Molt bon dia, Ferran.
Bon dia.
Gràcies per venir.
L'Observatori de l'Ocupació és un organisme relativament recent, no?
Bé, de fet, es va oficialment aprovar,
es venia portant un cert temps treballant-hi,
però oficialment es va aprovar
en el Consell de Govern del juliol de l'any passat.
L'objectiu està una miqueta més enmarcat
amb una preocupació que es té des de la universitat,
que és com millorar el procés d'inserció dels nostres titulars,
els nostres graduats en el mercat de treball.
I en aquest sentit, la universitat ja té en marxa
des de fa bastants anys alguns programes,
com la Borsa de Treball, les fires que es fan
on s'intenta posar en contacte empreses i estudiants.
Però hi havia una certa preocupació en el sentit de dir
bé, si hem d'aconsellar, si hem d'intentar millorar aquest...
intentar ajudar els nostres estudiants
en aquest procés de sortir de la universitat
i entrar al mercat de treball,
caldria saber ben bé què necessiten les empreses,
com el mercat de treball s'està ajustant,
potser en uns perfils en què hi ha més necessitats
i en canvi en altres potser no hi hauria un excés d'estudiants,
un excés d'oferta.
I per tant, el que es va plantejar a la universitat
és dir bé, hem de conèixer bé allò que després
haurem de generar consells.
I aquest és l'objectiu bàsic de l'Observatori,
fent una mica de cuina, fent una mica d'allò
que la universitat tot sovint recomana que s'ha de fer
i que segurament hem de començar nosaltres mateixos.
Diguem-ne que allò que intuïtivament intentes divulgar,
ara hi ha proves, hi ha una base científica com és un treball,
un treball que heu publicat recentment,
un estudi que posa en evidència el grau d'integració
dels estudiants sorgits de la Rovira i Virgili,
la promoció del 2004?
Exacte, el curs 2003-2004,
és a dir, que van sortir el juny-setembre del 2004.
Se suposa que ja van sortir al món aquests alumnes, no?
Ja van sortir al món, sí, sí.
Molt bé, d'entrada les dades reflecteixen una valoració positiva,
però que cal anar matisant, no?
A veure, si haguéssim de buscar un titular,
i això cal tindre molt present que en el moment que es fa l'estudi
és a mitjans de l'any 2008,
òbviament és una situació diferent,
però en tot cas, suposo que això ja en parlarem més endavant,
centrant-nos en aquest moment del temps,
el titular seria que l'inserció dels estudiants universitaris
és excel·lent, excel·lent en termes quantitatius,
cosa que vol dir que estem parlant de taxes d'ocupació,
és a dir, persones amb feina al voltant del 95%,
cosa que ve a dir que l'atur i la inactivitat,
és a dir, persones que no estan en contacte amb el mercat de treball,
és marginal en aquest sentit, o era marginal en aquest moment.
Per tant, el titular seria, quantitativament,
és un procés molt exitós,
la frase aquella de la universitat fàbrica d'aturats
i algunes d'aquests conceptes...
Cadascú es compra cap a casa seva
i sembla que quan l'escombrem cap a casa nostra
la pols la tirem a la casa del veí,
i no cal, tampoc, no?
No, no, no, a veure, també és cert...
Però és veritat, a la universitat no estudieu una carrera universitària
o no estudieu allò altre, a veure, cadascú tria el seu camí
i diguem-ne que cada proposta educativa fa la seva oferta.
Òbviament, i una cosa, o sigui, les propostes educatives
no són excloents, ni molt menys, especialment quan estem parlant
de nivells superiors, en el sentit de la formació professional
de nivell superior i la formació universitària.
De fet, el que hauríem de dir és que, malauradament,
la universitat ha hagut, durant aquests últims anys,
de fer un paper que en certa mesura, si més no, personalment així ho crec,
i ho heu escrit en alguns llocs, no hauria de fer
que substituir per un sistema poc desenvolupat
de formació professional superior.
Per tant, no, no, en aquest sentit tens tota la raó.
No cal comparar-nos a ningú, sinó mirar-nos a nosaltres mateixos,
en el sentit de dir que la formació universitària
té uns objectius, està adreçada a un tipus d'estudiant
i està adreçada a uns tipus de feines,
és a dir, dotada de competències, dotada de coneixements
per desenvolupar uns certs tipus de feina.
