El matí de Tarragona Ràdio.
Com us dèiem, Josep Ardila ahir va participar en directe
d'una activitat única a Catalunya,
i és que es va fer un curs de cuina
dins de les cuines del Centre Penitenciari de Tarragona.
Una iniciativa que, pel resultat que va donar,
sembla que podria tenir continuïtat.
Josep Ardila, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Van a cuinar salmó en moltíssimes de les seves varietats, oi?
Doncs sí, van portar un salmó fresc,
estaven allà damunt de la taula, tota la peça sencera,
i l'Anna, la cuinera de la CUR Restaurant,
i el Quindin Quinsac, els propietaris,
que són els qui van fer aquest taller de cuina
amb els interns de la presó,
doncs els hi van proposar diversos plats
que podríem fer amb aquest salmó.
No és un plat que es cuini habitualment a la presó.
A la presó segurament no.
A la presó no, però sí que si un dia tenen algun permís
o han de quedar bé amb la família,
doncs els hi van proposar diversos plats
a poder fer amb el salmó.
Dibuixa'ns una miqueta el de CURAT.
Es va fer a les cuines del centre penitenciari?
Sí, nosaltres vam arribar, que eren quarts d'onze,
vam entrar, ens va fer una mica de recepció
el director del centre penitenciari, Francisco Romero,
ens va fer quatre advertències.
Per exemple, vam deixar el mòbil a l'entrada
perquè ens deien que és un objecte molt buscat
dins la presó, tot i que tenen ja unes trucades marcades
cada dia o setmanalment, sí que és un objecte molt preuat.
Vam passar tots els controls que això determina,
fins que no es tanca una porta, no es pot obrir l'altra,
tot, fins que vam entrar a la sala central.
Ens comentava que la presó de Tarragona
és com la model, però en petit,
com el model de Barcelona, però en petit.
Té la mateixa estructura.
Té la mateixa estructura.
Aquesta planta com a hexagonal al mig
que distribueix les diferents galeries,
les diferents galeries que distribueixen tots els interns.
I finalment vam arribar a tot el menjador,
un gran menjador, i allà és on els va fer el curs,
el menjador on dona immediatament a les cuines de la presó.
I és que, a més a més, té de particular la presó de Tarragona,
que és una de les úniques de Catalunya
que no hi ha un càtering,
sinó que els mateixos interns,
per torns dividits al matí i a la tarda,
són uns 24 aproximadament,
ells mateixos fan el menjar,
supervisats per unes cuineres,
ells mateixos fan el menjar,
evidentment cobren alguna quantitat de diners
a finals de mes,
i per tant és la seva feina a dins de la presó.
Vam parlar amb el Francisco Romero,
com dèiem, el director del centre peritenciari,
i ens explicava una miqueta que
no sap si per casualitat o no,
però el fet que es facin ells el menjar
fa que la presó de Tarragona
sigui molt poc conflictiva entre ells.
Diu que moltes vegades a les presors
la poca qualitat del menjar,
o haver de pagar més pel menjar,
o que el menjar no els agradi,
això crea conflictes.
Allà ells se'ls fan,
ells els agraden,
els menús se'ls fan als seus gustos,
n'hi ha de vegetarià...
Per tant, té un nivell de qualitat bo.
Sí, sí, sí.
Ell ens ho deia,
el menjar és molt bo,
hi ha molta quantitat.
A més a més,
com que hi ha un gran nombre
de persones immigrants,
gairebé un 60%,
intenten no menjar porc
i fer cordé,
intenten adaptar una mica
al menú
que agradi a tothom.
I si et sembla,
escoltem el Francisco Romero,
que com dèiem,
és el director del centre peritenciari
de Tarragona
des de fa aproximadament uns 5 anys.
Francisco Romero,
bon dia.
Bon dia, bon dia.
Avui es fa aquest curs de cuina,
comentaves que potser
és la primera vegada
que un grup,
un restaurant,
entra a la cuina
i per tant fa aquest curset de cuina
als interns
del centre peritenciari.
