Nosaltres, mentrestant, seguim abordant altres temes i altres qüestions.
Aquest matí, d'aquest 7 de gener,
hem volgut convidar Josep Francesc Ferrer.
Ell és el primer síndic municipal de Greuges
que ha tingut en la seva història la ciutat de Tarraona.
De fet, ara fa un any de la creació d'aquesta figura municipal
i avui, precisament, l'hem convidat
perquè volem fer balanç, repassar la feina feta
en aquest primer any de funcionament d'aquesta institució.
Josep Francesc Ferrer, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Bon dia i bon any.
Comença el segon any, també, del síndic de Greuges.
Ara fa un any de la constitució de la figura.
Què tal ha anat des del punt de vista personal?
Ara en parlarem amb més detall de les feines que s'han fet,
de les consultes que han arribat al síndic.
Des d'un punt de vista personal, com ha anat?
Home, com tu bé dius, vull dir, d'entrada,
aviam, amb una gran satisfacció, una gran il·lusió com la del primer dia,
que sí, també deu fer un any, també,
em vau convidar, i em sembla que les paraules les vaig tornar a repetir,
amb una gran il·lusió, amb ganes de fer moltes coses, de treballar,
i la veritat és que ha sigut, a nivell personal,
és un tema molt enriquidor.
A part de que, sense ganes de voler ser allò que podríem dir,
per algú que digués, mira aquest, no.
A part de que et pugui conèixer molta gent, vull dir,
que et coneixi gent, però que a més a més puguis treballar per la gent,
com, bueno, com m'assembla que he fet des de tota la vida,
des dels 18 anys que vaig començar a formar part d'alguna entitat de Tarragona,
vull dir, poder treballar per la gent i intentar ajudar-les,
vull dir, és una feina molt enriquidora, inclús per tu mateix.
Ha après molt, per tant.
Sí.
Ho ha après unes quantes coses.
Encara que jo sempre he dit el mateix,
i cada vegada, a mesura que em vaig fent gran,
ho repeteixo més sovint.
A vegades el nivell cultural se pot agafar per estudis,
per ser llicenciat amb això, ser llicenciat amb allò,
ser acadèmic d'aquí o ser acadèmic d'allà.
Jo sempre he dit que el que poc, el poc que puc sapiguer,
doncs m'ho ha ensenyat el dia a dia la vida mateixa.
I de veritat és que del dia a dia, d'escoltar la gent,
de parlar amb la gent, d'intentar fer coses,
a vegades no totes com un voldria que sortiguessin.
A vegades també s'ha de dir,
i moltes vegades haureu sentit que molta gent ho diu,
que qui fa coses també es pot equivocar.
Evidentment jo també m'hi compto amb un com aquest, no?
Però bé, en resum, estic content,
és una feina enriquidora i il·lusionant.
Quina és la feina?
Heu tingut molta feina,
és a dir, ara que ja podem fer una mica de balanç de l'any 2009,
quina és la feina que ha fet el síndic durant aquest any?
Bé, jo com qui em coneix, i tu també, Ricard,
com que vinc de...
Soc un home de números,
evidentment els tinc números, no?
Evidentment.
Però abans de dir-vos qualsevol estadística,
vull que la gent sàpiga que, de fet,
és, podríem dir, són números,
o són una tasca, podríem dir,
contemplada amb un mitjany una mica llarg,
perquè, de fet, com tots recordeu,
encara que prengués posició el 22 de gener,
d'això farà dintre quatre dies un any,
de fet, no es van poder començar a treballar en sèrio
fins que no vam tindre allò que sempre havia dit,
no, doncs una tauleta, un telèfon, un ordenador.
En definitiva, no vam obrir l'oficina,
o la botiga, com dic jo,
doncs un 14 d'abril, que va ser tot just passat setmana santa,
doncs, bueno, perquè es tenia que condicionar,
primer es tenia que buscar un lloc adient i tal, no?
Llavors, doncs clar, des de mitjans d'abril fins a desembre,
podríem dir és un mitjany llarg,
per tant, si algú m'escolta,
els números que pugui dir o els temes que pugui esmentar,
podríem dir que és referent a mitjany.
