Vino sol que iluminas el mundo con esplendor.
Por vuestra gracia divina, dadme ficacia, Señor.
Para que mi lengua refiera al milagro que obró San Antonio a edad de ocho años.
Desde niño fue criado con santo temor de Dios,
de sus padres lastimado y del mundo admiración.
Fue caretativo, perseguidor de todos los vicios con mucho valor.
Jordi Bertran, bon dia.
Bon dia, bona hora.
L'hem trobat, jo no, és l'Oración a San Antonio.
T'apunten, t'apunten les coses als oients.
Als oients i un oient, concretament de Sant Pere i Sant Pau,
que no ens ha dit el nom, o si l'ha dit no n'hem pres nota,
i a mi m'agradaria saber el seu nom per poder-li agrair públicament i per antena
el detall que ha tingut de prendre's la molèstia,
de buscar la cançó, d'enregistrar el disc i de portar-nos una còpia en mà aquí a la ràdio.
Tenim uns oients.
Que tu l'altre dia vas, aquí poses a rassar...
Home, clar, perquè a mi em feia molta llàstima no trobar aquest tema.
L'Oración de San Antonio, aquesta.
I clar, i una, Mètodes il·legals no vol fer servir,
i per tant, clar, i mira, un oient, escolta, li agraï moltíssim,
però sisplau, quan tingui un momentet que ens truqui i ens digui qui és,
volem dir el seu nom públicament.
És del disc No es pot viure, de Quico al Celi o el Noi, el Mute de Ferreries,
i bé, és el tema que omple tot un seguit de cançons que estan dedicades a la cultura popular,
justament des de cançons de plegadores d'olives,
en fi, la cançó del carrilet de la...
El carrilet de la Cava, aquest l'hem escoltat en el programa.
Sí, és que sí, del carrilet.
Els carrilets són els trenets que anaven pel delta, no?
Antonyito, és que és una cançó molt xula.
Tu la vas trobar per internet, allò...
No, no, per la ràdio.
Per la ràdio, no, ja t'he dit que jo no faig servir mètodes il·legals, no puc.
Però la vaig escoltar per la ràdio.
Aquesta era la que havia sentit en un altre programa.
Exacte, en un programa de ràdio de dissabte, de la competència.
Molt bé, molt bé.
I que sent molt bé, molt bé.
Perfecte, avui l'has posat.
Molt bé, si l'he posat perquè ens l'ha portat aquesta oienta.
Ai, mira'm bé.
Bueno, avui t'ho guanyo jo, eh?
De refranç.
Avui quin dia és?
La Candelera riu, plora, riu...
Avui ha plorat, no?
La Candelera portant el fred esfora.
Doncs el fred...
Ja ha marxat el fred?
O diuen, no?
Si la Candelera plora, l'hivern esfora, si la Candelera riu, l'hivern es viu.
Clar, doncs ja està, s'ha acabat demà la màniga curta, tothom al carrer, eh?
Si ho diu el refrenyer.
Bueno, escolta, avui hi ha tanta gent que hi ha aquí, que és que fem un àpat comunitari...
Són alumnes d'un institut, no sé exactament...
Tenim el director de la ràdio, sí, sí, a veure...
Un munt de gent d'un institut, aquí...
Justament són de l'institut, de l'institut de les zones de la ciutat,
de l'oient que ens ha portat al dits, de l'institut de Sant Pere i Sant Pau.
Estan aquí, venen de visita a la ràdio per conèixer una miqueta com es fa...
No, no, no els han donat a esmorzar ni res, pobres,
i estan aquí aguantant amb una paciència tot el que el director els explica.
Bé, gràcies, gràcies, molt amable.
A veure si us hi doneu un altre pa, home, com a mínim, que ja és hora, no?
Doncs vinga, moltes gràcies a aquests alumnes de l'institut de Sant Pere i Sant Pau
que avui ens acompanyen darrere del vidre en un espai que continuen fent referència a la gastronomia, no?
Qui menja sopa se les pensa totes.