Sí,
que jo tingui coneixement,
és la primera vegada
que un centre peritenciari
aquí a Catalunya,
un restaurant de conegut prestigi,
vingui,
faci un curset pels interns
i que tingui l'afluència
que té aquest.
Aquest té un sentit especial
perquè aquí comentaves
que aquí us feu el menjar
vosaltres mateixos,
no hi ha un càtering.
Sí, sí,
aquí en aquest centre peritenciari
de moment no hi ha cap càtering,
tenim tres cuiners
contractats
pel Departament de Justícia
i la resta són interns
que treballen
al centre peritenciari
i que estan cobrant
per aquest treball
en torns de 4 hores
i que ajuden a fer el menjar,
però el fem nosaltres, sí.
I què és una mica
el funcionament de la cuina
al dia a dia?
El funcionament de la cuina?
Bueno,
el funcionament de la cuina
és els interns
els lleven a primera hora del matí,
a les 6 del matí,
comencen a preparar
el dinar de tot el dia,
amb l'almorzar a primera hora
i després hi ha dos torts de treball,
un tor de matí
i un tor de tarda.
A cada un d'aquests torts
hi ha un professional
contractat pel Departament,
com jo he dit,
que és el que coordina
tot el funcionament
de la cuina
i llavors,
cada un dels sàpats
que es fan,
es fan aquí
i es reparteixen
i la veritat
és que els interns
estan molt contents
amb el funcionament.
Quins avantatges té
que el menjar
es faci al mateix centre
venit en ser
i que no vingui
un càtering de fora?
Quins són els avantatges?
Els avantatges són
primerament
que clar,
que tots els diners
destinats
al menjar
dels interns
acaben sent
pel dinar dels interns
si no hi ha cap càtering
que tingui
un petit benefici
del funcionament
de la cuina,
per una part.
I per altra part,
també la possibilitat
de donar als interns
el que realment volen.
Si hi ha un plat
que s'agrada
molt més que altres,
sempre tens la possibilitat
de canviar-lo
i fer els plats
que els interns
s'agraden més.
Perquè els menús
també estan adaptats
a cada un dels interns
o com funciona?
En principi,
hi ha un menú general,
no?
Pensar que els menús
els fans,
els cuiners,
després passen
pel servei mèdic.
El que passa
és que hi ha
un menú general,
després hi ha
una dieta vegetariana
i la dieta musulmana
i després totes les dietes
que els serveis mèdics
diuen que necessita
un interns
per qualsevol malaltia
que tinguin.
Comentaves abans
que el menjar és bo.
Sí, sí,
aquí el menjar,
la veritat,
és que és boníssim,
no pel que digui jo,
sinó per la sensació general
que diuen els interns
que el menjar
és un menjar boníssim.
En qualitat.
Doncs gràcies i bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres.
Doncs es menja bé.
Boi de comitat,
diu.
Sí, sí,
un dia haurem d'anar a tastar.
A més,
la cuina és d'aquestes grans,
perquè hi havia unes grans...
Una cuina industrial.
Sí, sí,
una cuina industrial.
Pensa que hi ha 470 interns
aproximadament.
Doble la capacitat
del que hauria de tenir
la presó idealment.
Per tant,
està totalment basificada.
Deia que a cada ceba
hi ha quatre interns
i que per tant això
vulgui ser una dificulta
la convivència,
però sembla que no,
que de conflictes
a la presó de Tarragona
n'hi ha pocs.
Vam parlar també
amb dues de les cuineres,
les que supervisen
una mica la feina diària.
Les professionals
que estan allà,
que contracta...
El Departament de Justícia,
com comentaves,
a part dels interns
que estan cuinant,
estan supervisats
per l'Almodena
i l'Hermínia.
L'Almodena, Hermínia,
bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Vosaltres treballeu cada dia
en el centre penitenciari
a la cuina.
