hem parlat de paraules amb el llibre Paraula de Tecla
i ara anem a parlar d'alguns dels actes gastronòmics de les festes de Santa Tecla.
Continuem aquí, a la ràdio de les festes, des de l'estant a la Rambla Nova, com sempre.
Ja vam començar dilluns, ja som dimecres i per tant aquests dies us oferim una programació especial des d'aquí a la Rambla Nova.
Com dèiem, ahir vam parlar també de les activitats esportives, de la peonada,
de l'associació de diabètics de les comarques de Tarragona i avui parlem d'actes gastronòmics.
D'una banda, la Val d'anada Popular, enguany la desena que organitza la penya espanyolista.
Ens acompanya el Manel Sant Romà. Manel, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I també parlarem de la truitada gegant que organitza la Federació de Penyes del Nàstic, amb el Ricardo Pacheco.
Bon dia, Ricardo.
Hola, bon dia.
Com estem?
Bé, doncs...
Ultimant els preparatius?
Ultimant els preparatius, pràcticament ja ho tenim tot llest i bé, com has dit tu, molt bé,
doncs és ja la desena d'edició, pràcticament ja tot ho tenim per la màia.
Ja està tot a pamat.
I també parlarem que ara contactarem amb ell per telèfon amb el Vicenç Pasqual de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau
perquè organitzen també la xistorrada popular.
Però anem...
Sí, el tenim, eh?
Doncs saludarem el Vicenç, que el tenim al telèfon.
Vicenç, bon dia.
Hola, bon dia.
Votre, també.
M'imagino que esteu ultimant aquests preparatius amb la xistorrada popular.
Sí, sí, ja perfilant la quarta edició de la xistorrada de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau
per la festa de Santa Ticle.
Escolta'm, com anirà això? Això serà aquest dissabte ja, eh?
Sí, sí, aquest dissabte a la pressió de la Font, sí, a les 10.
Tindrem preparat davant de la porta de la Junta Verda i tota la paradeta muntada amb xistorra,
amb cerveses i el preu popular de 10 euro.
Vull dir que força bé.
Això dius que és el quart any ja, eh?
Sí, aquest és el quart any, sí.
I què tal, contents?
Sí, sí, perquè...
Sí, sí, sí, la cosa ha anat progressant cada any i a l'any passat ja vam fer més de 1.000 xistorres.
Vinc ara de fa mitja hora de Cal Carnicer, de Cal Beltran, a encarregar les xistorres i vaja, està tot en marxa.
Aquest any farem més de 1.000 unitats.
Més de 1.000, eh?
Sí, sí, espero que sí.
Siguem 1.000 i escats, sí.
A veure si heu temps en respecte, perquè diuen que demà començarà a ploure.
A veure què passa, eh? A veure què passa.
Haurem de regalar la xistorre i un paraigües perquè la gent segueixi fent cua.
Escolta, Vicenç, ara que tenim aquí el telèfon, com es preveu la diada d'aquest diumenge?
Perquè suposo que serà una mica la prèvia dissabte de la diada de diumenge.
No, perdona, nosaltres no hi sou el diumenge, de la diada del dia 23.
Del dia 23, perdona.
Nosaltres com a tristes espectadors estarem aquí com a tristes espectadors.
Així, com a castellers, eh?
Sí.
Però nosaltres el dia 23, perdona, que m'havia equivocat.
El dia 23. Escolta, un mi, què tal?
Bé, bé, bé. Això, m'agradaria dir per tot el calc de colla parlar d'aquests temes,
però bé, bé. Tenim molta il·lusió, molta empenta, moltes ganes.
Tot i l'entrabant que van tindre fa un parell de dissabtes que van caure allà a Sant Pere i Sant Pau,
però després de la diada de l'11 de setembre estem més que contents i amb ganes de treballar i tirar endavant.
Ilusionats, doncs, no?
Molt, molt, molt, molt. Tenim una empenta, tenim un recull de gent nova i amb moltíssimes ganes,
i la canelleta també amb moltíssimes ganes, i castellers no sé quins temps hi sortiran,
però il·lusió i ganes no es guanyarà ningú.
Que això és important.
Doncs escolta'm, la xistorrada, això serà aquest dissabte a les 10 del matí, eh?
Dissabte a les 10, a la Passa de la Font, allí un got de cervelleta fresqueta i un bocata de xistorra per un euro.
Molt bé. Vicenç, moltíssimes gràcies.
Per servis.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.
És l'acte que organitza la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau.
