Ja el tenim entre nosaltres, és El Cocinero Fiel, Xavera Lluen,
depèn del contacte que vosaltres heu tingut
al llarg de la vostra relació
amb el que diuen és el blogger gastronòmic culinari
més important del món.
Ell dirà que no, perquè també entre les seves habilitats
està la de la Modestia.
Xaver, molt bon dia.
Hola, què tal? Bon dia.
Estem encantats que ens acompanyis, de veritat.
Doncs jo també, i evidentment no sóc el més important.
No, però nosaltres...
A veure, no sé si ets el més important,
tampoc no sé si el teu blog és el més visitat,
però vaja, jo per les dades que he vist
i que he trobat per internet, lògicament,
estem parlant d'en 3 anys que està en marxa el teu blog
del Cocinero Fiel, són 16.000 persones diàries,
la qual cosa fa un càlcul que ja em venia adonant,
no m'he pres la molèstia de multiplicar-ho,
però tenia 100 milions de visites en 3 anys.
Home, Xavera, això és molt, no?
Bé, és molt, però l'Arguinyano en una tarda
fa 300.000, 500.000, o sigui que...
És molt, és diferent.
Clar, l'Arguinyano té una història televisiva en darrere,
impressionant, i aquí no estem parlant de televisió convencional,
sinó que estem parlant de la xarxa,
estem parlant de mitjans que parteixen absolutament domèstics,
per tant, diguem-ne que el punt de partida no és el mateix,
jo m'imagino que la valoració en xifres
tampoc no es pot fer la mateixa, no?
Evidentment, no?
Però és relatiu, no?
Els 7 milions, doncs sí, a mi em fa molta il·lusió,
i estic molt content, i de mica en mica,
doncs cada vegada són més els que visiten,
sobretot a YouTube, no?,
que és on tinc l'audiència de debò,
és un videoblog, i per tant,
on està l'audiència és el YouTube, no?
Però l'evolució ha estat, doncs, increïble, no?
Una curiositat, entre aquestes visites
hi ha el director de cinema, Robert Rodríguez,
ha entrat a veure el teu blog?
Doncs la veritat és que no ho sé.
Ai, i no tindries curiositat per saber-ho?
Hola, m'encantaria saber-ho, però...
O sigui, hi ha molta gent,
i molta gent que entra només una vegada
per a veure aquest que fa, no?
Que no tenen cap relació amb el món de la cuina,
ni cap interès en les receptes,
però, de fet, el Twitter,
jo crec que la gran majoria de seguidors
no tenen interès en la cuina,
sinó interès en allò que es diu el 2.0, no?
A veure què està fent la gent
que està activa el 2.0, no?
Diguem-ne que tens com a dos tipus de visitants,
aquells que ja tenen les pàgines de preferits,
que han de preparar algun plat,
ja tenen com un llibre de cuina,
de fet, el Xaver ha vingut a parlar del seu llibre,
ja en parlarem, només faltaria,
i després aquells que entren esporàdicament
moguts per la curiositat.
Sí, jo crec que inclús un tercer,
hi ha aquell que és fidel, que s'ho mira tot,
que diu, a veure què fa aquest,
i potser s'anima a provar-ho, no?
Ja tinc seguidors que diuen,
doncs, facis el que facis aquesta setmana,
ho provaré, n'he de comprar els ingredients,
i avui toca recepta i la preparo.
I després, la gran majoria
estan buscant una recepta
a Google o a YouTube
en concret, i la busca en vídeo.
Llavors, em troba a mi,
doncs, perquè vaig ser dels primers
que van començar a posar contingut d'aquest estil
a la xarxa,
i per això diuen,
per això té la importància que té, no?
Perquè, si ets el pioner,
i a més, dona la casualitat
que el nom vaig posar Cocinero,
i ara, si busques Cocinero a Google,
surts tu, no?
Aquest és el segon grup important
que estan buscant una recepta,
que troben el teu vídeo,
que fan la recepta,
i després ja no són seguidors, no?
O sigui, d'aquests hi ha alguns
que s'enganxen,
i després, la tercera categoria
són els curiosos
per la 2.0, no?
