Ai, gairebé és un quart d'una del migdia
i mireu, acabem de passar la nit de cap d'any
a la plaça de la Font, això serà la nit
de divendres a dissabte del 31
de desembre del 2010
a l'1 de gener del 2011.
Abans, però, d'aquesta nit tan mogudeta,
què tal si al migdia ens fem
un banyet al mar
per celebrar això, que és el dia
de Sant Silvestre. És el tradicional
bany de Sant Silvestre
que un any més
arriba a la ciutat de Tarragona.
En parlem amb gent que en pot parlar en primera persona.
i ara resoldrem
tots els dubtes sobre aquesta tradició
que va més enllà, diria jo, de Tarragona.
Avui ens acompanyen el Rafel Casellas
que va ser l'impulsor, un dels que va començar
tot plegat. Rafel, bon dia. Bon dia.
Ens acompanya la Gemma Punzón, que ella
cada 31 de desembre, escolta,
se'n va banyar. Gemma, bon dia.
Això mateix, bon dia. Tenim també l'Armangol Guas
que acompanya cada 31 de desembre a la Gemma
però que no s'ha atrevit a posar el peu a l'aigua encara.
Armangol, bon dia. No, bon dia.
Aquest any ho faràs o no?
No ho sé, encara no ho sé.
Tranquil, no cal que em mullis, mai millor dit.
I a l'altre costat del fer el telefònic
un altre banyista, el Fernando Sanpietro.
Fernando, bon dia. Hola, bon dia.
Bueno, micros oberts per tothom,
parleu quan vulgueu i el primer
que us he de preguntar, eh,
es passa fred o no?
Gemma.
Bueno, amb el moment d'entrar, l'aigua i la nota
es freda, però és un segon.
És més una mica la festa i tot això
que no penses en el fred.
Val. Rafel, tu què diries?
es passa fred?
Doncs, bueno, això, si estàs acostumat,
ja ho esperes, no?
Aquelles persones que vèiem per primera vegada,
doncs sí, notaran fred.
I, Fernando, tu què dius?
Estàs acostumat? Ai, es passa fred?
Tu passes fred?
No, no, no passo frío, no.
Perquè jo ja me baño antes.
Ah, bé.
De que peguen el pistola de tafo.
És que, quantes edicions fa que us banyeu?
Fernando, tu, quants anys fa?
Jo, con este, ara, 17.
Ostres!
Ostres! Gemma, que el superes o no?
No, no, no, ell ja veig que és un veterà autèntic,
jo en fa un 5 o així que m'he posat.
Rafel, i tu em sembla que ara ja no et banyes?
No, ara ja no.
De circumstàncies, he obligat-te a deixar el bany.
Quants anys vas estar banyant-te?
Basta, doncs no ho recordo.
De fet, he dit des del primer any que es va fer el bany de Sant Silvestre.
Quanta temps fa, d'això?
Doncs no ho recordo, tampoc.
Més o menys.
Ha passat molts anys, no ho sé.
Mira, si el Fernando en fa 17, perdona, que es banya.
Potser fa 17 anys, no?
Sí, una cosa així.
Fernando, tu què diries?
Jo me baño 17 años.
El primer any que vas banyar-te, tu?
No, no, los primeros años no.
Los primeros años no, pero un día pase con el coche por allí,
que se hizo en la playa del Miracle,
que estaban en obras las del Port.
Lo del Port, no sé, paré el coche, miré,
digo, hombre, esto sí que me gusta, pum.
Y empecé así.
Ah, vas parar el coche i ja directament a l'aigua.
Sí, sí, paré el coche, sí, pasé por la playa del Miracle,
y me asomé y dije, oi, qué bonito.
Paré el coche y vamos, ya está.
Una mica impulsiva, eh, Fernando?
Però quan tu...
Una mica impulsiu, això teu.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Bueno, quan tu vas fer això...
I me'l recordo que hacía...
Estaba el tiempo nublado y con lluvia, eh.
I quan tu vas fer això, és fa 17 anys
i allò ja funcionava des d'unes quantes edicions.
