Xaver, molt bon dia.
Hola, què tal? Bon dia.
Estem encantats que ens acompanyis, de veritat.
Doncs jo també, i evidentment no sóc el més important.
No, però nosaltres...
A veure, no sé si ets el més important,
tampoc no sé si el teu blog és el més visitat,
però vaja, jo per les dades que he vist
i que he trobat per internet, lògicament,
estem parlant de...
En tres anys que està en marxa el teu blog,
del Cocinero Fiel, són 16.000 persones diàries,
la qual cosa fa un càlcul que ja em venia adonant,
no m'he pres la molèstia de multiplicar-ho,
però tenia 100 milions de visites en tres anys.
Home, Xaver, això és molt, no?
Bé, és molt, però l'Arguinyano en una tarda
fa 300.000, 500.000, o sigui que...
És molt, és diferent.
Clar, l'Arguinyano té una història televisiva enarrere,
impressionant, i aquí no estem parlant
de televisió convencional, sinó que estem parlant
de la xarxa, estem parlant de mitjans
que parteixen absolutament domèstics,
per tant, diguem-ne que el punt de partida
no és el mateix, jo m'imagino que la valoració
en xifres tampoc no es pot fer la mateixa, no?
Evidentment, no?
Però és relatiu, no?
Els 100 milions, doncs sí, a mi em fan molta il·lusió
i estic molt content, i de mica en mica,
doncs cada vegada són més els que visiten,
sobretot a YouTube, no?
Que és on tinc l'audiència de debò,
és un videoblog i, per tant,
on està l'audiència és el YouTube, no?
Però l'evolució ha estat, doncs, increïble, no?
Una curiositat, entre aquestes visites
hi ha el director de cinema, Robert Rodríguez,
ha entrat a veure el teu blog?
Doncs la veritat és que no ho sé.
Ai, i no tindries curiositat per saber-ho?
Hola, m'encantaria saber-ho, però...
O sigui, hi ha molta gent,
i molta gent que entra només una vegada
per a veure aquest que fa, no?
Que no tenen cap relació amb el món de la cuina
ni cap interès en les receptes,
però, de fet, el Twitter,
jo crec que la gran majoria de seguidors
no tenen interès en la cuina,
sinó interès en allò que es diu el 2.0, no?
A veure què està fent la gent
que està activa el 2.0.
Diguem-ne que tens com a dos tipus de visitants,
aquells que ja tenen les pàgines de preferits,
que han de preparar algun plat,
ja tenen com un llibre de cuina,
de fet, el Xaver ha vingut a parlar del seu llibre,
ja en parlarem, només faltaria,
i després aquells que entren esporàdicament
moguts per la curiositat.
Sí, jo crec que inclús un tercer,
hi ha aquell que és fidel,
que s'ho mira tot,
que diu a veure què fa aquest,
i potser s'anima a provar-ho,
ja tinc seguidors que diuen,
doncs, facis el que facis aquesta setmana,
ho provaré,
n'he de comprar els ingredients,
i avui toca recepta i la preparo.
I després, la gran majoria estan buscant
una recepta a Google o a YouTube en concret,
i la busca en vídeo.
Llavors em troba a mi,
perquè vaig ser dels primers
que van començar a posar contingut d'aquest estil
a la xarxa,
i per això diuen,
per això té la importància que té,
perquè si ets el pioner,
i a més dona la casualitat
que el nom vaig posar Cocinero,
i ara si busques Cocinero a Google,
surts tu.
És el segon grup important,
que estan buscant una recepta,
que troben el teu vídeo,
que fan la recepta,
i després ja no són seguidors,
no?
O sigui, d'aquests hi ha alguns
que s'enganxen,
i després,
la tercera categoria són els curiosos
per la 2.0,
no?
Aquella gent que diu
qui està activa el Facebook,
el Twitter,
el YouTube,
el Flickr,
i inclús,
doncs hi ha molt de professional
de comunicació,
molt de periodista,
i que són aquests
que només,
probablement,
no es mirin ni els vídeos,
no?
I simplement diuen,
a veure què fa.