Ets tan venjatiu, ets tan venjatiu, que és que no em fa ni ràbia.
Has estat acumulant tot l'odi i tanta inquina.
No, no, no, avui hi havia una cosa que anava bé.
Vinga, una xifra.
Quants litres de sopa es mengen en aquest país al final de l'any?
Tota la gent.
Sí.
Aquí el problema és que dius país...
Bueno, en el conjunt de l'estat espanyol.
És que clar, jo com que no sé...
Conjunt de l'estat espanyol.
Quants litres de sopa a l'any?
A mi se m'escapa.
154.833.
milions de litres de sopas.
Sí, raonable.
No de sobre, eh?
No, no, de sopas fetes a car.
I què pot fer això?
Qui es dedica a mesurar la sopa?
Sí, sí, hi ha personatges que es dediquen a fer estudis d'aquestos.
És a dir, veure quanta gent...
Clar, per fer aquest estudi tu has d'anar fent el típic de les enquestes.
Quantes vegades menja vostè sopa a la setmana?
Fes càlculs.
O sigui, li van sortir quasi 156 milions de litres de sopa.
Són dades després per estudis de màrqueting,
perquè per una altra cosa pots comptar
que hem de fer amb els litres de sopa que es mengen els espanyols.
Després de Déu, l'olla.
I el de Més es va amb olla.
Escolta, però quants refranys has portat avui?
Aquest és d'un frara caputiu de Barcelona del segle XVIII.
Humilment reconec que avui...
I aquest que deia del qui menja sopa se les pensa totes,
és del Josep Pla.
Bé, el va escriure el Josep Pla, que com sabeu era un aficionat gastrònom,
i diuen que li havia dit el Dalí també.
En tens més?
No, tenia aquí uns quants, no sé, potser en van sortint alguns altres,
però vaja, com l'altre dia parlàvem d'àpats d'aquestes...
No, no, jo avui no diré cap.
No, home, perquè ja no et vull treure la glòria d'un dia.
No parlarem només de sopes, que si no encara diran que només...
Jo aquí veig carxofes, veig la clotxa, veig arròssos, veig de tot, eh?
Estàvem veient a veure quins àpats teníem al motiu de les diades carnestultenques,
que són també diades hivernals, i per tant, més o menys,
coincidim amb aquestes dates, doncs passen moltes coses, no?
I hi ha diferents festes que tenen relació gastronòmica i real amb el carnaval.
Algunes són només perquè els productes que es mengen,
doncs, tenen el seu, diguéssim, moment més important en aquesta època de l'any, no?
Per exemple, doncs...
Avui t'explicaré una anècdota...
Les carxofes.
Avui t'explicaré una anècdota, a tu i als oients, naturalment,
que no et podràs ni aixecar de la cadira...
Mira, és que m'ha fet ràbia.
T'explicaré una cosa que diràs...
No ho sabia.
Allò del refrany s'ha fet ràbia?
No. Ah, tu saps que no em fa ràbia.
No, però...
No, ho he d'explicar, eh?
Recorda que...
L'explico...
És com vulguis, com vulguis.
Jo t'anava a començar el tema dient que eren molt bones.
No, no és meva.
L'anècdota no és meva.
L'he llegit en un llibre del periodista Héctor Oliva,
que ha fet el llibre aquest magnífic,
que és una novetat,
que parla dels racons americans a Barcelona.
És un llibre que recomano,
però d'una manera realment extraordinària.
Tu saps perquè...
Tu saps que hi ha dos tipus de mongeta tendra o bejoca,
la perona i l'altra més primeta.
Sí.
Tu saps per què se li diu a la perona perona?
No.
És increïble.
És que et faràs creus, i els oients també.
resulta que quan a la dècada dels 40,
acabada la guerra i en els primers moments del franquisme,
tots sabem que Espanya, com una dictadura,
poc que podia comerciar amb altres països del món.
Aleshores, dels pocs països que sí que venien a comerciar
era l'Argentina de Perón.
