Obrim una finestra al món.
Una trobada setmanal amb el programa de ràdio escolar
elaborat pels centres educatius de Sant Salvador, a Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda.
Un grup d'alumnes de tercer curs d'ESO de l'Institut de Sant Salvador
ha preparat el present programa per a l'espai radiofònic,
Obrim una finestra al món, de Tarragona Ràdio.
El passat 17 de gener es compliren 50 anys
de la mort de l'insigne folclorista Joan Amades.
Aquest any 2009 ha estat designat l'any Amades.
Una munió d'entitats de la cultura popular d'arreu del país
li reta numerescut homenatge.
Joan Amades ha contribuït en gran manera
a l'estudi i a la difusió de tot el patrimoni cultural
amb una ingentasca de recerca i recopilació
que s'estengui al llarg de tota la seva vida.
El nostre institut es vol afegir aquest reconeixement
a la seva vida i a la seva obra.
Al llarg del curs hem organitzat un requisit d'activitats.
cal·ligrames, auques, rondalles, endobinalles,
llegendes, programes de ràdio,
pàgines a la premsa escrita...
El certamen literari de Sant Jordi
serà el punt culminat del nostre mereuscut homenatge.
Avui volem donar-vos a conèixer l'origen
d'unes quantes expressions.
De forma anecdòtica podrem conèixer
d'on provenen algunes expressions que normalment diem.
Parlarem
Expressions gregues i romanes
Dos, expressions monacals
Tres, expressions de l'edat mitjana
Quatre, altres expressions
Desitgem que us placa aquest programa.
1. Expressions gregues i romanes
La poma de la discòrdia
Després dels trons ve la pluja
L'ocasió s'ha d'agafar pels cabells
Està pelat
Està encinta
Les parets tenen orelles
Estirar-se els cabells
La sort ja està tirada
La poma de la discòrdia
Època
Mitologia grega
Significat
Allò que pot ser origen de les baralles
Origen
Segons la faula de la mitologia grega
un dia Mercuri feu un gran àpat
en el qual convida totes les deesses de l'Olimp
Llevat la discòrdia
Per por
Que no armes breva
Ella va saber el cas
I prometeu venjar-se'n
Cap a les acaballes de l'àpat
Es presentava a la reunió
Llençant la poma damunt la gran teulada
I digué amb veu forta
Per a la més vella
Al moment
Totes les convidades
Es cregueren amb dret a la poma
I es produï una grossa baralla
Després dels trons ve la pluja
Època
Grega
Atribuïda al filòsof Sòcrates
Significat
Després de les causes arriben els efectes
Origen
Aquesta expressió és atribuïda a Sòcrates
que, segons la tradició, tenia una esposa esquerpa
i amb molt mal geni
Un dia, després d'una forta discussió entre el matrimoni
Sortia el filòsof al portal de casa seva
A explicar-li sols deixebles
El bo i millor del seu parlar
Sortia sobre la seva esposa per la finestra
I se soltant i volta
Abocar una galleda d'aigua al seu marit
I deixar jo de cap a peus
El gran filòsof es limita a dir
Com a expressió de cas
Després dels trons ve la pluja
L'ocasió s'ha d'agafar pels cabells
Època
Grega, abans de Crist
Significat
Cal ser oportú i no deixar passar les ocasions i oportunitats
Origen
La veia iconografia grega presentava l'ocasió personificada
en una dona de contorns lliços
completament pelada de tot el cos
amb una menuda mota de cabells al cim del cap
Agafar-la era impossible si home no l'agafava pels cabells
D'aquesta graciosa visió se'n deriva l'expressió
L'ocasió la pintem calva
Està pelat
Època
L'edat antiga
Significat
No tenir diners
Origen
Antigament el Pere era signe de senyoria
i només podien portar barba i cabells llargs els senyors
En canvi, els servents s'havien d'anar pelats de cara i xollats de cap
Les idees del pèl de la senyoria estaven extremadament relacionades
Està encinta
Època
Romana
Significat
Està prenyada
Origen
Prové d'un vell costum romà que s'allarga fins als temps moderns
Que consistia en que les dones prenyades feien públic el seu estat de bona esperança
Senyent-se del cos amb una cinta que variava de color d'acord amb el nombre de vegades que s'havia trobat en aquell estat
Les parets tenen orelles
Època
Romans
Significat
Cal procedir amb molta precaució i no ens podem refiar de les nostres confidències
Hi ha qui pot haver algú amagat que les pugui escoltar
Origen
Té l'origen en què ha succeit el polític romà Sateri
que conspirava contra l'estat
Uns amics del règim sentiren les seves paraules des de darrere d'una feble paret i el van delatar
Fou pres i posteriorment injusticiat
Estirar-se els cabells
Època
Romana
Significat
