Doncs ara, si posem ja en marxa la ràdio de les festes,
aquí des de l'estand de la Rambla Nova, com dèiem,
a partir d'ara parlarem, aquests minuts ho dedicarem a parlar
del xertrés, de la mamadeta i del barrilet,
tres elements típics i indispensables per a les festes de Santa Tecla
i per fer-ho, per parlar de tot això, ens acompanya
la Marian, delegada de la companyia. Marian, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya el Josep Maria Guillem i l'Octavi Torné.
Josep Maria, Octavi, bon dia.
Hola, bon dia.
Aquells són els dissenyadors del barrilet de les festes d'enguany.
Deixeu-me començar a parlar amb la Marian,
perquè el xertrés, com sempre, és un element indispensable
a les festes de Santa Tecla, però enguany tenim un afegit,
que és aquesta edició limitada, aquesta sèrie limitada
que heu editat per a les festes d'enguany.
Sí, bé, des de fa uns anys, l'Ajuntament de Tarragona
i nosaltres volem mantenir viu aquest lligam
amb la història de la ciutat i el licor xertrés
i com es va oficialitzar, doncs, el licor amb el granitzat
com a beguda oficial de les festes de Santa Tecla,
els cartusans van fer una mica un gest
i des de fa uns anys dediquen un licor especial
de 43 graus a la ciutat per les festes.
Fan una sèrie limitada, aquest any són 4.000 ampolles
de groc i mil de verd i, bé, porten a la contraportada
la contraetiqueta amb el cartell de les festes de Santa Tecla.
Això és una mica l'espacial, eh, d'aquesta edició.
Exacte, i a més la graduació perquè, com ja sabeu,
des de fa molts anys el tradicional xertrés groc
porta 40 graus i, doncs, una mica nostàlgicament
aquesta edició porta els graus que tenia el xertrés
quan s'elaborava a la ciutat de Tarragona.
Això, com deies, pels nostàlgics és estupendo.
Sí, i també, bé, per consumir-ho perquè amb aquesta graduació
canvia molt i és un licor realment diferent
al xertrés tradicional i jo crec que agradarà molt.
Què té de diferent?
Doncs, bé, s'ha de tastar però és un sabor una mica més intens
i inclús en copa, per digestiu, és perfecte.
I això ja es pot trobar, oi, a les botigues, Marian?
Sí, s'està comercialitzant a totes les bodegues de Tarragona
des de la setmana passada.
Però el xertrés, la maledeta, sempre va acompanyat
a les festes de Santa Tecla del barrilet
que en Guany l'han dissenyat el Josep Maria i l'Octavi.
Com ha anat això? Com va anar el procés aquest de dissenyar
el barrilet d'en Guany?
Bé, tot va vindre a través de la Marian
i, bé, jo formo part del Ball de Diables de Tarragona
i com que s'havia de celebrar el 25è aniversari
de la recuperació de l'Àliga
la Marian va proposar que volien que la imatge fos la de l'Àliga
i com que jo havia fet dissenys pel Ball de Diables
que havia fet el samarret del 25è aniversari
i aquestes coses, doncs vam dir
acceptem la proposta i intentem fer un barrilet de l'Àliga.
Llavors jo vaig contactar amb l'Octavi,
bé, és un amic meu de la vida,
i que és il·lustrador, a part d'arquitecte.
Arquitecte i vostredor, eh?
Sí, sí.
Bé, estic acabant l'arquitectura, però sí.
En bona combinació, no?
Sí, la veritat és que estan bastant relacionades entre si.
Per tant ho vas trucar i llavors, sí,
perquè la barreja aquesta d'entre dissenyador i il·lustrador
sempre acaba funcionant millor,
que no passi que ho intento fer tot jo sol.
Sí, o si ho intentes fer jo sol tampoc.
Perquè què aporta el dissenyador i què aporta l'il·lustrador?
