Les 12 del migdia i pràcticament 12 minuts,
aquí estem en directe a l'estat de les festes a la Rambla Nova
prenent el relleu el nostre company Josep Ardila
que ha conduït aquesta última hora, les 12.12
i a partir d'ara i fins a dos quarts de dues
amb Joan Maria Bertran i jo mateix, en Ricard Laoz,
conduint aquesta part en què continuarem parlant de les festes
des de vessants molt diferents.
Abans hem fet una mica d'esport i després de l'esport
sempre va bé fer un bon àpat.
I això és el que d'alguna manera us convidem a fer
el proper diumenge, perquè dèiem abans que teníem
la peonada popular, podem fer una pràctica esportiva
interessant com la peonada del proper diumenge
i després el que podem és anar a tastar
o l'espineta amb cargolins, que és el plat típic de les festes,
o esperar a l'hora de dinar i anar a fer un bon arròs.
L'Associació de Restaurants de la Part Alta de la Ciutat
ens proposa per aquest diumenge, 19 de setembre,
el primer diumenge de festes, ens proposa això,
l'espineta amb cargolins, que ja la van estrenar l'any passat
amb 25 versions diferents i a més a més,
com a estrena ens proposen fer un bon arròs
a l'hora de dinar.
Per parlar d'aquesta iniciativa ens acompanyen
dos dels promotors, dos dels responsables
de l'Associació de Restaurants de la Part Alta,
com són el seu president, el Quintín Quinsac Quintín,
molt bon dia.
Bon dia.
I també un dels membres de la Junta, el Carles Llobet.
Carles, molt bon dia.
Bon dia.
No una, sinó dues coses.
Dues el diumenge.
Dues en un dia.
Dues, i el diumenge, bueno, tres de fer aquest any,
però bueno, dues el diumenge, sí, sí.
I per què?
Bueno, perquè l'any passat vam acabar les dues,
l'Espineta,
bueno, ho vam vendre tot pràcticament,
i ens vam adonar que a les dues pujava una quantitat de gent
i vam dir, ostres, l'any que ve muntem aquí un saraó,
però mega guapo.
I bueno, vam dir que l'arròs és una cosa que agrada a la gent,
doncs bueno, ens va semblar una idea atractiva i divertida.
Molt bé.
Per on començem?
Per l'Espineta?
Potser per una qüestió cronològica.
com muntareu l'Espineta?
Serà una mica en la línia de l'any passat,
amb aquestes 25 versions diferents?
Com posar-ho en el programa de festes?
Doncs home, sí.
A veure, el muntatge l'any passat,
va ser el primer any, evidentment,
ho dius,
comets errors, segur,
però crec que hi ha molta més basada en positiva que negativa.
Vam aprendre de coses que s'havien de retocar,
aquest any retocaran,
però l'estructura és la mateixa.
Sota els arts dels porchos del carrer Marceria,
crec que és el Marc,
que és una borrada de xulo.
veure 25, 26, 27 restaurants junts
en un costat de l'altre.
Els nostres clients es quedaven de pedra, no?
És que feu-ho tu en un costat de l'altre, no?
Aquesta és la primera història,
fer barri, no?
I de la part alta en un lloc neuràlgic.
I el muntatge el mateix,
tu compraràs un tiquet de 3 euros,
dos per menjar, un per la beguda,
i podràs escollir,
passejaràs per totes les nostres taules
i la que més t'agradi faràs una tapeta,
faràs una cerveseta,
faràs un vermut i zaguirre,
una miqueta passar-s'ho bé,
passar-hi al carrer,
i sobretot això,
al plat tradicional
i donar la idea que tenim nosaltres.
La part alta creiem que és un centre gastronòmic,
és un destí gastronòmic,
però som tots diferents.
Cada ho farà,
la que cregui,
la que vulgui,
com vulgui,
i això és al final la mostra
que pots trobar a casa nostra,
quan arribes allà.
Però es poden fer que hi ha moltes versions
tan diferents de les pines amb cargolins
o la diferència,
per dir-ho,
és molt petita,
és gairebé un toc personal
del restaurant, del cuiner.
Tantes com persones, eh?
Sí.
Bueno, clar,
a veure,
jo sempre dic,
les receptes per mi no serveixen per res,
són les mans del cuiner.
Si ara agafem una recepta
i la fem tu i jo,
segur que no surt igual,
amb els mateixos productes, no?
