Ara són dos quarts d'onze del migdia, en gairebé vuit minuts.
25 restaurants de la ciutat han creat el col·lectiu Tarragona en essència.
De fet, diumenge passat es presentaven en societat d'una bona manera,
amb una degustació d'ostrons i cava de la conca.
Restauradors de diferents zones de la ciutat que tenen molts objectius
damunt la taula, però el que volen, naturalment, fonamentalment,
és posar en valor la importància d'aquests establiments a la ciutat.
Parlem de 25, però de fet, a mi em dona la sensació,
i ells ens ho confirmaran.
La idea és que és una entitat molt oberta
i en qualsevol moment es podrien incorporar a altres restaurants.
Per parlar-ne, ens acompanya d'una banda, Quintín Quinsac.
Molt bon dia.
Bon dia.
Del restaurant Acú.
David Soler, del restaurant Barquet, bon dia.
Què tal? Bon dia.
Benvingut. Saludem Quico Dalmau, del restaurant A Bordo.
Bon dia, Quico.
Hola, bon dia.
Aquestes hores pels restauradors encara són descents
o és massa d'hora per a vosaltres?
Ja comença a ser una hora crítica.
allò que estàs que si sí, que si no,
que si cal preparar les coses,
cal tenir-ho tot enllestit,
però bé, encara ens ho podem permetre, aquestes hores.
Però aneu a dormir tard, generalment, entre setmana, no ho sé,
però els caps de setmana,
aquesta combinació d'horari tan curt
entre quan acabeu a la nit
i comenceu ja a preparar coses per al migdia?
Bé, el que passa és que a nosaltres
l'hora de descans és per a la tarda, no?
És a dir, de 4 a 8, de 5 a 8.
Sou de migdia, de vaja.
Bé, és que tenim nens, no.
Bé, es van sumant les dificultats.
Però malgrat tot, malgrat les dificultats,
malgrat la conjuntura econòmica,
tot plegat, a veure,
potser és una percepció de fora,
com a clienta, com a ciutadana,
però a mi em dóna la sensació
que de manera conjunta,
els restaurants de la ciutat
mai s'havien mogut tant com us esteu movent ara.
És una percepció particular o realment és així?
Jo crec que el que està passant ara és històric.
dintre de Tarragona, que...
Bueno, hi ha que restaurants d'un barri,
també ho és, però que de tota la ciutat,
realment jo, jo no,
jo he arribat fa poc, no?
Però crec que no havia passat mai, mai, això, no?
Això ens ho podrà dir.
Sempre n'ha hagut intents,
sempre ens volíem ficar d'acord
amb quants restaurants,
però les coses,
quan no es comencen bé,
acaben malament.
I sempre tot havia quedat en intents.
Jo no sé si ara ha sigut
perquè ens han ficat quatre d'acord,
perquè ens hem caigut amb gràcia
i hem dit, escolta, això ho hem de tirar endavant com sigui.
No sé si ha sigut pel Carles Sants,
del patronat de turisme,
que ha estat a capdavant
i ens ha esperonat a tots plegats,
però la realitat és que ho estem...
ja està muntat
i ara ho hem de tirar endavant com sigui.
És que per esdeveniments puntuals
sí que havíeu aconseguit agrupar-vos,
no sé, ara històricament,
a Raco Viva,
o altres esdeveniments que podríem trobar.
Potser faltava, clar,
per una cosa puntual,
que allò podia haver estat la llavor, probablement,
però ara, com acabes de dir,
hi ha aquesta base
o aquesta xarxa, entre cometes,
que és el patronat municipal de turisme
amb qui esteu treballant
en aquest projecte de Tarragona en essència, no?
Molt, molt.
Bé, Carles Sants,
és una peça fonamental
perquè Tarragona en essència funcioni.
El que passa és que ell posa la primera pedra,
però està clar que no és el patronat
qui ha de tirar això endavant.
A partir d'ara,
som a les dues les que ens hem de posar les piles
i hem de treballar, està claríssim.
Perquè què posa el patronat en realment?
Aquesta plataforma de projecció, diguem-ne,
us crea l'espai, no físic,
que parlo, evidentment,
perquè tots els restaurants
pugueu treballar en una base institucional
que després pugui promocionar a la ciutat,
interior i externament?
Jo crec que el que fa el patronat
és, crec jo, que és el més important,
perquè és, primer,
aglutinar a tots els restaurants de la ciutat
i el més difícil és ficar-nos a tots d'acord.
Reunir-nos,
que per moure 25 restaurants,
i a més restaurants,
no parlem d'un altre col·lectiu
que potser és més fàcil de moure, no?
