El Cuinarot, un espai en col·laboració
amb l'Associació de Cuiners Costa Daurada.
Doncs torna una setmana més
i ho fem gairebé cada 15 dies,
aquell espai que ens falla pels dits
i que ens obre la gana de cara a baranar.
Jo ja quan arriben ells ja estic bavejant.
Jo també, mira que fa sona que he dinat ja,
però escolta'm, Núria, avui ja es podien recomanar
algun llibre de cuina, no?
Bona tarda.
Àngel Quiménez, Gerard Carné, bona tarda.
Llibre de cuina.
Qui llibre de cuina? N'hi ha molts, no? De bons.
Jo recomanaria un, el que estava al·ligint ara,
és truita cremada,
que en parla dels processos químics
que se produeixen en els aliments al cuinar.
Que xulo, però més allà dels pastissos, eh?
Que els pastissos són pura química, a tot arreu.
Sí, sí, són els processos en general.
Cuina cremada, truita cremada.
Truita, truita.
Ja ho cremava tot.
És un químic i feia articles
a una revista del Col·legi de Químics de Barcelona.
I ha anat recollint tots els articles
i les ha publicat.
Mira, molt recomanable, eh?
Ja, ja m'ho he apuntat, eh?
No, dic, molt recomanable també a internet, eh?
Que ho recomano molt d'aquest llibre.
La truita cremada.
Són 24 lliçons de química de Claudi Mans.
Surne a paella, no?
És aquest d'aquí, no?
Sí, sí, exacte.
Aquest, aquest, aquest.
Àngel, i no cal saber química, eh?
Per entendre'l o sí?
No, no cal.
Home, aquest home és catedràtic, eh?
Aquest home és catedràtic, eh?
Aquest home és catedràtic de l'autònoma de Barcelona.
De l'Universitat de Barcelona, suposo que és químic, no?
El teu llenguatge és molt planer, eh?
És un llenguatge molt accessible.
Molt bé.
Gerard?
Gerard.
Quin llibre et recomanes?
Doncs estava fent ara memòria del dels últims que he llegit.
I, per exemple, hi ha la cuina del Sars, no sé com se diu,
ara ho recordo, que és la de la història d'un cuiner.
És una novel·la?
Sí, és una novel·la.
Ah, que xulo.
A Rússia, però.
Sí, ja us el passava exactament.
La referència.
Ara, el Pep, mira, que està taclejant, segur que ja està buscant per internet.
No, no, no.
La cuina del Sars, no?
Sí.
La cuina del Sars.
La cuina del Sars.
Deixem que busqui a internet, va buscant, i mentre ara presentem el convidat, no?
Que avui anem a un lloc de la part alta, no?
Avui hem portat el Marco, del Palau del Baró, perquè ens expliqui una mica primer la seva cuina,
i després l'iniciativa de les tapes romanes, que aviat començaran, en general, en què consisteix,
i després les tapes que ell oferirà al públic.
Què va, Marco? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
El llibre, no s'ha de llorar, del llibre ell.
Quin llibre et recomanes, va, per tu?
Home, jo recomanaré, ja que Àngel ha fet una mica d'això de parlar de química,
jo recomanaria el que són els secretes dels putxeros, d'Arbedís,
que, bé, doncs és un llibre molt interessant de cara a el que és l'ama de casa,
que per què es talla una mayonesa, per què es monta una mayonesa,
per què es talla una salsa quan té un excés de grasa,
per què creix un bizcotxo,
totes aquestes coses que estan explicades d'una manera molt natural,
sempre enfocant-se de cara a la ciència de la química.
Ja veig que vosaltres, pels llibres que heu recomanat,
no sou, clar, sou cuines professionals,
no aneu amb el llibre de receptes, no?, a la cuina?
No treballeu mai les receptes sobre un llibre?
Fora dels clàssics,
ho coneixem perquè hem hagut d'estudiar,
llavors després creiem molt en la cuina d'autor,
i cada persona crea més en les tècniques de tractament de producte,
més que les receptes.
Són més químics que, en aquest sentit, d'anar provant,
no de fer experiments, és com un laboratari, la cuina.