N'hi ha unes quantes de clàssiques,
hi ha restaurants que fan una cuina
més tradicional
i que fan la clàssica, no?
i n'hi ha moltes que fan pizza,
coca,
no sé jo,
qualsevol tipus de presentació
que se'ls acut, no?
N'hi havia amb copa,
n'hi havia,
en fi,
un tartar,
és que es pot fer
jugant amb la tonyina,
amb el cargolí o cargol
i patata,
a partir d'aquí,
una declinació,
el que vulguis.
Una infinitat,
gairebé,
de possibilitats.
Quants restaurants
participen en,
Carles?
Perquè deies 25,
26,
27,
potser?
Sí,
a veure,
nosaltres ara mateix
les joves són 27,
però,
a veure,
sempre pot haver
alguna baixa,
per què?
Per motius que
ara no vénen a compte,
potser,
o perquè a algú no li vagi bé,
o perquè tingui aquell restaurant
en ple,
però,
com a mínim 25,
perquè per això hi ha les 25,
les 25 hi seran.
I seran segur.
I seran,
a partir d'aquí,
doncs,
evidentment,
si n'hi ha més,
millor,
probablement n'hi haurà alguna més,
segur,
perquè inclús hi ha gent
que en farà dos,
perquè, bueno,
farà meitat de ració
de cada història.
S'entusiasma i...
Sí, sí,
et deixes portar,
quan et torten les mans
i el cap ja va al darrere,
no?
Però sí que és veritat,
el Joaquim Tint deia,
tantes receptes
com persones a fer-les,
i el que hem marcat
amb l'Espineta,
vam repartir una recepta
tradicional per a tothom,
perquè tothom sapigués
la mare dels ous,
no?
D'on venim i on tenim.
Però a partir d'aquí,
aquests ingredients
interpreta'ls,
fes-los,
desfes-los,
manega'ls o desmanega'ls,
fes-lo que et doni la gana,
però a final,
ha d'haver caragola,
suposo que és perquè
l'experiència del primer any
va ser,
no sé si prou positiva
o fins i tot
molt positiva.
L'any passat,
nosaltres vam quedar al·lucinats,
va ser la primera vegada
que sortíem al carrer,
no?
Han passat moltes coses
en un any.
Sí, perquè després heu sortit,
per exemple,
al concurs de focs artificials,
segur que ho recordarà
moltíssima gent
que vau estar al passeig
a les Palmeres.
Però l'any passat,
per l'Espineta,
era la primera vegada
que sortíeu tots junts al carrer.
Ens havíem,
havíem començat amb l'associació
feia 3-4 mesos,
o a la primavera,
em sembla,
una mica més,
però era la primera vegada
que sortíem al carrer,
no?
Estàvem més verds,
nosaltres també,
tampoc ens coneixíem tant.
Vull dir,
ara ja,
després,
amb el que ha passat aquest any,
ho afrontem
amb una tranquil·litat
una mica.
Sí, sí,
com si sortísseu
a jugar un partit de futbol
sense gaire transcendència.
Sincerament,
si penso en les reunions
que vam fer l'any passat
sobre aquest tema
i les que hem fet aquest any,
bueno,
perquè aquest any fem això,
després fem l'arròs,
els dies que ve,
fem esmorzar,
i les coses,
bueno,
allò ara ja ens sembla fàcil,
vull dir,
ja tenim una mica d'experiència,
amb la qual cosa,
l'any passat la sensació
va ser superbona,
nosaltres vam quedar molt contents,
nosaltres ens ho vam passar molt bé,
crec que la gent també,
la gent al·lucinava,
estaven allà al carrer,
el que deia el Carles,
restaurants,
competència,
quasi enemics,
des de fora es veu
com que som ahir,
com que som,
bueno,
i què va,
què va,
ens ho passem molt bé,
hem fet molta amistat
i al final és un tema
que això,
jo crec que si tu t'ho passes bé,
al final es transmeteix a la gent,
no?
El muntatge és el mateix
que l'any passat a nivell logístic,
em refereixo a Carles?
Exactament al mateix.
Com que l'experiència va funcionar,
suposo que...
Sí, sí,
hi haurà una venda de tiquets,
tu compraràs el tiquet,
em pots cobrar tant com vulguis
perquè, evidentment,
seran tapas,
seran tastets,
podràs fer-ne dos,
tres,
quatre,
cinc els que et vingui de gust,
podràs beure vermut,
podràs beure cervesa
i podràs sobretot
veure'ns a tots la cara,
no?