Però què passa?
Què teniu els restaurants i els restauradors?
És molt difícil reunir-nos i parlem.
Jo sempre he dit que som com una raça a banda,
però que històricament sempre,
no és que ens faci mandra,
però ens costa una miqueta.
Què teniu?
Prou feina per pensar en ell de reunir?
I ara hi ha d'aquí i allà, no?
Clar, i tothom, bueno,
això és com totes les fenes, no?
Tothom primer pensa en el de casa,
però és que el que realment cal,
també a vegades,
és pensar en el de fora,
perquè després el que facis fora
desemboqui amb gent que et vingui cap a casa.
I és justament el que volem fer, no?
Donar una imatge agradable i simpàtica
i amb ganes de treballar de la ciutat
perquè la gent vingui.
I després, en pica estigui aquí,
ja escolliran enlloc on vulguin anar a dinar o a sopar.
Hi ha uns objectius, diguem-ne,
sobre un paper escrits.
Vull dir, a banda d'aquí hi ha una filosofia claríssima
que heu expressat,
hi ha objectius concrets
en els quals ja heu començat a treballar.
A veure, el que hi ha és un decàleg, no?
Un decàleg amb el qual diem
què ha de complir un restaurant
per estar dintre d'aquest col·lectiu, no?
I, bueno, hi ha punts que són una mica, bueno,
molt poètics,
d'altres són molt més concrets.
Tuquem uns quants o els fonamentals, us sembla?
Per mi el fonamental és l'últim
amb el qual diem que estem d'acord
amb ser avaluats per una empresa externa.
Això és una cosa que no s'havia fet mai.
Bé, jo no conec cap col·lectiu
que tinguis els nassos de dir
no, no, és que vindrà un senyor de fora
i em dirà si sí o si no.
Aquest és el punt per mi clau.
Vol dir que potser jo avui estic parlant amb tu,
però el dia de demà ve aquest senyor a casa meva
i diu que jo no soc prou bo.
Per estar a l'entitat.
Clar, i que em podràs mirar,
has de millorar això, això i l'altre
i d'aquí sis mesos d'un any
t'ho aniré a venir i faré una visita.
Clar, aquest punt realment és el que et dóna sentit.
És un punt molt valent, d'altra banda.
Sí.
És valent i és una mica inconscient, potser també, no?
Perquè potser jo ara estic aquí donant la cara,
estic parlant amb tu i...
I demà diu aquest senyor que l'he de fora que no...
Clar, però jo crec que és el que li dóna sentit
a aquest col·lectiu.
És a dir,
vols ser un col·lectiu amb els millors restaurants?
No amb els més cars,
ni amb els més moderns, ni amb els més...
sinó amb els més honrats.
És a dir, que tu vinguis amb un...
És a dir, aquí cap...
Igual un restaurant que fa un menú de 12 euros
que un que té una carta de 60, no?
Però sempre i quan tu, com a client,
tinguis ganes de tornar,
vol dir que pots estar dintre d'aquest col·lectiu, no?
I aquest punt realment per mi és el bàsic,
és el més important.
Home, us dona molta credibilitat aquest punt
cara als clients, no?
És el que dèiem abans, no?
Vull dir, per començar,
o sigui, per tirar endavant
i cada pas que fas és fer-lo ferm,
has de començar bé.
Si no comences bé,
si comences ja pensant en què passarà,
què no passarà, com ho fem,
com ho deixem de fer,
val més no començar.
I d'aquesta manera sabem segur
que cada pas que donem el donarem en ferm.
Més aspectes d'aquest decàleg?
Bé, diem que són...
No el tinc aquí al davant,
però bé, és important que són restaurants que cuinen,
això sembla una tonteria,
però bé, hem de dir que,
abans de fer aquest decàleg,
vam juntar gent de la restauració,
Natus 3,
i gent de fora de la restauració
que va donar la seva opinió.
Clients, gastrònoms, amics,
que en saben i que tenen una visió molt important,
una visió externa, no?
I dèiem...
I allà vam xerrar,
i vam parlar,
i vam...
Bueno,
vam filósofar una mica,
i d'ahir va sortir el decàleg.
Per exemple,
dèiem,
volem fer feliços els nostres clients.
Bé,
a banda de donar de menjar,
el que volem és que la gent s'ho passi a vegades a la nostra,
no?
Home,
el menjar i la felicitat cada cop s'associa a més bé.
De fet,
històricament sempre s'ha associat,
no?
Doncs aquest col·lectiu el que pretén és que siguin restaurants
amb el qual la gent...
La nostra prioritat sigui aquesta, no?