Aquella gent que diu
qui està activa el Facebook,
el Twitter, el YouTube,
el Flickr,
i inclús, doncs,
hi ha molt de professional de comunicació,
molt de periodista,
i que són aquests que només,
probablement, no es mirin ni els vídeos, no?
Simplement diuen,
a veure què fa.
Que hi ha una presència a la xarxa,
però tant se val el contingut.
A vegades passa molt
en el món de les xarxes socials, no?
Aquell missatge ràpid, immediat,
i no s'aprofundeix més,
que, de fet, diguem-ne,
és la seva tasca.
El tema de Robert Rodríguez,
li comentava al Xaver,
a aquelles persones que són fidels
al Cocinero Fiel,
ja deuen conèixer la història,
perquè va ser una mica
el punt de partida
de crear aquest blog.
Ho podria recordar, si et sembla?
Per a ells que s'hagin incorporat
al teu blog, no?, recentment?
Sí, doncs el Montiet,
que també té el seu blog,
Des de mi cocina,
em va enviar un vídeo,
en el moment en què jo estava pensant
de fer un blog
i no tenia clar el tema
ni el format,
em va enviar un vídeo
del Robert Rodríguez,
que es veu que ell,
als seus DVDs de les seves pelis,
posa una recepta
d'uns 10 minuts, no?,
com un afegit, no?
I normalment és una recepta
que surt a la història de la peli, no?
I ells fan uns vídeos
molt divertits, ràpids, àgils,
i jo vaig dir, mira,
jo puc fer una cosa semblant,
no igual, però semblant,
i vaig posar dos,
i de seguida van tenir éxit
i fins ara.
I vas dir, mira,
a partir d'aquí no és curiós,
però jo m'imagino
que faria gràcia, no?,
que hi hagués un contacte
en un moment determinat
i que fos a través
d'aquesta xarxa
amb Robert Rodríguez.
És bon cuiner, eh?
És una mica guarrete,
però bueno...
Com les pelis, no?
No guarrete per les pelis,
les pelis a mi particularment
m'agraden molt,
però que és d'estraler, no?
Sí, sí, això mateix,
és d'estraler
i també està molt bé
perquè està com molt tranquil, no?,
i et dona confiança
que dius, mira,
doncs això ho provaré,
de fet l'he fet
aquella receta
que és cochinita pibil,
no?,
que està al llibre, no?
Sí, sí, sí.
L'he vist al llibre,
sí, aquesta recepta.
I vaig estar a Colòmbia
i vaig poder comprar
els ingredients
i la vaig provar
i bueno,
està molt bé.
Ja veus, eh?
Clar,
és que algú podria pensar
que el Xàver
no es dedica
professionalment a això,
ell és professor
a la Universitat Rovira i Virgili,
entre altres coses,
algú podria pensar,
mira,
està tot el dia
la xarxa fent vídeos
i penjant-los, no?,
perquè físicament
et mous
i contactes
amb molta gent
que també està
a les xarxes socials
i que es dedica
a la cuina
i a altres activitats.
Estàs tot el dia
amunt i avall.
Bé, la veritat
és que ara mateix
amb el llibre també,
però bueno,
la setmana vinent
tinc dos visites
que són a congressos,
no?,
que em conviden
i que d'allà
doncs surten
experiències molt divertides,
no?,
doncs faré un vídeo
amb el Francesc Centelles
que és,
no, Ferran Centelles
que és el sommelier
del Bulli
i sempre surten continguts
i experiències
que són molt divertides,
no?,
que això per mi
és el millor
que té un blog,
no?,
que al voltant d'ell
doncs tens moltes
experiències vitals
molt divertides.
I aquestes invitacions
què t'arriba més?
Per la teva qualitat
de blogger
o per la teva qualitat
de cuiner?
Home,
com cuiner no ho soc.
Bueno,
ara ja començo
a ser cuiner,
però...
Ara sí que és modest,
ara ja comença
a tenir unes certes formes,
no?
