Al matí de Tarragona Ràdio comença l'espai Tasta.
Ja sabeu que aquesta és una campanya
que per tercer any consecutiu
impulsa l'àrea de salut de l'Ajuntament de Tarragona
i l'Associació de Professionals
per a la Prevenció del Tabaquisme
de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona.
El 31 de maig, el passat dia 31 de maig,
és el dia o ha estat el dia
en què molts de vosaltres heu decidit deixar de fumar,
sobretot aquells i aquelles que us heu apuntat al Tasta.
Al llarg d'un mes heu d'aconseguir abandonar aquest hàbit.
ja sabem que no és fàcil,
ja sabem que és molt complexa,
teniu el suport, i ja també vosaltres ho coneixeu,
dels professionals de la vostra àrea bàsica de salut
i des de la Ràdio de la Ciutat
ja sabeu que també el que fem
és donar-vos algunes pistes
i fins i tot exemples, podríem dir,
que es pot aconseguir deixar de fumar.
Probablement vosaltres teniu amics, amigues, coneguts
que ho han aconseguit i veieu que és possible,
però avui tenim un testimoni, podríem dir així,
és l'Andreu Franquet. Andreu, molt bon dia.
Bon dia.
Tot i que ha passat un any i mig
que vas deixar el tabac, no?
Sí, sí, sí, un any llarg.
Et hem de donar l'enhorabona igual, eh?
Sí, encara sí, cada dia, cada dia.
Perquè és el que donaven i no és per desanimar
aquells que han començat ja a deixar de fumar,
però això no és d'un dia per l'altre.
El que passa és que un dia i l'altre
va pujant el teu orgull també d'haver-ho aconseguir.
A poc a poc, sí. És una lluita diària, quasi.
No és fàcil.
L'Andreu ha estat el finalista català dels Premis Europeus per Exfumadors.
Això del tast no us penseu que nosaltres hem inventat aquí a Tarragona la sopa d'all.
Fa temps que des de diferents associacions i entitats s'impulsen campanyes ciutadanes
que d'una manera donen suport a les persones que decideixen abandonar el tabac.
Una miqueta com va anar el teu cas. Tu eres fumador d'aquells potents?
Era fumador-fumador. Molt fumador. Un paquet i mig i dos.
Un dia que surts encara. Si surts i vas a dinar i sopar, encara puja el nombre de cigarreta.
El que passa és que vaig decidir deixar fumar per un tema personal concret,
que després va ser el que em va donar el premi europeu del tabac finalista.
Seguint les instruccions del cap de Salut de Torreforta,
perquè vas pensar que necessitaves ajudar.
Que sol el tabac és molt costarut.
Clar, tens que estar convençut que el tabac és una droga,
que tu ets un drogadicta, això és així,
i per tant tens l'addicció dintre del cos.
Bé física, bé psíquica, el que vulguis però la tens.
Llavors aquestes persones han estudiat, treballen tots els dies amb això
i per tant tenen solucions a les dificultats que un es troba cada dia.
a la qual em vaig posar en mans d'ells i amb èxit, evidentment.
Perquè, bé, que estic aquí, encara no fumo, després no torno a fumar mai més.
I va ser arrell d'una història que, bé, la meva dona es va posar malalta,
greu, molt greu.
I, bé, teníem un nen molt petit i et planteixes moltes coses.
Sentiria de dir, bé, la meva dona està molt malalta, jo estic fumant,
bé, t'entren moltes pors i vaig dir, bé, jo ho he de deixar de fumar
perquè, evidentment, ella estava lluitant cada dia per viure
i jo tenia la sensació que m'estava matant, no?, amb la cigarretta.
Amb la qual cosa, entre això i l'ajuda del cap, vaig aconseguir deixar de fumar.
I aquesta història és la que després...
La motivació personal és fonamental.
I ha de ser una motivació realment forta
que pot arribar, doncs, amb un esdeveniment personal
com aquest, sens dubte, transcendent.