Com és el dia a dia
en la cuina
de la presó de Tarragona?
Bé,
primerament comencem
amb el que és l'esmorzar,
que es fa amb els interns,
que comença
a les 8 de la matinada,
i seguidament
ja comencem
a fer el que és el dinar.
Cada dia
improvisem coses noves,
fent pastes,
llegums i demés.
I a l'hora
d'aquells cuinin,
hi ha alguna mena
de formació?
Com us distribuïu
les feines?
Sí,
normalment tenim
dos cuiners
en el primer plat,
dues cuiners
en el segon plat
i una altra cuina
que fa les dietes.
Llavors,
tenim cinc cuiners,
un auxiliar
i els demés
i els demés
fan menjador,
els que renten
les peroles
i demés.
Quanta gent sou
en total?
12.
12 persones
que treballeu ara?
12 per tor,
total són 24.
Tant 12 al matí
i 12 a la tarda.
No sé
què és el que més
els agrada fer
a la gent,
o els espaguetis,
no sé,
si hi ha algun plat preferit.
Per menjar-lo?
Sí,
per fer-lo,
les dues coses.
tot,
els agrada fer-lo,
perquè els agrada
estar a la cuina
i els agrada fer-lo
i després menjar-lo.
Ells també aprenen
de vosaltres?
Vosaltres els ensenyeu?
Com ho feu, això?
Sí,
normalment,
n'hi ha alguns
que diuen que són cuiners,
però realment tampoc
no han fet mai
una cosa de cuiners,
però nosaltres,
amb la meva companya
com jo,
les ensenyem
el que és
elaborar el plat
i després,
normalment,
cada setmana
es va fent
els mateixos platos,
llavors ja comencen
a fer l'enrodatge
i ho fan bé.
Comentàvem abans
el director
que el menjar és molt bo.
Ho corroboreu, això?
Sí, sí,
és a la qualitat.
Sí, i tant,
i tant,
en qualitat
i quantitat
ho col·laboro.
I quin és una mica
el menú?
És a dir,
se segueix
alguna mena de menú
marcat per algú
o com ho feu, això?
Sí,
ens ho fa
una funcionària
d'alimentació
i ens regim
més o menys
per lo que diu,
per lo que diu
el menú.
Tenen dos vegades
a la setmana
peix fresc
i després
és variat,
verdures,
pasta,
és variat.
És variat.
I què tal la convivència
amb els interns?
No,
s'ho comporten molt bé,
la veritat és que
són molt correctes,
treballen bé
i no n'hi ha problema.
De moment
no hem tingut
ningú problema.
Sí,
ells tenen
una barrera
que saben
que no podem passar
i la respecten
igual que nosaltres
la respectem a ells.
Doncs moltes gràcies
i que vagi bé.
Bon dia.
Gràcies a vostè.
Gràcies, bon dia.
M'ha escoltat el director
de les cuineres,
potser que escoltem
algun usuari,
algun intern de la presó.
És el Josep Reyes,
vam parlar amb ell,
ens explicava
que ell fa dos anys
que està
en presó preventiva.
Preventiva, dos anys.
En presó preventiva,
dos anys,
ell va criticar
una mica aquest tema,
que les coses van molt lentes,
que ell es dedicava
professionalment
a l'hostaleria,
per tant,
ja en coneixia d'això,
era professor del tema,
havia fet classes
sobre això
i el presumpte acte
pel qual el van posar
a la presó
era per maltractament psicològic.
El van posar a la presó
i ell comentava
que ja fa dos anys
que està...
Dos anys esperant judici.
Esperant judici,
sí, sí, sí,
encara no ha sortit
al judici.
Era el Josep Reyes
que ens explicava
una mica
la seva experiència.
Torno a estar
en diligències prèvies,
hòstia,
després de...
he fet nul·litat
d'incubació,
torno a estar
en diligències prèvies
perquè no ho tenen clar.
Dons anys més
que m'han firmat
i, bueno,
esperant.
