Doncs ja el tenim a l'altre costat del fil telefònic,
que és el director de l'Agència de Protecció de la Salut.
Senyor Ikeu Vanguix, molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
No sé si exagerem, sobretot els mitjans,
que fem de les temperatures i de l'estiu un titular i una gran notícia.
Fa calor, és una evidència, les temperatures són elevades,
aquestes onades d'aire calent que arriben del sud,
any sí, any també ens afecten.
I sembla que això de la calor fem un gran massa.
El que sí és cert, i jo m'imagino que hi ha tot un grup de risc,
que tota una sèrie de persones que per les seves característiques
sí que han d'anar amb compte amb això de la calor, no?
Sí, exageren molt moderadament.
Ah, miri, m'alegro per la part que ens toca.
També ho hem de dir quan és així.
El que sí que s'ha vist és que quan hi ha pujades mantingudes
de temperatura durant dies, dies consecutius,
hi ha un excés de mortalitat, és a dir,
no podem dir que es mori la gent directament
com a conseqüència de la calor directa,
sinó que el que propici és que malalties i processos de base
doncs empitjorin i produeixin la mort.
La realitat és que es calcula que quan estem al mig d'onades de calor
hi ha un increment d'entre un 12 i un 40% de mortalitat,
depenent dels llocs.
Quins serien aquests grups de risc?
Essencialment estem parlant de persones més grans de 75 anys,
de persones amb discapacitat físiques i psíquiques,
és a dir, persones que no puguin tenir una percepció
o no puguin atendre les necessitats d'hidratació.
Si hi ha alguna persona perquè tingui un problema psíquic o físic
que no té la sensació de set o no pot veure,
per el que sigui, estem en un risc molt important.
La realització d'activitats físiques o activitats esportives
i activitats laborals amb les hores puntes d'escalfor,
els nadons i malalties cròniques en general,
com puguin ser la hipertensió, la diabetis,
les malalties cardíques,
algunes persones que puguin tenir alguns medicaments específics,
com els tranquil·litzants o els antidepressius,
o els diurètics i bàsicament persones amb problemes mentals
o de conductes relacionades amb addiccions
que justament puguin tenir complicat la seva percepció de set.
Clar, per tant, el gran problema que podríem presentar aquestes persones
seria un problema de deshidratació, bàsicament.
És un problema, diguem-ne, d'aquí vibri de calor.
Quan tenim en el nostre entorn molta escalfor,
el nostre cos ha de reaccionar disminuint temperatura,
perquè ja se'ns escalfa des de fora.
Això ho fa per dues vies, per sudoració,
i la sudoració el que ens requereix, a més a més,
és molta hidratació.
Per tant, efectivament, a part d'un fenomen molt específic,
com és el cop de calor,
el problema bàsic seria la deshidratació.
Per tant, amb totes aquestes persones,
caldria, les persones del seu voltant,
els seus acompanyants,
que creixin una mena de rutina d'ingesta d'aigua, per exemple.
Han de fer una rutina d'ingesta d'aigua,
encara que no manifestin que tenen sort.
Cada X temps, cada hora, cada dues hores,
és important veure una mica.
És important veure no begudes alcohòliques,
quan estem parlant de temes de calor,
no begudes alcohòliques,
és interessant veure aigua, per descomptat,
o sucs de fruita.
I és important que la beguda no estigui molt freda,
perquè si està molt freda el que fa és que en un primer moment
disminueix la percepció de set,
amb la qual cosa, d'alguna forma,
ens pot estar mascarant la deshidratació.
Amb els temes dels nadons, potser li pregunto una evidència,
però amb els temes dels nadons que dormen dantes hores,
a vegades alguns no dormen i aconsegueixen dormir
unes quantes hores seguides,
hem de provocar fins i tot l'anar-los també donant aigua?
Sí, però això també hem de tenir en compte
que es tracta de l'entorn de l'ambient en què estiguem.
El fet que fora estiguem a 35 o 36 graus,
si nosaltres no estem a fora o dintre de l'habitació
amb la que estem, no hi ha aquesta temperatura, no passa res.
Si estem amb habitacions climatitzades, etc.,
tot això, diguem-ne, no rige.
És quan estem submesos a les temperatures,
és la temperatura que ens afecti directament al nostre cos,
no només la que hi hagi a l'exterior.