Sí, no,
he millorat molt,
de fet el llibre
és una mica el que explico,
no?,
que seria una mica
ridícul posar
la mateixa recepta
que vaig penjar
fa tres anys
quan he après molt
dels comentaris,
de les experiències
al voltant del blog
i, clar,
doncs la recepta
està evolucionada
sempre buscant
doncs
que sigui senzill,
no?,
perquè per mi
és l'objectiu principal
és que la gent
s'animi a cuinar a casa
i si ho poses complicat
la gent es desanima
i diu
això no ho podré fer,
no?
I els congressos aquests
doncs sí que es produeixen
experiències,
coneixes molta gent,
molts de bloggers,
no?,
la setmana vinent
és el congrés aquest
que ens reunim
a Tudela
com 60 bloggers gastronòmics
que hi ha
el concurs aquest
que l'any passat
vaig guanyar
la categoria
de videobloggers gastronòmics.
Sí, sí,
ho recordo
que en van parlar.
Sí, sí,
doncs la segona edició
és a Tudela
el dissabte que ve
i, clar,
és superinteressant
i aprens molt
perquè, clar,
són 60 bloggers gastronòmics
on hi ha de tot,
de receptes,
de crítica,
de crònica.
De la primera recepta
a l'última,
doncs això,
tres anys
ja començo a...
També has millorat
les teves tables
davant de la càmera?
Si mires el primer vídeo
i mires els últims,
tu mateix
deus veure
com has anat fent
l'evolució, no?
Sí,
no és que hi hagi
molta diferència, no?
De fet,
hi ha molta gent
que diu
evoluciones
però no molt
i si la cosa funciona
tampoc cal canviar-la,
no?
Però, evidentment,
sí que
vas aprenent
de coses
que queden millor,
no?
Jo,
la meva cara
quasi sempre la poso
per fer lipsis,
no?
Per fer salts de temps,
que aquesta és una de les coses
que potser sí que em diferencia
amb la resta de videobloggers
que han sortit
posteriorment, no?
Doncs que jo tenia
una mica d'experiència
en el món audiovisual
i que això
ho cuido una mica més, no?
Són vídeos
que tenen qualitat
des d'aquest punt de vista
tècnicament.
Sí,
bueno,
m'ho treballo una mica, no?
Allò
a poc a poc
vaig intruït millores
que a més m'ho passo molt bé
perquè el món de l'audiovisual
m'agrada molt.
Al plató continues
en la teva cuina
de casa?
Has fet obres
en tres anys?
M'he mudat
com tres vegades
i la gent no se n'ha adonat
perquè faia aquells planos
tan curtets
perquè no es vegi
tota la cuina
que no és com
la de l'Arguinyano, clar.
Però has anat incorporant
tecnologia,
tens termomics,
coses d'aquestes?
No, això no,
perquè a més
per mi això
són fronteres, no?
L'important és
per mi
és que és molt fàcil cuinar
que no necessites
molt de temps
i que
cada vegada
que et poses
un trastó pel davant
poses fronteres, no?
De fet
tinc amics
que a Barcelona
fan una cosa com jo
però professional
que es diu
Veri Cocinar
i ells tenen vídeos professionals,
a cuines professionals
i després ells
són dos socis
i tenen
a les nòvies
les posen a cuinar
i les que tenen
exiguit són elles
perquè ho fan a casa
i la gent diu
si aquesta ho fa a casa
jo també ho puc fer a casa.
Clar, clar,
és aquest punt d'atracció.
Funcions amb el blogger
aquests milions
de visites
de cop i volta
a París un llibre.
De fet
és habitual
que un blogger
de gastronomia
esdevingui un llibre
en paper?
Bueno,
hi ha la peli aquesta
de Julia and Juliet
crec que es diu.
Ah, sí,
que no?
És relativament recent.
Sí,
i la història
és aquesta,
no?
És una
doncs una xiqueta
que treu un blog
i arran del blog
té éxit al blog
i treu un llibre
i és un èxit de vendes,
no?
De fet
als Estats Units
els bloggers
ja estan pel segon llibre,
no?
Ja entres als seus blogs
i ja per segon llibre,
no?
I aquí encara
estem
com sempre
com un anyet
per darrere
i sí,
bueno,
als Estats Units
ha estat normal.