Sí, sí, sí.
Parlem d'una vintena d'anys com a...
Sí, sí, i además que jo ja conocía el señor Cerón
i jo iba al gimnàstic con él, eh.
El Fernando ho va veure, va dir que bonito,
va parar al cotxe i es va banyar.
Gemma, com va ser el teu?
Sí, no.
Com vas iniciar-te tu?
No, va ser així una mica...
A mi sempre m'ha agradat molt l'aigua
i feia esport
i va ser un pronto d'aquells,
diguem-ho d'aquesta manera, no?
Doncs enguany m'ha banyaré.
I ho vaig fer aquell dia
i llavors cada any ara tinc com un compromís
de fer-ho.
Rafel, i tu...
A tu a mi m'han dit
vindrà el Rafel Casellas
que és un dels impulsors de tot plegat, no?
Jo he vingut a explicar
com va començar el bany de Sant Silvestre.
I no te'n recordes de l'any?
No, fa passar molts anys ja.
Però això, una vintena, no?
Calculem una vintena o un mes?
Sí, un mes.
O un mes?
Sí, potser que sí, sí.
Jo us explicaré
com va començar el bany de Sant Silvestre.
Mireu, hi havia un gimnàs a Tarragona
que era del gimnàs Cerón
que a part del gimnàs
durant la setmana
doncs els diumenges
el senyor Joan Cerón
obria el gimnàs
i arreplegava gent
que anaven al gimnàs
i els citava el diumenge
per anar a peonar
i després de peonar
es banyàvem a la platja.
El miracle, la comandància
allà on fos, no?
I això era una rutina.
Cada diumenge
per això va fer la penya
bany dominical
perquè es tractava
d'un bany dominical
que fèiem al gimnàs Cerón.
Però cada diumenge?
Cada diumenge.
Cada diumenge de l'any, sí, sí.
Tant estiu com hivern.
Cada setmana?
Sí, tant estiu, hivern,
primavera i tardor.
O sigui, cada diumenge
ens citàvem al gimnàs
els que anàvem a l'alliga
a propi gimnàs
i a les 8 del matí
sortíem a peonar
a les 9
es banyàvem
normalment es banyàvem
a la platjeta
quan assistia
a la platjeta
i després anàvem a esmorzar.
Que era molta gent
fent això, recordes?
Uns 10, una dotzena.
I després anàvem a esmorzar.
I després anàvem a esmorzar,
clar, amb molta gana, lògicament.
Quin diumenge més estupendo.
Era una matinada.
I com va passar això
de celebrar-se únicament
la nit de...
Bé, el dia de Sant Silvestre.
Jo doncs un dia vaig pensar
a dir que escolta,
Cerón, mira, això
hem de fer-ho...
Com que ho fem cada diumenge,
dius, què et sembla
si el dia 31
ho fem...
Provem-ho de fer,
a veure si hi ha més gent
que també ho fa aquest bany a la platja.
Encara que no caigui un diumenge.
Encara que...
Sí, el 31
per celebrar al final d'any
i que provem de fer,
de mirar a veure
si hi ha més gent
que fa el mateix que nosaltres, no?
I celebrar al final d'any
a la platjeta tots plegats.
Aleshores,
jo vaig fer una carta
al director
del Diario Espanyol de Tarragona,
que es deia així llavors,
i vaig signar
com a addictes
al bany dominical.
I van comparèixer...
Sona missa, això, eh?
Al bany dominical.
Addictes al bany dominical,
sí, perquè érem addictes
al bany dominical.
Cada diumenge
es banyàvem, no?
A part de paonar,
es banyàvem.
Sí, sí, sí.
I clar,
perquè primer
s'ha de suar.
Lògicament,
per entrar a l'aigua
millor és estar suat, no?
Així,
amb fred,
costa més d'entrar-hi, no?
Però si estàs ben suat,
és com si hessis fet una sauna,
aleshores t'aprova molt al bany.
És molt saludable.
Sí, sí,
si és fred l'aigua,
doncs encara millor.
