Us ho hem comentat al llarg del matí
i ha estat una de les notícies destacades a casa nostra.
El govern de la Generalitat aprovava ahir la nova llei del cinema.
El text, que encara ha de ratificar el Parlament,
ho diem a grans trets, obligarà a distribuir
el 50% de les còpies en català, doblades o subtitulades,
tret de les versions originals en català o en castellà,
i les pel·lícules europees amb menys de 16 còpies.
Davant d'aquesta llei, el Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya
i la Federació de Distribuïdores han expressat el seu profund malestar
i esperen que durant la tramitació parlamentària
els grups polítics, i ho han dit textualment,
posin seny, afegeixen en un comunicat conjunt
que la llei és injusta i que reduirà l'oferta de pel·lícules,
tancarà sales i destruirà 1.786 llocs de treball.
Ens acompanya, d'una banda, el gerent dels Ocine les Gavarres,
Josep Eduard, molt bon dia.
Bon dia.
Molt catastròfic, tot això, no?
Una miqueta.
Ara en parlem, en tot cas.
Hem convidat també per convertir aquesta estona de conversa
al director de cinema tarragoní, Jesús Montlleó.
Jesús, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir.
A vosaltres.
Jo indueixo que tu estàs força a favor de la llei,
jo no sé el Josep Eduard des de la seva perspectiva.
Jo recordo amb el Josep alguna vegada haver parlat
i pensar que, de fet, vosaltres heu rebut premis
del Centre de Normalització Lingüística,
perquè de Catalunya heu estat les poques sales que heu apostat.
Quan heu pogut pel cinema en català?
Quan heu pogut, no, sempre que n'hi ha hagut.
Sempre que n'hi ha hagut.
Sempre que n'hi ha hagut.
Sempre hi ha hagut cinema en català, l'Esgavarres l'ha fet.
Per això tu m'ho has explicat alguna vegada,
escolta, no en fem més perquè no en tenim més còpies.
Això mateix.
Per tant, des de la vostra perspectiva,
des de la teva perspectiva com a persona que està en el sector,
aquesta llei com us pot afectar?
Si nosaltres partint del punt que estem a favor del cinema en català,
que és una cosa que individualment, i crec,
i a més a les empreses de Girona,
vull dir que està posicionada a València,
al País Basc, al nord de Catalunya,
vull dir que està posicionada en un àmbit bastant nacionalista,
jo crec que el problema que tenim és la demanda.
Sí, actualment hi ha un problema que és el consumidor,
que de moment està donant l'esquena a aquest producte.
Perquè nosaltres, si féssim cinema en català,
que és el que estem fent,
i poséssim les dues opcions d'aquest Nadal,
que han sigut en català i castellà, de les infantils,
veurem que la primera setmana,
per quatre espectadors que anaven a la castellà,
anava una a la catalana.
Això la primera setmana.
A partir de la segona es dilueix tant que ja es difumina
i que no té sentit ni parlar-ne.
Hi ha dades de la mateixa conselleria que diu que l'any 2009
el 97,1% de les pel·lícules que es van projectar a Catalunya
estaven doblades o substituades en espanyol
i el percentatge en català va ser del 2,9%.
Això, diguem-ne, que és el que ve a modificar la llei.
Una altra cosa són els hàbits dels espectadors, no?
Els hàbits són molt difícils,
perquè jo crec que des de...
Fent un paral·lisme, per exemple, a la televisió,
quan va sortir TV3 i el famós Dales,
tothom deia, ostres, Dales, això com sona fatal, no?
Català una sèrie, no?
I ara tenim sèries a la ciutat i anem molt bé.
Però hi ha un matís molt important, que és gratuït.
El cine és pagant.
Llavors, aquí hi ha una voluntat de l'espectador, del consumidor.
Llavors, el que sempre he trobat una mica enganyós
en tota aquesta reflexió de la llei
i les preguntes que s'han fet,
és la pregunta cap dalt, no?
Que era, què et sembla si hi ha cinema en català?
I hi havia gent que deia que li semblava malament ja,
que això és greu, que ja n'hi ha.
De cinema català des de sempre, sempre n'hi ha hagut, des de fa anys.
