És un quart de dotze del migdia, un minut.
Aquí seguim amb tots vosaltres en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
Ara ho comentàvem amb el Ricard en el temps del sumari.
Les Camarlà és el protagonista dels plats
d'una vintena de restaurants de la ciutat
fins al dia 25 de juliol.
Es tracta d'una iniciativa del col·lectiu Tarragona Essència
per donar a conèixer aquest producte,
coincidint amb la tornada a la mar dels pescadors després de la veda.
Parlem amb alguns dels promotors d'aquesta iniciativa.
David Soler, del restaurant Barquet.
David, molt bon dia.
Hola, què tal? Bon dia.
Benvinguts, saludem l'Eduard del D'Agusta.
Eduard, bon dia.
Bon dia.
I el Quico, de la Bordo.
Quico, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
El primer que m'ha dit el Quico no es diu Escamarlà.
És la primera al front, eh?
Anem al potencial, anem al potencial.
Però realment, és que clar, aquí hi ha qui discuteix això.
És que ja comencem a discutir pel nom.
Vosaltres discutiu i jo me'ls menjo, què et sembla?
Discutiu pel nom, quasi millor.
Perfecte, els cuinem i tots preparem.
No, però és veritat que això de Gadagán Escamarlà,
el Serrallo s'ha dit tota la vida, Gadagán.
Sí, sí.
Serrallo, Cambrils, a l'Atmella.
De Tarragona fins al Delta, a l'altra banda del Delta,
se'l coneixia per Gadagán.
Però tu saps que és vostè que això només és de Cambrils,
que aquí a Tarragona envites Escamarlà tota la vida.
Que mengin galeres i ens deixin els Gadagans a nosaltres.
Molt bé, que mengin galeres que ens menjarem els Gadagans.
Vosaltres ja vau debutar quan us vau constituir com a associació
aquí a la ciutat de Tarragona, amb vostres i cava.
Ara amb Escamarlà ens, escolta,
m'ho re't fi tots, està molt bé això.
Es tracta una miqueta d'incentivar el que tenim més a prop
per donar a conèixer i per fer que els productes que ens estimem
i que produïm estiguin a l'abast de tothom.
Home, jo des de la meva modesta perspectiva,
un dels grans valors que trobo amb això que feu
és que feu la jornada del Gadagán.
Ara justament que els pescadors han tornat a la mar,
és a dir, allò que és...
Toca ara menjar aquest producte, no en un altre moment.
I allò del producte de temporada que està tan arrelat a la nostra cultura
val la pena, no?, situar-lo al calendari.
Sí, però si vas a mirar, és l'època de l'any,
si m'equivoco o m'acorregeixes, Quico,
que s'agafa més Gadagán.
Llavors, com que s'agafa més,
el preu també tendeix a baixar.
I és la millor època de l'any
per poder disfrutar d'un marís
que, no sé, fora de temporada està en uns preus prohibitius.
Home, depèn la tria, no?,
de la mida de les peces.
ara es pot menjar Gadagán a un preu raonable, no?
Anem al mercat i dins de tot, no?
De fet, jo he comprat...
Avui m'han portat Gadagans de la primera tria,
que és la més brosseta que s'agafa ara,
que potser són Gadagans d'un pam,
que m'han sortit al voltant d'uns 30 euros.
Home, de la primera tria.
De la primera tria.
De la primera tria, eh?
Sí, sí, que quasi bé amb dos Gadagans ja fas, no?,
amb un dinar.
I tant.
Són grans, són grans, són molt grans.
Són molt grans.
Són grossos, és un menjar que a altres èpoques de l'any
doncs és un gran luxe i ara doncs és accessible.
Llavors doncs s'ha d'aprofitar el seu moment,
a part que ara també està molt gustós,
perquè també està albat i totes aquestes coses,
tot ajuda.
I escolta, com està la cosa?
Els pescadors, heu parlat?
Hi ha prou producte en guany?
