No sé si és més aviat amant dels delicatessen o dels productes de la terra i de temporada,
el nostre proper convidat és l'Oriol Grau i amb ell farem una ruta pel mercat central,
amb ell anirem de compres i omplirem la seva nevera
en funció una mica del menjar que hagi de preparar durant aquestes festes.
Josep, per dir-la, tenim l'Oriol per aquí, ja no?
I tant, el tenim aquí. Estem just al centre perquè ara començarem aquesta ruta pel mercat
i ja el podem saludar, Oriol Grau. Bon dia.
Hola, què tal? Bon dia.
Tu ets molt de cuinar ara per Nadal o què?
O generalment, tu ets molt de cuinar?
Jo soc molt de menjar.
Ah.
De cuinar no, perquè tinc unes germanes fantàstiques que són unes grans cuineres,
però, bueno, avui em puc tirar de la moto i comprar jo el menú de Nadal.
Així que tu ets de menjar i amant del bon menjar?
Sí, però no coses ciberites ni delicatessen.
No, no, soc més aviat de coses de productes de la terra i productes de temporada, bàsicament.
Això és important, eh?
Però Oriol ens has enredat? Del tot?
Perquè us havia dit que cuinava, no?
Clar, nosaltres ja ens imaginàvem que això realment, el que farem avui, que acabaria a taula.
Home, una truita encara et sé fer i un pa en tomàquet també, però més enllà em sembla que ja em costaria.
L'hem d'agrair moltíssim a l'Oriol, que en un 23 de desembre doncs hagi vingut.
Això vol dir que no et va tocar la loteria i tampoc, no?
No, no, no em va tocar l'alteria, però sembla que aquí a Tarragona ha tocat, perquè la plaça està plena, val a dir-ho, no?
Sí, sí, sí.
Ho heu explicat que està?
Home, ahir va tocar Sant Pere i Sant Pau, vull dir que potser algú que tenia algun dècim del 6.075 que va tocar i a l'administració número 9 està avui comprant al mercat.
Potser així el tenim per aquí, perquè això està ple com un ou, tu.
I escolta, tothom va amb bosses, tothom carregat amb els carros plens, déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do, tu.
Fa boig, però.
Tu l'havies vist mai al mercat així tan pleu?
Sí, sí, l'havia vist, a més jo l'havia viscut molts anys aquí davant.
Aquí, però.
Sí, aquí davant al mercat i em conec aquesta olor característica del mercat.
És la característica, els colors que hi ha avui, perquè clar, totes les parades, com deia abans la Núria, estan plenes de menjar fins dalt,
i a més a més això, l'olor característica del mercat.
I escolta, Muriel, t'hem enganxat molt enfeinat, un 23 de desembre?
Doncs no, no, justament estàvem bolicant regals, imagina't.
És que clar, tinc vuit nebots i vulguis que no, és una despesa important.
Clar, clar.
Però no, estava res, domèstics, que et dic jo, no?
Fent coses domèstiques.
Però on podem començar, Muriel?
Començarem a tombar pel mercat?
Doncs sí, sincerament...
Farem l'exercici aquest de començar a tombar.
Mira, com que estem a prop del peix, anem a fer una mica de peix, d'acord?
Vinga, va, som-hi.
Jo soc partidari de la taula, posar una mica de carn i una mica de peix, hi ha d'haver de tot.
Hi ha d'haver de tot, eh?
Com a la societat.
I verdureta.
I verdureta, també, naturalment.
Verdureta per començar, perquè sempre fa un coixí, diguéssim, que va bé després per als menjars més contundents, no?
I clar, si hi ha verdureta, sempre et sents com més bé, no?
Dius, home, doncs mira, la part més sana del menjar, que també ho tenim a taula.
Neteges la consciència, no, Pep?
I tant.
Sí, sí.
I a més la verdura prima, ja ho sabem.
I tant, bueno, de sempre.
I tant, i tant.
L'has de fer amb un sofregidet i així, a prima segur.
Parada de peix, què compraries aquí, per exemple, per aquest menú de Nadal?
Doncs, mira...
Que et tiraries de la moto i faries aquest any?
Què tenim aquí?
Tenim bou, potser és massa, no?
Però no, compraria alguns llagostins, per exemple, i potser faria això, llagostins no gaire bé, amb el vapor i amb llimona.
Veus que és saludable?
Veus?
Sense cap salsa ni res.
Res, res.
No, fem així, una cosa, sí.
Tenim fateta.
Els llagostins també primen, segur.
Segur.
Perquè això és del mar i és natural i aprima.
Que podeu preguntar o mirar si hi ha algun producte estrella o algun producte exòtic que no tinguin normalment?
Ara ho preguntarem, perquè, clar, pensa que estan...
És que està fent feina, no?
Estan enfeinadíssimes, perquè, clar, hi ha moltíssima gent.
I pendents del torn, val, a dir que pendents del torn.
Sí, sí, sí, eh?
Aquí, si el gust cola, hi haurà bronca.
Ui!
Si ens covem malament rai, eh?
Si ens covem...
De fet, fins i tot a la parada del peix, evidentment, hi ha molt de peix que, a més a més, encara està viu.
Vull dir que el tenim aquí, que encara està movent les potes.
Es belluga.
Però vols dir que això no va amb piles o no?
No, no?
És natural, oi?
És natural, és natural.
Es belluguen.
Crec jo que sí, eh?
Tret dels musclos, que els musclos no es belluguen.
Musclos també.
Sí?
Perquè els musclos, a part que són molt vitaminis, tenen molts minerals i tal, són boníssims.
I també fets el vapor, una mica de llimonet, una mica de llorer i poca cosa més.
Ve que t'agrada això, eh? De les coses naturals...
Bé, no m'agrada la poca feina, diguem-ne.
Trots que fer una salsa té una elaboració i una dedicació que llavors dic no estic per aquestes coses.
Clar, i és més complicat, no?
I és més complicat.
Ara, mira, farem una cosa, perquè veig que ens hi acostarem per allà, a veure si ens hi podem colar així,
i viument i ens saluden. Bon dia.
Bon dia.
Quin és el producte estrella avui a la vostra parada?
Avui els musclos, els almejas, els nevalles, els gemàntos, tot això.
El rap i el lluç.
El rap i el lluç, sobretot, eh?