Per tant, Franco importava, comprava blat, sobretot, carn...
I bejoca.
I bejoca.
I aquella bejoca singular que venia d'Argentina
era de l'Argentina de Perón.
I des d'aleshores, a aquesta bejoca se li diu la perona.
Molt bé.
I va coincidir tot això amb una visita que va fer evitar peron,
que també va passar a la història per moltes coses.
T'ha agradat?
M'assembla bé com a primer plat menjar unes bejoques,
però com a segon...
Però perones o no?
Perones, que sempre diuen que són beones.
Perones.
Com a segon, te recomano que demà te'n vagis a l'Ametlla de Mar
al 29è concurs de suquet de peix calero.
Oh, que bo.
Que és un dels plats característics que té lloc
dins de la festa major de la Candelera,
una de les festes que hem parlat altres vegades
per la seva presència de la llum.
Sabem que hi ha una processó amb multitud de torxes.
És molt bonic que en aquesta població,
de l'Ametlla de Mar, no?
De fet, dins de la festa major de la Candelera
hi ha molts actes, eh?
Però nosaltres havíem parlat sobretot d'això de la llum,
perquè la Candela té llum, lògicament, també.
Avui és la diada important, no?, de Valls, no?
Sí, avui és la festa.
És petrona.
És festa laboral, clar.
Doncs mira, tenen sort els de Valls,
perquè la resta de mortals, des de Nadal fins a Setmana Santa,
ni una festa, eh?
Home, la resta no, que n'hi ha més pobles de Mar.
No, no, dic que t'ha raó.
L'Ametlla demà t'ha de ser festa,
i si no m'equivoco...
Tu que tens influència al Departament de Cultura,
no podríem crear una en aquest trimestre tan eixut de festes?
Aquesta setmana hi ha molts llocs que fan festa,
perquè ja la Candelera, Sant Blanc i Sant Agueda.
Bé, les escoles algunes faran per carnaval, també.
Sí.
Jo, en tot cas, no sé si cal fer festa o no,
però si demà volen menjar aquest típic àpat,
doncs és el suquet de peix calero.
Per què es diu calero?
Perquè, doncs, l'Ametlla és coneguda com la cala, no?
Clar.
Llavors, aquest plat és un plat, doncs, com a molt saborós,
d'escència marinera.
Típic de pescada, oi?
Sí, un peix guisat amb salsa o suquet, no?
Amb una recepta tradicional, no?
Que antigament, sobretot, es feia a les barques, no?
Amb el peix que acabaven de pescar, no?
No és que sigui exclusió només de la cala, de l'Ametlla,
sinó que és una de les maneres més típiques
de cuinar el peix a Catalunya, no?
I, doncs, bé, es passa, com tants altres plats
en què hi participa el peix amb suquet,
doncs primer en fem un sofregit, no?
I sobre aquesta base, doncs, es cou un peix en suc, no?
Que, doncs, pot ser variat, no?
Però, bueno, aquest peix és una mica el que trobava, no?
I el que acabaven fent, no?
D'aquí s'obtenia, doncs, un líquid lligat, no?
Consistent, no?
Que, amb una forta concentració de sabor i de peix, no?
De gust de peix, no?
Que és el que li dona aquesta essència especial, no?
Aquest suquet de peix calero, doncs, suposo que té gran importància
el peix que acabes triant, no?
Suposo que demana el concurs, com ja cadascú d'ha definat una miqueta més les coses,
doncs, ha de portar el peix que considera que és més adequat
per tenir-lo.
I com tots aquests plats d'essència tradicional,
que era cuina d'aprofitament, cuina de pobres,
amb el temps, lògicament, si s'ha traspassat també als restaurants,
i així, doncs, s'ha anat refinant una miqueta, no?
Sobretot en la qüestió del tipus de peix que deuen fer servir.
Com una altra de les coses que també ha passat amb els anys...
Això són galeres?
Sí, sí, sí.
Oh, tenen una cara boníssima.