I què?
I s'hi va apuntar
el primer any,
s'hi va apuntar molta gent?
I van vindre,
doncs la sorpresa
va ser nostra
quan el dia tant
van fer això
i quan les nou
érem a la prengeta
doncs van comparèixer
dos més,
me sembla,
dos més que no eren
del nostre grup,
no?
I també dos periodistes.
Van venir a cobrir la notícia
o a banyar-se.
Sí,
ho havien llegit
i estaven així interessats,
no?
I s'interessava
i van vindre
i van fer fotos
i van fer quantes preguntes
i així va començar.
Cada any?
Sí,
llavors vam dir
que estava bé,
que podia tenir èxit
i l'any següent
van continuar
i va venir més gent,
no?
Perquè ja estava,
ja havien escampat la notícia
i ja va venir més gent
i la tercera vegada
més gent
i així va augmentar la gent
i ara després
és molt que ja...
Clar,
ara quanta gent, Gemma,
perquè tu l'any passat
hi vas anar?
Bueno,
justament l'any passat
no hi vaig anar
però bueno...
Fa un parell d'ells,
doncs.
Sí.
Quanta gent hi érem?
Sí,
o Fernando,
si tu hi eres l'any passat
també més o menys,
quanta gent hi ha un peu?
Sí,
un escenipico, no?
Potser o...?
Sí, escenipico
i també venen de Fora,
també de Tarragona.
Ah, molt bé.
Perquè jo conozco gente
que ha venit de Reus
i d'Altafulla
i de Torre d'Embarras
i los he vist.
Bueno,
és una mica aquestes
mena de bestieses,
diguem-ho,
per dir-ho d'alguna manera,
amb carinyo, no?
D'aquestes coses
que es fan per cantar.
Vinga, va,
una peixa vermella
o una broma
o una cosa així.
Además,
més o menos
nos conocemos, eh?
Ah, sí?
Perquè yo soy el Casellas
si no lo conozco, vamos.
Segurament.
Clar, perquè sempre...
Si està del gimnàs,
ha anat al gimnàs de segons,
segur que es coneixem.
Sí, home, sí.
Y luego hay en la playa,
sí, home, sí.
Que soy el Ferrando,
el de l'Ajuntament.
Ah, sí, home, sí.
Sí que me lo conozco.
Sí, que me lo conozco.
Sí, sí que lo conozco, sí.
Y a lo mejor
a esta señora también, eh?
Sí, sí, ja pot ser.
Ja ens saludarem,
en guanches saludarem, sí.
Es que siempre nos estamos...
Siempre nos conocemos los matechos.
Sí.
Venga y venga.
Bueno, és que sí,
molta gent dels que participem
també al bany,
a la tarda també ens trobem
a la cursa, no?
A la cursa de Sant Serguer.
Clar, que aquesta és una altra.
De la cursa en parlarem demà, eh?
Ja per això ja no us pregunto res,
que en parlem demà.
Explica'm una mica
com funciona tot el protocol.
A veure, ens ajuntem a quina hora
i a on concretament?
Bueno, jo això justament
és una de les coses
que potser,
si em permeteu fer una petita crítica,
és una de les coses
que trobo una mica coixa, no?
Perquè no està organitzat.
La gent arriba allà com li sembla,
quan li sembla,
qui vol escalfar escalfa,
qui no, no.
Jo en el meu cas particular,
doncs vaig sola
o amb un parell d'amics
i anem pel nostre compte
i sí que escalfem una mica,
però allà cadascú va amb els seus.
No és una cosa massa, massa festiva
i massa de conjunt.
Clar, és que a mi m'han dit,
diu, al migdia,
els vols del migdia,
dic,
però en quina hora?
Diu, home, no, migdia.
Sí, al migdia.
Sí, a la una o així.
I aquí arriba més aviat,
i aquí arriba més tard.
Jo en el meu cas,
com que me poso el gorro,
les ulleres,
perquè m'acabuso del tot,
que hi ha gent
que només es mulla els turmellets,
però a mi m'agrada cabussar-me.