Expressar un acte de desesperació o també de gran penediment
Sentir ràbia, penediment
Origen
El costum d'estirar-se i arrencar-se els cabells com a prova de dolor
És un costum antiquíssim i s'ha mantingut fins fa poc entre els pobles de cultura primària
Una atenuació del costum encara era molt corrent a Roma en motiu dels enterraments
Entre agents humils, els parents s'hi aplegaven esbollant-se i estirant-se els cabells
I entre els estaments benestants
I entre els estaments benestants
Llegaven dones que tenien per ofici seguir els enterraments donant mostres de desesperació
La sort ja està tirada
Època
Romans
Significat
Es diu quan en un afer, home ha fet un pas decisiu del qual ja no es pot fer enrere
Origen
És atribuïda a Juli César
El riu Rubicó marcava la frontera entre els territoris d'Itàlia i els de Gàlia Cisalpina
Cap magistrat al davant d'un ergèxit no podia travessar-lo sense l'autorització del Senat
César, de retona a les Gàlies, en veure que el Senat havia refusat el seu consulat
I la perllongació del seu govern resta indecís uns quants dies davant del pont
Desobeint però l'ordre senatorial
El travessar, el 49 abans de Cris
I iniciar així la seva marxa contra Roma
Desafiant la fúria del Senat
Enfero exclama
La sort ja està tirada
Alia exacta est
També li és atribuïda la dita o tot o res
També surt l'expressió
Passar al Rubicó
Per iniciar el fet de prendre partit
O fer algun gest decisiu
Que obliga una línia de conducta determinada
Dos, expressions monacals
A tant per cap, a tant per barba
Fer la llesca
L'hàbit no fa el monjo
Ser de la màniga ampla
A la taula d'en Bernat
Qui no hi és, no hi és comptat
A tant per cap, a tant per barba
Època
Monacal
Significat
Actualment, signifiquen el mateix
El que toca per persona en el moment de repartir
Origen
En el seu origen, el significat era diferent
És d'ella tant per cap
Com comprenia tota la comunitat
Frares i llecs
És d'ella tant per barba
Com només afectava els frares
Que eren només
Aquests els únics que duien barba
Així és d'ella, per exemple
La comunitat menja cada dia dos ous
Per barba
I cinc llesques de pa per cap
I quedava ben entès
Que d'ous només en menjaven els frares
I de pa
Frares i llecs
Fer la llesca
Època
Edat mitjana
Significat
Mortificar algú fent-li fer el que ell no desitja fer
Contrariar, perjudicar, importunar
Origen
Segurament en els recintes monacals
Quan el pa era l'element prioritari
Quan algú se'l volia perjudicar
Se li proporcionava una llesca de mencions reduïdes
I així se'l perjudicava
L'hàbit no fa el monjo
Època
Edat mitjana
Significat
Vol indicar que l'home no es pot fiar de les aparències
I que la vestidura no fa la persona
Origen
Prenge l'origen dels temps medievals
En què feu general el costum de fer-se enterrar
Vestint els hàbits d'alguna de les hordes religioses
De més prestigi en aquells temps
Aludint també aquests costums
I volent significar
Que hi ha qui fa vida molt profona
I en morir abraça la religió
Hi ha una altra expressió
Que diu
Fer-se frare a l'hora de morir
Ser de la màniga ampla
Època
Edat mitjana
Molt monacal
Significat
Desperit liberal
Tolerant
I transigent
Origen
Ajudeix als frares confessors
Molt menys exigents
Que els capellans
En les penitències
Absolien amb certa facilitat
Pecats que els sacerdots
Rebutjaven de perdonar
El poble deia que per les amples mànigues dels avis dels frares
Passaven moltes coses que no podien fer passar els capellans
Per l'estreta màniga de la sotana
A la taula d'en Bernat
Qui no hi és, no hi és comptat
Època
Monacal
Significat
Indica que l'home no té en compte el que no hi és present en un afer
Origen
Aludeix a les hordes monàstiques bernardes
Que es posaven a la taula a una hora fixa
A la qual tota la comunitat hi havia de ser
Qui no hi era, l'àpat li passava per altre
Eren així de rigorosos
3. Expressions de l'edat mitjana
Haver-hi moros a la costa
Tirar, recollir el guant
És l'inventor de la sopa d'all
Esperar en candeletes
És el de l'any de la picor
No està catòlic
Haver-hi moros a la costa
Època
Edat mitjana
Significat
Haver-hi testimonis que no convenen
Origen
Recorda el temps en què la Mediterrània era creuada per nombrosos vaixells pirates
Que desembarcaven a les nostres costes de forma sovintejada
Produint grans estralls entre la població
La nostra costa llevantina havia estat molt castigada per aquestes incursions