A banda que s'escapi, per què es talla la mayonesa?
Oh, quin morro, ja està lliure.
No, però escolta'm, jo vull saber-ho,
perquè a vegades em passa,
o si vas en surt la primera i a vegades em passa que no hi ha manera que la faci.
A vegades és per la diferència que té de temperatura amb l'ou,
amb l'oli, que l'oli estigui molt calent i l'ou estigui molt fred,
o també és per un excés de grasa, un excés d'oli,
que ja el que és la proteïna, que és l'ecitina,
el que porta l'ou, no pot absorbir aquesta grasa i llavors s'estalla.
I moltes vegades és això.
I un truquet és posar una mica d'aigua i tornar a muntar un altre cop.
I també qui la fa en comptes d'ou amb llet?
Bé, ella no és mayonesa, és lactollesa i s'ha fet de sempre.
El que passa és que és una part de llet i tres d'oli.
no intenteu muntar més que llavors es baixarà.
I et sova, pot ser?
Llet sova amb all i...
Si, hi poses all, té gust allà.
Llavors, un dels trucs d'aquesta mayonesa a llet
és agafar els alls, sofregí-los,
i amb aquest oli que has sofregit un cop estiguin fredes,
els passes pel turmix, els poses,
tindràs una magnífica mayonesa per acompanyar el bacallà.
La musulina.
I tant que sí, i molt bona.
I a més s'aguanta més, no?
Crec que la llet aguanta, o almenys no es posa d'aquí color groguet, no?
No està allà.
No cal patir.
I diuen que és la que és més recomanable a l'estiu,
perquè no cal patir això perquè es faci molt bé pel tema de l'ou, diuen, eh?
Exacte, no, no, i tenen raó.
Però bueno, ja hem passat per les salses.
Escolta, de mayoneses, els romans, ni parlar-ne, no?
Home, els romans, el que eren les mayoneses,
ells tractaven molt el que eren les...
el que són els dinars amb moltes espècies,
que avui en dia seria molt difícil dinar de la manera que ells dinaven.
Per què vols dir que...
Cossions llargues, el garum, per exemple,
que és una salsa que avui en dia jo crec que...
Està parlant dels rics, eh?
Dels banquets.
Aquesta salsa serien pràcticament impossibles de dinar avui en dia.
I els cuiners, el que fem avui en dia,
si fem una tapa o un plat romà,
és intentar-ho adaptar als nostres gustos d'avui en dia
perquè siguin una mica més lleugets,
sobretot el que són les espècies.
És que amb tanta espècie i amb tanta salsa,
sembla que el que menys era sàpiguer el gust que feia el producte.
L'espècie era un signet de riquesa.
Llavors, com més espècies posaven,
és que eren més riques de l'amo.
Però el que passa és que...
Què passava?
Que se subposaven totes les espècies.
Acabaven.
I, bueno...
El que ens agradaria és que s'expliqués una mica la legislativa
d'aquestes tapes romanes,
quan comença,
quins restaurants també participen.
Molt bé.
I després les teves tapes.
i explica'ns una mica també la teva cuina del Palau.
No te vagis sense explicar-ho.
N'hem portat.
Molt bé.
Bueno, nosaltres,
des de la...
el que és l'associació de restaurants de la Part Alta,
n'hi ha molts restaurants que participen.
I després del que és el Tarragotaula,
som 10 restaurants.
Parlaré d'uns quants que són dels que me'n recordo
perquè no m'agradaria oblidar-me de ningun.
però, bueno,
el president del Tarragotaula,
que és el Quintín, de la Cú,
el Carles Jóvet de l'Arcs
i el Joan del Sadoi,
que són el president, el secretari i el vocal.
Entre ells participem en diversos restaurants.
Un dels que estem al restaurant és al Palau del Baró
i tractem-ho que és fer un menú romà
amb els seus productes.
Cadascú de nosaltres,
ens informem com ho puguem
o enxerrades amb gent que està especialitzada
en el tema de la cuina romana.
Altres ho fem des d'internet.