Que hi ha una presència a la xarxa,
però tant se val el contingut.
a vegades passa molt en el món
de les xarxes socials,
no?
Aquell missatge ràpid,
immediat,
i no s'aprofundeix més,
que de fet,
diguem-ne,
és la seva tasca.
El tema de Robert Rodríguez,
li comentava al Xaver,
aquelles persones que són fidels
al Cocinero Fiel,
ja deuen conèixer la història,
perquè va ser una mica
el punt de partida
de crear aquest blog.
Ho podria recordar,
si et sembla?
Per aquí,
si s'hagin incorporat
al teu blog,
no?
Recentment?
Sí,
doncs el Montiet,
que també té el seu blog,
des de Mi Cocina,
em va enviar un vídeo,
en el moment en què jo
estava pensant
de fer un blog
i no tenia clar el tema
ni el format,
em va enviar un vídeo
del Robert Rodríguez,
que es veu que ell,
els seus DVDs
de les seves pel·lis,
posa una recepta
d'uns 10 minuts,
com un afegit,
i normalment és una recepta
que surt a la història
de la pel·li,
i ells fan uns vídeos
molt divertits,
ràpids,
àgils,
i jo vaig dir,
mira,
jo puc fer una cosa semblant,
no igual,
però semblant,
i vaig posar dos,
i de seguida van tenir èxit
i fins ara.
Jo m'imagino
que faria gràcia
que hi hagués un contacte
en un moment determinant
i que fos a través
d'aquesta xarxa
amb Robert Rodríguez.
És bon cuiner?
És una mica
guarreta,
però bueno...
Com les pel·lis,
no guarreta per les pel·lis,
les pel·lis a mi
particularment m'agraden molt,
però que és d'estraler,
no?
Sí, sí,
això mateix,
és d'estraler
i també està molt bé
perquè està com
molt tranquil,
i et dona confiança
que dius,
mira,
doncs això ho provaré,
de fet l'he fet
aquella receta
que és
cochinita pibil.
Que està al llibre,
no?
Sí.
L'he vist al llibre,
sí,
aquesta recepta.
I vaig estar a Colòmbia
i vaig poder comprar
els ingredients
i la vaig provar
i està molt bé.
Ja veus,
clar,
és que algú podria pensar
que el Xàver
no es dedica
professionalment a això,
ell és professor
a la Universitat Rovira i Virgili,
entre altres coses,
algú podria pensar,
mira,
està tot el dia
a la xarxa fent vídeos
i penjant-los,
no?
Perquè físicament
et mous i contactes
amb molta gent
que també està a les xarxes socials
i que es dedica a la cuina
i altres activitats.
Estàs tot el dia
amunt i avall.
Bé,
la veritat és que
ara mateix
amb el llibre també,
però bé,
la setmana vinent
tinc dos visites
que són a congressos,
no?
que em conviden
i que d'allà
doncs surten experiències
molt divertides,
no?
Doncs faré un vídeo
amb el Francesc Centelles
que és,
no,
Ferran Centelles
que és el sommelier
del Bulli
i sempre surten continguts
i experiències
que són molt divertides,
no?
Que això per mi
és el millor
que té un blog,
no?
Que al voltant d'ell
doncs tens moltes experiències
vitals
molt divertides.
I aquestes invitacions
què t'arriba més?
Per la teva qualitat
de blogger
o per la teva qualitat
de cuiner?
Home,
com cuiner no ho soc.
Bueno,
ara ja començo a ser cuiner,
no?
Ara ja començo a tenir
unes certes formes,
no?
Sí,
no,
he millorat molt,
de fet el llibre
és una mica el que explico,
no?
Que seria una mica ridícul
posar la mateixa recepta
que vaig penjar
fa tres anys
quan he après molt
dels comentaris,
de les experiències
al voltant del blog
i clar,
doncs la recepta
està evolucionada
sempre buscant
doncs
que sigui senzill,
no?
perquè per mi
l'objectiu principal
és que la gent
s'animi a cuinar a casa
i si ho poses complicat
la gent es desanima
i diu
això no ho podré fer,
no?
i els congressos aquests
doncs sí que es produeixen
experiències,
coneixes molta gent,
molts de bloggers,
no?
La setmana vinent
és el congrés aquest
que ens reunim
a Tudela
com 60 bloggers
gastronòmics
que hi ha el concurs
aquest que l'any passat
vaig guanyar la categoria
de videobloggers
gastronòmics.
Sí, sí, ho recordo
que en van parlar.
Sí, sí,
doncs la segona edició
és a Tudela
el dissabte que ve
i clar,
és superinteressant
i aprens molt
perquè clar,
són 60 bloggers
gastronòmics
on hi ha de tot,
de receptes,
de crítica,
de crònica.
De la primera recepta
a l'última,
doncs això,
tres anys ja començo a...
També has millorat
les teves tables
davant de la càmera?
Si mires el primer vídeo
i mires els últims,
tu mateix
deus veure
com has anat
fent l'evolució,
no?
Sí,
no és que hi hagi
molta diferència,
no?
De fet,
hi ha molta gent
que diu
evoluciones
però no molt
i si la cosa funciona
tampoc cal canviar-la,
però evidentment
sí que
vas aprenent
de coses
que queden millor,
la meva cara
quasi sempre la poso
per fer elipsis,
per fer salts de temps,
que aquesta és una
de les coses
que potser sí que
em diferencia
amb la resta
de videobloggers
que han sortit
posteriorment,
doncs que jo tenia
una mica d'experiència
en el món audiovisual
i que això
ho cuido una mica més,
no?
Són vídeos
que tenen qualitat
des d'aquest punt
de vista tècnicament.
Sí,
bueno,
m'ho treballo una mica,
no?
A poc a poc
vaig introduint millores
que a més m'ho passo
molt bé
perquè el món
de l'audiovisual
m'agrada molt.
El plató continua
sent la teva cuina
de casa?
Has fet obres
en tres anys?
M'he mudat
com tres vegades
i la gent
no se n'ha adonat
perquè faia
aquells plans
tan curtets
perquè no es vegi
tota la cuina
que no és com
la de l'Arguinyano,
clar.
Però has anat
incorporant tecnologia,
tens termomics,
coses d'aquestes?
No,
això no,
perquè a més
per mi això
són fronteres,
no?
L'important
és per mi
és que és molt fàcil
cuinar,
que no necessites
molt de temps
i que cada vegada
que et poses
un trastó
pel davant
poses fronteres,
no?
De fet,
tinc amics
que a Barcelona
fan una cosa
com jo
però professional
que es diu
Veri Cocinar
i ells tenen
vídeos professionals,
a cuines professionals
i després ells
són dos socis
i les nòvies
les posen a cuinar
i les que tenen
exigues són elles
perquè ho fan a casa
i la gent diu
si aquesta ho fa a casa
jo també ho puc fer.
Clar, clar,
és aquest punt d'atracció.
Funciones amb el blogger
aquests milions
de visites
de cop i volta
a París un llibre.
De fet,
és habitual
que un blogger
de gastronomia
esdevingui un llibre
en paper?
Bueno,
hi ha la pel·li aquesta,
no?,
de Julià en Juliet,
crec que es diu.
Ah, sí,
que és relativament recent.
Sí,
i la història és aquesta,
no?,
és una,
doncs una xiqueta
que treu un blog
i arran del blog,
bueno,
té èxit al blog
i treu un llibre
i és un èxit de vendes,
no?
De fet,
als Estats Units
ja els bloggers
ja estan pel segon llibre,
no?,
ja entres als seus blogs
i hi ha pel segon llibre,
no?,
i aquí encara estem
com sempre
com un anyet
per darrere
i sí,
bueno,
als Estats Units
ha estat normal.
Aquí,
doncs,
jo conec bloggers
que tenen llibres
però no ha estat
la història
no ha estat
una editorial
que et truca
i et diu
fem un llibre,
no?,
que és el meu cas.
Home,
a més,
és una editorial potent,
Planeta.
Sí,
sí,
no ens enganyem,
no és el mateix anar
segons amb quines editorials
i amb aquesta
que això et farà estar
el dia de Sant Jordi
23 lluny de casa,
a Barcelona.
Sí,
una llàstima
perquè vaig dir
fem una hora a Tarragona,
no?,
i van estar fent càlculs
i em van dir
no,
és que si fem una hora a Tarragona
o fas el matí o la tarda
la perdem a Barcelona
i em van dir
mira,
tindràs més contacte
amb els seguidors
si vas a Barcelona.
A Barcelona,
en lloc de
vuit hores intensives,
un bolo bolo aquest,
i després a Madrid
el 26 i el 27
també tot,
o sigui,
hi ha una agenda bastant,
la majoria són mitjans,
no?,
es d'estar
antena 3 tal hora,
tal 5 tal hora,
tal,
una mica,
un bolo així,
serà divertit
perquè no ho he fet mai.
A tu qui et va ensenyar a cuinar?
Aquí ho penso,
perquè molt de blog,
molta internet,
molta tecnologia,
però si darrere no hi ha
alguna circumstància,
algun moment
que et fa agafar les olles?
A mon pare li agrada molt,
molt,
a ma mare no li agrada
i jo crec que aquestes dues coses,
mon pare no treballava,
no estava a casa,
no?,
i doncs com a ma mare
no li agradava,
els fills ens vam espavilar,
no?,
però això és una petita part,
després vaig a estudiar a Salamanca
i els menjadors universitaris,
doncs,
no eren res d'altre món
i allò t'estimula,
però on de debò he après
és a internet,
no?,
o sigui...
A punt de partida
va ser la supervivència,
doncs,
no tant al ple gastronòmic.
Sí, sí, sí,
i clar,
al final t'ha d'agradar,
no?,
perquè sempre l'alternativa
més fàcil
és anar al McDonald's,
no?,
que és una llàstima,
no?,
perquè la gent diu
la qualitat no és tan complicat,
no?
De los platos tradicionales
a la tortilla 2.0,
a veure,
és un recull de receptes
de totes les que podem trobar,
d'una selecció que has fet,
parlem del contingut del llibre,
jo el tinc aquí,
a més,
el format del llibre,
us ho dic,
perquè a banda que entreu a la web
és d'aquells llibres,
jo li deia al Xàber
i suposo que m'ha entès
com ho deia,
és d'aquells llibres
que es poden embrutar
i que es poden doblegar,
perquè ja està fet expressament,
vull dir,
amb un tipus de paper i format
que és molt còmode
per tenir-lo a la cuina.
I manté una mica l'estructura
de l'esperit d'un blogger
gastronòmic
per arribar a tothom,
que és ingredients,
quatre consells,
la devoració
i fotografia,
allò per fer-nos una idea
de com serà.
La senzillesa,
que és bàsica a la cuina,
és el que domina aquest llibre.
Sí, de fet,
quan l'editorial em va dir,
bueno,
enviem escrites
vuit receptes
i a partir d'aquí
treballem,
i jo vaig explicar
un rotllo tremendo
de com havia sorgit
de maneres
que es podien fer
i tal,
i em va dir,
no, no, escolta,
anem a fer una cosa més
que s'entengui molt bé
i després van tenir
una idea molt bona
que era la d'afegir
els comentaris,
un comentari
o dos comentaris
que hi havia al YouTube
o al blog
i això ho fa molt divertit,
no?
Sempre
molt simple,
que sigui molt fàcil
d'entendre,
que sigui molt,
la versió sigui
molt fàcil de fer,
després hi ha
això de
variants, no?
Maneres diferents
de fer la mateixa recepta,
però sempre molt breu,
amb un parell de frases
i després el comentari,
que hi ha comentaris
molt divertits.
Són 115 receptes,
una estructura de llibre,
de manual pràctic,
de cuina,
comencem amb els aperitius,
m'ha fet gràcia
perquè el primer que trobo
és l'almogrotec,
és allò típic,
que quan algú va a Canàries
t'ho porten envasat
en un pot
i dius,
home,
si es pot fer a casa, eh?
Si, de fet,
tens comentaris
que dius
de Canàries
que dius,
mira,
ara m'ho faré jo
perquè veig que és molt fàcil.
Aquestes coses
són les que es perden,
que la gent diu,
doncs com la salsa de calçot,
que ara te la trobes
i mira que és facileta de fer.
El comentari aquí,
jo me pregunto
ara como poder encontrar
pimiento chorizero en Finlàndia.
És el que deies,
el tipus de comentari,
no?
Que dius,
patates,
xips,
amb pebrots de padron
i pernil ibèric.
Podríem repassar tot el llibre, eh?
Home,
anem passant
els aperitius,
després hi passem.
La part de la rebosteria,
que generalment es diu
que és el que costa més a les cases,
treballar les xocolates,
treballar les cremes,
les masses,
aquí també sembla
que sigui allò molt fàcil.
És que és facilet.
El rotllo de...
És que,
així com els...
Oh,
quin vestís de ballana més bo,
perdona que m'interrompeixi,
que té una cara estupenda, eh?
A la resta de receptes
tens molt de marge, no?
Pots posar més o menys
d'ingredients
i la cosa queda bona.
I els postres
és més complicat.
Però, bueno,
també he buscat versions
de receptes
que es pugui ser flexible
i al final
el més important
és conèixer el teu forn.
Això és com vital.
I la gent
normalment tira la tovallola
massa aviat, no?
Si no li surt a la primera,
no ha mirat
quan de temps ho ha tingut,
ni ha mirat
quin procés
ha seguit per fer-lo
i llavors
ja no se'n recorda
per variar-ho
i que surti bé
la propera vegada, no?
I la idea és aquesta, no?
Trobar el punt del teu forn, no?
Perquè cada forn és un món
i si estàs a l'estiu
el forn funciona diferent
que si estàs a l'hivern.
A la humitat
tens determinades masses
s'han de reposar tot això
a base d'experiència
i d'experimentar
perquè la cuina és química
al final, no?
Segurament.
Sobretot la reposteria, no?
Que si no fas allò
no surt.
O sigui, o no puja
o obres el forn
abans de temps
i baixa
i ja no hi ha manera
i en canvi
doncs a les carns
doncs t'agradarà
més feta o menys feta
però tampoc passa res
si es passa una mica.
Surt la famosa
sepia amb patates
que va cuinar amb l'alcalde
al Centre Cívic
de Sant Pere i Sant Pau
que recordo
que hi vam anar
amb la mòbil
en fi
dir-vos totes les receptes
el que sí és cert
és que totes
totes
si heu entrat
al blog del Cocinero Fiel
ja ho sabeu
però totes tenen
la mateixa característica
que les veus
i veus la preparació
i qualsevol persona
que sàpiga
un mínim de cuina
es pot atrevir a fer-les.
Pot fracassar
relativament
però és difícil
fracassar
amb aquestes receptes
i amb aquestes explicacions.
De fet, en general
els comentaris
m'ha sortit
i inclús
a mesura que l'estava fent
pensava que no sortiria
però al final
m'ha sortit bé
i a mi els comentaris
que més m'agraden
són aquells
que ho han provat
i sobretot
que han fet moltes modificacions
i ho he provat
amb això amb això amb això
amb això amb allò
i també surt.
Llavors això
per la persona següent
que entra al blog
ja té la versió
que he posat jo
i una versió diferent
i que les dues surten.
I escolta,
quina és la teva relació
amb la truita de patata?
Doncs home,
va ser la primera recepta
i de fet
el que passa a internet
és que les coses
posicionen bé
al Google
i la truita de patata
s'ha posicionat també
que quan busques
truita de patata
surt el meu vídeo.
i també m'agrada molt
i després he fet
la versió interactiva
i després he fet
més versions
amb ingredients diferents
amb verdures,
etc.
I és com un estandard
del blog
la truita de patata
i ara amb Canal Cocina
també fa un concurs
de la truita de patata
que soc el jurat
i bueno,
és tot una mica
de casualitat
que fos la primera
i que tingués tant d'èxit.
Ara parlarem
de Canal Cocina
i de la truita de patata
que també està relacionada
d'alguna manera
amb el llibre.
Comentaris a la xarxa
sobre la truita de patata.
Diu
És important
que el plat que utilitzis
per a dar la volta
sigui més gran
que la superfície de la sartén
perquè si no
hi ha punts suspensius.
Això que sembla una bajanada
quantes vegades
no ens ha passat
que tenim el plat
de les truites
que generalment es trenca
i no te'n recordes
de comprar una altra.
I arriba el moment
de girar la truita
aquell dia
i no tens un plat
més gran que la paella.
I a més te'n recordes
just quan...
No és una bajanada això, eh?
Just quan es talla el foc
dius
Ara com la giro.
Normalment la gires
i sempre regalima
per tot arreu
i és un desastre.
És un llibre realista.
La cuina real, eh?
La cuina de batalla
del dia a dia.
Parlava, Xaver,
de Canal Cocina.
De fet,
estàs a punt d'enregistrar
un programa
per aquest canal temàtic, no?
Que vindran a casa teva.
Sí.
Vam fer un concurs
de bloggers
i vam guanyar
com bastants, no?
Com vuit
i ara faran una sèrie
de...
un programa d'en sèrie
que seran
vuit programes
que visiten
els vuit bloggers
a veure com van a comprar
on van a comprar
com fan les receptes
com a la seva cuina
i suposo que vindran
no el mes vinent
o així
i ho passaran
per canal Cocina
i la veritat
és que estic molt content.
Home, fa gràcia.
Sí, home, sí.
Fa molta il·lusió.
T'acompanyar al mercat i tot.
Però tu ets de mercat.
Sí, soc de mercat.
Ets de mercat central.
És una llàstima
perquè cada vegada
el mercat és menys mercat, no?
El dijous vaig anar
vaig demanar
que eren uns piquillos
i li vaig preguntar
d'on són?
i la resposta va ser
no ho sé.
Ai, doncs això
ho estem perdent, eh?
Eren d'aquests envasats, no?
I s'ho mira
i em diu
de la Rioja
i dic, vale, els compro.
I després
arribo a casa, miro
i eren de Perú, no?
Que no tinc res
contra els...
Però que diguin
que són de Perú, no?
Però que m'ho diguin
i després l'etiqueta
també és allò
perquè sembli
que és de la Rioja.
O sigui, no hi havia un mapa
però quasi, no?
Hi havia una casa
i vinya i tal
i això és una llàstima, no?
Perquè al final
si vas al mercat
el que no vols
és anar
al Carrefour.
Això t'ho varies
a una gran superfície perfectament.
Una de les característiques
i pel que val la pena
als mercats
justament és per això
per l'especialització del producte.
Esperem que sigui
una anècdota això
i que no passi habitualment
perquè realment
és llestimós.
Avui has pensat
fer alguna cosa
en particular
per dinar?
Que posarem avui per dinar?
A veure,
tinc pendent
un parell de receptes
que vull fer
però la veritat
és que crec que tinc
unes mandonguilles
que vaig fer fa poc
i són aquestes
que vaig penjar fa poc
amb pèsols.
Senzilletes,
cuina tradicional.
Per cert,
continues buscant receptes
a través d'internet
amb transmissió oral
de gent coneguda
que sap cuinar
com funciona el tema?
Com et nodreixes ara
les teves fonts?
La veritat,
aquesta era de...
Bé,
vaig estar a l'alimentari
de Barcelona
i una de les ponències
al Congrés de Gastronomia
que és Barcelona Vanguardia
hi havia quatre cuiners
d'aquests de Super Vanguardia
que estaven tenint molt d'èxit
als seus restaurants
amb receptes tradicionals.
Que dius,
sembla mentida,
que no hagi pensat ningú
que això ens agrada
quan està ben fet,
perquè ara ja vas als postos
i les mandonguilles
són comprades
d'aquestes industrials.
I això m'inspira.
I després,
això de la xarxa
d'una mica
demanar
quina recepta poso.
La veritat és que
al principi ho feia,
però ara al final
el que generes
és molta frustració,
perquè jo comento,
a veure,
no sé què fer avui,
llavors tens
doncs igual
60 suggeriments,
i he de dir que no
a 59.