Vol dir que, a part, a més a més,
i amb això no m'estic preparant per dir que són números baixos, no,
però sí que he de dir que, a més a més de ser referent a mitjany llarg,
a més a més, pensem que aquest mitjany encara és d'iniciació,
la gent ben bé encara no sap ni que existeix la institució del síndic,
la gent encara no sap per què, quan i com i de quina manera
es pot dirigir el síndic.
Vull dir, amb aquest tema també i en aquest cas,
aquest segon any, com tu bé deies,
doncs també encara faré més èmfasi sobre la figura de la institució
perquè es pugui arribar a tot arreu, perquè la gent la coneixi.
Feta doncs aquesta contextualització que val la pena remarcar-la,
al cap i a la fila, les estadístiques, què ens diuen?
Sí, jo dic que el que diria ara, jo crec que el bo podria ser,
per ser el primer any, es tindria que multiplicar per dos,
cosa que no ha sigut per el que he dit abans, que era referent a mitjany.
Mireu, en general, en general, podem dir en números rodons
que hem tingut uns 200 visites, uns 200 casos,
dels quals 77 han sigut consultes presencials i també per telèfon
o bé informàticament parlant, i 92, a part d'aquestes 77-80,
i 92 han sigut pròpiament expedients i que encara s'han obert expedients,
dels quals aquests 92 expedients, en mitjany,
per tant, en un any podrien ser 180-200,
i si afegim 200 més de consultes ens podríem haver anat a 400 casos
que per ser la primera vegada que hi ha un síndic,
doncs els números, la veritat, és que no estarien malament.
Però no és un problema de números, jo no hi vull entrar aquí,
si és molt o és poc.
Jo valoro el resultat de totes aquestes gestions
i el resultat d'aquestes expedients.
Hi ha coses que no s'han pogut fer
el ràpidament que un ho hagués volgut,
perquè, clar, no depèn d'un mateix o no depèn de la institució
pròpiament dita, com és el síndic de Greuges, no?
El que sí que puc dir és que dels 92 expedients que s'han obert,
40 han sigut resolts.
Aquests resolts poden ser a favor o en contra,
vull dir, a favor o en contra del ciutadà, no?
Perquè no tot el que es resol és a favor del ciutadà.
A vegades el ciutadà no té raó.
Llavors, se li ha d'argumentar, ben argumentat,
que això no toca.
podríem dir que 40 ja estan tancats els expedients.
N'hi ha 21 que no era competència del síndic
i, per tant, se'ls va tindre que contestar
que, miri, escolti, això no toca,
perquè s'ha de saber que és síndic municipal.
Parlem de referent a l'administració local,
que és l'Ajuntament,
i després, doncs, empreses amb capital municipal.
l'AMT, el Sèrfum, Matxa,
vull dir, aparcaments,
empreses que siguin amb capital municipal.
Dic per què 21 no han sigut competència del síndic?
Perquè ha hagut de tot.
Ha hagut de tot dintre d'aquests 21
que hem tingut que dir que no,
coses que és que ja no era del síndic municipal,
sinó que algú, si ha volgut,
nosaltres li hem tramet d'aquí fins al síndic de Catalunya.
Vull dir, però els hi hem tingut que dir que no.
I dels altres 31 que queden pendents,
que probablement quedarà així a final d'any,
home, dius, ha acabat l'any, no?
Aviam, si entre 3 o 4 dies més
n'hi puc tancar 4 o 5 més,
encara potser els entro com si sigués l'any passat, no?
Més que res per un tema estadístic,
no és que em preocupi a altra cosa, no?
Però dels altres 31,
podríem dir que 15 estan en situació de...
s'han demanat informes a l'administració,
clar, no ens han contestat encara.
Aviam, potser aquests 15 expedients
són expedients de Camillón
ha entrat a la sindicatura fa un mes i mig,
una cosa així, entre que es demanen els informes...
Primer, si s'accepta la que això no s'accepta,
i es demanen informes i tal,
passen els dies que han de passar
i encara no hem rebut resposta.
I llavors n'hi ha els altres 16,
que podríem dir que està arribat als 31,
que són uns expedients
que vull explicar perquè se m'entengui.
Estan en una situació,
dient-li, d'espera.
Què vol dir això?
Això vol dir que aquests expedients
encara l'administració no ha resolt,
no ha contestat.
