logo

Arxiu/ARXIU 2010/ENTREVISTES 2010/


Transcribed podcasts: 1313
Time transcribed: 17d 17h 13m 33s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Falten sis minuts per arribar al punt horari de 3 quarts d'onze del matí.
Aquí seguim en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Us anunciem, per cert, que la setmana vinent, de dilluns a divendres,
passaran per aquests estudis en directe els caps de llista
de les cinc formacions polítiques que fa quatre anys
aquí a la demarcació de Tarragona van obtenir representació
al Parlament de Catalunya.
Serà tot un seguit d'entrevistes que podreu escoltar
de dilluns a divendres, com dèiem, la setmana vinent
a partir de les 10 del matí, amb diferents remissions després
i, a més, entrevistes que després podreu escoltar,
podreu recuperar a través de la nostra pàgina web.
Abans, però, de parlar amb els candidats,
amb els caps de llista la setmana vinent,
avui volem parlar de la campanya des d'una altra perspectiva.
Volem analitzar una mica els lemes, els cartells,
les imatges que utilitzen, el paper de les xarxes socials,
que abans, per exemple, comentàvem en el temps de la tertúlia.
Ho volem fer amb una experta, la professora de Comunicació Política
de la Universitat de Rovira i Virgili, Aranxa Capdevila.
Aranxa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Abans que res, has notat alguna diferència substancial,
alguna novetat important aquests dies
en les campanyes dels partits polítics
que es presenten en aquestes eleccions al Parlament?
Bé, aquí caldria diferenciar entre el fons i la forma.
Suposo que la forma més o les formes s'han trencat una mica més
en aquests últims vídeos electorals,
el de les joventuts socialistes de Catalunya
i el de la Montserrat Nebrera,
però pel que fa als arguments de fons,
si fa no fa, és la mateixa línia o la mateixa tendència
que ja s'havia registrat en eleccions anteriors.
Per això que comentes els vídeos, per exemple,
potser creus una eina que es pugui utilitzar cada cop més
en campanyes electorals?
Efectivament, és una manera de cridar l'atenció.
El que passa és que, des del meu punt de vista,
és una manera poc adequada de cridar l'atenció,
perquè fent-ho d'aquesta manera,
el que és bàsicament és desviar l'atenció
cap a elements poc lleivants.
És a dir, es tracta més d'una anècdota
que no pas d'arguments sòlids,
de propostes del partit polític, no?
Efectivament, i mentre parlem d'anècdotes,
deixem de parlar d'altres temes
que poden ser o que són segurament rellevants.
I més en una campanya com aquesta,
on hi ha molts temes sobre la taula
que són importants.
Tenim la crisi econòmica, tenim la corrupció política,
tenim les relacions Espanya-Catalunya...
És a dir, hi ha una sèrie de qüestions
que semblava que haurien de capitalitzar
la campanya electoral,
i en lloc d'això estem omplint pàgines
i minuts parlant d'aquestes propostes
que no són ni propostes dels partits.
Simplement cridar l'atenció
i focalitzar l'atenció sobre ells mateixos,
els que no van...
Clar, però al fil del que comentes, Aranxa,
cridar l'atenció,
potser precisament es busquen aquests elements,
aquestes eines, com pot ser un vídeo,
o declaracions una mica altisonants.
Estic recordant la de Joan Puigcercós,
en fi, fa uns dies sobre
si els andalusos paguen o no paguen impostos.
Clar, igual és que el partit, el líder,
el candidat el que busca és d'alguna manera
destacar dins el perfil de la campanya.
Pot ser, eh?, que és una estratègia.
És l'estratègia, clarament, no?
L'estratègia és cridar l'atenció
i és una manera, sobretot,
de focalitzar l'atenció sobre el propi partit,
i és veritat, estem en un entorn mediàtic molt ple
i més en campanya electoral, no?,
on tothom, tots els partits i les formacions,
els grans, els petits, els parlamentaris,
els exaparlamentaris,
estan lluitant per un espai als mitjans
i, evidentment, en aquest sentit seria una bona estratègia.
Jo ho plantejava des del, diguéssim, el bé comú, no?,
o la campanya en general,
per veure si aquesta campanya ens permetrà decidir.
Clar, pensa que estem en un entorn
on hi ha molta despolitització
i molta desafecció política.
És la manera?
Aquest tipus de vídeos o estratègies
és l'estratègia adequada
per intentar que la gent participi més,
s'impliqui més en política?
Jo crec que no, però, evidentment,
cridant l'atenció i és una manera
que aquests, si em permets dir-ho d'una manera així col·loquial,
aquests partits tinguin el seu minut de glòria, no?
Sí, sí, segurament és una manera de cridar l'atenció
i d'aparèixer als mitjans, però una altra cosa
és que després això tingui efectes beneficiosos
a nivell de l'electorat.
Escolta, i el tema de les xarxes socials,
del Facebook, del Twitter,
que aquests ja també se'n parla molt,
estan tenint realment, creus tu,
es pot comprovar ja
si estan tenint realment
un protagonisme molt gran
en aquesta campanya?