Perquè ja sabeu que un any o l'altre
doncs canvia també la quantitat
i hi ha molts factors en guany.
Heu tingut oportunitat de parlar amb els pescadors?
És un bon any?
Sí, no, de Gadagang n'està sortint molt.
De fet, cada any quan comencen a pescar
és un dels productes que surt més, no?
Llavors, doncs, de moment de problema no n'hi ha cap ni un
perquè puguem menjar Gadagang cada dia
i a totes hores per esmorzar,
per anar a espar...
Entrepans...
Bé, podem fer de tot.
Home, de fet, tindrem ocasió de conèixer
com es poden menjar els Gadagans de moltes maneres
perquè sou 20 en restaurants de la ciutat de Tarragona?
20-22.
20-22, aproximadament.
El compromís és que a la carta sempre tindreu plats
fets amb aquest producte.
Sí.
I això com es menja, a banda de mals dits?
Què és la millor manera?
Bé, el que han proposat també és la gent que no ho posa a la carta
ficar-ho com a suggerències
i també tens l'oportunitat de no tenir una cosa fixa
i durant la setmana, si vols canviar
i fer diferents receptes de l'Adaga...
Digues Escamarlà, que el Tico no ens dirà res, eh?
De l'Escabarlà
i, bueno, és l'oportunitat aquesta
també de fer una mica de varietat
i anar provant cosetes
i que la gent donar-ho a conèixer també.
Però hi ha el compromís ferm, eh?
Tots els restaurants.
És a dir, si algú agafés una llibreteta
i un restaurant per restaurant de la vostra entitat
passaria una inspecció.
Tots tindreu Escamarlà o Gadagans, això segur.
En el moment que entres a formar part d'un col·lectiu
i et compromets primer amb aquest col·lectiu
i després amb la ciutat,
perquè no deixa de ser això,
agafes aquest compromís, no?
I creiem que si anem tots a una
jo crec que podem aconseguir moltes coses
que fins ara la ciutat no s'ha aconseguit.
I s'ha de començar justament per aquí, no?
Per incentivar primer a nosaltres mateixos
com a restauradors
i després al reste de la ciutat.
Donar a conèixer el producte,
sobretot d'aquí de la Terra.
De fet, ara ho comentàvem també,
en el temps del sumari,
els cuiners de la ciutat us esteu movent moltíssim.
Sempre, a nivell individual,
hi ha hagut moltes persones inquietes,
però ara com a col·lectiu és el moment.
L'altre dia parlàvem també
amb els restauradors de la Part Alta
que han organitzat el sopàs dels focs.
D'una banda, perquè era necessari
que a la ciutat...
Ells també parlaven d'aquestes jornades,
que nosaltres també intentarem fer alguna cosa
quan acabem aquell sopàs.
I estàvem comentant que a banda d'aquesta,
que era un objectiu
de fer anys a la ciutat de Tarragona
poder aconseguir aglutinar-vos
en diferents entitats.
Home, l'actual situació també facilitarà.
Si treballeu junts,
doncs tira endavant els negocis,
que no és bon moment per ningú, no?
Però de fet ja ens tocava,
perquè nosaltres hem estat adormits
durant un fotimer d'anys
sense fer res i veient-les venir.
Jo no sé si ara és el millor moment
per començar a fer segons què.
Jo crec que sí.
Qualsevol moment és bo.
per començar a espavilar-te,
per començar a fer que el nom de la teva ciutat
soni arreu dels països catalans i més enllà.
I bé, veies que hi havia veïns
que et començaven a passar la mà per la cara
fent moltíssimes coses.
Nosaltres no fèiem res.
Escolta, vull dir, fins aquí hem arribat, no?
Això s'ha acabat.
A partir d'ara portarem nosaltres l'estandard
i a partir d'aquí hem de començar a fotre la canya.
I per això ens estem, crec jo, espavilant moltíssim
i a partir d'ara les coses en aquesta ciutat,
des del punt de vista gastronòmic,
començaran a funcionar d'una manera diferent.