I hi ha gent que deia que no, no li semblava bé,
però si ja n'hi ha de cinema en català.
Ja n'hi ha hagut, poquet, però n'hi ha.
Però la pregunta era molt tramposa,
perquè crec que la clau està,
si hagués català i castellà, què triaries?
I segur que les enquestes aquestes famoses
que han sortit per la televisió hagués sigut molt diferent.
A partir d'aquí, s'ha de potenciar el català,
s'ha de tirar endavant el català,
s'ha d'ajudar el català? Endavant, endavant.
Val a dir que s'aplicarà un nou impost
que farà que augmenti l'entrada de l'espectador
a les pel·lícules que vagi a veure doblades al català, no?
Doblades seria el sobrecost per a les que estiguin en castellà.
En castellà?
Sí, el sobrecost seria per a les castellanes.
Que això també suposo que n'hi ha canviant matisos,
perquè després vindrà la caverna d'espanyolista
que ens pot liar una, serà impressionant, no?
Vull dir, aquí també hi ha molts matisos que s'han de vigilar, no?
Però jo crec que el que hem fet,
que això és positiu, que els empresaris s'han posat d'acord
i han volgut dir, doncs mira,
fem una xarxa de cinema en català,
començar a potenciar el cinema en català,
fiquem una sala als nostres cinemes en català,
cosa que fins ara era impensable.
O sigui que si anem a buscar un punt de partida, ja està bé.
Però com el punt de partida sigui el 50%,
aquí n'hi hauríem els problemes.
El Jesús abans apuntava,
abans de ser-ho a dir,
és que hem de canviar el concepte
de tot el que és el món audiovisual
des de la perspectiva comercial, empresarial i de l'espectador, no?
A veure, jo no soc polític,
no defenc una llei per se,
però sí que és cert que volíem atreçar
algunes paraules del Josep,
com per exemple que aquesta llei comenci del 50%,
això no és cert,
tots sabem que hi ha una moratòria fins a 2013-2014
en la qual això s'anirà implementant de manera...
5 anys, no?
Sí, de manera progressiva
i suposo que en aquesta progressió
s'aniran fent reajustos.
Com tu bé deies,
la llei penso que és valenta
i és necessària
perquè s'està apel·lant en la llibertat del mercat
quan tots sabem,
almenys els que estem a la indústria,
que aquest 80% que copa el cinema nord-americà
des de fa molts anys
amb tàctiques realment deslleials
i de copar el mercat
i de bombardejar el mercat amb els seus productes
ha impedit que tot el que hi ha aquí
es pugui desenvolupar de manera natural.
Per tant,
totes les lleis de la competència
que ara es reclamen
per no potenciar el cinema en català
són les mateixes que ens han fet servir
per ofegar-ho durant anys.
Clar, aquest és un debat molt complex.
Clar, perquè a la gent el que li agrada
són les pel·lis americanes.
T'ho puc dir un exemple?
No, no, jo dic que això ho pot dir algú al carrer.
Bé, però sí, està molt bé
que a la gent li agrada les pel·lis americanes
si no hi ha cap mena de problema
si tot el cinema té la seva acabuda.
Però jo, abans amb el Josep en parlàvem,
em preguntava
pel·lícules com Celda 211,
que és una pel·lícula que ara mateix està tenen èxit,
si aquesta pel·lícula no hagués passat
completament desapercebuda
a les sales cinematogràfiques
si no hagués tingut la promoció que he tingut.
O sigui, el gran problema és la promoció.
Si tu tens un producte,
ja més ser nord-americano,
que té una quantitat de diners
per ser promocionada a l'estat espanyol
que és inclús superior
que la capacitat de la producció sencera
d'una pel·lícula espanyola,
doncs està clar que aquí hi ha una situació d'abús,
una situació de...
jo compro tots els espais de tots els teladiaris,
bombardejo amb el meu producte
i la gent, quan fa aquesta nada compulsiva al cine,
tria allò que li sona.
I llavors, les pel·lícules que segurament tenen un...
Jo estic segur que hacía el de 211,
si no hagués rebut el suport mediàtic
que va rebre al seu moment
per part de Telecinco,
que és una de les...
Podria haver passat desapercebuda.
