I és que avui és el darrer espai d'aquesta temporada
de tot un seguit d'espais que hem dedicat mensualment
a la gent gran activa de la ciutat de Tarragona.
Cada setmana aquí, cada mes, ha segut amb nosaltres Toni Rull.
Bon dia, Toni.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Ell és tècnic de gent gran activa.
Sí.
Activa, sobretot, i molt activa.
I com a mostra, un botó que deia que ell,
i per això ens acompanya d'una banda, l'Anna Maria Mafario.
Bon dia, Anna Maria.
Bon dia.
Benvinguda.
Ella ens va parlar una miqueta de tot el que té a veure
amb l'activitat de gimnàstica.
Tot i que ja comprovareu que la gent gran activa de Tarragona
ho és, i molt, perquè no només fan una única activitat.
Francesc Martí, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
El Francesc Martí, una de les activitats que practica més habitualment,
a banda d'altres, segurament, és el teatre.
Teatre, sí, sí.
Teatre.
I la Marina Duc, bon dia, Marina.
Bon dia.
Jo no sé si la Marina va ser d'aquelles persones
que fa unes quantes setmanes a la plaça de la Font
van fer una gran sessió de riure,
perquè ella és de les...
Abrazos gratis.
Abrazos gratis, i a més era el dia que venia el ministre.
Ah, és veritat.
I que algú em va explicar que vau intentar abraçar-lo,
però que anava molt protegit i tot això.
Calla, que no està per abraços, aquest home, no?
És veritat.
Molt bé.
Digues, digues, Toni.
Més aviat els del voltant, no volia que l'abraessin.
No volia, no, no.
Jo suposo que ells amb la creus i està caient, sí que necessiten...
Sí, necessiten més d'una abraçada, segurament,
i molt carinyosa, perquè Déu-n'hi-do.
A veure, Toni, al llarg d'aquests programes,
esclar que han vingut els protagonistes
de tot aquest col·lectiu de gent gran activa de la ciutat de Tarragona.
Hem parlat del Consell Municipal de la gent gran
de com es van gestionant les activitats, com funciona.
Avui, que és l'últim programa, doncs,
em valia la pena conèixer quina és la rutina,
el dia a dia, d'aquestes persones tan actives.
Aquí el que hem portat és una representació
de tots els centres, grups que portem d'activitats,
i que llavors això funciona des de gener fins a la primera setmana de juny.
Continuem ara a l'estiu, al Saavedra, malgrat avui ha plogut,
i a la platja fent gimnàstica de manteniment,
i el 4 d'octubre tornarem a començar amb tot aquest seguit d'activitats
que portem a terme, memòria, manualitats, pintura,
cant, coral, teatre, risoterapia, costura, gimnàstica de manteniment,
i ara parem una mica, perquè també s'entén que hem deixat també
de carregar piles, tant els usuaris com els tècnics,
perquè anem sempre en dinàmica, i llavors això és el que...
Toni, és un col·lectiu molt ampli, i que lògicament viu en diferents punts
de la ciutat, cadascuna de les activitats dels col·lectius
es desenvolupen en diferents centres.
Sí, es desenvolupen en les 13 llars de jubilats i en els centres cívics.
Per més que res, mirant també tot el tema de disponibilitat d'espais,
perquè hi ha llars de jubilats que no...
Verem, els grups sempre són de 15, 15 i 18 persones,
i hi ha espais que no tenen d'aquest espai,
i és quan, també per horaris, ho fem als centres cívics.
Tot el que és a la ciutat, doncs hi ha a la xarxa,
i també aprofito a dir perquè tant les llars de jubilats
com els centres cívics és qualsevol ciutadà de qualsevol punt.
O sigui, allí n'hi ha qui plaça, allí la té.
Que no ho determina allò com viu.
No necessàriament, doncs diu, si tens és de la granja,
només de la granja, no.
