Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Portàvem un parell de setmanes
parlant del món del vi que es relaciona
lògicament amb el món adult.
Avui parles de cuina per nens.
Sí, bueno,
parlant amb la vida, de coses de cada dia,
amb un amic, m'explicava
un petit truc
que té perquè els nens li mengin peix,
que és l'etern problema
d'algunes famílies, no?
I em va dir, ostres, el Patrick,
un noi mig holandès,
mig de Tarragona,
i em va dir, ostres, podràs parlar
per la ràdio un dia d'això? Doncs mira, en parlarem,
en parlarem. És a dir, com enganyar els nens perquè mengin de tot?
Bueno, enganyar a mi no m'agrada, perquè els nens no crec
que s'hagin d'enganyar, però, doncs,
disfressar, no ho sé,
introduir, educar, no?
Al final, educar
en el paladar, a poc a poc,
buscant una miqueta el que els agrada,
coneixent-los, perquè ja els coneixem, són els nostres fills,
i a partir d'aquí, doncs,
anar introduint coses
per ampliar el seu ventall
de gustos i introduir-los a la dieta
adulta, no? Podríem subtitular l'espai
d'avui com no llençar
la tovallola en els moments difícils
gastronòmics dels nostres fills, no?
Sí, sí, home, tots sabeu que
per fer qualsevol cosa
amb els nens, doncs, implica un esforç, no?
Vull dir, implica, doncs, l'educació és un esforç,
no? I, evidentment, en la part del menjar
també, o sigui, no serà posar-li el plat
i dir, ai, papa, que boníssim, no? O mama,
que boníssim. Però, doncs, a poc a poc,
jo crec que hi ha maneres. Jo intentaré
avui explicar quatre coses que a mi em funcionen
i que, doncs,
fan que puguem anar introduint
coses que no agraden als nens. En concret,
a casa meva és el peix,
que és una llàstima perquè vivim en una ciutat de peix,
però, doncs, ens podem trobar amb altres
problemes. Hi ha nens que no els agrada les sopes,
hi ha nens que no els agrada... Però el peix vols dir que no és per allò de les espines?
Perquè quan els hi poses
ben netejat i ben netet sense ni una espina,
s'ho mengen la mar de veu. Home, jo, quan era petit,
tenia el problema de les espines i no menjava peix.
Llavors, a més, menjava, doncs, rap...
Els que ens mengem les espines i tot no tenim aquest problema.
Sí, sí. Però, bueno,
en general també el peix és un producte
que té un gust accentuat.
El problema en el
paladar dels nens és que quan hi ha
gustos forts, diferents,
doncs, d'entrada els rechacen, no?
I llavors, doncs, el que hem d'intentar és
començar per aquests peixos més
suaus i per gustos
familiars.
Exemples, doncs, per exemple,
el peix, si no els agrada gens, per exemple,
doncs, podem començar
donant-los-hi, doncs, fer un arròs,
un arrossejat,
feta amb un caldo de peix, però un caldo de peix suau.
No buscar un arrossejat feta amb sardines
o feta amb peix de roca,
sinó, doncs, buscar un caldo de rap, per exemple,
que és el peix que dona
un gust més suau
i, en canvi, ens aporta tots els nutrients
i tot ja ens comença a educar el paladar
cap aquí,
llavors, doncs, fes un arrossejat amb caldo de rap
o fas una fideuà amb caldo de rap
posant-hi la sèpia o els calamars
que acostumen a agradar als nens.
O tossets de rap per allà.
O tossets de rap per allà, també.
O si és tan radical que no agrada res,
doncs, només sense res, sense tropezones.
Però, a poc a poc,
això són dos bons exemples
de consumir aquest gust
i aquests nutrients
que ens aporta el peix
d'una manera fàcil
i sense que se'ns...
Tampoc cal dir-los...
Mira, avui hem fet un arròs de peix.
No cal, tampoc cal dir-los
que és de carn i arròs.
És un rossejat, és un plat nou
o no dir res.
O, per exemple,
als meus fills els encanten
un plat que jo li dic fideus de pobre.