La formació professional, òbviament, està destinada a dotar
de coneixements, de competències, per altres tipus de feina.
I tot i així hi ha un nombre indeterminat, perquè no ho sé,
això es podria calcular, però és una evidència,
alumnes que acaben el seu cicle de grau superior
i que opten per seguir estudiant en la línia que els ofereix
aquella especialitat que ells van triar i passen a la universitat.
Sí, sí, de fet, és al voltant, ara ho dic una mica de memòria,
però és al voltant entre el 15 i el 20% d'estudiants
que comencen una carrera universitària,
en el conjunt del sistema universitari català,
no necessàriament el revés, que de fet en tenim bastants aquí,
que provenen de cicles formatius, sí, sí, en aquest sentit.
De fet, una de les propostes que hi ha en la reforma de la...
recent, passada reforma de la formació professional,
era millorar aquests ponts, que en el fons seria una manera
de fer més atractiva la formació professional,
en quant a que ja no és una formació finalista,
sinó que tu pots, amb aquesta formació, anar cap al mercat de treball
o seguir una... bueno, en l'àmbit educatiu, anar cap a la universitat.
Posem d'alguna manera cara a aquests estudiants,
i a aquestes estudiants, perquè de fet una vegada més es confirma
que les dones, diguem-ne que és el grup majoritari
dins del camp dels llicenciats, llicenciades en aquest cas, no?
Bé, la universitat s'ha anat feminitzant,
i en aquest sentit tots en conscients,
però de fet quan agafes les xifres i te les mires una miqueta en detall,
et quedes fins i tot sorprès.
De fet, aquí estem analitzant sortida, no entrada,
i això és... cal destacar-ho perquè en la...
és difícil aquí dir quina cohort era l'entrada,
ser quin grup era d'entrada perquè estem mirant sortida.
Sortida vol dir que hi ha estudiants que han tardat 4 anys o 3 anys,
depenent del tipus d'estudis que van fer,
i en d'altres que van tardar 5, 6, 7, els anys que sí.
Per tant, no pots agafar un punt de referència específic
per tots aquests estudiants que sortien.
Però si el majoritari,
que és els que van començar 4 anys abans,
la relació home-dona era pràcticament 50%.
I en canvi, quan mirem la sortida,
el que observem és que hi ha un 65% de dones.
Per tant, no és tan sols que les dones vagin més a l'universitat,
que és així, i ara ja actualment superen més del 50%,
és a dir, les dones són majoritàriament les estudiants de l'universitat.
Són més aplicades.
Per el que sembla, per el que sembla, sí, sí, sí.
Per el que sembla, a més a més,
el seu pas per a l'universitat és més exitós,
i per tant, fan...
conformen una part més important dels titulars, sí, sí.
Hi ha coses que no canvien,
i allò que deia jo, que la intució et diu una cosa,
i després la realitat que es tossu de tu demostra,
i és que per a l'acció personal,
les ciències anomenades socials
continuen sent les carreres a les quals van les dones,
i les carreres tècniques les continuen ocupant majoritàriament,
majoritàriament, insisteixo, els homes,
sobretot quan parlem d'enginyeries,
malgrat les campanyes que feu a la URB pels instituts
perquè les noies facin enginyeria, per exemple.
Això és...
A veure, que hi hagi...
O sigui, sabem que hi ha ocupacions feminitzades i masculinitzades,
malgrat això, s'està progressivament trencant.
Per tant,
que això reflectís en els estudis a la universitat,
que hi haguessin formacions o estudis feminitzats i masculinitzats,
bé, és el d'esperar, perquè després és com és, no?
Tanmateix, això és una dinàmica que d'alguna manera s'ha de trencar.
Bàsicament perquè, una,
pel respecte als estudis masculinitzats,
en la mesura que cada cop hi ha més dones que van a la universitat
i els homes tenen altres alternatives,
o prefereixen altres alternatives,
correcte o incorrectament, aquí ja seria opinable,
però van menys a la universitat,
clar, hi haurà alguns estudis,
com estava estudiant les enginyeries especialment,
que es veuran afectats en el nombre d'estudiants.
