Aquí seguim amb tots vosaltres en directe a Matí de Tarragona Ràdio.
Serà per activitats a l'aire lliure a la ciutat de Tarragona
i la veritat és que és com una mena de parador,
ja per a tots els gustos, però l'aparador d'una pastisseria,
perquè la que vas mirant tot és molt llaminer.
Concurs de focs, els espectacles de carrer que començaven ahir
amb la presència de Leo Bassi,
i aquesta nit tenim oportunitat de gaudir de la literatura en viu,
podríem dir literatura en plàguet.
Què vol dir?
Que hi ha tot un seguit d'escriptors de l'àmbit de la parla catalana,
així en general, que es donen cita en un nou recital de poesies
amb veus paral·leles.
Torna a Tarragona i ho fa avui 1 de juliol
en un escenari molt tarragoní, també la plaça dels Nazarens.
Seran diferents autors i autores que llegiran els seus propis textos.
A la ciutat de Tarragona tenim una escriptora, una autora,
que també forma part d'aquest periple,
que visitarà moltíssimes ciutats catalanes,
de la Franja, les Illes...
És Isabel Ortiga. Bon dia, Isabel.
Hola, bon dia.
Recordem que és llicenciada en Psicologia, Filosofia.
Actualment exerceixas com a professora de llengua catalana?
Sí.
A Cornellà, no?
A Cornellà de Llobregat, sí.
I és una...
Ella és escriptora, però diguem que la seva faceta de docent
és la que té més present a la seva vida
i a la que s'hi dedica en cor i ànima.
Sí, perquè de fet és...
Jo em guanyo la vida amb això,
i per mi és la prioritat,
perquè m'agrada molt la feina.
T'agrada...
M'agrada anar fent catalanets i catalanetes,
perquè Cornellà és un lloc que cada vegada,
o sigui, hi va haver la immigració dels anys 60-70,
però ara estem rebent una altra onada immigratòria
i jo puc dir que a l'institut meu,
el 32% és gent acabada d'arribar sobre una població
que va estar allà no parlant.
Vull dir que llavors fer català allà és un repte.
Clar, estem parlant, i alumnes de, perquè dius,
nens i nenes petits, d'aquesta nova, entre cometes,
immigració, les aules d'acollida,
tot aquest tipus de mecanismes que contempla el sistema,
però ja si parlem d'ESO i batxillerat,
ja són nois i noies que arriben formats
en una llengua materna molt arrelada, lògicament, no?
Sí, i la majoria també molt rebotats,
perquè, clar, no han decidit ells venir aquí,
sinó que són les famílies.
I ara es troben amb una realitat lingüística
que desconeixien en molts casos.
Lingüística, cultural, social,
perquè, clar, venen de tot arreu,
ja no és d'aquí al costat, o sigui,
de la Xina, dels països de l'est,
del Perú, d'Uruguai, o sigui, clar,
i això es nota.
No és una tasca senzilla,
ensenyar català a Catalunya.
No, no, és veritat.
Ensenyar català a Zamora
té la seva dificultat,
però a Catalunya tampoc no és una tasca senzilla.
No, no, no.
I ara, vaja, és un parèntesi,
però fa un mes o així
vaig a la Universitat de Viena,
que m'hi van convidar,
perquè vaig fer una xerrada
sobre la poesia de dones a Catalunya,
per estudiants austríacs que fan català.
I n'hi havia una vintena,
i la veritat, vaig quedar al·lucinada
de com...
que bé que el parlaven.
Ja veus.
Fins i tot, a un li vaig preguntar
quant de temps fa que estudies català?
i em va dir, un semestre.
Un semestre?
Un semestre.
I podies tenir una conversa més o menys fluida.
Sí, sí.
Home, tenia les seves limitacions,
però clar, jo dic,
aquí hi ha gent que ha nascut
i que es resisteixen a parlar-lo
i diuen, ara, que em fa vergonya,
no, m'he de vergüenza.
I dius, per favor, no ho sé.
Però bé.
Et fa pensar, no?
És curiós.
I, d'altra banda, veus persones que, home,
que allò em fa vergonya per la meva pronunciació,
la falta de vocabulari,
és que no el parlo bé.
Però hi ha entre les persones
que superen perfectament aquests perjudicis
i quan se n'adonen que el seu interlocutor,
que parla català,
no el mira en estranyesa
i que fins i tot agraeix l'esforç,
canvia l'actitud molt.
No, és veritat.
També conec, o sigui,
persones, això que va...
Ara, per exemple,
hi ha hagut el Cornellà de Cideix
el diumenge passat
i hi havia un alumne meu
de segon de batxillerat que és bolívià
i ell estava allà per la independència
i, vaja...