Jo, personalment, ho he fet des del Recoquinària.
d'allà m'he informat
i fa tres anys que participem.
I aquest any hem triat fer un moretum
con difilocinus,
que això és una crema de formatge espaciada
en comí,
una mica de farigola,
una mica de cilantro,
una mica de cibolet,
una mica de llulivert.
I això, el difilocinus,
és només que el tron de l'enciam cru.
Nosaltres ho posarem una mica d'aigua i gel
perquè arrissi
i ho posarem al damunt de la crema de formatge
perquè sigui una mica l'aigua del tron de l'enciam
amb el formatge,
pot ser un contrast cruixent
i a la vegada una mica divertit.
És com començaríem a fer nosaltres
aquesta etapa que aniria acompanyada
amb un bidetàtils.
Després, nosaltres seríem aquest menú
perquè el que vulgui quedar-se al palau
a fer el menú degustació de Tarracataula,
farem una crema d'espàrrecs
que també feien els romans
i aquesta l'acompanyarem
amb un salmonet ahumado,
que l'ahumado és una tècnica
que utilitzaven molt els romans
però que és per fer el que és la conservació,
en aquella temporada
que no tenien ni oli,
o sigui, sí tenien oli,
el que es passa que no tenien...
Neveres.
No tenien neveres,
no tenien fred, no, Ángel?
Bé, jo deixo explicar
perquè les coses romanes no m'atocaran,
però sí, tens ràpid el que dius.
Els metges de dir el fumat,
l'assecat, la sal,
les almueres i la mel.
Ells utilitzaven molt la mel també.
Doncs nosaltres el que hem escollit fer
és un salmonet o un roger,
ho ficarem en sal,
ho deixem marinar
i treurem l'excés de grasses
i l'excés de...
Ho faria com ho feien ells?
Tenien uns gots especials
per bullir els molls
perquè li agrada veure
com canviaven de color.
Ah, sí?
Sí.
No ho sabia jo, això.
Doncs ho feien.
Em sembla que eren àcrates.
Bé, té un nom especial al got.
Ja ho buscaré, ja t'ho diré.
Ah, doncs això no ho sabia.
Jo ho faria una mica de manera tradicional.
Ho faria amb la sal,
ho deixarem a un millor dos o tres hores
fins que es deshidrati una miqueta.
Després tenim una pistola d'aquestes
que estan de moda,
d'aquestes de fum
que va treure el Joan Roca
i li ficarem aquesta...
Amb aquesta...
Bueno, filmarem
el que és en un recipient
i li ficarem aquesta pistola d'hombre
perquè feu que és el sabor aquest del fumar.
algun fum especial o...
Sí, el fum...
Sí, el fum li ficarem
el que és una mica de farigola,
una mica de tomillo,
tota una mescla
i després el que són les resines
que porta aquest...
que porta un preparat
per fer aquest fum.
I aquí li ficarem totes les serves aquestes
per fer el que és el marinat.
És interessant, eh, el menú.
Ja fa gana.
Espero que agradi a la gent
que vingui a degustar-ho
quan ho fem.
i això ho farem també...
No, no, no, Seix,
acaba, acaba.
Bueno, també farem
el que és un lluç
amb faves.
Això també ho he tret de...
És així,
tal com ho vaig veure,
el ficava lluç amb faves.
L'únic que jo,
doncs he fet...
Bueno, nosaltres farem una suprema,
filetellarem el lluç,
treurem el que és l'espina
i amb l'espina i el cap
farem el que és un consomé.
Aquest mateix consomé
li ficarem una mica de galanga
que és un tipus de jengibre
menys picant,
menys fort
i també aromatitzarà
el que és el consomé.
Li ficarem una cascada de llimona,
li ficarem també farigola,
una mica de romani,
una mica d'espècies
i això serà un consomé
que farem clarificat
per fer el lluç
amb les faves
i una mica de picada.
Ja està,
això és el que farem amb el peix.
De postre teniu alguna cosa?
Bé, també farem una carn
per acabar aquest menú de gustació,
que serà un garrí
amb poma fornejada.
I després de postre
jo vaig escollir
per fer
un postre que em va fer gràcia
que és un tiro patínem
de vellotes de ceus,
com li diuen ells.