Però com que pot haver,
on n'hi ha algun que passa,
han passat un cert temps,
clar, el ciutadà ja ha vingut a veure el síndic,
escolti, que jo vaig demanar,
jo vaig fer això i tal, tal,
i han passat quatre mesos i ningú m'ha dit res.
Clar, teòricament jo no tindria que,
jo, el síndic, no tindria que intervindre
fins a no haver tingut la resolució de l'expedient.
Però, clar, quan consideres que ha passat un temps
una miqueta llarg,
llavors, encara que no pogués intervindre,
si el que s'ha fet se li ha comunicat amb el ciutadà,
però si alguna cosa,
que jo diria que d'aquest ossetge hi ha la meitat,
que s'han demanat,
encara que la resolució no estigui feta,
s'han demanat i s'ha posat en contacte
amb el departament corresponent,
diria, escolta, agilizeu això,
perquè, clar, considerem que aquest temps
que porteu sense contestar i tal,
crec que ja ha passat,
un temps potencial s'ha de contestar.
Vull dir, encara que el síndic no hi ha pogut actuar,
sí que ha fet coses internes.
Llavors, el que sí que volia dir, Ricard,
dels 92, ha hagut una mica per tothom,
n'hi ha una mica per tot.
Ara li anem a preguntar.
Les temàtiques, és a dir,
tothom es queixa del mateix,
o hi ha una mica de repartiment, pel que dius.
Sí, no, no, hi ha una mica de repartiment,
n'hi ha per tothom, n'hi ha per tothom.
Què vull dir amb aquesta paraula, n'hi ha per tothom?
No, no, no, és que hi hagi culpa,
no vull dir pas això,
però, bueno, hi ha temes...
Però hi ha temes diversos,
diversos.
De diferents temàtiques.
Molt bé, doncs mira,
com que soc un home de números
i, doncs, bueno, doncs m'ho he volgut portar,
perquè més o menys pensava
que em aniries a preguntar això,
ara deixem estar si estan tancats
i això no estan tancats,
perquè això, clar, tampoc no...
No cal entrar en detalls.
Igual com quan faci l'informe públic que es farà,
es dirà el cas,
es dirà el cas,
el motiu i la resolució,
però en cap cas,
en cap cas se dirà qualsevol nom,
evidentment que no es dirà, no?
Però bé,
set expedients han sigut de l'àrea medi ambient,
a l'àrea medi ambient,
doncs, bueno,
hi ha fums, sorolls i olors.
N'hi ha una àrea que és la que he tingut més,
que són 19 expedients de l'àrea d'urbanisme.
Doncs, amb això,
hem introduït el que són llicències d'obres,
obertures d'establiments.
Vull dir, i què passa?
O quin és el problema?
Bé, doncs a vegades el ciutadà demana
una llicència d'obres
i a vegades pràcticament la queixa
és perquè el retras en dir-li sí o no
o perquè li han dit que no.
Clar, si li han dit que sí, no es vindrà a queixar, no?
Llavors, el per què li diuen que no
i llavors es mira, s'averigua
i si realment és que no,
se li diu que no al ciutadà.
Però si hi ha una possible remota
que es podria realitzar aquella petita obra
o el que sigui,
doncs, bé, llavors intentem ajudar el ciutadà
i si més no intentem,
doncs posar-los en contacte amb l'àrea corresponent
perquè ens acabin de donar la màxima explicació
perquè a vegades això és com un quan va al metge.
Un va al metge i el metge amb tot el seu bon criteri
i, miri, això no es preocupi, això és així, així, així.
Escolti, perdoni,
no m'ho expliquin paraules tècniques.
Escolti, que m'ha d'obrir l'estómac és a mi
perquè no m'ho fa un dibuixet
i perquè no m'ho expliquen paraules que jo ho entengui.
Llavors, per això estem
o per això estic,
per intentar donar-li aquesta mateixa explicació
del que passa que en lloc de ser tan tècnica
potser en paraules més pleneres que la gent
ho pugui entendre.
Hi ha hagut 12 expedients
de l'àrea de mobilitat i trànsit,
aviam,
moltes temes de grues,
però sobretot una que hi vaig prendre,
no un cas,
un dels temes que vaig prendre amb més interès
va ser dintre d'aquesta àrea,
el tema de la circulatori,
bueno, de vial, no?
