Temps de cuina, el matí de Tarragona Ràdio.
Avui diferent, sens dubte, no només per l'escenari,
recordem una vegada més, sobretot per aquells que us esteu incorporant ara,
que som en directe al Museu del Port de Tarragona en el seu desè aniversari.
Avui, justament 13 de maig, fa 10 anys que aquest museu obria la porta.
I si us en recordeu, a l'hora anterior conversàvem amb dos pescadors d'aquí del Serrallo,
l'Albert Pedrol i l'Andreu Domènech,
i entre altres coses, parlàvem d'aquesta vinculació històrica
que hi ha hagut entre el Serrallo i la part alta.
I mireu, no està feta expressament,
però aquesta vinculació també la trobem lligada a través de la gastronomia,
perquè tenim un cuiner del Serrallo i un cuiner de la part alta.
Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
El nostre cuiner del Quim Quima, col·laborador ja històric de Tarragona Ràdio,
i avui saludem el Javi Baciana, Javi, molt bon dia.
Molt bon dia.
Restaurant Balandra del Serrallo.
Molt de temps, al Serrallo?
Quatre anys.
Quatre anys. I què tal?
Molt bé.
I què tal?
Molt bona.
Formaves part ja del Serrallo, has vingut de fora cap al Serrallo.
He vingut de fora cap al Serrallo, però sempre ha sigut una...
Era una il·lusió baixar al Serrallo.
Tenia amics i era un lloc especial.
És un lloc diferent, no?
Sí.
I jo m'imagino que a l'hora de fer una proposta gastronòmica,
de muntar un restaurant, vull dir, no pots fer-ho de qualsevol...
A veure, pots muntar una pizzeria o el que vulguis,
però no sé, o és muntar un restaurant que doni aquesta oferta relacionada amb el mar.
Sí, sí, la gent quan baixa al Serrallo ve en busca del peix, sens dubte.
Pots fer altra oferta, però la gent vol el peix, sap que al Serrallo l'oferta és directa.
La tendència és generalitzada, la gent de Tarragona, com que ja coneixem els llocs,
però la gent que ve de fora, jo m'imagino que si vol menjar peix se'n va cap al Serrallo,
si vol menjar un altre tipus de cuina se'n va cap a la part alta o a altres punts de la ciutat.
Una miqueta és així, sobretot el que diu ell.
Està clar que el peix serrallo, això és evident.
A més, tenen el marc aquí, estàs menjant i estàs olorant el marc, estàs olorant les barques...
I a la part alta tenim diferents ofertes, hi ha gent que treballa el peix també,
i hi ha gent que fem altres tipus de cuina, tocant el peix també, com un producte més,
però doncs que potser ens dediquem més als productes més de terra endins, no?
Doncs els tractem, ells també suposo que també tractaran l'oli de ciutat i aquestes coses,
però nosaltres ens dediquem més a les avellanes, a l'oli, als calçots...
Sí, hi ha aquesta tendència, lògicament.
I de peix, nosaltres toquem molt el bacallà també, cap allà dalt...
Però el bacallà també és d'interior.
Sí, és d'interior.
El bacallà és d'interior també, amb el tema del peix.
Abans amb l'Albert i l'Andreu, i això ho sap tothom i forma part de la tradició,
i és un mito als ranxets que sempre s'han fet a les barques,
l'interès que teniu els cuiners de parlar i recollir aquesta saviesa dels més grans,
és que ara ja no, ens deien els nostres pescadors, ja no queden persones grans
que eren aquelles que sabien cuinar homes i no pas dones,
perquè eren els homes els que cuinaven a la mar, no?
Es continua fent, els homes encara fan el ranxet, moltes barques encara fan el ranxet en les barques,
inclús a les tardes es fan berenars, es fan esmorzars, la gent de la mar encara continua fent els seus ranxets i ho fa al carrer.
I tu em vas a mirar i a tastar?
I tant, i tant, i em conviden, i sempre que puc m'escapo.
I s'aprèn.
I s'aprèn.
Tots els homes, tots els pescadors saben cuinar, tots.