Podria haver passat completament desapercebuda.
I el Josep sap molt bé
que és una pel·lícula espanyola,
que és una aventureta,
que no és cap mena de cinema europeu intel·lectual
ni cap cosa d'aquestes.
És una aventura per passar l'estona.
La pel·lícula funciona la merda bé.
Per tant, crec que tots els exemples,
això es podia extrapolar a qualsevol pel·lícula
també feta en català,
perquè al final el que volem veure és bon cine.
I si veiem bon cine,
què més dona si és en català o si és en castellà?
El problema, per mi, és no tenir l'opció.
I ara, si som honestos,
les Gavarres pot ser una excepció,
que ho sé,
també teniu, no sé si encara teniu el cicle
de versió original, vull dir...
Jo, precisament,
possiblement ets un dels interlocutors
més suaus amb els que em podia trobar
perquè ets dels dialogants,
però tu saps molt bé...
Sí, però no oblidem que són les úniques sales de cinema
que tenim a Tarragona, també.
Clar, clar.
Això és un altre debat.
No, he buscat un esperit més crític.
No, no, no, això és l'altre debat.
I a veure, que no s'ha dit,
mira, han portat un que...
No, no.
A veure, hem portat a la persona
que està al capdavant de les úniques sales
que hi ha a Tarragona.
I tinc que felicitar-los públicament
perquè, honestament,
dins el que una exhibidora pot fer,
crec que estan fent les seves apostes, no?
Jo el que vinc a dir
és que el problema és molt més de fons.
El doblatge ha de desaparèixer.
Això per començar.
El doblatge ha de desaparèixer
perquè el doblatge no deixa de ser
un remenent d'aquesta autarquia franquista
que ens va convertir
els menys ignorants d'Europa
durant generacions
i encara avui en dia crec que ho som.
I qualsevol producte cinematogràfic,
sigui americà,
sigui irlandès
o sigui de Papua Nova Guiné...
Fixeu-vos si ens estalviaríem
problemes i diners, eh?
Clar.
Mireu, un doblatge val
milers i milers d'euros.
Un subtitulat,
possiblement, siguin 2.000 eurets.
Vull dir,
la gent...
És que no volem llegir.
Doncs bé,
possiblement hi ha una generació d'espectadors
que som els que tenim més de 40 anys,
que ja estem perduts per aquesta causa.
Però hi ha tota una generació de joves
que estan pujant
que hi ha internet,
que subtitulen,
que veuen,
que llegeixen,
que...
I són gent...
Fixeu-vos-hi,
jo com a representant de la cultura
diria que inclús
una pel·lícula subtitulada
culturitza
perquè ens ensenya inclús
a escriure en el nostre propi idioma.
Clar.
Llavors, vull dir...
I a part que mantenim,
jo crec, millor
tot aquell aspecte interpretatiu
dels actors,
les intencions del director
que es perden durant el doblatge.
Jo he assistit a doblatges
i les malifetes
que es perpetren
en nom de les labials,
que és fer coincidir
les labials
d'un idioma
amb els a l'altre,
són brutals.
No parlem ja d'autocensura
o de censura tàcita
com en altres èpoques,
però sí que és cert
que en aquest procés de traducció
es perd la meitat
de la labor cinematogràfica.
I això no és
ser un cultureta
ni res absolutament d'això.
penso que si
la pel·lícula que és anglesa
vingués subtitulada
en català o en castellà
amb un cost mínim,
segurament això
de cara a les exhibidores
també seria beneficiós.
I un últim apunt.
Sí, i tant.
Voldria recordar,
no per defensar pas
el senyor Treserres
ni molt menys,
però que fa un any
se'ls va oferir
al gremi d'exhibis 2
i de distribuidors
la possibilitat
de doblar
les pel·lícules del català
pagant la Generalitat
i això va ser rebutjat.
Segurament aquesta llei
ha sortit com una espècie de
bé, doncs no hi ha manera
de fer-ho a través del diàleg,
doncs ara
fem una política de màxims
i a partir d'aquí negociem.
O sigui, crec que la Generalitat
per fi s'ha posat sèria
i està defensant
honestament allò que és nostre.