Moltíssima atenció a aquelles persones grans
que viuen soles a casa seva.
Essencial. Aquesta és una de les feines
que tenen els centres d'atenció primària
i els serveis sociosanitaris,
i els serveis socials,
el tenir identificats,
el que diuen els llistats de persones fràgils,
que viuen als seus domicilis,
i una de les tasques que es produeix
quan entrem en el nivell 2
és mantenir contactes,
bé telefònics, bé en presència física,
amb aquestes persones,
que han d'estar identificades prèviament,
per tal de garantir que estan bé.
Aquesta és una qüestió que és una mica de mal parlar,
perquè algú es pot sentir, doncs, incòmoda,
o ho fes, però, clar, són coses que observem
quan anem a la platja.
Hi ha nadons molt petits
i sí que estan sota el parasol,
però, vaja, jo tinc entès
que els nadons petits, petits,
potser millor no portar-los a la platja
i menys a les hores centrals del dia, no?
Millor no portar-los,
la llum del sol és bona,
l'exposició solar és perillosa,
l'exposició solar llarga és perillosa,
i molt especialment per a les criatures.
I a la platja són...
És que se'n veuen, eh?
Moltes, ja ho sé.
Se'n veuen moltes.
Moltes.
I la reverberància de la sorra és molt important.
O sigui, no és el mateix
estar al sol al mig d'un carrer
que estar al sol a la platja
per l'efecte del sol.
Ara ja no estem parlant només de calor,
estem parlant d'efecte de la radiació solar.
És molt perillós.
Fins l'anyet potser podríem estalviar
aquestes hores de sol?
Fins l'anyet i a partir de l'anyet
i fins cap als 5-6 anyets
hauria de ser, en tot cas,
períodes molt curts.
15 minuts i per descomptat
amb protecció solar.
És el que diem abans a la introducció,
als oients,
que segur que diem moltes evidències,
però per evidència que sigui,
continuem cometent amb els mateixos errors
que de cada estiu tots plegats, no?
Això, malauradament,
ho veiem en molts terrenys.
El fet que estiguin a sota un parasol
no és suficient.
Vull insistir en el fet
que la sorra reverbera els ratxos del sol.
O sigui, d'alguna forma actua com a mirall
i encara que estiguem a sota d'un parasol,
evidentment no és el mateix
que estar a ple sol,
però igualment l'efecte
de les radiacions soliars
res es produeix encara que estiguis a sota d'un parasol.
Clar, hi ha persones que estan treballant,
no ho poden evitar,
però també una altra
de les fotografies habituals diàries
que podem contemplar,
cap a les dues,
a les tres de la tarda,
persones que estan fent esport a ple sol,
que estan corrents, per exemple,
o que van amb bicicleta.
És plenament, diguem-ne,
o sigui,
és totalment desaconsellable.
Qui està treballant,
està treballant
i tot i així
el Departament de Treball
ha elaborat un manual
de mesures de prendre
quan s'està treballant
en entorns de calor,
períodes de descans més marcats,
a partir d'unes determinades temperatures,
que ara jo en aquest moment
no recordo desaconsellar
el treballar
fent exercici físic a l'aire lliure,
però per descomptat,
fer esport s'ha de fer
o a primera hora del matí
amb aquestes temperatures
o a última hora de la tarda.
Però fixi's que
aquesta informació
tots la tenim
i més les persones
que fan una pràctica esportiva habitual
i són aquestes persones
precisament
una part d'elles
que fan aquesta pràctica.
Potser és que pensem que
sí, sí, ho sabem
i sabem que això és dolent,
però a mi no passa res
perquè jo estic sana.
Una persona sana en principi
també li pot afectar
d'una manera important
aquesta exposició directa al sol
a aquestes hores.
Naturalment que sí.
Ara justament
surto d'una reunió
en la que estàvem comentant
aquests aspectes.
La informació
tothom la té de tot,
pràcticament,
en aquests temps.
Altra cosa són les conductes
i aquestes conductes
de vegades
fa que pensem això
a mi no em pot passar,
jo em trobo bé,
només
sense alarmar ningú.