Les galeres eren, doncs, allò que, com diguéssim, no estava massa ben valorat,
tampoc, en tot cas, s'ha posat per donar gust a l'arròs, no?
Però és el que té més gustet, eh?
S'ha convertit, precisament, en el pas dels anys, en un producte d'aquestos exquisits, no?
I ha donat peu, en aquest cas, perquè es generin, doncs, també unes diades gastronòmiques concretes.
Les jornades de la galera i de la cuina marinera de Cambril, per exemple, potencien, doncs, aquest peix,
però també hi ha altres llocs que també li han donat, doncs, molt de pes, no?
Per exemple, a Sant Carles de la Ràpita, també al Delta, doncs, es dedica una jornada específica, doncs,
a aquesta diada de la galera, no?, que concretament té lloc el dissabte vinent, no?,
amb la cinquena diada de la galera, no?
També, en aquest cas, seguim dins de l'àmbit de la cuina marinera, no?
En aquest cas, doncs, basada en aquest crustàssi concret, no?
Però, bueno, ja que primer té començat a les sopes, després s'anarà cap als peixos,
doncs, una de les altres possibilitats, també, que tenim és la clotxa, no?,
que en aquest cas és una, bueno, podríem dir, d'una manera o altra, una barreja de peix, no?,
també amb altres coses, especialment amb pa, perquè la clotxa és el plat tradicional
que també durant el mes de febrer, doncs, agafa molt d'èmfasi, no és l'únic moment,
però al febrer, doncs, a Flix té lloc també la diada de la clotxa i va molt bé que sigui Flix
perquè és un plat molt característic d'aquesta comarca, de la Ribera de l'Ebre,
que, doncs, va potenciar o ha potenciat aquest menjar que normalment s'utilitzava
quan anaves a treballar al camp, no?, perquè la clotxa té la gran característica
que, doncs, és obrir un pa i posar-hi alguna cosa a dins.
Aquest pa actua també com a manera o com a eina per conservar, doncs, a l'interior
i normalment el que es posava, el que posaven sobretot els pagesos quan anaven a treballar,
doncs, a dins de la clotxa eren les arangades, no?,
l'arangada, doncs, com bé sabem, doncs, és un sistema de conservació del peix dels més antics que hi ha, no?,
perquè, en el fons, doncs, es basa, doncs, en un sistema, doncs, de salar les coses, molt, molt històric, no?,
i, per tant, doncs, donava molt de sí, no?
Després també hi ha el truco de les àvies, del temps que s'ha de salar les arangades
perquè realment siguin gustoses, també s'ha de tenir present que això també canvia molt
amb el pas dels anys, a vegades...
Salar-les o de salar-les?
De salar-les.
Ah, salar-les, sí, perquè...
No, no, de salar-les.
De salar-les?
Sí, sí, també és que, si no, això ja és del bulli, pràcticament,
és a dir, el problema de les arangades, a vegades, home, hi ha el procés de conservació.
Perquè, generalment, no les de salem, les arangades.
I tant, i tant, i tant, i tant, i t'has d'agafar uns receptoris d'aquestos i veuràs...
No, oi, quan no menges així a les cases, no les de salar-les.
Hi ha molta mitologia sobre això de l'arangada.
Un, el procés de com se salar, que això s'ha de saber fer.
Sí, això s'ha de saber fer molt.
I l'altre, la variació dels gustos que hi ha hagut, també, de l'arangada.
És a dir, clar, segons qui, doncs, avui en dia, doncs...
Segons com la vulguis preparar...
Sí, si t'agafes, segons qui li engrapa una arangada
i sense de salar-la una miqueta, millor, hi ha gent que ja no se la menja.
Però, escolta, la porta, i embolicada amb paper de diari, sí que es continua utilitzant això.
Això ja vindria dins dels truquillos que cadascú li vol donar
o del gust que es vol aconseguir en cada cas.
Però, bé, la clotxa, en el fons, és una carmanyola antiga.
