Les baixes temperatures, en aquesta època de l'any,
és normal que els serveis d'urgències incrementin poc o molt
el que és la demanda dels usuaris.
La nostra unitat mòbil està allà justament per conèixer
com ha anat aquests dies amb aquesta onada de fred
i parla una miqueta del servei d'urgències
i a veure si entre tots plegats intentem donar-ne un ús més racional.
Joan Maria Bertran i Josep Ardila,
em penso que estan acompanyats de la cap del servei d'urgències de l'hospital.
És així, Josep? Bon dia.
Em consta que hi eren, eh?
Em consta que hi eren el servei d'urgències
de l'hospital universitari Joan XXIII de Tarragona.
Doncs, en tot cas...
Ja estem, ja estem.
És que estàvem aquí xerrant i llavors ja no et sentia.
No t'havia sentit.
Ai, senyor.
Ai, Jolanda.
Ara sí, doncs ja hem arribat a l'hospital Joan XXIII
després d'aquest matí gairebé maratonia amb la unitat mòbil
i ens acompanya la Carme Boquer,
la cap del servei d'urgències de l'hospital Joan XXIII de Tarragona.
Carme, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Molt bé, molt de fred.
Molt de fred, no? Es nota una miqueta.
Precisament d'això volem parlar.
Aquests dies que fa tant de fred,
que s'ha notat, doncs, aquesta onada de fred,
no sé si heu notat el servei d'urgències
o si es nota en aquestes èpoques un augment de persones.
No, curiosament el que hi ha és una disminució de l'afluència a urgències.
Suposo que el fer tant de fred,
doncs aquella persona que té qualsevol patologia banal
se la passa a casa o avisa el metge de capçalera.
realment el que hi ve aquests dies és aquell que està, doncs, molt malalt
i necessita anar en un servei d'urgències.
Per tant, degut a l'onada de fred no s'ha notat cap increment, eh?
Ha sigut l'habitual, l'habitual.
No, no hi ha un increment, hi ha una disminució del número d'urgències.
El que sí es nota és que aquell que ve a urgències, doncs, està més malalt.
Per tant, el que tenim normalment és un augment d'ingressos de forma relativa.
És a dir, dels pacients que venen a urgències,
hi ha un tant per cent més alt que s'ingressa,
doncs, perquè estan, això, doncs, més greus.
Clar, perquè moltes vegades venen gent que potser no estan del tot malalts
i venen directament a urgències.
És aquest potser el problema i llavors en aquests dies
venen directament els que estan malalts, doncs.
Sí, sí, realment és això.
Una mica quin és el procés que seguiu per destriar
les persones que realment estan malaltes o no?
Una mica quin és el procés que se segueix
quan una persona ve aquí a urgències?
Bé, doncs, un cop un arriba i dona les dades administratives,
ell ja li explica a l'administrativa una mica el motiu pel qual ve.
Llavors, hi ha un, habitualment és un facultatiu,
o de vegades és una infermera, doncs, que fa el que en diem un triatge
que decideix, pel que li explica al pacient,
la gravetat de la seva patologia.
Això no és una visita, sinó simplement una estratificació de risc.
De forma que el que intentem en tot moment
és que aquell pacient que està més greu
no hi hagi una demora en la seva assistència
i es pugui atendre de la forma més ràpida possible
i aquell pacient, doncs, que té una patologia menys greu
o més banal, doncs, s'esperi el temps necessari.
I això es classifica per nivells,
és a dir, nivells d'urgència, o com ho classifiqueu?
Això és una classificació ja admesa, doncs, internacionalment per tothom.
És una classificació que es fa en cinc nivells,
de forma que el nivell 1 és aquell que està més greu,
és aquell pacient de ressuscitació,
i el nivell 5 és aquell pacient banal o de patologia no urgent.
Per tant, hem comentat que ara és una època de bany
quan fa fred que es nota una disminució de gent que ve,
però un augment de la gent que ingressa.
No sé quina és l'època de bany on es nota més un augment de persones
que venen a urgències.
Home, el gran increment, nosaltres tenim dos pics d'afluència, no?
Un és en ple estiu, on hi ha molta patologia traumàtica,
moltes diarrees, molta patologia banal,
patologia dels nivells baixos de gravetat, nivells 4 i 5,
i ara l'hivern, no? L'hivern, coincidint amb la temporada de la grip
i coincidint amb la temporada de les malalties respiratòries,
el que tenim és una afluència més alta, sobretot de nivell 3,
és a dir, de gent gran, amb molta patologia de base,
amb moltes malalties prèvies,
que són els que em malanteixen més en aquest temps
i que ingressen més i venen més a urgències,
doncs ara, al voltant, doncs això de desembre, gener, febrer.
Perquè hi ha un perfil de gent
o no podem qualificar un determinat tipus de gent
que ve a urgències, és en general, bàsicament?
No, en aquesta època, la patologia més freqüent d'aquesta època
és la patologia respiratòria.
Patologia respiratòria de pacients crònics aguditzats
o patologia respiratòria aguda
és la nostra patologia prínceps d'ara d'aquesta temporada.