Recordem que
jugadors de futbol
professionals
que estan revisats
per davant, per darrere
i per totes les bandes
d'una forma continuada
tenen episodis de mort
que moltes vegades
no tenen cap a veure
evidentment amb l'exposició
a l'escalfor,
perquè l'exposició
a la calor
pot fer que aquests problemes
que no poden ser detectats
perquè no donen
cap manifestació clínica
fins que és massa tard,
es precipitin.
Perquè allò que se'n diu
un cop de calor
l'hi pot donar
a qualsevol persona?
Un cop de calor
l'hi pot donar
a qualsevol persona
per descomptat
i és un problema
extremadament greu.
Quina seria
la simptomatologia?
Amb el cop de calor
el que passa
és que és un gran
escalfament del cos
com el seu nom diu
i pot arribar
a manifestar-se
fins i tot
en coma.
O sigui,
la persona
fa una pujada
de temperatura
per sobre dels 40 graus
mantinguda,
hi ha una deshidratació
important,
pot arribar
a presentar convulsions
i coma.
Els primers signes
poden ser
nerviosisme,
una certa intranquilitat,
un malestar,
algunes conductes
estranyes,
però pot fer
convulsions i coma.
I mort,
per descomptat.
La mort
com a conseqüència
ja més greu.
El tema
de la ingesta
de líquids d'aigua
pot presentar-se
a un quadre
de deshidratació
per a les persones
que tinguin
gent gran a casa
o nadons
i que estan donant aigua,
però per la raó
que sigui,
aquestes persones
presenten
un principi
de deshidratació.
Quins són els signes
que ens ha d'alertar
per portar-los
ràpidament
allà on sigui?
El signe essencial
és l'acet
per a descomptat
i la disminució
de l'orina.
En persones adultes
pot començar
a haver-hi
una certa
sacretat de pell,
el que en diem
el signe
del plec.
Per això
hi ha
deshidratacions
una mica avançades.
És a dir,
si fem
com una pessigada
a la nostra pell,
immediatament
quan deixem anar
la pinça dels dits,
torna a ser
una de la seva posició.
Si fem
aquesta pessigada
amb una persona
que té
una deshidratació,
es queda
el plec.
Això no passa
amb persones grans,
amb persones grans
també queda el plec.
Per tant,
és important
no esperar
l'aparició
de símptomes
i no anar fent
la hidratació
d'una forma
permanent.
A cada hora,
dues hores com a molt,
beure una mica
de líquids.
Parlem de grups
de risc,
d'aquestes conseqüències
més extremes,
més greus
que podem tenir,
però dins del que és
la normalitat,
persones sanes,
m'imagino que una part
va adreçada més
al confort,
és a dir,
no cal prendre
tota una sèrie de mesures,
doncs abaixar les percentes,
tot aquest tipus de coses
que sí que són mesures
que hauríem de prendre
de rutina,
no?
a l'estiu.
Sí, sí, sí,
per descomptat,
és important evitar
l'exposició directa
del sol,
caminar,
per tant,
amb llocs d'ombra,
amb llocs del més
ventilat possible,
intentar evitar estar
a llocs on hi hagi
molt escalfor
i hi hagi
escassa ventilació,
tot aquest tipus
de rutines,
la hidratació
és molt,
molt, molt important,
no fer exercici físic
sempre que es pugui,
per tant,
no fer esport
en hores
de màxima calor.
L'alimentació
és un altre element
també important,
alimentació lleugera,
fresca,
refrescant
i hidratant
en la mida possible,
evitar qualsevol tipus
de menjar
que aporti moltes calories.
Insisteixo,
és un tema
d'equilibri
de calor
entre l'exterior
i el nostre cos.
Si aportem menjars
amb moltes calories,
ho tindrem difícil.
Per tant,
les persones
que tinguin un excés
de pes
o presentint obesitat
també podríem
considerar-les
un grup de risc?
És una població
que també està a risc
per descomptat,
l'obesitat mòrbida
o no el sobrepes,
però sí l'obesitat
és un dels factors
de risc importants,
per aquesta i per molts altres factors.
Doncs,
Déu-n'hi-dos,
el que dèiem,
sembla evidències
però val la pena
repassar la llista
de prevencions
que cal tenir.
L'agraïm moltíssim
al director
de l'Agència de Protecció
de la Salut
que hagi atès
la nostra trucada,
Joan Guix,
moltíssimes gràcies
i bon estiu.
A la seva disposició
i bon estiu.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu-siau.