part essencial de la nostra vida
a l'hivern, perquè la calçotada suposa
una reunió social, suposa
una reunió familiar, suposa un negoci,
una pat fora de casa, en un bon restaurant.
I ja sabeu que fins i tot els polítics
i les reunions de partits
i col·lectius artístics, moltes vegades
quan arriba aquesta època, fan
les seves reunions al voltant d'una
bona calçotada. El cas és que
si l'hem de fer, fem-la bé i assegurem-se
que són calçots que estiguin
fets a casa, que estiguin
fets aquí. I per això, entre altres coses,
doncs podem fixar-nos en la
IGP, és la Indicació
Geogràfica Protegida, calçot de
Valls. Tenim a l'altre costat del fil telefònic
a Francesc Vilanova, és el president
del Consell Regulador. Senyor Vilanova,
molt bon dia. Hola, bon dia.
Moltes gràcies per atendre la nostra
trucada. Els calçots,
què es van començar a collir? Al novembre
ja, no? A partir de novembre
sí, ja es comencen a fer algunes calçotades.
El que passa és que s'ha allargat moltíssim
la temporada en els últims anys.
Home, clar, perquè abans començava
a partir del gener en amunt i, clar,
ara la gent volen començar
més aviat. La qüestió
de l'IGP, després hi entraríem en altres
assumptes, però la qüestió de l'IGP,
de la Indicació Geogràfica Protegida,
el calçot de Valls ja tenia, diguem-ne,
l'ADEO. Això, diguem-ne, que va ser un pas més enllà,
potser. Sí, sí,
una mica més. En què consisteix
exactament això?
Home, som una associació
d'agricultors,
que van formar
això, l'IGP,
per fer més qualitat i més...
per fer més qualitat els calçots.
N'entos els triem d'un en un,
quan hi ha gent que n'hi posen
de prims, de dobles, n'entos,
quasi de tot són de la mateixa mida.
Que això és importantíssim a l'hora
d'una calçotada.
Home, clar, perquè a l'hora de cobre i tot,
sempre, al mateix tamany,
se couen tots iguals.
I diguem-ne una cosa,
quina és aquesta mida ideal
del calçot de Valls?
Una llargada de quants centímetres,
aproximadament, el diàmetre...
Això vostès ho tenen mesurat, no?
Sí, nosaltres fem
de 15 a 20 mil·límetres
de doblada
i de 20 a 25 centímetres
d'allargada.
I per saber què...
Sí, digui, digui.
Si no fan aquestes mides,
clar, no podem posar
l'etiqueta de l'Igeper
al calçot de Valls.
Que això és el que li anava a dir,
que això porta una etiqueta,
està lligat amb una cinta característica, no?
Sí, està amb un fil blau
i, a més a més,
porta una etiqueta
que posa de l'Igeper
al calçot de Valls.
Però diguem una cosa,
geogràficament,
en el sentit més estricte,
només abasta els calçots de Valls
o altres produccions
que es puguin fer a altres punts
del que diem Camp de Tarragona?
Bueno, l'Igeper
són les quatre comarques
d'aquí de Tarragona
i el que passa
és que són pocs productors,
només som 54 productors
de moment.
Suposo que s'apuntarà més gent.
Però, bueno,
anem fent, anem-nos.
I, escolti, una cosa.
Qui realment, dels consumidors,
hi ha qui s'ho mira més,
qui s'ho mira menys,
però cada cop hi ha més gent
que miri que sigui
al calçot de Valls amb l'Igeper?
Home, jo em penso que sí.
La gent ho mira una miqueta.
perquè això es tracta de...
La qualitat, suposo que miren
la qualitat, també.
Quan anem a comprar,
a vegades no trobaríem, no?,
aquests calçots específics de l'Igeper,
trobaríem uns altres.
Bueno, n'hi ha,
clar, de calçots n'hi ha,
se'n fan un munt.
Clar.
El que passa que a l'Igeper
som, som, ja he dit abans,
54 socis,
però, esclar, som...
fem 4 milions i mig,
bueno,
passàvem a fer 4 milions i mig,
en guany,
que la temporada és més bona,
suposo que passarem
dels 5 milions de calçots.
Clar,
és poc,
però, bueno, doncs...