Podríem compartir una mica de coneixements, no?
No, és una cosa oberta.
Entre vosaltres, que ho sembla, eh?
Podem parlar de cuina a cuina i no tant d'hàbits i costums.
Per exemple, hi ha molta diferència a com poden fer aquests menjars els pescadors,
a com es fa el restaurant, però les bases, intenteu que siguin les mateixes,
els que esteu ofertant aquesta gastronomia de mar?
Si el producte és el mateix, el que ha canviat és la tècnica, potser.
Abans de fer la picada, però s'havia de fer a bordo amb el morter.
Ah, tireu de termomix per tot o què?
Bastant, bastant.
No sé, però tu també tires bastant de termomix, no?
Sí, sí, sí, és una gran eina, si la tens a l'abast, per què no?
Sí, sí, a veure, jo també, a vegades, els ranxets del barco, els de bordo,
els ranxets de bordo, els pescadors, també s'han d'entendre moltes vegades in situ.
amb el context, no?
A vegades, jo, en algun cas concret, no es pot generalitzar ni molt menys,
però en algun cas concret, el mateix ranxet fet a terra, no té el mateix,
no és el mateix, perquè, no sé si falta aquell moviment de la barca,
o no sé què hi falta, però són menjars senzills,
o sigui, pensem que els pescadors van a treballar, no van a posar-se allí a cuinar com nosaltres,
que ens dediquem un munt d'hores allí a preparar el menjar, no?, sinó que la seva feina és treballar.
I en cinc minuts te preparen un ranxo molt bo, eh?, molt bo, però per què?
Doncs perquè, primera, que tens gana, segona, perquè el producte és excel·lent.
El producte és que és de primera qualitat.
És de primera qualitat.
Un producte que ni treu, ni passa per nevera, i normalment es trien el millor ells.
Sí, normalment, ells, quan hi ha una peça interessant, se la queden ells.
Faríem el mateix nosaltres.
A més, és un producte que normalment se renta amb aigua salada, que això també ajuda molt.
Cuinant amb aigua salada?
No.
Cuinar, cuinar, no, perquè no podríem menjar-nos-ho per arremptar el peix, tot això sí, i es nota, es nota.
I després, doncs, bueno, els ingredients són senzills, amb molt de pebre vermell, els alls,
a veure, és que el cuiner moltes vegades puja amb una bosseta, amb quatre espècies, no?
I això, a traslladar de terra, a vegades, si ens entaulem i volem fer una festa, amb un gran vi, amb una gran estovalla i no sé què,
a vegades són menjars que queden una mica curts.
Són més exigents, clar.
Una miqueta senzills, no?
Amb el context i l'ambient dona molt.
Exacte, però, primer, no és general, jo he menjat ranxos molt, molt elaborats, i no per això, o molt senzills, però molt lograts de gust,
però tot té el seu encant i tot té el seu context, no?
I a vegades, doncs, no és bo treure les coses al context, i a vegades sí, vull dir que no és ni un mite, ni...
Però, doncs, jo ja et dic, jo he menjat, jo he viatjat amb alguns pescadors, doncs, ja fa temps, els havia acompanyat alguna vegada a pescar,
i jo, per exemple, m'encanta el fet aquell que et posin l'arròs, van menjar arròs aquell dia, un arròs de gadagangs, que n'hi diuen aquí,
d'aquell petitó, eh?, però, bueno, que era espectacular, i que et posen la paella al mig, no?, i que tu tens el teu tros en la teva cullera i a l'ataque, no?
I no et pots passar un perc al teu territori, però això és xulíssim, vull dir...
Si et passes de la teva part, piquen a la mà, alguna cosa...
Home, depèn del veí, depèn del veí, si et toca el maquinista, potser sí...
No, no parla gaire i no per penya, perquè si no t'avancen...
Sí, però, doncs, és tot un conjunt de coses que fan que sigui una experiència inoblidable, no?
Després, a terra, doncs, potser a aquell arròs li pots donar un toc més d'alguna cosa que tu saps fer,
que, com a bon cuiner, doncs, que la pot fer més rodona, no?