Bé, això es fa una mica difícil de dir.
Jo pensava, abans de la campanya,
que les xarxes socials tindrien més rellevància,
si és de sincera.
Pensava que, després de l'experiència d'Obama,
després del que es va apuntar ja a les eleccions de 2008,
hi hauria una utilització més potent.
Hi ha també alguns estudis fets
que parlen que els internautes catalans
són dels més actius de l'estat espanyol.
Per tant, m'esperava alguna cosa més.
I de moment hi ha presència immediata,
hi ha presència a la xarxa,
hi ha elements que s'ha vist un increment
de l'utilització de la xarxa social,
però des del meu punt de vista
ara no és el mitjà capdalt,
ni encara és com un acompanyament
de les estratègies dels altres mitjans
o del mitjà més potent
que en campanya continua sent la televisió.
I per què creus que pot ser això?
És a dir, potser perquè l'usuari
d'aquestes xarxes socials encara continua sent
una franja de la població molt determinada,
molt concreta i minoritària
i que, clar, encara tenim l'ampli espectre social,
a més, segurament d'unes determinades capes socials
i d'unes determinades franxes d'edat
que encara no té accés habitualment
o no participa d'aquestes xarxes socials.
Efectivament, és un mitjà encara minoritari
comparat amb les xifres de la televisió,
fins i tot dels diaris.
Però és veritat que és un públic
al qual no es pot arribar, potser, d'altres maneres.
Per tant, és una manera molt adequada
per arribar a un segment de públic
interessant pels partits polítics,
que són joves, urbans, probablement,
amb uns determinats nivells culturals i socioeconòmics.
El que passa és que a mi em dóna la sensació
que l'utilització de les xarxes
pot ser més una carència dels partits polítics
perquè posar-te dins de la xarxa social
i estar actiu i realment, diguéssim,
assumir totes les conseqüències que comporta això,
jo crec que encara els partits polítics
no han fet el salt,
perquè vol dir participació real,
vol dir estar tot el dia,
tot el dia, no, si m'entens,
és molt pendent del que es fa, del que no es fa,
que es contesti, que hi hagi algú
que estigui actualitzant.
A més a més, es perd una mica,
i això és com una característica d'internet en campanyes,
una mica el control sobre el missatge.
I als partits polítics a això els costa
prendre aquest control, no?
Perquè més o menys les estratègies
de la xarxa les tenim molt controlades,
el que és noticiabilitat,
com introduir un titular,
tu abans parlaves de les paraules de Puigcercós, no?
Bé, això ho dominen bé
i dominen bé les televisions.
Però les xarxes socials,
des del meu punt de vista,
encara les utilitzen,
però jo crec que encara els falta
assumir el que realment suposaria
una utilització al 100% de les xarxes socials.
Clar, els costa gestionar-les
i a més a més requereix un esforç,
que deies tu,
en fi considerable,
que potser encara els candidats actuals
i els partits amb les seves estructures actuals
no poden assumir.
Escolta, i des d'un punt de vista
més tradicional de les campanyes,
els cartells, els lemes, les imatges,
et sembla, et dona la sensació
que tot és igual que fa 4, 8 o 10 anys
o que hi ha hagut alguns canvis significatius
en els partits que es presenten a les eleccions?
Home, a veure,
evidentment cada vegada
és un dels elements que dominen més.
Llavors, el cartell compleix la funció de recordatori
i, per tant, les imatges que apareixen
i els lemes que s'hi posen
són simplement com un element de cridar l'atenció,
de recordar mínimament.
Els missatges importants
venen a través d'altres mitjans.
Aleshores, és el que et recorda.
Veient els cartells d'aquesta campanya,
jo crec que no hi ha cap element
que cridi l'atenció, que sigui novedós,
respecte al que s'havia fet anteriorment.
Hi ha cartells que estan, des del meu punt de vista,
millor o pitjor aconsegits.
Hi ha alguns que transmeten més missatge
que uns altres, que són més genèrics,
són més generals.
Però jo, des del meu punt de vista,
no hi ha cap novetat, cap element que diguis
això ha suposat un canvi o un trencament.
Són molt tradicionals.
Recordem, per exemple, així, a grans trets,
la Convergència i Unió, el seu gran lema,
és una Catalunya millor,
el Partit dels Socialistes és garantia de progrés,
Esquerra Republicana aposta pel lema gent valenta,
el Partit Popular solucions per a la crisi,
l'iniciativa per Catalunya parla del Vert Esperança,
solucions esquerres,
i Ciutadans, que també, recordem,
té representació al Parlament,
doncs és el rebel·laté de Ciutadans.
Amb tots apareixen els caps de llista,
els candidats a la presidència de la Generalitat,
però, en fi, segons tu, no porten res de nou.
No hi ha res que cridi especialment l'atenció,
ni tan sols els lemes,
perquè són molt...
En fi, podria ser el que pensaria qualsevol persona
relacionant el lema amb el partit polític que l'utilitza.
Efectivament, no hi ha...
Les imatges, bueno,
algunes més aconseguides que unes altres,
no és el meu punt de vista, però...