I al final
generava més frustració
que satisfacció
i al final vaig dir,
mira,
doncs vaig fent,
sí que vaig recollint
de la xarxa,
sobretot quan decideixo
fer una,
perquè me l'han demanat molt,
busco a veure
les versions que n'hi ha,
perquè si ja existeix
no la faig.
Si hi ha una versió
molt bona
i a més estar en vídeo
doncs ja no té
molt de sentit.
Clar,
però fixa't en vídeo,
però receptaris de cuina
hi ha moltíssims
a la xarxa,
jo no sé si et passa a tu
a vegades que vols
fer un plat
que sí que el saps cuinar,
però dius,
això es pot millorar,
entres i trobes
10 versions diferents
que són semblants
però no del tot
i vas traient
una coseta d'una
a una altra
i crees la teva pròpia recepta.
Jo no sé si això
també a vegades et passa
amb la intenció
no de perfeccionar
ni de millorar ningú
que cadascú
ho fa a la seva manera,
però sí per exemple
d'escurçar un temps
de cocció
o de treure-li un greix
o no sé,
fer la teva versió.
Sí,
això és el que més faig,
quan vull fer una recepta
és això,
mirar a veure què hi ha
i després
sempre els ingredients
i provar els que hi ha aquí
que tenim més a prop
i que no són res especial,
doncs si el tiramisú
el fan amb cotage
i mascarpone
doncs jo ho faré
amb formatge de crema
qualsevol
i a veure què surt
i si surt bo
doncs dius
mira,
no cal.
Molt bé.
El blog,
el llibre,
ara un programa
Canal Cocina,
no t'espanta una mica
que això superi
el que va començar
com una afició
i hagis de triar
com sempre a la vida
que és de triar,
sempre hem d'estar triant,
és una desgràcia
però és així,
que et mengi tant de temps
que hagis d'abandonar
la teva carrera professional?
Home,
a mi por no em fa
perquè això m'agrada molt.
És que por temptació,
la temptació
de demanar una excedència
a la URB,
per exemple.
Bé,
com bé saps
soc associat
i també soc associat
a la UOC
i això també
tens molt de marge
per organitzar.
Jo concentro
totes les classes
al primer quatrimestre
i llavors la resta
i després a la UOC
són online
i tinc bastant de marge.
El que sí que és important
és que si el hobby
aquest no genera ingressos
al final no pots dedicar
a tantes hores.
Però l'any passat
ja va representar
el 30%
i en guany
una mica més
amb el llibre
i així puc dedicar-me
a alguna cosa
que m'agrada.
que no és una decisió
gaire complicada
com estan les coses ara.
Sí, però tu imagina't
que et dediques
exclusivament
al món de la cuina
i a casa teva
nen.
Tants anys estudiant
per estudiar
una carrera
i màsters
i coses
i has d'acabar allà
cuinant
ni que sigui a la xarxa.
Doncs mira,
he vist,
ara he conegut
molts cuiners
i tal
i realment
la cuina professional
és superdura
però comparat
amb el que faig
jo
és a casa
tranquil·let,
pots repetir,
pots posar la sala
una altra vegada
que no passa res
i sobretot
si ets unes,
si no estàs fent trampes
i tal,
perquè la gent
després la prova
i si estàs enganyant
doncs si no surt
posant allà un comentari
d'escolta,
això no surt.
i clar,
està molt bé
si ho puc fer
quan vull
si un dia
ve de gust
a les 12 de la nit
m'hi poso
i això del teletrabajo
té aquestes avantatges.
Ja el trobem
a les llibreries,
no?
Aquest llibre
si passeu
pels aparadors
de les llibreries
de Tarragona
el veureu
és un format
a lloc voluminós
maco
per la cuina
el Cocinero Fiel
de Xàvera Lluer
desitgem que venguis
moltíssims llibres
Faré la presentació
el dia 6
a les 8 de la tarda
a la Capona
Aquí a Tarragona
el dia 6 de maig
perfecte
desitgem que venguis
molts llibres
però sobretot
que et continuïs divertint
perquè si no
la cosa ja
no és el mateix
segur que serà així
Moltes gràcies
Xàvera, enhorabona
gràcies per venir avui
a la ràdio
bon dia
Gràcies Maria
Adéu-siau