L'il·lustrador és el que fa el dibuix.
Sí, és el que agafa el tema que volem fer
i l'interpreta i fa el dibuix,
però després la composició de com s'ha de composar,
de com s'han de ficar les lletres,
el disseny del producte en si,
perquè clar, el suport és diferent d'un paper,
és el barrilet, és un suport cilíndric.
Tots aquests temes més industrials i d'imatge
ho fa el José María, que és dissenyador.
Per tant adapta la il·lustració en el barrilet.
I com us vau inspirar?
Era bàliga, aquest era el motiu per dissenyar
i a partir d'aquí.
Llavors vam pensar en quin és l'acte més significatiu de l'àliga.
En aquest cas, com tots sapiguem,
és la baixada de l'àliga.
I llavors vam decidir de fer l'àliga
baixant unes escales que realment simbolitzen
les escales de la catedral.
Simplement perquè és l'acte més famós
o més important que pot realitzar l'àliga.
Sí, a més, també és l'acte en què està més vinculat
el G3, perquè a vegades podem observar
que el bec de l'àliga hi ha anys que porta una ampolla de G3
i en el dibuix del barrilet, si mires bé,
al bec hi ha una ampolla.
Llavors em semblava que era la millor forma
d'expressar aquesta relació.
Per tant, al barrilet d'enquany trobarem això,
l'àliga que baixa com per una mena d'escales
i que té a la boca una ampolla de G3,
el bec, baixa, el bec d'una ampolla de G3.
A més a més, això també s'ha convertit,
com dèiem ara, pels nostàlgics també,
en tota una col·lecció de barrilets
que la gent també va boja per tenir-los tots.
Sí, perquè ja fa 12 anys que fem cada any
una sèrie de barrilets diferents.
Cada any és un rompecabezas,
perquè trobar una nova imatge,
trobar una nova idea, un nou color,
però en guany estem molt, molt contents
perquè realment poder lligar
una entitat tan important com és per nosaltres,
la Lliga, amb el barrilet, amb les festes,
crec que és perfecte.
I és una mostra més, Marian,
de la relació del xar 3 amb la ciutat de Tarragona,
amb les festes, amb les entitats de Tarragona.
Exacte, sempre aquests lligams
que es van una mica embricar,
són molts anys de col·laboració
tant amb els Diables com amb l'Àliga
i jo crec que aquest any està plasmat i és fantàstic.
Per tant, no ve de nou, aquesta col·laboració, tampoc.
No, la col·laboració entre el Ball de Diables,
l'Àliga i la xar 3 és molt estreta, diguem-ho així.
Sí, hi ha moltes persones
i també moltes implicacions,
perquè hi ha gent que treballa a cultura
que també és diable,
que també ens han respatllat i ha ajudat molt
per fer actes, per organitzar coses,
ens han donat idees
i sempre aquestes persones
que estan polivalents entre entitats
i entre organismes més oficials
fan que realment xar 3 té una relació
molt especial amb els diables.
De fet, l'any passat vam organitzar un viatge,
vam vindre una gran part del Ball de Diables
a Buarón a visitar la destileria
i a fer un acte molt simbòlic
de fer una carretillada davant de la destileria,
va ser molt emotiu.
Com va anar això?
Realment va ser un acte molt especial,
tant per nantros com suposo que per ells,
perquè van pujar molts diables cap allà dalt,
vam veure totes les instal·lacions de la xar 3,
davant de la destileria vam fer una carretillada,
vam tornar a fer un altre a dalt al monestir.
Adavant, perquè dins no es pot entrar.
Dins hi ha el secret més secret de tots.
Sí, el parc a mi.
És especial, m'imagino ser de Tarragona,
tota la vida teníeu xar 3 a Taua per les festes
i anar-te'n a veure allà on ho fan.
Suposo que és un viatge interessant, si més no.