Quines? A tu quines són les que t'agraden més?
Et vols mullar?
A mi les que...
Sí, i tant.
A mi crec que les més reixides són...
O la més reixida és la de Mas, d'Artur Mas.
Em sembla que l'han encertat amb la foto,
és una foto que transmet molt bé
el que es vol,
la construcció que s'està fent del candidat
durant aquestes eleccions,
que és aquesta idea de set anys,
d'oposició on s'ha curtit,
on ja no és aquell noi que va arribar de la mà de Pujol,
sinó que és algú ja.
I llavors crec que la imatge que han aconseguit
amb aquesta mirada, aquest mig somriure
i el cabell una mica blanc i tal,
ho han aconseguit.
potser el que la foto està més agafada en l'altre extrem
seria iniciativa, sembla que la foto,
la cara del candidat és una mica forçada,
està com una mica tens.
Em costa veure per què han escollit aquesta imatge,
segurament en tindrien més,
i he vist imatges d'arrere molt més relaxat i molt més...
I bé, entre aquests dos extrems,
es podrien situar tota la resta, no?
Bé, la de Montilla,
doncs bé, a mi em sembla que l'utilització,
tot i que estèticament,
em sembla un bon cartell.
L'utilització del blanc i negre per al candidat,
tot i que és una manera que destaqui en l'entorn,
clar, després de la construcció o de la imatge
que té la gent del candidat,
com una persona poc alegre o un perfil molt gris,
doncs clar, posar una foto en gris
em sembla com que no millora molt, no?
Aquesta...
Alicia Sánchez Camacho està correcta,
és una foto correcta dins dels canos
de que, bueno, mirada directa a càmera,
una bona...
Està ben caracteritzada,
és a dir, no crida l'atenció per res,
i, bueno, el mateix passa amb Esquerra Republicana
i també amb...
Amb Ciutadans.
Amb Ciutadans.
La novetat una mica de Ciutadans és el fons, no?
El fons...
I surten un grup de persones despullades.
Efectivament.
Recordem que, clar, Albert Rivera també es va fer
cèlebre i famós fa quatre anys
quan sortia despullat.
És allò que dèiem abans, de cridar l'atenció,
sigui com sigui.
Exactament.
En aquell cas, ell va cridar l'atenció
i, a més a més, va aconseguir entrar al Parlament.
Pel que dius, Aranxa,
un to bastant monocorde,
un to bastant avorrit seria des d'aquest punt de vista, eh?
Des del punt de vista d'imatges,
poques novetats
i, per tant,
poca cosa a comentar.
Sí, a mi, ja t'he de dir,
que ho comentava al principi,
em crida l'atenció
que amb totes les problemàtiques
que tenim sobre la taula,
els partits facin aquesta campanya, no?
És a dir, jo m'esperava una campanya molt més intensa,
no per vídeos de gent tenint orgasmes
ni fingint coses d'aquestes, no?
sinó molt més agossarada en les propostes,
molt més valenta a l'hora d'afrontar
el futur que tenim, no?
Que sembla que és, bueno, complicat, no?
Potser hi ha una crisi d'idees als partits.
Sí, bueno, i podem buscar moltes raons.
Una és la falta d'imaginació,
potser per encarar el futur
i també per fer-se notar
que no sigui d'aquesta manera espectacular i buida
amb una població molt desmotivada.
És a dir, cal cridar l'atenció de l'electoral,
però no de la manera fàcil
de fingir orgasmes
o apareixent despullats als vídeos, no?
Siguem creatius
i busquem maneres d'arribar a la gent
amb contingut.
Aquestes pot ser
el que a mi
el que trobaria més a faltar, no?,
d'aquesta campanya.
Acabo.
Aranxa Capdebrera, recordem,
és professor de comunicació política de la URB.
Si fas els teus alumnes,
o estan treballant els teus alumnes,
algun aspecte de la campanya?
Sí, sí, els meus alumnes de comunicació política
els tinc recollint o seguint.
Bueno, hem fet grups,
cada grup segueix un partit polític
i està seguint la campanya
i a partir de...
Bueno, quan acabi la campanya
fareu balanç.
Exactament, respondrem a una sèrie de preguntes
i veurem quina està la posició dels partits,
de les estratègies comunicatives dels partits
envers aquestes qüestions,
claus del màrqueting i de la comunicació electoral.
Molt bé, doncs convidarem segurament també
l'Aranxa Capdebrera després de la campanya.
Un cop hàgim passat les eleccions
per veure quines conclusions
podem treure de com ha anat aquesta campanya.
De moment, això és el que ens ha explicat
ara quan estem just a l'Equador
d'aquests dies de propaganda política.
Aranxa Capdebrera,
professora de la Universitat Rovira i Vergili,
moltes gràcies per atendre
aquesta trucada del matí de Tarragona Ràdio.
Gràcies a vosaltres
i espero poder estar amb vosaltres
després de la campanya.
Parlarem després de les eleccions.
Gràcies, Aranxa.
D'acord, Ricard.
Adéu-siau, bon dia.
D'acord, Ricard.