I com els fas?
Fideus de pobre perquè són de pobre,
o sigui, no porten res.
Són uns fideus que estan fets
rossejats amb alls,
ben rossejats amb alls,
ben rossejats, ben rossejats,
i quan ja els tens
hi poses un caldo de gallina
i els fas com si fos una fideuà
i ja està.
No porten res més,
és així de senzill,
però els encanten.
Llavors, el que fas és,
en vez de posar aquest caldo de gallina
o de pollastre,
hi poses el caldo de peix
i no dius res,
dius fideus de pobre, també.
I els trobaran, evidentment,
no són tontos,
diferents,
però els encanten.
El que colen molt bé
són les croquetes de peix.
Les croquetes de peix.
Aquestes colen fantàsticament bé.
Sí, jo després també havia pensat,
per exemple,
la tonyina.
La tonyina és un peix,
però té poques característiques,
tant a nivell de vista
com a nivell de tacte,
com a molts nivells,
sembla carn.
Tonyina fresca, dius.
Tonyina fresca, eh?
Tonyina fresca.
Doncs llavors podem començar per aquí,
no?
Per exemple,
l'exemple que em va donar aquest amic,
el Pàtric,
doncs era,
agafaven la tonyina,
la tallaven fineta,
com si fos un escalop,
i l'empenaven,
l'empenava i la fregia,
i semblava, doncs,
un pollastre.
Tampoc cal dir-los que els diuen
un pollastre,
però dir-los,
mira,
avui us dono,
no ho sé...
Bé, carn,
vinga, mengeu.
Sí,
però al final és carn,
és carn de peix,
vull dir,
és...
No els estàs enganyant,
doncs.
No, exacte.
El que hem d'intentar,
jo soc molt antimentides,
però doncs hem d'intentar...
Mitges veritats.
Fer de polítics,
no?
Fer de polítics,
no?
Fer de polítics
i intentar,
doncs,
sense dir mentides,
doncs no explicar-los-hi tota la veritat,
que seria la realitat,
no?
I en aquest cas funcionen,
les tonyines fetes així rebossades,
si són nens que els agrada la carne rebossada,
acostumen a funcionar.
Si són nens que els heu acostumat
a menjar cors de la planxa,
que també està molt bé,
una tonyina tallada molt fineta a la planxa
també cola molt bé,
o sigui,
i a més,
normalment els nens tenen una debilitat,
acostuma a ser l'orenga,
és una espècie
que no sé per què agrada molt als nens,
les bolonyeses,
les pizzas,
és veritat, eh?
Tot això porta en aquesta espècie l'orenga,
no?
I és una espècie que potser a casa la fem servir poc.
Doncs,
poseu una miqueta d'aquesta espècie
per introduir els nens dintre d'aquest món,
no?
Per exemple,
si fem aquesta tonyina a la planxa
i posem una miqueta d'orenga
i,
doncs,
al començament,
inclús els deixem acompanyar
amb una miqueta d'aquest xup,
intentar les coses que els agraden.
No ser molt radicals.
No ser molt radicals.
Que mengin bé i de forma sana,
però no deixem anar alguna coseta.
Exacte, exacte.
O si els agraden els tomàquets fregits,
o doncs,
fer que aquell plat sigui especial
perquè hi ha dos o tres coses
que els agraden molt.
Una cosa podria ser l'orenga
i l'altra,
doncs,
unes patades fregides
o un...
No ho sé,
cada nen sabeu,
valdus,
el que més li agrada,
no?
Doncs intentar entrar per aquí,
també,
que jo crec que és una molt bona manera.
Un altre peix
que també és fàcil de treballar,
una altra cosa,
abans d'entrar en els peixos,
m'agradaria parlar
de les cremes
que em van insinuar
algú l'altre dia,
que,
doncs,
vaig fer una crema de carabassa
amb caldo de rap.
Amb caldo de rap,
aquesta que la tenies al menú
la setmana passada.
La tenia al menú la setmana passada
i als nens els hi va encantar
i vaig pensar,
mira,
ja està,
ja en tenim una altra,
la carabassa,
que és boníssima també,
també,
amb nutrients i el gat.