Evidentment, primer seran els de la granja,
però si hi ha vacants, doncs està obert.
I com la xarxa d'autobusos és la que tenim, i és bona,
doncs la disponibilitat i la mobilitat i la gratuïtat,
doncs permet que la gent pugui desplaçar-se a fer les activitats.
Nosaltres les oferim, i l'opció de la persona és de dir,
doncs val, o m'espero que hi hagi plaça a la més pròxima.
Però Toni, les oferiu no perquè vosaltres,
des de l'àrea de serveis a la persona de l'Ajuntament,
digueu, mira, ofertarem això,
si no perquè ho veieu una miqueta,
les propostes que us arriben a través del Consell de la Generalitat.
Això és constant.
El tema que fem una activitat no és per atzar.
Si nosaltres aquest any hem començat
gimnàstica de manteniment a l'estiu,
la continuem, i no amb espai tancat,
sinó amb espai obert, és que hi ha hagut una demanda.
I nosaltres valorem tant la demanda i el cost.
I l'espai per poder fer-ho,
perquè amb la rebessada comptem amb la complicitat
del Patronom Municipal d'Esports.
Quan agafem Saavedra, no agafem Saavedra
perquè sigui un espai, diguem-ne,
no agafem Saavedra, no,
perquè hi ha una bona comunicació,
hi ha un espai que ho permet,
hi ha un circuit de gent gran,
o sigui, hi ha tot un estudi previ a l'hora de fer-ho
perquè tingui la màxima,
amb la demanda recollida,
que tingui la màxima operativitat.
No es fa al·latjar.
Podríem fer el parc de la ciutat,
però ara el parc de la ciutat està amb obres,
està ballant-se,
queda dins,
el tema de serveis públics
no està tan a prop com ho podem tindre a Saavedra.
Doncs, clar,
s'agafen tota una sèrie d'indicadors,
la demanda i després com se gestiona aquesta demanda.
O sigui, hi ha un estudi,
que és aquest treball gris que s'ha de fer els tècnics.
No, no, clar, a veure,
la gimnàstica, independentment del cost que tinc,
és una inversió en salut,
perquè preventivament,
i jo m'imagino,
i l'Anna Maria deu ser un dels molts casos,
que és de les activitats més endavantades.
Per un tema de salut, no?,
de manteniment,
que ja l'hauríem de fer de sempre,
però quan arriba una certa edat dius callar,
que això he d'aguantar el tipus, eh?,
que em queden molts anys encara per gaudir de la vida, no?
Sí, mira,
jo ja fa molts anys que ho faig,
potser, doncs,
no tenia l'edat encara, doncs,
de jubilada,
però, doncs, bueno,
m'hi van posar,
i m'hi vaig posar,
i escolta,
va molt bé,
perquè jo soc una persona actròsica,
tinc friomialgia,
fa molts anys me van dir,
moltíssims anys,
que me quedaria en una cadira de rodes,
i si jo te digués,
i el Toni te pot dir les coses que faig,
doncs són numeroses,
ara vinc d'ensejar,
i, bueno,
m'he segrestat del teatre.
Sí, m'he segrestat.
S'ha acabat,
anem per avall.
Sí,
i ahir vam vindre d'un senyor d'un viatge,
i, bueno,
doncs,
totes les coses que faig,
les faig molt a gust,
gràcies a tot el que faig,
doncs,
la meva qualitat de vida,
millorant,
no ho dic jo,
ho diuen els meus fills,
perquè jo no falto,
ha de ser una cosa molt d'allò,
perquè jo falti a la meva gimnàcia,
s'ho passem molt bé,
amb els anys,
doncs, bueno,
anem canviant la norma
de la gimnàcia,
perquè nosaltres també
anem fent grans,
i ara més aviat,
doncs,
és un manteniment
que fem al cos.
Uns estiraments,
una cosa així,
no fareu aeròbic,
ni coses d'aquestes,
perquè no es voten.
