Doncs passen ja 12 minutets de les 11 del matí,
encetem la ràdio de les festes avui des de l'estand de la Rambla Nova.
Avui ens fem ressò d'algunes de les activitats
que hi haurà aquest cap de setmana.
Com dèiem, Tarragona 2017, la candidatura de Tarragona
als llocs del Mediterrani tindrà una especial presència enguany
amb aquesta gran pantalla de l'ETS, la més gran d'Europa,
que situaran al barri del Serrallo.
Però, entre altres actuacions, demà a dos quarts d'onze de la nit
hi haurà una actuació de percussió a càrrec del grup Tompac.
Per parlar-ne, escoltem-ho, escoltem-ho.
Ja veieu que és un grup de percussió que, vaja,
es premen tots els objectes necessaris per poder fer música,
per poder fer percussió, i ho faran dissabte a Tarragona.
I en parlem amb el Gorca González.
Gorca, bon dia.
Bon dia, què tal?
Com estem?
Bien, muy bien.
La verdad que con muchas ganas de que llegue ya el domingo
a participar en la fiesta con toda la gente allí en Tarragona,
porque, bueno, la verdad que estamos con los últimos preparativos
y lo que se prevé es que va a ser una fiesta por todo alto, ¿no?,
para optar por esta candidatura que yo creo que, bueno,
que finalmente lo vamos a conseguir porque hay mucha gente detrás
trabajando en ello y el esfuerzo que se está haciendo es muy grande
y sobre todo lo que la ciudad da para ello, ¿no?
I què ens heu preparat per aquest dissabte?
Què teniu preparat?
Alguna cosa especial?
Alguna cosa diferent, tenint en compte que veniu a Tarragona
per intentar que Tarragona sigui la seu dels Jocs del Mediterrani?
Sí, bueno, nosotros, nuestro grupo,
siempre tenemos, digamos, espectáculos sostenibles, por así decirlo, ¿no?,
por esto de que utilizamos siempre material reciclado, ¿no?,
que no compramos nada, sino que utilizamos lo que ya hay para hacer nuestro arte
y yo creo que un poco la perspectiva de la candidatura, pues, es lo mismo, ¿no?,
es que es perfectamente sostenible y adaptable el hacer los Juegos Olímpicos
del Mediterráneo en Tarragona, ¿no?
Entonces, pues, digamos que es una metáfora de igual que, digamos,
que la ciudad está preparada y se puede aprovechar lo que hay en la ciudad
para un evento de este tipo, pues, nosotros lo hacemos eso con la música
y con la percusión, ¿no?, que aprovechamos lo que tenemos
para hacer un espectáculo, ¿no?, musical, donde la gente, pues,
se va a divertir mucho y lo va a pasar muy bien,
entre otras actuaciones que va a haber, o sea, que va a haber muchas sorpresas,
ya sabemos que tenemos la pantalla de l'ed más grande de Europa o de España,
no lo sé, pero, vamos, que la diversión, digamos, que está asegurada.
¿I es pot fer música en tot tipus d'objectes?
¿O en quins objectes portareu a Tarragona per fer la vostra música?
Pues, nosotros siempre vamos con nuestros objetos.
Lo que pasa es que siempre que llegamos ahí, digamos, a cada lugar,
a cada destino, pues, intentamos también aprovechar un poco, pues,
el emplazamiento, ¿no?, y siempre, pues, sacamos también, digamos,
música de los objetos que allí mismo están, ¿no?
Estareu al costat del mar, no sé si ajudarà, això.
Bueno, va a ayudar a la predisposición, ¿no?,
hasta con una forma muy buena, ¿no?, para comenzar el concierto,
pues, porque ya sabes que esta brisa marina siempre ayuda a estar tranquilo,
a estar sosegado, a la felicidad y demás, y, bueno, en ese sentido es como lo vamos a aprovechar, ¿no?
D'on veniu, Tom Pac?