De totes maneres, clar, vosaltres esteu al capdavant
cadascun dels vostres negocis.
Jo no sé si us marqueu una periodicitat
de fer accions determinades
o diguem-ne que en funció de les circumstàncies
doncs aneu planificant.
I mira, com a mínim farem 4 o 5 l'any, no sé.
Ara mateix estem preveient un calendari d'actuacions
i hi haurà coses que es faran dintre dels propis locals,
hi haurà coses que es faran al carrer
perquè tota la ciutat en pugui gaudir,
des dels més petits fins als més grans.
Es preveu que comencem a partir d'ara
amb bastar coses per fer en centres educatius,
que la cosa no es queda només als locals,
al contrari, volem sortir molt més al carrer
i no tant als nostres locals.
Els nostres locals, els nostres clients,
ja ens coneixen, saben com funcionem,
saben el que fem.
El que volem és abarcar un ventall més ampli
de possibilitats gastronòmiques.
I ara doncs mira, l'escamarlà o el gadagant.
Anem a cuinar una mica, va, què feu?
Expliqueu-nos què feu vosaltres com a mostra.
A veure, són molts restauradors,
no podíem venir tots i explicar els seus plats,
però com a mostra del que podem trobar
en cadascun dels vostres establiments,
el degusta, com podrem degustar o tastar
els escamarlans, Eduard?
Bé, nosaltres aquesta setmana hem començat
ficant a les suggerències,
tenim l'escamarlà saltejat amb aies tendres
i flamejat amb brandy,
després tenim un arròs cremós,
tipus risotto,
amb escamarlans i shiitakes,
que és un bolet japonès.
I bé, aquesta setmana suposo que canviarem
alguna coseta, deixarem aquests
i potser anem sumant
i al final de setmana tindrem...
És el que has dit, que no tindreu un plat fix,
sinó que anireu renovant la carta.
Sí, sí, la veritat que sí.
Molt ben pensat.
Senyors, vostès que cuinen, què fan?
El Quico que farà?
Doncs el Quico el que ha fet,
de moment, és embolicàs.
Que és el que em va dir el David
l'altre dia que li vaig donar
d'estar un encabalcat de gadagang
amb peu de porc, amb mallioli i romescat.
Està boníssim.
Està boníssim, està.
I necessito més llibreta que plat.
Sí, perquè he ficat un nom tan llarg...
Trobo que sí, eh?
Però queda bastant bo, queda bastant bo.
Explico una miqueta, home.
Si no ho farem a casa.
Aquests són els plats que s'han de menjar al restaurant.
No, no, sí, precisament és molt senzill.
És agafar un peu de porc, desusar-lo,
fer un botí ferró per fer una mena d'embotit.
Després, al gadagang, hem de pelar la cueta,
conservar una miqueta que quedi allò sencer, presentable, no?
Se passa per la paella, el mateix oli s'hi passa al peu de porc,
se fa tot el muntat, se napa amb una miqueta de salsa i és...
Bona, és extraordinari.
És rapidíssim d'explicar, rapidíssim d'explicar.
I amb què ho acompanyeu, això?
Amb algun acompanyament o això...
El vi, deixem que el triï la gent.
D'acord.
Perquè és una miqueta més...
És més personal.
Més personal.
I a gent que li agrada uns vinets una miqueta més dolcets o...
No, t'ho dic perquè, com que té la cosa del peu de porc,
que està amb l'escamarlà,
jo crec que és d'aquells plets, justament,
que dius que triï el client,
però jo crec que és un plet que permet que aconselleu vosaltres,
justament per aquesta cosa que és el porc,
l'escamarlà per l'altra banda, no?
Jo si l'he d'aconsellar,
si l'he d'aconsellar amb un bon cava.
Sí, senyor.
Que això queda bé a tot arreu i amb tot.
Sí, sí.
M'alida perfectament amb els peus de porc.
I tant, i tant.