El presumpte delicte
en relació
amb temes...
Maltracte psicològic.
Maltracte psicològic.
Déu-n'hi-do.
Bueno, aquí
la cuina central
d'aquí a baix
és una cosa
de menú.
És menú diari.
Per cert,
està molt ben preparat.
I a dalt
fem una miqueta
de carta
i un menú de dia,
també bastant elaborat.
A dalt
tenim
una carta
i un menú de dia
que, bueno,
es fa tot
amb productes frescos
del dia
i elaborat
és més mero.
Igual que al carrer,
pràcticament igual.
Sí,
són persones
que treballen
a la cuina.
Molts
posen
interès
i
quan surten d'aquí
tenen un mitjà de vida.
Se'ls pot donar
un mitjà de vida.
Altres,
persones
no ja estan
no tan adients
amb això,
doncs ho poden fer.
O sigui,
no surten
amb aquestes
ganes, no?
però el que sap
aprofitar-ho
pot tindre
una bona
forma
per començar
una altra vida.
Sí,
és que això
és un problema
que hi ha aquí dintre.
O sigui,
estàs pendent
de lo teu
però també
estàs fent
una cosa,
un treball
que has de
procurar
fer el bé,
no?
Com diu mana.
Ara,
pot juntar
les dues coses
i és difícil.
Però hi ha persones
que sí,
que surten
i surten
ja en ofici.
que surten
en nou,
deu,
onze,
un any
i ja d'un principi
d'ofici
perquè el que ens ordina
al carrer
tindrà ja
una base
per poder treballar
de cara al futur.
Una de les evasions
és el treball
i si el treball
es fa amb responsabilitat
doncs
t'enriqueixes,
no?
És el que jo
intento inculcar també.
Ja fa 33 anys
que estic en aquest ofici
de l'hostaleria
i, bueno,
les coses
a vegades
no semblen com són.
Aquí no és
diferent del carrer.
Hi ha unes persones
que estan retingudes
i res més.
Però, bueno,
dintre del que cap
l'oportunitat
se'ls dona.
Bueno,
ja s'ha dit
una cosa al revés.
Jo he intentat
sempre també,
igual que les cuineres,
inculcar la idea
que el treball
que estan realitzant
de cara al futur
els hi pot ser adient
i
sàpiga estar a la vida.
O sigui,
res del que feien
en el passat
tenen que tornar-ho a fer.
Per això
se'ls dona les eines
perquè les puguin aprofitar
bé sigui amb cuina,
bé sigui amb ceràmica,
bé sigui amb qualsevol activitat
perquè puguin
millorar
ells com a persones
i tindre una sortida
una sortida professional.
No és gens fàcil.
Es porta,
hi ha qui s'ho pren,
jo per exemple
m'ho prenc amb calma,
tranquil·litat,
però hi ha persones
que no s'ho prenen ni gens.
Això va també
a la personalitat
de cadascú.
És molt motivant,
és molt motivant,
sigui per,
sigui de la índole que sigui,
de l'activitat que sigui,
és motivant
perquè ells,
primer,
veuen cares noves
i en segon lloc
si els aporta
alguna nova activitat
per realitzar,
doncs això
els motiva,
no?
En que va tendreix
ho expliquen,
lo haremos,
no lo haremos,
lo haremos el sábado,
venga,
lo que hemos aprendido
lo haremos,
en aquest allar,
però bueno,
ells ja tenen l'oportunitat
de saber que hi ha altres versions
d'un producte
que estan tocant cada dia,
hi ha altres versions
de com preparar-lo,
com cuinar-lo,
preparar-lo,
com fer-lo,
bueno,
esperem que sigui positiu.