No, no, no,
també fem aeròbic.
I esteps,
i...
Jo soc molt ballaruca.
Molt bé, molt bé.
I, bueno,
fem moltíssimes coses,
tenim,
hem tingut uns professors molt macos,
ara tenim un noi,
que és argentí,
que és una meravella,
perquè ens improvisa,
ens fa una mica de tot,
una mica de memòria,
una mica del que sigui.
el relax,
anys enrere,
ho feia amb tothom,
doncs,
a terra,
amb una tovallola,
com que moltes,
doncs,
ja som veteranes
de molts anys,
els anys no passen amb...
I jo hi ha dies,
doncs,
que el relax el feia a terra,
i hi ha dies
que el feia amb una cadira.
Depèn de com jo me trobo,
però jo me sento molt bé,
perquè amb els anys que tinc,
tinc 70 anys,
i ho fa...
Tens 70 anys?
70 anys,
a Lego 71.
I, bueno,
doncs...
No ho sembla?
Ja t'ho dic,
ara em fan aquesta gimnàstica,
que vindrem tots.
Sí,
i m'agrada moltíssim anar,
soc molt dinàmica,
m'assembla bona companya,
procuro que això,
doncs,
t'adona també...
Jo ara què faria?
Els meus fills ja estan casats.
Què faria si no...
t'adonis totes aquestes activitats.
T'adonis a casa,
m'agrada molt la casa,
eh?
Però, doncs,
tinc un alicient.
I et trobaries pitjor,
no?
Alicient.
Perquè ara,
quan surti d'aquí,
vaig a un dinar
d'un altre teatre que faig.
I vull dir...
Quina agenda!
i vull dir que el meu marit,
el Toni el coneix molt bé,
el Mar molt pica-piedra,
que li dic jo,
cada dematí m'ha preguntat
i avui què et toca?
I he dit,
doncs,
això i això,
i m'he dit,
ai,
madre mia.
Però quantes hores al dia
o a la setmana ocupes?
En gimnàstic,
en talles,
en tot això?
Jo cada dia tinc una cosa.
Gimnàstic o quants dies a la setmana?
Dos dies.
Està bé.
Però jo te diré una cosa,
jo,
pel meu cas particular,
de les meves dolèmies,
soc molt disciplinada,
m'ho han ensenyat a fer,
abans d'anar a les meves coses,
inclús avui,
jo he de fer una sèrie d'exercicis
per la meva salut
i els faig.
Potser una mica d'aquí,
una mica d'allà,
doncs,
un té una qualitat de vida,
doncs,
una mica...
Avui que tenim la sort
de poder fer moltes coses,
les hem d'aprofitar.
I jo les aprofito al màxim.
Sé veure que m'estic fent gran
i que ja t'he dit,
que el relax ja dies que al terra
no m'atreveixo.
Però també surtin.
Però jo me'n surto
i m'assento bé.
El Francesc i la Marina
també fan gimnàstica?
Jo no.
Teatre.
Teatre i Can Coral.
I Can Coral.
Perquè és el mateix taller,
com si diguéssim.
Sí.
Són dos...
Són dos diferents.
Diferents, però...
Estic liat amb el Can Coral
i també amb el teatre.
A mi em van explicar
un company seu
del Consell
que estaven com
plantejant-se
fer un casal rock,
com aquest programa de la teva.
No, jo no.
digui la gent del Can Coral
i tot això.
Que estaven amb els càstings
i tot, eh?
M'han dit.
No, amb el càsting no.
Però vaig un senyor
que toca molt bé la guitarra,
canta molt bé,
i m'està tocant.
Precisament ahir
es vam trobar
i me va parlar,
i té projectes
de cantar,
i canta molt bé,
té unes cançons
molt maques
i m'està tentant.
Però el seu francès
és el teatre.
El teatre i la coral,
perquè la coral
estic en dues
i el teatre,
però bueno,
ara fins a setembre.