Aquí,
doncs,
jo conec bloggers
que tenen llibres
però no ha estat,
la història
no ha estat
una editorial
que et truca
i et diu
fem un llibre,
no?
Que és el meu cas.
Home,
a més,
és un editorial potent,
Planeta.
Sí,
sí,
no ens enganyem,
no és el mateix
anar segons
amb quines editorials
i amb aquesta
que això et farà
estar el dia de Sant Jordi
23 lluny
de casa,
a Barcelona.
Sí,
una llàstima
perquè vaig dir
fem una hora a Tarragona
i van estar fent càlculs
i em van dir
no,
és que si fem una hora a Tarragona
o fas el matí o la tarda
la perdem a Barcelona
i em van dir
mira,
tindràs més contacte
amb els seguidors
si vas a Barcelona.
A Barcelona,
en lloc de
vuit hores intensives,
un bolo bolo aquest,
eh?
Sí,
sí,
i després a Madrid
el 26 i el 27
també tot,
o sigui,
hi ha una agenda bastant,
la majoria són mitjans,
no?
Has d'estar
antena 3,
de l'hora,
de 5 o de l'hora,
una mica,
un bolo així,
serà divertit
perquè no ho he fet mai.
A tu qui et va ensenyar a cuinar?
Aquí ho penso,
és molt de blog,
molta internet,
molta tecnologia,
però si darrere no hi ha
algú,
alguna circumstància,
algun moment
que et fa agafar les olles?
A mon pare li agrada molt,
molt,
a ma mare no li agrada
i jo crec que aquestes dues coses,
mon pare no treballava,
no estava a casa,
doncs com a ma mare no li agradava,
els fills ens vam espavilar,
però això és una petita part,
després vaig a estudiar a Salamanca
i els menjadors universitaris,
doncs,
no eren re de l'altre món
i allò t'estimula,
però on de debò he après
és a internet,
no?
O sigui...
A punt de partida
serà la supervivència,
doncs.
Sí, diria que sí.
No tant al plaer gastronòmic.
Sí, sí, sí.
I clar,
al final t'ha d'agradar,
no?
Perquè sempre l'alternativa
més fàcil
és anar al McDonald's,
no?
Que és una llàstima,
no?
Perquè la gent diu
no tinc temps
o és més fàcil
i en realitat
no és tan complicat,
no?
De los platos tradicionales
a la tortilla 2.0.
A veure,
és un recull de receptes
de totes les que podem trobar,
d'una selecció que has fet.
Parlem del contingut del llibre.
Jo el tinc aquí,
a més,
el format del llibre,
us ho dic,
perquè a banda
que entreu a la web
és d'aquells llibres,
jo li deia al Xaver
i suposo que m'he entès
com ho deia,
és d'aquells llibres
que es poden embrutar
i que es poden doblegar
perquè ja està fet expressament,
avui dia,
amb un tipus de paper i format
que és molt còmode
per tenir-la a la cuina.
I manté una mica
l'estructura de l'esperit
d'un blogger gastronòmic
per arribar a tothom,
que és ingredients,
quatre consells,
l'elaboració
i fotografia.
Allò per fer-nos una idea
de com serà.
La senzillesa,
que és bàsica a la cuina,
és el que domina aquest llibre.
Sí, de fet,
quan l'editorial em va dir
bueno,
enviem escrites
vuit receptes
i a partir d'aquí
treballem, no?
I jo vaig explicar
un rotllo tremendo
de com havia sorgit
de maneres
que es podien fer
i em va dir
no, no.
Escolta,
anem a fer una cosa més
que s'entengui molt bé
i després van tenir
una idea molt bona
que era la d'afegir
els comentaris,
un comentari
o dos comentaris
que hi havia al YouTube
o al blog
i això ho fa molt divertit,
no?
Sempre molt simple,
que sigui molt fàcil
d'entendre,
que sigui molt...
la versió sigui molt fàcil
de fer.
Després hi ha
això de...
variants, no?
maneres diferents
de fer la mateixa recepta
però sempre molt breu
amb un parell de frases
i després el comentari, no?