Sí, realment és una cosa molt maco,
perquè estem vivint aquesta beguda des de molt petits
i després encara vas i veus com ho fan
i tu mateix penses que poca gent pot vindre a veure això,
bueno, pot no, de poder poden,
però poca gent va veure realment on està la destileria,
com es fa, t'expliquen tot el procés de fabricació.
És una cosa molt maco.
Jo crec que per als tarragonins és molt important saber
que el licor és viu, perquè quan van decidir marxar d'aquí,
l'estança a Tarragona va salvar el licor,
però va ser part de tota la història.
No va ser un punt i final.
Exacte, i realment va començar molt abans i segueix.
I llavors, per sort, va haver-hi aquest episodi
de quasi ve sentants aquí a Tarragona,
però no és el fi, sinó va ser una part de tota la història del licor.
I llavors, jo crec que el fet de poder anar a Guarón,
de poder veure que realment encara és viu,
encara hi ha una destileria,
encara hi ha uns monestirs on hi ha uns monjos
que coneixen aquest secret, que no el volen compartir,
i que realment pels tarragonins jo crec que és especial
i és un aprenentatge que és important també.
Perquè quina és la vostra relació amb el xartrés,
amb la mamadeta, amb el barribet?
És a dir, m'imagino que des de ja joves
i de tota la vida que heu tingut aquesta relació amb aquesta beguda,
però què l'ha fa tan especial?
Jo suposo que és la relació aquesta que hem pres,
que tots hem pres la marca com algú tarragoní.
És a dir, això que estigués establert a Tarragona
ens ha creat aquest vincle de xartreses a Tarragona.
És a dir, per molt que es representi moltes altres llocs
o el que sigui, realment creiem que el xartres forma part de Tarragona,
és com un element més de la pròpia ciutat.
I això fa que ens l'estimem com qualsevol altra cosa de la mateixa ciutat.
Ja he vist les ampolles a casa meva tota la vida.
Quan era petit no me les deixàvem provar
o podia olorar, però no ho veia.
Només la boia era forta, no?
Sí, sí, l'olor era molt forta.
A més, de petit vaig viure davant de la fàbrica
quan la van tancar.
O sigui, la va ivera l'últim any oberta.
I llavors, al veure-la a casa sempre,
ja us relaciona, es forma part de la teva vida sentimental.
Això ha ajudat, no? M'imagino també a dissenyar el barribet.
Sí, en el fons sempre el fas amb amor.
És com fer una cosa per la ciutat.
És el que estàvem parlant ara.
Ens estem prenent la marca com una cosa molt tarragoní,
molt nostra.
I diguem-ne així, els de Tarragona són molt nostres.
I el que és nostre no ens ho toquen.
I en aquest cas amb el xartal és passar exactament el mateix.
I això fa que el facis amb més carinyo.
I de fet, el dibuix l'hem fet així, molt sintètic,
però volem que sigui un element molt simpàtic, d'alegre.
Que l'àliga sí que és una imatge molt...
És una senyora, no?
És un símbol molt important,
però el fet de fer-la baixant amb el veig,
que porta l'ampolla,
doncs volíem que fos això,
l'acte més simpàtic.
I que tingui aquesta relació de sentiments.
Enguany hi ha aquesta novetat, Mariana,
de les 4.600 ampolles d'aquesta sèrie limitada.
Hi haurà 13.000 barrilets,
per tant, no us en quedareu sense per les festes de Santa Tecla.
Però ja, a part del veure,
hi ha una relació també amb la gastronomia enguany,
amb el xartalès.
Sí, bé, nosaltres sempre ens sorprèn
quan veiem el programa de festes,
perquè sempre hi ha alguns establiments
que volen gaudir de les festes
i fer gaudir els seus clients
i fer la celebració amb xartrés.
I així ja fa 4 o 5 anys,
la gelateria Fargi
va elaborar el gelat de les festes
i van fer tota una sèrie de proves
amb gent que tenia relació amb les festes
i van decidir fer una barreja
de la salsa que acompanya aquest gelat amb xartrés.
