Les 10 del matí i 12 minuts.
Ara us ho dèiem, fa moment en el sumari del programa,
abans de la publicitat, que el nostre primer convidat
en aquesta quarta hora del programa
era el president de l'autoritat portuària de Tarragona,
Josep Anton Burgassé.
L'hem convidat per repassar diferents temes d'actualitat
que afecten el port, especialment tot el tema
del tràfic de mercaderies, de l'impacte de la crisi econòmica,
parlarem de temes relacionats amb infraestructures
i amb equipaments.
En fi, tot això durant els propers minuts.
Senyor Burgassé, molt bon dia.
Abans que res, permetin començar l'entrevista
amb una qüestió molt més casolana,
molt més interna de l'autoritat portuària,
que és el trasllat, la mudança que estan realitzant
aquest estiu a la Nova Seu.
Com va? Ja n'ha acabat la mudança?
Sí, sí.
O encara estan en el procés?
No, no, ja estem plenament actius i operatius
en el nou edifici i el trasllat ha durat 15 dies,
per entendre's, però era el previst, la idea sí.
Jo crec que ho vaig dir aquí l'última vegada
que va venir, es tractava que al setembre
estiguéssim 100% operatius.
Doncs no ha sigut al setembre, sinó que ha sigut a l'agost.
Per tant, hem avançat un mes.
Això va per les vegades que es retracen les obres
i a vegades que avancem i correm més
i a vegades que sense voler també se retracsa més el compte.
Bé, és un espai en què la gent s'ha d'acostumar,
perquè és un espai molt polivalent, molt obert, no?
I per tant, venim d'una cultura en la que hi havia més aviat espais tancats,
molts despatxets i tal,
i això doncs crea unes certes dificultats d'adaptació al començament,
però jo sempre dic una cosa que és que tenir feina
i venir a treballar en un edifici com aquell,
doncs és un privilegi.
Per tant, els usuaris,
totes les persones que necessitin fer alguna gestió
amb l'autoritat portuària,
hi ha tots els serveis en el nou edifici
del que s'havia conegut com a centre de negocis.
Sí, hem de fer alguna millora en la senyalització,
per exemple, hi ha gent que encara va a l'edifici vell.
Poca gent, els usuaris del port no,
però gent que, entitats culturals,
doncs veus que alguna vegada l'itinerari clàssic
és anar a l'edifici vell
i aleshores hem de senyalitzar més encara,
hem de posar, per exemple, les banderes.
No és perquè les banderes siguin un signe especial,
però ho són per molta gent,
però hem de posar la senyalítica al carrer
perquè sàpiguen identificar l'edifici.
El tema de les banderes també dona...
És una guia, per entendre's,
mai millor dit, les banderes són com a guies a vegades.
Però bé, la sort que tenim és que l'edifici,
un està al costat de l'altre,
però molt que s'equivoqui un,
doncs hi ha un guàrdia,
de moment durant un mes encara hi ha un guàrdia a la porta,
un policia portuari,
i que li indiquen que baixi l'edifici del costat sense cap problema.
I totes les obres de l'edifici nou ja estan acabades
o queden encara detalls típics,
a vegades quan es fa un trasllat d'aquestes característiques?
Un edifici, encara que sigui nou,
vostè sap que sempre hi ha un marc d'una porta,
una habitació...
Ara estem en la fase en què ens donem compte,
per exemple, que al sòtano
falten més habitacions per arxius,
magasems i tal,
però estem parlant del sòtano.
Per tant, l'edifici està acabat,
queden alguns petits detalls,
el control d'entrada del personal, etcètera,
però el que és l'operativa de l'edifici,
l'edifici està plenament operatiu
i estem intentant aprendre a viure també amb ell,
perquè és un edifici molt automatitzat,
les cortines van soles,
l'aire condicionat va sol
i això ens causa algun problema,
que estàs en una reunió de cop i volta,
les persianes comencen a córrer,
és un edifici que parla sol,
i això sempre inquieta una mica.
Però bé,
podem estar satisfets que és un edifici,
sobretot pensant en el futur,
és un edifici pràctic, útil, model,
i l'autoritat portuària com a empresa
té espai i edifici per molts anys.