Però també hi ha casos que no, hi ha coses immillorables, no?
Jo he menjat algun romesco a bordo que, per senzill que fos, era espectacular, no?
Una miqueta de tot.
Quins plats es fan a la barca tradicionalment i que s'han traslladat al restaurant?
Per exemple, que tu puguis fer, Javi.
El romesco, el romesco és una cosa...
Pensa que ells fan el romesco de qualsevol cosa, no?
De peix blau, de qualsevol peix que els vengui de gust.
Això ho trasllada al restaurant.
Però clar, el restaurant és el que diu ell.
D'alguna manera, els estris no són els mateixos.
Ells tenen un fogonet o tenen un fogonet, però tens un forn, tens un foc...
és diferent. El tall es procura posar d'una altra manera, una suprema...
Clar, no tan gruller, és lògic.
És diferent.
Per dir, romesco els arrossos, quins plats es fan a la barca?
Romescos, arrossos...
Romescos, arrossos, fideus...
Els fideus gossajats.
El menja primer el peix i després, mentre es menja el peix, se fa l'arròs i es fa els fideus.
coses de gra fort, perquè pensa que fan una menjada, a més, amb un munt d'hores, no?
I llavors només se'n fa un gra fort, que li diuen, no?
O pasta, o arròs, o patates, o fesols, també.
Gra fort.
Un plat que tipi, perquè pensa que surten, doncs, de casa moltes vegades a les 4 o les 5 del matí
per estar a les 7 a la bucana del port i fer la sortida aquella tan xula
i tornen, doncs, a les 4 o les 5 de la tarda i han fet només un àpat, no?
I clar, això necessites una miqueta de...
I aviat el fan, no? A les 9 o les 10 ja diuen.
Sí, sí, sí, sí.
Quan els clients van al restaurant aquí, que van al Serrallo, demanen aquest tipus de plats?
Sí.
És això, no vull dir que...
El context condiciona una mica l'oferta i la demanda del client.
El client, quan s'acosta a un lloc mariner, busca aquest tipus de menjar, no?
Va associat.
I llavors, has d'adacuar una mica l'oferta a aquest tipus de demanda.
I es pot garantir tenir un peix que diu, no, no, peix de Tarragona.
No sempre es pot garantir que el peix sigui de Tarragona, segons pel plat que hagis de cuina.
És a dir, l'accessibilitat que podeu tenir els restauradors al peix d'aquí,
ara, perquè, clar, això dels mercats i les importacions i exportacions,
a vegades, doncs, fa difícil.
A les cases, però també als professionals de la cuina, no?
Trobar aquesta matèria primera que sigui aquí de la costa, precisament.
L'avantatge que tenim els restaurants aquí al Cerrelló és que tenim la informació directa.
A més que arribin les barques al Moll, ja sabem a què porten.
Llavors, pràcticament, sí, si vols gastar peix exclusivament de la llotja, el pots gastar.
El que no és segura és una continuïtat.
Clar.
Depèn del que vingui aquell dia.
Aquest també té la seva gràcia i també és el...
Home, i això et fa variar una miqueta el que és la carta, no?
Sí, sí.
No sempre...
És l'autèntica carta de mercat, que es diu, no?
Sí, sí.
I s'entrada en el peix.
Ara què hi ha?
En aquesta època, què és el que trobem que hi ha de peix?
Què és el que toca menjar?
Ara peix blau, perquè les de rebosament estan de vera.
Peix blau?
Peix blau, perquè ara hi ha dos mesos de vera de rebosament.
Comença... fa quatre dies, com aquest dia, un parell de setmanes, no?
Un de maig, clar.
Dos, el dia dos de maig, fins a l'1 de juliol.
Clar.
De rebosament ara...
Per tant, ara peix blau.
I peix de palangre.
Hi ha poc.
I quin és el peix de palangre?
El que ha fet amb el sistema de palangre, pot ser llobarro...
Per això, tant, a quin tipus de peix és?