Després també hi ha un acte que és bastant divertit,
que és una petita pizzeria
que està darrere de la pressa La Font,
és la pizzeria Altai Giuseppe,
i el propietari des de fa 3 anys,
un dia durant les festes,
totes les pizzas,
perquè les couen,
tenen un forn allà i les couen allà,
doncs totes venen regades amb xartrés.
Aquest any serà el 25
i realment és molt divertit,
perquè tota la gent que va allà
per endur-se pizzas,
doncs té la pizza a la mamadeta.
i així hi ha una infinitat de restaurants
també que ofereixen postres o algun plat.
El barquet és l'exemple típic,
que sempre té a la seva carta algun plat amb xartrés,
però hi ha molts restaurants o bars
que s'afegessin a les festes amb xartrés.
Per tant, un element indispensable,
com dèiem, per a les festes.
Són, com dèiem, aquestes 4.600 ampolles.
Explica'ns una mica del que ens explicaves abans,
una mica els detalls exactes
de per què val la pena anar a la botiga
i comprar aquesta ampolla de sèrie limitada.
Doncs, bueno, per començar,
jo crec que a la gent que li agrada el xartrés,
com us deia abans,
és un licor especial,
perquè té aquests 43 graus,
és un xartrés que durant l'any no es troba
i que, bueno, és un excel·lent digestiu,
també per la gent que fa col·lecció,
perquè, bueno, ja enrere any
la gent va col·leccionant aquestes ampolles
que porten al cartell.
Aquest any té la particularitat
que, com hi havia dos cartells de les festes,
la meitat va amb un cartell
i l'altra meitat amb l'altre.
Ah, o sigui que per tenir les dues
has de comprar dues ampolles.
Doncs això, l'acció de cadascú.
I també les verdes i les grogues
van totes dues ja amb els dos cartells.
Per tant, quatre.
Hem de comprar quatre.
La gent pot comprar una de verde i una de groc
i un cartell de cadascú.
També, també.
Això cadascú.
Clar, perquè es poden col·leccionar
moltíssimes coses del xartrés.
M'ho he vist col·leccionar coses insospitades
com a bolsas, com, bueno, de tot, no?
I realment sempre...
Nosaltres no ens sempre fem...
Bueno, regalem a la gent coses,
a tots els bars que col·laboren amb nosaltres,
els regalem samarretes perquè les puguin dur
i, bueno, els bars la gent...
Hi ha un acte també a la mamadeta al carrer
que fa moltíssims anys que es fa
i que ara es fa el toful des de fa quatre anys.
Allà la gent, si agafa el barrilet,
pot agafar un gotet de col·lecció,
que és un gotet de xartrés,
que darrere porta una bandera de Tarragona.
Això també pels col·leccionistes
serà el proper divendres
i jo crec que val la pena també apropar-s'hi.
El gotet normalment el venen per un euro
i és un record divertit de les festes.
Vosaltres teniu alguna col·lecció especial
relacionada amb el xartrés
o algunes coses que guardeu amb especial?
Jo tinc, perquè el meu va haver a botiguer,
unes ampolletes que eren de mostra molt petites
de Tarragona,
que ara hi ha el licor a dins.
No sé en quin estat estarà,
però no el vull ni obrir.
Aquests dels quartes, per tenir-les de record.
I jo tinc la col·lecció dels gots,
aquests de Xupito, diguem-ho així,
i realment records després de mateix Boron
quan vam anar a veure la fàbrica.
Allà us vau emportar.
I venia corporatiu, Josep Maria,
perquè venia fins i tot amb la jaqueta
de la xartrés avui,
venia corporatiu.
Escolteu-me, com viureu,
a les festes de Santa Tecla?