I l'edifici antic ja està buit del tot?
Sí, sí,
l'edifici s'ha fet l'últim repàs
i hi havia molt de material elèctric,
allò típic,
enxufes, allargos,
telèfonos vells, etcètera,
està tot recollit,
està tot en un magasem,
en el mateix edifici,
crec que en un mes i mig
estarem en condicions ja d'acabar de tancar-lo,
tancar-lo,
vull dir que encara tenim una part operativa
de la policia portuària,
i continuem estudiant
algunes propostes que hi ha,
però que jurídicament,
com he dit alguna vegada,
i tècnicament no són massa,
no es poden portar a terme,
i estem redactant el projecte de demolició.
Nosaltres pensem que,
si no hi ha novetats,
que sí, n'hi ha millor,
o sigui, no tenim per què,
no estem tancats a res,
però en l'últim trimestre,
aproximadament,
si no hi ha cap novetat
i cap proposta pràctica
per fer tal o qual,
no per dir,
escolta, mira,
deixem-ho així,
no, no, no,
tal o qual,
propostes concretes,
doncs procedirem
a la seva demolició,
com es fa en molts edificis
de moltes ciutats del món.
projectes,
o em deia vostè,
que s'hadecuïn jurídicament
a la situació de l'edifici,
que està,
recordem,
en uns terrenys portuaris.
Propostes, doncs,
que tindrien a veure
amb el que s'havia especulat
o s'havia dit altres vegades,
fa temps sobre la possibilitat
de construir-hi
un establiment hoteler?
O són altres usos?
Sí, no,
en un primer moment,
ja fa anys,
quan vam començar
a tenir negociacions
amb la gent de Dubai,
si se'n recordeu,
doncs,
en plena alegria,
bogeria econòmica mundial,
doncs es parlava,
i va haver un moment
que ens va parlar
de temes concrets,
de la possibilitat
de fer un hotel,
però un hotel,
avui per avui,
ahir no es pot fer legalment.
En aquell moment,
tampoc, eh?
El que passa
és que si l'eufòria
hagués continuat,
doncs,
haguéssim començat a treballar
perquè aquest operador,
doncs,
s'hi pogués instal·lar.
Per què no es pot fer?
Perquè diu la llei
que se necessita
expressament
l'autorització
mitjançant
acord del Consell de Ministres.
Hauríem pogut
descalificar l'espai
per convertir-lo
en un espai
no portuari,
etcètera, etcètera.
El que més
són propostes
que han sorgit
per damunt de la taula
que són serioses,
o sigui,
no bé,
però l'ús
i les característiques
tècniques
no permeten
que aquest edifici
serveixi per això.
Però nosaltres
estem oberts
a qualsevol proposta,
o sigui,
el que no estem oberts,
ja vull dir
a un ciutadà,
un amic tarragoní
que es vellugar molt
en aquests temes,
el que no podem fer
és el que ha passat
en aquesta ciutat
tradicionalment
en un edifici buit,
tenim aquesta certa mania
de dir,
escolta,
no el toquem,
no el toquem,
no el toquem,
a mi em deia aquest amic,
escolta,
però és que
el que hem de fer
és no tirar-lo,
bueno,
jo l'he dit,
el que hem de fer
és alguna cosa,
o sigui,
el que no pot ser
és que,
com històricament
ha passat en aquesta ciutat,
tinguem edificis,
la Sabinosa,
per exemple,
al final caurà,
no sé si està cayent o no,
però al final caurà
perquè no sabem
què fem bé,
ja,
jo no dic que tinguem
que demolir
en plan salvatge,
però aquest edifici
no està catalogat,
per tant,
no té,
aquest edifici
hi ha molta gent
que diu que bonic
i molta gent
que diu
quina porqueria,
o sigui,
per tant,
no té un valor
per mantenir-lo
sense saber
què fem bé.
Però vostè,
damunt de l'atoll,
no ha rebut cap proposta
o realment
que la vegi factible
per mantenir-los a l'edifici.
Proposta,
sí,
que siguin tècnicament
i jurídicament viables,
no.