Nosotros somos de Alcalá de Henares, de la cuna de Cervantes, ¿no?,
por eso tenemos en nuestra ciudad también hay una tradición muy cultural,
y, bueno, pues, nosotros yo pienso que también nos hemos impregnado de esa cultura
desde bien pequeñitos, y, bueno, lo que hacemos es aportarlo, ¿no?,
cada día, pues, allá donde se requiere y donde tenemos un espacio para nuestro espectáculo.
Porque portamos muchos años, Gorka, con esto de hacer música en todo tipo de objetos.
Hombre, hacer música en todo tipo de objetos es algo muy imaginativo, muy creativo, ¿no?,
que es lo que nos incentiva cada día a hacerlo, y, bueno, es un continuo reto
y es algo, además, que nos parece muy importante porque el planteamiento hacia la sociedad actual,
pues, creo que debería ser así, no en el ámbito cultural únicamente, sino en todos los ámbitos,
es decir, el aprovechar los recursos que tenemos para hacer lo que necesitemos.
En nuestro caso es el arte y son los objetos reciclados, pero, pues, eso,
se pueden aprovechar unas infraestructuras para un acontecimiento, como son los Juegos del Mediterráneo.
Deies que això no son objectes reciclats, Jocs del Mediterráneo, això vol dir esport.
¿Hurà alguna cosa, alguns materials que ens recordin, no sé, el tenis, el futbol,
alguns materials que... amb això també es pot fer música?
Sí, sí, sí, sí, por supuesto. De hecho, habrá más que alguna sorpresa en ese sentido,
no voy a adelantarla, pero, bueno, que tiene mucho que ver con el deporte
y lo podrán ver allí los asistentes.
Que la gent vagi a veure-ho aquest dissabte a dos quarts.
Doncs, aprofitant que sou a Tarragona, us podem veure per Catalunya, a algun altre lloc, Corca?
Pues, de momento, bueno, tampoco es que tenga aquí las fechas delante mía y demás,
pero, bueno, no te sabría decir ahora mismo.
Lo que pasa que, bueno, pues sí que estamos en la web, en nuestra página web,
en distintos lugares donde la gente se puede informar.
Per cert, la página web recomanable, eh?, que la teníeu molt ben treballada.
Que l'ha estat mirant aquest matí, està molt treballada.
El tom es T-O-O-M guió P-A-K punt com, no? Si no m'equivoco.
Sí, efectivamente. Es un poquito raro la forma de escribir el nombre,
pero, bueno, es sonomatopélico puramente para que ya se sepa,
como simplemente nombrarnos que lo que hacemos es percusión, no?
El tom, el grave y el agudo de la percusión, pues ya nos parece descriptivo, incluso el mismo nombre.
Clar, el tom-pac ja és del segon dels sorolls que no ho podem fer, no?
Amb aquesta paraula fins i tot es pot fer un ritme i tot, no?
Sí.
Amb el tom-pac.
Doncs, Corca, com saps, que del tom-pac, que seran aquest dissabte, dia 19,
al Serrallo, a dos quarts d'onze, amb aquesta actuació de percussió dins els actes de Santa Tegla,
que ha organitzat la candidatura de Tarragona als Jocs del Mediterrani de l'any 2011.
Gorka González, moltíssimes gràcies.
A vosotros y nada, nos vemos el domingo en el gran festejo.
Perfecte, fins diumenge, adeu-siau.
Un saludo, gracias a todos.
Les festes de Santa Tegla les podeu seguir a través del Twitter, del Facebook
i també a través de Tarragona Ràdio i també tarragonaradio.cat.
Penseu que si entreu a la nostra pàgina web també podreu escoltar tots aquells espais
que al llarg d'aquests dies hem anat fent des d'aquí, des de l'estat de les festes.
Ara hem parlat d'una activitat que serà diumenge,
però anem a parlar ara d'algunes de les activitats esportives
que també hi haurà aquest cap de setmana a la ciutat de Tarragona.
D'una banda, els que han organitzat el TGN Bàsquet,
i ens acompanya l'entrenador de l'equip, el Miquel Polo.
Miquel, buenos días.
I també ens acompanya el Didac Ríos del Club d'Atletisme de Tarragona.
Bon dia.
Bon dia.
Miquel, és mañana ja el Triangular, el campionat que veis preparado.