Ho lliga tot, ho lliga tot.
Magnífic.
David, què fem al barquet?
Jo en tinc...
Jo també com ells, no?
Vull dir, suposo que a mesura que em vagin portant els camarans
i amb el preu que te'ls vagin cobrant,
doncs sempre pots fer unes coses o unes altres.
Depèn també de la mida que tinguin tot plegat.
Però ara mateix a la carta tinc 7 o 8 plats,
que també els vaig canviant.
I, no sé, per dir-te'n dos,
tinc un arròs d'escamarlans amb tripa de bacallà,
que és a la cassola, ni cèc ni caldós.
És una mica cremós.
I després també, per exemple,
tinc uns cadagans estofats amb xocolata,
que també és una mica així com a...
Però estan boníssims.
Té una mica de...
Un punt de sofisticació, no?
O singular.
Sí, sí, estan molt bons.
S'ho veus que la xocolata sí que s'empreia molt a la cuina,
però jo amb els escamarlans no ho havia sentit mai.
Sí, amb un puntet de xocolata...
Tu has inventat allò un dia que vas dir o hi ha...
No, pel contrast.
Feia una recepta que era de sèpia estofada amb xocolata.
Sèpia un nens estofat amb xocolata.
Sí, sí, sí.
Aquesta recepta amb sèpia,
bueno, la feia fins a monàvia.
Ficar-hi una punteta de xocolata en els estofats.
Jo fins i tot a vegades el fricador també s'hi posava,
antigament, no?
Doncs això.
I allò que et pagues a pensar,
dir, escolta, què hem de fer?
Com ho hem de fer?
Doncs mira, saps què?
Provem-ho.
Ho hem tastat, vam fer la recepta i ho...
I bé.
Sí, sí.
Bé, bé, bé.
Val la pena.
Quico, tu fas això o fas algun plat més?
No.
A part d'això, doncs, anem canviant els plats.
Anem canviant els plats.
Els escarmolanets, els teixadets, amalls,
que l'han fet des del primer dia
i té molta sortida que li agrada molt a la gent,
perquè a més a més, com que els picantors
se fan un fart de sucar i un fart de beure,
doncs...
Això és magnífic.
Ja va bé.
Això, això és...
Però tot així anem...
La intenció és anar canviant els plats sobre la marxa,
depenent, doncs,
de que si un dia els pots comprar més grossos,
o l'altre dia més patits i...
Home, clar, això està bé, eh?
I la qüestió no avorries.
Jo el que vull reivindicar als restaurants,
i també parlo per mi,
és que la gent, quan vagi a un restaurant,
sigui quin sigui, a menjar closca,
vull dir que no s'espanti,
que agafi la closca amb els dits.
Ah, sí, sisplau, clar que sí.
Clar que sí.
Que l'agafi amb els dits,
perquè és molt patit...
Bueno, aviam.
És molt trist.
Entre cometes,
veure una persona que estigui amb un ganimet i una forquilla
intentant...
I què fas amb aquell cap?
I què fas amb aquell cap?
El deixes morir de pena, no, home, no?
S'ha de treballar amb les mans,
que les mans es tenen per alguna cosa.
Llavors nosaltres ja ens encarregarem
de portar tovalloletes
perquè tothom s'eixugui les manetes,
o si no, a la quarta de bany,
sinó amb els tovallons.
Hi ha empreses de bogaderia
que encertegen els tovallons
que també tenen dret a viure.
Però escolteu, de totes maneres,
si jo no vaig errada,
això del protocol,
com tota la vida evoluciona,
i avui en dia és perfectament correcte
menjar tot el que sigui closca
amb els dits en una taula.
És perfectament correcte.
Els espàrrecs i les olives.
Per tant, no, aprofitem,
aprofitem i mengem així.
Una cosa us volia preguntar,
que des de d'hora ens surt,
ara parlarem de temes de salut pública,
del laboratori municipal,
han tornat les meduses,
i a mi em sonava
que alguna vegada havia sentit
que algun cuiner, no sé qui,
havia intentat fer algun plat amb meduses.