Agafes carabassa,
a 1,80 la vaig comprar.
A 1,80.
A 1,80 el quilo,
la carabassa.
I és un producte,
a veure,
molt nostre,
amb molts nutrients,
porta molt de beta caroteno,
és un producte molt interessant,
molt desconegut
i amb un gust molt suau
i molt agradable
i semblant a la pastanaga,
inclús de gust, no?
Doncs,
amb un caldo,
amb un fumet,
fet de rap,
sempre que feu fumets,
i estem parlant ara,
jo els faig sempre,
però cadascú que els faci com vulgui,
però en aquest cas,
pels nens,
els fumets,
jo els aconsellaria
que no bullíssim més de 20 minuts,
perquè queden molt més suaus de gust,
d'acord?
Han tret tot el gust
que havien de treure,
però no peixegen,
d'acord?
Un fumet,
si vull molt més de temps,
agafa molt més intensitat aromàtica,
no?
I amb aquests 20 minuts
n'hi ha suficient
per agafar molts nutrients,
eh?
I un gust molt suau
i molt ben equilibrat.
I llavors,
amb aquest fumet,
agafes un sofregit de ceba
o porros o calçots,
ara el calçot ja se'n va,
però doncs un bon sofregit de ceba,
amb la carabassa,
ho ofegues una miqueta
i tires aquest fumet a dintre,
una miqueta de nou moscada,
que també és una espècie
que als nens els agrada molt,
doncs també aprofiteu...
Per les beixamels,
per donar, exacte,
les beixamels,
i no ho sé,
és una espècie
que també entra molt bé als nens.
Doncs hi treu aquesta miqueta
de nou moscada
i ho fem bulli,
aquesta la carabassa
estigui ben tova.
Després ho triturem,
això sí,
les cremes,
quan siguin per nens,
que no hi hagi tropezones,
vull dir,
tritureu-les bé
i passeu-les pel color de xinès,
perquè és que si no,
si comencen a trobar fils,
els hi esteu complicant la vida,
perquè són molt punyetetes,
almenys els meus,
i per el que he vist en general,
i als adults també ens molesta
una crema que hi hagi fils
o que hi hagi coses,
doncs intentem fer alta cuina
pels nens
perquè els agradi més,
esforcem-los més
perquè per entrar...
Llavors el nen menjarà aquesta crema
i hi haurà aquest gust de peix,
primer l'estarem nutrint
amb productes que no hi està acostumat,
hi ha fòsfor,
hi ha coses que només se troben en el peix,
i educant el paladar també,
perquè a poc a poc aquest gustet
el puguem anar pujant fins a arribar,
doncs per exemple,
a un rap a la cassola,
que també és un producte
que pot agradar força als nens,
perquè no és fort,
però en canvi aquí ja hi ha el peix a trossos
i ja s'ha de...
Però doncs si hem començat per cremes,
hem començat per fideuars,
hem començat per rossejats i això,
serà molt més fàcil arribar
en aquest rap a la cassola,
que seria una miqueta
el punt àlgid ja dels peixos,
perquè si el rap el fem arrebussat
o a la planxa,
també és més suau,
però sempre que un peix
el fem coure amb un suc,
estem apujant el gust del peix,
que en aquest cas un rap el que sol estar boníssim.
Però no és el que volem,
que pugi el gust.
Però no volem que pugi el gust,
el que volem és deixar un peix
el més neutre
i el més agradable possible
al tacte
i sobretot això,
que no hi hagi espines.
A molts nens,
igual que les cremes
que siguin fines
i que no hi hagi tropezones,
o no hi hagi tropezones de la crema,
perquè després en aquesta mateixa crema
hi posem uns trossets de pa fregit
o hi posem, no ho sé,
el que li agradi,
inclús uns trossets de pollastre,
jo què sé,
i alguna coseta que al nen li agradi
per acabar d'entrar bé aquestes cremes.
Què més?
El lluç.
El lluç també és un peix
que també és suau
i que també agrada força als nens.