Les vellotes de ceus
són avellanes
i el tiro patínem
és un flan.
Llavors faran un flan de avellanes
i ho acompanyarem
amb un gelat de violeta.
I aquest serà el menú de gustació
que costarà 35 euros.
Tothom que ho faci
a tarragó a taula
farà aquest menú de gustació.
N'hi ha que fer només
la tapa i el vi
de dàtils.
N'hi ha que farà
la tapa i el vi de dàtils
i farà aquest menú de gustació.
Però tothom tindrà
el mateix preu,
que serà de 35 euros.
Si el menú és tancat...
Això mateix.
I el preu de 35 euros
no pots demanar
ara vull un plat normal
de la carta
i un primer romà o així.
Home, nosaltres...
La nostra política
és...
Si a algú
li fa gràcia,
per exemple,
provar un postre
o un plat d'aquí
del menú romà
o el jus
o la crema d'espàrrecs
no tenia ningú
d'inconvenient
per fer el que és
a taula completa
seria fer el menú
de gustació romà
per l'harmonia del servei,
no?
Perquè...
Això són quatre plats
a un menú normal.
O sigui,
una carta
és un primer
i un segon.
N'hi ha qui
ja hauria acabat
el segon plat,
ni a veure què estaríem
al peix.
Clar,
és un altre ritme
i, home,
per l'harmonia del client
ho fem així.
I cada restaurant
té un menú diferent?
Sí, senyor.
Cada restaurant
farà la seva
la seva proposta
però sí que
vull dir això,
que serà el mateix preu
tothom que faci el menú.
O sigui,
que poden fer la ruta
per la part...
O sigui,
bueno...
I la tapa també
és un altre preu?
No,
la tapa són dos euros
per tothom.
Que seran dos euros
la tapa i el vi.
Incluso la beguda, no?
Això mateix.
És una manera
de conèixer el restaurant,
també.
I un marideu
amb algun vi especial
o no?
Sí,
ho farem amb un vi de dàtils.
Jo, particularment...
No, la tapa el dinar.
El dinar?
No, el dinar
la beguda anirà a part.
O sigui,
jo tindré el que és
el vi de dàtils,
n'hi ha qui farà un vi de roses
o qui farà un vi d'espècies
o no ho sé.
Encara no s'hem reunit
per concretar
qui farà cadascú
o per saber-ho.
de fet,
dins l'abans
de programació
dels actes
de Tarracoviva
que ja està penjat
en web,
tot i que jo diria
que és un avançament
i encara hi ha coses
per tancar,
veiem moltes novetats
i ara que us referieu
a les begudes
una de les novetats
és un tas
de vins romans.
Una de les moltes coses.
Aquí també trobareu
una llista de restaurants
en què veig,
no sé si per menú
o per tapes,
però veig que sortiu
de la part alta,
vull dir que el Tarracotaula
s'escampa una miqueta més,
em fa l'efecte, no?
Veig alguns restaurants que...
Sí, el que és, per exemple,
el Carlos Segarra
té un hotel allà
al costat del mercat.
Hotel Urbis.
L'hotel Urbis
que té un restaurant
també i també participa.
La Bordo del Serrallo.
La Bordo del Serrallo
també participa...
Se m'ha oblidat.
Així, vist per la llista
que tinc jo,
que també caldria
acabar de conformar-la
perquè tot això
encara no està presentat.
Els actes de Tarracotaula
encara no estan presentats.
No, en principi...
I estem donant primícies ja,
d'entrada.
S'està concretant,
penso que d'aquí
una setmana com a molt,
penso jo.
Mira, les fonts de Can Sala.
Les fonts de Can Sala.
Aquí també, també sortiria.
I després n'hi ha una senyora
també que la coneixo
de parlar amb ella
de les reunions
però ara mateix
el restaurant
no ho sé ubicar.
Que està per la part
d'aquí de l'Erosqui
i tota aquesta part d'aquí
al darrere.
No sé com es diu
ara mateix.
Home, tenim el Gambrinus
que no sé si seria...