Pot arribar des que te n'adones que realment ets esclau o esclava
d'una cosa aliena, com és una cigarreta.
Però, en aquest cas, sobretot, una de les grans motivacions
o de les motivacions majoritàries que normalment hi ha
en aquestes edats, famílies, amb nens i nenes,
és precisament el tema dels fills, no?
Sí.
Primer, que et sents responsable de tenir una bona salut
per ajudar-los a tirar endavant.
I després, allò d'educar amb l'exemple.
Quan arribi l'adolescència, com li dic jo
que no agafi una cigarreta si jo la tinc a la mà, no?
Sí, sí, és obvi.
El tabac, és una mica tot, no?
El sortir per la nit, els demanes prudència,
vigila, no sé què, i clar, i després tu estàs fumant, no?
Quan, realment, a l'escola fan campanyes anti-tabac,
tens que predicar amb l'exemple.
Andreu, a veure, l'última cigarreta, la recordes?
No.
No la recordes com va ser ni en quin moment?
No, no recordo això, tampoc si em dius,
n'hi ha gent que diu, fa un any, cinc mesos,
quatre dies, 35 hores, dos i dos segons que em vaig deixar fumar.
Jo no.
Sé que fa un any i alguna cosa, però ja ni els mesos les conto.
No vull ni comptar-los.
Però les sensacions, com et senties els primers dies,
sí que ho deus recordar.
Sí, sí, home, vaig prendre ajuda farmacològica.
Vas prendre cintabac o alguna cosa?
No, l'altre, el Xampix.
El Xampix, sí.
És molt millor, diuen.
A mi em va anar molt bé, sí.
I em va treure tota l'ansietat i em va ajudar molt a poder començar el primer dia sense la cigarreta.
Vas canviar els hàbits en la mesura del possible, no?
Sí, sí, menjo més, també disfruto més menjant, però sí, he canviat els hàbits, sí, molts.
Diuen que pot haver-hi una reducció del cafè, de l'alcohol,
que a vegades són estimulants que també t'ajuden amb la cigarreta.
Això diuen, sí.
Jo la veritat és que no...
Prenc menys cafè, sí, potser sí, però no he lligat una cosa amb l'altra, no?
Moltes temptacions al llarg d'aquest temps?
Alguna, alguna.
Sobretot he somiat que fumava, no?
He somiat que fumava i això, quan m'aixecava amb un càrrec de consciència brutal.
No sabia exactament com explicar a casa que estava fumant,
però bueno, és que era de nit, estava somiant, somiant que fumava.
Això ho expliquen molts exfumadors, eh?
I a més que el somni és absolutament real.
Sí, sí, sí.
Que sents l'olor, el gust.
També hi ha aquí, hi ha alguns exfumadors o fumadors inactius en aquest moment
que diuen que van pel carrer i quan algú passa pel seu costat que està fumant
els segueixen unes passes, no?, per olorar la cigarreta.
Jo estic en una fase que no, no estic així, però sí que és veritat que altres vegades
que havia intentat deixar de fumar o deixar de dur una temporada, sí que m'havia passat.
Ara suposo que estic més preparat per no tornar a caure.
Perquè tens la convicció que ho has deixat i que no vols tornar.
No, em fa fàstic la pudor de tabac, un odor de seguida quan algú fuma,
em molesta, em molesta molt el tabac, no puc anar a restaurants o bars on es fumen
perquè no estic a gust, o sigui que sí, sí.
Penso que aquesta vegada serà en sèrio, aquesta vegada.
Probablement et molesti més, que no ho crec, però aquest problema et molesti més
que les persones que no han fumat mai, sobretot en aquests primers mesos, no?
Sí, segur.
Diuen que un és més sensible a totes aquestes coses.
Sí, sí, això diuen, sí, sí.
Com va ser? Perquè clar, tu ho vas fer aquí, aleshores,
el tema d'aquests Premis Europeus, que era una convocatòria que es feia
per totes les persones que estaven en processos d'abandonar el tabac, o...?
