Ara falta menys d'un quart d'hora per arribar a la una del migdia
i, mira, ens ha sortit una hora, aquesta, la del matí de Tarragona Ràdio,
bastant gastronòmica, bastant nutritiva,
perquè acabem de parlar de les jornades del Romesco,
que se celebren aquests dies al Serrallo,
i ara parlarem, jo crec, d'una qüestió que està relacionada a la dieta mediterrània
i és que coneixíem aquesta setmana que, juntament amb els castells, amb el flamenc,
la dieta mediterrània ha estat també declarada patrimoni immaterial
de la humanitat per l'UNESCO.
Avui sabrem per què i si realment s'ho mereix
i ho farem amb conversa amb una nutricionista, una experta en el tema,
que és la Montse Rojas. Montse, bon dia.
Bon dia, Núria, què tal?
T'agraïm molt, eh, que hagis vingut. L'hem arrelat a la Montse.
Voleu una nutricionista, vines, sisplau.
Una mica, una mica.
T'ho agraïm. Escolta, però tu saps fer el Romesco?
Bueno.
La salseta aquesta de ballanes picades...
No és el meu forn, no és el meu forn.
Però l'has provat? Sí, home, sí.
Diries que forma part de la dieta mediterrània, això del Romesco?
Sí, sí.
Què és el que entenem per la dieta mediterrània?
Que és una etiqueta que s'aposa molt
i tots associem més o menys amb una sèrie de productes,
però hi ha una definició i uns productes concrets, no?
Sí, a veure,
la dieta mediterrània en si
és el consum
important de fruites,
verdures, en general de productes
d'origen vegetal, eh, cereals,
llegums, que a dia d'avui en mengem
molt poquets, però sí que
un consum molt elevat de verdures.
és l'oli d'oliva, que és l'or de la dieta mediterrània.
Seria la base, eh, el pilar, una mica?
Sí, sí, sí.
I sobretot l'exercici físic.
Ah, l'exercici entra dins de la dieta mediterrània.
L'exercici entra dintre de la dieta mediterrània.
No tot és menjar.
Val, val.
I un consum més reduït
de lo que són productes d'origen animal.
O sigui, tenim una tendència a dia d'avui
a menjar carn i peix
a migdia i a la nit
i, bueno, no fa falta tant.
Per tant, el peix,
és que això de mediterrània
en sona a mediterrani.
Per tant, sembla que doni
per dominància al peix
enfront de la carn.
El peix no estaria dins de la dieta mediterrània.
Sí, sí, sí que estaria.
De fet, una de les qüestions
de la dieta mediterrània,
a part de l'oli d'oliva,
són els olis poliinsaturats,
que li diuen el famós ômega 3 dels peixos.
i els fruits secs
entrarien també
dintre d'aquesta dieta mediterrània,
perquè també són olis poliinsaturats.
Vale.
Cardiosaludables.
Això, que ajuden el colesterol bo.
Exacte.
Això em fa molta gràcia,
el colesterol bo i el dolent.
Escolta, podríem delimitar
la dieta mediterrània
vinculada amb una zona geogràfica?
És el tipus de producte
que es fa en aquests països.
Perquè, clar,
posar l'etiqueta de mediterrani
ens fa l'efecte que sí,
que ha d'abarcar tots els països
de l'àrea mediterrània.
O no?
Bueno,
ha d'abarcar...
Sí,
aquest ja ve, eh?
És Grècia,
Itàlia,
França...
És el producte agrícola de la terra
que es dona amb aquests...
Sí, és que està molt relacionat, eh?
O sigui,
el concepte de dieta mediterrània
no surt inicialment
de lo que són els països mediterranis.
Surt d'uns estudis
que es fan als Estats Units.
Ah, sí?
El primer estudi que es fa
és a...
als Estats Units,
concretament,
a un tal Olbaut,
que fa una comparació
entre la vida de la illa de Creta
i els Estats Units.