Però és molt bonic
el teatre,
perquè diré un cas
que el diumenge
estava amb Escaladell
amb un conjunt
de corals,
nou corals
que les porta
el mateix director,
el David.
I vam cantar
les nou corals
i la meva dona
el dia abans
em va dir
una cosa
que anaven a fer.
Una altra
companya
que anava allí
que és de Reus
i ella,
però necessitàvem
un home.
Dic, home,
però si això
s'ha de fer
de mà de teatre.
Diu, sí, sí,
però no s'ha de dir res.
I és molt bonic.
Aquella senyora
de Reus,
diu, és molt maco.
Jo l'he fet
diverses vegades
i la gent riu.
Va durar allò
dos o tres minuts,
no me'n recordo.
És curtet, curtet.
I dic, bueno,
però sorti allà
a l'escenari
i no dir res
és molt elàstic,
ho trobo
una miqueta soso.
I al dir-me
del que es tractava
vaig pensar,
doncs, bueno,
doncs, sí.
Què era, exactament?
Doncs,
buscant novi,
representa
que una senyora
molt fina,
molt fina,
amb els detallets
que fan les senyores,
pintant-se els llavis,
posant-se colorets,
pentinant-se,
arreglant-se,
tot el que fa
una senyoreta
esperant...
Esperant que acabés.
Esperant,
tocant el mòbil.
Bé,
l'altra senyora,
vestida estrafal·lària,
que ja fa gràcia
amb una pintada
a la bèstia,
imitant
a la fina.
Però,
tot el contrari,
si aquella era fina,
ella era una basta,
però enorme,
que és el que fa riure
a la gent,
perquè està imitant
el que està fent
l'altra.
I, clar,
la fina
es menja un bocadillet
que res,
tres dits,
i l'altra
es treu una barra
de mig quilo
amb un xorissolí.
Us heu d'aguantar allà?
No,
jo
tinc d'esperar
fins al final,
el moment de sortir.
I, clar,
jo m'ho vaig estudiar
primer una miqueta
però no ho feia.
El socio
tenia que fer alguna cosa,
però, clar,
quan vaig sortir jo
vaig fer veure
que tenia gana
l'hora que era
i quan me vaig encaminar
cap a la nòvia
dic,
home,
ja està bé,
que és l'hora de dinar,
que se m'acaben els pantalons.
Tot això,
l'humut,
fent la miqueta.
I allà els gestos.
Clar,
llavors,
la basta
que tenia la barra
de mig quilo
se m'apresenta a mi
i jo quan veig la barra
me llenço a la barra
perquè està mort de gana.
ni fineses ni res.
I me se m'emporta
però, clar,
l'altre,
el to que m'agafa
no el novi
i surt i m'agafa.
Doncs li van donar
un paper molt protagonista,
per ser d'improvisació.
La gent no ho sabien.
Pensaven que ja
l'havia assajat feia temps.
Sí, era una sorpresa.
I s'ho va,
mira,
va durar un ratet
com hi ha taules.
Clar,
perquè vostè francès
que en la seva vida professional,
vull dir,
abans de jubilar-se
vostè feia teatre
o cantava una coral
o ha estat ara,
després de jubilar-se?
Sí que va,
no puc dir que no
perquè fa anys
era jo soci
de Centros Tremenyo
quan estava aquí a Tarragona,
ara està en Icomar.
I érem de la Junta,
precisament érem de la Junta,
i va vindre un senyor,
un matrimoni,
dic malament,
un matrimoni gran
que havien actuat
al teatre
amb actors
i va formar
un conjunt
de gent jove
i vam fer dues obres,
Marianela
i no me'n recordo
l'altra,
que estàvem molt bé
i m'agradava,
sí,
i vam actuar llavors,
però vam actuar
al Metropol,
amb el Centros Tremenyo
a Reus també
i m'agradava,
però bueno,
ja ho vam deixar allò
i per la feina
que jo tenia,
doncs no...