I part de la població es veia obligada a emigrar a indrets més segurs i protegits
En les elevacions muntanyenques de la costa
Se situaren estratègicament unes torres circulars
Sense obertures
I on s'havia d'accedir a més cales que servien per vigilar la costa
Aquestes torres que avui dia encara se conserven
Eren anomenades torres de moros
Es crea un cos de guardes
Cavalles de costa
Que tenien cura de vigilar i donar senyals d'alarma
Quan des de les torres observaven un perill
Avisaven el veïnat amb un toc de trompeta especial
I el crit de moros a la costa
I la gent es mobilitzava
S'avisava del perill de torre a torre
A través de senyals de fum
Tirar, recollir el guant
Època
Edat mitjana
Significat
Provocar, desafiar una persona
O bé acceptar el desafiament i donar-se per aludit en un afer
Origen
Ver els antics costums cavallerescos
Segons el qual
Quan un cavaller volia desafiar i reptar
O ultratiar un altre cavaller
Li tirava el guant al rostre
Acció que era interpretada com una bufetada
I comportava l'ineludible
Reescavalament de l'honor ultratiat fent-nos de les armes
Recollir el guant és acceptar el desafiament
És l'inventor de la sopa d'all
Època
Edat mitjana
Temps
Jaume I
Significat
Aplicat als fanfarrons pretensiosos que es creuen posseïts de suficiència
Origen
Tradicionalment s'atribueix al rei Jaume I
La invenció de la sopa d'all
Un dia que anava de cassera es va perdre per un bosc molt espès
Després de moltes hores de voltar i es m'ha perdut
Feu cap a una barraca de carboners on hi havia no més que una beneitona
El rei tenia molta gana i a la cabana no hi havia res per a menjar
Cercant pels racons trobaren uns rosegons de pa florit i una cabeça d'alts
El rei procurava treure partit d'aquells escassos elements
I Feu sopa que trobava riquíssima
Mentre se la menjava va comparir-se a un grup de cortesans que feia hores que els cercaven
Els Feu tastava aquella sopa que trobaren saboríssima
Conegut el cas del poble tothom vol que provar la sopa d'all i que ràpidament va propagar-se
Esperar amb candleetes
Època
Edat mitjana
Significat
Esperar amb inquietud, amb ànsia, la resolució d'una fe
Actualment i sobretot esperant il·lusió idèlic
Origen
Antigament era usada una candeleta per fixar el termini de la duració de diferents afers
En les subhastes era encesa una candela
En començar la sessió i home només podia fer ofertes mentre cremava
En els judicis l'acusant només es podia defensar durant el temps que cremava una candela
i un cop apagada els jutges dictaven sentència
La candeleta anava associada a la idea de l'angoixa
de la inquietud per a conèixer un afer en màxim d'interès
És ser delant de la picó
Època
Segle XV
Significat
Tens remot indeterminat, una cosa molt antiga
Origen
Entre moltes dades de la misèria, Col·lectiva destaca l'any 1471
quan es van perdre la majoria de les collites i en conseqüència es patit molta fam
A més hi hagués una gran plaga de pusses
Les picades de les quals, per efecte de la intensa misèria per la qual passava Catalunya
resultaren molt més fibrants i agudes que en altres temps
La fam i la picor devien ser molt fortes i terribles
ja que se'n feu ressò el dietari oficial de l'època
Hi ha un altre refranç més concret que diu
l'handi la picor que tothom gratava
No està catòlic
Època
Edat mitjana
Significat
No trobar-se bé, mancança de salut o d'estat general de les persones, animals i coses
Origen
Té un sentit molt religiós, es refereix al grau de perfecció, de puresa i de religiositat
al que home podia aspirar
Quan un objecte vianda o fruita no assoleix un nivell òptim es diu que no està catòlic
Si home no es troba bé de salut o un animal tampoc sisent
també s'expressa que es troba en un estat poc catòlic
4. Altres expressions
Atipar-se com un lladre
Tants caps, tants barrets
Anar de 21 botons
Anar de gorra
Tocar el dos
Caixa o faixa
Fer campana
Atipar-se com un lladre
Època
Bandolerisme
Significat
Es refereix a les persones que mengen desmesuradament
Origen
Es remuntava en el temps en què els camps i muntanyes estaven plens de lladres que vivien en coves junts dels poblats
I que sovint tenien dificultats per menjar per la gana que tenien ja que esquivaven tant com podien el tracte amb la població
Per por de ser sorpresos i duts a la justícia
Quan la gana era gran i se sentien segurs es presentaven en algun hostal i s'atipaven fins a donar satisfacció a la multa gana que portaven
