Seguim endavant en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
quan falten 5 minuts per arribar al punt horari de 3 quarts 11 del matí.
Ara us volem parlar d'unes jornades que organitza aquest cap de setmana
l'ONG Entre Pobles, aquí a Tarragona.
Unes jornades que es desenvoluparan a l'escola Pau del Clos
i que duen com a títol Aprendre a menjar, Aprendre a viure,
menjadors escolars ecològics.
D'aquestes jornades, el contingut i dels seus objectius,
volem parlar amb el senyor Gonzal Barrios.
Ell és biòleg i expert en sanitat vegetal,
responsable també membre d'aquesta ONG Entre Pobles, aquí a Tarragona.
Senyor Barrios, molt bon dia.
Bon dia.
Què pretenen amb aquestes jornades?
Què vol dir això d'Aprendre a menjar, Aprendre a viure?
Bé, dins dels models de producció d'aliments,
hi ha dos que estan en aquest moment molt tipificats.
Un sèrie a l'agricultura industrial,
són aliments que tenen, abans que arriben al consumidor,
un trajecte llarg, és a dir, productes d'exportació, d'importació,
que moltes vegades no compleixen amb els requisits culturals
o de les varietats autòctones a la zona.
I l'altre sistema és la producció agrícola,
que s'intenta que sigui, en conceptes més medioambientals,
com agricultura ecològica,
que es produeix al mateix lloc on es consumeix
i que són productes que respecten moltíssim la cultura del lloc,
les varietats autòctones, etc.
Fixem-nos que, penso que va ser ahir o abans ahir,
l'UNESCO va reconèixer com a patrimoni de la humanitat
la dieta mediterrània,
i és una de les coses que implicaria una miqueta
o que donaria sentit a tot aquest tipus de producció agroecològica
i de proximitat, que és el que es pretén ensenyar en tot això.
Aleshores, vostès ha posat a parlar el que podíem anomenar això,
agroecologia, però exactament com podríem definir
què és això de l'agricultura ecològica?
Molt bé, l'agricultura ecològica és un tipus d'agricultura
que el que evita són la introducció d'inputs externs
en la mira que sigui possible,
és a dir, buscant molt la sostenibilitat del procés agrícola,
que respecta les varietats autòctones
i que no utilitza productes de síntesis química.
Significaria que fa una gestió del medi
amb el qual s'intenta fer una producció agrícola
d'acord amb la naturalesa i no contra la naturalesa,
intentant evitar les plagues i els desequilibris
amb els productes químics.
S'intenta treballar amb el medi agro-rural,
que serien les varietats autòctones,
un s'adopse adequat al terreny, el coneixement del terreny,
el que són les bones pràctiques agrícoles,
que amb l'agricultura química s'havien oblidat bastant
i que s'intenten recuperar tot allò que és la saviesa
del món rural per produir uns productes de qualitat,
uns productes segurs amb el tema de l'alimentació
i adequats a l'alimentació de les persones en lloc determinat.
Serien productes produïts al voltant de les zones de consum,
és a dir, productes a proximitat, en les varietats autòctones,
productes frescos, etc.
Tot això que comporta aquest tipus d'agricultura.
Les jornades, com dèiem, es fan en una escola,
a l'escola Pau del Clos,
i de fet el títol de les jornades inclou
parlar de menjadors escolars ecològics.
Això, senyor Barrios, vol dir que el que volen,
el que aposten és per introduir aquest tipus de menjars,
de productes agroecològics,
en el menú dels nois i noies del nostre país?
Correcte.
Però no solament és...
Nosaltres sabem que és impossible
substituir totes les escoles per productes ecològics,
perquè la producció d'aquests productes
i el consum té que anar en paral·lel,
si no podem llençar una gran consumació,
si no l'estem produint.
Però, per altra banda, té una labor didàctica
aquest projecte, que hi participa moltíssima gent,
d'aquest projecte,
inclús l'Aministració Catalana,
els Departiments d'Agricultura, d'Ensenyament, de Salut.