I ara què estan fent?
El teatre?
Ara el teatre
quan comenci el setembre,
les actuacions,
els ensaios...
Però la Marina
també fa teatre.
Sí, sí.
Ara vam fer un Metropol.
He de dir que vam fer
un bolo amb Aquinensa
fa dos divendres.
I què vau representar
en Aquinensa?
Una nòvia per als CESA.
Una nòvia per als CESA.
Ha sigut
l'obra estrella...
Sí, sí, sí.
És l'obra gran que fem,
cada any se prepara
una obra gran
amb diferents actors
i aquest any
doncs hem tancat
ja la programació
portant-la fora,
fent un bolo
que menys.
No, no?
O sigui, té nivell de coses.
Però cal el setembre
ja heu pensat...
Ja va una nova.
I quina fareu?
Mira, ara veixem a les veus.
No m'ha deixat vacances, eh?
Jo tinc que ensajar...
Quin estrès, eh?
Jo tinc que ensajar
tot l'estiu
per poder...
A veure què sortirà
al setembre,
suposo que ve.
Però es pot dir ja
l'obra que fareu?
On es pot dir, no?
No es pot dir.
Secretos serena, diu.
Secretos serena, diu.
Jo no la sé, eh?
O sigui, ara fan diferents grups,
o sigui, de diferents llars,
han fet com un càstig
i llavors han anat
diverses gent
dels altres llars
i faran el teatro,
diguéssim, de Tarragona.
Sí, sí.
I llavors aquest que estan parlant
és un grup de gent
que han fet un càstig
i els han...
I llavors, és clar,
a les llars, cada llars,
o sigui,
el Pere Martell
també han fet
una obra de triàtica
que es deia el jutger,
el senyor jutger.
Doncs aleshores
cal mantenir al setembre.
I ara, com que són
bastanta gent,
doncs igual farem
dues obres al setembre, ja.
Quan parlem de càstig
no vol dir més bo
o més duret,
sinó pel tipus de perfil
de personatge
que s'ha de fer.
I això ho hem deixat
també ben clar.
A mi no m'ho anem escollint.
Això ha passat tota la vida
i a tot arreu
i a totes les edats.
Ens passa sempre.
Però com ja tenim
un cert nivell
i hi ha persones
que ens poden donar
molt més,
doncs és la resposta
que donem amb això.
I això també s'ha de dir,
conforme vas donant
la resposta
també ho has de deixar
ben clar
per evitar mals entesos.
I que la gent no s'enfadi
que se'n va a passar
una bona estona,
no enfadar-se amb ningú.
I després també s'ha de dir
que l'any que ve
no seran la mateixa gent.
No, no, va variant.
Va variant,
que això és important també.
No serà sempre.
O sigui, l'altre any
aniran a fer un altre cast
i aquelles persones
que han fet l'any
l'altre i l'altre
sortiran fora
i entraran d'altra gent.
Això també està molt bé
perquè així...
Evitem parcel·letes
per entrar.
Sí, clar.
I escolta una cosa,
Marina,
això d'anar al taller
de risoterapia,
quan vas començar?
Per què et vas apuntar?
Sí.
A mi em va ser
que tens una persona
de riure ja,
de natural, no?
Sí, clar.
Me vaig apuntar
perquè la risoterapia
per a mi
porta molts beneficis.
Rejuveneix,
elimini l'estrès,
l'ansietat,
després aporta alegria
i comprensió
i relaxa
i dona molta sensació
de benestar.
I què feu?
Doncs no...
Quants cops a la setmana hi vas?
Una vegada a la setmana.
Una vegada.
Tu arribes allà
i et trobes amb la resta
de companys i companya.
Sobretot dones,
m'han dit que hi van més que homes, no?
Sí,
ara hi ha també algun home, eh?
Doncs allí és...