Aleshores,
ha dit que el Port Mentrestant
ja està redactant
el projecte de demolició.
Sí, sí,
nosaltres hem dit...
I en què,
com es faria aquesta demolició?
Bueno,
mira,
avui acabo de veure
un mitjà de comunicació
que me li ha apuntat
que l'hostal del Sol
es demolirà
s'adjudicant,
doncs això és fàcil,
es fa un projecte,
es valora,
es pressuposta,
el pressupost
de molir avui un edifici
no es pensi
a la gent que és barat,
si visc que l'hostal del Sol
val 200.000 euros
demolir-lo,
perquè avui
no es tracta
d'agafar una dinamita
i volar a l'edifici,
es de fer
tota la selecció prèvia
de materials,
això val molts diners.
S'ha de fer,
i a més jo estic
absolutament,
no perquè ho digui la llei,
sinó perquè a més
s'ha de fer
perquè crec que és la manera
de fer bé les coses.
I deixar l'esquelet,
i una vegada l'esquelet
doncs no pots demolir-lo,
per tant això val molts diners,
i fer el projecte
vol dir això.
jo crec que el tindrem acabat
en poques setmanes,
i sense presses,
no cal,
no tenim cap afany
per llançar l'edifici a terra,
no tenim pressa,
no tenim allò,
no ens fa mal l'edifici,
però si no té un ús,
doncs com a qualsevol,
insisteixo,
qualsevol edifici,
o sigui,
mira,
ara estem parlant
de la inauguració
del Corte Inglés,
ahir abans hi havia unes cases,
o sigui que no,
hi ha unes cases que,
si se'n recordeu,
la casa dels mestres,
que tenien un cert misticisme
a darrere,
i,
bueno,
escolti,
hi ha el curt inglès,
per tant aquí,
no dic que hi ha d'haver
un curt inglès,
però la regeneració urbana
és així,
o sigui,
i quasi sempre
és el millor.
En qualsevol cas,
estarem pendents,
en moment del pressupost,
del que pugui gustar
la demolició,
el port encara,
el president del port
no té ni idea.
Deixem doncs aquesta qüestió,
com dèiem,
en fi,
una de les qüestions,
un dels temes
que més ens interessa
de parlar
amb el president del port,
és,
en fi,
analitzar com està anant
el tràfic de mercaderies,
perquè recordo que
ara fa un mes i mig,
segurament,
quan vam fer
l'última entrevista
amb el senyor Borgesen,
ens havia donat
algunes dades,
algunes xifres
prou positives
del primer trimestre
del 2010.
Ara que ja tenim
segurament tancades
les xifres del segon,
del primer semestre,
dels dos primers trimestres,
fins i tot
amb el mes de juliol
ja pràcticament tancat.
Quines són les dades
o les impressions
que té vostè?
Permetim que li recordi,
no vostè,
sinó en general,
els soïdors,
que jo,
com vaig venint sovint
a aquesta casa,
l'any passat veníem
d'un 4,
d'un número negatiu
de 4,9
i jo en aquell moment
li vaig dir
que el nostre objectiu
en guany
podia ser
entre un 4 i un 5%
positiu.
Per què ho dic això?
Perquè el primer semestre
hem estat creixent
el 13 o el 14%.
I,
per tant,
això vol dir
que és una bogeria,
estem en creixements
espectaculars,
doncs hem estat
en creixements
espectaculars,
però estem parlant
d'una fase
de recuperació
de tràfics
respecte al primer semestre
del 2009
que va ser molt dolent.
Per tant,
el 2010,
primer semestre,
no podia ser pitjor
perquè si no estaríem
absolutament arruïnats.
Per tant,
el primer semestre
ha estat
de creixements
per el segon semestre
efectuar l'ajust
que jo crec que l'ajust
tornarem a parlar
de les dades aquestes
que li deia anteriorment.
El nostre objectiu
continua sent
que el primer semestre
hem crescut
al 13 o el 14%,
al 12 crec que és
al final
la xifra exacta
del primer semestre,
però això
s'anirà ajustant.