Ah, llobarro, llús, sorell gros, sorell blanc...
És un moment, diguem-ne, que la varietat no és tan extensa com en altres moments de l'any.
No, i avui en dia, aquests dies, doncs, jo ara no el treballo tant.
no el peix, jo ara em limito a la tonyina, al rap i al bacallà, pràcticament a casa, i als calamars.
Llavors, el que és ara el peix es va buscar a Vilanova, es va buscar a altres mercats, a Sant Carlos,
a altres mercats propers, perquè no fan veda, que això s'hauria de discutir molt perquè...
Clar, que això sempre ha sigut molt problemàtic entre els pescadors, no que ens facin veda, d'altres no,
perquè després allò que venen de fora, quan tu has estat preservant la teva pesca a la teva línia més propera,
i venen de fora, ells no han fet la veda i...
I tenim un país molt petit, i crec que és fàcil posar-nos d'acord, no?
I tenim una costa petita, i és fàcil posar-nos d'acord.
O sigui, es podria fer la veda tot Catalunya, de dalt a baix,
però no ho sé, jo no hi entenc, no sé de què van totes aquestes coses,
però sembla bastant lògic, no?
Sembla bastant lògic que es pogués fer...
Sí, tot el país sense peix durant un mes, doncs vale.
No passa res.
No passa res.
Ja tindrem peix blau, tindrem...
Ells reclama una mica fer-la a trams.
Sí, però els trams...
Vols dir que no es belluguen, els barcos?
Sí, sí, després de l'armada...
Precisament.
Tots van en busca de...
Precisament.
...de l'espai verge.
Clar, si es respecta la norma bé, però no sempre es respecta.
Jo no hi entenc, que els trams farien que hi hagués peix,
no ens quedéssim sense peix al país, no ho sé, no hi entenc,
però no és lògic, el que està fent-se fins ara, jo no el trobo lògic.
No el trobo lògic, perquè, doncs, això, aquí estem fent un esforç
per poder pescar demà, i, bueno, gent de fora, doncs, pot trencar aquest esforç.
Per tant, gamba de Tarragona, tot aquest tipus de coses, ara...
Ah, estem dos mesos que no n'hi haurà.
Dos mesos que no n'hi haurà.
Home, això està bé, perquè ho sàpiguen els oients, que si els gamba de Tarragona...
No, gamba, boníssima, segur que sí, però no és gamba de Tarragona.
De Palamós.
De Palamós, inclús italiana.
De Blanes, sí.
Del que hi ha ara, per què no ens expliques algun dels plats que fas als restaurants?
Comparteix alguna recepta amb els oients, a veure,
què podríem fer amb el peix que trobem ara al mercat?
Ara que estem de Beda, què podríem fer?
Què ens recomanes cuinar a casa?
Una cosa que la puguem fer, que no cal ser un gran cuiner, que sigui a l'abast de tothom.
Bé, podríem fer un...
Ara és el peix blau, podríem fer un saitó, una sardina,
un saitó frigidet, o inclús uns fideus amb saitó.
Fideus amb saitó?
Sí.
No se'n fan gaire sovint, el saitó, hi ha la tendència de menjar-lo a banda.
Com els faríem, uns fideus amb saitó?
Bé, faríem uns fideus arrossejats normal i a l'hora de posar-lo al forn,
posar-hi uns filets de saitó ben netets al damunt i amb una piqueta d'all, és suficient.
Ah, doncs això té molt, molt, molt bona pinta, eh?
Realment és així.
I la sardina, què faríem?
També la podíem desespinar, podríem fer un tàrtar de sardina, per exemple.
Explica'ns com fer un tàrtar de sardina.
Bueno, una mica fanyata de desespinar la sardina i un...
Però clar, li has de treure fins la més petita espina, aquella que quasi no es veu, no cal.
No cal, tampoc.
Si és menys i passa avall, no passa res.
Però com preparem un tàrtar de sardina?
Què és el que li posem?
Perquè clar, el tàrtar de carn, de bacallà, sí que hi ha tota una sèrie d'elements.