És el que es veu en aquest hospital,
jo em diré des de Tarragones, del Servei d'Urgències,
per Nadal es nota algun repic o no?
O això que diem, és una mica un tòpic,
això que amb els accessos als dinars la gent ve a urgències?
Bueno, hi ha dies, no?
Doncs els dies aquells de molt estar a casa i molt familiars,
el dia 24, són dies que hi ha relativament poca gent a urgències,
és a dir, ve a urgències aquell que realment ho necessita.
En canvi, l'endemà, no?
El dia 25, el dia 26, doncs potser sí,
doncs quan hi ha algunes descompensacions,
doncs d'algú que potser s'ha passat una miqueta.
I durant tot l'any 2009, no sé si teniu alguna dada una mica
de quin ha estat el nombre total de gent
que ha sigut atesa a urgències a l'hospital?
Sí, hem atès al voltant d'unes 100.000 persones.
No arribem ben bé.
Enguany és el primer any que hi ha hagut,
no tant una disminució,
però sí, no aquest increment sostingut
que teníem de número d'urgències.
Enguany, per primera vegada, en els últims 7 o 8 anys,
doncs les urgències s'han mantingut
al voltant d'un 1% menys que l'any passat.
Això és l'oïdònic?
Que seria la xifra idònia?
Home, probablement el que indica és que m'ha arribat
al nostre top d'urgències.
Al nostre top, eh?
Que ja la gent ja ve tant com vol
i que potser ja no hi ha possibilitats de créixer més, no?
Aquest és una mica el problema.
Carme Boquer, cap del Servei d'Urgències de Joan Vindelès.
No sé si la Giovanna té alguna qüestió.
No, en principi és allò que moltes vegades hem comentat.
M'en sent la Carme?
Ara et sentirà, un moment.
Ara sí que et sent, Giovanna.
Carme, bon dia.
Ara, un moment.
Ara no ho sent.
Ara sí, ara sí.
Bon dia, Carme.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre el matí de Tarragona Ràdio.
Completant, o en tot cas,
mentre estaves parlant amb el meu company,
pensava, no, no, la gent el dia 24 està més a casa
o hi ha nores puntes.
A mi m'han explicat, i no sé si és llegenda urbana,
que quan hi ha un partit de futbol estupendo,
o a determinades hores, la gent no va a urgències.
I clar, jo em pregunto,
quan et fa mal alguna cosa,
et fa mal ni que jugui al Barça ni que estiguis en una festa.
Potser que no fem un ús racional de les urgències
i no podem generalitzar,
però a vegades potser que hi ha temes que es resoldríem
amb un altre itinerari de la sanitat i no pas a les urgències.
Hem de fer-nos una mica corresponsables,
els usuaris de la sanitat?
M'agrada aquesta frase, el de corresponsables.
Jo penso que el pacient és tan responsable de la seva salut
com ho som els professionals sanitaris.
No és llegenda urbana, és veritat.
Quan hi ha un partit al Barça, la gent ve menys a urgències
o ve aquell que està més greu,
i aquell que té un mal de panxa des de fa 4 o 5 hores,
potser n'aguanta dues més.
La realitat és aquesta i sí, ho hem de sumir així.
És lletge dir-ho, perquè aquestes coses diuen...
És que no és que es fa lleig, però a vegades, clar,
la prova és, si estàs malalt, estàs malalt per anar a urgències,
vull dir, te'n vas a urgències,
però no esperes que acabi un esdemaniment del tipus X
o que el teu horari sigui aquest o sigui l'altre.
Se suposa que estàs molt malament per anar a urgències.
El que passa és que m'imagino que també el dintell del dolor
i tot això és molt subjectiu i molt personal, no?
Sí, sí, sí.
No res, aplicar el sentit comú, no?, com sempre diem.
O i tant, i corresponsabilitzar-nos de la nostra salut.
La salut no depèn dels nostres professionals,
sinó que depèn de cadascú de nosaltres.
No sé per què tenim la mania que, a banda de que ens ateneu,
volem que ens cureu.
Sí, i a vegades tampoc es pot, no?
I a vegades no és possible.
A vegades l'únic que pots és pal·liar una mica la simptomatologia
i poca cosa més.
Molt bé, Carme, doncs a veure si aquests últims freds
no porten més casos de grip ni més urgències
que no facin que es col·lapsi i pugueu treballar amb tranquil·litat.
Moltíssimes gràcies, eh?
per atendre'ns avui. Gràcies, bon dia.
A vosaltres, adéu.
Josep, em penso que heu acabat la tourner per avui, no?
Sí, ara ja està, ara ja torneu cap a la ràdio.
Ara, si us ve de gust d'anar cap a algun altre lloc,
jo ara d'aquí uns moments he de parlar amb Elisabet Vives,
que és la responsable del telèfon de Sanitat Respon,
però si hi ha un escenari que us vingui de gust,
doncs visitar, cap problema, eh?
Perfecte, ara ho decidim amb el Joan Maria.
Sí, ho decidiu i en tot cas m'ho dieu, i si no, cap a casa, d'acord?
Molt bé, fins ara.
Fins ara, ens retrobem d'aquí una estoneta.