O sigui,
el segon semestre
serà d'ajust
i jo espero
que estem
entre un 4 i un 5%
de creixement.
Al final de l'any
un 4-5% de creixement.
Al final de l'any.
I a què atribueix
aquest augment tan important
dels primers mesos
del 2010?
Bé,
per als ajustos
la recuperació lògica
de l'economia
de l'any passat,
per exemple,
hi ha un sector
que no podem mai
perdre de vista
perquè és essencial
a la nostra ciutat
que és,
per exemple,
el sector petroquímic.
O sigui,
el sector petroquímic
i el químic en general,
en particular,
les dades
que dona la mateixa
associació
empresarial al química
ha crescut
molt,
ha crescut,
ha crescut relativament
en xifres importants
perquè ha millorat
molt l'exportació.
Doncs,
nosaltres som
el cordó no umbilical
de la química,
som el Port de Tarragona,
per tant,
això s'ha notat,
però,
per exemple,
això ens ha permès
mantenir
un nivell
de tràfics alt,
però que,
a més,
ens ha servit
per,
com se diu,
equilibrar
els tràfics
que no han crescut tant.
Nosaltres continuem
tenint,
durant el 2010,
dos tràfics
que no s'han recuperat
de la manera
que nosaltres voldríem,
que tenen a veure
no amb l'exportació
i amb el consum espanyol,
que són els agroalimentaris,
els cereals,
i un altre tràfic
que té a veure
amb l'economia,
en l'economia,
en la climatologia,
en el consum energètic,
és el carbó.
Aquests dos tràfics
no acaben de recuperar-se,
i això té a veure
amb l'economia espanyola,
o sigui,
insisteixo,
té a veure
amb la importació
de productes,
té a veure
amb les granges,
amb el menjar
del dia a dia,
hi ha algun importador
que diu,
escolti,
la gent
deu menjar
menys que abans,
perquè si no,
com és que consumim
menys pinços?
Doncs perquè França
té una bona collita,
perquè Espanya
té una bona collita,
perquè és veritat
que una mica
ha baixat el consum,
o sigui,
es nota,
ha baixat el consum.
I en el tema
del carbó,
doncs la tèrmica
d'Andorra,
que és la que nosaltres
subministrem carbó
per fer energia elèctrica,
doncs ha estat
quasi tot
el que va d'any
parada,
i ha començat
a treballar
el mes de juliol,
crec que és,
juliol,
ha començat a treballar
perquè ha hagut
un major consum,
amb la calor,
els aires condicionats,
ha hagut una major
demanda
de consum elèctric.
Però aquests dos tràfics,
mira,
aquests dos tràfics
són els que determinaran
si nosaltres
a final d'any
tindrem un 4,
un 5,
o un 3,
o un 6,
o sigui,
perquè les esperances
que tenim
és que el carbó
importem més carbó
a partir del setembre,
dic esperances,
no és seguretat,
i els cereals,
els importadors
diuen que els cereals
segur que vindrà
d'aquí a final d'any
més tràfic,
més tonelades,
però aquests dos tràfics
són els que determinaran
la xifra de creixement
o no
del Port de Tarragona
durant el 2010.
Si comparem
aquestes dades,
aquestes xifres
que vostè ens dona,
o aquesta anàlisi
de la situació
del Port de Tarragona,
si ho comparem
amb els altres ports
de l'Estat,
per fer-nos una idea,
com a ciutadans de Tarragona,
estem en la línia,
és a dir,
això que està passant
al Port de Tarragona
està passant
en la majoria
o en tots els ports
de l'Estat,
o al revés,
o nosaltres ens diferenciem
positivament
o negativament
en alguna cosa?
Jo li diria
que millor que nosaltres
és difícil anar,
però l'economia
està encara
en una fase
d'una certa
inestabilitat.
O sigui,
jo crec que ens estem,
les dades que ens estan
donant dia a dia
són dades
de vegades contradictòries,
ja bones,
ja de dolentes,
però l'economia encara,
com diu el mateix
president del govern,
diu,
escolta,
no agafo vacances
en guany
perquè al setembre
he de continuar
prenent decisions
difícils,
perquè l'economia
estem en un moment,
en un cicle encara
molt complicat.