La gent que li pregunta, aconsella com fer-ho, o compra i ja està.
Sí, però, clar, la gent tot volen que els diguis com es fa i que els donis el més preparat possible, però, bueno, normal.
Vostè compra un lluç, un rap?
Jo un lluç.
Un lluç. Vostè farà lluç per Nadal, doncs?
Per demà a la nit.
Per demà a la nit, eh?
Ah, per l'24, veus?
Veus? Veus?
El lluç i el rap també són l'estrella, eh, Oriol? Ja ho veus.
Fa gràcia, però, que venent aquestes coses, encara aquesta senyora no sap que es diu cloïssa i no el meja.
Val la pena subratllar-ho.
També és veritat, eh?
Tota la vida venem el mateix i encara no saben ben bé com es diu.
Però, bueno, està bé, també.
Què més faríem, ara? Què més faríem? Alguna cosa més de la parada de peix?
Doncs jo penso que amb llagostins i musclos ja faríem ja la cosa de peix.
Sí, una mica especial, diguéssim, sortint de lo normal.
perquè tot l'altre ja penso que és més elaborat i si ho he de fer jo, t'asseguro que no sabria ni com fotre a mi, eh?
Jo faria això, li demanaria que m'ajudés, bueno, que netegés, que m'ho tallés ja a trossos i que jo no m'hagués de rebussar o posar al forn.
Esclar, Déu-n'hi-do també la tasca que fan, perquè a més de vendre, ens ho explicava també abans l'Albert Ribot, han de fer de consellers, han d'explicar de com fer-ho.
Déu-n'hi-do, eh?
Per això és el bo de venir al mercat, perquè això amb un sucre no t'expliquen.
I aleshores amb un mercat, doncs, som tan amables que t'expliquen la manera de fer-ho, de culinar-ho i gairebé de mastegar-ho.
Sí, sí, gairebé t'ensenyen, gairebé, de fet, gairebé t'ho fan a taula, eh?
Fins i tot et fan les comandes ja gairebé fetes.
Aquí tenim una parada de dolços, Oriol, tu ets de dolços o què?
Però hi ha polvorons, sobretot, eh?
Sí, per poder parlar, per poder dir pamplona després, i torrons naturalment, que no sé si en tenen, però bàsicament el típic, i unes neules també.
Unes neules, eh?
Sí, totes aquestes galetes ja més modernes, jo ja no m'agradaria.
Això ja no, això ja no, eh?
Tenir aquestes coses ja no.
Escolta, i els torrons dels tradicionals o d'aquests que experimenten amb gustos?
Ah, no, m'agrada que experimentin, m'agrada que experimentin.
Sí, sí, mira, n'he tastat últimament de kiwi, de festucs, i de no sé què més.
I què, bé?
Bé, bé, bé, sí, sí, són noves experiències.
Està bé, està bé.
El torron és tot un món de torró, una trajectòria llarguíssima.
Quin munt de polvorons, eh?
Sí, sí, això és un polvodromo.
Aquí?
Ai, de bé.
Aquí n'hi ha molts, eh?
Hi ha molts dolços, aquí ompliríem...
Clar, després del primer, segon plat, postres, els torrons, per molts sa que siguin els primers, acabem tips, eh?
Per Nadal.
La verdura, penseu en la verdura.
Sí, entre polvoro i pervoro, una mica de bleda, no?
Perquè vagi baixant una miqueta, no?
Allà tenim la carn, deies que a Tau és bo que ara per aquestes festes hi hagi carn i hi hagi...
Sí, però us hem de fer un menú calòric fins a rebentar, diguéssim, que hi hagi de tot.
Què faríem? Doncs mira, per Nil Serrano, del bo, perquè per Nadal s'ha de gastar del bo.
I tant.
que n'hi ha de baratet, que deuen alimentar els porcs, en comptes de saber què.
I després hi ha un altre que les hagin d'englar.
Clar.
Doncs això seria...
Clar.
Clar.
Clar.
Clar.
Per Nil de Glà, que en diuen de bellota en castellà, no?
Doncs per Nil de Glà demanaria.
que està justament a 88 el quilo, em sembla.
Ah, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Al costat de 45 el quilo, es garrifa, eh?
Home, però aquest deu ser bo, bo, eh?
Aquest ja es veu.
El color, fixa-t'hi, el color és més granatós que no pas l'altre.
I amb un color molt més intens, oi?
Però Déu-n'hi-do quin preu, eh?
Ja se li veu.
Així tu sí que ho...
Ara m'animem a la selecta.
Vinga, mira, veu?
Ens ha de propaganda.
És una passada, tu.
Sí?
On esteu?
On esteu?
Perfecte.
Mira, doncs ara hi anirem, eh?
Ara sí, de moment estem...
Comprarem alguna cosa selecta també, home.
Sí, vols que posem el micro per aquí a la carn, a veure què fem?
Vinga, va, a veure què...
Estem a la parada del Ribot.
Del Ribot, eh?
Ah, el Ribot és el president de l'associació de...
Sí, sí, sí, davant dels del mercat,
hem parlat amb ell, eh?
Hem tingut allà...
Exacte, i van anar a la meva classe que ho eren petits, val, a dir-ho, també.
Ah, sí?
Sí, sí, vam ser companys de col·legi.
Ostres!
Però tan petits que ja ni me'n recordo.
Però potser si li fes memòria, potser em regalaria un tros de fuet o alguna cosa.
Mira, escolta'm...
O una llangonissa.
On el tenim?
On el tenim?
Ara jo crec que s'ha amagat, eh, quan t'ha vist, Oriol.
És que està ocupat, sí.
Clar, nosaltres l'hem rescatat abans perquè, clar, havíem...
O sigui, venim de convidats al Mercat Central, havíem de parlar amb l'Ober Ribot.
Però, vaja, ara estan enfeinats, eh?
Quin munt de coses també que hi ha, eh?
Déu-n'hi-do, aquí vèiem embolgeses, llangonistes, aletes, adobades...
Tot un bé de Déu.
Canelons, sobretot, els Reis de Sant Esteve, eh?
Sí, home, canelons no poden faltar per aquestes festes.
país, no?, que aprofitem el menjar del dia abans, el trinxem i fem canelons.
A tu t'agraden els canelons?
Molt, molt.
I a més aquí ja estan fets, vull dir, imagina, només és posar-ho al forn i ja està.