Però, per altra banda,
segurament també caldria que determinats ensenyaments
fossin capaços de treure més homes,
perquè aquesta feminització pot, en darrera instància,
crear alguns, diguéssim, o dificultar alguns nitxos de mercat que en diuen,
que potser caldria que hi hagués una combinació, diguéssim, de gènere més...
El cas seria, en el cas de les dones,
infermeria, per exemple, un cas extrem i l'altre les enginyeries, no?
Aquests serien, sí, l'està dir això.
Després hi ha altres, ja diguem-ne, grisos, eh?,
entre tant blanc i negre, però en principi...
Sí, no, a més a més,
entrant una mica en detall,
que tampoc vull,
perquè el que vull és que la gent segeixi el llibre, no?
Però, entrant en detall,
una mica,
en el tema de les enginyeries,
també és curiós que hi ha algunes enginyeries
en què la proporció està més igual a la d'en canvi,
algunes altres, que és clarament
un grau de masculinització molt, molt elevat.
Cosa que potser et vol dir
que no és tant una qüestió de dificultat
o una qüestió de les enginyeries per elles mateixes,
sinó és una qüestió d'alguns àmbits
que tradicionalment s'han observat com a masculins,
són els més industrials...
Qüestió cultural.
Qüestió cultural.
Però això és interessant,
perquè, a veure, saps on has d'actuar
per tal d'intentar corregir això.
I no és una qüestió que les dones,
ni molt menys,
tendeixen cap a àmbits més senzills,
allò de les carreres,
que potser es poden considerar menys exigents
en termes acadèmics,
perquè les dones són majoritàries a Medicina,
les dones són majoritàries a Dret,
les dones són majoritàries...
Tenen una presència molt important a Químiques...
És a dir,
les dones tenen una presència molt important
a moltes carreres,
de més o menys dificultat,
això també és relatiu,
excepte en un grup molt específic d'enginyeria.
Aquelles carreres que es tracten de tenir cura dels altres
continuen sent patrimoni de les dones,
per diferents raons,
i fonamentalment el que deia Mare,
raons culturals.
Entrem en la vida laboral d'aquests llicenciats
de la Universitat Rovira i Virgili.
Una vida laboral que presenta
algunes generalitzacions, segurament.
Deuen passar per una primera feina, una segona,
fins que han trobat una feina de qualitat.
En aquest sentit,
com ha anat evolucionant en aquest temps
en quant a inserció laboral?
A veure,
en concret aquesta pregunta
és una mica difícil contestar-la
amb aquesta enquesta,
i m'explico.
L'enquesta està organitzada,
o està estructurada de la següent manera.
Els estudiants,
tres anys després d'haver-se graduat titulat,
se'ls fa una entrevista.
Han d'omplir un qüestionari.
D'entrada,
val a dir que és voluntari.
Les taxes de resposta són molt elevades,
en concret l'ORB
és al voltant del 65% de resposta,
per tant, tenim una mostra,
si tenim,
respecte al conjunt de graduats,
tenim un nombre molt elevat,
i que ens fa pensar que és una bona enquesta.
També és cert
que segurament aquelles persones
menys motivades a contestar
com t'ha anat el procés d'inserció laboral
són aquelles que els ha anat pitjor.
Per tant,
els resultats cal matisar-los una miqueta
a la baixa.
A la baixa en el sentit
de la qualitat.
Dit això,
i respecte a la teva pregunta,
el problema és que sabem
què els passa,
a quina situació es troben
tres anys després.
El procés com ha anat,
no en coneixem tant de detalls,
en una enquesta sempre s'ha d'escollir.
És tot molt general, clar.
I en aquest sentit,
per exemple,
el que sí que sabem
és que hi ha una proporció
petita de persones
que estan a la primera feina.
És a dir,
segurament,
cosa que és molt habitual
i que no cal considerar-ho negatiu,
ni molt menys,
el que estan fent aquestes persones
és començar una feina
i moure's durant aquests primers anys
en més,
o sigui,
anar passant d'una feina a una altra,
no necessàriament entès
com a pura rotació
d'aquesta que a vegades
s'interpreta negativament
o que cal interpretar negativament
de contractes temporals
que no porten enlloc, etcètera,
no necessàriament,
sinó que tu vas veient
quines són les teves preferències
i vas ajustant-te.