Són moltes les entitats que cada any col·laboren a les festes de Sant Atec.
Quan anem a Pams, també, dèiem que una de les altres és la badanada popular.
Deu anys, ja.
Deu anys, que, com aquell que diu, doncs bé, han passat molt aviat, sembla que fos ahir, no?
I bé, i doncs, des de la penya espanyolista de Tarragona hem considerat,
ni que aquest any, malauradament, no sé si s'ha per qüestió de la crisi,
suposo que s'ha per qüestió de la crisi, la tan sonada crisi,
doncs bé, aquest any, la cosa, doncs, en qüestió de subvencions i tal,
ens ha anat una mica fruixeta, però bé, nosaltres ja és una obligació,
pensem des de la penya espanyolista que una festa de Santa Tecla sense la badanada,
doncs pràcticament no és festa, no?
I per tant, tira endavant.
I això ja és tota una tradició a les festes.
Serà aquest dissabte, també?
Aquest dissabte, a la plaça de la Font, ho farem, davant de la Font,
a la part que dóna més a la pujada.
Bé, doncs, com cada any, començarem a les 11,
i fins a got a existències, que són moltes.
Quantes?
Doncs, exactament, són uns 100 quilos de baldana,
perquè si la gent encara no ho sap,
és una especialitat del Delta de l'Ebre, botifarra amb arròs i ceba,
i bé, i la servirem com cada any, amb un pan de tomàquet
i amb un vaset de vi, també, de la Verga.
Aquella hora de l'Ebre també ve de gust.
També ve de gust, i cada any, he de dir una cosa gràcies a tothom,
perquè cada any, doncs bé, hem de dir al carnicer
que ens encarregui cada any més baldanes,
perquè pràcticament és, vamos, totalment un èxit, no?, de gent i tal.
El preu aquest any, lògicament, com hem tingut aquest problema,
puja una miqueta, són 3 euros, però bé,
com cada any la penya espanyolista, doncs,
destinem la meitat del que recaudem a la festa aquesta,
la valdanada, la recaudem en una entitat, doncs,
d'això, entitat d'aquestes ONGs,
l'any passat ho van fent la protectora de mals,
per tant, que sàpiga la gent que aquests 3 euros,
a part de passar-s'ho bé i que estan boníssimes,
pels que encara no, no, té una finalitat social,
i doncs bé, jo crec que això també és un motiu, no?
I no ens quedarem en cana per Santa Tecla,
perquè, a més a més, tenim la truitada gegant,
que serà també el dissabte, a la una, a la Rambla Nova, Ricardo.
A la una, a la Rambla Nova, bueno,
per nosaltres és un reto i una experiència nova, no?
És a dir, no sabem fins a on podem arribar amb això,
hem fet de 10 quilos, de 50, en plan d'entrante,
però aquí tenim previst 210 quilos de patates,
que ja estan pelades i cortades, però ja pelades i cortades, eh?
Però i qui ho ha fet, això?
O ja venen de fàbrica, diguéssim?
Hemos parlat amb una empresa perquè no ho hagi cortat i pelat,
perquè, si no, hasta ara les pelàbamos a mà i demà,
però ara ja era un volum molt considerable.
Clar, és que, un truitada gegant, com de gegant?
A veure, explica què és això.
Mira, ara quan termines d'aquí,
tenim que anar, perquè això,
jo no soc ningú per fer-ho,
si no tinc el grup de companys humà que estem en las penyes, no?
Ara quan termines d'aquí,
tenim que anar a buscar la penya que la fem,
perquè t'haig una idea,
té dos metres i sesenta de diàmetre.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Bueno, pues, esperem que salga tortilla.
I com es fa una truita tan gran?
Com es fa?
Doncs amb molta il·lusió.
I huevos tenim, o sigui,
perquè tenim dos mil huevos.
Doncs amb molta il·lusió, no?
I esperant que la gent comprenda
que pugui sortir ben, regular,
o mal no saldrà, no?
Perquè no pugui salir mal.
Que deies que és la primera vegada
que ho feu d'aquestes magnituds?
Sí, el any passat la hicimos por Santa Tecla,
aquí, del Petit Arraco,
la hicimos de cincuenta quilos,
però aquest any,
debido a les dimensiones que hem alcançat,
la fem a la Rambla, no?
I com és que us vau decidir fer això?
Una truita gegant, vinga.
Els del Nasti, que fa una truita gegant.