És a dir, és una manera de conservar, de posar dins d'un pa,
doncs, aquestes, sobretot, arangades, no?
Ara bé, té algunes coses, doncs, especials, no?
Normalment s'utilitza amb aquests pans de quilos més grans, no?
Que són molt grossos, no?
I que, doncs, bueno, o de mig quilo, també hi ha, depèn,
hi ha diferents mides, no?
Els de la ribera depèn també de si fan una clotxa així
per anar a menjar només els pagesos
o si fan una clotxa de degustació, no?
Depèn de cada lloc.
De fet, agafaríem un pa una mica gran.
Normalment, per fer una ració individual, agafaríem, doncs, de mig quilo,
seria suficient, el partiríem, li trauríem la molla de dins
i a dins posaríem, doncs, cebes calivada,
amb all, amb tomaca
i dins posaríem una arangada
que, lògicament, es feia a la brasa
perquè si te la poses allà directament,
doncs, això segur que sí que no t'ho menges, no?
En el fons, el que estem és utilitzant el pa com a recipient,
com a carmanyola, per posar tota una sèrie de coses dins
i menjar-te-les.
És un plat d'aquestos, a diferència del suquet o de la galera,
la clotxa és un plat més contundent, podríem dir,
en el sentit que...
Amb això ja has dinat i quasi sopat, eh?
Sí, però vaja, hi ha moltes variables, eh?
Depèn de la població, per exemple,
algunes vegades aquí hem parlat de les clotxes de tardor,
o, normalment, per exemple, doncs...
De les fatarelles de tardor.
De les fatarelles, n'hem parlat alguna vegada,
en aquest cas parlem de les clotxes més carnes tultenques,
com la de flix, però vaja, que realment...
Que això de la sardina carnaval té la seva cosa, no?
Sí, sí, sí, sí, sí.
No, no, suposo que en definitiva ho van acabar fent,
però, de fet, és un plat més aviat d'hivern, aquest,
i que realment s'acaba saborint més a l'hivern, no?
La gràcia de la carmanyola aquesta és que t'edapa, eh?
Vull dir, hem dit que la buidàvem, que l'omplíem,
però llavors no has de llançar la tampa d'alba.
Aquesta es menja, eh?
La carmanyola aquesta es menja.
Bueno, això...
Que és el que dèiem, que ve a ser com el que ara coneixem
i que ens ha vingut de fora,
i que aquí ens agrada molt també, dels kebabs.
Sí, sí, sí, seria un exemple.
És un sistema molt semblant,
perquè totes les cultures,
sobretot que tenen vinculació amb la cuina mediterrània,
tenen sistemes molt similars.
De fet, hi ha un element que no hem dit,
però que sí que és essencial, no?,
que és l'oli, no?,
que tot això s'ha de manir amb oli,
per tant, aquest seria un element també molt mediterrani,
molt essencial en aquest plat, no?
Bé, seria una possibilitat també d'aquesta...
Mossegaré el llibre que tens davant, eh?
Al final, perquè entra una gana.
Avui el direm, eh?
Avui el direm, però vaja.
Bé, en tot cas,
ja que parlàvem de les sopes,
també la dèiem en comentar alguna,
l'escudella, avui parlem d'una petita població,
en aquest cas de la Noia,
que també a finals de febrer, en aquest cas,
fan la festa de la caldera,
que en el fons és una festa de sopes, no?,
que consisteix en una escudella també multitudinària, no?,
que té una quantitat de gent també assistint cada acte, no?
En aquest cas, fixem-nos que li diuen la caldera,
basada en el recipient que realment estan usant,
és a dir, moltes vegades no es parla de la festa de la caldera,
sinó que es parla, doncs, de la festa, doncs, del ranxo...
De la caixofa...
En aquest cas, s'utilitza la paraula caldera
perquè, precisament, les calderes d'aram, no?,
normalment són les més bones per fer aquest tipus de cuina, no?,
i en aquest cas així és a Montmaneu, no?,
Montmaneu, a la Noia, no?