En qüestió de...
En qüestió...
Perquè als Estats Units
hi ha una tendència bastant elevada
a menjar molta carn
i molt producte animal
i les verdures i fruites
estan com una mica olvidades, no?
Clar,
a nivell cardiovascular
té la seva importància.
Clar.
Comencen a fer aquest estudi,
i això és cap a l'any 48.
I, bueno,
se n'adonen...
En aquell moment no surt
com a dieta mediterrània.
El concepte és un concepte més
d'estil de vida mediterrani.
Sí.
És després de la Segona Guerra Mundial
que es fa un altre estudi.
Ja és un estudi més d'encarat
al colesterol.
Es fan en diferents països,
entre ells alguns del mediterrani,
però entraven també països com
Finlàndia, Holanda,
i el Japó.
A partir d'aquí,
el que s'observa
és que concretament
al Japó
i
en països mediterranis,
a les zones rurals,
concretament,
la tendència a tenir
problemes cardiovasculars
és inferior.
I això va directament
vinculat amb el que mengen.
Clar.
Amb el que mengen
i que, clar,
després de la Segona Guerra Mundial,
clar,
l'agricultura
està molt poc mecanitzada.
Clar.
El producte és més natural.
El producte és més natural
i no hi ha
aquell accés
tan directe
com tenim ara,
no?,
als productes càrnics.
O sigui,
que es caracteritzaven
aquestes dietes
molt exercici físic,
dietes
frugals.
Sí,
no copioses.
No copioses
i un consum molt elevat
de verdures,
cereals...
A més,
estem parlant d'una època
en què es devia consumir
molt de producte autòcton
del que realment donava
la teva àrea,
la teva zona.
Clar.
Perquè no hi havia
aquesta facilitat
de trobar
de tot l'any.
Exacte.
I aquesta és una mica
la crítica que es fa
de la dieta mediterrània
com a tal,
no?,
perquè realment
s'ha fet
aquesta dieta mediterrània
com a tal.
Bueno,
es fa molt concretament
en aquell moment
perquè hi ha com
una restricció alimentícia.
Estem parlant
després de la Segona Guerra Mundial.
Hi ha restriccions,
no es pot accedir
a tot tipus d'aliment
i aleshores
sí que hi ha països
que queden
com a molt
enmarcats
en aquesta dieta,
no?,
en aquest tipus
de dieta.
però a dia d'avui
amb aquesta tendència
que tenim
d'adoptar
les còstums
d'altres països,
no?,
com a més modernes
i més novedoses,
bueno,
sí que hi ha
perquè som afortunats
en el lloc
on estem,
tenim més accés
a fruites,
verdures
i a poder consumir
un producte fresc,
no?
Però
costa.
O sigui,
la tendència
als productes dolços,
a la bolleria...
fins i tot avarrejar qüestions,
no?,
perquè dius
si un tomàquet,
però doncs
amb aquest tomàquet
li poso aquella salsa
que he fet
amb mantega
i no sé què,
no?,
i avarrejo coses.
Exacte.
Pensa que a dia d'avui
hi ha una tendència
molt elevada
a l'obesitat
en infància.
Penso que és
un 9%
dels esculars
a nivell espanyol,
eh?,
tenen obesitat
i un 30 i pico,
no sé si un 34%,
ara mateix,
que estan en sobrepes.
És bastant, no?
És moltíssim.
O sigui que realment
estem en un país
en què dius
que ens podríem aprofitar
de la dieta mediterrània
i de fet
la tenim a la base
i possiblement
consumint productes,
però com que
consumim d'altres
tampoc no la fem.
Exacte.
No és el que volia ser.
El tema
que ho hagin proposat
o ho hagin escollit,
no?,
en aquest moment,
el de la dieta mediterrània,
penso que potser
ens fa més conscients,
no?,
de dir,
bueno,
és una dieta
realment saludable,
no?,
i que la gent,
doncs, bueno,
comenci una mica
a dubtar,
menjar més verdura,
més fruita,
més producte,
producte agrícola
i de l'or.