Doncs va,
amb una miqueta de temps
i no res.
Després ja ens banyem,
bueno,
hi ha un tret de sortida.
Ah, això sí,
que el tret de sortida
deu sonar això,
al voltant de la una?
Sí.
I bueno,
hi ha qui és més habilidós
i qui és menys.
A mi m'acosta una mica d'entrar,
però bueno.
Però aquí ets permet tot, no?
Es permet només mullar-te els turmells
i es permet fer una campussada general.
Ningú et controla.
Perdó,
mira,
jo crec que hi ha gent
que entra,
boom,
en seguida sale.
Però després hi ha gent
que en el meu cas,
estem dins dins més.
O sigui que salim
quan ja s'ha terminat el cap.
Sí,
això és...
O sigui que,
per mi,
dan samarretes,
però jo no voy por la samarreta.
Jo i altres persones,
claro,
no...
Tu vas pel bany, home.
Jo voy por el bany.
Va ser com un bateig
l'últim dia de l'any, eh?
Sí,
també per acabar amb el dolent
i començar amb el nou, no?
Una neteja.
Exacte.
Això és el que volia dir.
Una purificació.
Neteja per començar l'any net.
Allí van per les neules,
pel cava.
I com hem d'anar vestits?
Què recomaneu?
Perquè aquí tampoc no hi ha control,
vull dir,
cadascú va com vols.
Sí,
home,
ja...
Com vulgui.
Ja algunes vegades he anat disfressat.
Sí,
ja,
ja,
ja ho sé que seies ja.
Ja t'he vist,
que seies ja.
El de Papa Noel,
d'aquí, d'allà,
de tot això.
Sí,
pots posar un gorro de Papa Naral.
I amb el tratge de neoprè,
que seria una bona solució pel fred?
Sí,
però, bueno,
jo particularment em banyo amb banyador
i no tinc cap problema.
Jo també amb banyador, eh?
Banyador curtet.
Sí, sí.
Nada de tapat, eh?
Fa la impressió una mica
que ha de fer molt de fred,
més que res al sortir.
No, no, curtet.
Al sortir ha de fer fred, no?
Home,
és més sí,
és més al sortir.
Però, bueno,
és un moment, eh?
Has de tenir, en aquest cas,
com la Gemma té l'Armangola.
La Gemma té l'Armangola,
la Gemma amb la tovallola.
I ja està.
No et pots banyar,
Armangola.
És que tu fas una funció
molt important,
que és la tovallola.
Tovallola i de fotògraf.
Jo,
el pensament aquest de sortir
o el fred que fa,
ja no em deixa entrar.
Bueno,
però és això,
cadascú té...
Fai fotos i guanto la tovallola.
Que hi ha molta gent
com l'Armangol
que venen d'acompanyant
a veure i a viure l'ambient.
Sí,
bueno,
és que ara hi ha moltíssima gent mirant.
Sí,
moltíssima gent,
moltíssima gent.
La majoria són acompanyants,
no?
Però hi ha moltíssima gent mirant,
doncs,
perquè és una cosa,
doncs,
que a la gent
no els agrada veure.
Ah,
i com diu el Fernando,
gent que hi va per la copa
i de cava
i la poca que donen...
No,
entran i salen,
no sé,
però igual que tenen mucho frío.
Però jo,
jo no sé si a los demás
con tertulianos les pasa,
que cuando salgo
la sangre por dentro
me hierve.
O sea,
me encuentro feliz,
no sé,
no sé,
me encuentro fuerte.
Esclar,
és que això del bany
és un massatge
pel cos,
perquè les sants circulen.
Me encuentro muy bien.
Les sants circulen
sempre per hora,
llavors en aquest fred
que ha de reaccionar
per entregar en calor al cos.
Sí,
sí,
és un massatge.
Vosaltres,
a tots els que esteu aquí,
us entreneu,
allò que deia el Fernando,
us entreneu dies abans
per aquest bany
o realment és l'únic bany
que feu durant l'hivern?