És fer una labor didàctica amb els monitors,
els menjadors, amb la gent que treballa a la cuina,
amb els mestres, amb els alumnes,
amb els mateixos pares, amb les àmpes, etcètera,
per donar valor, donar conèixer i explicar les bondats
que és aquesta producció d'aliments agroecològics
adaptats a l'alimentació dels crios
que tenen la producció amb aquelles varietats autòctones.
El que sembla una miqueta incoherent
és que aquí estem distribuint les bones zones
de producció agrícola, per exemple,
al Maresme, al Baix Llobregat
o a la zona de València, a l'Horta Valenciana,
que és on se produien aquests productes frescos
d'una qualitat excepcional,
perquè eren terres molt bones per produir hortalitzes,
i, en canvi, tenim d'importar les hortalitzes
a zones on hi ha condicions, com, per exemple,
Murge, Almeria, zones al sur,
que ho estan produint damunt de terres estèrils,
com la sorra de platja,
amb unes tècniques molt depurades,
però que aquells aliments ni corresponen
a les nostres varietats, a les nostres característiques,
i, a més, són consum de llarga distància.
I hem d'importar aquests productes vegetals aquí
quan aquí tenim zones de producció excepcionals.
Ja deia que podem tenir problemes de producció.
De fet, mirant el programa d'actes,
el dissabte vostès presenten un estudi
es titula concretament
Presentació de l'estudi d'indicador
sobre la sobirania alimentària de Catalunya.
Correcte.
Això vol dir, clar, ens hem de preguntar entre tots
si nosaltres, com a país,
som capaços de produir i què produïm, no?
Exacte.
Per una banda, és que un país
que no és capaç de produir els seus aliments
és un país tremendament vulnerable
que depèn, en moltíssims casos,
de l'especulació dels aliments.
I abans s'especulava, jo què sé,
amb molts sistemes financers,
però avui dia l'especulació alimentària
està a l'hora dels dies.
I vostè pot anar a la bolsa de xicago
i comprar milions de tonelades
a qualsevol cereal
quan hi ha un lloc on la gent està patint
verdaderents problemes d'alimentació.
És a dir, els aliments en aquests moments
no van als llocs on hi ha necessitats alimentàries,
sinó als llocs on hi ha molts diners.
Per tant, considerem nosaltres
que l'especulació amb els aliments,
igual que amb els medicaments,
amb la salut, no hauria d'existir
un bon món amb una miqueta de lògica.
I d'aquí surt el concepte de soberania alimentària,
que és una proposta que fan
les organitzacions agràries,
els països del sud.
Elles diuen, amb el concepte que és soberania alimentària,
que un país té que tenir l'obligació,
primer, d'alimentar a la seva població
i fer les polítiques de producció,
les polítiques públiques de producció d'aliments,
primer per alimentar la seva població.
I quan això estigui cobert,
ja pensarem en l'exportació
o en altres tipus d'agricultura.
Però primer, els països, els governs,
tindrien que estar obligats a que la seva gent,
la gent del seu país, s'alimentessi.
Això és una cosa que inclús reconeix
la Carta dels Drets Humans a les Nacions Unides.
I aquest és el concepte de la soberania alimentària
en compte del concepte de l'agricultura,
l'agroexportació,
que el que apren és produir en un país
on s'assurpen les terres i els medis de producció
com terra, aigua, biodiversitat,
per produir uns aliments que van en uns altres països de consum,
que tenen molta capacitat econòmica
i, en canvi, la gent local d'allà està patint
verdaderes problemes d'alimentació.
Per exemple,
a l'Argentina, l'any 2003,
produir aliments són 36 milions de persones,
per més de 300 milions de persones
i el 40% de la seva població
estava amb problemes gravíssims
de desnutrició.
Un país que havia sigut
un dels vergels de producció d'aliments
per tot el món.
Això a la soberania alimentària diu que no pot ser.
i aquí intervenen els productes locals,
els medis de producció,
que seria terra, aigua, biodiversitat,
posar-los al nivell local
perquè els agricultors locals
puguin produir productes locals
i alimentar a la seva població del voltant.
I després d'aquesta impressió
que pot tenir una part de la societat,
senyor Barrios,
ens han dit que aquest tipus de productes alimentaris
són més cars,
que li arriben amb preus més alts que d'altres,
productes més, entre cometes, industrials.
Què n'ha de dir?