Que la gent surti contenta i feliç, no?
Diem que al nostre col·lectiu pelem patates,
i això què vol dir?
Doncs que cuinem,
que fem les salses,
que no utilitzem patates congelades,
que sembla una tonteria,
però, bueno,
et faries creus de veure algunes cuines, no?
A vegades no les veus per les tastes.
Clar,
que és el mateix.
I la intuïció.
Una aposta pel que és,
doncs,
allò que ens és més proper,
productes de la terra,
les tradicions, no?
Que estan ligades també a la nostra gastronomia,
m'imagino que és un dels altres punts,
perquè donaria la diferència a altres ciutats,
d'aquest punt de vista.
De fet,
el que volem és fer una mena d'altar al producte en si.
Tocarem diferents productes,
sempre donant més importància
als productes
de les nostres conrades,
i a partir d'aquí,
doncs,
anant treballant
i anant aprofundint en aquests productes.
No tant per donar-los a conèixer,
perquè ja es coneixen,
però sí per donar-los a guillampenta,
que els hi fa falta,
en concret,
amb els productes del Pellecú.
Exactament.
Una altra cosa històrica
que està passant
és que hem posat d'acord
a la Diputació i a l'Ajuntament
amb una mateixa jugada.
Aquí juga el Pellecú,
que és de la Diputació de Tarragona,
que són els productes
de col·les d'igualitat,
que estan fent una feina molt bona
posant en valor
un munt de productes
que a la província de Tarragona tenim.
Si tu mires un mapa de Catalunya,
dones compte
que on hi ha realment
un patrimoni gastronòmic superhevi
és a Tarragona.
I parlem.
I aquesta primera acció
era una mica una provocació.
Podríem haver fet un romesco
aquell diumenge,
que seria el que tocaria.
Però vam dir...
Per què?
Si el que volem
és potenciar els productes de Tarragona,
ostres,
que ells diuen ostres
i no estrons, ojo.
La gent diu estrons
i sembla que sigui una cosa pejorativa.
L'ostre del Delta
és boníssima.
L'ostre del Delta
i cava feta a Tarragona.
Són com a dos productes
molt llunyans
de la ciutat de Tarragona
i una mica
que la gent faci
aquesta reflexió de
ostres i cava a Tarragona.
Per què?
Això és el que buscàvem,
que la gent
s'ho suplanteixi
i aquesta serà la nostra línia,
treballar amb els productes d'aquí.
És que, de fet,
si féssim un llistat
partint d'aquest llistat
que fa la Diputació,
Carxofa, Cireres,
és que trobem absolutament
de tot arroz,
és que de tot.
Hi ha un aspecte
també que potser cal destacar
i a més,
curiosament,
suposo que és casualitat
el representeu vosaltres
perquè cadascun de vosaltres
teniu el restaurant
a diferents zones de la ciutat.
Per tant,
aquí no és una qüestió
d'estar obert
a tota la ciutat
quan parlem d'això.
Això és el més bonic
que trobo jo
d'aquesta associació
que estem ficant en marxa,
que és el fet aquest,
el fet que
en vez de crear Odis,
el que anem
és a crear Unió
i a poder parlar bé
i enviar
el client que tenim
que surt content
del restaurant
i et pregunta
escolta'm,
demà me'n vaig a visitar
la Rambla,
on puc anar?
Doncs l'envies aquí
amb el senyor aquest.
Me'n vaig cap a la catedral,
li dos la referència
de la CUT,
o sigui,
crear un amiguisme
dins del col·lectiu
és una de les coses
que jo veig
que és més bonica
del que estem fent ara.
És a dir,
que recomanareu
restaurants dels col·legues.
Més millor dit, no?
A mi em sembla
que això què,
és una entitat
o una ONG?
jo crec que ja ho estem fent.
i jo fa anys
que alguns ho estem fent.
el client no és patrimoni
de ningú.
I ningú és client
d'un sol puesto.
Amb la qual cosa,
si tu,
i jo fa anys
que ho faig
i jo envio mails
i envio un munt de mails
i a cada mails
que envio,
si hi ha un restaurant
que m'agrada,
ho dic, no?
i m'agrada
recomanar
impostos de la ciutat.
Això, egoístament,
per mi és molt bo.
Perquè la gent em veu
a mi d'una forma transparent
i no tinc cap problema
amb recomanar.
I jo sé que un dia
vindes a casa meva
i un dia a casa seva
i no pretenc
que només vinguis a casa meva.
És que la gent
també se'n cansa sempre
de menjar el mateix,
no?
A tothom ens passa,
a tothom hem d'anar variant.