En el meu cas
és l'únic que faig.
per entrenar-se
és qüestió de suar,
o sigui,
les enginyers per suar
corrents...
Bueno,
hi ha gent que...
Perquè necessiten a la gent
a les 12
i el banyes fins a la 1,
llavors tens una hora
per poder córrer
i suar.
O sigui,
el Rafel...
Arribar a la 1 calent,
amb el cos calent
per poder entrar a l'aigua...
O sigui,
tu,
Rafel,
ho aconselles
que ens ho prenguem
en plan sauna.
Primer suar,
suar molt
per llavors gaudir
d'aquest apunt fresquet.
Sí,
sí,
es tracta d'això,
o sigui,
la festa és això,
anar a les 12,
córrer,
per allà pel passeig
i a la 1 arribar a la platja
i que és l'hora
de a la 1 en punt
a l'aigua tots.
Gemma,
tu com...
Em sembla que algun any
hi ha hagut
alguna xaranga també,
una mica animant,
pot ser?
Sí,
sembla que sí.
Jo també feia això,
escalfar una mica,
però no corro pel passeig,
sinó per la sorra,
que està fatal,
és dolentíssima per córrer
perquè t'enfonses massa,
però bueno...
Bé.
I, Gen,
el Fernando,
per el que deia abans,
jo intueixo que
tu vas a banyar-te regularment,
Fernando.
Sí,
jo,
quan se podien...
Bueno,
quan se podien llevar...
Jo tinc un par de perros
i,
a veure,
quan se podien...
me lo llevaba por la rebasada
y entonces esperaba un poco,
me echaba unos 5 minutos
y luego volví a salir.
Pero ahora llevo 15 días
duchándome con agua fría.
Vale.
Es una otra manera de practicar.
Sí,
bueno,
primero me pongo la...
me escalpo con la caliente,
pero luego ya le pongo a tope
y ya voy.
¿Qué es lo que dice el Casellas?
Que claro,
primero te tienes que escalfar
y te tienes que...
¿No?
Sí.
Y claro,
y luego entras al agua...
Pero yo antes del pistolezazo
ya estoy por las orillas.
Quin perfil de gent
s'apunta al bany de Sant Silvestre?
A d'aquestes 200 persones
que seria gent jove esportiva...
Hi ha de tot.
Hi ha mestresses de casa
que van amb el marit
i amb els crius.
Hi ha gent jove.
Jo crec que hi ha de tot, eh?
Hi ha criatures també que es banyen.
Sí, però jo tinc uns nebodets
que l'any passat, per exemple,
hi van anar.
I gossets, eh?
Que n'hi van també.
Gossets, sí.
Hi va algun gosset
que es banya, eh?
Quina previsió meteorològica
hi ha per el dia 31?
Això és divendres, dèiem.
Sí, quina previsió
que ho heu mirat?
Bueno, a mi m'han dit
que farà fred.
A mi m'és igual.
Sí, bueno, no,
ara hi hem d'anar-hi.
Més que hem vingut aquí
tenim el compromís,
està claríssim.
Clar.
Si plou,
us ha passat mai un any
que plogués, no?
Sí, jo sí, jo sí.
I què tal, què tal?
El primer any.
I què tal les banyes?
Bé, bé, bé,
perquè no fa tant de fred, eh?
Fa fred
quan no n'hi ha...
El sol.
Sí, el sol, sí.
Quan no hi ha sol, fa fred.
Oh!
Clar, però tens el solet,
però vaja, que de poc serveix.
El solet escalfa una mica,
sí, dona més ànims.
Sí, la festa és més lluïda,
si hi ha sol, això està clar.
Estem parlant d'apropar-nos a això,
a la una,
el tret de sortida, no?
de dada, vinga, va tots a l'aigua,
a la platja del Miracle,
en quin punt exactament?
Bueno, allí al racó...
Al port esportiu,
bueno, allà on hi ha...
Sí, el que està més a prop de la platja,
que era la platja de la comandància abans.
Allí que ja fa el tomb, no?
Sí.