Què expectatives tenéis? Com ho va a ir?
Bueno, digamos que es una edición importante, no es la segunda.
Es importante ya fortalecer este torneo.
Este año hemos apostado por traer equipos también de fuera de la comunidad,
de los equipos vascos, y bueno, va a ser importante, ¿no?
La acogida que tenga en cuanto a público.
Nosotros, bueno, estamos convocando, sobre todo queremos que el club se implique,
implique, ¿vale?
Todos los jugadores, entrenadores estén ahí en las gradas, dar ese colorido.
Y luego yo creo que, bueno, en el ámbito cultural y festivo, pues lo que te he dicho, ¿no?
Traer dos equipos de fuera que siempre vienen muy predispuestos por el tema de, bueno,
porque vienen en un marco incomparable, ¿vale?
En una ciudad como Tarragona y en un ambiente festivo.
Y a partir de ahí, bueno, bueno, vamos a estar toda la mañana y toda la tarde.
Eso implica también que vamos a poder tener polideportivo todo el día, pues bueno,
esperemos con mucho público y, bueno, varios partidos.
Se jugarán a las 10 y a las 12 las semifinales.
A las 4 va a haber un amistoso, ¿vale?
Para que, bueno, tengan también el equipo B la opción de disfrutar de ese evento.
Y luego ya a las 6 y a las 8, pues se jugarían tercer y cuarto puesto y final.
Esperemos que estemos nosotros ahí.
¿Estamos entre los favoritos del TGN Básquet o qué?
Bueno, venimos, llegamos bastante tocados en cuanto a lesiones.
El equipo está trabajando muy bien y yo creo que, bueno, pues con esas dosis de ilusión y, bueno,
para nosotros, nosotros afrontamos como un torneo oficial porque, bueno, es nuestro torneo,
es la semana previa al inicio de liga.
Pero, bueno, luego están los datos objetivos y tenemos enfrente, por ejemplo,
en la primera semifinal, el Café Saitonas-Catua, que yo creo que, bueno, es prácticamente, vamos, seguro que esté en la final.
Es un equipo, digamos, que su categoría ahí equivaldría aquí a un Copa Cataluña,
es decir, sería una categoría más que la nuestra y es de la parte alta y además han hecho buenos fichajes.
Sé que han tenido también problemas como nosotros con las lesiones,
pero en principio, en cuanto a nivel de equipo, yo creo que ellas son las favoritas.
Ahora, estamos en casa, con...
Eso ayuda también, estamos en fiestas...
Sí, yo creo que, bueno, si jugamos ese torneo, además, el no conocerles nos ayudará también.
Y si jugamos sin complejos y con esas dosis de ilusión, si no se convierten en presión,
yo creo que intentaremos pelearlos.
Ahora, si te tuviera que decir un favorito, nombraría el Café Saitonas-Catua.
Café Saitona y el otro equipo del País Vasco será Santurzi, si no se pronuncia así.
Sí, sí, Santurzi.
¿Y qué tal?
Bueno, es un equipo que el año pasado quedó campeón de Copa y Liga en el provincial vizcaíno.
Digamos que ha subido a una categoría nacional, como sería un primera catalana aquí.
Es un equipo muy joven, tal vez le falta experiencia.
Tiene una base que posiblemente sea de lo mejorcito del torneo,
pero tal vez le falta estar acompañada en el resto de posiciones.
Sí que tiene un juego interior bastante bueno.
Pero bueno, yo creo que sí que en la segunda semifinal la etiqueta de favorito la debemos tener nosotros.
Y a las de Torredembarra sí que las debéis conocer más.
Sí, sí.
Yo creo que en la primera semifinal lo van a tener muy complicado, porque les toca, yo creo que el favorito.
Pero bueno, ya en el tercer y cuarto puesto yo creo que también tienen sus opciones ante Santurzi.
Yo creo que la idea, al menos, es que tanto a la tarde, a las seis y a las ocho, veamos dos partidos competidos.
Tanto al Torredembarra, en principio, si las previsiones se cumplen, Torredembarra y Santurzi.
Y nosotros esperamos estar contra el Café Saitona.