Sí,
aquí
les petites coses
es magnifiquen,
o sigui,
una cosa petita
perquè sigui
es fa molt gran,
es magnifica,
la concepció
de la vida
aquí et canvia,
perquè penses,
primer,
per què estic aquí,
si realment
ho saps,
doncs mira,
doncs,
apetxugues,
però si realment
no saps
per què estàs aquí,
què és el que
te volen imputar,
i al carrer
tens les persones
que t'estan ajutjant,
te trobes
en un medi
totalment
inhòspit,
t'han trencat
la família,
t'han trencat
la vida,
jo soc
persona de professió
i he ensenyat
en escoles
d'hostaleria
i he fet coses,
ràdio,
televisió,
també he fet,
aleshores,
tot aquest esquema
que jo tenia muntat
de vida
i de família,
se n'ha tot a Norris.
Què pots fer?
Esperar.
Aquí només queda més
que esperar.
A veure,
a veure què passa
i està.
Era la veu
de Josep Reyes,
un dels interns,
com dèiem,
i ho explicava,
que si més no,
aquesta formació
que aconsegueixen
en la presó
els pot servir
el dia de demà
per poder
dedicar-se
a aquest ofici.
Però el dia a dia
a la presó
es fa llarg.
I si el tenen,
és el que explicava,
d'aquesta manera
no pensen en altres coses,
també.
I si et sembla,
acabarem
escoltant el Quintín Quinsac.
Ell és el propietari
de la Cú Restaurant,
són els qui
els van proposar
fer aquesta iniciativa
i ha deixat
la porta oberta
perquè continuï.
Creu que podria ser interessant
que aquests cursos
es poguessin allargar
i, per què no,
fer-ho també
de serveis,
no només de cuina,
sinó de serveis
a l'hostaleria.
Escolta'm-ho
a Quintín Quinsac.
No,
això va ser una proposta
de...
Tenim una clienta
amiga de la universitat
que va ser ella
que ens ho va proposar
si volíem
col·laborar
amb la presó,
fent un taller
de cuina
per a ells.
N'altres,
personalment,
com a restaurant,
no pretenem
res per a n'altres,
vull dir,
pensem que per ells
és una jornada
diferent,
canviar...
Bé,
abans d'això
vam venir aquí
a visitar la presó
i ens va canviar
totalment
la nostra idea
de lo que pensàvem
que era
des de fora
tens una idea
de la presó,
quan entres
a dintre
canviar tot,
vam veure
la biblioteca,
gent supereducada,
bueno,
no sé,
aquell dia
ens va sobtar
molt,
molt,
molt,
veure
realment
la realitat
des de dintre,
no?
Tot,
això es viu
amb una normalitat
que inclús
et fa pensar molt,
no?
Vull dir,
de lo que
t'havien dit
a lo que veus
aquí dintre,
és diferent.
Amb aquesta presó
hi ha cuina,
és de les poques presos
a Catalunya
on es fan menjar,
normalment és càtering
i aprofitant
que aquí hi havia
una cuina
vam dir
per què no
fer un taller
de cuina.
El que busquem
és que ells
aprenguin
alguna cosa
per fer
el dia
que tinguin
un permís
a casa seva
amb els seus familiars,
res més que això,
no pretenem
ni que surtin
d'aquí domà,
de fet,
ells treballen
cada dia
a la cuina,
amb la qual,
ja
aprenen,
no?
l'Anna el que ha fet avui
és portar un salmó,
dos salmons,
i fer un munt
de preparacions
diferents
amb el salmó.
El salmó és un peix econòmic,
és fàcil de trobar
i amb els mateixos ingredients
veure què es pot fer.
Es farà un sashimi,
que és un salmó cru
amb soja,
un salmó marinat,
un tartar de salmó,
ara està fent hamburgueses
de salmó,
vull dir,
tot això amb els mateixos ingredients
són coses molt fàcils
que es poden fer a casa.
Vull dir,
ells ho estan,
l'Anna ho està preparant
davant d'ells
i ho estan fent
i tot el que es fa
ells ho tasten.