El lluç també es pot fer arrebossat,
com es compra moltes vegades,
o a la planxa.
Vull dir,
tampoc no té masses problemes.
I un altre peix
que potser sembla fort,
però que realment no ho és
i que va bé per entrar a la cuina amb els nens,
és el bacallà.
El bacallà,
si el desalem molt,
perd molt de gust
i segueix conservant forces propietats.
i és una bona manera també
per començar a menjar peix.
No té espines,
el bacallà sí que té espines,
però podem comprar trossos de bacallà
que no tinguin espines.
Sempre millor,
aconsellable,
per començar,
trossos finets,
no comprar morro,
perquè llavors és molt de peix,
sinó trossos finets.
i també el podeu fer
arrebossat però sense pa,
o sigui,
només amb farina i ou,
que queda com a més truitós.
I també agrada molt als nens,
inclús amb aquest ou albatrel
hi podeu posar alguna espècie
d'aquestes que dèiem
que agraden als nens,
doncs una miqueta d'orenga,
l'ou albatre,
i llavors el farinal i fragil
tindrà un gust
força agradable
i força familiar,
sobretot que trobin
sempre gustos familiars
en les coses noves, no?
Sembla mentida
que el peix preparat
com ho estàs fent
no pugui agradar a algú, no?
Sí,
però a vegades
a veure,
els nens
a vegades són rebels, no?
I es rebel·len contra algú
no perquè no els agradi
és que ni ho han tastat
moltes vegades
no m'agrada i ja està
i no ho han tastat, no?
I clar,
encara que ho tastin
si ja tenen al cap
que no els agradarà
no els agradarà
en canvi si és al revés
si entrem perquè els agrada
i ells ja està
mengen alguna cosa
que els agrada
al revés
és difícil que no els agradi després, no?
Ho hem de fer molt gros
o ens hem d'equivocar molt
perquè
o hem de fer un gust
molt radicalment diferent
perquè el nen
estigui atent
perquè
amb aquell
amb allò que està menjant
i noti realment
les diferències
o sigui,
hem d'entrar completament al revés
no?
Els hem de cuidar
durant aquell dinar
diguem-ne
els hem de fer
un entorn agradable
abans de començar
perquè ja entrin
a menjar
sense perjudicis
i
disfrutin
del que estan menjant
i tampoc cal
després dir-los
ai, doncs veus
o menjat peix
perquè llavors
no són tontos
els nens
i el pròxim dia
no els hi fareu
Tret que els agradi molt
i aleshores
Bueno, probablement
és repetir-ho
tres o quatre vegades
i quan aquell plat
ja sigui famós
perquè a casa
hi ha plats famosos
Home, i tant
a casa hi ha plats famosos
Hi ha un denominador
com els macarrons
són famosos
a totes les cases
i aquest tipus de coses
Doncs quan aquell plat
sigui relativament habitual
que l'hagueu fet
dos o tres vegades
i l'hagin menjat sense problema
llavors se'ls hi pot explicar
però tampoc com dien
mira, us he enganyat
i tal
no, no
sinó doncs dir
un dia com deixar-ho anar
o
vine, ajuda'm a fer això
i que vegi qui poses el peix
Això és el que vas menjar
l'altre dia
Ei, què és el rap?