Yo creo que, bueno, pueden ser dos partidos peleados y muy atractivos de cara al público.
Cuéntame un poco el timing del día.
O sea, cuándo empezará, a qué hora se jugará la final, un poco para la gente se pueda planificar el día.
Bueno, el primer partido será a las diez de la mañana.
Jugarán el Café Saitona-Scatuac contra el Torredembarra.
A las doce jugaríamos nosotros el equipo local ante el Santurzi.
A las cuatro de la tarde hemos metido ahí, entre medias, un amistoso de la Argentona,
un equipo de la provincia de Barcelona, contra el Tejenas que ve, el senior ve nuestro.
Y luego ya serían a las seis de la tarde el tercer y cuarto puesto.
Y a las ocho sería la final ya para, digamos, cerrar luego ya con la entrega de trofeos.
Un día completo de básquet, ¿eh?
Sí, sin duda, ¿no? Yo creo que eso también es el reclamo un poco, ¿no?
La estructura como está montada está también para que, bueno, pues todo ese colorido y el público
lo podamos tener a lo largo de todo un día.
Y bueno, nosotros que tenemos la intención de fomentar el básquet femenino,
es una de nuestras apuestas, pues qué mejor que este marco, ¿no?
Como lo que decía, un marco incomparable como las fiestas, en un ámbito cultural,
pues bueno, poder tener el pabellón y bueno, pues eso, un torneo tan importante
de básquet femenino, pues bueno, entra dentro de nuestra filosofía y dentro de nuestras intenciones.
Per tant, aquest dissabte al Pabelló del Serrallo hi haurà aquest torneig de bàsquet
de Santa Tecla, del TGN Bàsquet, amb els altres tres equips, dos tarragonins i dos del País Bàs.
Per qui no li agradi tant el bàsquet i digui, doncs jo vull fer atletisme per les festes de Santa Tecla,
també té la possibilitat, perquè no s'avorrireu pas a les festes,
perquè el Club d'Atletisme de Tarragona organitza i ja va a la setena edició
de la Tetratbó de Santa Tecla.
Didac, serà aquest dissabte això, eh?
Sí, aquest dissabte.
Set anys.
És el setè any, la veritat és que va néixer com un trofeu social entre el club
i vam decidir al final que coincidint amb les festes, doncs obrir-ho una mica al públic
i fer-ho popular perquè tothom pogués participar.
I què és una mica, com funciona això del Tetratbó, com s'ha d'apuntar la gent,
és a dir, com anirà tota aquesta jornada?
Això és la Tetratbó, és una prova combinada que abarca una prova de cada especialitat atlètica,
una cursa de velocitat, que seran els 100 metres llisos, una prova de salt de llargada,
un llançament que serà el de pes, amb un quilo menys de l'oficial.
I això?
Bueno, perquè...
Perquè és més popular, no?
Més popular i la veritat és que set quilos pesa bastant.
I després una cursa de fons, bueno, seria mig fons, que serien els 1.000 metres llisos.
Tot això es farà on?
Això a les pistes de Camp Clar aquest dissabte.
Començarem primer, això serà a les 11, i abans farem una Tetratbó infantil,
diguéssim, pels més petits, que ja ho vam incorporar l'any passat,
i la veritat és que va funcionar molt bé,
i a les 9 del matí començarà la infantil.
A partir de les 9 i mitja, a les 9 començaran a escalfar els més petits amb els nostres monitors,
i a les 9 i mitja començar.
I tot això, bueno, té una inscripció gratuïta, que ho poden fer a la mateixa web del club,
clubalatismatarragona.com,
i allà trobaran el reglament i tota la informació necessària per apuntar-se.
Si no, allà mateix, quan arribin, també es poden apuntar.
Ja teniu molta gent inscrita, que hi participarà, o després d'aquests 7 anys,
és a dir, com ha anat a evolucionar una mica la participació en la Tetratbó?