Aquí haig de dir,
aviam,
en quasi tots els departaments
hi trobo la col·laboració,
però en aquesta àrea,
vull dir,
ja he de dir que hem tingut
un treball intens,
ja no amb el regidor,
sinó amb les altres persones
que estan per sota d'ell,
i la veritat és que,
i vull dir els noms perquè els dic,
aquí en aquest cas,
l'amic Fèlix Sotros
i l'amic Rafel Comas,
vull dir,
és un tema que ens ha preocupat
a tots des del primer dia,
i la veritat és que s'està fent
tot el que es pot,
tot el que es pot,
no potser tot el que es voldria,
com he dit abans,
perquè les coses són com són
i les lentituds són les lentituds,
però bé,
Déu-n'hi-do estem contents
del que es va aconseguint,
encara que sigui a poc a poc.
Empreses municipals,
aviam,
pràcticament ha hagut
un parell de coses de Sèrfum,
un parell de coses
del Servei Municipal de l'Habitatge
i un de Matxa,
que estem,
farem una mediació
i segur que ens entendrem
a la perfecció
entre el ciutadà,
l'empresa municipal de Matxa
i jo que estic al mig,
per això,
per intentar fer aquesta mediació.
Altra cosa d'altra àrea,
béns i domini públic,
no és que n'hagin hagut masses,
però n'hagin hagut quatre caigudes al carrer,
que s'han hagut de mirar una miqueta
i amb alguna una mica a fondo
perquè hi ha picaresca
i amb això tothom ho ha de sentir,
ho ha de saber,
i dius,
home,
escolta,
perquè no hi hagi picaresques
i perquè no hi hagi
mals pensaments
i males actuacions,
si es poden aportar
totes les proves possibles,
millor,
tant per l'administració,
tant per mi en aquest cas
i en definitiva
per benefici del mateix
i propi ciutadà,
evidentment,
per evitar les picaresques.
Han hagut un parell
a nivell de l'àrea d'ensenyament,
un parell d'expedients
del tema de l'escola de música,
que estem contents,
i a la vegada,
el ciutadà,
la família,
que va tindre un problema
amb un nano
per entrar a l'escola
i tal,
que va ser un problema
administratiu,
vull dir,
un error,
mira si és fàcil,
i a vegades,
no, no,
escolti'm,
això és així,
no, no,
es va solucionar,
doncs estem contents,
i després de l'àrea
d'intervenció,
doncs hi ha els problemes
sempre provocats,
jo diria que
per la crisi,
no?,
un rebut d'IBI
que,
bueno,
en referent,
no,
alguns expedients
es referitja
amb el cas d'impostos
de l'IBI,
de l'impost
de béns immobles,
i amb altres,
doncs per exemple,
a veure,
que se sàpiga
que un discapacitat,
un impost municipal
de vehicles,
doncs,
bueno,
té,
té una reducció
bastant important
o inclús
podria ser
que depèn del grau
de minisvalia,
podria haver inclús
l'anul·letat
de l'impost,
no?,
bé,
però tot això
s'ha de saber,
s'ha de tramitar,
vull dir,
no és,
es tracta d'anar allà,
mira,
escolti,
com que,
no, no,
perdoni,
vull dir,
que la gent sàpiga,
perquè no sigui
un,
un,
bueno,
que no sigui
campi qui pugui,
que se sàpiga
que s'han de complir
unes instruccions
i hi ha unes normatives
que les hem de complir tots
pel propi ciutadà afectat
i, perdona,
i pel que afortunadament
no té aquest problema,
o sigui,
no es veu afectat,
també està bé
que algú
velli els seus interessos
i així ho hem de fer.
Ja podem veure,
doncs,
que hi ha hagut una miqueta de tot,
primer,
de totes maneres,
el rànquing se'l portaria
a l'àrea d'urbanisme
i, segon,
l'àrea de mobilitat i trànsit,
que no deixa de ser,
i el tercer,
l'àrea de medi ambient.
Aquest seria una mena de podi,
que, en fi,
són les temàtiques
que ja es podien preveure
que serien les que més,
en fi,
suposarien les queixes
o les consultes
dels ciutadans.
Que això aniria bé,
Ricard,
si,
per exemple,
l'any que ve,
si això es duplica i tal,
seria una lectura positiva
de cara a l'informe
del 2011
referit al 2010,
si aquest pòdium,
clar,
han d'haver coses,
evidentment,
però si aquest pòdium,
en lloc del que està avui
el número 1,
estigués al número 3,
voldria dir
que aquella àrea
ha...