El Gambrinus, el Gambrinus.
Val.
Vull dir que no es pensi
ningú que Tarracotaula
se delimita només a la part alta
sinó que...
Us aneu estenent.
Això vol dir que...
Que la cosa funciona.
ocupava molta extensió, eh?
Moltes terrasses.
Sí, sí.
Les tres.
Això sí.
Concretament,
quines dates serien?
Del 18 al 31 de maig
del mes vinent.
Això no sé si ho havíem parlat.
Del 18 al 31 de maig,
no, no,
és important dir-ho
perquè mira,
estem parlant d'aquí pocs
i d'aquí...
S'agraden un mes,
com ha comptat.
Sí, d'aquí dues setmanes
pràcticament.
Que heu de canviar molt, Marcos,
la cuina que tradicionalment
feu al Palau d'Alvaró
per adaptar-vos
amb aquesta setmana romana.
No té res a veure, suposo,
amb el que feu normalment.
Bé, jo crec que sí.
Pràcticament el que fem és...
La cuina del Palau d'Alvaró
és una cuina de producte
i és una cuina
que intentem fer les coses bé,
que el client se'n vagi content,
però no és una cuina...
No és un restaurant gastronòmic
on hi ha
diferents textures
o diferents sabors.
Nosaltres mantenim
la qualitat del producte
sense enmascarar-ho massa
i en aquest menú romà
més o menys
plasmenu
que és la nostra cuina
en aquest menú romà.
Però més o menys
la nostra carta
està enfocada
en aquestes tècniques
noves,
la tècnica al buit,
la tècnica
d'alguna escuma
en sifó,
però no és un restaurant gastronòmic,
és un restaurant
de cuina de producte,
cuina mediterrània,
ben feta.
I com va?
Jo sempre em pregunto
i us ho pregunto,
de fet,
quan fem entrevistes.
Com va la tria de plats?
Un cop dieu
vinga va,
jo participaré
al Tarracó Viva,
al Tarracó a taula.
Com us ho feu
per triar els plats?
Perquè ara aquest postre,
per exemple,
que em deies,
no sé si ho vas descobrir
llegint,
si us envien una sèrie
d'una llista
de...
no és fàcil trobar plats
i a més renovar-se
enrere d'any,
no?
Home,
de fet,
avui a internet
és molt fàcil,
no?
Trobar fiques a internet,
n'hi ha diverses pàgines,
la Pizios,
per exemple,
era un senyor
de l'època romana,
no?
Senyor Ángel?
Sí,
sí,
sí.
Explica,
explica,
la Pizios,
ja ho conec.
I, bueno,
ni trobes allà
de receptes
que faries massa,
no?
A més,
aquesta pàgina web,
però que ho vaig mirar,
té una antiguitat
des del 2006
i pots retornar
fins al 2006
i treure,
o millor,
300 receptes.
I d'allà,
doncs,
bueno,
ja cadascú,
cada cuiner,
doncs,
decideix el que fa
o de la manera
que la fa,
no?
Hi ha diversos,
també,
en el dia agrícola
de Caton
també podem treure
receptes
i metges de conservació
i és infinit.
Els vins,
que m'ho havia de dir,
els romans
no eren més bons,
eren molt més dolents
i tot el que es feia
de posar-li datis,
mel,
posar-li aigua,
reixir una còmula,
és vera per intentar
millorar el gust
perquè un cop passat
a l'any
eren bastant
imbevibles
i també se'ls bevien
sempre barrejats
amb aigua
que els que feia
l'ambo de la casa
quan arribava la gent.
Perquè, escolta,
una pregunta,
cervesa en època romana?
Sí,
és el que bevia al poble.
Sí?
Sí, però calenta.
Ah,
bé,
fora,
això ho heu provat mai?
Això ho terracota
o la cervesa calenta
s'ha provat mai?
Sí,
sí que ho ha fet algun.
Bueno,
jo penso que no funciona
la cervesa calenta,
i, bueno,
de fet,
a Gran Bretanya,
no?,
hi ha localitats
en què també,
però clar,
l'hivern.
Això ho ha de dir.