Doncs és un peixet
molt bo
vull dir
intentar no ser radicals
i jo crec que així
les coses funcionen
Clar, porta feina
porta treball
d'educació
però jo crec que
és una bona manera
de començar amb tot això
Després
no hi ha més
el problema del peix
amb els nens
moltes vegades
Hi ha les verdures
i com la mafalda
a vegades
els nens no els agraden
les sopes
Bueno
en el cas
Les sopes són bones
però fa mandra
perquè és un menjar
molt monòton
I la cullera
a vegades
són molt escullerades
És el que t'he de dir
La sopa pot ser boníssima
però el fet de menjar sopa
és molt avorrit
moltíssim
Home, una manera
d'introduir els nens
a la sopa
és fer escudelles
Primer escudelles
que agradin molt
amb molt espesses
molt espesses
o sigui seria
ben bé
pasta
escorreguda
que és el que els agrada
però en vez d'escorreguda
que estigui per allí
amb una miqueta
i llavors
que la sopa
no l'hagin de menjar
a cullera
sinó que el mateix
agafar la pasta
i els hi pugi el caldo
De fet hi ha molts
i això ho han vist
a totes les cases
que primer es menjen
el caldo allò amb mala cara
i es deixen la pasta pel final
i qui no ha fet servir
aquestes pastes
de barrufets
de sopes
de lletres
d'estrelletes
de no sé què
perquè mengin la sopa
doncs d'una manera
si són molt radicals
que no els agrada
gent
doncs fer servir
pastes grosses
colzos
aquelles patxines
no ho sé
hi ha moltes pastes grosses
que als nens els encanten
i servir-les amb un caldo
amb un caldo suau
que sapigueu que agrada
que no sigui un esforç
i llavors
a poc a poc
cada vegada
posar-hi més caldo
i menys pasta
no?
quan se'n vagin de casa
amb una mica de sort
ja menjaran la sopa
en condicions
també en aquesta escudella
podem aprofitar
per anar introduint
a poc a poc
coses que a ells
no els agradin
per exemple
els meus els agraden molt
per exemple els cigrons
doncs moltes vegades
faig pilotetes
amb pasta
i cigrons
però per exemple
no els agrada la col
doncs hi tallo
una miqueta de col
i també l'hi poso
però una miqueta
que no sigui un problema
que queda dissimuladeta
o doncs jo que sé
bejoques
als meus els encanten
perquè hi ha molts nens
que no els agraden
doncs posar-hi dos bejoquetes
i dir
bueno doncs n'ha de menjar una
no ho sé
poc a poc
sense
llavors
a veure si aconseguíssim
que això funcionés
i que els nens
menjessin
una miqueta
de tot
que és l'objectiu
amb els alguns
és curiós
que els cigrons
i les llanties
normalment els agraden molt
però els fesols
ja els hi costa més
fesols costa més
saps per què?
perquè també és una miqueta farinós
el fesol
si agafes una paella
antiadherent
una paella antiadherent
bona
nova
que no s'enganxi gens
i agafes el fesol
ben escorregut
inclús no deixes a palaixeta
perquè quedi ben net
no tingui gens de midó
i tires una miqueta d'oli
i sal al cul de la paella
la calentes
ben calenta
ben calenta
després
primer calenta sense res
ja ho sabeu jo
que m'agrada calentar
les paelles soles
després hi tireu
aquesta miqueta de sal
i oli
i tireu els fesols
i no els maregeu molt
sinó deixeu que es torrin
d'un cantó
els sacseu una miqueta
que es torrin de l'altre
i llavors
inclús si no els agraden gens gens
apagueu el foc
deixeu reposar això
10-15 minuts
i després ho torneu a calentar
i veureu que s'assequen
per nosaltres
potser no ens agradaran tant
com recient fets
però
fet així
queden com a secs
com a sueltos
secs
i llavors els nens
els encanten
llavors és
jo parlo de nens
de casa meva
i del que veig
fent menjar
però en general
si és farinós
i és pastós
costen més de menjar
però en canvi
el cigró perquè agrada
perquè és molt suelto
és rodó
és molt
i el fesol
fent-ho d'aquesta manera
també ho aconseguireu
i també és una altra manera
que se'ls mengin bé
i les llenties
jo crec que
abans
a les pel·lícules
dels anys 60
les llenties
eren la tortura dels nens
i en canvi
i ara agraden molt
sí sí
no sé
són coses
canvis de la vida
no sé
no sé exactament
com pot anar
però doncs
jo resumint
el que faria és
amb les pastes
per exemple
que els agraden molt
doncs
a les salses
fugim una miqueta
de les típiques
però disfressem-les
o sigui
per exemple
doncs
el problema són
les verdures
per exemple
bejoques
pèsols
que es veuen molt
que són molt evidents
doncs
els fem una miqueta
saltejadets
i tirem
aquella tomàquet
que tant els agrada
i ho barregem tot junt
i ho posem
per damunt d'una pasta
i llavors
els nens
doncs sí
beuen el pèsol
però com que els agrada
el gust és familiar
doncs amb voluntat
i això
comencen a entrar
en aquest món
eh
i amb els pebrots
el mateix
no vol dir que ens revinant
amb aplaudiments
però si ho fem
amb petites dosis
amb petites dosis
doncs anirem entrant
amb tot això
no?