Per tant,
l'inserció inicial
és molt ràpida,
això sí,
i tres anys després
estan bé.
Com es produeix això?
La intució és que
aquest procés inicial
és prou bo
perquè
finalment
estan en una bona posició.
Si això,
el patiment
d'aquests tres anys
és una mica més elevat
o menys,
amb aquesta enquesta
no ho podem dir.
De totes menys,
partint d'aquests tres anys
que ja tenen la feina,
anava a dir consolidada,
però aquesta no és la paraula,
que tenen una feina,
més o menys.
O primera consolidació.
O primera consolidació.
Parlem de la qualitat
d'aquesta feina.
A mi em venen moltes preguntes
i sé que el llibre
recontenvi algunes respostes.
Els sectors
on treballen,
si s'han quedat al territori,
majoritàriament,
i la qualitat de la feina
no tant en quant
que ompli les expectatives
d'aquella preparació
que tenen els alumnes,
sinó també el tema del sou.
Són tots mileuristes,
com normalment es diu,
dels universitaris.
Bé, m'ha llançat aquí una bateria.
Unes quantes.
A veure, anem per parts.
A veure, has començat pel sector.
Bàsicament,
i aquest és una certa...
jo en el llibre
he introduït
algunes notes,
és a dir,
és un cert element
de preocupació.
Hi ha un grau
de concentració molt elevat.
De fet,
en tres sectors productius,
tot i que definits
una mica ampliament,
també és cert,
que és educació,
investigació i serveis culturals,
sanitat i assistència social,
i serveis a les empreses,
aquests tres sectors
ja ocupen
el 50% dels titulats.
De fet,
si aquí afegim
institucions financeres
i administració pública,
ja tenim el 70%.
És bo dolent.
Bé, a veure,
en termes,
diguéssim,
teòrics,
com més diversificat
està el mercat
pels graduats,
pels titulats,
millor,
perquè en el fons,
no depèn tant
que un sector específic
tingui un moment,
com estem observant actualment,
tingui un moment difícil.
I en aquest sentit,
per exemple,
deixem-hi introduir un element,
per què aquesta crisi
afecta tant,
tan intensament
els joves,
barons,
sense educació?
Perquè estaven
majoritàriament
treballant en un sector
com la construcció,
que patim molt.
Per tant,
des d'aquesta perspectiva
ens agradaria
potser veure més diversificació
en quant a que,
com per exemple,
veiem les enginyeries.
Les enginyeries,
en certa mesura,
podíem pensar
que treballen tots a la indústria.
Doncs mira, no.
De fet,
un 51%
treballen en serveis,
que van des de consultores
a, de fet,
a activitats més
associades
a la gestió.
A la gestió.
Amb la qual cosa,
el que ens està dient
és que aquesta és una formació
que
permet
fer una feina
molt més directa
en el sentit
d'allò específico
en què has après,
però al mateix temps
t'obre les portes,
potser
amb un cert
nivell
de formació complementària,
però t'obre les portes
a altres tipus d'ocupacions
a altres sectors.
Això és perquè deia que,
en canvi,
en altres àrees
que estan més concentrades,
ens preocupa especialment
el que és
institucions financeres
i administració pública
o sector públic
en general,
perquè,
per raons òbvies,
que tothom
haurà pogut intuir
amb les meves paraules,
són dos sectors
que poden
patir
en el futur
doncs,
si més no
que no creïn
tanta ocupació
com han vingut creant
aquests altres anys.
Per tant,
potser una excessiva
concentració
que potser
respon
a les necessitats
de les empreses,
perquè recordeu
que estem mirant
l'encaix
entre
el que les empreses
demanen
i el que oferim
nosaltres
des de la universitat.
Per tant,
hi ha dos actors aquí.
Salaris.
Malauradament,
aquí hi ha dues coses.
Hi ha dues coses.
Una,
el milaurisme
afecta
els estudiants
universitaris,
els graduats
universitaris.
Sí,
no cal...
No és cap secret.
No és cap secret.
Dit això,
bé,
quan comparem
amb les xifres globals,
per exemple,
del total
d'ocupats de Catalunya,
que està al voltant
del 50%,
els graduats
de la societat
Rovira i Mergili,
que en aquest estat
de milauristes
estan sols,
és un 26%.