Home,
nosaltres estem molt contents,
vull dir,
realment és una activitat
per a nosaltres,
és molt enriquidor
pel fet
de fer una acció
com aquesta
amb gent que dius,
jo no sé,
sí que creiem
en la realitat
de la inserció social,
a la presó
hi ha gent de tot tipus,
vull dir,
és veritat
que pot haver
des d'una persona
que salta un semàfor
fins a un violador,
és veritat,
amb la qual cosa
normalment
posem tothom
en el mateix sac.
Nosaltres aquí
no entrem a valorar
què ha fet aquesta gent,
no ho sabem
i no ens interessa,
però sí que pensem
que és una bona acció,
que ells
ho estan passant bé,
estan aprenent
i jo crec que ells
sí que es portaran
alguna cosa d'aquí.
Nosaltres,
estem contents
d'haver-ho fet.
Potser,
el que els vam dir
a la fin de la presó
és que potser
en un futur
seguirem col·laborant.
Això avui
és una prova pilot
i no sabem
si en un futur
farem un curs
més llarg
de cuina.
Jo inclús havia proposat
fer un curs
de servei,
perquè sí que pensem
que l'hostaleria
és una sortida
i podrien
aprendre
alguna cosa realment.
Podríem fer,
nosaltres els dilluns
no treballem,
hem de veure
com va acabar
la jornada d'avui,
però per què no
fer un curs
més llarg
o fer un curs
sobre servei
que realment
és una cosa
que ells
podrien aprofitar molt.
Clar,
però realment
treballant,
és a dir,
també jo sé
que és una mica
inesperat
que un restaurant
com el nostre
faci això avui,
però no hi busqueu
res més.
Per què ho fem?
Perquè sí,
perquè estem contents.
el lema
de la casa
és que
d'altra forma
és possible
perquè no
un restaurant
com el nostre
pot estar
avui aquí
en això.
Això van fer
i tu vas aprendre
alguna cosa
del salmó?
Bé,
no gaire.
No vas aprofitar gaire,
el temps estaves
per l'altra feina.
Estava per altres coses.
Sí que a mi
em va curiosíssim
la presentació
que va fer
el Quintín.
Diu,
nosaltres som un restaurant
quan parlava
just per trencar
el gel
amb els interns,
som un restaurant
una mica pijo.
Diu,
però bueno,
avui deixem-nos d'això,
hem vingut a ensenyar-vos
una mica els plats
i per tant,
com dèiem,
que han deixat la porta oberta
que això pogués tenir
continuïtat
del primer curs de cuina
que s'ha fet
en una presó de Catalunya.
Sens dubte
volíem dir
una bona iniciativa
que avui hem volgut reflectir.
Josep Soñés
hi va passar mig matí
a la presó
i això és una part
del resultat
d'aquest estada.
Gràcies Pep,
fins després.
Que vagi bé.
Gràcies.
Hay sueños
como pisillos
que se estremecen
al notar
el más mínimo
soplido
de aire
que les pueda dar.
Y otros
son firmes
castillos
los hay
De inveros y mil material
Llevan naipes por ladrillos
Pero cimientos fuertes
Que porfiando a la suerte
Jamás se van a derrumbar
Plantar castillos en el aire
Que es muy posible que mañana
Cambiarán su dirección y amaynen
Los malos vientos que circulan por aquí
El pensamiento no delinque jamás
Que libre es la imaginación
Que si quiere no distingue
Lo malo de lo bueno
Lo propio de lo ajeno
Con una sola decisión
Plantar castillos en el aire
Que se levanten hacia el cielo
Despegar de una vez los pies del suelo
Ignorando lo que pasa por aquí
Plantar castillos en el aire
Igual que fallas valencianas
Y alzarán sus figuras artesanas
Hacia la esperanza y la imaginación
Cantar castillos en el aire
Que apunten retos hacia el cielo
Despegar vuestros pies del as del suelo
Ignorando lo que pasa por aquí
Cantar castillos en el aire
Que es muy posible que mañana
Cambiarán su dirección y amaynen
¡Suscríbete al canal!