La veritat és que va començar molt bé a nivell de club,
i després va tenir una mica de baixada,
però ara fa un parell o tres d'anys que, sobretot amb els nens, ha revifat bastant,
i l'any passat vam ser quasi una seixantena d'atletes,
entre grans i petits, que van participar,
i preveiem aquest curs també, amb els petits, uns 30 o 40,
i després una vintena dels grans.
Per tant, és important això, la participació dels petits,
que fa que almenys tingui futur, va a prova també.
Sí, sí, sí, sí, a més va coincidir que vam començar l'escola d'atletisme
amb els més petits, l'any passat, i una mica tot va anar alimentant-se,
tot una mica, i la veritat que ve.
Doncs això serà aquest dissabte, dia 18, aquesta tetraduó, la setena,
que organitza el Club d'atletisme de Tarragona,
no només pels grans, sinó també pels més petits,
nascuts entre... Quina edat, quines edats han de tenir?
Sí, els més petits, des del...
Els més petitets, que són des del 2005 fins als de l'any 98.
Per tant, qui estigui entre aquest marge d'etat pot participar
a la tetraduó infantil.
Doncs, Didac Rios, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Miquel Polo, gràcies.
Gràcies a ti.
Que vagi molt bé el bàsquet, l'atletisme,
vaja, que vagi molt bé les festes de Santa Tecla.
Gràcies i bon dia.
Són els Maldita Nerea amb la cançó Ninguno,
de dos, el gran concert de la plaça de la Font,
que serà aquest proper dilluns, dia 20 de setembre.
Hem parlat de música, hem parlat d'esports,
i anem ara a parlar de gastronomia.
I és que una de les cites indispensables de les festes de Santa Tecla
des de fa més de 25 anys, a més, i ara us ho explicaré per què,
o ens ho explicarà el nostre convidat,
es fa al barri del Serrallo, aquest diumenge, dia 19,
al Moll de Pescadors, concretament,
al concurs de mestres Romas Caires.
Ramon Martí, bon dia.
Bon dia.
L'avi Ramon, que ja el coneixeu, els oients de Tarragona Ràdio.
Ja som coneguts de temps.
Ja és conegut.
Sí, no, la cosa que han d'interpretar, quan jo parlaré ara,
com sempre, que parlo de vivències,
perquè, clar, s'escriuen moltes coses, llibres i coses,
però, clar, jo, pels anys, doncs, he conegut pescadors,
he conegut intel·lectuals, he conegut gent
que, més o menys, puc parlar del Romesco,
perquè el Romesco s'ha desvirtuat, s'ha aprofitat,
s'ha fet molta cosa.
Però el Romesco, en si, va ser una espècie de circumstància,
perquè, antigament, a finals del segle, a finals del 1800,
les barques anaven amb vela.
I què passa?
Com aquelles pel·lícules que veiem, aquells valers,
que es queden uns dies per falta de vent, el que sigui,
també les barques van trobar-se, a vegades,
a un dia o dos, a alta mar,
sense poder tornar al serratllo,
a la seva base, no?,
on les dones esperaven, tipus allò, a les havaneres, saps?
Esperant que arribi la barca aquella, no?
I què va passar?
Llavors, no és com ara, que tenen les neveres, tenen de tot,
però llavors portaven el clàssic, el poc,
perquè llavors tampoc no es disposava de massa cosa per portar.
I clar, l'essencial que portaven era el pa, que es feia sec,
les avellanes, les ometlles, el tomacó, la ceba,
en fi, diferents coses pròpies d'aquí.
Aquesta manera tradicional de fer el Romesco.
No, no, tradicional de la comarca.
De la comarca, eh?
De la comarca.
I llavors el principal que portaven era el pebrot de Romesco.
No l'Enyora, perquè l'Enyora s'ha fomentat ara
perquè és d'un poble de Múrcia que es diu Enyora
i clar, això ha estat comercialitzat.
Però el pebrot de Romesco no es coneixia tant.
Ara avui en dia sí.
Ara inclús a Madrid hi ha molts llocs importants
i el comercialitzen perquè li han tastat el Romesco
i han mirat de fer el Romesco.