Una mica perquè estarem
com un expositor,
tu vens allà
i molta gent ja et coneix,
i una no tradicional
o ara veia a veure
en aquest o veia a veure l'altre,
una mica de lo divertit és això.
No sé si una qüestió interna
entre vosaltres,
heu parlat si heu canviat
el plat de cadascú,
és a dir,
la tapeta de cadascú,
o heu parlat entre vosaltres o no?
No, cadascú fa...
Jo sé que Carles,
em sap que repeteix...
Jo fa el mateix.
Clar, per tant,
deu haver-hi algú que repeteix
com tu, Carles?
Sí, exacte.
I tu?
Nosaltres canviem per complet.
Complet?
Completament.
Digueu-nos la...
Bueno, a més recordem,
el Quintín Quinçac és el Lacú
i el Carles és el Sarx.
Quintín, tu què fas?
Per posar un exemple.
Jo, res.
La meva dona...
La meva dona farà una coca
i encara s'està pensant
si fa un tartar de tonyina
o un tataki de tonyina,
és a dir,
una tonyina crua per dintre
i feta per fora,
però tampoc ho té molt clar,
vull dir,
tampoc és un tema que estarà bona
tant d'una forma com d'una altra, no?
Una cosa que sí que camiem,
aquest any posem un dit jockey,
hi havia música,
però aquest any volíem una mica més
de festa
i com que ho vam fer
i estava uns quants el dia
amb els focs,
doncs hem jugat un equip
i hem fet quatre trucades
i tindrem uns amics que ja...
És a dir,
que hi haurà música ambiental de fons
mentre es va estar a l'espineta.
Des de les 11, les 10,
fins a les 4, les 5,
o les 6 de tarda
que ens facin fora,
hi haurà música.
Molt bé.
Carles, tu què faràs d'espineta?
A veure,
nosaltres l'any passat vam rebre
moltes felicitacions,
molta gent que va ser
de manera més divertida,
no?, de fer-ho.
Al final, el que deia,
caragol, tonyina,
patata i sempre hi suc a espà,
doncs hem conjuntat tot això
i el que fem és
unes farcells cruixents,
fem una làmina molt fina de pasta
i la farcim de què?
Fem un estofat de caragols,
tonyina,
descarnem els caragols
i fem un caneló cruixentet
de caragols i tonyina
i apujat sobre què?
Fem una amanideta tèbia
de patates amb romesco
i allí apujarem aquest farcellet.
Carai.
Aquesta és la idea.
Només de sentir-ho ja?
Home,
el nostre és provocat,
aquesta és la idea.
Segurament, a més,
el gran èxit de l'any passat
i que es pot repetir aquest any
és que, a l'haver-hi tantes varietats,
també pots aparcar un públic molt ampli,
un públic que vulgui una cosa molt tradicional
i de sempre
i gent que vulgui innovar
i fer coses raríssimes,
de tastar l'espineta,
que és un pla d'allògomo
molt només del dia del Santa Tegla
o vinculat a les festes
i fer-ho molt trencador.
Clar, és que nosaltres,
a la part alta,
el que tenim clar és això,
que el que hem de vendre
és diversitat.
Enfront, per exemple,
del Serrallo,
que és un barri netament mariner
amb una cuina que ho tenen molt clar
i la major part fa un estil de cuina
i nosaltres allà dalt
no ho podem vendre.
Un estil.
Amb això representa molt bé el barri,
és a dir,
són 27 o 30 associats
i cadascú fa una cuina totalment diferent
i això és el maco,
jo crec,
d'aquest acte.
I tindràs gent,
gent més clàssica
que voldrà sucar pa
i voldrà un suc
i un altre que serà més atrevit
i que se la jugarà,
entre cometes.
Molt bé,
doncs tot això comença a les 11 del matí,
del diumenge.
Estareu fins a les dues
amb el tema espineta.
Vosaltres no marxareu
perquè després faré una altra cosa,
però entre les 11 i les dues
podríem calcular
que hi haurà l'espineta
o fins que s'acabin les existències,
clar.
Que per cert,
hauríem de preguntar,
això segur que no heu comptat,
quina quantitat de producte
entre tots
és impossible,
no?,
de calcular.
Com a racions,
no?,
és molt fàcil.
Ens hem compromès
que resten a fer 100 racions,
si són 25-27,
multiplicant...
2.500,
entre 2.500 i 3.000 racions.
Exacte,
que sempre tires un pell llarg,
sempre com a casa,
no vols quedar curt,
no?