Ja està, Mita, a veure, ho tenim allà, eh?
Molts que li fem alguna pregunta?
A la carnisseria?
Vinga, va, a veure si...
Clar, abans com que ja l'hem molestat abans, a veure si...
No ho sé, eh, no ho sé.
Tu què creus?
És que no ho sé perquè...
Com que va anar junts al colegi, potser...
Sí, però no...
Per després, aquest és el que ha de fer avui, no?
Sí, sí, sí, eh?
Continuem el recorregut?
Un defecte de carros, eh?
Segons com et poden trepitjar un moment.
Sí, sí, perquè, escolta, això està...
És perillós.
Aquí, al mercat aquest, hi ha diversos carrers, eh?
Que tu vas passant i n'hi ha que estan més plens, n'hi ha que estan més buits,
però a tots hi ha una gentada de por, eh?
Hi ha una gentada de por avui amb les bosses plenes i comprant, comprant...
Què més, Oriol, tu què t'emportaries més?
Doncs potser ara la verdura, no?
Després d'haver mirat la carn, ho hem dit bé, he dit pernil, però què agafaria més?
I què més?
Un capó.
Ara em veig allà un de penjat, que sembla una criatura.
Ostres, sí.
Veus? Una criatura de cap per avall, sense cap.
Fa un mal efecte de por.
Però ha d'estar bo.
Un capó és un pollastre, diguéssim, que el capen.
És així, i aleshores s'engreixa, s'engreixa.
Home, aquest també deu ser bo, hi ha posat al forn, ben farcidet.
Sí, però em sembla que aquest requereix moltes hores de cuinar, eh?
Això ho hauríem de preguntar.
Això...
Un capó, a veure quantes hores...
Mira, aquí també hi ha cabrit.
Al mig, podríem fer una parrillada de carn.
També.
Com que també el menjar d'anar a l'asset lleuger.
Doncs fem una mica de cabrit, una mica de pau, una mica de tot plegat, de conill.
Sí, perquè aquí també hi ha diversos...
A veure què és el que s'emporta aquí, en aquesta parada.
A veure quin és el producte estrella.
Perquè ara estan atenent una clienta, eh?
Sí, sí, ja està.
Però a veure, ja la mestressa allà, que ens ha saludat.
Ja està atenta, eh?
Estava allà posant carn picada, eh?
Estava posant a la safata, doncs, per poder vendre aquesta carn picada.
És que van molt atabalats, avui, eh?
Sí, sí, Déu-n'hi-do.
De fet, ens deia...
A veure, a veure...
Mira, ara estarà.
Bon dia.
Bon dia.
Quin és el producte estrella que s'emporta avui la gent?
El cabrit.
El cabrit, sí?
Sí, sí.
Cabrit i cordè imperial.
I això com...
Ara li preguntaran...
Ah, i imperial, a més.
El cordè imperial vol dir que l'alimenten amb plat i forquilla?
Ah?
Ves a saber.
El cordè imperial com s'alimenta?
Igual que els altres, o...?
No, no ha menjat encara.
Només ha lletat.
Ah, només ha lletat.
Així és un...
Ah, vale, vale.
Pobre criaturet.
Ja està, ja se'l fotem.
La mama.
Vale, vale.
Això com ho cuinem?
Al forn?
Quina és la millor manera?
Al forn, al forn.
Al forn.
Sal, pebre, una miqueta d'aigua.
Quantes hores, al forn?
Un parell o tres, a foc molt lent.
Ben bé, eh?
Un parell o tres.
Déu-n'hi-do, eh?
Quina paciència, gràcies.
Gràcies, gràcies.
Bon Nadal.
Bon Nadal.
Ostres, és que t'hi has de posar amb temps, eh, a la cuina?
Sí, sí, requereix molta paciència.
Demà t'hauràs de passar tot el dia, a la cuina.
Jo, sobretot.
Feu unes preguntes molt, molt compromeses.
Hi ha coses sobre els animals que més val no saber, eh?
Si no, no menjaríem.
Però que bons que són, eh, pobret.
Que bons, eh?
I tant, eh, i tant.
Van de la mà amb el plat, però que bons que són.
I el cabrit rebussat, no les costelletes de cabrit rebussat.
Oh, i quan més petit, millor, no?
Hi ha una part de sadisme amb tot això.
Sí, sí, eh?
Però ja s'hi diu, també, perquè com que estem a l'època d'Heroldes
i els innocents i tot això, el fet de menjar-se les criatures
jo trobo que s'hi diu, en aquestes festes.
Sí, diu, no?
Ah, clar, tu com el dia dels innocents fas moltes bromes o no?
Òbviament, i tant, i em feien a nivell ciutadà, també.
Que et penjaven les llufes allà a l'esquena, no?
Sí, sí.
Així ja no es fa tant, ara.
No, no es fa que va que va.
La canalla, potser, encara.
Bueno, ara em fan tot l'any de bromes, no?
També.
I sobretot els governs em fan amb els ciutadats, no?
O no són bromes, el que fan?
O fa de debò.
De vegades sí, no?
De vegades sí, no?
Que fa, que sembla una mica de broma.
Avui un dia en què estan investint, eh,
un nou president de la Generalitat de Catalunya, eh?
Per tant, avui també és un dia d'aquests polítics importants.
Mira, ara sabutarem aquí una...
Una parada de carn, carn vermella, estupenda.
Això pels vegetarians malament rai, no?
Diguéssim, però aquí...
Sí, sí, sí, eh?
Fantàstic.
Però bueno, hi ha molta verdura, també, eh?
Escolteu, quin és el producte estrella?
El tall rodó.
Tall rodó.
I el salemillo, el filet.
I tot per la nit de Nadal o pel dia de Nadal o...?
En principi, aquesta setmana compren per la nit del Nadal
i per la nit del 24.
Per la nit del 24, molt bé.
Com en diem en català la nit del 24?
La vigília, no?
Jo anava a dir noche vieja, noche nueva, no sé.
La vigília de Nadal.
La vigília, no?
I escolta, i com ho cuinem, això?
Com ho cuinem?
Aquí tinc una recepta especial de l'òvia.
Ah, mira.
L'òvia, ja la coneixes?
Ah, sí.
Carnisseries Roger.
Recordeu, 100 anys?