I menys carn.
Sembla,
pel que dius
que hi ha més consciència,
doncs,
potser fora, no?,
que fora d'aquí
pot sonar més exòtic
i per això
es respecta més
o es té més en compte
que no pas aquí,
en què potser
és el que hem menjat
de tota la vida,
de petits ja ens donaven
el plat de vejoques
i avui en dia
el tenim una mica borrit.
Clar, exacte,
i jo penso que també
que hi ha una tendència
amb allò de lo innovador,
no?,
el que ve de fora.
Allò d'aquí
ja ho coneixem, no?
Clar,
i l'espaixó
que sempre ho tenim.
L'espaixó
que sempre ho tenim,
però realment
és el producte
que, bueno,
que ens fa estar bé,
això,
i sobretot
fer un exercici físic diari,
eh?
O sigui,
és que només
que féssim mitja hora
de caminar cada dia,
pensa que reduiríem
nivells de colesterol,
hipertensions,
regularíem els nivells
de sucre en sang,
o sigui,
és fantàstic.
Per què creus
que li han donat
aquest distintiu,
l'UNESCO,
a la dieta mediterrània?
Bueno,
perquè penso que
com a tal
és saludable.
Per a qüestions de salut,
i suposo també
perquè deies tu
d'una certa tradició,
no?,
el fet que faci anys
que encara que fos
de manera involuntària,
doncs s'està
duent a terme.
Sí,
però jo penso
que és més
una qüestió de salut,
eh?
De favorir
el consum
de determinats productes.
És com una mena
de promoció.
Sí,
perquè a nivell europeu
estan començant,
eh?,
a fer aquest,
petites intervencions,
el que passa és que
encara jo penso que ben bé
no saben com
fer aquestes intervencions,
però hi ha països
que ho fan
de manera més informativa
cap a la gent,
i hi ha països
que estan més
en informació
de cara a les empreses,
no?,
obligant una mica
les empreses
que donin informació
del que porta el producte,
no?
Val.
Perquè som bastant inconscients
a l'hora de...
Anem a comprar
i no sabem
a vegades
què estem comprant,
no?
A de llegir les etiquetes,
eh?
Exacte.
Moltes vegades.
Exacte.
Té a veure, evidentment,
la dieta mediterrània
amb un tipus de manera
d'entendre la vida,
amb una cultura,
amb tot el que...
Tot el que culturalment
l'envolta.
Tu deies,
al començament no era
només dieta mediterrània,
era l'estil de vida mediterrània,
no?
Exacte.
Jo penso que sí.
I entraria dins del PAC.
Sí, sí, sí.
Possiblement aquest estil de vida
d'escolta,
prendràs la vida
d'una manera relaxada.
Correcte.
Aprofitar el sol.
Exacte.
El clima també
i fa amb el producte.
Home, i tant.
Fa amb el producte,
fa, per exemple,
amb la vitamina D.
O sigui, vitamina D i calci,
el sol et proporciona
vitamina D.
I tu per...
Per assimilar.
Per assimilar el calci
necessites aquesta vitamina.
I tant,
que estem en un país
que per suposar
tens moltes hores de sol
i et favoreixen això, no?
Ai, Montse,
doncs es pot fer dieta mediterrània
vivint a Alaska?
Ho tens més difícil, no?
Home,
Alaska,
jo penso que et costaria
una mica més
fer la dieta mediterrània,
no?
Més que res.
Perquè mira,
encara que t'arribessin
els productes
ja no t'arribarien molt frescos
i a més tot l'entorn
no acompanya.
Perquè això sí que passa
a vegades que
m'he passat al revés,
vas a un país a fred,
per exemple,
vas a Anglaterra
i et venen de gust
aquelles galetes
tan manteguses,
et venen de gust
menjar mantega
i te la menges
i portes les galetes
cap aquí
i ja no tenen
el mateix gust.