Perquè ajudes han dit
que en donaran,
tot i que no les han concretat,
això s'ha d'anar concretant
en el temps,
clar, perquè
jo no dic que representis
el sector, eh?
Tu mateix assumeix
el paper que vulguis assumir,
però clar,
si diuen que et donarem
les ajudes per fer el doblatge
i aquesta negativa,
ara això,
el cost l'ha d'assumir,
doncs cadascú,
la seva part, no?
Clar,
primer és complicat,
per exemple,
la versió original,
tot que soc un gran defensor,
o sigui,
m'agrada el cinema aquest tipus,
però hi ha un problema
que és el que dèiem sempre
l'educació dels espectadors
al consumidor
que hi donen a l'esquena, no?
Si el català és un 3%,
el versió original
és un 3% també.
Estem parlant d'un 6%
contra un 94%.
És a dir,
a partir d'ara,
pel·lícules en versió original,
la gent no aniria al cinema?
En un principi no.
Aquest és el cop dur.
El rock català...
Ho hauríeu d'assumir
durant un temps l'espèrdua.
Què va passar amb el rock català?
Cantar català rock,
això és un...
Ja s'omplen els estadis.
Això és de xiruques,
això és no sé què,
és el que em va ja.
I el rock català
es va convertir en un fenomen
que va modernitzar Catalunya.
Sí, però fixa que el Josep
ha dit de moment.
Jo és el mateix que vull fer.
El rock català
eren gent de Catalunya,
gent d'aquí catalans, no?
És diferent
que vingui una major
que no té res a veure en Catalunya,
no sap ni qui existeix Catalunya.
Ho haurien de saber?
Bé, és un problema que...
Però clar,
el problema és que si sap
que existeix Catalunya
han de saber que existeix Galícia,
que existeix el País Bàs,
si València se vol apuntar,
se vol apuntar.
Hi haurien moltes existències.
Llavors, evidentment,
quan tenen el poder,
tenen-ho des de dalt,
o sigui, a veure,
som un gra
dins del seu panorama cinematogràfic,
consideren que no s'hi han d'implicar.
Que ho haurien de fer
en major mesura, sí.
Però si li fas exigències,
si li dius que ho has de fer
perquè hi ha una llei que ho fa,
que li obliga,
es pot passar
que es deixin d'estrenar pel·lícules.
Pot passar.
Doncs molt bé,
jo penso en aquest cas
que és el moment
de donar la cara,
vull dir,
de girar la cara cap a Europa
i estrenar cine en Europeu,
que també té moltíssima qualitat.
I tu digues al públic
que no vindrà l'última...
l'avatar.
I escolta,
tenim una revolució al carrer.
No, en absolut.
Si som realistes.
En absolut, existeix internet.
Sí, per cert,
que hi sortia la dada
que ha estat la pel·lícula
més descarregada de la història.
Doncs veus...
Gràcies a l'avatar tenim cinemes,
tampoc ens han d'enganyar.
Clar, òbviament, òbviament.
No, no, no.
A veure,
ara no voldria semblar simplista
ni prepotent en absolut,
però sí que és cert
que si moltes...
Mireu,
això és com la comunitat econòmica europea,
vull dir,
si nosaltres com a nació que som,
perquè això és...
Qui no vulgui reconèixer
la peculiaritat cultural de Catalunya
ho pot fer per moltíssimes grans,
però existeix.
I molts de nosaltres la sentim així.
I jo tinc un exemple molt clar,
que és la mirada obliqua,
que és aquell crometratge que vaig fer,
que el vaig fer en català
perquè, com que me la jugava jo sol,
vaig dir,
doncs mira,
ho faig com jo vull.
I va anar,
no et diria a tot el món,
però fins allà la vaig poder fer distribuir
i va guanyar un munt de premis
en català.
Aquesta pel·lícula s'ha vist en català
a tota Europa.
I què hem fet?
L'han subtitulat
els respectius idiomes
i ningú hi ha posat cap problema.
I és més,
festivals de Ballador Lid
m'han donat el primer prèmit
amb una pel·lícula en català.
En parlant d'un altre format.
Vull dir,
a veure,
no estem parlant de llargmetratges
ni darrants de producció.
No, però en el seu moment,
productores del nostre país de Catalunya
em van desaconsellar,
productores de crometratges
em van desaconsellar
de manera tàcita,
van dir,
fes-la igual,
però en castellà.
I vaig dir,
però per què?
Vull tenir l'opció
de poder crear en català.
Això que dius, Jesús,
ara pensava,
mentre estaves dient això,
clar,
jo no sé si al final
la llei ha d'estar així.
És la nostra autocensura
i la nostra por.
Tota impecable,
però clar,
s'anirà un cop s'implanti.
Es parla també
de la xarxa de cinemes públics.
Al final,
no farem de la xarxa
de cinemes públics
un reducte
d'aquestes pel·lícules
en versió original,
no sé què,
i les sales comercials,
com les entenem,
continuaran fent
la mateixa feina
que han fet sempre.
No creieu que al final
la cosa
pugui acabar així?
És l'epoca que jo tinc.
Jo espero que no.
Vull dir,
jo des de sempre
he pensat
que els cines comercials,
les sales comercials
han de tenir
les dues visions.
O sigui,
has de tindre
un cine comercial
que et demana la gent
i un cine
més cultural,
més de cinèfil
que s'hi pot ser
en versió original
i evidentment
també entre el cinema en català.
Jo crec que poden
calar lligant-se les coses,
però espero que no,
perquè una cosa
ha de ser una mica
aquesta via
i l'altra
el que seria
el doblatge en català,
que per mi
és una diferència
molt important.
Tu estàs parlant
de productes catalans,
jo sempre parlo
de doblatge en català,
són dues coses diferents.
Jo crec que
els productes catalans
estan poc defensats,
però...
i a vegades
estan defensats
i no funcionen tampoc,
perquè jo he vist
publicitat a TV3
de pel·lícules catalanes
que jo he fet
en cartellera
i no ha vingut ningú.
Només que hi ha
pel·lícules catalanes
molt dolentes
i d'altres de molt bones,
com a tot el cinema.
No ens equivoquem, eh?
Clar, clar, clar.
El que no es pot fer
és apostar per un producte
i esperar que sigui
el rècord de l'any.
El que s'ha de fer
és crear una indústria
que està patit molt.
Aquest és el problema greu,
crec jo.
Crear una indústria,
deixar que...
Clar,
perquè ara en parlaves
de 1.786 llocs de treball.
Si jo et digués
en la quantitat
de llocs de treball
que s'han perdut
en la producció cinematogràfica
en aquest país,
que realment genera
moltíssima riquesa,
doncs segurament
triplicaríem
o que triplicaríem
les xifres.
Va haver un moment
que el laboratori
més gran de Barcelona
durant l'any 2008,
que és Image Film,
que és on llavors
s'aprocessen pel·lícules
en tot Espanya,
va aturar màquines.
Va haver un moment
que va aturant màquines.
O sigui,
producció zero.
Tota una indústria
de, es pot dir,
de la catalana
i part de l'espanyola,
aturada completament.
Per altres raons.
És un moment de crisi.
El que és bo d'això...
L'anomenada indústria
del cinema
no ha viscut massa
de les subvencions
i no ha pogut crear
una indústria potent.
No, jo penso
que als anys 80
va haver-hi la llei
de Pilar Miró
que la va privar
de tota la seva capacitat
de moure's
de manera privada.
La va fer...
El que ens pot dir
és que els cineastes
viuen de la subvenció
perquè això és molt fals.
Hi havia una indústria
cinematogràfica
a Barcelona i a Madrid
molt potenta
que amb...
unes lleis
que anaven a fi de bé
van obligar a tot...
Clar,
les empreses privades
van haver de tancar
perquè hi havia
unes empreses públiques
que hi abocaven més diners.
Clar.
Clar,
també s'ha de veure
que aquestes empreses
doncs veien del franquisme.
Era tot una...
Era com canviar les tornes.
Què va succeir
amb tot això?
Doncs que finalment
el sistema financer
que mou el cinema
durant els nostres 30 anys
ha estat públic.
Per què?
Perquè no oblidem
que també és un mecanisme
de control.
Un guió que no ens convé
no el subvencionem
i no surt.