Bueno, pues, no lo sé,
perquè en el Nasti somos así,
es decir, si me dices que lo haga en casa,
no se entiende el butano.
Ah, bueno.
Pero, bueno,
porque hay un...
Ya tengo que repetir,
hay un grupo de gente
que puedes contar con ellos
por lo que haga falta.
Entonces, es más fácil hacer las cosas.
¿Y cuánto teníeu previsto?
Es decir,
¿cuánta gente teníeu previsto
que pugui menjar?
Nosotros tenemos previsto
que puedan salir...
Bueno,
es un pincho,
¿no?
Es un...
Un pinchito.
Una resca de pan,
es un pincho,
creemos que pueden salir
en torno a tres mil raciones.
De un y dos.
Tres mil raciones.
Si el año pasado
con la que hicimos de cincuenta quilos,
que era una paella
de ciento cincuenta personas,
quiero recordar,
dimos unos quinientos cincuenta pinchos,
pues este año
si la paella que nos han dejado
es de seiscientes,
setecientes personas,
andaremos con los tres mil pinchos.
Déu n'hi do, ¿eh?
Sí.
De un y dos.
Ilusionats, ¿no, Ricardo?
Ilusión mucha
y miedo al reto ninguno
porque es un reto, ¿no?
Y si fuese una cosa fácil,
pues tendrías...
Dice, ah, puedo fallar, ¿no?
Pero esto...
Son logros que tienes que intentar.
Si salen de maravilla
y si no salen,
pues también bien.
Si això començava una,
a quina hora os hi posareu
a fer la truita gegant?
Pues nosotros a las siete y media
de la mañana empezamos...
Ya, ya.
A las siete y media de la mañana
empezamos a descargar
el tema logístico.
llegar con el camión
que nos trae la paella,
claro, porque no puedo
traer una furgoneta.
Y todos estos temas.
O sea, a las siete y media
ya hemos quedado aquí.
Vosaltres viviu les festes,
en aquest particular cas,
doncs molt gastronòmiques,
però m'imagino que al llarg
dels dies també participau
en moltes altres coses.
Com viviu vosaltres les festes?
O almenys des de la penya espanyolista
o des de la Federació
de Penyes del Nàstic?
Bé, doncs les festes, bé,
nosaltres som de Tarragona,
potser pot semblar que som fans
o seguidors d'un club de Barcelona
que no som del Nàstic,
no som del Nàstic
i per cert, aquí ens trateu molt bé,
també ho haig de dir.
Home, si us van donar la copa.
També ho haig de dir.
Bueno, gràcies, gràcies per això.
Gràcies per això.
Us van donar el trofèo
de Tarragona, eh?
No, per a veure, ara fora conyes, no?
Bé, doncs les festes,
doncs bé, tots els membres de la penya
som de Tarragona,
menys una minoria
que és de pobles del voltant.
Bé, doncs vinc les festes
amb els nostres fills,
amb les nostres famílies,
doncs bé, com a Tarragonís més,
gaudint lògicament
de tots els dies de festa
i participar, lògicament,
a part del mal nostre acte,
doncs bé, de tot.
De tot el que puguem,
fins que el cuerpo aguanta, no?
Com diuen.
I Ricarda?
Bueno, la verdad es que son unas fiestas
que a mí, estando en la Federación,
me ha tocado más vivirlas, no?
Desde que estoy en la Federación.
Y gracias a ello,
pues en la Federación
nos hemos integrado en estas fiestas
porque el año pasado
fue la primera vez
que la Federación del Nasti
se integró en las fiestas
y estando dentro,
pues las cosas están más cariño, no?
Es decir,
yo no soy nacido en Tarragona,
pero llevo aquí 30 años
y poco a poco
estas raíces
se te van vinculando mucho más, no?
Y, bueno,
pues a todos los actos
que puedo venir,
que el trabajo me lo permite,
que la mujer viene,
pues aquí estoy.
Claro,
perquè a més diumenge
hi ha partit del Nasti.
Ahí ha partit del Nasti
y antes del partido del Nasti
hacemos la mamadeta allí
en las instalaciones.
Això t'anava a dir,
hi haurà alguna cosa especial,
m'imagino, no?
Sí,
diumenge.
Nosotros,
desde hace 3 o 4 años
en el Nasti
nos cede ese derecho
de poder hacer la mamadeta allí
en plan pequeño,
como la ciudad,
pero el domingo
la vuelvo a ver allí
antes del partido del Nasti
y el Nasti
y el Nasti
On estareu?