Doncs clar, aquells de trobar-se amb aquells ingredients
al tamar dos dies, per exemple,
van agafar, van frigir el pa, la picada amb les ometlles, els alls,
un d'això és el pebrot de Romesco, llavors fer-se una miqueta,
matxaca, matxaca, un regec de vida aquell de priorat
que llavors també era priorat,
bueno, sempre ho és, però bueno, ja m'entens, no?
Doncs la barca tenia aquestes coses.
I vam fer aquesta salsa.
Aquella salsa va lligar tant amb el peix,
perquè clar, no es tracta de, per fer el Romesco,
un peix especial.
Però resta, doncs, quins tipus de...
El rap, el togina...
Hi ha diferents peixos, els que són molt bons
són els de roca, però aquells té un inconvenient
que té molta espina.
Saps? Però clar, llavors aquells,
mira quina salsa ha sortit.
Quina salsa ha sortit i es va comentar pel serrallo,
mira quina salsa...
I llavors, també a finals de segle,
l'escritor aquest, el Pini Soler,
que va escriure algunes coses molt importants,
estava en França,
i el vindre de França a Barcelona,
que va ser quan va fer aquella fila internacional
de finals de 1800,
llavors li van dir,
escolta, aquí a Tarragona s'ha fet una salsa,
ha sortit una salsa...
Clar, avui en dia hi ha molts menjats,
però quan sortia un plat especial,
com la motavesa,
el macos edito,
clar, se'm parlava del lloc que anaven la gent a d'això.
I van dir, mira que l'has de provar.
I aquí a Tarragona,
uns quants intelectuals d'aquell temps,
amb el Torres Jordi i companyia,
van fer un dinar amb ell,
amb el Romesco.
Va arribar a Barcelona,
llavors, que es va posar de Barcelona...
Els hi va agradar i es va començar a expandir.
Sí, dintre el que era Catalunya,
perquè llavors Catalunya també era Barcelona,
Tarragona,
Lleida i Girona,
quedaven un altre sector diferent.
I llavors van...
I llavors van agafar...
I a Barcelona hi havia un crític internacional
molt exigent, molt especial.
Aquesta salsa jo l'he de provar a veure què és pel que diuen.
I llavors el van convidar al Serrallo,
amb ell,
i després alguns periodistes i reportats de Barcelona,
i van vindre aquí,
i al Serrallo,
perquè aquest pinjolet
tenia molt d'interès aquí també,
amb Tarragona,
perquè ell s'havia creat
molta part de la seva petitet,
el Serrallo.
Perquè llavors tenien la dida,
normalment aquests senyors,
quan això tenien una dida,
i aquesta dida era una serrallenca,
una peixatera serrallenca.
Clar,
i llavors aquests senyors que van vindre,
quan va tastar el Romesco,
oh, diu,
això és una cosa especial,
això és això,
i llavors aquest crític internacional,
llavors inclús en una revista
que es feia aquí a Tarragona,
que deia el Ferrocarril,
que va sortir,
llavors aquest senyor,
per fomentar i dir,
oh, he descobert aquesta cosa a Tarragona,
va sortir a la Vanguardia,
va sortir molt d'allò.
I per a més hi ha una anècdota,
de quan van fer aquest dinar aquí al Serrallo,
aquests,
hi havia uns senyors,
que em sembla que també eren convidats allà,
d'en Madrenys,
i ell li va preguntar a un pescador,
diu,
escolti'm,
i aquesta salsa,
quina vitalitat,
quina fortalecció,
oh,
diu,
aquí,
mellissos,
i aquelles senyors,
no comes,
no comes el seu marit,
vol dir,
escolta,
vull dir,
que anècdotes,
jo tot això,
doncs,
si ho explico,
és perquè ho he sentit,
a pescadors,
i coses d'això,
els solers,
saps,
vull dir.