Es van estimulant conceptes culturals i polítics
vinculats amb la llengua.
Ara que s'ha acabat la selectivitat,
també doncs es donaven a conèixer
les notes de tall,
les carreres més demanades
que bé les notes altíssimes
per algunes facultats
i, escolta, les filologies en general
i la catalana en particular.
i algú comentava,
un expert en sociolingüística,
deia, clar,
diu, però com pots estimular
a un jove que faci filologia catalana
en aquest cas,
si tot el dia estem dient
que el català està fatal,
que la llengua està fatal,
clar, li estàs dient està fatal,
dient, doncs, quasi que estudi una altra cosa
i parlaré català a casa meva, no?
Sí, no, no, és veritat, eh?
Però jo diria que les filologies en general...
En general, perquè hispàniques,
que mira que també és una carrera preciosa,
també està de baixa, no?
Sí, i no sé,
suposo que és que s'està donant
molt de valor al prestigi
i actualment el té la tecnologia.
Llavors, tot el que és la ciència
i la tecnologia
sembla que és qui té l'última paraula.
I tota la qüestió més humanística
s'ha deixat de banda
quan jo crec que realment
un tecnòleg
sense una formació bàsica cultural
per mi és un robot.
I que no parli bé.
Ja ni t'ho dic, no?
Que n'hi ha molts, eh?
És veritat.
De totes maneres,
a veure si som capaços
en els propers anys
d'anar trobant l'equilibre,
sempre ens quedarà la poesia,
l'escriptura, eh?
Esperem.
Esperem que duri
un quant temps.
Una experiència que sorgeix,
ho comentàvem abans,
de l'Institut Ramon Llull,
de la Institució de les Lletres Catalanes,
el Departament de Cultura
de la Generalitat.
Home, una iniciativa
que, si no l'artícula algú,
és difícil
que es doni a citar
autors, autores, poetes
de diferents punts
del territori
de parla catalana
i occitana, en aquest cas, no?
Que és una de les grans
atractives d'aquesta cita.
Sí, sí.
La veritat és que,
per exemple,
quan m'ho van proposar
i em van dir
que de recitar
amb els occitans,
de seguida vaig dir que sí,
perquè és una llengua,
bé,
és una llengua
que està en perill d'extinció,
si no...
La Vall d'Aran
és la llengua oficial,
com si diguéssim,
però tret
a algun altre punt,
no?,
en principi?
No, però bé,
occità...
O sigui, la part francesa...
La part francesa,
la Catalunya Nord...
Sí, sí.
però, vaja,
jo crec que és una qüestió
més testimonial que real
i, clar,
crec...
I em va fer molta il·lusió
justament perquè,
potser perquè
això m'agraden les minories
i tot allò que està en perill,
doncs...
I a part que és una llengua
molt bonica
i també molt nostra.
Home,
és una mica
el nostre...
La nostra base.
El nostre origen, no?
Exacte.
El lingüístic.
Sí, sí, sí.
Des d'aquest punt de vista
molt interessant
ni retrobar-nos a aquest temps.
D'una banda,
el poder gaudir
del català
en totes les seves varietats
i, d'altra banda,
poder gaudir
de textos originals
i que llegeixen
els seus mateixos autors
i autores.
Sí, sí, sí.
O sigui,
els poetes catalans
llegirem
que ja,
com bé has dit,
n'hi ha de Mallorca,
de la Franja,
del País Valencià
i del Principat
i després els occitans
llegiran
en versió original
i després
una noia
farà
el recital
en català.
O sigui,
hi haurà la traducció
en occità
i després el català.
I em sembla que faran,
m'han dit,
un llibret
en què hi ha
les dues versions.
Perquè els assistents
a l'acte
puguin tenir també
una referència escrita.
No sé ben encara,
perquè no els he vist
encara,
però m'imagino que serà així.
La Isabel no és organitzadora,
deixem-ho clar,
la Isabel és una de les
escriptores convidades.
Sí, jo em deixo portar.
És com diu l'Edita Castellana,
no vull que m'hi lleven.
Per tant,
parlar una miqueta
des de la vessant
del que ella ha de fer
i una mica el contacte
que pugui tenir
amb altres autors.
Deies el tema de l'únicitat,
saps quina parla
m'agrada a mi moltíssim?
La parla de la Franja.
Sí.
M'agrada molt,
però molt, molt.
Sí, sí, no sé.
Doncs miren,
hi ha un de Maquinensa,
l'Héctor Moret,
em sembla que es diu,
sí que és de Maquinensa.
O sigui que si hi vas
ja ho sentiràs.
Hi ha una gran representació.
Venen autors francesos
de París,
però que també
correen a l'Occità.