En aquest cas, a més a més,
es complementa la festa gastronòmica
amb la representació de com funcionava un hostal en el segle XVII, no?,
és a dir, com...
O sigui, realment, la escenificació és convertir el poble en un hostal, no?,
i hi ha, doncs, fins i tot, doncs, una diligència d'època, doncs,
que porta als comensals...
És bonica, aquesta festa, no?
Bueno, és una mica així aquesta estematitzada.
Seria una de les altres curioses, per parlar de...
Per a banda d'altres consideracions, també,
vull dir, és...
És a dir, que el poble, doncs, es dinamitza i es mou
perquè hi vinguin visitants, hi vegin calarons,
és una manera, també, de promocionar el poble.
Sí, sí, i si n'anem més cap amunt,
fixem-vos que hem començat Terres de l'Ebre,
primer la costa,
hem entrat cap a dins, cap a la ribera, amb la clotxa,
hem parlat, també, en aquest cas, de l'Anoia,
si ja serien comarques interiors de la zona, doncs,
sud de Barcelona, però, ui, comarques interiors,
ja s'anem cap al Pirineu.
Cap al Pirineu hi ha un plat, també, essencialment, d'hivern,
que també, més o menys, l'acaben fent conxidir sempre
al voltant de Carnaval.
Hi ha diferents poblacions que ho facin,
possiblement les més destacades,
és aquesta que enguany es fa el dia 28,
dissabte-28 de febrer,
però també un altre, algunes altres pobles, no?
Aquesta, el 28 de febrer, és la que té lloc a Puigcerdà,
és la capital de la Cerdanya,
i també hi ha altres petits pobles,
per exemple,
Llívia, no?,
que és una població, en aquest cas,
territori, diguéssim, català,
però dins de l'estat francès,
perquè realment hi ha una carretera
que només uneix Puigcerdà amb Llívia,
però això és una d'aquelles coses que,
curiosament, la història va fer que s'hagi mantingut
com a territori català, territori espanyol,
que és que un tractat d'aquestos militars
el va definir com,
bueno, va diferenciar entre ciutats,
viles, pobles, enclaus, no?,
i realment no va anexionar aquesta població
perquè la categoria que tenia,
doncs, no va ser posada, especificada,
en el tractat.
És a dir, que si van decidir anexionar
les ciutats i els pobles,
doncs, això com era una vila,
doncs, no va ser anexionat.
Però ja sabem, hi ha exemples,
la història ens els dona,
només agafant el segle XX,
que després de cada tractat de pau,
entre cometes,
és allò de la dita, no?,
i aquesta mal programa de tradicions i cultura popular
a cada vegada un llençol sempre es perta alguna cosa
i es complica més la vida.
Sí, sí, sí.
Bueno, a Puigcerdà i a Llívia el que fan
és la festa del trenxat, no?,
i el trenxat...
Oh, això ja és extraordinari.
Això també...
Jo no aguanto més l'espai d'avui,
tinc una gana...
Un plat hivernal, al 100%, no?
Bé, és un plat de col, no?
El col és una de les verdures d'hivern.
Però, dit així,
si vingués un senyor de fora,
diria, va,
per un plat de col no cal posar-s'hi histèrics,
però sí, per aquest sí.
Sí, sí, sí.
Bueno, aquest...
El trenxat és una manera molt popular, no?,
de preparar la col barrejada amb patates,
encancelada,
amb all, amb oli d'oliva,
i va desenvolupar-se sobretot en aquesta zona, no?
Sembla que es basa molt també
en aquesta cuina d'aprofitament, no?,
en aquesta cuina de reciclar materials, no?
I sembla que es feia, sobretot antigament,
doncs, a l'hora de sopar, no?,
en les cuines de la Cerdanya,
per tal d'aprofitar, doncs, intel·ligentment
el que havia sobrat de l'hora del dinar, no?
Avui en dia, a banda que es puguin fer,
doncs, a casa,
que es puguin fer en festes populars
com aquesta del mes de febrer,
també es pot trobar, doncs,
en molts restaurants i, vull dir,
és un plat característic, no?