Però a més,
els clients,
jo crec que
si ens sentim ben tractats,
som la cosa més agraïda del món.
I és que a més,
i veus que,
doncs,
el que deia ara
el Quim Nà,
diu tu,
jo et recomano
el restaurant de l'altre
i tu dius,
home,
doncs tornaré a aquest restaurant
perquè ja veus,
aquest home pensa
en el meu benestar
i el que jo mengi bé
i no tant en el seu negoci.
Vull dir,
que crea una dinàmica.
Ara per ara,
partint una mica
del decàleg que comentàveu,
esteu oberts
a que s'incorporin més restaurants
perquè en tenim molts
a la ciutat de Tarragona,
tot i que no us sembla.
Requisits,
a banda de que sigui
auditat o inspeccionat
per aquest senyor
que vindrà de fora,
que dèiem abans així amb un...
Home,
n'hi ha una altra
que després del que ha dit Quintín
jo crec que és el més important
que és que s'ha de ser honest.
Honest amb el sentit
que, per exemple,
si jo a la carta tinc peix
i aquest peix no és salvatge,
doncs no costa res,
al costat,
entre parèntesis
o si no dir-ho,
escolta'm,
mira, que tinc aquest peix
però és de piscifactoria.
Per dir alguna cosa,
sobretot és l'honestedat
el que volem que tingui
cadascú dels que entran
a formar d'aquest col·lectiu.
A veure,
jo m'imagino que poc o molt
coneixeu els números
de quants restaurants
poden haver-hi a la ciutat,
perquè, home,
no cal que siguin restaurants
caríssims
ni moderníssims,
sinó que tinguin
aquests criteris
d'honestetat,
en definitiva,
cara al client.
Per tant,
potencialment,
quants restaurants
podrien anar incorporant-se?
Perquè a mi em dóna la sensació
que n'hi ha molts, no?
Penso que vam enviar...
Segur 70.
Eh que sí?
Al voltant dels 70.
O sigui,
que tenien opcions així
del primer tall
de formar part
del col·lectiu
un 70, més o menys.
El que passa és això,
és a dir,
mariscades a 20 euros
de peix fresc,
no pot ser.
És impossible.
És que el client
ha de saber
que no pot ser.
Esclar.
Patates braves
congelades,
no pot ser.
Estem a favor
de les patates braves,
eh?
Cuidat,
que no ens enfadi.
però empelades,
fregides...
De qualitat.
Fetes en carinyo.
Fetes en carinyo.
És a dir,
ja,
si un està donant peix
congelat per fresc,
aquest no pot estar dintre.
Vull dir que és que
d'aquests 70,
doncs, bueno,
s'hauria de...
Hi ha una criba inicial
ja normal,
és a dir,
que, bueno,
que és iògica,
no?
Vull dir...
No,
tampoc volem ser
50 restaurants
ni molt menys, eh?
Ens estimem més
10 honestos
i, bueno,
amb un centenar,
100% de seguretat
de que la gent
surti de contenta,
que és a 50 amb 20
que estan allà...
I el següent pas
és que,
a part de restaurants,
hi hagi altres col·lectius
que tinguin
les mateixes maneres
de treballar,
les mateixes maneres
de fer,
que es puguin incorporar
al nostre col·lectiu.
Per exemple,
no sé,
peixateries,
fruiteries,
però, clar,
sempre i quan estiguin d'acord...
Criteris de qualitat.
Aquí està,
amb les bases
que nosaltres hem posat.
Home,
doncs això.
hi ha un altre aspecte
que,
a veure,
segurament estaré equivocada.
Jo vaig a buscar
la web
dels vostres restaurants
o d'altres
i tindré tota la informació
i la trobo,
i trobo una web completa.
Però si tu vas
a un buscador
i poses
Restaurants Tarragona
en genèric,
home,
encara aquí
falta una miqueta
de feina,
no?
D'un directori
bo de restaurants
a través de la xarxa
o potser sí que existeixi
i jo no l'he trobat,
eh?
Bueno,
de la mateixa manera
que...
Vé per allò
de la promoció
que deia,
no?
Que internet
ja sabem
que és una eina bàsica.
Sí,
està clar,
però de la mateixa manera
que intentarem
fer guies
i tot plegat
del col·lectiu,
doncs,
també jo crec
que ens hauríem
de ficar
una miqueta
a les piles
i començar
també a tocar
el tema informàtic
per tenir,
si més no,
una referència
més ampla,
no?,
del que són
tot el ventall
de restaurants
de la ciutat.
presentació
una mica
per obsequiar
i presentar-vos
a la ciutadania,
però no sé,
quan arriben cites
molt concretes
o cites gastronòmiques
a Tarragona,
Santa,
Tecla,
Tarracoviva,
com a entitat
en voleu també
participar
i sortir al carrer?