Com de com en dos,
com en tres,
al final,
sempre tires un pell llarg,
però a sobre,
mínim,
mínim,
hi haurà 2.500 racions al carrer.
Doncs déu-n'hi-do.
Tot això a partir de les 11
el diumenge
a l'àrea de la plaça de les Cols
i al carrer Merceria,
els porxos del carrer Merceria.
La tapa costa dos euros,
la beguda,
que potser cervesa,
vermut o aigua,
em sembla,
un euret.
Tres euros
i pots anar fent el matí
amb l'associació de restaurants
a la part alta.
La novetat respecte a l'any passat
és que heu decidit
fer feina doble.
Quintín,
per què?
El que teia abans,
perquè us avorríeu.
No,
ara,
en sèrio,
surts d'aquell,
l'any passat,
vam sortir amb una energia,
les dues,
que estàvem allà,
que, bueno,
haguéssim pogut estar fins,
bueno,
no sé fins quan,
però teníem canxa encara,
i hi havia moltíssima gent
i vam dir,
bueno,
aquí hi ha això
o aquí es pot muntar
una guapa l'any que ve,
no?
I aquesta és la raó,
no?
Perquè realment puja molta gent
dels castells
i l'arròs és un tema
que agrada,
no?
I també l'espineta
és un plat complicat,
vull dir,
potser no és un plat
que n'hi ha de,
amb la tonyina
es pot fer alguna cosa
molt millor segurament,
no?
Per això també fem versió,
no?
En canvi l'arròs és molt fàcil,
l'arròs ens agrada molt
a tots i és un plat que...
És que clar,
jo crec que l'arròs és això
que dius,
no?
Que agrada a tothom,
a la immensa majoria,
i si a més tenim diferents varietats
doncs millor.
Exacte, no?
Perquè aquí 25 varietats cardes
no en fareu,
però algunes sí, no?
És a dir,
no hi haurà un únic tipus d'arròs.
No, no,
aquí farem quatre tipus,
bueno,
quatre seria mal dit,
tres més un afegit.
Què farem?
Doncs els tradicionals,
farem un arròs negre,
farem un arròs de carn
i farem un arròs de peix
i li afegirem una fideuà.
No es pot dir arròs
ni cucull ni s'empaella,
no?
Però si tindrem aquestes quatre opcions
i evidentment,
doncs el que volem és això,
volem prolongar la festa,
vull dir,
tenim disjoc,
tindrem barres,
tastem taules,
cadires,
amuntarem el pla de català
que aquí d'una manera
molt, molt, molt divertit,
molt divertit.
Jo crec que la gent ha de venir a veure'ns
i a més,
si pot tastar productes de qualitat,
hi ha diversitat,
pots provar diferents coses
i aquí ens hem agrupat,
cada tres,
tres, quatre restaurants
munten un arròs.
aquí al fil de l'Ugadés abans.
Número de racions?
Doncs home,
anirem al voltant també
d'unes 2.400,
2.500 racions.
Déu-n'hi-do.
A veure,
el que volem,
tenim claques,
ens en pot sobrar,
el que volem és que ningú
que pugi a veure'ns
que faci l'esforç
de tirar fins dalt
de tot de la part d'alta
i vulgui estar amb nosaltres,
pugui quedar sense.
Volem passar-ho bé,
nosaltres,
volem que la gent s'ho passi bé
i volem que estigui allà dalt,
ni més ni menys.
Des del punt de vista,
estava pensant
que des del punt de vista
logístic,
d'organització,
fins i tot també
des del punt de vista
de cuina,
de gastronomia,
clar,
el tema de l'espineta
és relativament senzill
si ho comparem
amb el tema dels arròssos,
no?
Jo m'imagino
que el tema dels arròssos
necessita un dispositiu
tècnic,
en fi,
tècnic nou,
logístic,
potent.
Un bon arròs
s'ha de fer cuinat i fet,
no?
Doncs ho farem allà al davant,
hi haurà com a 15 o 16 focs
diferents
i hi haurà paies en marxa
tota l'estona,
vull dir,
serà com una mega producció
d'arròssos increïble,
no?
Cada restaurant
tindrà el seu foc,
la seva paella
i tira,
no?
I ves fent.
I això és el bonic,
no?
Que aniran fent constantment,
hi haurà gent fent arròssos
i hi haurà gent servint arròssos,
d'acord?
És a dir,
hi haurà un equip de persones
que només farà que servir.
I posareu les paelles
al pla de la seu.
Exacte.
I al pla de la seu,
com es menjarà l'arròs?