I, home,
jo personalment
és una cosa
que la cervesa
no m'agrada
però si ja es calenta
encara menys,
no?
Però, bueno,
el vi,
més o menys,
com diu l'Àngel,
s'assemeja bastant
al que és una sangria,
més o menys,
perquè és bastant dolça,
a més a més,
no?
Sí,
la cervesa,
recordo,
de Estel i Jovels
era Tèvia
quan van anar a la Gàlia.
Sí,
que estan bojos
aquests,
sí,
anglesos,
els deia,
britàrics,
no sé,
sí,
sí,
sí.
Però és una herència,
la cervesa és una herència
dels egípcios,
eh?
Val.
Però, bueno,
sí,
la beguda barata
era la cervesa
dels romans,
també,
i la menjar ràpid
era menjar
unes papilles
molt rares
que es feien,
que eren
amb formatge
i farines,
i eren bastant
incomibles, eh?
El que passa
que és el que tenien,
eren ràpid,
i no cuinaven a casa,
sinó cuinaven a les tavernes
perquè les cases
eren de fustes
i en pisos
i si es feien foc
se podia calar foc
tot a l'edifici.
Jo m'imagino,
clar,
tota aquesta part de difusió,
no?,
d'explicar,
doncs us preparem
aquesta menuda gustació,
consisteix en aquest primer plat
que vol dir tal,
tingueu en compte
que les espècies,
no sé què,
tota aquesta part divulgativa,
d'a més explicació,
la doneu als restaurants
de Tarracota,
o l'heu acompanyat
d'algun fulletó,
algun tríptic d'informació?
Sí,
de cara al servei,
quan el cambrer porta el plat,
doncs explica
tots els ingredients
que porta el plat
i li dona una explicació breu,
no?,
de com es fa el plat i tal.
A vegades també,
abans surto jo de la cuina
i li explico als clients.
Es tranquil·litzes més aviat,
no?,
perquè, clar,
llegeixen el nom del plat
i deuen quedar esperenits.
Això mateix.
Bueno,
a Roma n'hi havia dos escoles de cuiners,
és a dir,
que també,
també se s'assenyava a cuinar
i alguns esclaus guanyaven llibertat
gràcies a ser cuiners dels amos,
els feien que era molt bé.
El pare de Seneca era cuiner
que havia guanyat la llibertat
gràcies a ser cuiner.
Que xulo, eh?
Ostres.
I en el barri de Saburra,
els patricis tenien una escola
on els ensenyava com trinxar la carn,
perquè l'anfitrió,
quan arribaven,
era encarregat de trinxar les cars.
Llavors,
com no tenien calés
per castar pollastres i vedelles,
ho feien amb animals de fusta.
I, clar,
quan descortissaven,
feien molt de soroll,
per això deien,
jo,
fas més soroll
que quan passes per Saburra.
I això és una dita de xiceró,
ni sèneca,
si ho busqueu.
Ai, que bo.
d'aquí ve.
Que bo.
Escolta,
ara que dieu això,
hi ha algun llibre
que estigui més o menys explicat
o compilat
la història de la cuina
a l'antiga Roma?
N'hi ha diversos,
però no exactament,
concretament un no.
N'hi ha alguns que són italians
i no estan traduïts,
estan en italià i en llatí,
i el més popular de tots
és el de Apicius,
el Re Coquinaria,
que està en català,
en castellà i està en llatí.
Torna,
torna a dir el nom.
Re Coquinaria.
Molt bé.
Pep,
hi havia cuiners
que es guanyaven
a la llibertat
cuinant.
Jo crec que
et posaria en la presó,
eh?
Per què?
Per què?
Què vols dir?
Mira,
dimensi vaig fer un sol amill,
no,
dissabte'ls,
la pebre,
escolta'm,
però vaig agafar
la receta d'internet,
després vaig fer el que vaig poder,
vull dir,
perquè una cosa la receta
i l'altra el que va sortint
quan t'hi poses a casa,
també s'ha de dir.