Els ports són
el reflexe
de l'economia,
nosaltres estem mantenint
bon resultat
perquè la química
està comportant-se
d'una manera
positiva.
Doncs,
aquells ports
que no tinguin
aquests sectors
emergents,
emergents de creixement,
doncs,
tindran números negatius.
Jo crec que el sistema
portuari espanyol,
la previsió que tenia
per a tots els ports
d'Espanya en guany
era entre un 2 i un 3%,
i no crec que s'equivoqui molt.
Això vol dir que hi ha ports
que estaran en negatiu
i altres que estaran en positiu.
Nosaltres pensi
que hem passat
del 4,9%
de negatiu
estem intentant
que sigui un 5% positiu.
El canvi és espectacular,
encara que estem parlant
de poques cifres.
Bé,
veurem com evoluciona
el segon semestre.
Veurem el setembre
amb quina força
comença
aquest país,
l'economia del país.
Però, de moment,
el port de Tarragona
estaria entre,
en fi,
liderant
el creixement
dels ports espanyols.
Entre els 10 primers,
entre el top 10,
devem ser dels primers,
no?
Però
nosaltres tenim,
i vostè m'ha sentit
alguna vegada,
la nostra gestió
i la nostra economia
la basem fa dos anys
en un criteri
que és que cada mes
hem de fer
dos milions i més
de tonelades.
Si nosaltres
fem dos milions i més
de tonelades,
o sigui,
independient del que facin,
una cosa és la competència,
com competim
amb la resta de ports,
no?,
estadísticament.
I l'altra és com
nosaltres tenim
una empresa
saleixada
i som un motor econòmic
d'aquestes terres.
Per ser això,
hem de tenir
dos milions i més
de tonelades al mes.
En guany
estem complint-los.
L'any passat
no vam complir
tots els mesos.
vol dir que
si estem per sota
de dos milions i mig
de tonelades
comencem a tenir
problemes,
no?
Vol dir que
nosaltres hem de treballar
per tenir
aquests dos milions
i mig de tonelades.
I a més,
deixem que li doni
una xifra.
Ahir precisament
vaig rebre
les estadístiques
dels ports
2007.
Això no ha variat tant,
nosaltres estem situats
en el port 25
d'Europa.
O sigui,
és una estadística
internacional.
Doncs hi ha gent
que pot dir
que el 25 d'Europa
tampoc és el dels
cinc primers,
no, no, no,
però ser el 25
port d'Europa
un reconeixement internacional
molt important
per nosaltres.
Per tant,
estarem entre els primers
d'Espanya a segon,
en aquest moment som el quart,
l'any passat érem el cinquè,
ja veurem si aguantem
el quart o el cinquè,
o sigui,
per davant nostre
estava Bilbao,
ara està per sota,
però ja veurem,
això és simplement
un rànquing estadístic,
és una lliga
però en la que no
és igual
estar el primer
que el segon,
no?
L'important
és tenir una economia
desaneixada,
tenir unes instal·lacions
modernes,
etcètera.
Però aquesta xifra
que aquest rànquing
va a durar i en la que situa
la port de Tarragona
el 25%
el 25%
port d'Europa,
doncs mira,
és una xifra
que em fa gràcia,
perquè és una xifra,
és un rànquing
que em fa gràcia,
entre altres coses
perquè quan agafes
una llista dels ports europeus
veus la ciutat de Tarragona
i és molt important.
Tenim una economia
sanejada,
diu vostè,
tenim unes bones instal·lacions
però encara tenim mancances
en infraestructures
que complementin
i que ajudin
a millorar
la competitivitat
del port de Tarragona.
Aquest ja s'ha estat
notícia,
la A27,
l'anunci del ministre Blanco
de suspendre l'obra
en el tram
que va de Valls
a Montblanc
i després
amb una reconsideració
anuncada
pel diputat socialista
Francesc Vallès
dient que el projecte
no s'aturarà definitivament.
Com analitza
aquesta decisió
primera del Ministeri
de Foment
encara que després
hagi estat en part rectificada?