Posem taul·lòs i cadires,
posarem uns toldos també
pegar al sol
i hi haurà música
i vinga,
ja està.
És a dir,
fer un muntatge
que inclou una carpa
amb taules i cadires.
Exacte, sí, sí, sí.
Perquè clar,
també estava pensant
que l'espineta
és una tapeta
que es pot menjar
més o menys a peu dret
i en fi,
passejant per allà,
però clar,
l'arròs necessita un cert,
no?
Seure taula.
Tenim dues zones de taules,
eh?
Tenim les d'aballs,
a l'espineta també hi ha taules i cadires
i a dalt també,
vull dir,
la gent podrà,
si per l'esneu
si hi ha més ombra a baix,
la gent podrà baixar
i seure a baix, no?
Sí,
les de la plaça
a les Cols
quedaran muntades,
el muntatge de baix
quedarà intacte
i llavors dalt
farem un altre muntatge,
muntarem com dues zones
de restaurant,
intentarem treure
els nostres restaurants
al carrer, no?
i donar-te,
evidentment que estem al carrer,
no pots tindre exactament
la mateixa comoditat
pura i dura, no?
Però sí que llavors,
i dalt ja tens
molta més varietat de beguda,
dalt ja hi ha qui vulgui
que beure cava,
qui vulgui beure vi,
hi haurà tot tipus de refresc,
hi haurà una barra oberta
ni més ni menys
perquè cadascú
pugui veure
el producte que li vingui de gust.
Clar, de fet,
mentre es vagi el tema
de l'espineta
us haureu una mica
de repartir la gent
perquè ja s'haurà de començar
a preparar el tema de l'arròs,
per això també suposo
que heu escollit
una mica els dos espais
que estan correctats
però clar,
no molesten.
No, el que farem
és que els arrosos
som dotze,
la meitat fa arròs i espineta
i l'altra meitat
només fa espineta
perquè han d'obrir el restaurant
i no ho podem fer.
El que farem
és que el dematí
anirem molt més aviat
la gent de l'arròs
a muntar l'arròs,
a muntar l'esna de dalt
i després baixarem a baix
i estarem a partir
de les 10
muntant l'altra zona.
El tema de l'arròs,
Carles,
quan començarà a funcionar?
Jo crec que a la una i mitja,
a veure,
el programa et posa a les dues,
de dues a quatre i mitja
és el moment
en què estarà el tema dur,
però jo posaria les mans al foc
que a la una i mitja
hi ha uns quants
haurem tirat amunt
i estarem començant
a arrencar la màquina
i a partir de la una i mitja
molt probablement
podràs començar a menjar.
Sí, perquè fins i tot
una bona possibilitat
és fer la tapeta
de...
Començar amb un vermut
amb el...
Fas primer i segon.
Fas primer i segon,
exacte.
Com funcionarà
el tema dels arrossos?
També amb tíquets,
prèviament que s'han d'agafar,
allà mateix hi haurà...
Com funcionarà?
Un tíquet de 5 euros,
plat d'arròs,
i escoll el que vulguis,
és indiferent.
I aleshores podràs escollir
entre les quatre modalitats,
inclús el Fideuà,
que et comentava.
Tindrà les quatre Fideuà
per escollir,
intentarem muntar una zona
que no s'aglomeri gens,
sinó muntar uns corredors
que siguin àgils,
que siguin còmodes.
El tíquet serà el mateix
un cop estàs allà al davant,
mira, ara vull negre,
o inclús podràs agafar...
Jo sempre tinc la idea
d'agafar dos tiquets,
per exemple,
dir que molta gent,
vine, agafa dos tiquets,
agafa un plat de cada mà,
un plat de negre,
un plat de Fideuà,
i has dinat.
Agafes una copeta de cava
i després se'n vas a buscar un altre,
i més feliç que un anís.
El tema de la logística,
aquest últim,
de la carpa,
de les cadires i de les taules,
m'imagino que també
us ha suposat experiència
la prova del concurs de focs,
no?
Evidentment.
Perquè no és el mateix
fer unes tapes
i una espinada amb creolins
amb tots els respectes
pel plat i per la logística
que necessita que fer un arròs.
I aquí m'imagino
que l'experiència del passeig
a les Palmeres
del concurs de focs
us ha servit.
Home,
el del focs va ser
molt més complicat,
perquè cuinavem allà mateix,
vull dir,
perquè érem 10 restaurants,
cada dia feia molts plats,
eren moltes més hores,
molts més dies,
era un tema...