Per cert,
qui no conegui el Palau de Baró,
que jo crec que és poca gent
aquí a Tarragona,
però vaig estar al carrer Sant Anna,
sou al cor de la part alta
i teniu aquell magnífic jardí,
no,
a l'exterior,
aire lliure,
no?
Sí,
una terrasseta molt maca,
una terrasseta per l'estiu,
amb els seus arbres,
no,
les seves antorxes que fiquem,
els seus skincares,
no?
Les fons.
Les fons,
també tenim,
això mateix,
tenim allà una piscina,
un...
Bueno,
una bassa petita,
arreglada,
no?
Una bassa petita,
arreglada,
sí,
però bueno,
li agrada la gent,
per el que és el...
a l'espai,
no,
que és molt romàntic,
no,
molt descuidada
i amb una senyora
que passava per les nits,
sortia de casa.
Jo vivia davant, eh?
Molta gent ho deu recordar,
això, eh?
Segurament.
Bueno,
els altres no vivien,
però jo sí que vivia davant d'allà,
de la placeta,
d'aquesta terrassa.
És una casa històrica,
no és un palau històric,
del 1800...
Sí,
és l'antic palau d'Alvaro de les Quatre Torres,
d'aquí d'Aragona.
I,
bueno,
jo penso que
diuen que a Alvaro de les Quatre Torres
li van donar aquest guardó,
com va arribar aquí a Tarragona,
perquè abans havia sigut
un...
que era un del poble
i per meris pròpies
li van donar aquest...
aquesta...
d'això del baró,
o de les Quatre Torres.
Està avui en l'escalinat,
ara,
d'accés a dalt al restaurant,
amb aquella lámpara que teniu també,
no?
Sí,
una lámpara que ens van fer
de 800 colors de botella.
I qui la neteja?
Això ho hem de tenir nosaltres.
El que passa és que avui en dia
tenim aquesta vaporeta,
que saps que...
i anar ràpid es neteja.
I escolta,
amb aquesta cuina que estic veient aquí
a la pàgina d'internet,
al palauberó.com,
aquí és on cuineu?
És la cuina...
o és una cuina antiga
que s'exposa i prou?
No,
aquesta és una cuina
que tenim allà exposada,
el que passa és que
ara mateix,
en aquesta foto,
es veu molt maca,
a vegades la tenim,
ara com a bodega,
i tant,
ja tenim els vins,
els vins, eh?
ja els tenim allà guardats,
i, home,
és una cuina
de més de centa anys.
Inclús,
això és el màrmol,
és màrmol d'aquí,
de Tarragona.
Té tres centa tecla.
És una d'aquestes
de tres fonts,
de tres sortidors,
el marbre,
és una cuina antiga,
antiga,
no l'hauries de veure.
M'estic preguntant,
ja és fàcil
de mantenir un espai així,
transformat en restaurant?
Home,
té la seva feina,
el que són,
té unes ratxuletes al terra,
aquesta ja no es fa,
i, home,
aquest terra
es té que cuidar molt.
A veure si es trenca una ratxuleta,
per on la vas a buscar, no?
Aquesta és una,
i l'altra és que,
després,
quan surt una d'aquestes ratxuletes,
normalment surten
vuit o deu,
no?
Ja del costat van sortir,
també.
O sigui,
que té la seva feina.
Però, bueno,
ho procurem,
que el local estigui en condicions,
i que el client,
quan vingui,
disfruti,
no,
del que és el local
i de la nostra cuina.
que és important.
Jo recordo,
fa molts anys,
un castell
que feien sortir a mitjanit
un fantasma.
No havíeu plantejat
aquesta possibilitat?
Home,
aquesta possibilitat...
A Rodelena,
això no era?
Sí, a Rodelena.
Ah, sí?
Aquesta possibilitat
és si esteix aquí al Palau,
no?
Perquè diuen que n'hi ha la llegenda
que aquesta senyora...
Vam explicar un altre dia a Marco,
que se'ns acaba el temps.
Gràcies.
Molt bé.
Gràcies.
Si voleu descobrir
aquesta llegenda
que ara ens intentava explicar
el Marco,
aneu al Palau d'Alvaró.
Això mateix.
Gràcies.
Gràcies.