100 anys de l'òvia.
I encara fa receptes?
Home, ara ja no hi ha la pobretta, però...
Ah, ja no, pobreta.
Però bé.
La recepta estrella.
Tothom que la prova, encantat.
Rodó de vedella, molt bé.
O sigui, així tant pots emportar el rodó i a sobre aquesta recepta per fer-lo a casa.
Déu-n'hi-do, com els cuidau els clients, eh?
Home, és que si no els cuidem aquí, qui es cuidarà, si no?
Més que els seus carnissers.
Clar que sí.
O els pollastrés, o els xercoters, o els peixoters.
El mercat central, producte ben fresc.
Veus?
Molt bé, molt bé.
Això el publicista hauries de fer també.
Gràcies.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Estem veient una muntanya de pollastres morts, que també fa un efecte, no?
El que passa és que el pollastre no triunfa molt, el pollastre, no?
No, perquè el pollastre, com que s'ha baratit, ara és com de cada dia, no?
Gairebé, o un cop a la setmana, diguéssim.
Sí, és molt plebeio.
Sí, molt de pollastre tampoc, perquè l'Evo Morales, em sembla que era el que deia, que et sortia en pits.
Ah, sí?
Sí, sí, un d'aquests dirigents bananeros deia això, que menjava massa pollastre que convertia la gent homosexual i creixia en pits.
Ostres, tu, eh?
No, no, un llicenciat impressionant.
Aquí a menjar preparat.
Ah, mira, doncs jo estaria client d'aquesta parada.
Tu has de comprar menjar preparat?
Jo del tot, jo del tot, ja com ho facin, i tant.
Això només, mira, canelons en carn o canelons de marisc, això ho poses al forn i ja està.
Ah, home, és veritat.
Ah, sí, sí, que hem promès que passaríem per una parada i hem passat de llarg.
Home, i tant.
Hola, bon dia.
I gairebé passam de llarg.
Bon dia, bona hora.
Escolta, ara estem dient, el pollastre és de sortida, en guany o és més el capó o el gall dindi?
Sí, el que surt molt és, amb aquestes dates, sobretot un dia com avui, és el capó real, el pollastre de corral, la pintada, tots aquests animals que no hi ha durant l'any, que només les tenim durant 4 o 5 dies, ara per Nadal.
I això de real, per què? Perquè se'l tracta com un rei?
És un capó que està criat amb llibertat i té, doncs, 6 o 7 metres de criança i simplement se cria per aquestes dates.
Esporta molt de mores, menja molt de menjar ecològic i simplement se cria per Nadal.
Ha tingut una bona vida, diguéssim, és un capó que ha tingut una bona vida.
Bona vida, eh?
I el que passa és que nosaltres estem especialitzats en aquest tipus de farcits i ara per aquestes dates, durant l'any, fem el farcit de pollastre normal.
I amb aquestes dates tenim el farcit de capó real, tenim el farcit de polarda, el farcit de gall dindi, pota negra, tenim un pollastre de pota negra ecològic que és de Reus i també...
De Reus, justament.
De Reus?
De Reus.
Així és ecològic, es perdona.
Així rai, així va.
Així que no té res quan a ràbia, no m'havia fixat.
Sí, esclar, esclar.
No m'havia d'anar a compte.
Però també podem menjar pollastres de Reus.
Hi ha molt de pollastre a Reus, vol dir.
I molt de titot.
Companys, i llavors com ho fan?
Venen el capó per una banda, el farcit per l'altra i després tu t'ho muntes a casa?
O ja el venen fet?
Ens pregunten si el farcit va a banda del pollastre o ho veneu tot en un pack.
No, no, va tot en un pack.
Nosaltres posem el pollastre, el rellenem i llavors se'l venen fresc o el venen cuinat.
Ah, cuinat i tot.
A mi també el tenim cuinat.
Ara és que ho fan tot, eh?
Aneu al taulet del costat, veureu tot el tipus de farcit fresc, cuinat.
Donem la salsa, fem una salsa que és nostra amb una barreja de sepsi trompeta, que és la que m'acereix per aquestes dates.
I en fem una de poma, en fem una de rostit...
I en un i dos, o sigui, que hi ha una variació impressionant, està molt bé.
Quantes hores heu dormit aquesta nit?
Jo me'n vaig anar a dormir a la una de la matinada i m'he aixecat les 3 i mitja.
Poques, poques.
És que abans ens ho ha confessat l'Albert Ribota, que era una nit d'aquestes que els venedors del mercat dormen molt poc perquè han de preparar totes les comandes.
I saps què passa? Que a les 3 i mitja han arribat les últims camions de gènere, de gènere al fresc, sobretot el Capó, Real, la Polarda, i llavors les has de rebre el magatzem, classificar-ho i preparar-los en comandes ràpid, perquè a les 7 i mitja teníem les primers clients que venien a buscar les en comandes de Nadal.
Ja? Hi ha gent matinera, eh?
A les 7 i mitja, sí, sí. Gent que es fica avui a cuinar i durant tot el dia d'avui està fent el caldo de Nadal, els rostits, i ja ho heu preparat per demà, no?
I a mesura que abans al matí es va augmentant el tràfic, no? De gent, perquè ara mateix, per exemple, hi ha molta gent.
Sí, sí, sí, sí, en pic anem arribant a migdia, és quan més afluència de públic ja.
Vale, vale, la gent s'aixeca tarda, vol dir això.
Sí, sí, sí, i contents amb les vendes o què?
Molt contents, molt contents, sí, la veritat és que estem molt contents.
El mercat és un lloc que té molt de caliu, és un lloc especialitzat en venda al detall, que això avui en dia s'està perdent molt,
i aquí estem especialitzats en això, en un gènere específic, que nosaltres estem simplement, toquem el tema del pollastre,
però dins del pollastre traiem més de 100 referències.
Només estem especialitzats en pollastre, res més de pollastre.
I d'aquí traiem més de 100 referències.
Imagina't tu, quina variació.
Déu-n'hi-do, eh, Déu-n'hi-do.
Bueno, una altra patataula, el pollastre farcit per aquest Nadal, eh?
I tant, i tant.
El capó.
El capó, el capó, eh, el capó.
I aleshores, el capó, quan se li tallen, diguéssim, els testicles, què s'en fa?
Els testicles, es cuinen o es mengen o es farceixen?
