Tres minuts a tres quarts d'una del migdia.
Déu-n'hi-do, quin cap de setmana que tenim aquí a la ciutat de Tarragona.
Ho estem reiterant, però és una mica perquè comenceu a apuntar-vos coses a l'agenda.
El rec, el Tarrumba, n'hem parlat,
i la veritat és que ha estat una experiència molt divertida
parlar amb el Joni Tarradellas i el Rafalito Salazar.
Recordeu que també hi serà el Peret, que hi serà el Rogelio de los Manolos.
És a dir, tot el que és una bona representació de la rumba catalana
estarà aquest cap de setmana a la ciutat de Tarragona.
Ara us volem parlar d'una altra qüestió,
que té a veure amb la convivència.
A vegades la música no amansa les fieres, com diu la dita castellana,
i es necessita molta mà esquerra per evitar els conflictes.
Us volem parlar d'una associació.
Es diu Diàlegs de Tres.
És un col·lectiu per la cultura de la mediació.
I aquest dijous faran el primer acte a Tarragona.
El faran concretament a l'IMET,
a l'Institut Municipal d'Educació de Tarragona,
a l'Avinguda Ramon i Cajal.
Ens acompanya una de les seves integrants,
és Montse Marco.
Montse, molt bon dia.
Hola.
Benvinguda.
A veure, parlarem de l'acte després,
que és un acte puntual avui,
però ens agradaria més conèixer
què és l'Associació Diàlegs 3 Col·lectiu
per a la Cultura de la Mediació.
Jo tinc entès que aquest col·lectiu
va sorgir arrel d'uns cursos
que vau fer, una trobada d'alumnes,
un curs de gestió de conflictes d'avui.
Sí.
Explica'ns una miqueta com va anar tot això.
Doncs els alumnes i els professors,
i alguns dels tècnics que vam fer aquest curs,
es vam reunir i com que teníem una sèrie d'inquietuds
al voltant de què podíem fer per millorar la comunicació
i per avançar en el tema de la mediació
i també perquè es donés més a conèixer,
vam crear aquesta associació.
Sembla que des de les institucions,
però també entitats privades,
des de ja fa un quant temps que s'intenta
utilitzar la mediació com una eina, a més,
que impedeixi en el bon sentit
que no arribin els casos als tribunals.
És a dir, que les persones no necessitin
d'una norma escrita, d'una llei per arribar a un acord.
Des de la mediació familiar,
la mediació en conflictes de consum,
la mediació a les escales de veïns,
que a vegades es poden crear conflictes importants.
Des d'aquest punt de vista,
quin és el vostre objectiu
i quin és l'àmbit d'actuació de treball?
Bé, el nostre objectiu és arribar a on puguem,
sigui tant amb mitjans comunitaris,
com a àmbit particular, com a àmbit judicial.
La idea és que la nostra associació
sigui contractada,
tant en estaments oficials com particulars,
per ajudar a solucionar els conflictes
que hi ha avui dia entre la població.
Posem un exemple,
una associació de veïns d'una zona determinada
que en una sèrie de blocs de pisos
saben que hi ha una certa conflictivitat de convivència.
Aleshores seria posar-se en contacte amb vosaltres
i vosaltres faríeu la feina de mediar entre tots aquells veïns.
Sí, i tant.
El que es fa normalment és anar,
primer te trucen,
vas al lloc on hi ha el conflicte,
parles amb les persones que et comuniquen aquest conflicte,
llavors s'ha d'estudiar,
fer un anàlisi,
veure quines són les possibilitats
i com s'ha de dur a terme aquesta mediació,
se'ls explica a les persones involucrades,
per dir-ho d'alguna manera,
les parts,
i si ho accepten,
doncs això es tira endavant.
Molts d'aquests conflictes domèstics,
entre cometes,
diguem-ne de petit format,
es fan grossos,
és com una bola de neu,
i acaben els jutjats.
Ens estalviarien molts tràmits,
molts judicis,
i alleugerien molt el que és el sistema judicial,
si molts casos d'aquests no arribessin als tribunals.
Sí, sí, i tant,
perquè moltes vegades són conflictes,
sobretot comunitaris,
o conflictes que es donen als espais públics,
de convivència entre diferents grups de persones,
d'edats,
i que ara fan que,
sobretot persones que tenen diferents maneres
de compartir un espai,
a lo millor no saben compartir
perquè es pensen que és meu o que és de l'altre,
i llavors després es xoquen,
i això es podia solucionar simplement parlant.