La nostra idea
és fer
tres activitats,
una a la primavera,
una a l'estiu
i una a la tardor.
A la primavera
al Serrallo,
a l'estiu
segurament a la Palalta
i a la tardor
al centre,
no?
A la zona mitja.
Una mica
per determinar
tot el que és
la geografia.
gastronòmica
de la ciutat.
Sí,
tenim claríssim
que som tres zones
i cada una
que sigui una festa
gastronòmica
amb la qual
es potencien
els productes
de la temporada.
Doncs ara serà
el País Blau,
però per què no
afegir més productes
que estiguin,
quan sigui el moment
de la cirera,
posar-la dintre
d'una festa,
quan sigui la carxofa,
quan sigui el calçot,
el calçot serà l'hivern.
Però en fi,
fer com a tres grans festes,
això està,
per una banda,
està clar.
Després tenim pensat
també treballar
amb el tema educatiu,
fer accions educatives
i aquí ens proposarem
nosaltres
de cara a l'Ajuntament,
col·legis,
el que faci falta
al mercat,
obrir les nostres
cuines als clients,
de forma que
pensem que hi ha
una feina
molt, molt, molt important
a fer d'educació,
pensem que
és el que
es fa falta.
i després hi ha
el tercer punt
que serien
les accions
promocionals
dintre dels nostres locals,
no?,
que arribarà una setmana
que tots farem
la setmana de...
Sí,
del que toqui,
no?
Això potser és
el més habitual,
no?
L'altre no és tan habitual,
no?
L'altre de proposar-te
com a col·lectiu
per anar a un col·legi
i ensenyar als nens
a menjar verdura,
això també crec
que és novedor,
no?
Sí,
però no volen
que això ho hem d'ensenyar
als pares,
també,
eh?
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
No, no,
clar,
està clar que al mercat
hi ha els col·legis,
però
el bo d'aquest col·lectiu
és que no s'ha fet
pensant
en fer la festa
del Romesco,
que neix
i molt el mateix dia.
Trenca una miqueta
aquella dinàmica
que potser passava
desapercebuda
per repetitiva,
segurament, no?
Aquí la idea
és una acció
per tot l'any,
per tota la ciutat
i amb
diversos fronts oberts,
no?
És moltíssima feina,
eh?
També t'ho dic,
ens hem de posar les pides.
Home,
de fet en una situació
complexa econòmicament
parlant en aquests moments,
l'única manera
de sortir-se
probablement sigui
dinamitzant
totes les persones
professionals
que us dediqueu
al sector,
perquè de tot això
encara s'incrementarà
la qualitat
i això atreurà
els clients.
Clar,
sempre s'ha de dir
que la gent atreu,
la gent crida a la gent,
no?
I justament
ens acabem amb nosaltres,
és a dir,
a mesura que anem fent accions,
que anem explicant
com ho farem,
que la gent veu
com s'emovem,
com ens desenvolupem,
doncs jo crec
que la gent
ens respondrà
de tot el que intentem
i de tot el que fem.
Us deixarem anar
que segurament
heu de començar
a fer el sofregit
com es presenta
a la Setmana Santa
si més no aquests dies.
Els hotelers
de Salou,
que amb l'Isla Pineda
parlaven
d'una ocupació
del 58%,
10 punts per sota
de la passada temporada,
com la veieu vosaltres
com a restauradors?
A última hora
s'animarà,
segur,
perquè les previsions
del temps
són brutals,
no ens han donat
cap dia de pluja
i la gent
es mou,
es mou.
Raó de més,
amb el tema
tant que es parlarà
de la crisi,
la gent surt fora,
hi haurà moltíssima gent
que es quedarà,
com se queda,
les distàncies
seran més curtes
i ens tocarà
més de plaqueria.
I la gent d'aquí dirà
ja que no surto
de vacances
perquè no m'arriben
els diners
faré un bon dinar.
Un bon homenatge.
Aquí a Catarragona
un dels restaurants.
Per cert,
posaràreu carn
a les cartes divendres?
Bueno,
ja de tot,
ja de tot,
no?
Ja de tot.
Molt bé,
per aquells que no guardin
la premissa
de la Setmana Santa.
David Soler,
Quico Dalmau,
aquí en tinc,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
de veritat,
enhorabona
i a la vostra disposició
sempre que tingueu
coses bones
per explicar
que venint d'una entitat
que aneix amb aquest esperit
segur que sí que ho seran.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.