Que hi ha comentaris
doncs molt divertits.
Són 115 receptes,
una estructura de llibre
de manual pràctic
en de cuina.
Comencem amb els aperitius.
M'ha fet gràcia
perquè el primer que trobo
és l'almogrotec
és allò típic
que quan algú va a Canàries
t'ho porten envasat
en un pot
i dius
home,
si es pot fer a casa, eh?
Sí, sí, de fet
tens comentaris
que dius
de Canàries
que dius
mira, ara m'ho faré jo
perquè veig que és molt fàcil
i dius
aquestes coses
són les que es perden
que la gent diu
doncs com la salsa de calçot
que ara te la trobes
i mira que és facileta de fer.
El comentari aquí
m'he preguntat
ara com poder encontrar
pimiento chorizero en Finlàndia
és el que deies
el tipus de comentari, no?
Que dius
patates xips
amb pebrots de padron
i pernil ibèric.
Podríem repassar tot el llibre, eh?
Home, anem passant
els aperitius
després hi passem
la part de la rebosteria
que generalment es diu
que és el que costa més a les cases
treballar les xocolates
treballar les cremes
les masses
aquí també sembla que sigui
allò molt fàcil.
És que és facilet
el rotllo de...
és que
així com els...
Amb quin pastís d'avellana més bo
perdona que n'interrompeixi
que té una cara estupenda, eh?
A la resta de receptes
tens molt de marge, no?
Pots posar més o menys ingredients
i la cosa queda bona
i els postres és més complicat
però bé, també he buscat versions
de receptes
que es pugui ser flexible
i al final
el més important
és conèixer el teu forn, no?
Això és com...
com vital.
I la gent
normalment tira la tovallola
massa aviat, no?
Si no li surt a la primera
no ha mirat
quant de temps ho ha tingut
ni ha mirat
quin procés
ha seguit per fer-lo
i llavors ja no se'n recorda
per variar-ho
i que surti bé
la...
la propera vegada, no?
I la idea és aquesta, no?
Trobar el punt del teu forn, no?
Perquè cada forn és un món
i si estàs a l'estiu
el forn funciona diferent
que si estàs a l'hivern.
La humitat
en determinades masses
s'han de reposar tot això
a base d'experiència
i d'experimentar
perquè la cuina és química
al final, no?
Segurament.
Sobretot la reposteria, no?
Que si no fas allò
no surt
o sigui
o no puja
o obres el forn
abans de temps
i baixa
i ja no hi ha manera
i en canvi
doncs a les carns
doncs t'agradarà
més feta o menys feta
però
tampoc passa res
si es passa una mica.
Surta la famosa
sepia amb patates
que va cuinar amb l'alcalde
al Centre Cívic
de Sant Pere i Sant Pau
que recordo que vam anar
amb la mòbil
en fi
dir-vos totes les receptes
el que sí que és cert
és que totes
totes
si heu entrat
al blog del Cocinero Fiel
ja ho sabeu
però totes tenen
la mateixa característica
que les veus
i veus la preparació
i qualsevol persona
que sàpiga un mínim de cuina
es pot atrevir a fer-les.
Pot fracassar
relativament
però és difícil
fracassar
amb aquestes receptes
i amb aquestes explicacions, no?
De fet, en general
els comentaris
m'ha sortit
i
inclús de
a mesura que l'estava fent
pensava que no sortiria
però al final
m'ha sortit bé
i a mi els comentaris
que més m'agraden
són aquells
que ho han provat
i sobretot
que han fet moltes modificacions
i ho he provat
amb això amb això amb això amb allò
i també surt, no?
llavors això
per la persona següent
que entra al blog
ja té la versió
que he posat jo
i una versió diferent
i que les dues surten
i escolta
quina és la teva relació
amb la truita de patata?
doncs home
va ser la primera
la primera recepta
i
i de fet
bueno
el que passa a internet
és que les coses
es posicionen bé
al Google
que això és el
i la truita de patata
s'ha posicionat també
que quan busques
truita de patata
surt al meu vídeo
i
i bueno
també m'agrada molt
i després he fet
doncs la versió interactiva
i després he fet
més versions
amb
amb ingredients diferents
amb verdures
etc.