No sé si l'hem de treballar igual, perquè la sardina és més forta de gust.
Que a vegades potser no cal apujar-li gaire el gust, no?
No, no. Pràcticament només amb un rejet d'oli, sal i pebre, ja mates el passejar de la sardina.
Ja n'hi ha prou.
I llavors, qualsevol encurtit, una mica, un cogombret, una sardeta amb vinagre...
Com el tàrtar de carn, igual.
És a dir, oli, sal, pebre, un oli d'oliva bo, i ja està.
I molt trinxadeta d'estar a la sardina?
No cal massa, no cal.
No necessita algun trinxat com la carn, tan petit, tan petit.
Mira, el tàrtar de peix blau no l'havia sentit mai.
Ha de ser molt bo.
Jo no he preparat alguna vegada, però fa molts anys i ja no recordo com ho preparava.
Però, a veure, la nota aquesta de vinagre, dels encurtits, que et fa coure una miqueta el peix.
És com quan posem els aïtons amb vinagre, que són tan bons.
Sí, i llavors, això que diu, un bon oli d'oliva, i jo em sembla que hi posava, quan el feia jo, però és clar, això es pot fer de mil maneres.
No he quedat de tomàquet vermell, tallat a trossets, allò picadat una miqueta, pelat, perquè miregui la pell, i barrejat allí.
No ho sé, s'hi podeu posar mil coses.
Quan és l'època de...
Ara, aquí hi ha alls tenes, doncs també uns allets tenes, perquè, de bo, no ho sé, hi podeu posar el que vulgueu, i de moltes maneres pot ser bo, tant a la sardina...
Jo hi havia posat salmó fumat, una miqueta de salmó fumat, inclús fer un farcell...
Ah, perdoni, un toc més dolcet, no?
Bé, per acabar de morosir, i llavors també fer com un farcellet de salmó, i posar dins el tàrtar, embolicat el de salmó fumat.
Bueno, això té bona cara, eh? Això del salmó i el tàrtar de la sardina dins, escolta, és una gran pensada, eh?
El peix blau, jo crec que és un producte poc conegut, diguem-ho, era molt conegut per fer la brasa, o per fer fregit, o la planxa.
Però a la cuina, per exemple, jo la primera vegada que vaig sentir parlar d'algun tipus d'arròs o de fideus de peix blau,
em va sorprendre, perquè vaig pensar, home, té un gust una mica potent, no?, i dius, ostres, com casarà això.
I n'he menjat, n'he menjat, i està molt bo, vull dir, a vegades la imaginació te crea contradiccions, no?, però te'l poses a la boca i està realment molt bo.
No, jo aquests fideus amb saitó que ha dit el Javi, jo ja me'ls quedo directament, ja ho provarem de fer, eh?, perquè, escolta, té molt bona pinta.
Per cert, que a tu no et preguntaré, Francesc, per cap plat de peix, o sí, perquè l'altre dia van venir els organitzadors de la fira de la DEO Tarragona,
que recordem que és aquest cap de setmana, hi ha tres o quatre restaurants de la ciutat, un d'ells és el Quim Quima,
que ofereix aquestes jornades de la DEO d'Origent Tarragona amb un menú molt especial per meridar tots els vins que són, a més, els més representatius de l'any, no?
Bé, en el meu cas, jo el que he fet ha sigut agafar, de les vuit categories de vins que hi ha hagut al concurs de la DEO, els vuit primers vins, o sigui, els guanyadors.
I llavors, quan vaig tenir la sort de poder-los tastar al panell de tasques, quan es va fer el concurs, quan es va decidir quin seria el vi guanyador,
doncs, almenys la meitat ja els coneixia, l'altra meitat els he hagut de tastar, i llavors he preparat uns plats, eh?, pensats cada un per cada vi.
Llavors hem preparat un menú amb vuit plats diferents, amb una degustació, amb vuit vins, eh?, o sigui, que posem mitja copa, no posem una copa.
Jamena, no, és que si no, ja veus tu.