Vostè,
deixe'm que li agafi
les seves paraules,
diu,
i m'ha fet així en la mà,
diu,
la històrica quasi no,
o sigui,
la famosa,
no,
la famosa A27,
no?
I jo li diré
que a més de famosa,
històrica A27,
jo fa que parlo
d'aquesta autovia
17 anys.
El que no pot ser
és que una carretera
tardi 17 anys
en fer-se,
o sigui,
això és imputable
al Ministeri
de Foment
no del govern actual
sinó de l'anterior,
de l'anterior,
de l'anterior,
d'anterior,
segur.
Això és culpa
exclusivament
del Ministeri?
Doncs no.
Però amb això
no vull,
perquè vostè em dirà,
bueno,
però està,
això és una bona
o una mala notícia?
No,
això és una mala notícia
primer,
el Ministeri,
si el Ministeri
decideix que aquesta carretera
no es fa,
el túnel no es fa,
o sigui,
el túnel de Codellia
no es fa,
és una mala notícia.
Quan per la via
que sigui de la negociació
o de la rectificació
es diu que sí que es farà,
és una magnífica notícia.
Però és que anem
a molt de retard,
o sigui,
no ens enganyem,
anem a molt de retard.
I l'altre dia
el diputat Vallès
va fer una cosa
que no li va agradar a ningú,
però que,
home,
cal fer-lo,
o sigui,
cal fer-lo.
No es pot tenir obert
un debat
sobre les infraestructures
sobre la que sigui
17 anys.
O sigui,
no es pot.
No es pot estar tant de temps
allò discutint
si A o B.
Això ho dic
perquè jo crec
que el debat
de les infraestructures
de les que siguin,
trens,
carreteres,
ports,
aeroports,
té que tenir un temps
de discussió
i un temps d'acció.
O sigui,
el que no pot ser
és que estiguem discutint
anys i anys i anys
si en determinat municipi
a prop de Montblanc
si va pel nord,
pel sur,
pel l'est o pel l'oest.
si encara estem discutint
avui si la rotonda,
i jo no dic,
insisteixo,
no dic de qui és culpa,
el que no pot ser
és que estiguem discutint
avui encara
que estem a punt de,
bueno,
a punt de ser,
quan resulta
que tenim el perill
que ja després s'ha arreglat
que l'obra s'aturi,
encara estem discutint
sobre no sé quina rotonda.
O sigui,
els temps no poden durar tant.
Però algú ha de ser responsable,
no?
Tots.
Si l'EQT,
per exemple,
demana uns accessos millors
al polígon petroquímic,
algú és responsable
o el Ministeri,
o l'EQT,
però a mi no m'obligui
a posar-me a favor
d'un en compte de l'altre.
Si dues administracions,
un Ajuntament
i el Ministeri de Foment,
no són capaços
de posar-se d'acord
sobre com ha de ser
una rotonda,
és que, escolti,
els dos deuen tenir raó
o els dos no tenen raó
o que busquen un àrbit.
O sigui,
el que no pot ser
és que per una rotonda,
insisteixo,
una rotonda
o qualsevol altre tema.
El que no pot ser
és que l'administració
estigui anys discutint
dues administracions
sobre aquest tema.
O sigui,
caldria fixar
el mecanisme que és
que es discuteix
durant un any.
El que vulguin discutir
sobre un any
és durant aquest any,
però el cap de l'any
s'ha acabat,
o sigui,
o blanc o negre.
Qui té raó?
No ho sé,
jo no conec la rotonda
aquesta,
no la conec.
Però en qualsevol cas
la rectificació
que hi ha hagut
a posteriori
de l'anunci del Ministeri
també suposa
un nou retard
en les obres
de l'autovia.
Jo li dic
que estem parlant
de fa 17 anys
d'aquest tema,
imagina-se jo
el que lamento
que es retraci
un any més.
A si,
es retraci un any,
o sigui,
ara pot interpretar
la gent,
home,
perquè sí,
està d'acord
que es retraci un any.
No, no, no,
entre aquesta autovia
tenia que estar feta.