Bueno, és una passada
perquè la gent veus
que entren en un estat d'ànim
i quan...
I què feu?
Seieu allà?
Sí, seiem allà,
llavors la professora,
potser un dia només parlem
i no fem cap joc.
I no rieu.
Sí.
A veure,
és que la resta de la teràpia
no és explicar codits, eh?
Ja, ja, ja.
És aportar moltes coses.
No, ja has de posar
en moviment tot el cos, eh?
És solament a vegades
parlar i mirar-te als ulls.
Perquè hi ha molta gent
que no m'ho sabem escoltar.
Vull dir,
anem al nostre aire, no?
I hi ha molta gent, doncs,
que tenen vergonya,
tenen...
Aquí, aquí.
Sí, tenen...
M'altre estaria amb una senyora
molt tímida, molt tímida,
i quan va acabar el curs,
doncs, escolta...
Doncs allí, jo, clar,
soc del mateix Pere Martell,
o sigui, del carrer Mallorca,
i, clar, la gent que estem allí,
molta gent no es conec
de molts anys,
perquè jo d'allí,
bueno, tinc un currículum
bastant que he treballat
en molts postres per allí,
bueno, conec a la gent.
Des del teu barri, va, ja.
És el meu barri, sí.
I a part he treballat en botigues
i em coneixen.
I veus la gent el canvi que he fet.
Veus la gent
que eren gent molt tancada
i les veus ara que sobren
i surten,
perquè tothom té problemes,
tothom ha passat, doncs,
coses a dins de les...
A dins de les cases de tot, no?
La vida, que es veu, no?
La vida, no?
I veus, doncs, que la gent,
doncs, els veus, doncs,
que es fan amigues,
que hi ha gent
que no ha sortit mai de casa,
es fan amigues,
i, doncs, és...
Per a mi,
trobo que és...
Bueno,
és una...
La racioteràpia
és una de les coses
que aporta molt...
Benefices a la gent.
I ho pots continuar fent
un any i un altre,
vull dir, que no és un curs
que s'acaba avui.
És una activitat com la gimnàstica.
Sí, sí, jo havia anat
en sessions,
diguéssim,
que tenies d'anar un dia sol,
i, clar,
i és molt diferent,
perquè un dia sol,
llavors, què fas?
Estàs predisposada a riure,
i prou, vull dir,
un dia que vas
en una sessió de racioteràpia,
doncs, ja et fan riure,
però, clar,
també tens de tindre ganes de riure.
Però amb aquestes classes,
com que és dia a dia,
doncs, la gent te vas conèixer,
és que, a més a més,
és per conèixer,
doncs, la gent.
I, llavors,
doncs, la mateixa gent
que han dit,
és que jo he canviat molt.
És que és un clima obert.
És molt obert.
Llavors, te vas molta confiança,
llavors hi ha molta gent
que, per exemple,
per dir,
perquè a vegades
te fan com uns jocs,
i has de sentir-te una mica
ridícul,
com te sents vergonyós.
Llavors,
amb aquestes tardes
que anem,
ho perds tot.
Tu perds tots els prejudicis,
la tonteria.
Tu perds tots els prejudicis,
i, clar,
i això,
a la vida de cada dia,
és un benefici molt bo.
Hi ha una qüestió
que us plantejaria
a tots tres,
una mica apuntant
al que deia la mana Maria,
doncs,
a problemes de salut.
Si jo no m'hagués,
doncs,
llançat a aquesta disciplina
de tenir molta activitat,
segurament estaria a casa,
em trobaria fatal.
Segur que teniu amics i coneguts
que també han entrat
en aquest període
de la seva vida,
que tenen aquestes edats,
i que no hi ha manera
que sortim de casa,
i que a mica a mica
es van apagant una miqueta,
no?