sobretot
no fer un canvi radical
i plantar-los
un plat de col
perquè no se'l menjaran
o sí
però doncs
no ho sé
no
serà difícil
que tinguin
un record
vagament agradable
d'aquell àpat
no?
en canvi
si veuen
que al final
és tosodaria
que al final
els ha agradat
perquè al final
si posem quatre pèsols
amb aquella tomàquet
que tal no els agrada
amb aquella pasta
no els notaran
i llavors
veuran que
a poc a poc
veuran que allò
tosodaria
i veuran que
doncs
poden menjar
aquells pèsols
o aquelles faves
o aquell pebrot
o aquelles coses
que no agraden
pebrot i ceba
és el que costa més
que mengin
que és raro
la ceba
sí que és veritat
perquè jo no
l'havia vist mai
sufragits
has de triturar-los
jo no l'havia vist mai
la gent que no li agradés
la ceba
i ara cada vegada més
me trobo amb nens
que no els agrada la ceba
és una cosa curiosa
és una cosa curiosa
i no podria ser
que ja nosaltres
pressuposem que no s'ho menjaran
i ja ho dissimulem
sense provar-ho
la primera vegada
també podria haver-hi
alguna cosa d'així
pot ser
pot ser
a vegades som una miqueta
còmodes també
perquè és el més fàcil
jo si al nen li agrada
la pasta amb tomàquet
pasta amb tomàquet
que no tinc temps
i no em vull barallar amb ell
i no vull fer d'ogro
però això és bo
per l'educació?
no
jo crec que no
una miqueta de paciència
una miqueta d'esforç
fem-ho també
no ho fem cada dia
ni ho fem en moments
que no estiguem d'humor
sinó busquem un diumenge
busquem un cap de setmana
busquem un moment
doncs dolç
que també
per entrar més bé
en tot això
això potser amb un psicòleg
no però et veig molt pedagoga
avui
realment
i què tal si compensem
amb unes postres
que els agradin
perquè això també
pot ser compensar
el primer plat
ja sé que has de fer
una mica d'esforç
el segon
et poso el que més t'agrada
del món
una miqueta és això
primer i segon plat
doncs busquem un primer
que els agradin molt
llavors un segon
sempre posar
quantitats poques
jo crec que els plats
jo crec que els plats
s'han d'acabar
jo crec que
s'han d'acostumar
que s'ha d'acabar
allò del plat
llavors a vegades
quan servim
com que n'entros
tenim gana
posem més
jo sempre prefereixo
que repeteixin
un nen amb un plat
de menjar al davant
no es morirà mai de gana
això no hi ha
o sigui
si el nen
per a tu sudarien
tu n'hi has posat poc
i no en vol més
no passarà res
perquè sempre hi haurà
un segon plat
o un postre
o no menjarà res més
no passarà res
aquest nen no es morirà
de gana
jo ara també
potser m'estic posant
en un lloc
on no em toca
aquests nens
no estan desnudrits
però no estaran
desnudrits
però crec que és important
que s'acostumin
a acabar-lo del plat
perquè
doncs
és un costum
és una manera
de disciplina
és una manera
de
de dir
que allò
s'ha de fer així
i d'educació
no ho sé
i a banda
és una inversió cultural
perquè aquests nens
quan siguin grans
gaudiran
d'aquesta meravella
que és la gastronomia
i el menjar bé
i el paladar
ja el tindran
prou obert
i prou diversificat
com per poder gaudir
d'aquests plats
que a vegades
tu expliques aquí
i que segons
dius
doncs
això a mi m'és igual
però si tu
tens el paladar
ja una miqueta
experimentat
doncs
pots gaudir
d'uns menjars
deliciosos
no?