Si ho posem
en perspectiva
de joves,
encara és més elevada
aquesta quantitat
de milauristes,
per tant,
aquest 26 encara
és més interessant.
Des de la perspectiva
d'estudiants universitaris,
ja se situa,
se situa,
perdoneu,
estudiants,
graduats universitaris
joves,
ja es situa
una miqueta més
en les xifres
que pots observar
a Catalunya o a Espanya.
Està en el territori?
Sí,
o sigui,
el territori
no estaria generant,
estaria sobre
la mitjana
que podíem observar
amb altres espais
territorials
popers.
Per tant,
l'universitat,
l'universitat fàbrica
d'aturats?
No.
Universitat
que,
pobres,
passen un munt
d'anys estudiants
i després
estan allà
mal vivint
al mercat de treball?
No.
Clar,
si fossis dona
potser et diries
Ferran,
però aquí també
hi ha una situació
respecte a la dona.
És cert,
les dones
en promig
tenen un salari
un 21%
inferior
al dels varons,
als dels homes.
Però ho trobem també
fora de l'àmbit
dels universitaris.
Totalment,
totalment.
De fet,
aquesta és una xifra
que quan la vam obtenir
vam pensar
perfecte,
les dades estan molt bé
perquè són les xifres
que més o menys
vas observant
per altres nivells
d'edat,
formatius,
etcètera.
Cosa que el que fa dir
és que,
caram,
que transversal és
aquesta diferència salarial,
no?
No depèn tant
de
que empar-s'hi,
però
el que volia dir
és que
és una cosa
com molt enquistada,
sembla,
en el conjunt.
Tot i que val a dir
que aquest 21%
no s'ha d'interpretar
literalment
com a fruit estricte
de la discriminació.
Hi ha altres qüestions
com és la composició
ocupacional,
les dones potser
treballen en sectors
o en ocupacions
amb salaris
promitjos
inferiors,
que és així.
Per tant,
aquest 21%
en part
s'explica
per decisions
o per segmentacions
en ocupacions
en sectors,
aquesta masculinització
o feminització
que dèiem abans,
no tot és discriminació.
El llibre de l'estudi
és molt interessant,
de veritat que sí,
hi ha aspectes
que a mi m'han cridat
particularment
l'atenció
quan
el Ferran
parla
d'universitaris
sobreeducats
i infraeducats.
I això em fa pensar
a vegades en allò
que es diu
que els nostres joves,
que això és tan lleig
sempre als nostres joves
quan moltes coses
ens passen la mà
per la cara,
però sí que és cert
que hi ha una sèrie
de competències
extraacadèmiques
al que s'anomena
tota la vida
habilitats socials,
capacitat de lideratge,
capacitat de comunicar
aquelles idees,
aquelles coses,
sembla que estan
una miqueta mancats.
A veure, aquí...
És un mite, també, això.
No, no, no,
a veure,
al final,
a veure,
al final aquí
deixa'm explicar
una miqueta
fins i tot
com està mesurat, això.
Aquí hi ha dues idees
que cal...
I en el llibre
sí que això
s'hi fa, jo...
Malgrat que en general
se fa una visió
més o menys
des de dalt,
diguéssim,
més o menys
general,
aquí s'entra
una miqueta més
al detall.
Llavors,
el que es mira
són dues situacions.
Una en la qual
és de veure
quin és l'encaix
quant a nivell educatiu.
Això és una pregunta
certament general,
però que, bueno,
que ja ens permetin
tuir alguns elements.
I la pregunta és
per la feina que fas,
aquest nivell educatiu
que has assolit
és necessari?
I definit
d'una manera
més o menys
ample,
hi ha al voltant
entre un 15 i un 20%
que ens diu
no.
Jo podia estar
fent aquesta feina
sense haver passat
per les aules
universitàries.
clar,
com valorar-ho?
Primer que tot,
primer que tot,
com acabo de dir
fa un moment,
cal recordar
que això és un encaix,
és a dir,
una persona
que està en un lloc
de treball
i una miqueta
seria
què és l'ou
o la gallina,
és a dir,
què és la persona
o el lloc de treball.
Hi ha pocs
llocs de treball
per a universitaris
o hi ha masses
universitaris.