5 milions de calçots,
Déu n'hi do.
Per tant, en guany,
la cosa ha anat bé.
Parla del temps
i aquelles coses
habituals del món de la pagesia.
Sí, sí, en guany,
el clima va afavorint
molt el calçot
i s'ha avançat bastant
i tenim uns calçots
molt macos.
Perquè jo,
aprofitant que vostè
ja entén,
només faltaria...
M'agradaria que ens expliques
una miqueta
tot aquest procés de cultiu,
perquè vostès ja,
ara deuen començar
o han començat ja
a plantar els calçots
que menjarem l'any que ve,
suposo.
No,
això es planta
ara al febrer,
entre febrer i març
es planta la ceba.
Després,
al juliol,
o agost,
s'arrenquen,
s'arrenen a plantar
i llavors,
fins que el novembre,
que ens tornem a collir.
Bé,
els anem calçant
de mica en mica
perquè es vagin
fent llars
el calçot.
Hi ha com a 3 o 4 processos
des que es planta
fins que es menja,
com aquí el que diu.
Sí, bé,
el calçot ha d'estar
un any a la terra.
Plantem la ceba
ara al febrer,
després,
als juliol,
els arrenquem.
de mitjans d'agost,
de primers de setembre,
es tornen a plantar
i llavors ja
anant recalçant
i
al novembre
per poder acudir
calçots.
I escolti una cosa,
a l'hora de coure,
que sap vostè,
sobretot a les calçotades
familiars,
perquè quan anem
a calçotades ben organitzades,
se suposa que són professionals
i saben,
però a les familiars,
allò que sempre d'escolta,
això ho fem amb pi mateix,
ho podem coure.
Vull dir,
coure el calçot
té la seva cosa,
també.
Bé,
el millor és
els serments,
no?
Els serments.
Les revoltes,
revoltes,
que dèiem aquí.
Exacte.
Sí, sí.
Però, bueno,
doncs,
se poden coure
amb rames de vellener,
bueno,
amb aves coses,
però vaja,
jo el pi no l'aconselleria,
perquè més aviat
veig un gust diferent.
A veure,
Miri,
per entendre's,
per què no m'explica
com fa vostè els calçots
a casa seva?
No,
com els cou?
Amb revoltes.
Va posar les revoltes
i allò,
el calçot,
després els treu,
els emboliquen paper de diari
també,
o això no ho hem de fer?
Sí,
s'emboliquen en paper de diari
i poso un sac per sota
o pel damunt
i ja s'acaben de coure allà dintre.
No té més ni menys,
no?
No es pot fracassar
fent un calçot.
Eh?
Que no es pot fracassar,
vull dir que és relativament fàcil,
no?
Qualsevol ho pot fer.
Sí, home,
qualsevol ho pot fer.
I la festa de la calçotada
d'aquest cap de setmana
com es presenta?
Bé, no?
Home,
de moment bé.
Si fa bon temps,
suposo que farà bon temps.
Hi ha moltíssima gent,
com és habitual.
Sí, sí,
sempre cada any
ve molta gent.
S'ha comptat
d'unes 30.000 persones,
suposo que vindran avals,
com cada any,
cada any venen
aproximadament així.
I en el concurs
de menjar calçots,
vostè creu que guanyarà
el senyor que guanya cada any?
Home,
si es presenta
el Joan Forés,
suposo que sí.
És que ja li dic
que el senyor Forés
és de de cada any,
jo recordo,
històricament,
ja quan dius
qui ha guanyat el Congrés
que ni ho preguntes,
perquè ja t'imagines
que és el Joan Forés.
En fi,
ho sabrem.
Es torna a presentar.
Es torna a presentar.
Sí, sí.
A veure,
no farem pronòstic,
però ja gairebé,
si no li surt
un competidor d'última hora,
ja el donaríem per guanyador.
Ho sabrem diumenge,
segurament.
Va bé.
Molt bé,
doncs li agraïm
moltíssim
la seva atenció,
Francesc Vilanova,
president del Consell Regulador
de l'AIGP Calçota de Valls.
Gràcies per atendre
la trucada del matí
de Tarragona Ràdio
i bona calçotada.
Bona,
gràcies a vosaltres.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu.
Adéu-siau.