Arribada l'hora de pagar cridaven l'amo i es donaven a conèixer
Mostraven l'arma i els feien jurar que no avisarien ningú de la seva presència amenazant-los de venjar-se'n en una propera visita
Entre hostalers, traginers i vianants, la idea de la gana exagerada anava sempre associada a la d'un lladre
Tants caps, tants barrets
Època
Napoleònica
Significat
Significat
Expressa la coincidència entre els nombres de dues coses que tenen relació, referint-se a diferents persones
Indica la disparitat d'opinions, de propòsits, etc. entre cadascuna i les altres
Origen
En la guerra napoleònica, la pagesia catalana feu el que pugui per matar aïlladament i sense d'una batalla
Tants soldats francesos com li feu possible
S'estalvi per costum i com a trofeu guardar els casc o barrets dels soldats que cadascú matava
On calculava el nombre d'enemics morts pel nombre de barrets reunits
Anar de 21 botó
Època
Els nostres avantpassats
Significat
Expressa a la molt mudat, amb el màxim luxe i magnificència
Origen
Proveu dels vestits de gala dels guardes nocturns, els quals damunt d'una mena de libita duien un pitral en forma de becaia
Així anomenat irònicament, amb tres rengleres de botons de set cadascú, o sigui, un total de 21
Un vestit tan llampant i virulat aplicat a un organisme tan humil
Fó considerat aviat pel poble des d'una perspectiva còmica
I es prengueren les tres rengleres de lluents, botons que no acorden res com a tema d'irònica comparació
Anar de gorra
Època
Del transport en diligències
Significat
A despeses d'altri, sense pagar, gratis
Origen
En l'època en què els senyors viatjaven en diligències, anaven ben mudats i amb barret
Els serveis que els acompanyaven en llurs viatges vestien de manera més humil i portaven gorra
Quan s'aturaven en hostals i posades, els senyors eren ben servits i tractats
Era costum, en el moment de fer els comptes, especificar tants senyors i tants que van de gorra
Els de gorra eren els que no pagaven
Tocar el dos
Època
Època del transport en diligències
Significat
Marxar, anar-se'n
Origen
En realitat, l'expressió tocar el dos hauria de ser, en realitat, tocar el dors
Tocar l'esquena
Abans d'haver-hi automòbils i ferrocarrils, la gent quan viatjava no ho feia tan sovint com ara
Utilitzava la diligència de cavalls
Quan tothom estava llest, qui dirigia la diligència s'adreçava al cotxer que menava els cavalls
Per indicar-li que ja podien prendre la marxa amb el crit de tocar el dors dels animals
El cotxer, amb la tralla o les xurriaques, tocava el dors de les cavalleries, les quals feien un petit bot i arrencaven a córrer
Evolutivament, el dors es convertia al llarg del temps en dors
Caixa o faixa
Època
Segle XIX
Significat
S'usa per significar que home emprèn una afera amb total valentia i resolució i que es disposa a sofrir-ne tots els resultats i conseqüències
Origen
Aquesta expressió la va pronunciar el general Prim a Barcelona en uns moments de lluita
Difícil fent cara al repte que la revolució li llançava i reptant el mateix a aquesta
El general Prim de Reus travessa moments polítics i militars molt conflictius
En passar un dia a cavall pel carrer de l'Argentina de Barcelona
Un home del poble digué cridant perquè ho pogués sentir
El que vol aquest és la faixa
Prim de durar el cavall i encarant-se a qui havia parlat respongua solament
Caixa o faixa i si voleu guerra, guerra tindreu
Amb aquesta expressió volia significar que acceptava el repte i lluitaria fins a obtenir la caixa
O l'enterrarien o la faixa de general
Fè campana
Època
Segle XVIII
Significat
Deixar d'anar a l'escola i per extensió a una obligació diària
Origen
Té l'origen en aquells temps en què encara no hi havia escoles públiques
i la mainada anava a aprendre lletre a la rectoria
i per tant creen alhora dishebles i escolans
En aquells temps el noi que mancava a classe era castigat a tocar la campana
en totes les funcions religioses
que havien de celebrar-se el dia o els dies següents
segons la importància del càstig que li volien imposar
Aquesta feina pròpia d'un home i no d'un infant
constituïa un veritable càstig per al menor
Fins aquí el present programa d'Obrim una finestra al món
Us l'han ofert els locutors
Jéssica Bufariull
Intisar Laurosi
Jorra Laurosi
Ismael González
Ivan Crespo
i Anna Fernández
Desitgem que us hagi agradat
Fins la setmana vinent!
Fins la setmana vinent!
Fins la setmana vinent!
Fins la setmana vinent!
Fins demà!