On tot just on comença el passeig, no?
Sí, sí, sí.
Sí, perquè ara ja s'ha ajuntat tot,
ja és tot a la platja del Miracle.
És tocant la que toca al port esportiu,
a part tocant al port esportiu.
Molt bé, després del bany,
què és això?
Hi ha gent que el fa durar 10 minuts,
hi ha gent que entra i surt de seguida,
dureu coca, doneu cava...
No, coca no.
No?
Neules, em sembla.
Neules, neules, vaja.
Jo volia fer un esment del primer any
del bany de Sant Silvestre,
que el senyor Vivert,
de la pastisseria Vivert,
que ara ja s'ha jubilat,
ell donava unes quantes neules
i també unes quantes ampolles de xampany.
I repartia mentre es banyàvem.
Ell va començar a donar cava i neules,
i va començar la tradició d'això.
Com que estem en festes de Nadal,
la tradició diu campany i neules.
I ara qui ho aporta això?
Perquè clar, vosaltres, a veure,
per venir al bany de Sant Silvestre
no cal fer-se soci,
ni pagar cap quota, ni res.
T'has d'apuntar, això sí.
No, la gent es presenta aquí.
Ah, va, sí, ja està.
Suposo que si vols la samarreta,
com deia el Fernando, sí, no?
No, no, la gent es presenta,
es banya i llavors fan cua,
perquè hi ha uns, els que organitzen,
doncs, entreguen la copeta de cava
i la neula
i llavors reparteixen la samarreta.
Això és el que he vist jo.
Sí, sí.
Però és una miqueta...
Anàrquic.
És això, és bastant molt lliure,
molt lliure, fora dels protocols.
Ja es fan una foto final,
últimament he vist que fan una foto final
amb tots els que es banyen.
Sí, sempre, sempre.
Tots els que queden,
perquè n'hi ha molts que...
Sí, no se'ns queden, sí, senyor.
En un principi encara era més anàrquic
perquè s'agafava i es posava una taula dins de l'aigua
i es posaven les ampolles de xampanya
damunt de la taula i unes copes.
I que són panyats, eh?
I el que volia,
el que volia entrava a l'aigua
i al moment bevia xampanya el que es banyava.
llavors.
Molt bé.
I posava la copa,
xampanya a la copa i se'l bevia.
Però va haver algun llest
que s'agafava amb polla
i se les emportava cap fora.
Això sé jo.
I des de llavors
se va haver de suprimir això
i passar i posar uns senyors
que donin el xampany.
Tots està molt bé,
perquè és una tradició que l'heu fet,
de fet l'ha fet la gent,
la van anar fent la gent.
Sí, els banyistes.
Sense que hi hagi cap organigrama, no?
De fet, és una festa pels banyistes.
O sigui, els que xalen allí,
ja no sé què venen a fer,
és que miren,
perquè no hi trobo cap gràcia.
Bueno, com banyem.
Però els que anem a banyar,
els que disfrutem,
som els que ens banyem.
I tant.
Però és que miren allí,
no sé què...
I tant, i tant.
Però bueno,
si els agrada vindre,
però és que vinguin, no?
Jo crec que estan a un pas
de llançar-se.
Armengol,
ni els turmells,
te mulles tu?
No, em costa molt.
Ell no es banyen ni a l'estiu.
Me costa molt,
me costa molt.
Me costa molt.
Bueno, a veure si aquest any...
Algun dia suposo que
algun dia caurà,
però ja veurem.
I si no, no pateixis tu.
I sobretot si fa fred,
encara menys.
Alguna recomanació més
que que heu de fer?
Gemma, Fernando,
Rafel, vosaltres que us heu banyat,
per la gent que s'estrenin,
que s'estrenin aquest dia 31.
Doncs que s'estrenin i ja està.
No té més ciència.
Que vinguin.
Que vinguin amb ganes i ja està.
Amb moltes morales i moltes ganes.
I que no s'ho pensin gaire després a l'aigua.
És una cosa molt sana
perquè no sé si me ha passat a mi,
però és que no me costipo.
