Ens acompanya ja la jove tarragonina
que us anunciàvem en el temps del sumari.
Té 19 anys, es diu Esther Amanós
i és estudiant d'animació sociocultural
a l'IES Vidal i Barraquer.
Ha elaborat un projecte titulat Acció
que ha guanyat el segon premi NAFEN,
un premi que organitza el GREC,
el grup de recerca i estudi dels conflictes.
Esther, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Enhorabona i saludem Pilar Figueres,
és la seva tutora.
Pilar, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Comenceu a tenir aquí a l'IES
un elenco d'alumnes avantatjats
i guanyadors de premis, que Déu-n'hi-do, eh?
Home, sí, la veritat és que també
l'equip docent i l'equip de professors
de l'IES ho està treballant molt.
També era l'equip directiu que ens ho facilita força.
Té tot el passadís del centre,
ple de títols i de diplomes, de premis, eh?
Bueno, sí, sí, ens espavileu i ens movem força, sí.
Jo no sé si us en recordeu
que la temporada passada,
que va ser la primera temporada de l'Eines,
en una de les ocasions, lògicament,
ens vam interessar per aquest cicle,
que és de grau superior,
que és el d'animació sociocultural,
que sembla una cosa que sigui d'anar-se de festa,
però no és així, com vam explicar al seu dia, eh, Pilar?
És un cicle formatiu molt dur
que treballa en material sensible, en persones,
per tant, és un cicle que Déu-n'hi-do, no?
Sí, la veritat és que sí.
I a més que té un compromís social important, no?
Com hem dit, tres branques, no?
Que és la d'oci i temps de lleu, no?
Que potser aquesta seria la més festiva,
però llavors hi ha tota una branca cultural, no?
D'animació, participació a la cultura,
i després la branca més social,
que és el desenvolupament comunitari,
doncs que aquesta sí que és la dura,
la branca dura i potser bàsica
del que és l'animació sociocultural.
Jo m'imagino que aquest tipus de projectes
que es presenten a un premi
sorgeixen, doncs, d'un treball de recerca
o algun tipus de treball que s'ha de fer
per completar els estudis.
Generalment sorgeix d'aquí,
és el cas de l'Esther també.
Sí, sí.
I això fa que mantinguis un cert contacte
o molt de contacte amb la teva tutora
que t'ha d'anar orientant
de com has de fer aquest treball.
Però la primera idea,
m'imagino que és teva,
de dir, a veure,
he de fer el treball, de què el faig?
És aquest el punt de partida?
Sí, en principi,
nosaltres la Pilar ens va proposar tres temes
i jo vaig creuar que aquest era el més interessant
perquè a vegades potser
no se li dona la suficient importància,
no es creu que sigui
una comunitat...
Estem parlant de joves gitanes, no?
Sí, sí, societat gitana.
Del projecte.
Doncs vaig creure que seria important
valorar-ho en aquest aspecte
i que aquí a Tarragona
hi ha bastanta gent,
sobretot a la part alta,
i em va semblar important.
Has tingut mai contacte
amb la comunitat gitana?
No.
Casualment o directament?
No.
Per tant,
aquest ha estat el teu primer contacte
amb una part de la població de Tarragona
prou visible,
perquè com bé dius,
la comunitat gitana,
la part alta de la ciutat,
és una comunitat,
a més que té un peç específic
en el que és la ciutat de Tarragona,
per tant,
és una primera presa de contacte
amb veïns,
com aquell que diu, no?
Sí, sí.
Que generalment tenim tots tendències
a relacionar-nos amb el nostre cercle
i no anar més enllà.
I dins del que és la comunitat gitana,
per què les dones?
I les dones joves?
A veure,
jo vaig creure que,
pel que es veu,
principalment,
perquè això és una societat
que potser està una mica desconeguda,
no la coneixem,
hi ha moltes noies gitanes
que acaben d'estudiar,
sisè de primària,
no continuen estudiant,
es casen molt aviat
i fan la seva vida
amb les dones
de la comunitat gitana,
amb el seu marit
i els seus fills.
I d'aquell cercle
no surten.
Ni nosaltres hi entrem
ni ells entren
en el nostre món.
Llavors,
vaig creure que
les dones necessitaven
potser més ajuda,
els homes potser sí que treballen
o tenen més
contacte
amb el món de fora,
però no sé,
vaig creure que ho necessitaven més.
És el que s'anomena
formalment
un projecte
de desenvolupament
cultural comunitari.