Vuit mitges copes són quatre copes, eh?, que ve a ser quasi una botella de vi, eh?, i doncs, bueno, tampoc volem promocionar l'alcoholisme.
No, a veure, ja el químà es pot anar caminant, no?
Tal com estan les coses en aquest país que vivim, quina vergonya, però doncs és així, eh?, que es persegueixi un producte que ha fet nosaltres,
que és un producte tan nostre que estigui perseguit, però bueno, no l'alcoholisme, l'alcoholisme ja està bé.
És un altre, és que l'alcoholisme és una altra cosa.
És una altra cosa, eh?, però doncs tenim un producte molt bo i que l'hem de promocionar.
Si no, no, no, l'hem de promocionar.
Doncs en aquest cas he preparat, si voleu us ho dir.
Sí, ho podríem comentar una mica.
Mireu, el primer premi, en aquest any hi ha hagut tres categories de blanc, un era blanc aromàtic, que va guanyar el muller moscat, eh?
I amb aquest...
Aquest vas dir que era extraordinari, aquest mi.
Increïble, increïble.
Unes notes, molt, molt, molta fruita, reïm a la boca, com sempre amb el cas del mosquatell,
però, a més, molt sincer, no massa dolç, que si no queda molt empelagós, eh?
I aquí, per acompanyar-ho amb aquesta fruita, eh?, he preparat, doncs, un full d'olives negres,
amb un formatge fresc fet amb fines herbes.
Hi poso cibolet, hi poso anet, hi poso cil·landre, hi poso julivert, eh?
Doncs un formatge fresc batut, eh?, faig com un amús, amb aquest formatge, amb totes les herbes verdes,
i una miqueta de tomàquet, i llavors li clavarem una full feta amb olives negres.
Oh, que bo, això, no?
Jo crec que ha de quedar molt bé, jo ho he tastat i és un plat que crec que anirà molt bé amb aquest vi.
Després, el segon vi va ser un blanc jove, eh?, que no tingués mosquatell,
i en aquest cas va guanyar el Puig Rodó Xarelo, un Xarelo 100%, una veritat autòctona d'aquí, de casa nostra,
i en aquest cas, doncs, jo l'hi he preparat, doncs, amb aquest Xarelo, que són vins una miqueta cítrics,
una miqueta amb cos, eh?, doncs, una sopa de peix, una sopa de peix, que és una cosa molt típica nostra, eh?,
una sopa de peix senzilla, amb una miqueta, jo el que faré és posar-hi uns aros de ceba torrats, eh?,
per donar-hi una miqueta de cos, la lligarem amb pa ratllat, també.
Amb una sopa de peix senzilla, però no una de quina de quatre fideus que fem a casa, lògicament, eh?
No, no, en aquest cas, tipus bullavesa, tirarem tipus bullavesa, eh?
I li poses pa ratllat?
Li posem una miqueta de pa ratllat i l'acompanyem amb uns crostonets enromescats,
o sigui, agafa uns crostons de pa, els hi poso una mica de romesco al damunt i els posa al forn,
i queda com una torrada enromescada, d'acord?
Llavors, això, amb aquests deuets, l'acompanyarem amb aquesta sopa de peix.
Molt bo.
Després, la tercera categoria la va guanyar el muller xardoner, eh?,
un clàssic, un clàssic de la muller, un dels millors xardoners que es fan a casa nostra,
i en aquest cas he preparat un risotto de verdures i pernil, per acompanyar-lo.
A verdures, doncs, ara tenim faves, tenim pèsols, tenim espàrrecs, eh?,
doncs farem un risotto amb tota aquesta verdua fresca
i uns tallets de pernil per acabar de morosir.
Després passem al rosat, eh?, que ha guanyat de Vins Pedró, el Crinell, 2009,
i en aquest cas faig, bueno, jo saps que amb els meus menús no pot faltar el bacallà.
Aquest, l'Àngels Collador, l'altre dia la secretària de la DEO Tarragona,
va destacar molt els rosats que s'han fet en guany, que eren extraordinaris.