Bueno, perquè tu a més portes carrerilla, Fernando.
És que clar, tu t'entrenes.
Oye, lo dejo todo allí dentro.
Molt bé, molt bé.
A veure, jo m'imagino el soroll que deu fer.
Això és per venir-ho a gravar, eh?
Vols dir que no s'ho sentin uns...
Ai, ai, ai, ai, ai, ai.
A l'entrar?
Sí, bueno, el cor va...
Bum, bum, bum, bum, fa el cor.
Si te lo piensas, no te metes, eh?
No, si te lo piensas, no te metes, eh?
No, si te lo piensas, no te metes, eh?
Però és normal, això, perquè clar.
És una sauna.
Sí, sí, sí.
Si te lo piensas, no te metes.
I, suposo, també té el punt aquest simbòlic,
jo crec que hi ha molta gent que s'estrena per això,
el punt simbòlic de dir, aquest any ha de ser diferent,
aquest any, escolta, vull començar de zero,
vull renovar-me, vull netejar-ho tot.
Molta gent es deu estrenar per aquest punt, no?
Sí, sí.
Bueno.
Si ho fan uns, ho van fer els altres, clar.
Si ho fan aquest, què t'ho puc fer?
Això també és veritat.
Sí, sí.
És allò, com se diu, a paraula, ara en surt.
Ai.
Allò, no sé, l'impressió, l'impressió que fa, no?
És l'impressió que fa tirar-te l'aigua
i trobar aquell contrast, no?,
de l'aigua freda, el contrast de temperatura tan brusc,
és una gran impressió, que se supera i ja està.
Nois, escolta, que us vagi molt bé el bany d'enguany, eh?
Que crec que és una activitat molt sana,
no només físicament, sinó també mentalment.
Avui n'hem estat parlant amb alguns banyistes,
mireu, amb el Fernando Sant Pietro.
Fernando, moltes gràcies.
Bé, a ti, eh? Gràcies, eh?
Un besito. Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Hem vingut el Rafel Casellas,
que a més va ser un dels primers dels pioners
a impulsar tot això.
Sí, sí, sí.
Vam posar l'idea, diguéssim, per Tarragona.
Tu ja no et banyes, però, Rafel, eh?
No, ara no, les circumstàncies m'han canviat i...
Qüestions de salut.
Sí.
Però és que això s'ha de dir, s'ha d'anar en compte.
No, s'ha canviat i te fas gran també
i hi ha coses més, ja no és tan valent com abans.
És que és un xoc pel cos,
llavors s'ha de tenir una certa preparació.
Però vas a mirar.
Sí, no, abans em preparava cada diumenge,
que a menys ho feia i cap voleu, vull dir, era una passejada.
A més, quan hi havia el gimnàs Cerón,
la festa la fèiem allà, el gimnàs,
i començava a les 8 del dematí.
Ostres.
També fèiem això.
El 8 del matí anàvem a apagunar,
es banyàvem a les 9, esmoçàvem al gimnàs
i després tornàvem a les 12,
a la platja, una altra vegada, a fer el segon bany.
Nosaltres ja havíem fet el primer bany al dematí.
I allò, res, a les dues hores de la digestió, res.
Cap problema.
No, no he pensat mai en això.
Molt bé.
Rafael Casellas, escolta, moltíssimes gràcies també per venir.
I ens han acompanyat la Gemma Puzón,
que mira, per sisè any, te toca el sisè any.
Sí, sí.
Ah, sí? Molt bé.
I l'Armangol Guasque, que...
Jo seria fent fotos.
I aguantant la tovallola, que això és molt important.
I aguantant la tovallola, sí.
Ja t'he donat el mèrit que té, ja t'agraeix la Gemma, això.
Sí, que hi ha dies que...
Hi ha cops que venen bastant de pressa a buscar la tovallola.
Clar, home, t'ho diràs.
Moltíssimes gràcies a tothom.
I que vagi molt bé a l'anyany.
Molt bé, gràcies.
Molt bé, gràcies.