Aleshores,
avi Ramon,
en aquest concurs de Mestre Romescaires,
el que es valora és això,
que es fa aquí,
és a dir,
què es valora en aquest concurs,
dia que ja fa tants anys,
que es fa a Tarragona?
que és la que organitza això fa molts anys,
perquè la primera vegada
que es va fer el Romesco a Tarragona
va ser una degustació,
dia el Pla del Serrallo,
llavors que hi havia les barques,
no era com ara el Port,
i a dir,
el màxim aburts,
que hi ha diferents llavors,
van fer una degustació
que van participar,
van participar a Tastal,
quasi un miler de persones,
ho van fer a la laboral,
que és el lloc on se podia fer una cosa d'aquestes,
vull dir,
que va començar a agafar aquestes,
llavors,
amb el temps,
el màxim aburts,
la Alessà i companyia,
amb el sindicat
i els personatges,
van dir de fer un concurs,
i venien de molts llocs,
que aquest concurs donava satisfacció
perquè qui aconseguia els títols,
en un bar,
en un restaurant,
a casa,
poder presumir,
ja l'explicaré com va el concurs,
o sigui,
el concurs el sindicat em porta,
posa els fogons,
el carbó,
l'oli,
la cassola,
en fi,
aquests ingredients,
l'únic que el participant
ha de portar els ingredients,
el que passa,
una vegada van prohibir,
que portessin els cantis amb l'aigua,
perquè dintre l'aigua,
el canti portaven ja el fumet,
i la gràcia és que tots siguin iguals.
Que el facin allà,
que tots siguin iguals.
Llavors,
consisteix en que,
per exemple,
el guanyador
té el títol
de mestre major Romescaire,
l'altre,
mestre Romescaire.
I aquest títol dura tot un any?
Per sempre.
O per sempre,
per sempre,
el mestre Romescaire ja per sempre.
És per sempre.
I qui participen?
I els altres,
els altres ja són Romescaires.
I qui participen?
Gent experta de restaurants,
aficionats,
de tot,
pot participar un home de casa,
pescadors també participen,
restaurants,
perquè presumim un restaurant
amb el títol de mestre major,
perquè va haver-hi temps
que Tarragona
es va desvirtuar això del Romesco
per culpa del turisme
que no el coneixia.
Molta cosa d'aquesta,
en més de fer-ho amb pebrot de Romesco,
que no ho desconeixien molts,
doncs ho feien amb pebre vermell.
Clar, donava aquell color,
aquella cosa,
però faltava el sabor del pebrot.
Per això s'han fet els concursos
perquè així puguin presumir
que han guanyat un títol d'aquesta manera.
I després,
si es donen aquests títols,
se li dona una medalla,
una petita quantitat
per compensar,
doncs el cas o el que sigui.
I a partir d'aquí,
doncs ja es va començar a fer
el primer concurs de Romesco.
I quanta gent hi participa?
Aproximadament cada any?
Hi ha 24 fogons.
24 fogons,
per tant és el màxim de participants.
A vegades s'ha tingut que dir prou.
Prou.
I a vegades pot passar,
com ara mateix,
tantes festes que hi ha,
doncs uns està aquí,
l'altre allà.
Incluso t'he dit que venen
de la província de Barcelona
i un ve de la província de Girona.
Vull dir que té un...
dintre la gastronomia,
doncs poder aconseguir
un títol d'un Romesco,
té una categoria
dintre el restaurant,
no?
I també entre famílies,
entre dones,
dic-me,
jo he guanyat.
És aquella cosa
que a vegades
passa de la percebuda,
per exemple,
amb porcs,
música,
però dintre la gastronomia,
el Romesco,
i guanyar un títol
de Romescaire,
doncs,
aquí val a molt.
doncs és el que podrem fer
aquest proper diumenge
al barri del Serrallo
els participants
en la 25è edició
del concurs de mestres
Romescaires,
que com dèiem
es farà aquest proper diumenge.
De totes formes,
si algú s'assabenta
i es veu en cor
i té ganes
que no es decidiria,
que vagi,
que vagi a la llotja
de pescadors,
perquè això es farà
al Serrallo.
Al Serrallo
allà a la llotja de pescadors,
allà on també fan
els concursos
de fideus arrossejats
i aquestes coses.
Sí, per dir-te'n,
sí,
davant de l'Eglésia
i allà davant.
I si algú pot apuntar
encara pot anar.
Doncs molt bé,
Ramon Martí,
avi Ramon,
moltíssimes gràcies,
bon dia.
A reveure.