A vosaltres us sona això?
Sí tant, jo n'he menjat.
Has menjat? Mira, perfecte.
Perquè és que clar, són aquests animalons...
No sé quina espècie,
no en tinc ni idea quina espècie,
però jo l'he tastat en un restaurant japonès de Barcelona.
I què tal?
Boníssima.
Cruixent, a tope.
Frigileta, te la van fer?
Sí, sí, sí.
I té un gust de mar brutal.
El que passa, clar,
que l'espècie no te la puc dir
perquè és que li vaig preguntar,
me la va dir amb el seu idioma,
no sé si amb el seu idioma
o amb el nom científic, imagina't.
Però era molt enrevesat,
no em vaig quedar amb el nom.
Però que està boníssima.
És clar, imagineu-se,
si realment li trobem el punt
amb la quantitat que diuen
que tenim aquests dies?
Pues sí.
Ho han intentat,
amb les d'aquí al Mediterrà
ho han intentat
i no és l'espècie que idònia per menjar.
Clar, quan hi ha de dir
aquella deu ser l'espècie comestible,
però aquestes que ens arriben aquí no.
El xafú, em sembla que és...
La jornada està bé perquè en tenim unes quantes.
Sí, no? De meduses.
Bofetades hi hauria a la platja
per anar a buscar les meduses, eh?
Oh, aniria bé, aniria bé.
Mentrestant tenim a Gadagans,
a Camarlans,
als restaurants de la ciutat de Tarragona,
gairebé 22 que integren
al col·lectiu Tarragona Essència
fins al dia 25 de juliol, no?
És el dia que dieu.
Punt, ara anem a una altra cosa.
Com veieu la temporada aquest estiu, per cert?
Jo la veig animadeta.
Doncs del que portem fins ara?
Sí, de moment la gent s'està animant,
està començant a sortir una altra vegada al carrer,
comencem a estar cansadets
de tantes vegades de sentir la mateixa frase,
aquella de...
que no vull ni anomenar-la, no?
No, no, jo tampoc.
I la gent, doncs no, mira,
nosaltres també estem mantenint,
tots els restaurants mantenim més o menys els preus,
i això també fa que la gent puguem...
Puguem anar pels llocs.
El compromís, no?,
que heu fet la gent de l'hostaleria
amb la pujada de l'IVA,
de dir, bé, aquest IVA ens el menjarem nosaltres,
en tot cas de moment,
perquè si no, no podria tirar la cosa endavant, segurament, no?
És l'aposta aquesta que heu fet
encara aquesta temporada d'estiu.
És que què has de fer, vull dir,
és això o això?
Vull dir, no hi ha cap altra solució.
I la gent, aviam,
la gent agraïts per aquest tema
i nosaltres, però bueno,
un punt l'IVA tampoc repercuteix en gaire cosa.
Però bueno.
Doncs interessant el que ha comentat el Quico,
que no parlem d'aquesta paraula
perquè de fet surts al carrer
i els carrers encara estan animats
i la gent va i ve,
i ve, hi ha una part real, sens dubte,
però també hi ha una part, una miqueta
de frases recorrent constant, no?,
quan es parla d'aquest tema.
Doncs escoltet, que ompliu molt els restaurants,
d'això es tracta,
perquè a més això voldrà també
que nosaltres en gaudim
de la vostra manera de cuinar
un producte que és d'aquí
i una mica es fa xarxa, no?,
i mai millor dit amb el tema dels pescadors
menjant el producte d'aquí de casa nostra.
David, Eduard, Quico,
moltíssimes gràcies
i enhorabona per la iniciativa.
Aquesta i les que vindran, segur.
Sí, si Déu vol.
Gràcies.
Adéu-siau, molt bon dia.
Buon dia.
Buon dia.
Buon dia.
Buon dia.
Buon dia.