Uf, simplement parlant, eh?
El que acaba de dir.
Que optimista, simplement parlant.
Què és el que es fan en aquests cursos,
els que després us convertiu en persones especialitzades
en la gestió de conflictes?
Doncs primer ens expliquen la teoria,
ens donen tècniques per aprendre a escoltar,
per ser una miqueta més...
per tindre empatia amb les altres persones,
per ser assertiu.
És una via que és necessària
per poder ser mediador.
I tot això et necessita, doncs,
de temps, de pràctiques,
fem casos...
Sí, casos pràctics.
Sí, i els fem entre nosaltres per practicar,
per veure com es portaríem a terme.
Però que han estat reals, vull dir que no són inventats.
Sí, sí.
Ens pots posar algun exemple, allò,
resseguint una miqueta el que és la vostra formació,
alguns casos hipotètics que es podrien donar,
perquè els oients es facin una idea exactament
quina seria la vostra tasca.
Quina és la vostra tasca, de fet?
Sí, doncs, per exemple,
un cas que és molt comú en una comunitat de veïns,
doncs, entre els skaters,
que són els nens que no paren de passar amb els patins,
els avis que estan amb els nens al mateix parc,
treient-los a passejar,
que els hi cruzen,
poden tirar l'ent al terra o a l'avi,
fer-ho prendre mal.
El cas és que s'han donat,
que llavors l'avi, doncs,
ha posat una demanda als nens aquests que van amb els patins...
Són menors, els pares han anat,
s'han enfadat amb l'avi que ha posat la demanda als seus fills,
i aquí comença a fer-se grossíssima.
I a més a més, amb menors encara és més complicat,
perquè ells estan protegits,
però, clar, per algunes coses està bé que estiguin protegits,
però un altre els avis no poden...
I llavors aquí sorgeix el conflicte,
i això, doncs, es pot solucionar
parlant entre un i amb els altres.
Clar, però, Montse, jo no vull fer una reproducció
d'una simulació de conflicte,
però, clar, l'avi té tot el dret del món
a treure aquesta criatura, el seu net, a creuar,
però els altres nois,
potser és que no tenen lloc on anar amb el patir,
amb l'esquait.
Clar.
Tothom té...
I aleshores, el vostre paper seria
seure les dues parts directament,
o primer parleu amb una, parleu amb l'altra?
Normalment es parla primer amb un i després amb l'altra.
I quan ja estan preparats, per dir-ho d'alguna manera,
o ells es veuen amb cor de posar-se
a parlar amb l'altra part,
llavors és quan s'ajunten
i s'intenta que parlin entre ells.
I això, a més a més, s'arriba a un acord, doncs, millor.
Vosaltres aporteu solucions, també?
És a dir, doncs, mira,
em dic una vagenada,
dilluns, dimecres i divendres tu vas al parc
i dimarts i dius tu utilitzes per parlar amb el mascarell.
No seria aquesta la solució, eh?
Sí.
Poso així per fer.
Aporteu solucions, també,
o doneu una miqueta orientació perquè les busquin ells?
Se dona normalment orientació perquè les busquin ells.
El mediador no dona solucions.
Les han de trobar ells perquè després són ells
els que les han de complir.
Llavors és important que ells mateixos
siguin capaços de trobar aquesta solució.
Quins tipus de conflictes podeu arribar a mediar?
Només els que tenen a veure amb l'espai,
amb determinades activitats?
No. També n'hi ha conflictes dintre d'una empresa,
entre treballadors,
conflictes amb una comunitat de veïns...
I pot ser dos treballadors que tinguin molt mala relació
i això estigui repercutint en el rendiment de l'empresa.
Sí, i tant, clar. I normalment hi passa.
Llavors, les empreses truquen a les mediadors
per fer aquesta mediació i solucionar aquest conflicte.
A banda de fer un curs i teniu tècniques,
heu de tenir bon caràcter, eh?
Suposo.
Perquè no tothom està obert a deixar-se portar per aquest camí.
Perquè, d'altres, si hi ha conflictes,
és que aquella persona no té moltes ganes de dialogar.
Per tant, arriba el mediador o la mediadora
i aquella persona pot dir no, no, jo amb vostè no tinc res a parlar.
I aleshores què passa, Montse?
Sí, amb l'important és aquesta voluntarietat
per les parts de voler parlar entre ells,
de voler trobar-se.
Per això es fan uns primers contactes
amb els uns i amb els altres
i se'ls explica.