Segurament hi ha algú
que ens escolta,
que està a casa,
que diu,
allò que he de fer,
anar amb desconeguts,
a riure,
ja veus quina gràcia,
o a fer teatre,
o sí,
m'aniré jo a fer gimnàstica
que no puc ni moure'm.
És a dir,
aquestes persones
probablement és que
no coneixen ben bé
el que suposa tot això,
perquè alguns han vingut
amb aquesta recansa
i s'hi han quedat.
Sí,
és començar.
Però molta gent
no s'atreveixen,
uns per cantar
diuen que tenen la gola malament,
jo la tinc malament,
perquè jo no puc cridar,
però canto.
Com un conyot.
però en conjunt,
no ho sé,
molta covardia ja.
Quedar-se a casa
no deu ser bo,
no?
Però bueno.
El que diguis,
és clar,
hi ha un estereotip,
que és el que costa
de canviar sempre,
perquè aquí ho estem veient.
I tant.
Això és gent gran
que no es mou,
70 anys,
és gent que,
mira,
allà és que anem a fer
de ballets,
no, no, no.
A veure,
gent gran
perquè heu vingut
a un espai de la gent gran,
jo si us veig pel carrer
no us qualifico
com a gent gran.
la situació és que els estereotips
són els que marquen
i és els que fan aquesta resistència.
En el moment que la gent veu això,
doncs ja,
però clar,
és donar aquest pas.
I nosaltres,
sempre diem el mateix,
no,
això no es permet.
Bueno,
escoltem,
tu veus el que hi ha.
i nosaltres tenim també
un registre molt ampli,
des d'aquestes coses
per una edat
i incluint ja tots els temes
d'informàtica
que anem incorporant
a tot això
de contemplar
aquesta bellesa
de 80 i 85 anys
que estem fent
que són gimnàstiques suaus
i que són psicomotricitats.
O sigui,
contemplem tot això.
I llavors,
doncs clar,
dius,
és que només
llavors és anar a conèixer-ho
i la forma de conèixer-ho
és anar venint
a aquests espais
que són llars de jubilats
però que és un registre ampli.
i tenim des de la persona
que va a fer una cosa
molt concreta
a la persona
que va a fer una altra.
El que passa és que
això és anar veient
i sobretot
la nostra feia
com a tècnics
i la complicitat
dels usuaris
és anar canviant
aquest estereotip
que som gent gran activa.
S'estem movent
en aquest espai.
I llavors afegiré una altra cosa.
Quan hi ha que anem
amb aquestes davallades
de salut normal
i tota la persona
que ha arribat
que té aquesta dinàmica
la forma de viure-ho
és diferent
que una altra.
i l'altre jo et va tindre
l'oportunitat
de fer un petit estudi
a bona vista
i dius
mira, les medicacions
que prenen
el volum
més o menys és el mateix
però no és tan agressiu.
Per què?
Perquè està ocupat.
El que no està ocupat
doncs si tinc un malestar
tot el dia
aquest malestar
m'avallarà pel cap.
Ara, si jo estic
com l'Anna Mare
que tinc que anar aquí
cap allà
home, sí que em fan mal
els ginos, evidentment.
però la forma
de portar aquest mal
és diferent
que no fes res.
Demà comencen
els jocs esportius
municipals
i ara anava a dir
què fareu aquest estiu
que us avorrireu?
No crec que us avorreu
ja l'Anna Mare
deia que té una feinyada
ja que ara al setembre
i aquests jocs esportius
hi participa tothom
que està dins del Consell, no?