Avui en dia, els testicles de capó és una delicatessen.
Ah, coi.
Hi ha restaurants, sobretot a Barcelona, que estan especialitzats en coses d'aquestes,
i és una, junt amb això, junt amb les rovells de gallina, amb les crestes de gall, són delicatessen.
Està bé, veus? Tot s'aprofita, no es llença res.
Estem aprenent coses, eh, Oriol?
Està molt bé.
I a part, a part, dels testicles del capó, n'hi troben molta pasta, eh?
Ah, sí?
Sí, troben més pasta dels ous que de la carn.
Mira, veus?
Jo aquests temes m'esgarrifen, no sé, hi ha alguna cosa que se'm...
marronsa.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Bon dia, a la Selecta estàvem, eh?
A la Selecta, eh?
Que simpàtics, eh?
Molt bé, molt bé.
A més t'ho expliquen molt bé.
Per això dona gust de venir a comprar al mercat.
Clar, clar, perquè és aquest tracte, no?
Humà, amb la gent.
Exacte, que no ho trobes en cap súper d'aquests grans...
Així dius que de la parada de menjar preparat em portaries canelons?
Doncs sí, per exemple, m'emportaria canelons, però ara veig aquí un arròs negre, un arròs amb sèpia, que fa molta bona pinta, eh?
Mandonguilles amb sípia, també, eh?
Per exemple, i aquestes fabetes amb una mica de pernil.
A mi ja m'està entrant gana, eh?
És que a més, entra molt pels colors típicses.
Jo no sé si paradors que tenen vidre i tal fan un color especial, que a vegades diuen que sí, que posen unes làmperes que fan pujar el color, perquè sigui més atractiu.
Però bé, és legítim, diguéssim.
I tant, i tant.
Escolta, els mètodes de venda són...
I de formatges, que t'agraven els formatges?
Mira, sí, faríem una safeteta de formatges, com si fossin francesos.
Mira.
És que els francesos, quan acaben de dinar, es foten els formatges.
Sempre?
Exacte, sí, sí.
I quin faries de formatge?
Doncs variedet, una mica de tou, una mica de més...
curat, i no ho sé, si n'hi hagués algun de per aquí, de català.
Un brí, d'aquests, no?
Un brí, sí.
Un brí, un xebre, un que és català, eh?
Exacte, un de la terra, diguéssim, eh?
Perquè n'hi ha molt, ara veig que n'hi ha molt de francès, realment.
Però vaja, aquí hi ha un de cabra de l'alt Urgell, que això estaria bé tastar-lo.
Això és important, també.
Les cabres catalanes són molt...
Comprar productes de casa, eh?
Sí, home, sí, s'ha de fer negoci de casa, comprar de tot, més variat, però està bé, comprar de casa.
I a més perquè, realment, aquest país té uns productes molt bons.
I tant, i tant.
Que s'exporten arreu.
I tant, eh?
Ara ja hem arribat, ara, Núria, sí, hem arribat a les verdures, eh?
Jo ja tinc una gana.
Tens gana, eh?
Oh, i el Joan Maria està per aquí bebejant.
Doncs ara comencem per les verdures, o sigui que res, una mica de dieta.
Vinga, va, dieta.
Ara preguntarem a quines verdures s'emporta la gent un dia com avui, a veure quins ho vol...
A veure quins ho vol...
Mira, aquella senyora d'allà...
Sí.
Eh que sí?
Que és la més animada.
Sí, la que està més animada, eh?
Sí, perquè hem posat el micro a les altres i...
totes que hi ha casat.
Ja, totes que hi ha casat.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Un dia com avui, 23 de desembre.
Què és el que s'emporta més la gent a una parada com la vostra?
Per fer caldo.
Per fer caldo?
Per caldo.
Per la sopa de galvet.
Sí.
I ja ho teniu...
Els veneu tots junts o no?
Tot el conjunt veneu.
Ah, ja està, tot el pac.
I els hi posem una boceta.
I tens tot el conjunt.
Ja està ben preparadet i, va, si s'emporta ja tot gairebé fet, si més no.
Si falta posar-hi l'aigua, la carn, el que vulguis, ja està fet.
I amanida, la gent en fa d'amanides?
Escaroles.
Escarola, més aviat.
Bueno, se gasta de tot, però avui la reina és l'escarola.
A veure, i per què això?
No ho sé, perquè, mira, durant tot l'any l'escarola va anar fent,
però quan arriben les vests, des de Nadal i de Capdà, tothom va a l'escarola.
Uita, tu, deu quedar millor el plat o deu quedar més bonic o...
Es veu que sí, més digestiva.
Ah, potser sí, és més digestiva.
Perquè com que la gent menja en bastant, doncs mira, més digestiva.
I de fruita, què s'emporta la gent de fruita aquests dies?
La pinya, la pinya.
La pinya, la reina.
La pinya és la reina.
A més és diurètica i es fa fantàstica.
Però la reina, la pinya.
La pinya, la meló també.
Però bueno, la pinya.
La pinya sobretot, eh?
Molt bé, gràcies, bon Nadal.
Bon Nadal, eh?
Vinga.
A reveure.
Escolta, que veu vist que aquesta senyora i molts paradistes estan afònics?
Sí, sí, deu ser de cridar.
Ui, és veritat, eh?
Com antigament, no?, que cridaven, eh, senyora.
Encara ho fan al Mercadillo o a la Rambla.
Sí, sí, sí, sí.
Encara ho fan, no?
Encabent les calces i tot això, encara crida.
Encara ho fan, és veritat, eh?
Déu-n'hi-do, ja hem comprat verdures.
Hem comprat la pinya per fer les receptes que ens ha explicat abans el nostre cuiner, el Francesc Lledó.
Hem comprat la carn, el pollastre farcit.
Anem cap allà, a veure què trobem ara.
Sí, a veure, perquè saps què falta?
Què?
Saps aquella mena de tapetes que poses ara unes figues seques, ara unes avellanetes, una mica de fruit sec, no?
Sí.
Abans dels torrons, eh, per acabar de rebentar.
De rebentar.
I de fet hi és la parada per aquí, eh?
Perquè abans ens ho ha explicat l'Albert, que també hi ha la parada dels fruits secs ja tradicional al mercat central.
Sí.
No sé que és producte de la terra, si tu fas unes avellanes, unes ametlles...