És el cordó no umbilical
nostre cap a l'interior
de la península,
però si no s'ha de fer,
si hi ha d'elegir
entre que no es faci
o que es tardi un any,
com pot entendre.
L'únic que voldria
és que fos veritat,
i a més m'ho vull creure,
m'ho crec,
que d'aquí a un any
comencin les obres.
Confia,
d'altra banda,
que les infraestructures
en matèria ferroviàries
no pateixin retallades,
pressupostàries,
les que afecten
especialment,
clar,
el port?
Jo crec que hem de ser sincers
i tots sabem en aquest país
que totes les infraestructures
tindran un retard.
O sigui,
totes.
O sigui,
jo crec que el que no podem
és llegir cada dia a la premsa,
veure que estem
en una crisi bastant profunda,
que hem de,
s'han d'aturar obres
perquè no es poden pagar,
perquè no hi ha més diners,
perquè tenim un índex d'atur
que cal pagar els aturats
i cal pagar
tot el que ve darrere
d'una llei
de dependència,
etcètera,
i les infraestructures
no tindran cap repercussió.
Per tant,
jo no vull enganyar-me
de dir,
no, escolti,
les infraestructures ferroviàries
en el camp de Tarragona
no tindran cap retard.
A lo millor no,
però deixin com a mínim
que jo avui no m'ho cregui.
O sigui,
perquè els diners
que cal posar damunt de la taula
perquè es pugui portar
a efecte
tot el que es va dir
en aquelles conferències
que es va fer,
que no recordo el títol,
fa pels mesos
al pla de congressos,
tot allò val milers
i milers
de milions d'euros.
Aquest país té
aquests milers
i milers
de milions d'euros
per fer
tot aquelles infraestructures
en el període,
posem,
dels propers 10 anys?
O sigui,
permeti'm que jo
posi en dubte
que aquest país
tingui els diners
suficients
damunt de la taula
per fer aquestes infraestructures.
El que sí que hauran de fer
les administracions
és prioritzar.
Jo,
com a president del Port,
i això és possible
que no li agrada a altres,
jo com a president del Port,
si tingués
que convèncer
el Ministeri
de quina obra ferroviària
és més urgent
i més imprescindible fer,
doncs jo diria
que totes aquelles
relacionades
amb el transport
de mercaderies.
És possible
que l'alcalde
em digui,
escolti,
ni a parlar,
o sigui,
jo si he d'elegir alguna,
primer el desviament
del tren
per la ciutat.
Doncs tindrà raó,
l'alcalde de Reus
dirà,
jo el cinturó de ferro
de la ciutat de Reus.
Jo,
des del punt de vista econòmic,
del que jo crec
que seria bo
per al conjunt
de la societat,
seria que
la primera obra
que es pogués
portar a terme
fos
el transport
de mercaderies,
o sigui,
la línia que va
des de Tarragona
a aquesta Bisbal
en pla europeu
exclusivament
per mercaderies.
Però ja veurà
com no...
Ja l'hi ha dit
al ministre?
No,
no he tingut...
El que sí que...
Però mira,
jo no l'hi he dit
al ministre,
però...
Però algun responsable
del Ministeri
ja ho ha dit.
Amb alguna cosa
coincidim,
o sigui,
si vostè va agafant
tot el que va dient
el ministre últimament,
està dient que
les coses
que es tindran
que retardar,
que es tindran
que aplaçar,
però
per al Ministeri,
i a més crec
que tenen raó,
el prioritari
és el transport
de mercaderies,
el prioritari
serà
el corredor
mediterrani,
el prioritari
serà
els corredors
centrals
espanyols
que portin
les mercaderies
cap a Europa,
etcètera,
etcètera.
Però del que sí
que sembla
que l'aposta
de futur,
dels calés
que tinguem,
dels diners
que tinguem,
els que el Ministeri
té més prioritat
destinar
són aquests
que tinguin
a veure
amb el transport
de mercaderies
intrespanyol,
o sigui,
dintre de la península
i sobretot
amb la connexió
amb el continent europeu.