Bé, el concepte industrial,
el que pretén l'agricultura industrial
o l'agrobocines, per exemple,
que parlen els brasilenys,
és obligar a produir un tipus d'alimentació
en els canvis de cimàtics
i els consumidors també.
I ja controlar tot el que és la cadena alimentària.
Per això intervenen en països
on imposen les seves llavors,
les seves produccions,
controlen tot el tema de la comercialització
fins al detall
i obliguen a produir i a consumir
d'una forma determinada.
Això ho estem veient
amb els canvis de la dieta alimentària
en molts països,
que aquí hi ha uns problemes de salut
importantíssims
i aquí hi ha la importància
que s'hagi reconegut la dieta mediterrània
com un patrimoni que s'ha de cuidar
i s'ha de protegir.
I és veritat,
cada vegada peguen menys els agricultors
i nosaltres anem a comprar cada vegada
més cars aquells productes.
Per tant, aquest sector intermediari
és el que realment mana
i es fa immensament ric
a costa dels pagesos
i a costa dels productors.
La segure alimentària també diu
que això no pot ser.
I per això s'intenta
que els productes siguin
d'acord a distància
produïts localment
pel consum local.
Així és el que pretenem
una miqueta
treballar en temes de formació
amb aquestes jornades.
Les jornades es faran dissabte i diumenge,
com dèiem,
a l'escola Pau del Clos,
al carrer Méndez Núñez.
L'han organitzat
amb diferents ponències,
taules rodones
i també tallers, no?
Sí, també tallers.
Veig gent que produeix,
gent que comercialitza,
explica les seves experiències
i les jornades són un àmbit també,
són les segones que es fan
ja a Catalunya
i són un àmbit molt interessant
perquè la gent que està interessada
tant d'APEs
com de mestres,
de col·legis,
de productors,
de consumidors,
se posen en contacte
que ells intenten
fer ja xarxes locals
on es connecten
els productors
i els consumidors.
Això és molt important també,
aquest contacte a locura,
a curta distància,
que pot donar una autonomia
i una sostenibilitat
a la producció
i al consum.
És a dir,
pensem que si una persona
està produint
en agricultura ecològica
en un poble
i pot donar aliment
a un, dos, tres col·legis
de la zona,
ell regula la seva producció
a medida que es va fent
la demanda i el consum.
Per tant,
la sostenibilitat
del seu procés agrícola
està molt més
o molt millor gestionada
quan sap que el consum
el tindrà
en unes etapes determinades
i en uns volums determinats.
És això del que s'intenta.
A cabo,
per a qualsevol persona
que ens estigui escoltant
i que estigui interessada
o en obtenir més informació
o en participar
en aquestes jornades,
què ha de fer?
On pot obtenir més informació?
Cal fer alguna inscripció prèvia?
Sí,
bueno,
s'ha de fer una inscripció prèvia
en el sentit
que hem de saber
el volum de persones
que tindrem en cada taller
per poder-ho gestionar
d'una manera eficaç
i a més
perquè al migdia
hi ha un dinar
amb productes agroecològics
que produeix gent
d'aquí de la zona de Tarragona
que fa agricultura ecològica
i la cuina
i fa el tema del menjador.
Però paral·lelament
tot això serà públic,
Entre Pobles té
una pàgina web,
a més hi ha altra gent
que treballa
dins del que és
la taula
dels menjadors
escolars ecològics,
hi ha altres ONGs,
hi ha altres entitats
i tot això es farà públic.
A més que cal
que donin el seu nom
i reberan
tota la informació possible.
Molt bé,
doncs aquesta segona jornada
sobre aprendre a menjar,
aprendre a viure,
menjadors escolars ecològics
es faran aquest cap de setmana,
dissabte i diumenge
aquí a Tarragona.
al carrer Méndez Núñez
a l'escola Pau del Clos
a tocar
del Palau de Congresso.
Senyor Gonzal Barrios,
moltes gràcies
per atendre
la comunicació
en directe de matí
de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé,
que siguin tot un èxit
aquestes jornades.
Moltes gràcies
i també per donar-nos
l'oportunitat
de poder parlar.
Molt bé, gràcies.
Gràcies.
Adéu, xador, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit.