Les 11 del matí, pràcticament 12 minuts.
Temps per tornar a parlar de cultura en aquest matí de Tarragona Ràdio.
Ja us hem dit que avui parlarem de moltes qüestions
relacionades amb la cultura de la ciutat.
D'aquí una hora, per exemple, repassarem tota la programació
del Teatre Metropol, la programació de tardor
que arrenca aquesta mateixa setmana amb el muntatge Electra.
Ara, però, volem parlar de literatura, volem parlar de lletres,
volem parlar d'una traducció, de les traduccions en general,
però d'una traducció molt concreta que es presenta demà.
Demà es presenta al Teatre El Magatzem, a les 8 del vespre,
la traducció de l'obra final de partida de Samuel Beckett.
Es tracta d'una nova versió de la traducció que ja va fer Joan Caballé,
l'autor d'aquesta nova versió, de la que ja va fer l'any 1998.
Han passat 12 anys i Joan Caballé ha tornat a traduir
en una versió revisada aquesta obra,
diuen alguns de les més importants del segle XX.
Així que, per aquesta raó, avui hem convidat l'escriptor tarragoní,
Joan Caballé, a parlar-nos d'aquesta traducció.
Joan Caballé, molt bon dia.
Hola, bon dia.
És habitual fer una traducció l'any 98 i tornar-hi 12 anys després
sobre la mateixa obra?
No sé si és habitual.
En principi, les traduccions, totes les traduccions,
requereixen una contínua actualització, això és normal.
El que passa és que, en la majoria de casos, no dic sempre,
però, en la majoria de casos, no ho sol fer el mateix traductor,
sinó que nous traductors revisen, actualitzen
i posen el seu granet de sorra, cada traductor.
En el meu cas és un cas una mica particular,
de fet, jo no m'ho proposava fer això,
però es va donar la circumstància,
que aquella traducció,
la traducció original és de l'any 86,
la primera traducció.
La vaig presentar a un premi,
el Premi Jura Maria de Sagarra de Traducció Teadral,
que en aquell moment existia, ara no,
va guanyar el premi.
Aleshores, a partir d'allí,
vaig formar part de l'equip de traductors
de l'Institut del Teatre
per traduir tot el teatre de Beckett.
El vam publicar l'any 95,
però, mentrestant, l'obra,
quan encara era inèdita,
ja va pujar per primera vegada a l'escenari,
l'any 89,
al Mercat de les Flors.
de Barcelona,
a càrrec de la companyia La Gàbia,
dirigit per Jordi Masalles,
i després s'ha anat fent diferents vegades.
L'última de les vegades que s'havia fet
va ser el 2005,
dirigit per la Rosa Novell,
i aleshores,
com que amb les diferents versions escèniques
que se n'havia fet,
jo hi havia treballat,
amb els actors, amb els directors,
i havia anat incorporant coses,
vaig pensar,
bé, serà un bon motiu
com que l'obra està publicada
dins de les obres completes,
i per tant no es pot adquirir
de manera separada.
I a la vegada,
jo he anat introduint sobre la marxa
diferents esmenes
al llarg dels muntatges,
doncs recollir totes aquestes esmenes
i fer la nova versió.
Però aleshores em vaig trobar
que al fer tot això
i revisar de cap i de nou
l'obra,
i preparar un text
per explicar
o per ajudar
a llegir l'obra,
vaig dir, ostres,
he de fer una nova revisió.
I la vaig fer
i, esclar,
vaig arribar a resultats
bastant interessants,
bastant sorprents
per a mi mateix.
És a dir,
molt millor, segurament,
o resultats molt més interessants
i molt més importants
que els que vas aconseguir
amb la primera versió
feta l'any 86.
Bé, jo,
de la versió primera,
de la que es va estrenar,
és a dir,
la primera pública,
de la primera que vaig traduir
de la 86,
més val que me n'oblidi,
era un primer exercici,
però de la que es va estrenar
n'estic content,
n'estic content del resultat
que va tenir,
molt bo,
tant de crítiques
com de resultat escènic.
El que passa és que
en aquestes obres
contínuament hi veus coses
i vas anant descobrint coses
i això et fa que
estiguis contínuament treballant
i segurament
si continués treballant en l'obra
d'aquí 5 anys,
d'aquí 10 anys
hi tornaria a fer
algunes esmenes.
En síntesi,
l'obra és la mateixa,
la traducció és la mateixa
perquè la filosofia
de la traducció,
el concepte de la traducció
no ha variat,
però sí que hi ha detalls,
hi ha frases,
paraules,
rèpliques
que canvien.
Què representa
aquesta obra,
final de partida?
Jo he dit
en la introducció
de l'entrevista
que alguns consideraven
que era una de les obres
de teatre més importants.
Jo també,
jo també ho considero,
sí, sí, sí.
A veure,
per mi és una de les obres
més importants de la història,
aquesta,
és la més important
de ser molt bé,
encara que la més coneguda
sigui
Tot esperant un godot,
però jo crec que
aquesta és molt més potent.
Aquella va ser més trencadora,
va ser la primera
i per tant
va causar un gran impacte,
però aquesta
està molt més reflexionada,
és molt més dura,
molt més
sòrdida,
molt més
definitòria
de la situació
en què es troba
la humanitat
en el segle XX,
que és quan la va escriure,
però que continua
sent més o menys igual
i
per mi representa
un punt
de convecció
de tota la història
del teatre universal,
és a dir,
els grecs van inventar
el teatre,
el teatre europeu,
el teatre occidental,
i van inventar
dues grans formes,
la tragèdia
i la comèdia,
que anaven
separades.
Shakespeare les va ajuntar
i Shakespeare
va escriure
tragèdies
en què hi havia
alguns elements còmics,
per exemple,
a Hamlet
hi ha alguns personatges,
tot i que és una tragèdia,
hi ha alguns personatges
que s'expressen còmicament
per produir
un cert
alleujament
de l'atenció,
és un efecte teatral
que busca Shakespeare.
El que fa
Beckett
és crear
uns personatges
i una situació
que són
tràgics
en la seva comicitat,
per dir-ho d'alguna manera,
és a dir,
riuen ells
i el seu riure
ens fa
entrar nosaltres
en tensió.
És la fusió
d'allò
que és tràgic
i allò
que és còmic
alhora.
I aquesta és
la gran troballa
de Samuel Beckett.
Un dels autors
també, doncs,
imprescindibles
del segle XX,
més allà d'aquesta obra,
final de partida.
Indubitablement.
Indubitablement.
Un fan.
Joan Caballet és un fan
de Samuel Beckett.
Sí,
a mi m'agrada molt,
m'ha marcat molt
i això és un perill
perquè quan et marca
doncs
també
t'influix molt
i te n'has de distanciar.
De fet,
quan jo vaig començar,
jo no soc un traductor,
és a dir,
tradueixo
o he traduït
però no em considero
traductor.
Sempre que he traduït
ha estat
de vegades
per una voluntat
de servei,
de fer un servei,
una utilitat
a algú,
però sobretot
per aprendre.
És a dir,
tradueixes un autor
a qui et mires
perquè d'aquesta manera
en fas una lectura
pormenoritzada
i descobreixes coses
que les aprens.
Quan vaig fer
aquesta traducció
en aquell moment
va ser
amb aquest motiu.
Clar,
el que passa és que
aleshores
aprens tant
aquest autor,
l'assimiles tant
que s'incorporen
la teva manera de fer.
i més o menys
en aquella època
jo vaig escriure
la primera obra
de teatre
a llarga meva
que és una obra
que es diu
L'Espiral
que es nota molt
que hi ha
la influència
de Beckett.
No només de Beckett
però
la influència de Beckett.
Joan Cavallé
és un autor
bàsicament
de teatre,
d'obres de teatre
amb una persona
que ens estigui escoltant
poc avassada
a la lectura
d'obres de teatre.
No hem d'oblidar
que en fi
que és per minories,
no és una obra
de narrativa
que en fi
té molts més lectors.
Com ha d'encarar
un lector
una obra de teatre?
En aquest cas
posem el cas
d'aquesta
tan coneguda
tan important
en la història
del segle XX
com és aquesta
final de partida
de Samuel Beckett.
Podria ser una bona manera
d'introduir-se.
Bé,
una lectura de teatre
en general
hauria de...
Es pot llegir
de moltes maneres
evidentment
i no és el mateix
llegir Shakespeare
que llegir Beckett
per exemple.
En principi,
però,
cal entendre,
cal saber
que la finalitat
del text teatral
és pujar a l'escena,
la finalitat última,
i per tant,
una lectura
en veu alta
o una lectura
en què,
encara que la fem
amb veu baixa,
dins del nostre cervell
intentem
que soni,
és la lectura
adequada.
És a dir,
no ens acontentem
amb la visualització
de la frase,
sinó que intentem
imaginar,
encara que sigui
imaginar,
el so,
l'eco
de la frase.
Això d'una banda.
D'altra banda,
hi ha una qüestió
que és inevitable.
La literatura,
una novel·la,
un poema,
és literatura.
És a dir,
són paraules,
són lletres
ordenades
formant paraules
i aquestes paraules
formant frases.
Per tant,
l'efecte
es queda en la literatura
i en allò que
amaga cada paraula,
en allò que hi ha
darrere de cada frase.
El teatre
té per finalitat
mostrar-se
i per tant
agafar cos.
I aleshores
no pots evitar
o has d'intentar
si no
o si no en tens
l'habilitat
no pots evitar
imaginar-te
la representació
en el cervell
perquè
l'acció dramàtica
no és només
allò que diuen
els personatges
que és el que tu tens
en el text,
en els diàlegs.
És allò que es representa
i per tant
hi ha d'haver
aquesta plasticitat,
aquesta
visualització
del moviment
i de l'escena.
És recomanable
sempre veure
si és possible
abans
un muntatge
allà
al damunt
d'un escenari
de l'obra
que potser
es pensa llegir?
Això depèn
del que busqui cadascú.
Jo, per exemple,
prefereixo
llegir l'obra abans
perquè
això et permet
fer la teva lectura.
Quan tu
la veus
representada
el que es visi
és la lectura
que n'ha fet
un director
determinat
i per tant
ja et condiciona
una posterior lectura.
Si ets un crític
teatral
evidentment
tu veus l'obra
i després
pots llegir
per veure
què ha fet.
Però
en principi
com a lector
i sobretot
com a algú
que vol
aprendre
alguna cosa
primer seria
recomanable
la lectura
del text
i després
veure
els successius
muntatges
i anar comparant
per exemple
d'aquest
anar veient
quina opinió
et mereix
la interpretació
que n'ha fet
el Jordi Masalles
la interpretació
que n'ha fet
l'Alfredo Alcon
la interpretació
que n'ha fet
la Rosa Novell
la interpretació
que n'ha fet
la Gabor Tompa
és a dir
els diferents directors
que l'han muntat.
Deia el Joan Cabella
fa un moment
jo no soc un traductor
estem parlant de traducció
i Oliana va preguntar
precisament com és la feina
d'un traductor
sobretot d'una obra de teatre
que potser també varia molt
a la feina habitual
del que tradueix
narrativa
o poesia.
si em dius
que no et consideres
un traductor
de professió
però en qualsevol cas
com encara
un autor de teatre
com el Joan Cabellé
una obra
a l'hora de traduir-la
i com és la feina
de traduir-la?
Una diferència
bàsica
entre un traductor
que sigui
un traductor
professional
i altres persones
com ara jo
és que un traductor
professional
treballa habitualment
per encàrrec
viu per això
i té uns calendaris
molt estrictes.
Aleshores
ha de tenir
molts recursos
i hi ha
molt bons traductors
que això
ho resolen
fantàsticament.
No és el meu cas.
Tu ho fas per plaer
gairebé podríem dir-ho.
Sí, sí.
Sí,
per satisfacció meva
i per tant
habitualment
treballo sense calendari.
És a dir,
ho faig
i quan estic satisfet
doncs ho ensenyo
i ja està.
De totes maneres
treballar
amb una traducció
i sobretot
en aquesta traducció
és treballar
amb una filigrana.
És a dir,
treballar amb una cosa
que requereix
un mètode
però a la vegada
que requereix
molt de cuidar
els detalls
i de consultar coses,
etcètera, etcètera.
Hem de pensar
que Beckett
va escriure
l'obra
en francès,
ell mateix
se la va traduir
a l'anglès,
però d'aquesta
versió original
francesa
i de la traducció
al francès
i de la traducció
a l'alemany
que ell va supervisar
n'hi ha diferents
versions.
Però,
a més a més d'això,
hi ha molta literatura
al voltant d'això.
És a dir,
des de
les notes
que ell escrivia
pels directors
fins a
els comentaris
que han escrit
altra gent.
Les frases
de vegades
costa d'interpretar
quan llegeixes
un text
estranger
interpretar
el sentit.
Per què?
Perquè són ambigües,
perquè la llengua
és ambigua
i Beckett
t'ofereix
la pista
que és
la seva pròpia
traducció
a una altra llengua
o els comentaris
que ell ha escrit
als directors.
Per tant,
traduir
vol dir
no només
llegir l'original
i fer la versió
en la teva llengua,
sinó
anar
buscant.
Hi ha tanta
literatura
escrita sobre Beckett
que només traduir
una obra
et duraria
molts anys.
Per tant,
ho has de limitar,
no ho pots
llegir tot.
Però en principi
és una feina
molt minuciosa,
molt de detall.
Aquesta traducció
del Joan Cavall
es presenta demà
com dèiem
a les 8 del vespre,
si no m'equivoco
a la sala de magatzem.
El format
de l'acte
quin serà?
Bé,
és una presentació
estàndard
amb
el Quim Vallafré
que és
traductor
i amic
és el traductor
traductor de l'anglès.
Ell,
bàsicament,
ha traduït
també Beckett,
va formar part
de l'equip
de traductors
de l'Institut del Teatre
que vam traduir
tota l'obra dramàtica
de Samuel Beckett,
però ha traduït
molts altres autors,
ha traduït
el Tristam Shandy
d'Estern,
ha traduït
l'Ulisses de Joyce,
etcètera,
etcètera.
És un...
ha traduït Pinter,
per exemple.
Aleshores,
ell és qui fa
la presentació
i ell i jo
farem la presentació.
Forma part
l'acte de la tardor literària,
d'aquesta tardor
que entre els mesos
d'octubre i novembre
omple d'activitats literàries
la ciutat de Tarragona.
Estem parlant
d'una traducció,
però el Joan Cavall
Autoteatral
en què està treballant?
Si és que està treballant
en alguna cosa?
Si és que la seva feina
li deixa temps
per...
en fi,
per anar escrivint?
Sí,
els...
els que ens dediquem
a això,
encara que ens dediquem
professionalment a altres coses,
sempre estem
barrinant coses,
no?
En aquest moment,
potser la feina
de llarg recorregut
que tinc més present
és l'estrena
el mes de febrer
al Teatre Fortuny
de Peus Descalços,
Sota la Lluna d'Agost,
que és
l'última obra llarga
que he publicat.
En aquest moment
està en procés
d'edició
la traducció castellana
que jo mateix he fet
d'aquesta obra,
això està a impremta,
diguem,
està en màquines,
i bé,
juntament a això,
petites coses,
textos breus,
encàrrecs,
petits encàrrecs
de gent
des d'un guió
per uns actes literaris
fins a
un pròleg
per un llibre,
per exemple,
no?
Són coses
que vas anant fent.
Però com a cosa
de fons,
diguem,
hi ha
la propera estrena
de Peus Descalços
sota la Lluna d'Agost.
Parlant d'això
d'estrenes,
quan un autor teatre
el veu
al damunt de l'escenari
la seva obra,
com s'ho agafa?
És molt complicat.
És molt complicat
perquè...
Perquè en aquest cas
qui és el director
del muntatge...
En aquest cas.
De Peus Descalços
de qui...
Albert Mestres.
Albert Mestres,
que és una persona,
un company
autor de teatre,
poeta,
novel·lista,
en qui he col·laborat
en diferents coses
i que ja des del principi
que vaig escriure l'obra,
ell li va agradar
abans de guanyar
cap premi
i doncs
va decidir
que la tiraria endavant.
Ha estat molt difícil
perquè fa cinc anys
que hi anem al darrere,
pràcticament,
amb gestions,
amb projectes
de muntatge,
amb socis
que ara diuen que sí
però després diuen
que hi ha un canvi
de normativa
o que hi ha la crisi
i tot això,
bé,
és el que passa,
no?
Fins que al final
doncs
s'ha pogut
concretar
en aquesta proposta
de muntatge
amb el K
era el darrere
com a principal productor
i bé,
preguntaves
com es veu?
Doncs en el meu cas
amb molts nervis
perquè jo soc
molt nerviós,
per tant,
en un moment determinat
ja vaig decidir
renunciar
a ser jo
qui muntés
perquè això
ho vaig fer.
La primera obra
que vaig estrenar
amb normalitat
va ser
l'any 89
si no recordo malament
a la sala Becket
la vaig dirigir jo
però els nervis
són excessius
en el meu cas
i vaig dir
no,
jo escriuré
les obres
i que les munti
una altra.
I això què vol dir?
Que arribarà el dia
de l'estrena
i Joan Caballet
no sabrà res
de com ha anat
No, no, no,
jo hauré participat
al muntatge
i he participat
és a dir,
ja hem fet sessions
amb els actors
amb l'equip artístic
i he participat
perquè
entre altres raons
per donar suport
al director
per aconsellar-lo
per dialogar amb ell
però també
per resoldre conflictes
de vegades
quan veus una escena
a l'escenari
dius
això no acaba de quadrar
o aquesta frase
no sona bé
i per tant
has d'estar treballant
allà
no treballes
amb la mateixa intensitat
que ells
ells han de ser ja
diàriament
tu ho has de fer
amb una periodicitat
no necessàriament
tan rígida
però sí que hi has de treballar
i és la manera
també d'evitar-te disgustos
d'evitar-te
que
veure
que allò
que hi ha
dalt de l'escenari
no té res a veure
o té molt poc a veure
amb el que tu havies pensat
imaginat
o escrit
Ho veurem a Tarragona?
Sí
després, immediatament
immediatament després
al Metropol
en la programació
de primavera
d'on serà, no?
Sí
Acabo
Joan Caballé
fa encara no un mes
l'entrevistàvem aquí
als Estudis de Tarragona Ràdio
per un altre motiu
ell és escriptor
però en fi
professionalment
treballa a l'Ajuntament de Tarragona
ha estat
durant molt de temps
el coordinador
és el coordinador
de la candidatura
a Tarragona 2016
que va acabar
que va acabar
que va acabar
recordeu-me'l
el dia 30 de setembre
no cal entrar en detalls
ara que ja ha passat un mes
tota la gent
que ja heu estat
treballant en la candidatura
esteu fent encara feina
teniu nous encàrrecs
què heu de fer?
L'oficina
de la candidatura
continua funcionant
perquè hi ha tota una sèrie
de temes
que s'han d'acabar
per exemple
fins al divendres
no va aparèixer
publicat
en anglès
encara falta
per tant
la versió espanyola
de l'acte del jurat
en què es valoren
els diferents
els diferents projectes
per tant
hi ha una feina
encara a fer
s'han de tancar
qüestions
i hi ha
molts agraïments
a fer
que s'estan fent
moltes memòries
a redactar
i informes
a redactar
i altres qüestions
d'aquestes
a part
de totes maneres
la meva feina
no havia estat
en cap moment
anterior
exclusivament aquesta
és a dir
jo tinc
diferents encàrrecs
dins de l'Ajuntament
relacionats
amb l'àmbit
de la cultura
per exemple
el pla d'equiviments
culturals
per exemple
la casa de les lletres
que és un dels temes
en què estic treballant
ara en aquest moment
per tant
no era una feina exclusiva
però qualsevol cas
l'oficina
que sí que hi havia hagut
un espai
i hi ha un espai físic
continua
però tancarà?
no tancarà
perquè no era tampoc
l'espai exclusiu
de la candidatura
allí hi estan instal·lades
la candidatura
i Tarra Coviva
per tant continuarà
com a seu de Tarra Coviva
i d'altres coses
que pugui decidir
l'Ajuntament
ara que ja ha passat un mes
i que potser la tranquil·litat
que han passat unes quantes setmanes
dona una altra perspectiva
a l'entrevista que vam fer
amb Joan Caballé
poques hores després
de la decisió del jurat
que s'havia anunçat a Madrid
alguna autocrítica
algun comentari
a fer alguna altra reflexió
més enllà d'aquelles
que es van fer en calent
que les va fer el propi Joan Caballé
i els responsables polítics
de l'Ajuntament?
bé
jo sóc un responsable tècnic
i per tant
d'autocrítiques
en faig moltes
moltes
però les faig a dins
de l'Ajuntament
i les faig arribar
a qui correspon
en qualsevol cas
jo crec que
l'oficina de la candidatura
va treballar
d'acord amb els criteris
les directrius
i els objectius
que es marcaven
adequadament
que va treballar
amb molt pocs mitjans
i que va fer
una feina
meritòria
segurament
segurament
que en el detall
cada una de les persones
també ens equivoquem
i hi ha coses
a esmenar
però globalment
jo crec que
allò que es va fer
des de l'oficina
es correspon
al que era
l'encàrrec
que se'ns feia
acabo
fa poc més d'una hora
a Madame Manier
el director
dels serveis territorials
del Departament de Cultura
de la Generalitat
hem parlat molt
del pla d'equipaments culturals
i ara ha citat
Joan Caballé
a la Casa de les Lletres
com està aquest projecte?
bé
hi ha
dues qüestions paral·leles
d'una banda
l'encàrrec
del projecte
que se m'ha fet a mi
jo estic redactant
el projecte
dintre de
poc
estarà redactat
un projecte
és a dir
un document
en què s'assenyala
com hauria de ser
la Casa de les Lletres
tant
des del punt de vista físic
com des del punt de vista orgànic
per tant legal
l'altra qüestió
és que
hi ha
negociacions
entre la Regió
de la Cultura
i la Cooperativa Obrera
per veure
si hi ha acord
entre les dues parts
perquè la Casa de les Lletres
s'instal·li
i
funcioni allí
són els dos nivells paral·lels
aquests dos nivells
és possible
que en un moment determinat
coincideixin
i per això
dependrà
de com evolucionin
aquestes negociacions
seria una bona ubicació
la Cooperativa Obrera?
sí
a veure
la ubicació física
jo crec que
per les dinàmiques
de la gent de Lletres
està bé
que sigui
el centre de la ciutat
i el fet
que sigui
al costat
d'una biblioteca
per exemple
doncs
a prop del Teatre Metropol
etcètera
doncs
fa que sigui
amb una sala
al magatzem
teatre al magatzem
a baix
que permet
una utilització escènica
també
doncs
fa que sigui
molt adequat
acabem allà
perquè a la sala
al magatzem
recordem
com dèiem
al principi
de l'entrevista
es presenta demà
aquesta obra
aquesta traducció
de Joan Cavallé
de l'obra
final de partida
de Samuel Beckett
a les 8 del vespre
a la sala de teatre
del magatzem
és un dels actes
de la tardor literària
Joan Cavallé
moltes gràcies
per compartir aquests minuts
amb els oients
de Terraona Ràdio
que vagi molt bé
gràcies a vosaltres
adeu bon dia