Clar,
dit això,
és preocupant,
clar,
és preocupant
i és preocupant,
et diré,
més que per la xifra absoluta,
especialment tinguent en compte
que estem parlant
de tres anys després
d'haver acabat la carrera
i per tant
li hem dit
una primera inserció
o una primera estabilització
perquè això
pot acabar d'ajustar
amb els propers anys
i per tant
això
podria disminuir
aquesta xifra
del 15-20%,
però és preocupant
perquè segueix sent
diferencialment
més elevada
que en entorns
de països europeus,
Estats Units,
que aquestes xifres
són menors
i això sí que és preocupant.
És a dir,
fa molts anys
que observem
taxes de sobreeducació,
és a dir,
taxes de no necessitat
de tindre aquesta educació,
al voltant d'aquest 20%,
sembla que això no baixi
i es manté
diferencialment alt.
Des d'aquesta perspectiva
sí que és preocupant
i la universitat
nosaltres ens hem plantejat
perquè això també
es diferencia molt
per nivells,
per àrees
i per exemple
la salut
trobem que
la sobreeducació
en l'àmbit
dels estudis de salut
és pràcticament
l'1%.
Per tant,
clar,
això diferencia molt.
Depèn sectors,
depèn àmbits educatius,
és molt diferent.
Després el que hi ha
és que
hi ha una convivència
entre sobreeducació
a un nivell general
de titulació,
diguéssim,
i infraqualificació
en aquestes competències
que deies tu,
aquestes habilitats socials,
informàtica,
idiomes,
presa de decisions,
és a dir,
la capacitat d'iniciativa,
la capacitat de gestió
del temps,
de les tasques.
Per tant,
això ens ha fet
reflexionar molt
des de la pròpia universitat
de dir,
escolta'm,
tot aquest,
perquè això,
aquesta gent
és una mica
pre-bolònia,
pre-bolònia,
en gran mesura,
pre-bolònia,
en gran mesura,
malgrat,
aquí a l'ORB,
en aquest sentit,
han fet un esforç
extraordinari
en anar adaptant-nos
a aquest horitzó
a Bolònia
i ja hi ha
molts canvis
que s'han anat
introduint
i potser ja havien rebut
certa influència
d'això.
En qualsevol cas,
Bolònia
tendeix
a reforçar
aquests àmbits
i una mica
aquestes són
grans notícies
en el sentit
de dir,
escolta'm,
com a graduat
ja treballant
no t'ho mancances
aquí
i per altra banda
part de la
reforma
a Bolònia
diguéssim,
està adreçada
a millorar
amb la formació
dels estudiants
en aquests àmbits.
Breument,
perquè hem superat
el temps,
però valia la pena
de fer aquest estudi
es esmentat
en Bolònia.
L'actual
situació de crisi
econòmica
sabuda per tothom
i el canvi
que suposa
l'escenari europeu
un proper estudi
sobre la inserció
dels alumnes
de la URB
segurament ens donarà
un retrat
molt diferent
tan de bo
que representi
que hem sabut
adaptar-nos
a la realitat
tan canviant
que tenim
en aquests moments.
A veure,
de fet,
això ho he dit
perquè ara
al setembre
es presentarà
un llibre
comparant
totes les dades
que tenim
i hi haurà
una dimensió
longitudinal.
Val a dir
que els primers
anàlisis
els que ens mostren
és que efectivament
ha sigut així.
l'encaix
ha anat millorant.
És a dir,
el que hem anat
introduint de canvis
en aquest horitzó
a Bolònia
ha anat fent
que els estudiants
estiguessin
més ajustats
o que necessitaven.
D'altra banda,
caldrà veure
com sortim
de la crisi,
òbviament.
Ja ho veurem,
amb universitaris,
amb treballadors,
en fi,
serà un altre capítol
i esperem al setembre
poder parlar
d'aquest altre llibre.
De moment,
aquest ja el tenim
entre les mans,
la inserció
en el mercat laboral
dels estudiants
de la URB
de l'Observatori
i de l'Ocupació.
Hem parlat amb el director
de l'Observatori
i autor del llibre,
Ferran Manya.
Moltíssimes gràcies
i molt bon dia.
A vosaltres
per donar difusió.
Adéu-siau.
Adéu.