i és com un estandard
del blog
la truita de patata
i ara amb Canal Cocina
doncs també
fa un concurs
de la truita de patata
que soc el jurat
i
bueno
ha estat una mica
casualitat
que fos la primera
i que tingués tant d'èxit
ara parlarem
de Canal Cocina
i de la truita de patata
que també està relacionada
d'alguna manera
amb el llibre
comentaris a la xarxa
sobre la truita de patata
diu
és importante
que el plato
que utilices
para dar la vuelta
sea más grande
que la superficie
de la sartén
porque si no
hi ha punts suspensius
això que sembla
una bajanada
quantes vegades
no ens ha passat
que tenim el plat
de les truites
que generalment
es trenca
i no te'n recordes
de comprar una altra
i arriba el moment
de girar la truita
aquell dia
i no tens un plat
més gran que la paella
i a més te'n recordes
no és una bajanada
això
just quan està allà
el foc
ara com
ara com la giro
regalima per tot arreu
i és un desastre
és un llibre realista
la cuina real
la cuina de batalla
del dia a dia
parlava Xaver
de Canal Cocina
de fet
estàs a punt
d'enregistrar
un programa
per aquest canal temàtic
que vindran a casa teva
vam fer un concurs
de bloggers
i vam guanyar
com bastants
com vuit
i ara faran una sèrie
de un programa
d'en sèrie
que seran
vuit programes
que visiten
els vuit bloggers
a veure com van a comprar
on van a comprar
com fan les receptes
com a la seva cuina
i suposo
que vindran
el mes vinent
o així
i ho passaran
per a la cocina
i la veritat
és que estic molt content
home
fa gràcia
sí home
sí
fa molta il·lusió
t'acompanyar el mercat
i tot
però tu ets de mercat
sí
soc de mercat
és una llàstima
perquè cada vegada
el mercat
és menys mercat
el dijous
vaig anar
vaig demanar
que eren
uns piquillos
i li vaig preguntar
d'on són
i la resposta
va ser
no ho sé
ai
doncs això
ho estem perdent
eren d'aquests
envasats
i s'ho mira
i em diu
de la Rioja
i dic
vaja
els compro
i després
arribo a casa
miro
i eren de Perú
que no tinc res
contra els
els piquillos
de Perú
però que m'ho diguin
i després
la etiqueta
també és allò
perquè sembli
que és de la Rioja
o sigui
no hi havia un mapa
però quasi
hi havia una casa
i vinya
i tal
i això és una llàstima
perquè al final
si vas al mercat
el que no vols
és anar
al carrer
això trobaries
a una gran superfície
perfectament
una de les característiques
i pel que val la pena
als mercats
justament és per això
per l'especialització
del producte
esperem que sigui
una anècdota això
i que no passi habitualment
perquè realment
és llestimós
avui has pensat
fer alguna cosa
en particular
per dinar
avui
que posarem avui
per dinar
a veure
tinc pendent
un parell de receptes
que vull fer
però la veritat
és que crec
que tinc unes mandonguilles
que vaig fer fa poc
i són aquestes
que vaig penjar fa poc
amb pèsols
senzilletes
cuina tradicional
per cert
continues buscant receptes
a través d'internet
transmissió oral
de gent coneguda
que sap cuinar
com funciona el tema
com et nodreixes ara
les teves fonts
la veritat
aquesta era
bueno
vaig estar a l'alimentari
de Barcelona
i una de les ponències
al Congrés de Gastronomia
que era
que és
Barcelona Vanguardia
hi havia
quatre cuiners
d'aquests
de Super Vanguardia
que
estaven tenint
molt d'èxit
en els seus restaurants
amb receptes tradicionals
que dius
sembla mentida
que no hagi pensat ningú
que això ens agrada
quan està ben fet
perquè ara ja vas als postos
i les mandonguilles
són comprades
d'aquestes industrials
i
això m'inspira
i després
això de la xarxa
d'una mica
demanar
quina recepta poso
la veritat
és que al principi
ho feia
però
ara al final
el que generes
és molta frustració
perquè
jo comento
a veure
no sé què fer avui