Per tant,
quan un país decideix
subvencionar
les seves pel·lícules
de manera pública
el que no pot fer de sobte
és dir
ui, aquesta gent
està xuclant de la vaca
que a poc.
Ara ja no tenim diners.
Clar.
Però la indústria
ens l'hem carregada.
El cine seguirà existint
i els cineastres
si no tenim un milió d'euros
per fer una pel·lícula
la farem amb la càmera domèstica.
Això no és el problema.
Però sí que és cert
és que
si mirem
amb una perspectiva major
i inclús en el temps
en dècades
el cine que fem ara
és allò que s'estudiarà
d'aquí 30 anys
per veure com era
la nostra societat.
I crec
que
no serà molt afalagador
si ens valorem
com a nació
i ho digui així de clar
el paisatge
que d'aquí 30 anys
es descriurà
del que era
Catalunya
culturalment
en general.
O almenys en l'aspecte
cinematogràfic
on la presència del català
és testimonial
però no dir nul·la.
La llei contempla
aspectes de producció
cinematogràfica a Catalunya
que en parlaríem
un altre dia.
Ja és el que et sembla
que ens queda no res.
Quatre minutets.
No sé.
Josep, vosaltres
ho notareu això.
Segur.
Segur.
A més a més
hi ha diferents factors.
Primer, a veure,
Jesús ha portat un mica
el seu terreny
amb el tema de producció
i jo estic parlant
del doblatge
que és una cosa diferent.
Hi ha la producció catalana
que s'ha de defensar,
s'ha de tirar endavant,
s'ha de promocionar
i les sales exhibidores
estan apostant també
per això.
O sigui,
amb això estaríem bastant d'acord.
El problema és que tenim
les majors
són de fora.
Primer punt.
Segon,
que estem en un estat espanyol,
ens agrada o no,
hi ha alguns que ens agrada més
i els agrada menys.
Però hi ha una realitat.
Hi ha una realitat.
Llavors,
el doblatge en castellà
funciona molt millor.
Per què?
Perquè es pot distribuir
tot a Espanya.
Això és un factor econòmic
també important
que influeix.
Tercer punt per mi
que també és el que
ens fa decidir
i dir,
ostres,
és que de moment
els espectadors
no aposten per aquest cinema.
O sigui,
no van allí amb massa.
Quan hi ha l'opció
no venen.
Per què?
Perquè s'amaguen
quan hi ha l'opció.
Quan hi ha català i castellà,
el mateix horari,
la mateixa pel·lícula,
ells decideixen la castellana.
I dius,
per què ho fas això?
I català no parlant.
Després,
el quart punt per mi
que és el turisme.
Tenim molt de turisme estatal.
El turisme estatal
a l'estiu
ve al cine.
I això també seria
un problema per a nosaltres.
Factors puntuals,
factors generals,
ja ho veurem, eh?
Encara, com dèiem,
ha de passar el tràmit parlamentari.
No han dit
gairebé res
de tot el que havíem de dir,
però el temps ja sabeu
que és més que limitat.
Oi que vindreu un altre dia?
Sí.
Perquè això no queda aquí, eh?
No, no, i tant.
Ha de passar el tràmit parlamentari.
El juny diuen
que hipotèticament
podria començar a aplicar-se.
M'agradaria que hagi pogut semblar
el contrari en algun moment.
El Josep i jo estem
al mateix vaixell, eh?
Amb això sempre hi ha.
Els dos s'estimem al cine.
I això és un punt de connexió
que farà que us enteneu.
Tant de bo
que s'entenguessin els altres
com vosaltres dos.
I tant que sí.
Moltíssimes gràcies, de veritat,
per venir avui a la ràdio.
Adéu-siau, bon dia.
Bon dia.
Dos minuts, dos quarts de dues.
Nosaltres també hem de marxar
perquè empaiten ja
els serveis informatius de la ràdio.
Però tornem demà dijous
a partir de les 7 en punt
i recordeu que una part del programa
demà la farem en directe
des de la Casa Cefus
a partir de les 11 del matí
amb motiu de l'inici de la temporada
dels espais de Tarragona,
capital de la cultura europea.
Adéu-siau.
Gràcies.