Com es prepara això?
Doncs, s'agafa l'oli, no?,
i quan està allà calentet,
doncs, s'esfegeix cansalada
i uns alls que estan laminats, no?
Després s'hi aboca la col,
les patates,
que lògicament les haurem bullit abans,
perquè si no, malament,
i les haurem trinxat amb una forquilla, no?,
d'aquí ve també una mica el nom,
i l'all, no?
Llavors, diuen que el truco aquí
és quan està daurada ja la superfície
d'aquesta massa, no?,
que ha anat fent,
doncs, sobretot la col i la patata,
doncs, és que allò ja està pràcticament,
doncs, a punt, no?
Els experts li donen una forma de truita
i així queda com a més presentable.
I els que no són tan experts...
I una miqueta de crosta.
Sí, els que no són tan experts
ho deixen d'una manera més rudimentària.
Que sembla un puré horrible.
I tot queda com queda.
Però vaja,
però vaja,
que és un plat, doncs,
també molt popular
d'aquests de cuina,
doncs,
d'aquesta època d'hivern.
Fixem-nos que
en tots aquests elements
hi ha, doncs,
sobretot materials d'hivern,
alguns dels quals
s'han anat vinculant
amb el Carnaval,
però per una coincidència cronològica,
més que per un fet,
doncs,
de sentit de la festa, no?
En aquest cas,
amb algú podria dir
que la cancel·lada
sí que és un element
molt carnestoltenc, no?
Però, bueno,
la resta d'elements
no tenen per què ser-ho d'entrada, no?
Però vaja,
també forma part
d'aquestos grans àpats populars, no?
Que, com veieu,
durant tot el mes de febrer
són al llarg del nostre país
en moltes poblacions, no?
Doncs sí,
Déu-n'hi-do.
Hi ha un altre programa com aquest
i crec que m'hauré de portar
a un altre pa.
Avisa'm,
si el dimarts vinent
tornem amb aquest tema,
perquè...
Ja he fet uns quants, no?
Ara ja...
Jo crec que haurem de parar
perquè jo...
ahir m'entra molta gana.
Primer perquè ho expliques molt bé,
però és que a més estic veient
les fotografies.
Però ja recomanem el llibre,
però avui hem utilitzat
diferents coses,
però sobretot
no és que sigui un llibre
absolutament complet
i infal·lible,
però la Generalitat
edita una agenda gastronòmica
de cada any,
bàsicament, no?
Que es pot trobar
a les llibreries de la Generalitat
que es diu així,
agenda gastronòmica
i hi ha molts dels plats
que expliquem aquí.
Els refranys, no,
perquè...
o per exemple la clotxa tampoc,
però hi ha algunes coses
que apareixen,
que estan reflectides aquí.
A més està bé
perquè és un llibre pràctic
a banda de tota la informació
cultural que dona
també és la preparació gastronòmica,
la recepta típica i tòpica
i la manera de fer el plat a casa
que també és força interessant.
Sí, sí, sí,
aquestes coses recomanables,
senzilletes i...
Com tens l'agenda de calçotades?
Perquè això és com de casaments i bodes,
no?
Tothom té calçotada
ara cada cap de setmana.
Sí, sí, sí,
jo encara m'ha lliur uns quants dies,
però després ja...
Jo encara no he començat la temporada, mira.
Ja vas fer la teva calçotada particular
d'aquí el programa l'altre dia,
vam començar aquesta secció
per les calçots.
Sí, però aquestes són virtuals,
escolta, aquestes no alimenten,
alimenten l'esperit,
però res més.
No m'imagino aquí en els estudis una...
No em donis idees.
No em donis idees.
Seria molt dur, eh?
Em sembla que...
Patiríem, patiríem.
L'olor seria...
Jordi Bertran,
moltíssimes gràcies.
Bueno, moltes clotxes i...
I molts calçots.
I molts calçots.
Adéu-siau.