no
i a més
és una llàstima
que per motius
educacionals
arribis a l'edat adulta
i per exemple
no t'agradin les verdures
amb la quantitat
de verdures
que hi ha
jo entenc
com la gent pot dir
no m'agraden les verdures
però verdures
què vols dir?
tot
totes les verdures
no ho sé
o
no ho sé
per mi
no no
són opinions personals
jo comparteixo
aquestes opinions
amb tu
el que s'estan perdent
exacte
el que s'estan perdent
inclús jo
ja estirant més el fil
que ja es trenca
tindrem la casa
per la finestra avui
jo crec que el vi
és part d'aquesta educació
també
ui ui
aquí hi ha
un terreny una mica perillós
però
no dic que donem vi
als nens
però doncs
tampoc
és un pecat
ni és una cosa
extraterrestre
ni una cosa
de no sé què
vull dir
jo crec que és un
hi ha un ventall de gustos
dintre del vi
també molt important
o els formatges
també tenen un ventall
de gustos importantíssims
hi ha grups de productes
que dintre del mateix producte
té un ventall de gustos
tan important
i tan enorme
que és una llàstima
que hi hagi gent
que se'l perdi
home
això del vi
jo ara entenc
per què ens agrada tant
el vi
a la gent d'aquesta generació
des del Quina Santa Catalina
fins al pa
amb oli i sucre
doncs imagina't
pa amb vi i sucre
pa amb vi i sucre
això mateix
o els préssecs
amb vi i sucre
els préssecs
les peres
els hem fet grans tots
i a veure
i no som més alcohòlics
ni menys que els d'ara
o que els d'abans
no ho sé
però escolta
ara com que
la cosa està així
molt de pompte amb tot
sí
Francesc Lledó
del Quim Quima
què tenim avui
per dinar al restaurant?
doncs avui he fet
un gazpacho
que ja comença
tomàquets bones
ja
me vaig animar
a principis de setmana
que feia bo
i ara se'ns ha girat
una miqueta el temps
però bueno
el gazpacho jo crec
que sempre entra molt bé
un gazpacho
i l'altre
què he fet més?
a veure
un gazpacho
i una amanida
de saïtó
i de segon
un bacallà
jo estic amb el bacallà
últimament
molt inspirat
i he fet un
he buscat
un bacallà
que per la setmana que ve
vull fer brandada
que encara no n'he fet en guany
i tinc moltes ganes
de fer brandada
doncs
l'estic fent a la llauna
que és un recurs clàssic
però que a mi també m'agrada molt
és un bacallà
que doncs
té
té molta acceptació
i és molt tradicional
de casa nostra
i de carn
ostres jo és que soc un desastre
veieu que poc comercial que soc
l'altre dia
estava donant
ara sortint una miqueta de tema
i estic venent jo al restaurant
no hem de fer vendre'l ell
l'altre dia estava donant
una classe a la universitat
i em presento
Francesc Lledó
tinc un restaurant
i quan acabo la classe
me venen els alumnes
i em diuen
i quin restaurant tens tu?
perquè no vaig dir
no et promociones
Francesc
no et promociones
en fi
de totes maneres
hi ha una pàgina web
que ho explica tot
val a dir
que és aquest menú
de dilluns a divendres
de dilluns a divendres
15.90 tot
sí
15.90 tot
tot oliva
tot incluït
i bueno
jo crec que en un lloc molt xulo
quan fa en bo
ja estem obrint la terrassa
i la gent està disfrutant moltíssim
i bueno
l'únic problema
que tenim allà dalt
és l'aparcament
però bueno
anem caminant
aparquem en un pàrquing
i anem caminant
a veure si ens acaben
alguna vegada
allà dalt
en fi
ja en parlarem
Francesc Lledó
moltíssimes gràcies
com sempre
un plaer
i ens retrobarem
la propera setmana
sempre dic la propera setmana
perquè mai sé si és festa o no
no és festiu
la setmana que ve
m'en sembla que no
encara queda
perquè hi hagi festes
moltíssimes gràcies
i fins el proper dijous
fins dijous que ve