha un servei d'orientació jurídica.
Aquest servei és públic i és gratuït.
En aquest servei l'ofereixen a tots els col·legis d'advocats.
Llavors, qualsevol persona que vulgui un assessorament
de què és el que ha de fer davant d'una situació,
pot adreçar-se al SOC,
que és el Servei d'Orientació Jurídica,
i allà, doncs, bueno,
li donaran la informació que necessiti.
Comentaves el tema de consum,
però depèn de les temàtiques,
també, jo m'imagino que com a cos policial
podeu intervenir.
No ho sé, a vegades es pot haver-hi un tema de consum,
que sigui una estafa.
En aquest cas sí que interveniu.
Correcte.
Sempre que es pensa que hi ha hagut una possible estafa,
llavors sí, perquè ja seria...
Entrem dins d'un il·lícit penal,
llavors sí que se recolliria la denúncia.
Per aquí veig que també ens podeu adreçar
a la Junta Arbitral de Consum de Catalunya,
però a vegades la línia és tan primeta,
que sou vosaltres que ens heu de dir
si allò és susceptible de denúncia
o hem d'anar a aquests organismes,
perquè nosaltres, en principi,
la tendència és a anar a la UAC.
Bé, quan hi ha un tema que és una reclamació que plantegen els ciutadans
perquè se senten perjudicats, perquè han comprat un producte
o pel servei que els hi han donat,
doncs tot això s'ha d'adreçar a la Junta Arbitral de Consum de Catalunya.
Una qüestió que està més al dia, però també més complexa,
que fins i tot les autoritats tenen molts problemes per resoldre-la,
són aquells delictes relacionats amb internet,
també es poden donar estafes i aquest tipus de coses.
Hi ha una pàgina virtual dels Mossos
on hi ha de denunciar aquest tipus de coses
o també físicament ho puc denunciar?
No, també tenim, o sigui, per internet,
hi ha una sèrie de fets
que el mateix ciutadà pot entrar a la web,
que la web és www.gencat.cat.mosos.
Quan entra aquí, veurà que hi ha una pestanyeta que posa serveis
i llavors allà posa denúncies per internet.
Un cop entra aquí, també hi ha la informació
de tot allò que pot denunciar per internet.
En principi es pot denunciar aquells fets
que policialment diem que té una fàcil instrucció,
vol dir que no és complicat.
O sigui, doncs que s'han patit uns danys
o que hi ha hagut una substracció d'un moneder
o que s'ha perdut un objecte
o hi ha hagut un robatori a dins d'un vehicle
però tampoc hem vist a l'autor.
O sigui, són coses molt senzilles, no?
Ai, això ho podem fer per internet.
Tot això se pot fer per internet.
Si jo quan surto de la ràdio m'han robat el cotxe,
puc anar aquí a Joan XXIII o puc fer la denúncia per internet?
Ho pot fer per internet.
Tot això, tot...
Exactament, ho pot fer per internet
i llavors quan s'ha d'imprimir
perquè li donaran un número de referència
i amb la denúncia aquesta impressa
que ha tret s'adreça a l'oficina d'atenció al ciutadà
i en el moment que arribi l'atendran
perquè s'ha de validar aquesta denúncia
per part del cos competent, no?
Aquí igualment hi ha d'anar
però si de moment jo ja la tinc feta i la tinc redactada...
Exacte, si està al dia fet
tota l'espera que hi ha per denunciar.
Pèrdua d'objectes també?
Podem adreçar-nos als Mossos d'Esquadra
per la pèrdua d'un objecte?
O a través d'internet fer aquesta denúncia?
Sí, per tot se poden adreçar
a les oficines d'atenció al ciutadà.
El que passa és que una pèrdua d'objectes
també ho podria fer per internet.
Veig aquí entre tot el seguit d'accions
que podem dur a terme des d'aquesta fina
internament o incapacitat de malalts mentals.
Ens ho expliques una miqueta, Cristina?
Perquè això sempre ha d'anar precedit
d'una sentència judicial, m'imagino, no?
Correcte.
O sigui, quan ens trobem amb casos
que són molt complicats, no?
Que ens plantegem l'internament
o la incapacitació d'un malalt,
a vegades ens pensem que anant a la policia
ja tot s'arregla i no.
I per donar aquesta incapacitació
sempre ha d'haver-hi una sentència judicial.
Llavors, adreçar-se al cos policial
no és correcte.
Aquesta sol·licitud s'ha de fer
al jutge adegat del partit judicial
del lloc de residència d'aquest malalt.
Oi que moltes vegades, jo m'imagino
que en el dia a dia us trobeu
que en aquella desesperació,
que a vegades ens podem trobar els ciutadans
davant d'una situació inesperada
i que considerem injusta,
volem que...
No pensem que hi ha uns tribunals de justícia,
que hi ha uns procediments,
sinó que voldríem que ens donéssiu
una resposta immediata.
Suposo que és legítim
que el ciutadà demani això,
però clar, també és evident
que no pot ser així.
Us deveu trobar més d'una vegada.
Sí, moltíssimes.
Però per això tampoc vull que el ciutadà
pensi que és que...
Ara jo he de fer la valoració
de si és civil o si és això
on he d'anar.
Per qualsevol dubte,
qualsevol requeriment que tingui,
s'adreça a l'oficina
i la gent que està a la recepció
l'informarà de tot.
L'informarà una d'anar,
què és el que ha de fer.
Davant de qualsevol dubte
que vagin els Mossos
i vosaltres decidireu
si és cosa vostra o no.
Correcte.
Aquesta seria la definició?
Sí.
Ja ho sabeu,
no cal que us hi mateu.
Serà penal?
Serà penal?
No.
Jo hi vaig i ja m'ho diran ells.
Explica'm una miqueta
com es fa això,
perquè afortunadament
hi ha moltíssima gent
que mai ha necessitat
posar una denúncia.
Arribem i ens atén una gent?
Si vostè arriba a qualsevol ciutadà,
llavors hi ha la gent
que es troba a la recepció
i llavors el ciutadà
li explica el motiu
pel qual està allà.
Llavors, si és una denúncia
que l'hem d'agafar els Mossos,
doncs la gent de la recepció
li informarà
de quant temps hi ha d'esperar.
Això sempre ho feu,
de dir quant de temps
s'hauria d'esperar.
Sí, sí, sí.
Això vol dir que
normalment ens hem d'esperar
una miqueta, no?
Hi ha molta feina, sí.
Ja hi ha un penso.
Hi ha franges horàries
que hi ha molta feina.
Ens atrevim a fer una aproximació?
A l'hora més punta
no ens atrevim,
depèn del dia.
Depèn, depèn.
Des del moment que ens informen
que ens hem d'esperar,
pensem que ens hem d'esperar.
A veure,
les oficines estan obertes
els 365 dies de l'any,
24 hores.
És obvi que els horaris
que són laborals
hi ha molta més gent
i si un ciutadà
se'n va a les 3 del matí
doncs no trobarà tanta gent.
El que passa
és que tampoc
s'ha de dir
que tampoc cal
que s'adreixi a aquestes hores.
Cadascú ha d'anar
quan li vagi bé, no?
Això passa una mica
com quan es parlen
els metges d'urgències
que ja no hauràs punta.
Exacte.
I diuen, home,
a les 8 quan juga el Barça
no ve ningú a urgències,
però a determinades hores sí.
Suposo que tenim
una manera d'actuar
i uns hàbits a la gent,
però vaja,
que a les 24 hores del dia
està obert
i així cadascú
DNI o passaport,
el que porti.
Llavors,
bueno,
se li agafa la denúncia,
un cop ja se li ha agafat la denúncia
se li dona una còpia
al ciutadà de la denúncia
i dels drets que té com a denunciant.
Hi ha uns drets per llei
que té el denunciant
i també hi ha uns drets
que té la persona
que ha estat denunciada.
Llavors,
se li entrega una còpia d'això.
Després,
arregla aquesta denúncia,
llavors s'instrueix
un atestat policial
i aquest atestat
s'ha de fer arribar
al jutge,
perquè tothom ho entengui.
Clar, clar, clar.
Si d'aquest atestat policial
hi ha indicis
o s'ha de fer una investigació,
per exemple,
no es coneix l'autor,
però s'ha donat una descripció
i tot,
doncs aquest atestat
també se fa arribar
a les unitats d'investigació
perquè així
poden, bueno,
poden fer
tota la seva tasca
per esbrinar
i aconseguir identificar...
I tot això
s'anirà a fer
a l'expedient del cas,
perquè probablement
no es pugui tirar endavant
si no hi ha més dades.
I de tot això
s'anirà informant
al jutjat.
Un cop arriba
el jutjat,
què és el que fa?
Doncs el jutjat
valora,
valora si
s'ha d'arxivar
o valora
si ha d'obrir
unes diligències prèvies,
no?
Llavors en el moment
que obren
les diligències prèvies
per part del jutjat
també,
el jutge
agafarà
una declaració
a totes les parts.
A totes les parts
vol dir la part que denuncia,
la part denunciada
i després
de tot això
de la declaració
es fa una vista oral.
La vista oral
és un judici
i després
d'aquest judici
dictarà sentència.
Tot això
no és immediat,
o sigui...
No, no,
ja sabem que això
requereix un temps,
sí, sí,
som conscients
que vagi,
però fins a cert punt
el que és la vostra tasca
i relació
amb la persona
que denuncia
s'acaba des del moment
que us deixa
la denúncia allà
ja complimentada
i signada.
Després ja és un tema...
Exacte.
La seva relació
és amb el jutjat,
no amb vosaltres
com a policia.
Hi ha tot un...
Hem parlat
que hem d'anar
amb una documentació
que ens identifiqui,
però després,
clar,
en funció dels casos,
per exemple,
per robatoris amb força,
ens entra algú a casa.
Jo,
no sé,
la primera impressió,
jo no agafaria el cotxe
i aniria a denunciar
i el primer que faria
seria trucar-vos
que vinguéssiu a casa,
no sé per què,
però aquesta és la tendència general.
Sí, sí, sí,
no...
Jo és que diria,
no, saps què?
M'han robat,
me'n vaig a comissaria a denunciar,
no,
jo us trucaria.
No,
normalment és el que es fa,
no?
Es truca
i una patrulla dels Mossos
d'Esquadra
s'adreça allà
i ells ja fan
una primera inspecció
i, bueno,
fan un petit informe
que també passaran
a les unitats
d'investigació
per si ja ha d'anar
a la policia científica.
Important,
doncs no tocar res,
s'han accedit
per una finestra,
doncs per preservar
i que se puguin agafar
totes aquelles proves
que es necessiten.
Un cop han fet la feina,
aleshores,
sí que posteriorment
jo he d'anar
a posar la denúncia,
i és important
quan s'adrecen
a posar aquest tipus
de denúncia,
doncs si tenen
una pòlissa
de la companyia
d'assegurances,
doncs que la portin,
no?
Perquè hi ha pòlisses
que cobreixen
segons quins tipus
de fets,
com poden ser
els robatoris
i també és important
que portin
una relació detallada
de tot el que han sostret,
no?
Amb aquesta relació,
doncs si tenen factures
o si han tret
un ordinador,
números de sèrie
de tots els aparells
electrònics,
clar,
això no hi pensem,
no?
És el que jo he dit
de tan aviat ara.
Però, sí,
inclús les joies,
si poguéssim
portar fotografies,
clar,
tot això facilitaria molt,
perquè després,
de cara a la localització
d'aquestes joies...
Hi ha gent molt
endreçadeta,
però jo m'imagino
que si ara...
El dia a dia
no ho fem.
preguntéssim
de les persones
que estem aquí
en aquesta taula,
les factures
de la rentadora
que et vas comprar
fa cinc anys,
no sé,
fotografies de les joies,
l'ordinador,
escolta...
És difícil,
és difícil perquè no...
No, és que m'he fet un híbrid
que no he fet jo,
que he comprat el disdú,
que no sé què...
No, no,
tot legal, eh?
De veritat, eh?
No estic...
Tot legal,
t'ho asseguro.
Clar,
jo crec que poques vegades
tenim tanta informació,
no?
Sí, no,
poques vegades
perquè la majoria de gent
i m'incloc,
o sigui,
no som de...
De guardar papers.
De guardar tot això,
no?
Bé,
ara dius,
no ho guardo
que és com cridar el mal temps,
és que és una tonteria,
eh, això,
però no, no,
la veritat és que val la pena
després per intentar recuperar
allò que ens han de sostre.
Si ja no és un tema
de material,
sinó que aquí
ja estem entrant en delites
contra les persones
i, clar,
es poden produir agressions
de tota mena,
perquè jo ara penso,
d'una banda,
poden ser agressions,
en l'àmbit domèstic,
no només a dones,
poden ser a criatures,
poden ser al contrari,
per què no,
agressions al carrer,
tot això,
diguem-ne,
cadascun d'aquest tipus
d'agressions
obeiria un tractament diferent
quan anem a denunciar-ho?
Sí, bueno,
quan tot el tema
que siguin agressions
dins de l'àmbit
de violència domèstica
ja és un àmbit diferent,
o tot el tema
d'agressions a les dones,
no?,
que amb convivència
o sense seria
dins de l'àmbit
de violència masclista,
tot això,
a les oficines
d'atenció al ciutadà
estan els grups
d'atenció a la víctima,
que ells porten
un seguiment
de totes aquestes persones
i poden agafar
les denúncies
de les víctimes.
Diríem que es derivaria
en un circuit diferent,
el que fos una agressió
al carrer
per un assalt
o per un robatori,
o...
Sí, sí, sí.
A més,
però de totes maneres
vull dir que
tots els agents
que estan a les oficines
d'atenció al ciutadà
agafen aquest tipus
de denúncies també,
perquè ells estan
24 hores,
o sigui que la formació
és la mateixa
per tots
i no hi ha cap inconvenient,
no?
Això és un avantatge,
perquè vagis l'hora que vagis,
el que passa
que després jo m'imagino
que s'anirà derivant
les necessitats
que tingui aquella persona
un cop feta la denúncia,
no?
Correcte.
És diferent.
En el cas de menors,
ja siguin les víctimes
o els agressors,
també el procediment
és el mateix.
Sí,
tot és igual.
De totes maneres,
en aquells fets,
per exemple,
que hi ha hagut un robatori
amb violència
i intimidació
i hem pogut veure
l'autor,
quan s'agafa la denúncia
ens hauríem de fixar molt,
ja sí que és important
que ens digui
doncs era moreno,
a l'alçada de 1,70,
però potser
és més important
que...
és molt complicat,
perquè tot això
passa molt ràpid.
Com allò de les factures.
Exacte.
Però que ens féssim
una fotografia
de la persona,
fixar-nos si té
alguna cicatriu,
alguna piga,
perquè això
és entrar allà
en detall,
no?
És molt més fàcil
després
per poder identificar
la persona.
I generalment
per la vostra experiència
els denunciants
tenen memòria
o realment
és molt difícil
recordar-te?
No, és molt difícil,
a més és una situació
d'estrès
que...
Clar,
perquè fixa-t'hi,
jo ara pensava,
Cristina,
que aquest matí
ha vingut un senyor
a portar cartes
i mira que segur
que era una bellíssima persona,
no venia a fer res dolent.
Jo l'he vist,
però tu em preguntes
quin aspecte tenia.
O com anava vestit
i no sabria dir
absolutament res,
que ni el color del cabell
ni la roba que portava.
Sí, sí.
Doncs aquesta situació
d'estrès que dius
és complicat.
Sí, sí, sí,
és complicat,
és complicat.
Però vaja,
deu haver-hi de tot.
Temes d'estafes bancàries
i tot aquest tipus de coses,
també les podem gestionar
a través de l'oficina?
Sí,
totes aquestes denúncies.
És important també
que quan hi ha hagut
que han realitzat
unes despeses
que diuen,
no,
m'han tret diners
del meu compte i tal,
doncs portar
a la llibreta
tots els moviments detallats.
Important que no siguin
només aquell dia,
sinó que hi hagi,
doncs,
estigui detallat
els dies anteriors
i posteriors.
no sé,
posem cinc
o deu dies
anteriors o posteriors
per veure
i també que aquest document
o aquesta llibreta
estigui validada
per l'entitat bancària,
no?
Deies abans
que quan informàveu
els denunciants
dels seus drets,
els detinguts
lògicament
tenen uns drets,
però quins drets
se suposa
que tenim
als que denunciem?
A veure,
aquests drets
que principalment
estan recollits
a la llei
d'enjudiciament criminal,
entre d'altres
és que
tenen dret
a una assistència
gratuïta,
tot això
segons s'estableix
la llei.
No estic dient
que tothom
té assistència
gratuïta.
No, no, és en funció
de la seva renda.
Exacte,
que tot això
per sàpiguer-ho
es podran adreçar
a l'assistència
jurídica
gratuïta
de Catalunya,
a tot això
ho poden preguntar
a la Comissió
d'Assistència
Jurídica
Gratuïta
a Tarragona.
Això, bueno,
després s'interessa
ja deixaré l'adreça.
Després
tenen dret
a compareixer
a part del procés.
Això vol dir
que quan un cop
arriba
al jutjat
si volen
formar part
com a denunciants
i estar informats
de com va
el seu cas
i tot plegat
m'imagino.
Correcte,
correcte.
Tenen dret
a reclamar
de si han fet
un dany
que hi hagi
una restitució
de la cosa
o una reparació
o bé
que hi hagi
una indemnització.
i després
també
poden
designar
un advocat
perquè defensi
els seus interessos
que és el que
parlàvem abans.
dels detinguts
ja els llegiu
vosaltres
quan els deteniu.
Exacte, sí.
Molt bé, Cristina
Pérez,
jo crec que
a grans trets
ens han deixat
algun aspecte
d'interès?
No m'agradaria
perdre l'oportunitat
de...
però en principi...
Jo penso que
en principi
així globalment
perquè quedi clar
com funcionen
les associacions
d'atenció
al ciutadà
i que es poden
adreçar
a qualsevol hora,
qualsevol dia.
24 hores.
24 hores,
important.
Davant de Joan 23,
no se'n vagin
a les Gavarres,
que no cal.
No,
aquí a Tarragona
no cal.
Cristina Pérez,
gent de la unitat
dels Mossos
de Regional
de la proximitat
i atenció
al ciutadà.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Molt bon dia.
A vosaltres.
Adéu-siau.