A l'entrada.
A l'entrada,
donde el pabellón es la entrada, sí.
Per tant,
podrem veure el partit
amb la mamadeta.
Calientes,
calientes.
Nosotros penseu que
quan escoltem el partit
per Tarragona Ràdio
també sortejarem
uns barrets
i unes samarretes
de la mamadeta.
Per tant,
serà un partit
del Nasti
molt acler.
Sí, sí.
Guanyarem o no?
Hombre,
sí o sí.
Home,
de moment hem perdut
fora de casa
i hem guanyat a casa.
Sí.
Bueno,
nosotros vamos llegando en casa
y a ver lo que atropamos fuera.
I el Rayo no ha guanyat,
no sé si ha guanyat mai
aquí en Lliga,
no lo sé.
No lo sé,
pero lleva nueve puntos,
quiero recordar el vello,
o sea,
que vayan batido.
Van de los tres,
sí, los tres de arriba.
Sí.
Pero bueno,
es otro reto complicado
como el de la tortilla
y la obligación
del jugador de Nasti
es ganar.
Més complicat
el repte de la truita
o el de guanyar el partit?
Tu què creus?
Yo creo que es más complicado
el reto de la truita.
Sí?
Sí,
porque ellos,
oye,
son profesionales,
juegan en casa
y su obligación
es ganar.
Lo nuestro es
pasarlo bien
y hacer que la gente
lo pase bien.
Doncs són alguns
dels actes gastronòmics
de les festes
de Santa Tecla.
Recordeu,
la relació,
de fet,
és tot un matí
molt gastronòmic
i podeu anar
a tot arreu.
A les 10,
a la plaça de la Font,
la xistorada popular
que organitza
la colla castellera
de Sant Pere i Sant Palau.
En parlàvem ara
amb el Vicenç Pasqual.
A les 11,
també a la plaça de la Font,
la desena valdenada popular
que organitza
la penya espanyolista
de Tarragona
i una mica més endavant,
cap a la una,
a la Rambla Nova,
la truitada gegant,
aquest pinxo de truita
i vermut
que organitza
la Federació de Penyes
del Club.
que vagi molt bé.
Doncs esperem
que tot vagi bé,
esperem que no plogui,
com que els dic abans
amb el company,
que no plogui,
perquè deiem que demà...
Estem mirant demà
i passat demà.
I passat demà.
Mañana que caiga
tot el que quiera.
Mañana, sí,
mañana que caiga
tot el que quiera.
Que no perjudique
a ningú altre compañero
de la fiesta,
no?
Hi ha un plan B,
però,
o si plou,
a veure,
això està al carrer.
El plan B,
doncs a veure,
el plan B,
no hi ha plan B,
però...
Se les invita
a tres paraigües.
És el que ha dit
el companyer abans,
igual que el company.
En lloc de vosaltres
a la truïta
i vosaltres a les voltes,
bé,
un paraigües.
Home,
nosaltres tenim un fàcil,
podem dar vuelta
a la paella
i ens ponem-ho debajo.
I amb el gran que...
Uns quants i que breu,
això sí.
Uns quants i que breu.
Doncs moltes gràcies
i que hi hagi sort.
De res,
doncs moltes gràcies
i gràcies a vosaltres.
Bueno,
gràcies
i nosaltres aquí
tenim la col·lació
d'on hi estan
i tenim una persona
que és dolor
vendiendo tiques
perquè la gente
ese día no tenga un...
Ah,
es poden comprar ja,
eh?
Sí,
sí,
para que la gente
ese día
no tenga un overbooking,
no?
Perfecte.
No se geden en tantas col·les
i demás.
Per tant,
poden venir aquí a l'estat
a comprar el tiquet.
Quin preu?
Dos euros.
Dos euros,
perfecte.
El pinxo el vermú
i no hay más.
El dissabte,
el dissabte la gent
ja no caurá cadena.
Ja no caldrá que dinar.
No, no,
no caldrá gaire bé cadena.
Fent la ruta gastronómica
no tindran gaire.
fent la ruta
i a més a més
també aquest cap de setmana
amb l'espinat
amb carguins
a dalt de l'apartauta
també,
amb els arrossos,
no caldrà dinar.
Es pot anar tombant
per Tarragona
que menjareu
i menjareu bé.
Ese día nos podemos tirar un pegote
y decir en casa de las mujeres
que invitan a nosotros.
Ricard,
demaneu,
moltíssimes gràcies.
Molt bé.
Adéu.