Sí, bueno, això és
aquí ja canviem el xip
llavors és
Consell Municipal
de la Gent Gran
que organitza
aquests jocs
que comencen
a diferents llars
de jubilars
del municipi
i va des d'un clàssic
de billar
per xís
a vall de Saló
vall en línia
que és el que estem ara
entrant
i llavors
això es fa
comencem el dia 16
Pere Martell
i seguim el 17
perdona
vall en línia
què és?
disculpa
que sigui tan ignorant
és que no ho sé
és com si fos
un contra
és un contra
ah, d'acord
d'acord
és allò en conjunt
que és a dir
tots què feu allò
coordinadets
ah, d'acord
amb això de l'online
dic allò
que no estiguin allò
molt bé
i llavors comencem
el 16 de juny
i això durarà
fins al 22 de juny
i llavors ho fem
a diferents espais
de la ciutat
que
llars de jubilars
i fem les diferents modalitats
evidentment
el ball en línia
que estem dient
ho farem a la llar
de Sant Pere i Sant Pau
perquè té un espai gran
i el que procurem
és sempre
a diferents punts
fer-ho
adequar-ho
de l'espai
que es necessita
i dit també
perquè qualsevol persona
que estigui interessada
en participar
aquestes activitats
s'ha de deixar
a l'omac
l'omac
té la informació
té uns tríptics
i diu les activitats
que es fan
i s'ha d'inscriure
això ens arriba a nosaltres
i llavors en funció d'això
doncs nosaltres
ho anem distribuint
no és més altra cosa
que això
però ara durant l'estiu
feu una mica de canvi
d'activitat
baixem una mica el ritme
baixem el ritme
tu per exemple
la risoterapia
ara ja està
el tema del teatre
ja ho deia el Francesc
una mica anar preparant
individualment
que ara ja ha començat
és el setembre
que començarem
a estudiar
els grups que fan
l'obra principal
que és la que s'ha fet
el càsting
aquest treballa tot l'estiu
perquè s'estrena a Santa Tegla
i llavors
el que és
fora d'aquest grup
estable
que surt de tots
la resta d'activitats
que és la cantera
per fer aquestes altres activitats
tant de coral
com de teatre
comencem el 4 d'octubre
molt bé
i mentrestant
la gimnàstica
sí que continua
jo l'he de fer cada dia
cada dia
particularment
faran a la platja
jo l'he de fer cada dia
la fem a la platja
i a la part de sa vidre
i a la part de sa vidre
i si hi ha algú interessat
se pot adreçar directament
a aquests llocs
a partir de les 9
i uns teixits
i unes coses
no us plantegeu en un futur?
en principi no
espera't que em jubili jo
que ja ho demanaré
aquí ho han valorat
perquè nosaltres
els que porten
gimnàstica de manteniment
de moment
el que ens han dit
és que
són llicenciats d'INEF
s'han d'adequar
a les necessitats
dels usuaris
i llavors
ens han dit
si això algú
no ho ha fet de jove
tindrà de fer
tan reduït
perquè no se'ns trenquin
que dius
ojo
sí que es pot fer
però ha d'haver
un abans
per fer-ho
perquè dius
és que jo ho vull fer
que ho vull fer
no ho pot fer
vostè com sa fill
o son fill
no clar
que això a vegades
no ens ho pensem
i no
és que un fill ho fa
un fill ho fa
però veiem
que la primera doblegada
ell hem de plegar
la cosa és
jo també ho vaig fer
però ara ja no toca
Déu-n'hi-do
hi ha alternatives
i són tan sanes
i tan bones
com les que deia
perquè tenim bons professionals
que contemplen aquestes realitats
i contemplen l'envelliment
de la persona
o diguem
l'acumulació de joventut
que queda més fi
acumulació de joventut
m'agrada aquest eufemisme
m'agrada aquest eufemisme
Toni Rull
moltíssimes gràcies
si no hi ha novetat
després de l'estiu
ja ens retrobarem
i ha estat un ple de veritat
Anna Maria Mafalio
Francesc Martí
i Marina Duc
avui per explicar-nos
la vostra experiència
enhorabona
i que continuï
i per Santa Té
clar
ja anirem a veure l'esperit
sortirà el programa de festes
hem de estudiar bastant
doncs vinga
a treballar
que pel 23 ha d'estar això
moltíssimes gràcies
bon estiu
adeu-siau
sí