Déixim acabar
parlant d'una altra
qüestió
aprofitant
que estrenem
el mes
d'agost,
el mes
per excel·lència
de vacances,
estiu,
en fi,
mar,
permeti'm
preguntar-li
per la Marina
Port-Tarracó,
encara que aquesta
és una concessió
privada
i que per tant
no és una competència
directa
del president
del Port de Tarrona,
però en fi,
es pot veure
que des del punt
de vista
d'embarcacions
i també des del punt
de vista
dels usos comercials,
segurament
no està rendint
el que preveien
els seus promotors
en el principi
quan es va inaugurar
ara fa 4 o 5 anys.
Com valora
la situació
de la Marina
Port-Tarracó?
Perquè a més,
és d'alguna manera
la imatge també
que té la ciutat
al costat del port,
la més propera
a través del moll de costa
i de la resta de molls.
Primer,
el promotor
va morir fa poc,
el Lluís García Cereceda
era el promotor
d'aquest projecte
i va morir fa poc,
venia d'una llarga malaltia
i això no vol dir res
respecte a la promoció
de la Marina.
Jo crec que la Marina
aquesta va cometre
algun error
de començament
quan tots érem rics
en aquest país,
estem parlant
de l'època
d'expansió econòmica,
que era
no trobar
el nitxo de mercat
a la que ell
volia dedicar-se.
Grans llors de luxe
i deixar van d'ells petits,
doncs, per exemple,
jo crec que això
va tenir una repercussió.
Crec que comercialment
no es va fer bé
del començament,
però és una opinió
que poden compartir
això o no.
Quan rectifiquen,
per tant,
reconeixen que hi ha un error,
quan rectifiquen
les agafa la crisi,
així de fàcil,
i per tant la crisi
està sent dura,
i durant aquests sectors,
pensin, per exemple,
que la quantitat
de baixers
que estaven en construcció
de luxe,
que estaven
en pedidos,
en comandes
de construcció,
doncs,
la gran majoria
s'han aturat,
per tant,
aquest és un tema.
Jo crec que la Marina
necessita,
està en un moment delicat,
jo no crec que guanyin
molts diners,
així de fàcil,
no crec que aquesta instal·lació
estigui guanyant molts calés,
crec que estarà en un moment
de transició,
jo crec que en els propers mesos,
com a molt,
al començament d'any,
hi haurà novetats
sobre la propietat,
la gestió,
etcètera.
Ho dic en el sentit positiu,
perquè aquesta Marina
jo crec que,
tal com està ara,
en les mans que està ara,
el límit ja el té fixat.
Ha de passar a mans
més professionals
i que es dediquin
a obrir-se
a nous sectors
de la navegació,
no cal que siguin
tots llots
de 100 metres,
que si són de 20 metres
o són de 10,
també haurien de ser benvinguts.
Jo crec que estem
en un moment de transició
i que abans d'acabar l'any
o a començaments
l'any que ve
tindrem novetats.
I parlen del sector
comercial o de restauració,
creu que això també,
els canvis aquests
que anuncia
poden ser un complement.
És tot,
la Marina és tot.
Quan funcioni una cosa,
funcionarà una altra.
I a l'inrevés, no?
El sector de l'hostaleria,
doncs,
en el centre de la ciutat
ja pateix el que pateix,
doncs,
imagina-se en un lloc
que és allò
en la perifèria,
per entendre,
no ho sé,
però és un lloc magnífic.
Jo puc dir que la gent
que ha resistit
els bars
i la part de restauració
que ha resistit
pot estar molt content
de les seves instal·lacions.
D'això no es viu
exclusivament,
sinó que cal tenir clients.
Si hi hagués més moviment
de baixeix
hi hauria més clients,
o sigui,
tot és tot una mica,
insisteixo,
jo crec que es van equivocar
en el primer moment
i quan van voler rectificar
no van estar a temps.
Així acabem.
Senyor Josep Anton Burgessé,
president de l'autoritat portuària
de Tarragona.
Moltes gràcies per compartir
aquests minuts
d'aquest matí de dimarts-agost
amb els oients de Tarragona Ràdio.
Fins la propera,
que vagi molt bé.
Gràcies, Josep.
Bon dia.
Gràcies.