Ha millorat.
Molt bé.
Molt bé.
Una altra cosa
que recordo
amb el Josep Francesc Farra,
que era l'objectiu
al principi de,
en fi,
de la creació de la figura,
era donar-se a conèixer,
explicar les competències
que tenia el síndic.
Ja hem vist abans
que hi havia, clar,
algunes consultes
que no eren
de competència estricta
del síndic
de Greuges Municipal.
Amb això,
en fi,
la feina feta
al llarg del 2009,
el síndic està prou content,
ha pogut explicar
o ha pogut difondre
les competències
de la sindicatura?
Poc.
Poc,
però s'ha fet.
Ara,
bueno,
aviam,
m'han ajudat,
perquè tampoc
no és la meva especialitat,
m'han ajudat
a crear
un PowerPoint,
el tinc,
cada vegada
que alguna entitat
socicultural
m'ha demanat
que vagi
a fer
la presentació
del que és un síndic,
doncs,
ho he fet
i he anat.
M'han dit
que els hi ha agradat,
que estan contents,
no de mi,
sinó de la institució.
Bueno,
i m'han fet
algunes preguntes
i,
aviam,
jo estic content
perquè és el que deia abans,
allò del metge,
com que he intentat
explicar-los-hi
la meva manera
de ser home de carrer,
crec que
se m'ha entès
o se m'entén
bastant fàcilment
el que dic
i llavors
la gent
queda agraïda
i contenta.
No obstant,
això és el que s'ha fet
fins ara.
No sé quan començaré,
no em facis dir
si serà la setmana que ve,
serà a finals de mes
o a primers de febrer,
però
aquest any 2010
la intenció
que tinc,
doncs,
jo no m'he d'amagar
de ningú,
no tinc por de res
en aquest sentit
perquè no
no he de tindre
cap tipus de recància,
doncs,
el que sí que vull fer
és que ja
m'he posat en contacte
ja amb algú,
és anar,
doncs,
per exemple,
a les associacions de veïns
per un ordre
i explicar-los
el que és sincerament
el síndic
de greuges
per això,
per el que dèiem abans,
perquè sàpiga la gent
quan, com,
de què
i quina manera
pot anar o no
i no cal,
i si hi ha alguna cosa
que no cal que vinguin,
cuidado,
a mi m'és igual,
no ho dic per mi,
sinó per ells mateixos
que no cal que perdin el temps,
que hi ha coses
que no són allò,
no estan per qualsevol consulta
i problema,
estem oberts a tothom.
I recordem que
des del mes d'abril,
com dèiem al principal entrevista,
l'oficina del síndic
està a l'edifici
de l'antiga facultat de lletres
a la plaça Imperial Targo
que poden anar allà
en horari de matí
amb persones
i suposo que poden trucar
per telèfon
sempre
i si no,
per la web també
de l'Ajuntament
ja hi ha
l'impres
que poden omplir-lo
és a dir,
es pot fer la consulta
a través d'internet
sense moure's de casa
i a més a més
a Sant Pere i Sant Pau
i a Torreforta
a través dels centres cívics
també hi poden anar
i si per aquelles coses
no sé,
com que l'horari
establert aquí per nosaltres
a l'oficina
és de dematí
de 9 a 2
si a la tarda
doncs
que hi ha l'oficina
de l'OMAC
allà a la Rambla
que també poden presentar
vull dir,
o sigui,
a veure,
facilitats
totes les que es puguin
el síndic
el que vol és tenir feina
d'una manera també
ordenada i moderada
perquè si hi hagués molta feina
potser seria
un mal senyal
però Déu-n'hi-do
avui hem fet una mica
de balanç
hem volgut fer balanç
i de com ha anat
aquest primer any
de la sindicatura municipal
de Greuges
de Tarragona
era una figura
que no existia
es va crear
ara fa justament
un any
i el primer síndic
que avui ens ha acompanyat
durant una estoneta
aquí als Estudis
de Tarragona Ràdio
Josep Francesc
moltes gràcies
a vosaltres
bon any
i bona feina
molt bé
moltes gràcies
adeu-siau
bon dia
adeu-siau