Clar, anem per aquí, a veure si la trobem.
Anem a veure si la trobem.
I escolta, com ha anat aquest 2010, Oriol, professionalment parlant, perquè hi ha hagut canvis, no, també?
Sí, sí, jo estava treballant com a cap d'entreteniment, i de sobte al juny li vaig dir la Mònica Terribas.
Dic, Mònica, que ja sé com és aquesta feina, ja en tinc prou.
Ja en tens prou.
No em vaig a Tarragona una altra vegada.
I ella m'ha dit això, dic, mira, perquè la meva vocació és sector, jo vull sector,
i tu ho entendràs, perquè tu és periodista i també estàs fent gestió.
I em va dir, t'entenc perfectament, perquè si jo ara pogués deixar-hi aquest despatx i tornaria la nit al dia.
Però com que ella no pot, diguéssim, jo sí.
Aleshores, bé, vaig estar dos anys a TV3, cosa molt profitosa, però ara estic a Tarragona,
molt embolicat amb la sala Trono de teatre i fent teatre, també,
i excepcionalment vaig dirigir una obra a Reus.
Ah, mira.
Sí, sí.
A Reus hi ha més tradició teatral i de tant en tant em criden per treballar.
Vull dir que és perfecte.
Ja està bé, també, no?
Sí.
I trobaves a faltar a Tarragona, doncs, Oriol.
Jo sí, jo la trobava i l'enyorava, realment.
Barcelona és una mica dura, almenys per mi, no hi ha gent que està molt bé,
però és una ciutat dura, de moltes distàncies, la gent fa una mala cara en general davant de matí,
que aquí no et trobes.
I, esclar, de sobte, dos anys ha estat bé, jo hi vaig passar 14 anys quan estava al Terrat,
i ara Tarragona és molt còmode.
Tarragona surts 10 minuts abans de casa i és una ciutat còmode, realment.
Però l'experiència ve a l'estat a TV3.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Sobretot per la gent. A TV3 hi ha una gent molt maca, molt entregada,
que s'ho curren molt i, a més, vull dir, és una tele de la que estem orgullosos com a país, no?
Perquè ho compares amb les altres teles i te'n dones vergonya, segons quina altra tele.
Això és veritat, eh?
Però a TV3, jo estic orgullós d'haver-hi treballat i penso que està bé.
És una telereferència a nivell europeu gairebé, també, eh?
Per tant, està molt bé.
Amb què et quedes d'aquests dos anys a TV3?
D'haver conegut la gent, d'haver treballat a l'equip de la Terribas,
i que són gent molt vàlida, diguéssim, són els primers de la classe,
ja l'excepció de jo.
Però d'haver après molt al costat d'aquesta gent i de saber com funciona una televisió pública, no?
Això ha sigut genial.
I ara, com dèiem, ha tornat a Tarragona i imparables a la Sala Trona, eh?
Sí, sí, estem que no parem.
Ara acabarem la temporada, el dia 26.
Aquest diumenge, eh?
Aquest Sant Esteve.
Sant Esteve.
Doncs estrenem una producció pròpia infantil de dansa, diguéssim, una barreja,
i que es diu Mein Haus, o no sé què, vol dir casa meva, amb alemany.
És que ara no t'ho sabria prou.
Mein zu Haus, mein zu Haus.
Mein zu Haus, veus?
És que la Núria sap molts idiomes.
És que jo no, jo fill entre el francès i l'inglès ja està, ja ho tinc prou.
Doncs això, estrenem això i tancarem la temporada ja d'enguany.
I obrim l'any que ve, el gener, no sé quin dia obre.
No sé si ho sap la Núria.
La Núria potser ho sap.
Sí, sí, a veure, és que jo vaig fer entrevista ahir, a veure.
Ah, doncs que jo estic molt mal informat.
Mira, el dia 26 feu la representació a les 12 del migdia,
i després el gener, el dia 13 i 16.
A veure, el dia 13 en setembre, la temporada d'un altre cop.
Passat Reus, doncs ja la gent pot tornar al teatre.
Molt bé, no?
Sí, sí, està anant molt bé.
El local ens ha quedat una mica petit,
perquè són 50 cadires només, i tenim 270 amics,
és a dir, hi ha més amics que cadires.
Un som uns als altres, escolta, això també està bé.
Però vaja, la qüestió és que està bé,
que hi ha una sala de referència aquí a Tarragona,
de petit format, i que la gent pot veure teatre quan vulgui.
Per tant, satisfets, eh, la temporada d'enguany?
Sí, sí, la resposta del públic és molt bona,
i l'únic que enguanyen les institucions, no ajuden tant.
han rebaixat pressupostos, i per tant, també hem de rebaixar
les altres expectatives, no?
Però vaja.
S'ha notat la crisi, doncs, amb el món del teatre, també.
Sí, perquè nosaltres no pugem preus.
Des del primer any, des de fa vuit anys,
que l'entrada val 10 euros als amics,
i 12 als no amics, no?, els enemics.
Però segueixen sent molt barates les entrades, eh?
Oriol, i fins quan tenim assegurada la programació?
Doncs, de moment, per tot l'any que ve.
A partir de... quan arribi l'estiu,
ens plantejarem a veure com estem de calés
i a veure què podem fer o no.
Però jo crec que sí, que ja s'ha de trono per estona.
Molt bé.
Hi ha alguna cosa que puguem avançar d'aquesta nova temporada?
O haurem d'esperar?
Doncs, haureu d'esperar.
Haurem d'esperar.
Perquè ara, sí, ara m'agafes en calces,
perquè de memòria no sé la programació.
Perquè el programa Joan Negrier, jo no la tinc ara molt clara.
Però vaja, hi haurà de tot.
Bàsicament vam passar unes enquestes al públic
i la gent triava comèdia.
És a dir, que la gent, en temps de crisi, vol riure.
Vol riure.
Sí, i hem sigut una mica obedients en aquest aspecte.
Hem contractat bastantes comèdies
perquè, bueno, doncs, si és el que demana la gent,
també has de servir, no?
Perquè ha estat un 2010 molt complicat, creus tu?
O perquè ara acabem una dècada, no?
Sí, sí.
Potser s'acaba un cicle i en comença una altra.
No ho sé, perquè diuen que l'any que ve,
almenys a principis de l'any que ve, serà pitjor, no?