No tenen el mateix gust
i a més hi ha una qüestió
bastant molt relacionada
amb el fred, no?
Sí, clar.
O sigui,
quan tu tens fred
i de fet ja passa,
no?,
aquí també
que quan comencen
les èpoques
de més fred
tens com aquella tendència
a menjar productes
més calòrics, no?
Que també és una manera
que té el cost
de protegir-se del fred, no?
Incrementar una miqueta
aquell pes corporal
per protegir-se del fred.
Però clar,
no ens passem.
Més calòrics
fins a cert punt.
Clar, exacte.
A part del producte
que hem dit
que ha de ser de la terra,
a part d'aquest exercici
que hem de fer
per complementar, no?
Parlaríem també
d'equilibri en l'alimentació.
És una d'altres
dels pilars
de la dieta mediterrània,
de menjar una miqueta
de tot, equilibrat.
Per suposat.
Per suposat.
És important.
És importantíssim.
I consumir producte
de temporada.
I això més important,
perquè pensa
que el producte
de temporada
et proporciona
moltes més
vitamines i minerals.
És que avui en dia
trobem de tot tot l'any.
Clar.
Ho posen en càmeres frigorifiques
i si no el producte
no és d'aquí
te l'envien a buscar
a les típiques cireres, no?
Exacte.
Abans que arribi
la temporada
de les cireres aquí
ja les han enviat
a buscar a fora
i ja en tens tot l'any també.
Exacte.
Però és el que parlem, no?
Un producte fresc
mantindrà
totes les seves vitamines,
un producte
que ja té
més temps
perquè el trajecte
ja han passat dies,
segurament
la quantitat
de vitamines
que portes
és bastant més reduïda.
Això a l'hora
d'anar a mercat,
a l'hora d'anar a plaça
són els requisits indispensables.
A l'hora de cuinar-lo
també és important
tenir en compte
algunes consideracions.
Sí.
Molt millor
cuines al vapor
que mantenen
minerals
i vitamines.
Els fregits
que tenim
molta tendència
perquè és una cosa
com a més ràpida, no?
I el gustitor
aquell que fa
com que ens atreu més, no?
Però estàs perdent
propietats
també aquí.
I, bueno,
sobretot
cuines que siguin
suaus.
lleugeres.
Sí.
Els bullits,
sobretot els vapors,
et diria.
Sí.
No t'augmenten
molt de temperatura
els aliments
i estàs mantenint
en el producte
tots els minerals
i totes les vitamines.
Jo crec que no hem dit
res que no sapiguem ja,
que no ens hagin
explicat
perquè la dieta mediterrània
per sort
ja fa molt de temps
que la tenim
com a implantada
aquí a casa
i que els nutricionistes
us dediqueu a fer-ne
escampar-ho, no?
Com ha de ser.
I, de fet,
ja són coses
que ens diuen
les nostres mares.
Correcte.
Sí.
És una mica
les més sàvies,
segurament.
Recordar tot allò
i anar en compte
a l'hora
d'anar a comprar,
no?
Resistir les temptacions.
Sí, no,
i que és el fet,
no?
Que estem en el món
que estem
i que, bueno,
de tant en tant
sí que ve de gust
menjar-te unes galetes,
no?
Però si tens
una mica de cura
i aprofites,
doncs això,
que estàs a la terra
que estàs
i que tens
la possibilitat
d'accedir
a producte fresc,
doncs escolta,
aprofitem-ho, no?
Que som afortunats.
És el Consell
de la Montse Rojas,
la nutricionista
que avui ens ha acompanyat
per parlar-nos
d'aquesta
declaració
de la dieta mediterrània
també com a patrimoni
material de la humanitat.
Montse,
moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies
a vosaltres,
eh, tu, Núria?
És gairebé la una,
arriben els titulars
de Catalunya Informació.
Ara tornem.