Quan vosaltres
proposeu als alumnes
fer aquests treballs,
bé,
sabeu que són treballs
d'alta volada,
són treballs complexos
que necessiten
d'un mètode científic
per dur-los a terme
i la temàtica,
que a vegades,
en el cas de l'Esther,
però amb moltíssimes més persones,
és una temàtica
i un àmbit de treball
molt desconegut.
Mira,
nosaltres,
bé,
ens vam formar,
bé,
ja fa temps,
no?,
amb aquest tipus
de projectes,
vam estar participant
amb l'Ajuntament
de Granollers,
que és un pioner,
no?,
amb aquest tipus
de projectes
i llavors nosaltres
cada any
els alumnes
els formem
en aquesta matèria
i els donem,
doncs,
tota una sèrie d'eines
perquè ells puguin
elaborar projectes.
Llavors,
així ha sortit
aquest projecte,
no?,
els projectes
de desenvolupament
cultural comunitari,
el que es tracta
és que treballin
a partir d'un artista,
no?,
una metodologia
d'expressió
perquè les pròpies
persones
o el grup participant
siguin capaç
d'expressar
els seus problemes
i això els aporti
a una solució
d'aquests problemes,
o sigui,
cap a un event social
i cap a una millora
de la seva comunitat,
no?,
i és en aquest tema,
doncs,
que vam proposar
diferents possibles
temàtiques
a treballar
i l'Esther
va escollir,
doncs,
aquest projecte
que el que tracta
és,
com molt bé
heu dit,
amb joves,
dones,
joves,
gitanes,
que el que
utilitzaran
és l'eina audiovisual
per expressar
les seves necessitats,
els seus problemes
i poder elaborar
un material
que després,
doncs,
elles mateixes
veuran què en fan,
si el passen,
si es relacionen
amb altra gent,
si expliquen,
si el,
no ho sé,
no?,
obrir-se.
S'ha de fer un curtmetratge?
Sí.
i com em deia la Pilar,
són aquestes mateixes
noies protagonistes
que han d'elaborar el guió,
que han de,
no ho sé,
fer-ho tot,
absolutament,
el càsting,
tot el que convingui.
Sí,
jo vaig creure que a part
de poder expressar
el seu problema,
el seu punt de vista,
etcètera,
el que sigui
que ells vulguin expressar,
seria una bona eina
que també fossin elles
que haguessin de buscar
tant els recursos materials,
com espaials,
com econòmics,
perquè d'aquesta manera
tinguin un contacte
amb l'Ajuntament,
amb altres,
amb tot l'altre món,
és a dir,
que a part d'expressar,
es comuniquin,
vegin que hi ha un interès
per part seva
de comunicar-se,
de viure a fora
d'aquella cultura
una mica tancada,
no?,
potser,
llavors sí,
seria que ells
es busquin la vida
dins del que vulguin fer.
Has treballat només
en el nivell teòric
o per fer-ho
t'has hagut de posar
en pràctica
o millor dit,
has tingut contacte
amb elles?
No,
de moment encara no.
És el que t'anava a preguntar,
perquè clar,
aquest és el projecte
i ara aquest projecte
s'ha de presentar
a les que seran
les protagonistes.
Sí,
de moment només està
la part teòrica feta,
ara quan acabem
els estudis
i les pràctiques
que hem de fer,
de cara cap a l'estiu,
doncs hem de
plantejar-nos
a veure com
ho posem endavant,
això,
hem de buscar
aquestes persones,
altres també
haurem d'organitzar-nos,
bé,
encara està una mica
penjant.
És el que dèiem
dels estudis
i de les pràctiques
quan parlem
de cicles formatius,
oi?
És a dir,
el pla teòric
ara afrontarem
realment aquesta feina,
no?
Sí,
de fet nosaltres
en el cicle,
la metodologia
que utilitzem
és la que s'ha de dir
l'APS,
aprenentatge servei,
no?
Que el que es tracta
és que a la vegada
que nosaltres,
que els alumnes
han d'aprendre,
no?,
a fer projectes,
doncs intentem
que aquests projectes
siguin el màxim
reals possibles
i que aquests projectes
siguin totalment
aplicables
i en aquest cas,
per exemple,
ha sigut,
primer fem el projecte,
després ho apliquem,
però en moltíssims casos
de participar
en projectes
que es porta
a terme
en la ciutat,
doncs,
amb la gent
del pla d'entorn,
amb la gent
del camp d'aprenentatge,
amb l'Ajuntament,
amb la joventut,
estem participant
moltíssim,
doncs,
ens proposen
ells mateixos
a dir,
mira,
per exemple,
tenim aquest projecte,
volar participar
i vinga,
juntament amb aquestes entitats,
el tiram endavant.