M'ha cridat una mica
l'atenció
i t'he de confessar
que jo bona part
dels autors
no els conec,
no?
Alguns d'ells.
Jo als Occitans
la veritat
és que tampoc
no els coneixia.
I ara tinc moltes ganes
de saber
com sonen
i això
és estimulant.
I a més,
a nivell personal,
com a escriptors
i escriptores,
molts de vosaltres
no us coneixeu,
formeu part
de diferents punts
del territori,
serà compartir
una mica experiències.
Sí, sí,
i a més compartir-la
durant uns dies
perquè és com una gira
que comencem a Tarragona
i a més em fa molta il·lusió
com que soc tarragonina
que comenci aquí,
després em sembla
que fem Vilafranca,
Viella,
València,
Mallorca,
Badalona,
Barcelona,
o sigui,
és tot un recorregut
que farem plegats
i pot ser una experiència
molt interessant,
esclar.
És una gira,
gira,
com els artistes,
Isabel,
ja veus,
són bolos fantàstics.
Molt bonic,
molt bonic,
sí senyora.
A veure,
dels altres autors,
cadascú que parli d'ells.
Nosaltres volem parlar més
de l'obra de la Isabel,
ha publicat els llibres
de poesia en Filall
del 2002
en runa plena
i Nòmada.
A banda d'estar
a diferents col·lectius
i sempre posant
molta incidència
i has participat
en seminaris
que s'han fet
a la tardor literària
sobre dones i literatura
amb molt d'interès,
has treballat també
en traduccions
d'algunes obres
del francès,
si no ho tinc mal entès.
has hagut de fer una selecció
per presentar-la
en aquesta cita
de les veus paral·leles.
Sí, i la veritat
que és difícil, eh?
A mi em van demanar...
De fet, ells han triat.
Em van dir
envien uns 20 poemes.
Llavors jo vaig triar
allò que a mi em semblava
que és més fàcil
per recitar.
Perquè, clar,
no és el mateix
llegir
que sentir-ho.
Llavors hi ha poemes
que jo tinc, per exemple,
i m'agraden,
però que no els recitaria mai
perquè es perden molt.
Vull dir, potser són més concentrats,
més densos
i necessiten una lectura
doncs més lenta.
I llavors vaig triar
aquells que són més agradables
o almenys a mi m'ho sembla
de sentir-los.
Però és a veure,
hi ha una poesia per llegir
i una altra per escoltar,
oi que sí?
Jo crec que sí.
És que a vegades
jo ho penso també.
Jo crec que sí.
Aquesta és que
la recita i no em dius res,
però la llegeixo
privatament
de manera més íntima
i t'aporta molt més.
i diguem-ne que has triat
la versió dels poemes
més per escoltar.
Jo crec que sí.
Vaja,
almenys el que m'ha semblat a mi,
o alguns que ja he recitat
altres vegades
i veig que funcionen.
I dels 20,
quants n'han triat?
Cinc.
Cinc.
És que són vuit, eh?
Clar, clar.
Són vuit.
40 poemes, eh?
Clar, 40.
Dels quals,
quatre,
o sigui,
quatre poetes
seran rellegits
en català també.
O sigui que seran
60.
És una sessió.
Per tant,
no hem de tenir
una llargària molt...
Bueno.
No ho sé,
crec que seran
una hora i mitja,
potser.
És el que calculo, eh?
És un format correcte.
Sí, sí,
massa seria...
No et farem recitar ara,
no pateixis.
No, moltes gràcies.
No et farem recitar,
som conscients,
a més,
t'has de preparar
i reservar
per aquesta nit,
però ens podries dir
una mica
la temàtica dels textos
que has triat
en la teva línia,
no?
Dels teus llibres
intimistes.
Dels que he triat
per avui?
Els que has triat per avui.
A veure,
avui han triat ells.
Han triat ells.
Jo em vaig enviar uns 20,
perquè em van dir
nosaltres seleccionarem...
Dels diferents llibres
que tens publicats.
Sí, sí.
I llavors
han triat uns
que suposo
que hem buscat
una temàtica
de ser una mica unitària,
que és...
Parlo molt de la ciutat,
jo soc molt urbana,
i llavors
m'agrada molt
reflexionar
sobre això
d'anar i venir
i els carrers
i...
Bé,
també hi ha
alguna cosa
d'amor,
de relació personal,
però és
una poesia
una mica dura
en aquest sentit.
Potser perquè
també parteixo
d'un prejudici,
que això ja em ve
de molt antic,
allò que et sembla
que una dona
o almenys semblava
abans
només podia escriure
sobre amor,
no?
És veritat.
I la cosa allò
cursi...
Llavors sempre he fugit
d'això
i a la millor
amb aquesta fugida
m'he passat a l'altra banda,
m'he passat a la duresa,
però vaja,
ara ja estic intentant
que la cosa
no sigui
ni tan dur
ni tan cursi,
arribar una mica
a l'equilibri.
Fixa't en aquest sentit
ara mentre ho estaves explicant,
Isabel,
m'ha vingut al cap
un llibre que a mi
em sembla magnífic
i és un llibre
que als oients
que els agrada la poesia
doncs no se l'haurien de perdre
perquè a més
és una selecció.
Diré malament el títol,
però amb les pistes
jo crec que el podrien localitzar.
És d'Arola Editors
i Despentinades.
És poesia eròtica.
Eròtiques i despentinades.
Eròtiques i despentinades.
és poesia de dones
que s'allunya precisament
d'aquest concepte
adulcorat,
o sigui tontet,
no?
El que se le tribuix
històricament a les dones.
Una poesia contundent,
valenta,
forta i eròtica,
lògicament.
Està molt bé aquest llibre
perquè a més
és un abast molt ampli
de dones
i la veritat
són desenfadats,
allò que les dones
s'expressen
tant l'erotisme
sense prejudicis
i d'una manera descarada
que ja està bé
que es faci.
Probablement hi hagi
algunes parcel·les
i alguns terrenys
que les dones
són les primeres
que hem de trencar
amb els prejudicis.
Això que tu deies,
home,
em ve de gust
ser una miqueta
adolcuradeta
però és que no vull caure
en el tòpic,
en l'estereotip,
superar aquesta
i ara caic
perquè em ve de gust
i perquè ho necessito.
Exacte,
i em despantino.
I em despantino
ben despantinada.
Estàs fent una mica
una evolució
dins del que és
la teva creació
perquè tot i que no sé
si tens a punt
o no algun llibre
però escriure,
les escriptores
sempre escriviu
una altra cosa
és que publiqueu.
Sí, sí.
Home, sí,
el que passa
tinc un parell de coses
però jo soc un...
jo escriu d'una manera
molt lenta
i llavors un...
Així com hi ha persones
que tenen la visió
d'un polemari
o tenen un brot
d'inspiració
i escriuen a raig
jo no.
puc estar anys
i a la millor
doncs el proper
poemari
hi haurà poemes
que fa
cinc o sis anys
que tinc
i els tinc guardats
esperant
el moment
o el lloc
on que els correspon
perquè
trobar
localitzar
posar el poema
enlloc
que li pertoca
dintre d'un polemari
també és molt important.
Et planteja
escondre
algun altre gènere
que no sigui
la poesia?
potser
quan em jubili
necessita molt de temps
a mi la novel·la
m'agrada
el que passa
que sí que
has de disposar
de temps
i una certa continuïtat
i continuïtat
i jo per exemple
per la feina
no en disposo
i això ens passa
a moltes dones
també
que
jo crec que és més femení
que m'escolia
i llavors
sempre dic
quan tingui temps
sí que faria una cosa
o sigui
com dius tu
que tingués una continuïtat
Tu també tens
una llarguíssima llista
com la majoria de dones
de coses que farem
quan ens jubilem?
Per desgràcia sí
I dius
és que no em donarà temps
no donaré l'abast
Sí, sí, sí
però haurem de viure
molts anys
o segles potser
Aquest és el plan B
viurà molts anys
i aleshores
poder acomplir
tots aquests objectius
Déu-n'hi-do
de moment
l'objectiu més immediat
de l'Isabel
és aquesta oportunitat
de conèixer
una part del territori
acompanyada d'autors
d'autores
de parlar catalana
occitana
en aquest cas
i qui sap
d'aquí potser
obres una altra línia
de creació poètica
a partir del tema
del viatge
no sé
Sí, sí
això perquè és veritat
i jo suposo
que les persones
que escrivim
de fet tothom
però les persones
que escrivim
doncs
ho mostrem
tot allò
que
tot és una experiència
i tota experiència
t'aporta alguna cosa
i et modifica
et modifica
la mirada del món
la manera d'actuar
i estic segura
que sí
Això és viure
segurament
no?
Deu ser això
Si no que deu ser viure
Deu ser això
Isabel Ortega
de veritat
un plaer
que ens hagis acompanyat
avui en directe
recordem la plaça
dels Nazarens
ara jo
el que no sé
dec tenir per aquí l'hora
sí
a les 9 del vespre
a les 9 del vespre
tranquil·lament
encara és una miqueta de dia
queda una miqueta de sol
comença a baixar
la calor
i és un espai
i un moment magnífic
per retrobar-nos
amb aquestes veus paral·leles
ha estat un plaer
bon viatge
i bon estiu
moltes gràcies
i a vosaltres
adeu-siau
deu-siau