Això diuen.
O que encara estem, haurem d'estar cinc anys en situació així de crisi?
Sí, jo pel que sé i pel companys meus que fan teatre i tal,
es veu que els ajuntaments paguen malament
o deixen de pagar.
O tard, etcètera, etcètera.
Vull dir que realment la situació està fotuda.
L'altre dia hem parlat amb el Fermi Fernández,
que està fent teatre amb el Toni Albà,
que li deuen no sé quants milers d'euros.
I, clar, el Fermi té dos fills, diu, jo els he d'alimentar.
Diu, i això no pot ser, no?
Perquè tu fas la feina i no te la paguen i tal.
i, bé, com ell, hi deuen haver molta gent, no?
Per tant, ostres, és una situació difícil i complicada.
Així que tu què li demanes el 2011?
Bé, que s'acabi aquesta crisi,
o que almenys la paguin els culpables,
que no la paguem els innocents,
i que els bancs s'haurien de vigilar amb l'OPA.
Jo, sobretot, demano als governants
que no siguin impassibles,
sinó que fiscalitzin
totes aquestes operacions econòmiques,
diguéssim,
que beneficien a poca gent
i perjudiquen a molta gent.
Jo ara m'esgarrifava de llegir
que el director de Caixa Catalunya,
o Catalunya Caixa,
aquesta nova Caixa,
que es vol autoposar un sou
de no sé quants milers d'euros.
De 600.000 euros o alguna cosa.
Bé, doncs és una vergonya.
I és per dir,
mira, i vostè és un cimvergüenza.
Cimvergüenza.
Fas-hi el favor, saps?
Seria un personatge que sortiria, no?
A Dames i Vells.
Per res comptat,
els barruts són els primers,
són els que tenen més números
i aquest senyor és un barrut.
Perquè per molta feina que faci,
per moltes hores que es faci al despatx,
és indecent que cobri això
quan hi ha gent que l'estan fotent
fora de casa seva.
I ell ho hauria de veure.
I més en temps de crisi.
No pots publicar això, saps?
Aleshores, doncs clar,
jo seria molt dur, diguéssim,
amb els que tenen més.
Tu series un bon governant.
Tu t'atreveries a...
Jo no, jo seria un fatal governant
perquè justament els milionaris
aquests els castigaria, saps?
Clar, jo posaria un límite.
Imagina't tu,
si soc poc democràtic,
jo diria,
miri, vostè no podrà guanyar més d'això.
Ningú en el món podrà guanyar més d'això.
tot el que s'obri,
que té vostè de sobres,
això es reparteix.
No, escoltant,
no sé que seria...
Sí, però això ja seria més comunista que res.
Ara tornava a t'hi dir,
m'assembla que és una filosofia econòmica
que ja està muntada, eh?
Sí, sí, està muntada,
però que tampoc ha funcionat bé.
No gaire, no gaire.
Clar, perquè sempre hi ha corrupció,
però, ostres, tu,
quan veus aquests sous
i aquestes nòmines
i aquestes fortunes,
dius, quina vergonya,
per què acumuleu tants diners, saps?
Perquè en volen tants.
Perquè en volen tants,
si no se'ls gastaran en sa vida.
És l'afant ja
de fer més calés, més calés,
experiment més els treballadors
i això, ostres,
hauria de parar.
Però bé,
confiem en que pararà
a finals de l'any que ve, diuen, no?
I tant.
A veure si és veritat,
a veure si és veritat, eh?
Tant de bo.
Déu-n'hi-do,
quin passeig
i quina conversa amb Oriol Grau aquí.
Fa una mica de fred aquí,
eh, que sí, ara?
Ara estem just a l'entrada, sí.
A l'entrada aquesta del carrer...
Quin carrer és aquest?
Ja no sé quin carrer.
Però de fet és plaça Corsini.
Ah, plaça Corsini, sí.
Clar, és plaça Corsini, això.
Sembla un carrer ara,
però és plaça Corsini.
Clar, és que val la pena recordar
que estem en aquest mercat provisional
perquè el mercat de veritat,
ja ho heu dit, no?
Ja ho hem dit, ho hem dit.
Ara hi ha una maqueta.
Ara he posat una maqueta
de com serà aquest nou mercat.
Ah, sí?
La pots anar a veure si vols
ara quan surtis a l'antic mercat.
Està bé,
que s'ho gastin amb maquetes.
Està molt bé.
Bé, d'hauria de ser la maqueta,
és clar, que fan abans de fer.
Clar, la maqueta
doncs la mostren
amb aquest mercat obert per obres.
Déu-n'hi-do,
hem comprat pollastre,
hem comprat...
No hem trobat els fruits secs.
No, veus, aquí xerrant...
Aquí xerrant,
ens hem quedat aquí un mig,
perquè jo realment no sé...
Ara pensava de fruita,
Déu-n'hi-do, eh?
Hi ha fruita de tot el món.
Ara veia uns...
Com es diuen allò?
Uns xutxis kiwis?
No, allò xinès.
Lichis, lichis.
Lichis, lichis, això molt bé.
Ostres, no ho veu i ho sap, eh?
Home, xutxis kiwis.
Bueno, perquè et sonava.
Quan he dit xinès i xutxis kiwis,
ja havia sonat, ja havia sonat, eh?
I després, rambutants i no sé què.
Això ja no sé què són, rambutants.
I la magrana.
La magrana desfeta, ja.
Que bona, eh?
Perquè desfer la magrana és una fanyada, eh?
Sí, però es veu que hi ha tot un sistema fàcil.
Ah, sí?
No sé com, però a internet,
si poses el YouTube desfer magrana,
et sona alguna cosa.
Home, és que si busques algú
que et surt de tot, et surt de tot, eh?
De tota manera, la reina és la pinya, eh?
Com podem comprovar, està aquí omnipresent.
Sobretot la pinya, eh?
Perquè ja ens ho ha dit abans el Francesc,
és el producte estrella pel que fa a les fruites.
Mira, ens hi acostarem fins al final,
a veure si trobem la parada de...
Doncs mira, jo recomanaré,
jo soc cop de receptes, eh?
Recomana alguna cosa, va,
per la gent que ens està escoltant.
La pinya, pinya amb un reget de coentró.
Ah?
Boníssim!