Sí, hi ha uns Premis Europeus que, bueno, durant allà, en 2009,
si deixes de fumar, et pots apuntar si la història mereix,
més que res per què has deixat de fumar,
i si la història ho mereix, juntament amb les persones responsables dels CAPs
i dels centres de referència, organitzen uns prèmits
una mica per reconèixer...
Jo penso que no tant el que deixa de fumar,
sinó les persones que ajuden a deixar de fumar, no?
Però, bueno, també ens posen dintre aquest paquet
una mica per donar-li un tema emotiu, no?
I llavors, bueno, cada Europa, cada país europeu,
té un finalista.
Jo vaig ser el finalista de Catalunya-Espanya
i llavors, bueno, no vaig guanyar, però...
Ah, però vam estar al final...
Finalista de tot el país, de millor, eh?
Sí, sí, vam estar al final amb la història que...
que són històries reals, evidentment,
per la qual cosa un deixa de fumar.
Vau arribar a fer algun acte?
Sí, sí, aquest any es va fer a Barcelona.
A altres anys sempre es fa en un país diferent europeu,
aquest any es va fer a Barcelona,
i vam assistir tots els finalistes
i, bueno, van donar els premis,
van ser dos dies, doncs, bueno, una mica de festa.
I de compartir històries, no?
Sí, sí, de compartir històries, sí, sobretot.
Recordes alguna història motivadora
per deixar el tabac d'altres companys
que hi haguessin participat en aquesta convocatòria?
Bueno, hi havia una noia que no va guanyar tampoc,
però que va tindre un...
tenia dos o tres anys petits,
va tindre un càncer important de pulmó,
t'impacta, t'impacta moltíssim,
perquè l'estàs veient allà
i són coses que impacten, sí.
La salut és la motivació fonamental, no?, en general?
Sí, potser sí.
No t'adones compte...
La salut per tu, per cuidar-te,
per la responsabilitat que tens cap als altres, no?
Sí, arriba un moment, sobretot,
jo penso que també l'edat fa molt, no?
Dius, ostres, arriba un moment que tens que començar a cuidar,
perquè si no això no és etern, no?
I, bueno, ho vaig aconseguir.
Andreu, es pot aconseguir?
Sí.
Perquè a vegades hi ha qui diu
és que jo no tinc voluntat,
o a voluntat en tenim tots, no?
I sobretot no tenir cap problema en demanar ajuda.
No.
És a dir, que ens ajudin amb el que sigui,
amb pagats de nicotina, amb pastilles,
el que sigui,
que no cal que ho fem a pelo, eh?
No, que sigui, sí.
Exactament.
Sí, sí.
Jo recomano que recolgim amb les persones,
clarament saben dels caps de Torreforta,
això és la sanitat, ens ho posa molt a la nostra abast,
i per tant ens ha d'aprofitar i gaudir d'això, sí, sí.
Deies que menjaves més,
perquè els aliments tenien millor ús,
i que t'havies engreixat.
Una mica, sí.
Tothom s'engreixa una mica.
Sí.
Però vaja, el pes ja s'ha recuperat a l'antic si es necessita o no, no?
Ja, ja, ja farem.
Ja anirem al cap una altra vegada per a veure si...
Exacte, però tu jugues amb vantatge perquè em deies
jo era molt prim, molt prim, per tant,
escolta, tampoc no tenia molt malament, no?
Andreu Franquet, moltíssimes gràcies per venir avui,
i de fet en aquest primer tast,
on com moltes persones que ens estan escoltant han començat,
és el seu primer dia sense tabac segurament,
és la veritat és que molt estimulant escoltar una persona com tu,
que ja portes més d'un any,
és que ja ni els comptes els dies ni els mesos, que no cal.
El cas és que ja no fuma i bé.
És un triunf, no hi ha dubte.
Moltíssimes gràcies, Andreu.
Gràcies a vosaltres, gràcies.