Va tocar el panel de cat els rosats, vaig haver de tastar els rosats,
i me va sorprendre també, o sigui, vam tastar vuit, vuit, vuit, vuit rosats,
m'assembla, vuit o nou rosats, ara no els recordo,
i el 60% eren excel·lents, excel·lents, eh?, i la resta estava molt ben feta,
però el 60% molta fruita, molt de color, molt bons.
La veritat és que a tastar-los és perquè val la pena.
I en aquest cas, doncs, per acompanyar el rosat o el bacallà,
jo crec que és un maridatge excel·lent, i sobretot si està acompanyat de tomàquet,
i llavors he fet un ou ferrat, que només és la forma, és la manera de dir-ho,
que farem, doncs, el que seria la clara de l'ou, serà la brandada,
i el que seria el rovell, serà una compota de tomàquet amb pances, pinyons i prunes,
serà la presentació com si fos un ou ferrat,
però doncs no deixa ser una brandada de bacallà amb una mica de tomàquet.
Després hi ha el negre amb criança, que és l'Elipsis, també de Vins Pedró,
i en aquest cas farem un rosbif amb maduixes.
que, doncs, ara és l'època de les maduixes,
i el rosbif, doncs, li donarà un bon toc per acompanyar aquest vi.
Després, això, el Tempranillo, el rosat, no, aquest era el Vipsis jove, perdó,
ara anava a dir-ho, perquè les maduixes necessiten fruita i tal,
és l'Ipsis jove, els vins negres joves donen aquesta nota de maduixa,
sobretot si porten una mica de garnatge.
En aquest cas és Tempranillo Merlot, que també ens donarà aquesta nota,
perquè és molt jove, el Tempranillo també les fa aquestes notes.
En el cas del Criança, és el Crinell Negre Criança,
que el faig amb una moussaca d'uberginies.
Amb un maridatge molt bo, eh?
Unes uberginietes al forn, amb carn picada, una miqueta de tomàquet i això.
I després passem als vins especials, diguem-ne, les misteles,
que va ser de Vilarrodona.
A Vilarrodona fan uns vins excel·lents, d'aquests generosos, direm.
I la mistela, que és dolça, l'acompanyarem, farem un pastís de fruites,
de fruita variada, doncs de tota la fruita que es trobar, que n'hi ha molta,
farem un pastís de fruites per acompanyar aquesta mistela.
I per últim, el birranci, que per mi és el millor de tots.
No l'ha faltat.
El birranci és una cosa molt típica nostre, molt de Tarragona.
I també és de la cooperativa de Vilarrodona.
I en aquest cas he fet unes avellanes amb sal, xocolata, pebre,
unes avellanes una miqueta especials per acompanyar aquest birranci.
I això quan ho tens endavant, allà?
Demà.
Demà a dinar.
És a dir, a partir de demà divendres a dinar fins diumenge.
Fins diumenge a dinar, sí.
Aquest diumenge obrim, normalment no obrim, però aquest diumenge obrim per aquest...
Però això és un menú, diguem-ne, que té un preu únic.
Sí, són 30 euros, perquè gràcies a que, si no, no es podria fer,
la D.O. ens ajuda amb aquest menú, amb els vins.
Doncs jo diria que quasi que reservin i que truquin, no?
Perquè si comença demà, val la pena que es posin en contacte amb vosaltres.
Demà dinar i sopar, dissabte dinar i sopar, i diumenge dinar.
Dinar, i el diumenge descansar.
Sí, diumenge a la tarda ho descansar, ja.
Doncs és una de les moltes col·laboracions que la D.O. Tarragona està duent a terme
en diferents moments, amb entitats i també en restaurants, en aquest cas,
de la ciutat de Tarragona. No ens ho perdrem.
Moltíssimes gràcies, Francesc, per venir avui fins aquí, fins al Museu del Port.
i agrair-li moltíssim també Javi Baciana, restaurador d'aquí,
del Port de Tarragona, del restaurant Balandra.
Moltíssimes gràcies per venir a l'estoneta.
Que vagi molt bé.
Gràcies.