Per exemple,
en aquests moments
tenim un exemple important,
estem treballant
el crèdit de síntesis
amb l'Ajuntament
de l'Argentera,
en el qual,
doncs,
ens proposa
una dinamització
de la població,
ens han obert les portes
a la seva població,
l'alcalde,
els regidors,
han estat totalment
a la nostra disposició
i ens han ofert
un camp pràctic
per treballar
sobre un espai real,
unes persones reals,
unes equipaments reals
i estem donant
el terme al projecte
que ja l'acabem ja
i el presentarem,
doncs,
potser d'entre
de 15 dies
o 3 setmanes
al mes de febrer,
allà a l'Argentera,
bé,
aquí al centre,
a l'Hidalgo Barraqué
i també a l'Argentera.
Jo no sé
si es pot donar
el cas
amb aquesta manera
de treballar
que passi
de ser una activitat
acadèmica
a que després
sigui una eina útil
fins i tot
per a aquestes institucions
o entitats
que d'alguna manera
en parleu,
qui sap
si l'Ajuntament
de l'Argentera
diu que a partir
d'aquesta feina
que han fet els alumnes
a nosaltres
ens serveix
de guia
per fer
determinades activitats
a la localitat,
no?
Doncs precisament
aquest és l'objectiu,
és que
aquest treball
que facin
i aquest esforç
mental
i intel·lectual
que es fa
no quedin
de bades
amb un simple
assaig acadèmic,
sinó que això
pugui servir
a les comunitats
per tirar endavant
projectes
que llavors
els implementaran
al peu de la lletra
o els modificaran
depenent
del tema econòmic,
de la situació
concreta
que es trobin,
però portem
una llarga experiència
així en un munt
d'ajuntaments
i entitats
i la veritat
és que és un treball
molt motivador,
els alumnes
se senten moltíssim
identificats,
posen tot a l'esforç
perquè motiva moltíssim,
per exemple,
ara mateix
un altre dels projectes
que estem duent a terme
estem fent
una campanya
de sensibilització
que ha sigut real,
que és de recollida
de material escolar
i de material higiènic
perquè dintre
de tres mesos
just quan acaben
el cicle
ens anem a Merzuga
a una zona
del Marroc
a fer un intercanvi
amb una associació
en la qual
portarem a terme
allà
tota una sèrie
d'activitats
i de tallers
mediambientals,
culinaris
i de jocs
i els portarem
aquest material escolar
i això fó
en el marc
que en diguem
del que és el curs.
Exacte,
per tant la campanya
ha sigut de veritat,
la recollida
és certa
han participat
un munt d'empreses,
per exemple,
Xeris avui mateix
m'ha dit que
la setmana que ve
tenim dues capses
de material escolar
en el centre,
vull dir que des d'aquí mateix
faig la crida
a qui vulgui continuar
participant
en aquesta campanya,
la tanquem
en 15 dies
i els alumnes
estan recollint
aquest material
per després
transportar-lo allà.
I també és real
les pràctiques allà.
Clar,
i allà
hem entrat
en contacte
amb una associació
mitjançant
una agència solidària
que es diu
Ismalar,
que ens ha fet
els contactes allà,
llavors ens enviem
correus electrònics
en francès,
o sigui que els alumnes
també han d'espavilar-se
a moure's en l'idioma,
que és un idioma
que avui no està molt treballant,
però bé,
que estan fent
els seus pinites
per poder-nos comunicar
amb la gent
i llavors allà
hem preparat
aquests tallers,
portant el material,
o sigui,
que tota la tasca
que es fa en el cicle,
evidentment,
això porta molt en renou
i tot l'equip docent
ha d'estar-hi d'acord
i tot l'equip docent
s'hi ha de posar
a treballar,
però per altra banda
és tan motivador
que als companys
no els importa gens
posar hores de més,
treballar dissabtes
a vegades
que hem de quedar
o fora d'horari escolar
i fins i tot
als alumnes
no els importa
que quedem una tarda,
que quedem un vestre.
Està bé que ho expliquis
perquè ja saps
que diuen
no,
és que surten dels estudis,
no tenen ni idea de res,
del món real,
home,
aquí mentre estan estudiant
realment estan en contacte
amb aquest món real
que a vegades
se'ls acusa
que no tenen contacte
i d'un i dos
sí el tenen.
al món real
també el tocaràs
quan comencis,
com et veus intervenint
ja si tu tires endavant
aquest projecte
perquè ella té
altres projectes
personals i acadèmics,
no sé com anirà de temps,
no?
Estàs obligada
a dur-ho a terme
en un termini de temps
o alguna cosa?
Bé, sí,
l'he de portar a terme
però...