Llavors, és quan se diu
si volen o no volen participar
i llavors a partir d'aquí és quan s'arrenca.
Si no hi ha voluntarietat,
no es pot fer la mediació.
Heu començat ja a fer la vostra activitat professionalment,
com si diguéssim?
Bé, hi ha alguns companys que sí que fan ja...
N'hi havia que eren ja mediadors
i que ja treballàvem amb això.
I després hi ha d'altres que ja fa uns mesos
que sí que hi treballen com a mediadors.
Has tingut l'oportunitat d'estrenar-te?
No, jo no.
Encara no.
Tot i que té molta experiència en entitats,
allò amb organitzacions de pares i Déu-n'hi-do,
ja tens moltes tables
en això de dialogar amb administracions,
amb els pares, amb entitats, no, Montse?
Sí, això fa molt.
Per part meva, per exemple,
a mi m'ha venat molt bé
el tindre ja aquesta experiència
de tractar amb la gent
per veure una mica com són
i per tindre aquesta després...
No és soltura,
però sí, diguem-ne,
aquest tarannà
per poder-ho posar-s'hi a parlar amb la gent.
No cal fer estadístiques
ni donar dades,
però amb els altres professionals
i els professors i companys,
generalment,
hi ha un percentatge discret
o elevat de resultats positius
quan actua la mediació?
Ho heu comprovat?
Sí, no, ja n'hi ha dades
i les dades són molt positives.
Quan hi ha mediació
hi ha entre un 70 i un 80%.
Sabeu, és allò que es diu
que s'ha de posar perspectiva a les coses
i les persones que estem implicades
no tenim aquesta perspectiva.
Estem massa involucrats, no?
Sí, per això és més fàcil
que un mediador
que és una persona
que no té res a veure
entri i ajudi
amb aquestes persones
a poder comunicar-se i parlar.
Doncs de tot això
volen parlar
i volen parlar
amb totes aquelles persones
que vulguin acostar-se avui
perquè és un acte obert a tothom,
no és un acte
ni una activitat
diguem-ne per a professionals
sinó per a qualsevol persona
que digui que allà
vull saber què és això
de la mediació
doncs avui s'hi pot acostar
a partir de les 6 de la tarda
a l'Institut Municipal d'Educació
de Tarragona.
Es titula
La Sagrada Família
el col·loqui
i és que heu agafat
de punt de partida
una sèrie de televisió
de Dagoll de Gom.
Sí, i tant.
Explica una miqueta
doncs què és el que fareu
perquè aniran assessors
dels guionistes
explica com serà l'acte.
Sí, doncs volíem aprofitar
la tirada que té ara
precisament la sèrie
La Sagrada Família
i que La Sagrada Família
l'eix vertebrador
de la sèrie
és precisament
la mediació
la protagonista
la mare de la família
es diu Remei
és mediadora.
Llavors, aprofitant
que hi havia ara
aquesta sèrie
que és coneguda
i aprofitant
Dagoll de Gom
que també són
uns professionals
que tothom coneixem
que tenen una llarga trajectòria
i que són molt coneguts arreu
doncs volíem aprofitar
per fer el col·loqui
sobre la sèrie
perquè la sèrie
va de mediació
i així durà una miqueta
la iniciativa aquesta era
aprofitar això
i així començar.
I teniu convidats
que estan relacionats
directament amb la sèrie
i qui participaran
a aquest col·loqui?
Sí, el col·loqui
ve el Joan Cendra
que és mediador
conegut
a nivell de Catalunya
i estatal
i també
ha estat el col·laborador
amb els guionistes
amb Dagoll de Gom
per elaborar aquesta sèrie.
Per tant, és una persona
que pot parlar
de les dues vessants
la de la ficció
que arriba a través de la televisió
i la real
a partir de la seva experiència.
Montse
alguna cosa més
que ens deixem?
Perquè jo imagino
que continuareu
fent
de tant en tant
més actes
com a entitat
diàlegs atrets
col·lectiu de cultura
de la mediació
implantar bé la vostra presència
aquí a la ciutat.
Sí, sí
intentarem fer-ho
per que no se'ns oblidi
i que se'ns recordi
i posar una miqueta
la mediació
a boca de tots.
Ja sabeu
si no podem arribar
a resoldre els conflictes
amb el nostre entorn
tenim professionals
que ens poden donar
un cop de mà.
Montse, gràcies per venir avui
a la ràdio.
Enhorabona
per la iniciativa.
Que vagi bé.
Adeu-siau.
Adeu.