Faltant 5 minuts per arribar al punt horari de 3 quarts d'11 del matí.
Aquí seguim en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Volem parlar ara d'una qüestió relacionada
amb el món de l'ensenyament i de la solidaritat.
Ens expliquem.
Volem parlar d'una iniciativa que ja va arrencar fa uns mesos
del Col·legi de les Dominiques de Tarragona,
que va promoure un viatge al Nepal
per a germanar-se precisament amb una escola d'aquell país.
Una experiència i una iniciativa
en la que ha intervingut el col·legi
i la nostra convidada, que és una de les seves professores,
ella és professora de música de les Dominiques, la Loli Melero.
Loli, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Hi ha intervingut ella i hi ha intervingut el col·legi en el seu conjunt
i també l'alpinista Tarragoni, Òscar Càdia,
perquè, de fet, la Loli fa uns mesos va anar al Nepal
acompanyat de l'alpinista Tarragoni.
Expliquem, però, Loli, com comença tota aquesta experiència,
tota aquesta iniciativa.
Això és una idea vostra?
I per quin motiu decidiu agermenar-vos
en una escola del Nepal?
Bé, l'Òscar, a més de ser un alpinista reconegut mundialment,
doncs també és amic.
I ell, un dia xerrant,
em va comentar que aquest any
commemorava els 25 anys de la seva primera ascensió a l'Averès,
que volia fer un viatge al Nepal
i que volia que tingués un caire diferent.
i sabent que jo treballava en una escola
on el valor de la solidaritat el tenim molt present,
doncs em va dir a veure si se m'acudia alguna idea
en què poguessin col·laborar.
I pensant, pensant, doncs havia sentit parlar
que algunes escoles, doncs,
germanaven amb escoles en països desenvolupats
i li vaig presentar aquest projecte.
Llavors, ell em va posar en contacte
amb la Magdanós,
que és la directora de la ONG Namlo,
que també és exalpinista
i molt amiga de l'Òscar.
Ens va posar en contacte
i vam començar a treballar.
Jo vaig presentar aquest projecte a l'escola
i de seguida ho van acollir amb molta alegria
i em van dir que endavant
que podia començar a treballar
i que cap problema.
Aleshores es va escollir una escola,
és l'escola d'Ushkun del Nepal.
Aquesta tria ve per part del Nepal.
Com es tria aquesta escola?
La tria la fa una miqueta
la directora de la ONG, la Magda.
És una escola molt recent,
porta només un any en funcionament
i em va dir que era una miqueta
la que necessitava més empenta.
Llavors vaig dir,
aquesta, que acaben de començar
i que segurament hi haurà molta feina.
Aleshores, això es tradueix,
d'alguna manera, aquesta iniciativa
en un viatge
en què l'Òscar Cadiac
va acompanyat de l'Olimelero.
Sí, ens acompanyem l'un a l'altre una miqueta.
També ens van acompanyar altres persones,
amics, alguns metges també,
perquè allà tota la necessitat
també en quant a la sanitat
és molt gran.
I llavors volíem que aquest allà
germanament, doncs, no fos una cosa
doncs abstracta,
sinó que fos real i física
i que millor que algú de l'escola
doncs que ja anés i ho fes real, no?
I després pogués tornar
explicant coses que realment
com havia anat tot, no?
I que tot el material que s'havia fet
havia arribat i...
I ja està, el viatge es va fer el passat mes de març.
El març, sí.
I què vau portar?
Doncs...
És a dir, perquè vau portar material?
Vau portar coses?
Vam portar material fet pels nens.
Primer va haver una primera tria d'aquest material.
No va ser, vinga, porteu material per portar,
sinó que la Magda, doncs,
està sempre molt en contacte amb les escoles del Nepal.
Ella ara actualment està allà.
I ella sempre ens porta notícies sobre quines són les prioritats
més urgents de les escoles.
Ens van demanar molt de material de matemàtiques,
coses geomètrics, com ensenyar la suma,
com ensenyar la resa...
I llavors em va dir, tu no et preocupis,
el nostre objectiu és que ensenyeu el que esteu ensenyant.
I llavors ha estat molt enriquidor
perquè jo portava cap allà
les coses que estàvem fent els nens de la meva escola, no?
I és una mica com dir,
estem treballant tots el mateix, no?
Estem pujats tots en el mateix vaixell,
ho estem fent tots igual.
I llavors una miqueta la por és arribar
que no vols donar la imatge
que vens de salvador del món
i que el que tu portes és el millor
i que el seu no funciona, no?
I llavors doncs vas una mica esperant a veure
com és la seva reacció,
però és que estan tan predisposats
que tu els ensenyis com han de fer les classes,
com han de treballar,
que és impressionant, no?
L'acollida que van tenir.
L'experiència, per tant,
suposo que va ser molt positiva i molt impactant.
Aleshores allà vau veure
en quines condicions treballen,
els mestres de l'escola,
com estan els nens allà,
quines imatges queden d'aquell viatge,
d'aquell estat del Nepal?
Home, la veritat és que tenen tantes ganes d'anar a l'escola
i clar, tu veus que aquí treballem
en unes condicions de comoditat,
de recursos molt gran, no?
Clar, arribem aquí i veiem pissarres digitals a les classes,
ordinadors pels nens, no?
Individuals,
i allà veus que estan asseguts en bancs
molt senzillets, molt precaris,
una pissarra de les antigues,
antigues de quan estudiaven els meus pares,
uns llibres que no tenen dibuixos,
que tot són lletres,
i llavors dius, ostres, quanta feina, no?
Que hi ha per fer aquí,
però ells van amb una alegria a la classe i al col·le,
i en realitat, doncs, són nens com els nens d'aquí,
vull dir, tampoc no són tan diferents.
Tenen ganes d'aprendre, tenen ganes de jugar
i, bueno, que sempre és una festa
que arribi algú de fora,
que sigui diferent,
que els trenqui la rutina de cada dia
i que els expliqui coses noves.
L'escola està en un àmbit urbà o en un àmbit rural?
No, la Magda sempre escolleix uns llocs estratègics
que sempre estan apartats
de les zones on passa la carretera
o on passen camins de trekking,
perquè aquestes zones sempre són més riques,
tenen més possibilitats.
Llavors, ella agafa llocs una mica més apartats
i el que fa és crear una comunitat,
que diuen ells,
on en aquest lloc poden anar
persones que viuen en zones allunyades
que els hi queda més o menys aquest lloc proper,
a una hora caminant, més o menys.
Déu-n'hi-do.
Estem parlant de nens i nenes, de quines edats?
Doncs aquest any tenim una alegria
perquè m'han dit que hi ha una matrícula molt alta,
molts nens que volien anar a escola,
i això és positiu,
perquè vol dir que tenen interès per l'educació,
i van des del que seria la nostra primària
i fins del que serien nens adolescents
fins a uns 14 anys.
Avui hem convidat a la Loli
perquè, en fi,
tota aquesta experiència que ens està explicant,
ella i el mateix Òscar Cadíac
l'explicaran aquesta tarda.
Primer fareu una xerrada a nivell intern
del Col·legi de les Dominiques,
amb els alumnes, no?
Sí, perquè els alumnes
jo sempre dic que són els protagonistes
d'aquest agermenament,
i es sent en una feina molt important,
que és que l'única manera de comunicar-se
entre ells és en anglès.
Els alumnes de Nepal
tenen una mancança molt important d'aquest idioma
perquè la seva llengua materna és el nepali,
però a nivell educatiu els demanen la llengua anglesa.
Nosaltres estem immersos ara mateix
en un programa de multilingüe
i, per tant, és una manera també
d'incentivar els alumnes
a practicar aquest idioma,
a que s'escriguin missatges en anglès, etcètera, etcètera.
Aleshores, aquesta tarda, com dèiem,
el que fareu serà primer, a partir de les 4,
una xerrada i una projecció
per als alumnes d'ESO del Col·legi,
però després, a partir de les 5,
feu el mateix, m'imagino,
no sé, ara ens ho explicaràs,
l'activitat adreçada al públic en general, no?
I als pares, també, dels alumnes.
Sí, volem informar una miqueta
també a la comunitat educativa,
doncs com és aquest projecte,
en què va consistir,
i una miqueta, doncs,
que va ser aquest viatge
i que millor que ens ho expliqui l'Òscar,
que és el que millor coneix aquest país
i el seu entorn.
I després jo ja explicaria més
la part de l'ONG,
de l'agermanament, etcètera.
Aleshores, parlant de l'agermanament,
insistim que el viatge, clar,
es va produir el passat mes de març.
Aquest agermanament ara té continuïtat?
Què ha passat després del viatge?
El Col·legi de les Domíniques
continuarà col·laborant
i, per tant, ha germanat
amb aquesta escola del Nepal?
Sí, precisament l'ONG estima
que les escoles tenen
més o menys com una duració de 10 anys
fins que puguin funcionar soles.
Llavors, tenim un projecte a llarg pla
que ens implica 10 anys d'estar treballant.
Llavors, ja et deia que la Magdara
està al Nepal
i jo ja em vaig reunir amb ella a l'estiu,
li vaig dir algunes idees
que tenia per aquest nou curs,
però ja sabeu que aquests països
són una mica impredecibles,
llavors ella portarà
les meves idees cap allà
i, depenent del que ella es trobi,
de les prioritats,
doncs una miqueta ara al desembre
en tornarem a parlar
i ho acabarem tot d'enllestir al gener.
El que sí que sabem
és que la comunicació
per practicar la llengua anglesa,
aquest és un projecte
que ja es fixa,
igual que el sopar solidari,
que sempre fem cap allà
el mes de febrer,
durant els actes de la Setmana de la Fam,
i són actes fixes
que tindrà l'escola ja per sempre
i els altres dependran una miqueta,
variaran cada any,
depenent de les demandes.
I amb ganes de tornar,
si és que tornes?
Amb moltes ganes de tornar.
O tu o algun altre membre,
no ho sé, de la comunitat.
Amb moltes ganes de tornar.
A mi m'agradaria
que s'animessin els meus companys,
els professors,
a fer unes vacances diferents
amb els seus fills,
si pot ser,
perquè penso que humanament
és una experiència
que enriqueix molt
i com a professional
de l'ensenyament
tornes cap aquí
amb unes ganes de fer coses,
vull dir,
és com una injecció
d'optimisme i d'esperança
i sí,
jo animo,
jo tornar he de tornar
perquè veus que queden
tantes coses per fer
que dius
és que he de tornar,
però ara estem centrats
en poder crear
NAMLO Europa,
NAMLO està creada
com a ONG internacional
a nivell americà,
però volem que tingui
una presència també
aquí a Catalunya
i de fet som un grup
de persones
que ja hi estem treballant
i esperem que això
sigui real
a finals d'aquest any
i poder començar
a treballar
i treballar i fer moltes coses
i sí,
tornaré,
tornaré segur.
Perquè NAMLO,
tornem-ho a recordar,
és el nom de la ONG
que d'alguna manera
ha vehiculat
tota aquesta ajuda
i tota aquesta col·laboració
i tota aquesta iniciativa solidària
entre el Col·legi de les Domíniques
i aquesta escola
anomenada
Dushkun del Nepal.
En fi,
recordem que aquesta tarda
al Col·legi de les Domíniques
s'explicarà tot això
amb una projecció,
amb imatges
també per les famílies
i en fi,
per si alguna persona
també de fora del col·legi
està interessada
en saber més coses,
la cita és a partir
de les 5 de la tarda
al propi Col·legi de les Domíniques.
Les 5 i uns minuts,
en fi,
quan acabin les classes,
m'imagino,
quan s'acabi l'horari escolar.
Loli Melero,
moltes gràcies
per haver vingut
aquest matí en directe
als Estudis de Tarragona Ràdio
i per haver-nos explicat
aquesta iniciativa
tan interessant
i aquesta experiència,
en fi,
que segur que marca
i molt
com és la del viatge
que vau fer
amb l'Òscar Cadillac
el passat mes
de març al Nepal.
Moltes gràcies,
Loli,
que vagi molt bé.
Moltes gràcies a vosaltres
per donar-nos aquesta oportunitat
d'explicar
aquestes coses.
Molta sort,
Loli,
gràcies.
Gràcies.
Adeu, bon dia.