Aquí, al final,
l'arròs,
per a nosaltres,
no és complicat,
el fas,
està perfecte
i el serveixes,
no?
Per exemple,
diumenge un altre tema
que farem serà
tenir cafè,
que per exemple,
aquí vam començar
a fer cafè
i ens vam adonar
que la gent,
clar,
demanava un cafè.
Però, bueno,
el que dius tu,
de l'experiència
d'aprens
i sí,
però, vamos,
jo penso que sortirà molt bé,
no estic preocupat.
I els vostres companys,
la gent de l'associació,
què?
Entusiasmada?
Engrascats.
O els porteu arrossegant?
Molt bé,
mira,
aquí hi ha una dinàmica
molt divertida.
Com deia el Quintín
abans,
quan estàvem xerrant,
sempre hi ha quatre sonats
que se'ns acudeixen
a algunes coses,
però el bo és que mires enrere
i tots els altres
t'estan espitjant,
no?
Vull dir,
vinga,
anem-hi,
anem-hi,
anem-hi,
s'ha creat una dinàmica
que ens atrevim,
jo diria que en gairebé
hem tot
i anem de cara.
El bonic,
el bonic realment
és que hem fet una pinya,
hem fet un cos
molt dinàmic,
tenim moltes ganes
de fer coses,
un altre us de porta
cap dintre,
que ara està en cadascú
funciona com ell mateix,
però quan sortim a fora
prescindim dels egos
particulars
per agafar-nos de les mans
i vinga,
anem-hi,
i sobretot,
la nostra idea
és crear destí gastronòmic,
destí,
és la nostra idea,
que quan pensis en menjar
per aquí per Tarragona,
si et ve de gust,
pujar-la per tal,
tens una diversitat
i això només es fa
que ens vegin,
que fer soroll,
sortim de la mà,
el que dius tu,
com va?
Doncs n'hi ha quatre
que se'ns acudeixen
segons quines coses,
les proposem
i a vegades et penses
anem fotent el carro
pel Padregal
i resulta que tothom
s'hi apunta
i anem i anem i anem
i la veritat
és que és molt engasquada.
I la unió aquesta
que ja porteu
amb diferents activitats
heu notat efectes positius,
considero que cada cop més
això a la part alta
es veu com una destinació
gastronòmica
o aquest és un camí
molt llarg per recórrer
que els fruits
es veuran d'aquí un temps?
Jo penso que és un camí llarg,
jo crec que cada temps
estem sembrant,
sembrant molt,
ara tenim una guia
de restaurants
que la presentem demà
que crec que serà
la nostra eina principal
per a la gent
perquè realment
és on veuràs
el que fem,
aquí amb descomptes
i amb històries
i jo crec que cada cop més
té clar que allà a dalt
hi passen coses, no?
Sabem que hi ha molta gent
de Tarragona
que mai ha pujat a la part alta
de restaurants?
Alguna vegada
que amb Tarragona
hem fet alguna història
que la gent venia
a fer una etapa
gent que et deia
no havia pujat mai aquí a dalt.
Doncs hòsties,
potser
encara ha quedat
molta gent
perquè vingui, no?
I això és positiu,
dius, bueno,
el que busquem és això,
crea el que diu Carles,
que estigui gastronòmic
que la gent tingui clar
que a la part alta
has de pujar,
és veritat
que és cap amunt,
però un cop puges
el que trobes està molt bé.
I després pots baixar,
pots fer la migdiada
i o camí
després de dinar
en aquest cas
els arrossos
que comentàvem.
En fi,
recordem,
tema horaris,
d'11 a 2 aproximadament
l'Espiret amb Cargolins,
plaça de les Cols
i Porxos
del carrer Merceria,
a partir de les dues
o de quarts de dues,
potser ja començaran abans
i fins a quarts de 5
o les 5 de la tarda
el tema dels arrossos
al Pla de la Seu
davant de la catedral
amb carpa inclosa,
taules i cadires
per disfrutar
d'aquest diumenge gastronòmic
que ens proposen
els restaurants,
l'associació de restaurants
de la part alta
de la ciutat.
Quintin,
Quintin Sac,
Carles,
Llobet,
felicitats
per la iniciativa,
per les ganes
que li poseu a tot
i que us vagi molt bé,
que surti molt bé
aquesta doble experiència
del proper diumenge.
Gràcies.
A vosaltres.
I bon profit.
I t'esperem a tot el diumenge.
Molt bé,
allà ens veurem.
Gràcies.
Adéu.
Bon dia.