Doncs, bé, tota la gran direcció de França
ve sempre per les festes,
no es perden mai la baixa de la Lliga,
ve el president i el director general de la xartrés,
també ve la persona que s'encarrega a nivell nacional
per tota la península i Espanya.
I què diuen d'aquesta relació que hi ha a Tarragona
de fa moltíssims anys i ja ho deuen tenir ja interioritzat molt.
Però vaja, suposo que no els deixen de sorprendre.
Sí, sempre els fa molta il·lusió.
Bé, són ells qui parlen sempre amb els monços
per fer aquestes sèries limitades
i qui les organitzen.
Però realment per això venen cada any,
perquè cada any es sorprenen,
sobretot de veure tanta gent jove
gaudint dels xartrés,
aquesta relació que parlàvem,
que no és només veure un xartrés,
sinó tota la història, tot el que representa.
I de fet, cada any fan partícipes
els seus millors clients d'aquesta festa.
És a dir, cada any rebem clients,
amics de la xartrés de França, d'altres països,
i els convidem a Tarragona
perquè vegin el que passa aquí.
Aquest any tindrem quatre persones,
quatre invitats,
dos que tenen restaurants
amb dues i tres estrelles Michelin a França,
i després una persona que va ser nombrada
millor sommelier del món l'any 2000,
que ja va vindre l'any passat
i que no s'ho vol perdre en guai.
No s'ho vol perdre, i torna, eh? Repeteix.
I torna.
I, bé, així sempre ens agrada poder vindre
i gaudir de Tarragona.
I vosaltres, nois?
Jo, com que s'ha volgut a reunir,
com sempre, eh?
Amb el programa a la mà,
intentar veure el màxim d'actes possibles
i després el que he vist més intensament
és que fa i pinguem els cigats de Tarragona,
llavors, les diades castelleres,
doncs, és el més intens.
Aquest diumenge tenim la primera, eh?
Sí, sí.
Com ho veus, això?
Pinta bé.
Després del 5 de 8 d'aquest cap de setmana.
Pinta molt bé.
Hi ha bastant d'optimisme
i moltes ganes de fer alguna cosa bastant gran.
A veure què tal.
I la Josep Maria?
Amb el Vall de Diables.
Vall de Diables i els xiquets de Tarragona.
Ah, també?
També ets dels xiquets?
Així no teniu disputes, eh?
No, no discutim mai.
Sempre esteu d'acord.
Al final les viurem a tope,
molt estraçats per tots els actes que hi ha,
perquè realment hem de participar en molts actes
i realment tancant l'empresa del 17 al 27.
Ostres, veus que bé?
Veus que bé?
Com va això de l'empresa?
Perquè m'explicaves abans que tot això ve
perquè tu tens una empresa de disseny gràfic.
Sí, la vam obrir el mes de maig
i a veure si anem treballant, anem fent cosetes,
portem disseny gràfic, portem events,
fem produccions de reportatges audiovisuals,
és a dir, una miqueta de tot.
I, bueno, no ens podem queixar, va tirant, va tirant.
No ens podem queixar, doncs, eh?
Molt bé, home.
Josep Maria, Octavi, Maria, moltíssimes,
gràcies per haver-nos acompanyat.
Com sempre, un plaer parlar del xertrés,
de la mamadeta, del barrilet,
com dèiem, indispensable a les festes de Santa Tecla.
Enguany, amb aquesta sèrie limitada, eh?
Apunteu-vos-ho.
4.600 ampolles, 4.000 del xertrés groc
i 1.600 del...
És així?
Sí, eh?
Són 1.000.
A 1.000, val, eh?
4.000 i 1.000.
Per tant, n'hi ha 5.000.
Molt bé, veus?
La suma ràpida, 5.000 ampolles de xertrés
i amb aquests 13.000 barrilets enguany
amb l'àliga com a protagonista.
Doncs moltes gràcies i bon dia, que vagi bé.
Moltíssimes gràcies i bones festes.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.