Formalment em refereixo,
si t'exigeix
a qui atorga el premi
que el projecte
estiri endavant...
Sí, de moment,
bé, això encara
no ho hem parlat
amb el grec,
amb l'associació,
però sí,
l'hem de portar a terme,
no sabem en quant
determini ni res,
però és una cosa
que també ens interessa
en altres,
serà per mi
una experiència
bona,
n'aprendré molt
i sí, sí.
Però on haurà
de començar, Pilar?
Oh, doncs haurà
de començar
de moment
per prendre els contactes
amb l'equipament
que això vulgui
nosaltres ho vam situar
a la part alta
però es pot situar
en altres espais
que també
covisquin
aquest tipus
de comunitat,
i a partir d'aquí
cercar les persones
que vulguin participar-hi
per tot això
ja de cara a l'istiu
perquè ara en aquests moments
la veritat
és que entre la campanya,
el viatge allà
i les pràctiques
anem com a molt
ajustats tots de temps.
Sí, sí.
A més, tu et proposes
continuar estudiant,
vols passar d'aquest
cicle de grau superior
a la universitat
i estudiar treball social
em deies?
Sí, treball social
o educació social
depèn de veure
com vagi la nota,
les dues coses
m'agraden,
estan més o menys
relacionades, doncs...
I dins d'aquest camp
tan ampli
què t'agradaria acabar fent?
Uf, això encara no m'ho he plantejat.
No, és a dir,
tu saps que és aquest àmbit
però no saps exactament
quina peça
voldria ser, no?
No, suposo que
igual que ara
en aquest cicle
m'he decantat
més cap a això
quan en un principi
m'hagués agradat
fer psicologia,
doncs suposo que
quan estigui a la universitat
les assignatures
m'ajudaran a veure
això sí, això no,
amb això m'hi sento més a gust,
és més necessari,
llavors encara
no ho tinc decidit.
De moment,
el currículum
a banda d'altres coses
ja pots afegir
un premi
que no està
gens malament
i Pilar,
escolta,
teniu com sempre
molts projectes,
ja ho veig
i que els aneu fent
i que els aneu materialitzant.
Recordem una miqueta
el tema
de la recollida de material
com ho hem de fer
perquè ja aprofitem
la bienentesi
i si encara hi ha
15 dies oberta
la campanya
val la pena
que ens hi acostem.
Doncs sí,
mira,
la campanya
ha sigut a tema
a part del nostre centre,
la Vidal i Barraquer,
en altres instituts,
ens ha ajudat
el Pons d'Icar,
el Martí Franquès,
les domíniques,
i ara en aquests moments
moltes empreses
també estan recollint material
perquè el tema
és portar-lo
a l'Institut Vidal i Barraquer
o es dona
a consergeria
que ells ja tenen
a la capsa
o cada dia
a l'hora del pati
els nostres alumnes
estan al hall,
a la recepció,
que és a partir
de les 11 i quart,
o sigui,
un quart de 12,
tres quart de 12,
en què aleshores
les persones individuals
poden portar
el material allà,
material higiènic
i material escolar.
Bàsicament això,
sí,
material escolar,
amb el que demanem
estan molt bé
les llibretes,
gomes i llapissos,
però el que ens interessa
és material
una miqueta diferent,
com ara?
Papers de color,
celofanes,
pintures...
Pels tallers, sobretot,
no?
Sí,
per coses que
al Marroc potser els és més fàcil
tenir,
obtenir llibretes,
llapissos i gomes,
però potser hi ha
altres tipus de materials
que no tenen tant
a la seva abast
i és aquest
el que a nosaltres
ens faria gràcia portar.
Ceres, pintures, colors,
rotuladors, papers, cartolines,
tot aquest tipus de coses.
Exacte,
que és molt divertida.
Doncs que les aportin.
15 dies tenim, eh?
Per donar un cop de mà
i que quan vagin
a fer aquesta estada
i aquestes pràctiques al Marroc
doncs que vagin
ben carregats aquests alumnes.
Esther,
moltíssimes gràcies
i enhorabona.
I per cert,
si no és molt demanar,
quan comenceu ja
a fer el curtmetratge
i a triar les noies
que l'han de protagonitzar
i tot plegat,
ens véns a veure
i ens ho expliqueu.
Sí, clar que sí.
Et sembla?
Amb les teves actrius?
Espero que vingueu aquí a la ràdio
i ho podem explicar als oients.
Pilar Figueres,
moltíssimes gràcies,
de veritat,
com sempre és un plaer
parlar amb vosaltres.
Molt bon dia.
A vosaltres, gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.