I no, amb xartre, eh?
No, mira, el xartre és per altres coses.
No? No t'agrada el xartre?
Sí, m'agrada molt.
Però és més per mamadetes i coses.
i per aquestes coses, no?
Però, sí, sí, la pinya amb un reget de coentró.
Vols dir que no hi hem passat ja per aquí, eh?
Em sembla que sí.
I no acabem de trobar els fruits secs.
Perquè crec que aquí els polvorons que hem vist abans...
Aixem, estem al polvódromo una altra vegada.
Hem tornat a anar a parar al mateix lloc, eh?
És com un bucle, la plaça, eh?
Sí, és que és gran.
Potser per aquell carrer d'allà anirem cap a l'últim carrer
i acabarem de trobar aquesta parada de fruites.
Anem parlant i anem esquivant carros i persones, eh?
Val a dir.
Perquè sembla que sigui còmode això.
Perdó.
Acabo de trepitjar amb la senyora.
Està complicat, eh?
Perquè tu, escolta'm,
estant a Tarragona, ara que vas tornar de Barcelona,
què és el que més trobaves de falta
o què és el que més t'agrada quan estàs a Tarragona?
Doncs, mira, les distàncies són molt importants.
A Barcelona, el que passa és que,
si vas a veure un amic,
estàs més estona.
Aviat...
Això és veritat, no?
I aquí estàs a 10 minuts de tot arreu.
I després que jo tinc la meva gent aquí,
tinc la meva família i els meus amics aquí a Barcelona,
i tinc companys de feina,
però és clar, no és el mateix.
Clar, no és el mateix, no?
Quan vols una mica de carinyo i de humana...
Has de tornar a casa.
Clar, has de tornar a casa.
Has de tornar a casa.
Jo, de tota la vida,
tornar-te a la setmana a Tarragona.
Sí, sempre?
Sí, sí, perquè a Barcelona,
si no tens ningú, és molt trist.
I ara, has de pujar en tren o en què hi anaves fins a Barcelona?
En tren, en tren.
En tren, eh?
Soc un dels significats...
Ah, ara t'anava a preguntar.
Vas patir el tema del transport públic, eh?
Sí, però sí.
I no és la catenària, és...
No sé, hi ha una societat.
Sempre hi ha alguna història.
Oriol, tenim algun problema amb la recepció del teu micròfon?
Ah, pots utilitzar la del Pep?
Oh, i tant.
Aquesta s'entretalla una mica.
Ara, ara.
S'entretalla, ho hem entès, eh?
Però vaja, és que s'ha d'entretallant i així anirem més tranquils.
Heu trobat els suïssecs o no?
Doncs encara no, encara estem veient peix i carn i formatges.
Vull dir que per aquí hi ha...
Home, aquella formatgeria fa una bona pinta, també interessant, eh?
Ara, de tota manera, veig olives.
I penso que també haurien de ser, sí, sí.
Unes olives variadetes, eh?
Aquí hi ha de tot, pel que veig.
Hi ha olives enxubades,
olives sense res, amb pinyol, farcides...
Quin bé de Déu d'olives.
I a més, sí, sí.
Diuen que fan somiar les olives.
Sí, sí que diuen.
Bueno, deuen dir-ho perquè són indigestes
i aleshores et fan estar.
Clar.
Però sí, sí, diuen que fan somiar, vull dir que mira,
a més tenen aquest component màgic.
Jo no veig els peix secs, no els hem trobat, no els hem trobat.
Núria.
Són màgics, potser és que no hi són.
Sí, han de ser, eh?
Han de ser dissecs.
Hi han de ser, però no els acabem de trobar.
Però mira, ara hem passat per la charcuteria
i potser faríem també una mica de fuet,
una mica de sobrassada, saps, allò per l'aperitiu primer.
No, que això també està bé, no?
Una mica de mantega, una mica, sí.
I a tu t'agrada el Nadal, Oriol?
Mira, hi ha coses positives i hi ha coses que no.
Em diu que manxo aquest senyor.
Per mínim.
Per mínim.
Potser aquest excés de consumisme
és el que em fa més esgarrifant-se, no?
Perquè dius, ostres, ens gastem el que no tenim,
en segons com, no?, per Nadal.
I després aquesta tipada.
Ara estem fent broma que posaríem de tot a la taula,
però realment és un abús pel nostre estómac,
per tant, una mica de mesura, no?
Però tu, com a tots, que d'aquests que t'agrada
doncs feu sopars amb la família, els dinars...
Sí, sí, sí.
En aquest aspecte només em trobo amb la família per Nadal.
Cosa que és agradable només aquests dies.
Després ja passo olímpicament.
Però, no, no, ja a més la meva família és divertida
i tinc vuit nebots, amb la qual cosa estic molt distret.
Perquè tu ets el més divertit, però de la família o no?
No, no et pensis, que va, que va.
Jo sempre quedo com a discret.
No, no, tinc uns nebots que ens operen.
No, per descomptat.
Uns nebots que sempre els dic,
vosaltres teniu un programa de televisió.
Però ja està, allà queda.
Però sí, sí, són molt animats.
Muslo de pata confitado.
Això també ha de ser bo.
És que estic ara veient-ho, quins plats.
És que fa molt bona pinta tot, eh?
i pinxos de pollastre amb llimona, alls i jubibert.
Ostres, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do aquest tomb.
És que no sé ni quina hora és, Núria.
Quina hora tenim?
Ho haurem d'anar deixant aquí, companys,
perquè són de tres quarts d'una.
Tres quarts d'una?
Déu-n'hi-do, ja deia jo la gana que tenia.
Com hem xerrat, com hem xerrat.
No us he tallat perquè estàvem esperant els febreros
i acaben d'arribar.
Acaben d'arribar.
Sí, i per tant, ara...
Oriol, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat
fer aquest tomb al mercat, xerrar amb tu,
que sempre és un plaer.
I vaja, et seguirem veient per la sala Trono, no?
I tant, de tant en tant.
Si et busquem, et trobem allà, a Tarragona.
Sí, sí, segur.
Els caps de setmana, a partir de dijous, ja sóc allà.
Perfecte.
Doncs moltes gràcies i bones festes.
Igualment.
Gràcies.
Josep, per dir-la.
Fins ara.
Fins ara, gràcies.
Fins ara, fins ara.
Fins ara.