llavors tens
doncs igual
60 suggeriments
i he de dir que no
a 59
i al final
generava més frustració
que satisfacció
i al final
vaig dir
mira
doncs vaig fent
sí que vaig recollint
de la xarxa
sobretot quan
decideixo fer una
perquè me l'han demanat molt
busco a veure
les versions que n'hi ha
perquè si ja existeix
no la faig
si hi ha una versió
molt bona
i a més
estar en vídeo
doncs ja no té molt de sentit
clar però fixa't en vídeo
però receptaris de cuina
hi ha moltíssims
a la xarxa
jo no sé si et passa a tu
a vegades que vols fer un plat
que sí que el saps cuinar
però dius
això es pot millorar
entres i trobes
10 versions diferents
que són semblants
però no del tot
i vas traient una coseta d'una
d'una altra
i crees la teva pròpia recepta
jo no sé si això també
a vegades et passa
amb la intenció
no de perfeccionar
ni de millorar ningú
que cadascú fa la seva manera
però sí per exemple
d'escurçar un temps de cocció
o de treure-li un greix
o no sé
fer la teva versió
quan vull fer una recepta
és això
mirar a veure què hi ha
i després
sempre els ingredients
i provar els que hi ha aquí
que tenim més a prop
i que no són res especial
doncs
si el tiramisú
el fan en cottage
i mascarpone
doncs jo ho faré
amb formatge de crema
qualsevol
i a veure què surt
i si surt bo
doncs dius
mira no cal
molt bé
el blog
el llibre
ara un programa
Canal Cocina
no t'espanta una mica
que això superi
el que va començar
com una afició
i hagis de triar
com sempre a la vida
que has de triar
sempre hem d'estar triant
és una desgràcia
però és així
que et mengi tant de temps
que hagis d'abandonar
la teva carrera professional
home a mi por no em fa
perquè això m'agrada molt
és que por temptació
la temptació
de demanar una excedència
a la URB
per exemple
bueno
com bé saps
soc associat
i també soc associat
a la UOC
i això també
tens molt de marxa
per organitzar
jo concentro
totes les classes
al primer quatrimestre
i llavors la resta
i després a la UOC
són online
i tinc bastant de marge
el que sí que és important
és que si el hobby aquest
no genera ingressos
al final no pots dedicar
tantes hores
però l'any passat
ja va representar el 30%
i en guany
una mica més
amb el llibre
i així puc dedicar-me
a alguna cosa
que m'agrada
que no és una decisió
gaire complicada
com estan les coses ara
sí, però tu imagina't
que et dediques exclusivament
al món de la cuina
i a casa teva
nen
tants anys estudiant
per estudiar una carrera
i màsters i coses
i has d'acabar allà
cuinant
ni que sigui a la xarxa
doncs mira
he vist
ara he conegut
molts cuiners i tal
i realment
la cuina professional
és super dura
però comparat amb
el que faig jo
és a casa
tranquilet
pots repetir
pots posar la sal
una altra vegada
que no passa res
i sobretot
si ets un és
si no estàs fent trampes
i tal
perquè clar
la gent després la prova
i si estàs enganyant
doncs si no surt
posant allà un comentari
d'escolta
això no surt
i clar
està molt bé
així que ho puc fer
quan vull
si un dia
ve d'agost a les 12 de la nit
m'hi poso
això del teletrabajo
té aquestes avantatges
ja el trobem a les llibreries
aquest llibre
si passeu
pels aparadors
de les llibreries de Tarragona
el veureu
és un format
a lloc voluminós
maco
per la cuina
el cocinero fiel
de Xàvera Llué
desitgem que venguis
moltíssims llibres
faré la presentació
el dia 6
a les 8 de la tarda
a la Capona
aquí a Tarragona
el dia 6 de maig
perfecte
doncs ja ens en recordarem
desitgem que venguis
molts llibres
però sobretot
que et continuïs divertint
perquè si no
la cosa ja
no és el mateix
segur que seré així
moltes gràcies
Xàvera enhorabona
gràcies per venir avui
a la ràdio
bon dia
adeu-siau